SlideShare a Scribd company logo
HISTÒRIA DE ROMA
(753 a.c- 476 d.c)
POLÍTICA I ECONOMIA
MEDI NATURAL DE LA PENÍNSULA ITÀLICA
• L’Origen de la Civilització romana es
localitza a la península itàlica, al centre
de la Mediterrània.
Límits:
Nord: Alps.
Est: Mar Adriática
Oest: Mar Tirrènica.
Sud: Mediterrània.
•La península és muntanyosa, i està
recorreguda de nord a sud pels
Apenins.
ORIGEN LLEGENDARI O MÍTIC
ORIGENS I FUNDACIÓ DE ROMA 753
a.c
1- Segons la llegenda Roma va ser fundada
per Ròmul i Rem, dos bessos, llançats al
riu Tíber i rescatats per una lloba, que els
va criar.
2.- Els romans es consideraven
descendents d’Enees, príncep de Troia,
que va escapar de la destrucció de la
seva ciutat amb els seus homes.
ORIGEN HISTÒRIC
· A la península itàlica hi vivien
diferents pobles, entre ells destacaven:
-Els estruscos al Nord. Els llatins al
centre. Els grecs al sud i a Sicília.
• A mitjans del segle VIII a.C, els LLATINS varen
instal·lar-se a la riba del riu Tíber (regió del LACI)
d’aquest assentament sorgiria després la ciutat
de Roma, envoltada de set turons.
EVOLUCIÓ HISTÒRICA
MONARQUIA (753 a.C.-509 a.C.)
REPÚBLICA (509 a.C.-27a.C.)
IMPERI (27 a.C.- 476 d.C.)
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
LA MONARQUIA ROMANA
- Durant els primers dos segles, Roma va estar governada per una monarquia. Hi hagueren
en total set reis, 4 llatins i 3 etruscos, que van controlar el Laci cap el segle VI a.C.
-El rei tenia els màxims poders: administrava la justícia, era el comandant en cap de
l’exèrcit i a més, era el líder religiòs, és a dir, el Pontífex Màxim.
-Per ajudar-lo estava el SENAT, format pels ancians de les famílies més importants
(aristòcrates terratinents) els PATRICIS.
EL SENAT ROMÀ
- Al s. IV Roma es conquerida pels etrucos.
-Sota els reis etruscos Roma es va engrandir: s’hi van construir ponts, aqüeductes i
temples. A més, va construir-se el primer sistema de clavegueres, la claveguera màxima,
així com la muralla que envoltava els set turons.
MONARQUES LLATINS MONARQUES ETRUSCOS
LA ROMA REPUBLICANA (509 a.C.-27a.C)
- DEFINICIÓ DE REPÚBLICA.
- ELS GRUPS SOCIALS I LA LLUITA PER LA IGUALTAT
- EL GOVERN DE LA REPÚBLICA. Les Institucions.
- L'EXPANSIÓ DE ROMA. Conquesta del Mediterrani.
- CRISI DEL SEGLE I: Conflictes i guerres civils.
I
EL TRIBÚ DE
LA PLEBS
LA LLEI DE
LES DOTZE
TAULES
LA REPÚBLICA
GRUPS SOCIALS
Terratinents
Aristocràcia
AristocràicaGovernants
PATRICIS
PLEBEUS
Sense drets polítics
Camperols
Artesans
Comerciants
Lluita per la
Igualtat
INSTITUCIONS
COMICIS
SENAT
Votar lleis
Ratificar lleis
MAGISTRATS
Elegir els
magistrats
Govern de
la ciutat
Política
exterior
Política
econòmica
1.- ELS PATRICIS eren minoria
de població. Tenien tots els
drets i el poder.
Controlaven el Senat.
2.- ELS PLEBEUS formaven la
major part de la població. Eren
agricultors, ramaders i artesans.
Tenien drets, però menys que
els patricis.
3.- ELS LLIBERTS eren
esclaus alliberats.
4.- ELS ESCLAUS no es conside-
raven persones. Treballaven sense
cobrar.
4.- LES DONES estaven sota el
poder dels homes. No tenien dret a
vot i es dedicaven a les tasques
de la casa.
CLASSES SOCIALS A LA ROMA
REPUBLICANA
INICIS DE LA REPÚBLICA ROMANA:
Lluita constant entre:
1.- PATRICIS, minoria aristòcrata, descendents dels
fundadors de Roma. Formen part del govern de la
República (elaboren lleis, imparteixen justícia, ocupen
càrrecs públics)
2.- PLEBEUS, el grup més nombrós però sense drets
polítics, ni propietats. Paguen impostos, formen part
obligatòriament de l'exèrcit.
LA LLUITA PER LA IGUALTAT
LA LLUITA PER LA IGUALTAT
- Els plebeus, però, no es resignaven a la seva situació i van lluitar per
assolir els mateixos drets que els patricis. Es per això que l'any 494
a.C. després d'amenaçar que abandonarien la ciutat, van aconseguir el
dret d'elegir a un representant, EL TRIBÚ DE LA PLEBS, perquè
defensés els seus interessos.
EL TRIBÚ DE LA PLEBS podia VETAR les decisions del Senat,
entre altres atribucions
LA LLUITA PER LA IGUALTAT
-Més endavant (450 a.C.), els patricis aconseguiren una compilació
escrita i pública de les lleis de Roma: la LLEI DE LES DOTZE TAULES,
espècie de Constitució o codi legal romà. Dotze taules de bronze
clavades al FORUM que contenien les normes de convivència del poble
romà.
-A l’estar a l’abast de tots, els patricis ja no podien tergiversar-les per tal
de mantenir els seus privilegis polítics.
Per últim, els plebeus van obtenir el dret al matrimoni amb els patricis i
l'accés als càrrecs públics
COMICIS
MAGISTRATSSENAT
INSTITUCIONS DE LA REPÚBLICA ROMANA
ASSEMBLEES
Tots els ciutadans romans es
reuneixen en Assemblees
(patricis i plebeus), en un
indret anomenat FÒRUM.
- Per debatre-hi afers import
- Aprovar lleis.
- Triar els Magistrats.
Són tots els que exerceixen
càrrecs en la República
romana.
Els més importants eren els
CÒNSOLS (havien d'haver
exercit càrrecs en altres
magistratures).
És el principal òrgan de
govern.
Format per 300 cònsols
(famílies patrícies).
- Dirigeixen la pol. exterior.
- Ratifica les lleis.
CÒNSOLS EDILCENSORPRETOR QÜESTOR
Mana a
l'exèrcit.
Convoca les
Assemblees.
Imparteix
justícia.
Censa els
ciutadans segons
el seu poder
econòmic.
Administra la
ciutat.
Gestiona el
Tresor de
l'Estat.
EXPANSIÓ DE ROMA: CONQUESTA DEL MEDITERRANI
LEGIONARI ROMÀ
En la formació en TASCÓ els els
legionaris formaven un angle agut
per penetrar en les files enemigues.
La formació en TORTUGA permetia als
legionaris protegir-se amb l'escut i
assaltar les muralles enemigues.
TÀCTIQUES MILITARS D'INFANTERIA
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
CATAPULTA
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
-L’increment del comerç va augmentar la riquesa de Roma, gràcies a això va conquerir
territoris enormes, ja que podia pagar un exèrcit nombrós i eficaç.
-Qualsevol ciutadà entre els 17 i els 60 anys era un soldat sotmès a una disciplina
militar molt dura.
FASES DE LA CONQUESTA
1.- 500-250 a.C. Roma conquereix
la P. Itàlica.
2.- 264-146 a.C. Guerres Púniques
Anníbal / Escipió
Els cartaginesos són expulsats de la P. Ibèrica i les Balears.
Roma es converteix en la potència hegemònica del Mediterrani Occidental.
3. Durant els segles II i I a.C. Roma continua la seva expansió i va conquerir Grècia i
una part del Mediterrani Oriental, completa l'ocupació d'Hispània, La Gàl·lia,
Britània ......
LA CONQUESTA DEL MEDITERRANI: L'EXPANSIÓ DE ROMA DURANT
LA REPÚBLICA
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
· Crisi de les institucions romanes.
. Desigualtats socials derivades de les conquestes que provoquen CONFLICTES SOCIALS:
Relleu romà que mostra el saqueig de Jerusalem
REBEL·LIÓ D'ESCLAUS (ESPARTACUS)
. EL Senat confia el poder a caps militars (DICTADORS). Triumvirats:
S'IMPOSA JULI CÈSAR, I ES PROCLAMA DICTADOR PERPETUO.
L'ANY 44 a.C. JULI CÈSAR ES ASSASSINAT PER PARTIDARIS DE LA
REPÚBLICA.
LA CRISI DEL SEGLE I a.C.
REVOLTA DELS GERMANS GRAC
GUERRES CIVILS
Els dictadors romans eren cabdills militars amb poders especials.
Rendició dels gals davant Juli Cèsar
Juli Cèsar, dictador de Roma. El seu mandat
va ser controvertit, apelant al poble, buidà el
contingut democràtic de la República romana i
dona pas a un període AUTOCRÀTIC.
Està considerat un dels majors GENOCIDES
de l’història.
Escultura en honor a Juli Cèsar
Rimini, Itàlia
L'IMPERI ROMÀ (27 a.C.-476 d.C.)
-Mort de Juli Cèsar GUERRES CIVILS triomf del seu fill adoptiu,
OCTAVI L’any 27 a.C. el Senat li va donar amplis poders i li concedí el títol
d’August, que significa “elegit pels déus”.
L'IMPERI. Octavi August reuneix en la seva persona els poders civils i militars
que abans exercien els magistrats.
-Octavi va ser nomenat CÒNSOL VITALICI i cap de
l’exèrcit, amb el títol d’IMPERATOR.
-Les lleis imperials s’anomenaven EDICTES, i n’eren
redactades per ordre de l’emperador. El Senat va quedar
relegat a un paper secundari.
LA CREACIÒ DE L'IMPERI
-Octavi August fou també designat pontífex màxim, primera autoritat religiosa
dels romans. Després de la seva mort fou DIVINITZAT i s’organitza el culte
imperial. Els emperadors foren considerats déus i calia adorar-los per mostrar la
fidelitat a Roma.
Octavi representat com a PONTÍFEX MÀXIM
Malgrat que les institucions romanes contiuaren existint només tenien un paper simbòlic.
L’emperador designava tots els càrrecs importants que havien de dirigir l’imperi. Per
facilitar la transmissió i l’aplicació de les ordres imperials es va crear el Consell Imperial.
-La dignitat imperial no només fou vitalícia, també va convertir-se en hereditària, passant
l’imperi de pares a fills. Aquest costum s’encetà amb Marco Aureli, al qual va succeïr el seu
fill, Còmode.
-L’Imperi Romà es va organitzar en PROVÍNCIES, cadascuna d’elles estava sota un
governador designat per Roma, al qual ajudaven els funcionaris imperials. Les fronteres de
l’imperi estaven defendides per FORTIFICACIONS.
L'ORGANITZACIÓ DE L'IMPERI ROMÀ
PROVÍNCIES
ROMANES
Qui? Funcions
EMPERADOR
(vitalici)
•        Presidia i convocava el Senat
•        Cap judicial (tribunicia potestas)
•        Cap exèrcit (imperium maius)
•        Pontífex màxim (cap religiós)
•        Dicta lleis
•        Dicta impostos
SENAT Ratifica decisions de l’emperador Pèrdua absoluta de l’autoritat que tenia durant la
república
FUNCIONARIS IMPERIALS Administren l’imperi A províncies
Prefectes:
s’ocupaven de les
obligacions militars
Procuradors:
S’encarregaven dels
impostos (aduana i
altres)
COMICIS Sotmesos a l’emperador Gran pèrdua de la influència que tenien durant la
- L’imperi Romà va arribar a la seva màxima expansió al segle II d.C. Aquest
període es conegut com la PAX ROMANA i va estar caracteritzat per l’absència
de grans conflictes bèl·lics i la ROMANITZACIÓ dels territoris conquerits.
-Al mateix temps Roma va esdevenir en una gran ciutat amb més d’un milió
d’habitants.
-L’any 212 tots els homes lliures de l’Imperi obtingueren la CIUTADANIA
romana, d’aquesta manera l’Estat romà podia obtenir més ingressos mitjançant
els impostos.
6.1 LA CRISIS IMPERIAL
-Des del segle III d.C l’expansió imperial es va aturar i l’Imperi va haver d’enfrontar-se a
molts problemes:
- Els pobles germànics atacaven les fronteres de l’imperi davant l’impotència dels
romans per mantenir la seguretat.
- L’autoritat imperial es va afeblir, fent-se freqüents les revoltes i les pugnes entre
faccions rivals (va haver-hi 35 emperadors legítims i 70 il·legítims entre l’any 235 i el
268 d.c)
- Crisis econòmica, al aturar-se l’expansió, el mercat d’esclaus entra en fallida la qual
cosa va provocar el descens de la producció agrícola i minera. A més, els atacs
germànics tallen les vies de comunicació i el comerç s’estanca, aturant la producció
artesana. Els habitants de l’Imperi es varen empobrir.
Les fronteres de l’imperi eren cada vegada més insegures davant
les incursions dels pobles germànics
Restes del
mur d’Adrià
6. LA CRISI DE L’IMPERI ROMÀ
6.2 LA DIVISIÓ DE L’IMPERI
-Per facilitar la seva defensa l’any 395 l’emperador Teodosi va dividir l’imperi entre els seus
fills: Honori va heretar l’Imperi Romà d’Occident, mentre que Arcadi rebré l’Imperi Romà
d’Orient.
-La part oriental de l’imperi era, aleshores, la més rica i poblada i va adaptar-se. Els
successors d’Arcari mantingueren aquest imperi fins l’any 1492. Aquest imperi es més
conegut sota el nom de Bizanci.
6. LA CRISI DE L’IMPERI ROMÀ
6.3. LA DESAPARICIÓ DE L’IMPERI OCCIDENTAL
- A Occident la divisió de l’imperi no va servir per facilitar la seva defensa. A
començaments del segle V, els pobles germànics travessaren les fronteres i s’assentaren
dins de l’imperi, creant regnes independents. En un primer moment, els romans van arribar
a acords amb alguns pobles germànics per defensar-se front els atacs d’altres bàrbars.
-Els huns, provinents d’Àsia, van a estar a punt de derrotar Roma a mitjans del segle V.
Només una coalició dels romans amb els nous regnes germànics independents va evitar la
desaparició de l’Imperi Occidental.
- Finalment, l’any 476 l’últim emperador, Ròmul Augústul, només un nen de deu anys, fou
destituit per Odoacre. Ningú va reclamar l’autoritat imperial i l’Imperi Romà d’Occident
arribava a la seva fi.
- Causes de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident:
- Pèrdua de poder militar.
- Forta crisis econòmica, cultural i social. Sense un exèrcit que pogués defensar
l’imperi, el comerç romà va entrar en decadència. La devaluació de la moneda i
les dificultats del poble van ocasionar innumerables revoltes i insurreccions.
- Nombroses plagues que van fer que la població patira un procés de ruralització.
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Saqueig de Roma
Sacrifici ifigenia
Arc constantí
Calçada romana
Circum màximun
Columna trajana
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Estàtua
eqüestre
Fris de Pompeia
Llengües romàniques
Maison Carré
Mapa vies romanes
Mosaic de
Pompeia
El Panteó
Pont du Gard
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ

More Related Content

What's hot

La llegenda de Ròmul i Rem
La llegenda de Ròmul i RemLa llegenda de Ròmul i Rem
La llegenda de Ròmul i Rem
Sílvia
 
Elements i compostos (2)
Elements i compostos (2)Elements i compostos (2)
Elements i compostos (2)
Ramon Grau
 
Societat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi RomàSocietat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi Romà
ESCOLA FORT PIENC
 
La crisi de l'imperi romà
La crisi de l'imperi romàLa crisi de l'imperi romà
La crisi de l'imperi romà
Sílvia
 
Les fonts històriques
Les fonts històriquesLes fonts històriques
Les fonts històriques
David Sancho
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
mcarmenjuan
 
Material De Laboratori
Material De  LaboratoriMaterial De  Laboratori
Material De Laboratori
Paz González
 
Cavallers
CavallersCavallers
Els dotze treballs d'Hèrcules
Els dotze treballs d'HèrculesEls dotze treballs d'Hèrcules
Els dotze treballs d'Hèrcules
gemmaherrero
 
L'expansió de roma
L'expansió de romaL'expansió de roma
L'expansió de roma
Sílvia
 
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICATEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
Assumpció Granero
 
Societat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaSocietat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjana
Marigregor
 
Els primers textos en llengua catalana
Els  primers  textos  en llengua  catalanaEls  primers  textos  en llengua  catalana
Els primers textos en llengua catalana
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
 
L’edat contemporània
L’edat contemporàniaL’edat contemporània
L’edat contemporània
nuriamg
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
eduardriudavets
 

What's hot (20)

La llegenda de Ròmul i Rem
La llegenda de Ròmul i RemLa llegenda de Ròmul i Rem
La llegenda de Ròmul i Rem
 
Elements i compostos (2)
Elements i compostos (2)Elements i compostos (2)
Elements i compostos (2)
 
Societat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi RomàSocietat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi Romà
 
La crisi de l'imperi romà
La crisi de l'imperi romàLa crisi de l'imperi romà
La crisi de l'imperi romà
 
Les fonts històriques
Les fonts històriquesLes fonts històriques
Les fonts històriques
 
Imperi bizantí
Imperi bizantíImperi bizantí
Imperi bizantí
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Material De Laboratori
Material De  LaboratoriMaterial De  Laboratori
Material De Laboratori
 
Cavallers
CavallersCavallers
Cavallers
 
Els dotze treballs d'Hèrcules
Els dotze treballs d'HèrculesEls dotze treballs d'Hèrcules
Els dotze treballs d'Hèrcules
 
L'expansió de roma
L'expansió de romaL'expansió de roma
L'expansió de roma
 
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICATEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
 
Els déus romans
Els déus romansEls déus romans
Els déus romans
 
Societat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaSocietat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjana
 
Els primers textos en llengua catalana
Els  primers  textos  en llengua  catalanaEls  primers  textos  en llengua  catalana
Els primers textos en llengua catalana
 
El feu
El feuEl feu
El feu
 
L’edat contemporània
L’edat contemporàniaL’edat contemporània
L’edat contemporània
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
 
L’imperi romà
L’imperi romàL’imperi romà
L’imperi romà
 
Resum Juli Cèsar
Resum Juli CèsarResum Juli Cèsar
Resum Juli Cèsar
 

Similar to Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ

Història Roma (política i economia)
Història Roma (política i economia)Història Roma (política i economia)
Història Roma (política i economia)
professor_errant
 
Antiga roma (català)
Antiga roma (català)Antiga roma (català)
Antiga roma (català)
Olmo Heras
 
Unitat 14. Roma
Unitat 14. RomaUnitat 14. Roma
La civilització Romana
La civilització RomanaLa civilització Romana
La civilització Romana
mjvercher
 
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
toniribelles2
 
Tema 11. Roma.ppt
Tema 11. Roma.pptTema 11. Roma.ppt
Tema 11. Roma.ppt
Laia Madroñero Mateus
 
Power point llati la republica
Power point llati la republicaPower point llati la republica
Power point llati la republica
blogmarinamartamaresme
 
El món romà 1 rc
El món romà 1 rcEl món romà 1 rc
El món romà 1 rc
Merce Lopez Tugues
 
Els romans
Els romansEls romans
Els romans
Esther Rodriguez
 
Víctor werner pedro (1r_d)
Víctor werner pedro (1r_d)Víctor werner pedro (1r_d)
Víctor werner pedro (1r_d)
iescardonapilot
 
Ab urbe condita
Ab urbe conditaAb urbe condita
Ab urbe condita
Amparo Gasent
 
Víctor werner pedro (1r_d)
Víctor werner pedro (1r_d)Víctor werner pedro (1r_d)
Víctor werner pedro (1r_d)
iescardonapilot
 
Víctor Werner Pedro (1r_D)
Víctor Werner Pedro (1r_D)Víctor Werner Pedro (1r_D)
Víctor Werner Pedro (1r_D)
iescardonapilot
 

Similar to Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ (20)

Grup5
Grup5Grup5
Grup5
 
Grup6
Grup6Grup6
Grup6
 
La història dels romans
La història dels romansLa història dels romans
La història dels romans
 
Història Roma (política i economia)
Història Roma (política i economia)Història Roma (política i economia)
Història Roma (política i economia)
 
Antiga roma (català)
Antiga roma (català)Antiga roma (català)
Antiga roma (català)
 
Unitat 14. Roma
Unitat 14. RomaUnitat 14. Roma
Unitat 14. Roma
 
La civilització Romana
La civilització RomanaLa civilització Romana
La civilització Romana
 
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
 
Monarquia
MonarquiaMonarquia
Monarquia
 
Tema 11. Roma.ppt
Tema 11. Roma.pptTema 11. Roma.ppt
Tema 11. Roma.ppt
 
Power point llati la republica
Power point llati la republicaPower point llati la republica
Power point llati la republica
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
L'imperi roma
L'imperi romaL'imperi roma
L'imperi roma
 
El món romà 1 rc
El món romà 1 rcEl món romà 1 rc
El món romà 1 rc
 
Els romans
Els romansEls romans
Els romans
 
Resumen roma
Resumen romaResumen roma
Resumen roma
 
Víctor werner pedro (1r_d)
Víctor werner pedro (1r_d)Víctor werner pedro (1r_d)
Víctor werner pedro (1r_d)
 
Ab urbe condita
Ab urbe conditaAb urbe condita
Ab urbe condita
 
Víctor werner pedro (1r_d)
Víctor werner pedro (1r_d)Víctor werner pedro (1r_d)
Víctor werner pedro (1r_d)
 
Víctor Werner Pedro (1r_D)
Víctor Werner Pedro (1r_D)Víctor Werner Pedro (1r_D)
Víctor Werner Pedro (1r_D)
 

More from finamorenoo

Activitats tema 1
Activitats tema 1Activitats tema 1
Activitats tema 1
finamorenoo
 
Unitat 1
Unitat 1Unitat 1
Unitat 1
finamorenoo
 
Guerra civil 2
Guerra civil 2Guerra civil 2
Guerra civil 2
finamorenoo
 
Segonaguerramundial (1)
Segonaguerramundial (1)Segonaguerramundial (1)
Segonaguerramundial (1)
finamorenoo
 
Els anys vint i la Gran Depressió
Els anys vint i la Gran DepressióEls anys vint i la Gran Depressió
Els anys vint i la Gran Depressió
finamorenoo
 
Feixisme i nazisme
Feixisme i nazismeFeixisme i nazisme
Feixisme i nazisme
finamorenoo
 
Crac1929
Crac1929Crac1929
Crac1929
finamorenoo
 
Feixismes
FeixismesFeixismes
Feixismes
finamorenoo
 
Segonaguerramundial
SegonaguerramundialSegonaguerramundial
Segonaguerramundial
finamorenoo
 
Primeraguerramundial
PrimeraguerramundialPrimeraguerramundial
Primeraguerramundial
finamorenoo
 
PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914-1918)
PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914-1918)PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914-1918)
PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914-1918)
finamorenoo
 
L'IMPERIALISME 1870-1914
L'IMPERIALISME 1870-1914L'IMPERIALISME 1870-1914
L'IMPERIALISME 1870-1914
finamorenoo
 
Goya
GoyaGoya
Comentari 3 de maig de 1808
Comentari 3 de maig de 1808Comentari 3 de maig de 1808
Comentari 3 de maig de 1808
finamorenoo
 
Proteccionisme i lluirecanvisme
Proteccionisme i lluirecanvismeProteccionisme i lluirecanvisme
Proteccionisme i lluirecanvisme
finamorenoo
 
Siglo xix
Siglo xixSiglo xix
Siglo xix
finamorenoo
 
Revolucioindustrial
RevolucioindustrialRevolucioindustrial
Revolucioindustrial
finamorenoo
 
DOSSIER
DOSSIERDOSSIER
DOSSIER
finamorenoo
 
Restau nacionalismes
Restau nacionalismesRestau nacionalismes
Restau nacionalismes
finamorenoo
 
Napoleó
NapoleóNapoleó
Napoleó
finamorenoo
 

More from finamorenoo (20)

Activitats tema 1
Activitats tema 1Activitats tema 1
Activitats tema 1
 
Unitat 1
Unitat 1Unitat 1
Unitat 1
 
Guerra civil 2
Guerra civil 2Guerra civil 2
Guerra civil 2
 
Segonaguerramundial (1)
Segonaguerramundial (1)Segonaguerramundial (1)
Segonaguerramundial (1)
 
Els anys vint i la Gran Depressió
Els anys vint i la Gran DepressióEls anys vint i la Gran Depressió
Els anys vint i la Gran Depressió
 
Feixisme i nazisme
Feixisme i nazismeFeixisme i nazisme
Feixisme i nazisme
 
Crac1929
Crac1929Crac1929
Crac1929
 
Feixismes
FeixismesFeixismes
Feixismes
 
Segonaguerramundial
SegonaguerramundialSegonaguerramundial
Segonaguerramundial
 
Primeraguerramundial
PrimeraguerramundialPrimeraguerramundial
Primeraguerramundial
 
PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914-1918)
PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914-1918)PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914-1918)
PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914-1918)
 
L'IMPERIALISME 1870-1914
L'IMPERIALISME 1870-1914L'IMPERIALISME 1870-1914
L'IMPERIALISME 1870-1914
 
Goya
GoyaGoya
Goya
 
Comentari 3 de maig de 1808
Comentari 3 de maig de 1808Comentari 3 de maig de 1808
Comentari 3 de maig de 1808
 
Proteccionisme i lluirecanvisme
Proteccionisme i lluirecanvismeProteccionisme i lluirecanvisme
Proteccionisme i lluirecanvisme
 
Siglo xix
Siglo xixSiglo xix
Siglo xix
 
Revolucioindustrial
RevolucioindustrialRevolucioindustrial
Revolucioindustrial
 
DOSSIER
DOSSIERDOSSIER
DOSSIER
 
Restau nacionalismes
Restau nacionalismesRestau nacionalismes
Restau nacionalismes
 
Napoleó
NapoleóNapoleó
Napoleó
 

Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ

  • 1. HISTÒRIA DE ROMA (753 a.c- 476 d.c) POLÍTICA I ECONOMIA
  • 2. MEDI NATURAL DE LA PENÍNSULA ITÀLICA • L’Origen de la Civilització romana es localitza a la península itàlica, al centre de la Mediterrània. Límits: Nord: Alps. Est: Mar Adriática Oest: Mar Tirrènica. Sud: Mediterrània. •La península és muntanyosa, i està recorreguda de nord a sud pels Apenins.
  • 3. ORIGEN LLEGENDARI O MÍTIC ORIGENS I FUNDACIÓ DE ROMA 753 a.c 1- Segons la llegenda Roma va ser fundada per Ròmul i Rem, dos bessos, llançats al riu Tíber i rescatats per una lloba, que els va criar. 2.- Els romans es consideraven descendents d’Enees, príncep de Troia, que va escapar de la destrucció de la seva ciutat amb els seus homes. ORIGEN HISTÒRIC · A la península itàlica hi vivien diferents pobles, entre ells destacaven: -Els estruscos al Nord. Els llatins al centre. Els grecs al sud i a Sicília. • A mitjans del segle VIII a.C, els LLATINS varen instal·lar-se a la riba del riu Tíber (regió del LACI) d’aquest assentament sorgiria després la ciutat de Roma, envoltada de set turons.
  • 4. EVOLUCIÓ HISTÒRICA MONARQUIA (753 a.C.-509 a.C.) REPÚBLICA (509 a.C.-27a.C.) IMPERI (27 a.C.- 476 d.C.)
  • 6. LA MONARQUIA ROMANA - Durant els primers dos segles, Roma va estar governada per una monarquia. Hi hagueren en total set reis, 4 llatins i 3 etruscos, que van controlar el Laci cap el segle VI a.C. -El rei tenia els màxims poders: administrava la justícia, era el comandant en cap de l’exèrcit i a més, era el líder religiòs, és a dir, el Pontífex Màxim. -Per ajudar-lo estava el SENAT, format pels ancians de les famílies més importants (aristòcrates terratinents) els PATRICIS. EL SENAT ROMÀ
  • 7. - Al s. IV Roma es conquerida pels etrucos. -Sota els reis etruscos Roma es va engrandir: s’hi van construir ponts, aqüeductes i temples. A més, va construir-se el primer sistema de clavegueres, la claveguera màxima, així com la muralla que envoltava els set turons. MONARQUES LLATINS MONARQUES ETRUSCOS
  • 8. LA ROMA REPUBLICANA (509 a.C.-27a.C) - DEFINICIÓ DE REPÚBLICA. - ELS GRUPS SOCIALS I LA LLUITA PER LA IGUALTAT - EL GOVERN DE LA REPÚBLICA. Les Institucions. - L'EXPANSIÓ DE ROMA. Conquesta del Mediterrani. - CRISI DEL SEGLE I: Conflictes i guerres civils.
  • 9. I EL TRIBÚ DE LA PLEBS LA LLEI DE LES DOTZE TAULES LA REPÚBLICA GRUPS SOCIALS Terratinents Aristocràcia AristocràicaGovernants PATRICIS PLEBEUS Sense drets polítics Camperols Artesans Comerciants Lluita per la Igualtat INSTITUCIONS COMICIS SENAT Votar lleis Ratificar lleis MAGISTRATS Elegir els magistrats Govern de la ciutat Política exterior Política econòmica
  • 10. 1.- ELS PATRICIS eren minoria de població. Tenien tots els drets i el poder. Controlaven el Senat. 2.- ELS PLEBEUS formaven la major part de la població. Eren agricultors, ramaders i artesans. Tenien drets, però menys que els patricis. 3.- ELS LLIBERTS eren esclaus alliberats. 4.- ELS ESCLAUS no es conside- raven persones. Treballaven sense cobrar. 4.- LES DONES estaven sota el poder dels homes. No tenien dret a vot i es dedicaven a les tasques de la casa. CLASSES SOCIALS A LA ROMA REPUBLICANA
  • 11. INICIS DE LA REPÚBLICA ROMANA: Lluita constant entre: 1.- PATRICIS, minoria aristòcrata, descendents dels fundadors de Roma. Formen part del govern de la República (elaboren lleis, imparteixen justícia, ocupen càrrecs públics) 2.- PLEBEUS, el grup més nombrós però sense drets polítics, ni propietats. Paguen impostos, formen part obligatòriament de l'exèrcit. LA LLUITA PER LA IGUALTAT
  • 12. LA LLUITA PER LA IGUALTAT - Els plebeus, però, no es resignaven a la seva situació i van lluitar per assolir els mateixos drets que els patricis. Es per això que l'any 494 a.C. després d'amenaçar que abandonarien la ciutat, van aconseguir el dret d'elegir a un representant, EL TRIBÚ DE LA PLEBS, perquè defensés els seus interessos. EL TRIBÚ DE LA PLEBS podia VETAR les decisions del Senat, entre altres atribucions
  • 13. LA LLUITA PER LA IGUALTAT -Més endavant (450 a.C.), els patricis aconseguiren una compilació escrita i pública de les lleis de Roma: la LLEI DE LES DOTZE TAULES, espècie de Constitució o codi legal romà. Dotze taules de bronze clavades al FORUM que contenien les normes de convivència del poble romà. -A l’estar a l’abast de tots, els patricis ja no podien tergiversar-les per tal de mantenir els seus privilegis polítics. Per últim, els plebeus van obtenir el dret al matrimoni amb els patricis i l'accés als càrrecs públics
  • 14. COMICIS MAGISTRATSSENAT INSTITUCIONS DE LA REPÚBLICA ROMANA ASSEMBLEES Tots els ciutadans romans es reuneixen en Assemblees (patricis i plebeus), en un indret anomenat FÒRUM. - Per debatre-hi afers import - Aprovar lleis. - Triar els Magistrats. Són tots els que exerceixen càrrecs en la República romana. Els més importants eren els CÒNSOLS (havien d'haver exercit càrrecs en altres magistratures). És el principal òrgan de govern. Format per 300 cònsols (famílies patrícies). - Dirigeixen la pol. exterior. - Ratifica les lleis. CÒNSOLS EDILCENSORPRETOR QÜESTOR Mana a l'exèrcit. Convoca les Assemblees. Imparteix justícia. Censa els ciutadans segons el seu poder econòmic. Administra la ciutat. Gestiona el Tresor de l'Estat.
  • 15. EXPANSIÓ DE ROMA: CONQUESTA DEL MEDITERRANI LEGIONARI ROMÀ
  • 16. En la formació en TASCÓ els els legionaris formaven un angle agut per penetrar en les files enemigues. La formació en TORTUGA permetia als legionaris protegir-se amb l'escut i assaltar les muralles enemigues. TÀCTIQUES MILITARS D'INFANTERIA
  • 20. -L’increment del comerç va augmentar la riquesa de Roma, gràcies a això va conquerir territoris enormes, ja que podia pagar un exèrcit nombrós i eficaç. -Qualsevol ciutadà entre els 17 i els 60 anys era un soldat sotmès a una disciplina militar molt dura. FASES DE LA CONQUESTA 1.- 500-250 a.C. Roma conquereix la P. Itàlica. 2.- 264-146 a.C. Guerres Púniques Anníbal / Escipió Els cartaginesos són expulsats de la P. Ibèrica i les Balears. Roma es converteix en la potència hegemònica del Mediterrani Occidental. 3. Durant els segles II i I a.C. Roma continua la seva expansió i va conquerir Grècia i una part del Mediterrani Oriental, completa l'ocupació d'Hispània, La Gàl·lia, Britània ...... LA CONQUESTA DEL MEDITERRANI: L'EXPANSIÓ DE ROMA DURANT LA REPÚBLICA
  • 23. · Crisi de les institucions romanes. . Desigualtats socials derivades de les conquestes que provoquen CONFLICTES SOCIALS: Relleu romà que mostra el saqueig de Jerusalem REBEL·LIÓ D'ESCLAUS (ESPARTACUS) . EL Senat confia el poder a caps militars (DICTADORS). Triumvirats: S'IMPOSA JULI CÈSAR, I ES PROCLAMA DICTADOR PERPETUO. L'ANY 44 a.C. JULI CÈSAR ES ASSASSINAT PER PARTIDARIS DE LA REPÚBLICA. LA CRISI DEL SEGLE I a.C. REVOLTA DELS GERMANS GRAC GUERRES CIVILS
  • 24. Els dictadors romans eren cabdills militars amb poders especials.
  • 25. Rendició dels gals davant Juli Cèsar
  • 26. Juli Cèsar, dictador de Roma. El seu mandat va ser controvertit, apelant al poble, buidà el contingut democràtic de la República romana i dona pas a un període AUTOCRÀTIC. Està considerat un dels majors GENOCIDES de l’història. Escultura en honor a Juli Cèsar Rimini, Itàlia
  • 27. L'IMPERI ROMÀ (27 a.C.-476 d.C.)
  • 28. -Mort de Juli Cèsar GUERRES CIVILS triomf del seu fill adoptiu, OCTAVI L’any 27 a.C. el Senat li va donar amplis poders i li concedí el títol d’August, que significa “elegit pels déus”. L'IMPERI. Octavi August reuneix en la seva persona els poders civils i militars que abans exercien els magistrats. -Octavi va ser nomenat CÒNSOL VITALICI i cap de l’exèrcit, amb el títol d’IMPERATOR. -Les lleis imperials s’anomenaven EDICTES, i n’eren redactades per ordre de l’emperador. El Senat va quedar relegat a un paper secundari. LA CREACIÒ DE L'IMPERI
  • 29. -Octavi August fou també designat pontífex màxim, primera autoritat religiosa dels romans. Després de la seva mort fou DIVINITZAT i s’organitza el culte imperial. Els emperadors foren considerats déus i calia adorar-los per mostrar la fidelitat a Roma. Octavi representat com a PONTÍFEX MÀXIM
  • 30. Malgrat que les institucions romanes contiuaren existint només tenien un paper simbòlic. L’emperador designava tots els càrrecs importants que havien de dirigir l’imperi. Per facilitar la transmissió i l’aplicació de les ordres imperials es va crear el Consell Imperial. -La dignitat imperial no només fou vitalícia, també va convertir-se en hereditària, passant l’imperi de pares a fills. Aquest costum s’encetà amb Marco Aureli, al qual va succeïr el seu fill, Còmode. -L’Imperi Romà es va organitzar en PROVÍNCIES, cadascuna d’elles estava sota un governador designat per Roma, al qual ajudaven els funcionaris imperials. Les fronteres de l’imperi estaven defendides per FORTIFICACIONS. L'ORGANITZACIÓ DE L'IMPERI ROMÀ PROVÍNCIES ROMANES
  • 31. Qui? Funcions EMPERADOR (vitalici) •        Presidia i convocava el Senat •        Cap judicial (tribunicia potestas) •        Cap exèrcit (imperium maius) •        Pontífex màxim (cap religiós) •        Dicta lleis •        Dicta impostos SENAT Ratifica decisions de l’emperador Pèrdua absoluta de l’autoritat que tenia durant la república FUNCIONARIS IMPERIALS Administren l’imperi A províncies Prefectes: s’ocupaven de les obligacions militars Procuradors: S’encarregaven dels impostos (aduana i altres) COMICIS Sotmesos a l’emperador Gran pèrdua de la influència que tenien durant la
  • 32. - L’imperi Romà va arribar a la seva màxima expansió al segle II d.C. Aquest període es conegut com la PAX ROMANA i va estar caracteritzat per l’absència de grans conflictes bèl·lics i la ROMANITZACIÓ dels territoris conquerits. -Al mateix temps Roma va esdevenir en una gran ciutat amb més d’un milió d’habitants. -L’any 212 tots els homes lliures de l’Imperi obtingueren la CIUTADANIA romana, d’aquesta manera l’Estat romà podia obtenir més ingressos mitjançant els impostos.
  • 33. 6.1 LA CRISIS IMPERIAL -Des del segle III d.C l’expansió imperial es va aturar i l’Imperi va haver d’enfrontar-se a molts problemes: - Els pobles germànics atacaven les fronteres de l’imperi davant l’impotència dels romans per mantenir la seguretat. - L’autoritat imperial es va afeblir, fent-se freqüents les revoltes i les pugnes entre faccions rivals (va haver-hi 35 emperadors legítims i 70 il·legítims entre l’any 235 i el 268 d.c) - Crisis econòmica, al aturar-se l’expansió, el mercat d’esclaus entra en fallida la qual cosa va provocar el descens de la producció agrícola i minera. A més, els atacs germànics tallen les vies de comunicació i el comerç s’estanca, aturant la producció artesana. Els habitants de l’Imperi es varen empobrir. Les fronteres de l’imperi eren cada vegada més insegures davant les incursions dels pobles germànics Restes del mur d’Adrià
  • 34. 6. LA CRISI DE L’IMPERI ROMÀ 6.2 LA DIVISIÓ DE L’IMPERI -Per facilitar la seva defensa l’any 395 l’emperador Teodosi va dividir l’imperi entre els seus fills: Honori va heretar l’Imperi Romà d’Occident, mentre que Arcadi rebré l’Imperi Romà d’Orient. -La part oriental de l’imperi era, aleshores, la més rica i poblada i va adaptar-se. Els successors d’Arcari mantingueren aquest imperi fins l’any 1492. Aquest imperi es més conegut sota el nom de Bizanci.
  • 35. 6. LA CRISI DE L’IMPERI ROMÀ 6.3. LA DESAPARICIÓ DE L’IMPERI OCCIDENTAL - A Occident la divisió de l’imperi no va servir per facilitar la seva defensa. A començaments del segle V, els pobles germànics travessaren les fronteres i s’assentaren dins de l’imperi, creant regnes independents. En un primer moment, els romans van arribar a acords amb alguns pobles germànics per defensar-se front els atacs d’altres bàrbars. -Els huns, provinents d’Àsia, van a estar a punt de derrotar Roma a mitjans del segle V. Només una coalició dels romans amb els nous regnes germànics independents va evitar la desaparició de l’Imperi Occidental. - Finalment, l’any 476 l’últim emperador, Ròmul Augústul, només un nen de deu anys, fou destituit per Odoacre. Ningú va reclamar l’autoritat imperial i l’Imperi Romà d’Occident arribava a la seva fi. - Causes de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident: - Pèrdua de poder militar. - Forta crisis econòmica, cultural i social. Sense un exèrcit que pogués defensar l’imperi, el comerç romà va entrar en decadència. La devaluació de la moneda i les dificultats del poble van ocasionar innumerables revoltes i insurreccions. - Nombroses plagues que van fer que la població patira un procés de ruralització.