The Greek version of Esther, found in the Septuagint, contains six additions not found in the Hebrew version of Esther that is in most Bibles. These additions to Esther consist of a prologue, prayers by Mordecai and Esther, the texts of the decrees from King Ahasuerus, amplifications to, and elaborations of, the narrative, and a postscript.

1. Addicions a Esther

2. CAPÍTOL 10
4 Aleshores Mardoqueu va dir: Déu ha fet
aquestes coses.
5 Perquè recordo un somni que vaig veure
sobre aquests assumptes, i res no ha fallat.
6 Una font petita es va convertir en un riu, i hi
havia llum, sol i molta aigua: aquest riu és Ester,
amb qui el rei es va casar i va fer reina:
7 I els dos dracs som jo i Aman.
8 I les nacions van ser les que es van reunir per
destruir el nom dels jueus:
9 I la meva nació és aquest Israel, que va cridar
a Déu i es va salvar, perquè el Senyor ha salvat
el seu poble i el Senyor ens ha alliberat de tots
aquells mals, i Déu ha fet signes i grans
meravelles que no s'han fet. entre els gentils.
10 Per això ha fet dues sortides, una per al
poble de Déu i una altra per a tots els gentils.
11 I aquests dos sorteigs van arribar a l'hora, el
temps i el dia del judici, davant Déu entre totes
les nacions.
12 Així Déu es va recordar del seu poble i va
justificar la seva herència.
13 Per tant, aquells dies seran per a ells el mes
d'Adar, els dies catorze i quinze del mateix mes,
amb una assemblea, alegria i alegria davant
Déu, segons les generacions per sempre entre el
seu poble.
CAPÍTOL 11
1 L'any quart del regnat de Ptolemeu i
Cleòpatra, Dositeu, que es deia sacerdot i levita,
i Ptolemeu el seu fill, van portar aquesta
epístola de Phurim, que deien que era la
mateixa, i que Lisímac, fill de Ptolemeu, que
era a Jerusalem, ho havia interpretat.
2 L'any segon del regnat d'Artèxerxes el gran,
el primer dia del mes de Nisan, Mardoqueu, fill
de Jair, fill de Semei, fill de Cisai, de la tribu de
Benjamí, va tenir un somni;
3 Que era jueu i vivia a la ciutat de Susa, un
home gran, servint a la cort del rei.
4 També va ser un dels captius que
Nabucodonosor, rei de Babilònia, va portar des
de Jerusalem amb Jeconies, rei de Judea; i
aquest era el seu somni:
5 Mireu un soroll de tumult, amb trons,
terratrèmols i rebombori a la terra:
6 I, vet aquí, dos grans dracs van sortir
disposats a lluitar, i el seu crit era gran.
7 I davant el seu crit, totes les nacions estaven
preparades per a la batalla, per lluitar contra el
poble just.
8 I vet aquí un dia de foscor i obscuritat,
tribulació i angoixa, aflicció i gran tumult a la
terra.
9 I tota la nació justa es va turbar, tement els
seus propis mals, i estava disposada a perir.
10 Llavors van cridar a Déu, i sobre el seu crit,
com d'una petita font, es va fer una gran riuada,
fins i tot molta aigua.
11 La llum i el sol van sortir, i els humils van
ser exaltats i van devorar els gloriosos.
12 Quan Mardoqueu, que havia vist aquest
somni i allò que Déu havia decidit fer, es va
despertar, va recordar aquest somni, i fins a la
nit va voler saber-ho.
CAPÍTOL 12
1 I Mardoqueu es va descansar a la cort amb
Gàbata i Tarra, els dos eunucs del rei i
guardians del palau.
2 I va escoltar els seus enginys, va investigar
els seus propòsits i va saber que estaven a punt
d'imposar la mà al rei Artexerxes; i així va
certificar el rei d'ells.
3 Llavors el rei va examinar els dos eunucs, i
després d'haver-ho confessat, foren estrangulats.
4 I el rei va fer constància d'aquestes coses, i
Mardoqueu també ho va escriure.
5 Així doncs, el rei va ordenar a Mardoqueu
que servís a la cort, i per això el va recompensar.
6 Però Aman, fill d'Amadat, l'agaguita, que
tenia un gran honor amb el rei, va intentar
molestar Mardoqueu i el seu poble a causa dels
dos eunucs del rei.
CAPÍTOL 13
1 La còpia de les cartes era aquesta: El gran rei
Artexerxes escriu aquestes coses als prínceps i
governadors que tenen sota seu des de l'Índia
fins a Etiòpia en cent vint-i-set províncies.
2 Després d'això, vaig arribar a ser senyor de
moltes nacions i vaig dominar el món sencer,
no enaltit per la presumpció de la meva
autoritat, sinó portant-me sempre amb equitat i
suavitat, vaig proposar assentar els meus

3. súbdits contínuament en una vida tranquil·la, i
fent-me regne pacífic, i obert al pas a les costes
més extremes, per renovar la pau, que es desitja
de tots els homes.
3 Ara bé, quan vaig preguntar als meus
consellers com es podia fer això, Aman, que era
excel·lent en saviesa entre nosaltres, i era
aprovat per la seva constant bona voluntat i
fidelitat constant, i tenia l'honor del segon lloc
del regne,
4 Ens va declarar que a totes les nacions del
món hi havia dispers un cert poble maliciós,
que tenia lleis contràries a totes les nacions i
que menyspreava contínuament els manaments
dels reis, de manera que la unió dels nostres
regnes, amb la nostra honorable voluntat no pot
anar. endavant.
5 Com que entenem, doncs, que només aquest
poble s'oposa contínuament a tots els homes,
difereixen en l'estranya manera de les seves
lleis i el mal afectat al nostre estat, fent tots els
mals que poden perquè el nostre regne no
s'estableixi fermament:
6 Per això hem manat que tots aquells que us
hagin indicat per escrit per Aman, que és
ordenat sobre els afers i és el proper nostre, tots,
amb les seves dones i fills, siguin totalment
destruïts per l'espasa dels seus enemics. , sense
cap misericòrdia i pietat, el dia catorze del mes
dotzè Adar d'aquest any:
7 Que ells, que abans i ara també són malignes,
en un dia amb violència entrin a la tomba, i així,
d'ara endavant, facin que els nostres afers
estiguin ben resolts i sense problemes.
8 Aleshores Mardoqueu va pensar en totes les
obres del Senyor i li va fer la seva pregària:
9 Dient: Senyor, Senyor, rei totpoderós, perquè
el món sencer està en el teu poder, i si has
designat per salvar Israel, no hi ha ningú que et
pugui contradir:
10 Perquè tu has fet el cel i la terra, i totes les
coses meravelloses que hi ha sota el cel.
11 Tu ets el Senyor de totes les coses, i no hi ha
ningú que et pugui resistir, que ets el Senyor.
12 Tu ho saps tot, i saps, Senyor, que no va ser
ni per menyspreu ni per orgull, ni per cap desig
de glòria, que no em vaig prosternar davant
l'orgullós Aman.
13 Perquè m'hauria pogut conformar amb la
bona voluntat per a la salvació d'Israel besant-li
les plantes dels peus.
14 Però vaig fer això per no preferir la glòria de
l'home per sobre de la glòria de Déu: ni adoraré
a ningú més que a tu, oh Déu, ni ho faré amb
orgull.
15 I ara, Senyor Déu i rei, perdona el teu poble,
perquè els seus ulls estan posats en nosaltres
per fer-nos anar en vano; sí, volen destruir
l'herència, que ha estat teva des del principi.
16 No menyspreis la part que has lliurat
d'Egipte per a tu mateix.
17 Escolteu la meva pregària i tingueu
misericòrdia de la vostra herència: converteix la
nostra tristesa en alegria, perquè visquim,
Senyor, i lloem el teu nom, i no destrueixis la
boca dels qui et lloen, Senyor.
18 De la mateixa manera, tot Israel va clamar al
Senyor amb molta sinceritat, perquè la seva
mort estava davant els seus ulls.
CAPÍTOL 14
1 La reina Ester també, tement de la mort, va
recórrer al Senyor:
2 I va deixar la seva vestimenta gloriosa i es va
vestir amb les vestimentes d'angoixa i de dol; i
en comptes d'ungüents preciosos, es va cobrir el
cap amb cendra i fem, i va humiliar molt el seu
cos, i va omplir tots els llocs de la seva alegria.
els seus cabells esquinçats.
3 I ella va pregar al Senyor Déu d'Israel, dient:
Senyor meu, tu ets només el nostre Rei; ajuda'm,
dona desolada, que no tens cap ajuda que tu.
4 Perquè el meu perill és a la meva mà.
5 Des de la meva joventut he sentit a la tribu de
la meva família que tu, Senyor, vas prendre
Israel d'entre tots els pobles, i els nostres pares
de tots els seus predecessors, per heretat
perpètua, i que has fet tot el que els vas
prometre.
6 I ara hem pecat davant teu; per això ens has
lliurat a les mans dels nostres enemics,
7 Perquè vam adorar els seus déus: Senyor, tu
ets just.
8 No obstant això, no els satisfà que estem en
una amarga captivitat, però han colpejat les
mans amb els seus ídols,
9 Que aboliran allò que amb la teva boca has
ordenat, i destruiran la teva herència, i tancaran
la boca dels qui et lloaven, i apagaran la glòria
de la teva casa i del teu altar,

4. 10 I obriu la boca dels pagans per exposar les
lloances dels ídols i per glorificar un rei carnal
per sempre.
11 Senyor, no doneu el vostre ceptre als que no
són res, i que no es riguin de la nostra caiguda;
però torneu el seu enginy sobre ells mateixos i
feu-ne un exemple, que ha començat això
contra nosaltres.
12 Acorda't, Senyor, de donar-te a conèixer en
el temps de la nostra aflicció, i dóna'm la
valentia, oh Rei de les nacions i Senyor de tot
poder.
13 Dóna'm una paraula eloqüent a la meva boca
davant del lleó: gira el seu cor perquè odi el qui
lluita contra nosaltres, perquè hi hagi fi d'ell i
de tots els que tenen la mateixa opinió.
14 Però allibera'ns amb la teva mà i ajuda'm a
mi, que estic desolat i que no tinc cap altre
ajuda que tu.
15 Tu ho saps tot, Senyor; saps que odio la
glòria dels injustos, i que aborreixo el llit dels
incircumcisos i de tots els pagans.
16 Coneixes la meva necessitat: perquè
aborreixo el senyal del meu alt estat, que està
sobre el meu cap en els dies en què em mostro,
i que l'aborreixo com un drap menstrual, i que
no el porto quan estic en privat. jo mateix.
17 I que la teva serventa no ha menjat a la taula
d'Aman, i que no he estimat gaire la festa del
rei, ni he begut el vi de les libations.
18 La teva serventa no ha tingut cap alegria des
del dia que em van portar aquí fins al present,
sinó en tu, Senyor Déu d'Abraham.
19 Déu poderós per sobre de tot, escolta la veu
dels desamparats i allibera'ns de les mans dels
malvats, i allibera'm de la meva por.
CAPÍTOL 15
1 I al tercer dia, quan va acabar les seves
pregàries, va deixar les seves vestidures de dol i
es va vestir de la seva gloriosa vestimenta.
2 I, gloriosament adornada, després d'haver
invocat Déu, que és el mirador i el salvador de
totes les coses, va prendre dues criades amb ella:
3 I sobre aquell es recolzava, com portant-se
amb delicadesa;
4 I l'altra la seguia, portant el seu tren.
5 I era vermellosa per la perfecció de la seva
bellesa, i el seu rostre era alegre i molt amable,
però el seu cor estava angoixat per la por.
6 Llavors, després d'haver passat per totes les
portes, es va posar davant del rei, que s'asseia al
seu tron reial, i estava vestit amb totes les seves
vestidures de majestat, totes brillants d'or i de
pedres precioses; i era molt espantós.
7 Aleshores, alçant el seu rostre que brillava de
majestat, la va mirar molt ferotgement: i la
reina va caure a terra, es va quedar pàl·lida i es
va desmaiar, i es va inclinar sobre el cap de la
donzella que anava davant d'ella.
8 Llavors Déu va canviar l'esperit del rei en
suavitat, que amb por va saltar del seu tron i la
va agafar entre els seus braços, fins que ella va
tornar en si mateixa, la va consolar amb
paraules amoroses i li va dir:
9 Esther, què et passa? Sóc el teu germà,
estigues d'ànim:
10 No moriràs, encara que el nostre manament
sigui general: apropa't.
11 I així va alçar el seu ceptre d'or i el va posar
al coll,
12 I la va abraçar i va dir: Parla'm.
13 Llavors ella li va dir: Et vaig veure, senyor
meu, com un àngel de Déu, i el meu cor es va
turbar per por de la teva majestat.
14 Perquè tu ets meravellós, Senyor, i el teu
rostre és ple de gràcia.
15 I mentre parlava, va caure a terra de desmais.
16 Llavors el rei es va turbar i tots els seus
servents la van consolar.
CAPÍTOL 16
1 El gran rei Artexerxes als prínceps i
governadors de cent vint-i-set províncies, des
de l'Índia fins a Etiòpia, i a tots els nostres
súbdits fidels, salutació.
2 Molts, com més sovint són honrats amb la
gran generositat dels seus prínceps de gracia,
més orgullosos són de cera,
3 I procura't no fer mal només als nostres
súbdits, sinó que no podent suportar
l'abundància, pren-te'n en pràctica també contra
els qui els fan bé:
4 I allunyar no només l'agraïment d'entre els
homes, sinó també elevats amb les glorioses
paraules de les persones lascives, que mai van
ser bones, pensen escapar de la justícia de Déu,
que ho veu tot i odia el mal.
5 Sovint també el discurs just d'aquells que són
confiats per gestionar els afers dels seus amics,

5. ha fet que molts que tenen autoritat participin
de sang innocent i els ha embolicat en
calamitats irremeiables:
6 Enganyant amb la falsedat i l'engany del seu
tarannà lasciva la innocència i la bondat dels
prínceps.
7 Ara podeu veure això, com hem declarat, no
tant per les històries antigues, com ho podeu
veure, si cerqueu el que s'ha fet malament
darrerament a través del comportament pestil
d'aquells que són indignament col·locats en
autoritat.
8 I hem de tenir cura del temps que ve, perquè
el nostre regne sigui tranquil i pacífic per a tots
els homes,
9 Tant canviant els nostres propòsits, com
sempre jutjant les coses que són evidents amb
un procediment més igualitari.
10 Perquè Aman, un macedoni, fill d'Amadata,
era realment estranger de la sang persa, llunyà
de la nostra bondat, i com un estranger rebut de
nosaltres,
11 Havia obtingut fins ara el favor que mostrem
cap a totes les nacions, ja que s'anomenava el
nostre pare, i era honrat contínuament de tots
els propers al rei.
12 Però ell, sense portar la seva gran dignitat,
va anar a punt de privar-nos del nostre regne i
de la nostra vida:
13 Després d'haver buscat amb múltiples i
astúcies enganys la destrucció de nosaltres,
també de Mardoqueu, que ens va salvar la vida
i ens va procurar contínuament el nostre bé,
com també de la irreprensible Ester, partícip del
nostre regne, amb tota la seva nació.
14 Perquè per aquests mitjans va pensar,
trobant-nos sense amics per haver traslladat el
regne dels perses als macedonis.
15 Però trobem que els jueus, a qui aquest
malvat desgraciat ha lliurat a la destrucció total,
no són malfactors, sinó que viuen segons les
lleis més justes:
16 I que siguin fills del Déu viu altíssim i
poderós, que ha ordenat el regne tant per a
nosaltres com per als nostres progenitors de la
manera més excel·lent.
17 Per tant, fareu bé de no posar en pràctica les
cartes que us ha enviat Aman, fill d'Amadata.
18 Perquè l'obrador d'aquestes coses, és penjat a
les portes de Susa amb tota la seva família: Déu,
que governa totes les coses, fent-li venjança
ràpidament segons els seus desitjos.
19 Per tant, publicareu la còpia d'aquesta carta a
tot arreu, perquè els jueus puguin viure
lliurement segons les seves pròpies lleis.
20 I els ajudareu, perquè fins i tot el mateix dia,
que és el tretzè dia del dotzè mes d'Adar, es
venjaran d'ells, que en el temps de la seva
aflicció els imposaran.
21 Perquè Déu totpoderós els ha convertit en
alegria el dia en què el poble escollit hauria
d'haver perdut.
22 Per tant, entre les vostres festes solemnes, ho
fareu un dia alt amb tota festa:
23 Que tant ara com més endavant hi hagi
seguretat per a nosaltres i els perses ben afectats;
però als qui conspiren contra nosaltres un
record de destrucció.
24 Per tant, qualsevol ciutat i país que no faci
d'acord amb aquestes coses, serà destruït sense
misericòrdia amb foc i espasa, i no només es
farà intransitable per als homes, sinó també el
més odiable per a les bèsties i les aus per
sempre.