Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Valencià vehicular en l'ensenyament, clau per al plurilingüisme. Daniel Climent Giner.

344 views

Published on

Material base per a una intervenció davant un centenar d'alumnes de la Facultat d'Educació de la Universitat d'Alacant.
La tesi central consistia en explicar -a partir d'experiències amb alumnat de Primària, Secundària i Batxillerat- com fent servir com a vehicular el valencià/català i en diàleg constant amb unes altres llengües es fomentava un canal de trànsit molt apropiat per a fomentar el plurilingüisme.
El treballar amb una llengua que, tot i ser oficial, patia una situació de minorització, implica automatismes de comparança que faciliten sinèrgies i obrin portes a la comprensió de les paraules en diferents idiomes i al reforçament epistemològic dels conceptes que es fan servir mitjançant eixes paraules.
En la presentació s'hi posen exemples diversos.
I, per acabar, es parla de la llegenda de l'arròs, en relació amb l'arròs que es llança als novençans.
"Per als hindús, l'origen de l'arròs es relaciona amb un dels seus séus, Shiva, que, enamorat d'una dona, va rebre d'aquesta la petició de trobar un aliment del qual no es cansara mai.
La tardança del déu en trobar un aliment així, va ocasionar el desencant de la seva estimada, que va morir envaïda per la pena.
Poc després, el déu va descobrir un cereal que, en ser capaç d'absorbir tots els aromes, colors o sabors es posessin en contacte amb ell, permetia elaborar una quantitat tan gran de plats diferents que, sent el mateix menjar, cada dia aconseguira ser diferent , nou i gustós de menjar.
En tornar, va plantar sobre la tomba de la seva estimada el nou cereal i, amb la seva germinació, va renéixer també la seva estimada que va disposar, així, d'un menjar del qual mai es va cansar, enriquit amb els ingredients que dia a dia li aportava la vida."
Doncs bé, el valencià, el català, llengua de base llatina situada geogràficament en un enclavament relativament proper al centre d'expansió del llatí, conté elements que permeten actuar d'articulació reflexiva de moltes llengües de la mateixa família (castellà, occità, francés, italià...); i, amb això, de pont per a penetrar en aquestes i fins i tot en algunes altres d'un àmbit encara més ample, l'indoeuropeu.
I aquesta facilitat per absorbir "aromes, sabors, colors..." lingüísitcs es pot enriquir el tast del "plat d'arròs" del coneixement.
El català, com a llengua vehicular de l'ensenyament (i amb la variant parlada nostra, el valencià) facilita a través del diàleg constructiu amb les altres llengües (morfològicament, fonèticament, sintàcticament...) l'assumpció de millors capacitats per adaptar els nostres alumnes a un món plurilingüe, en el que viurem.

Published in: Education
  • Login to see the comments

  • Be the first to like this

Valencià vehicular en l'ensenyament, clau per al plurilingüisme. Daniel Climent Giner.

  1. 1. PER ELLS, PER TU ENSENYAMENT, EN VALENCIÀ, D’ALTA QUALITAT Daniel Climent
  2. 2. 1.EL REPTE DE LA QUALITAT 1. UN SISTEMA EN CRISI La qualitat d’un sistema educatiu es basa en la qualitat del professorat. La societat acabarà per exigir que eixa transferència de fons que fa de manera contínua cap a determinats sectors com el professorat no tinga una correspondència amb la qualitat del servei que reben. Cada vegada més exigirà elevades prestacions i això només passa per professorat d’alta qualitat. No estem parlant de valencià, sinó d’alta qualitat lligada a molts factors, un dels quals és usar apropiadament diferents llengües. 2. FORMACIÓ DEL PROFESSORAT Ací, a casa nostra, el plurilingüisme passa per l’educació en valencià, que permet el diàleg interactiu amb el castellà, omnipresent, i amb altres llengües, i amb etimologies, útils per a qualsevol assignatura / matèria. 3. INCREMENT DE LES OPCIONS d’inserció acadèmica, laboral, social Dels professors Dels alumnes; perdre la por a anar-se’n a uns altres centres de formació (Eurídice, Paulino) manejar-se amb diferents idiomes (Daniel, el cubà; etimologies en Medicina)
  3. 3. 2. AJUDAR A CONSTRUIR PENSAMENT La llengua, qualsevol llengua és massa important per deixar-la en mans dels lingüistes, dels filòlegs, dels polítics, dels jutges, dels pedagogs...; és un instrument preciós per construir pensament, per interpretar el món, per intercanviar sentiments , arguments, informació... Llengua íntima i llengua d’ús en cada cas, no són necessàriament la mateixa cosa, la segona depèn dels contextos. Hem de parlar del context educatiu; quina llengua afavoreix més aspectes del calidoscopi educatiu. El valencià (ni cap altra llengua) no és una assignatura «per aprendre/aprovar»; ni «la millor» (ni cap altra), sinó, en el nostre context, la millor per reflexionar lingüísticament, per comparança, i per millorar el coneixement en totes les matèries a través de les paraules i de l’accés a unes altres llengües. La reflexió lingüística permet «jugar». I els humans som mamífers que juguem, que aprenen jugant, i això no pot anar separat de lo que és la docència; i el joc lingüístic, verbal, fonètic, de continguts i de significats contribueix de manera potent a aprendre.
  4. 4. ETIMOLOGIES I SALTS ENTRE LLENGÜES SINÈRGIES AMB UNES ALTRES MATÈRIES Washington: «si disposara de dos dies per tallar una arbre amb una destral, el primer el dedicaria a esmolar-la». CONCATENACIONS DELS ALUMNES «EN SITUACIÓ» Llatí costa cat. costella, cast. costilla, it. costola, fr. côte (fr.); finestra, fenêtre; defenestrar Llatí glan-glandis gland (cat., fr.), glande (cast., it.) glàndula gla, gland, ghianda Bellota: grec balanos + àrab balluta Grec ballein, llançar * Bala, ballesta, bola, èmbol, anabolisme, catabolisme, metabolisme, discòbol, paràbola, bullir Anglés ball (baló), bullet (bala) APORTAT PELS ALUMNES -ula cèl·lula, cànula, lúnula, càpsula, mòrula, gàstrula, vènula...
  5. 5. EL PERILL DE LA DOBLE IGNORÀNCIA IGNORAR ALLÒ QUE S’IGNORA IGNORAR ALLÒ QUE [POTENCIALMENT, ] SE SAP PER RELACIÓ GRUA Si el coneixement no produeix estima, és una pàtina que salta al primer colp; si interactua amb el cor, arrela, es carrega de nutrients, fa gust de compartir. GENU-s, GENOLL genuflexió, agenollar, genolleres genou (fr.), ginocchio (it.), knee (ang.); ciutat Genua = Gènova [cast.: rodilla; roda rueda] diftongacions
  6. 6. Les diftongacions en castellà, com a solució a no distingir les vocals obertes; i recuperació de la vocal original en la construcció de paraules cultes i derivades Un parell d’exemples, sorgits ahir a un col·legi de Primària on parlàvem de * LES ABELLES I LA MEL / * FASES DE CREIXEMENT: OU, LARVA, ABELLA mel miel; meloso, melifluo festa fiesta; festivo pedra piedra; petrología, petrificar gel hielo; gélido, gelifluxión ferro hierro; ferreteria, ferrocarril ou huevo; oval, óvulo, ovillo os hueso; óseo, osificar gros grueso; grosor poble pueblo; poblado, población porta puerta; portada, pórtico bo bueno; bondad roda rueda; rodar, rodilla, rótula FACILITAR ELS TRÀNSITS, MITJANÇANT EL DIÀLEG ENTRE LLENGÜES Indoeuropeu Alemany: Herz Neerlandés: hart Anglés: heart Intercanvis d’alveolars sordes: oclusiva –tafricada –z- kherd Grec: kardios cardiopatia, cardiòleg electrocardiograma Intercanvis d’oclusives alveolars: sorda –tsonora –d- Llatí: cor-dis COR, cordial, concòrdia, discòrdia, record coeur, cuore, corazón
  7. 7. DIÀLEG AMB UNA LLENGUA PROPERA * Elaboració de regles de transformació entre llengües. * Producció de nous coneixements a partir de la interacció. * Reforçament d’una llengua gràcies a les altres, per comparació, similituds, diferències, reflexió sobre bases morfològiques, fonètiques... de cada llengua; el vocabulari adquireix consistència. * Apertura a unes altres llengües, transferència de significats; facilita els trànsits automàtics entre llengües * Incrementa la possibilitat de treballar amb moltes llengües, sempre que se li subministren materials 1. The stratosphere is denser than the hidrosphere. 1. Die Stratosphäre ist dichter als die Hydrosphäre (dichter = denser = més dens que) 1. La hidrosphère est plus dense que la troposphère. 1. [Ja que has sabut respondre a les anteriors preguntes en anglés, en francés, i en alemany, ara comprovaràs que en llatí també són fàcils de respondre.] Latitudo Poli Nortis 90ºN est. 4. Antipodae distant 20.000 Km. Por si no lo has entendido, te lo pondré en alemán :
  8. 8. L’AVENTURA D’ENSENYAR / APRENENDRE Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Has de pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, i vagis a ciutats per aprendre dels que saben. Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca. Has d'arribar-hi, és el teu destí, però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys, que siguis vell quan fondegis l'illa, ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que et doni més riqueses.
  9. 9. LA LLEGENDA DE L’ARRÒS ENSENYAR EN VALENCIÀ CADA DIA NOU, DIFERENT I MILLOR

×