Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
Daniel Climent Giner
UNA BREU HISTÒRIA (etnobotànica) DE LES BEGUDES
a) Aigua, necessària i suficient
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)

lliure
d’animals (l...
PROBLEMES
* escassa (poca, gelada)
* corruptible
* intoxicació hídrica per excés
SOLUCIONS
* “altres” aigües: plantes, ani...
AIGUA.

1. RECIPIENTS, AROMATITZANTS, CONSERVANTS

Pistacia lentiscus.

Llentiscle, mata de pou
AIGUA.

2. INFUSIONS, DECOCCIONS

Thymus vulgaris

Timó, farigola, tomello

Artemisia absinthium
Donzell, ajenjo, absinte
...
AIGUA.

3. GASSIFICATS
+ sabors, aromes

Sarsaparrelles
Smilax sp.
ORXATES, LLETS

* Ordi (Hordeum) > ordiata Orzo [en italià] > orzata > orxata ; substituts de l’ordi: xufa, ametlla, arròs...
CAFÉ
Fermentats: begudes «bàsiques»; destil·lats: per intoxicar-se
Estupor alcohòlic europeu

Iemen s. XV qahwah; café; su...
Edat de la raó. Cafés: centres d’autoeducació, elucubració
literària, filosòfica i científica, innovació comercial,
agitac...
L’Encyclopédie (1772). Diderot, D’Alambert. Café de la Régence.
Prohibits a les dones; Émilie de Châtelet, discutir de mat...
TE (茶花

[txaua]

). Xina i Japó

* Camellia sinensis
* La beguda de major consum després de l’aigua.
* s. XVII aC Xina; «e...
TE. EUROPA I
* Portuguesos; Macao; petites remeses a Lisboa ( 1570)
* Neerlandesos; primer carregament comercial (1610): 1...
TE. EUROPA II
* 1770 Arkwright filadora amb energia no humana;

Inici 1ª Revolució Industrial; fàbriques junt a font d’ene...
I ara vindrien les cerveses, els
vins i els destil·lats; i els
combinats...

Però, clar, tot això són unes
altres històrie...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Història de les begudes. 1 no alcohòliques. Daniel Climent Giner

386 views

Published on

Dins la sèrie "Història de les begudes", aquest muntatge fa referència a algunes de les begudes més importants en la història de la humanitat; s'hi parla majoritàriament d'infusions fetes amb plantes, però també orxates i altres preparats, totes coincidents en la manca d'alcohol.

Published in: Education
  • Login to see the comments

  • Be the first to like this

Història de les begudes. 1 no alcohòliques. Daniel Climent Giner

  1. 1. Daniel Climent Giner
  2. 2. UNA BREU HISTÒRIA (etnobotànica) DE LES BEGUDES a) Aigua, necessària i suficient a) b) c) d) e) f) g) lliure d’animals (llet, sang, orina [+ muscarina, en els rens]) de plantes (sucs, saba [p.ex., de cactus]) aromatitzada gasificada, refrescos infusions orxates b) Fermentats de plantes o de productes animals a) b) c) hidromel o aiguamel, kumis cerveses vins c) Destil·lats hidromel 10-15% cervesa 2 - 12% kumis 3-5% vi 9 - 16% Tequila 32 - 60% Vodka 35 - 50% Brandy 35 - 60% Ron 37.5 - 80% Ginebra 40 - 50% Whisky 40 - 55% Absenta 45 - 89.9% d) Amb cafeïna a) b) c) café te coles e) Combinats kumis
  3. 3. PROBLEMES * escassa (poca, gelada) * corruptible * intoxicació hídrica per excés SOLUCIONS * “altres” aigües: plantes, animals * aigües transformades Intoxicació etílica: aguda 4 ml alcohol/kg de pes Home de 100 kg: 400 ml d’alcohol 6 l de cervesa de 7% 240 ml d’alcohol 6 l de cervesa: probable intoxicació per excés d’aigua
  4. 4. AIGUA. 1. RECIPIENTS, AROMATITZANTS, CONSERVANTS Pistacia lentiscus. Llentiscle, mata de pou
  5. 5. AIGUA. 2. INFUSIONS, DECOCCIONS Thymus vulgaris Timó, farigola, tomello Artemisia absinthium Donzell, ajenjo, absinte Thymus moroderi Cantaueso Papaver somniferum. Cascall, Santolina chamaecyparissus. Camomilla adormidera Salvia officinalis Sàlvia
  6. 6. AIGUA. 3. GASSIFICATS + sabors, aromes Sarsaparrelles Smilax sp.
  7. 7. ORXATES, LLETS * Ordi (Hordeum) > ordiata Orzo [en italià] > orzata > orxata ; substituts de l’ordi: xufa, ametlla, arròs... * aigua civà; * llet preparada, Speculum al foder; merengada; gelats La falsa etimologia del nom Un món de combinats possibles
  8. 8. CAFÉ Fermentats: begudes «bàsiques»; destil·lats: per intoxicar-se Estupor alcohòlic europeu Iemen s. XV qahwah; café; sufís; 1510 arriba la Meca, el Caire; 1511, 1ª prohibició (el café, els «cafés») 1526. primer setge de Viena : café a Europa (Solimà el Magnífic; 2n 1683 Kara Mustafà) 1605. Papa Climent VIII l’autoritza. 1650 a Anglaterra (Oxford); puritans + conspiradors + comerciants; Carles II el prohibeix. 1734 J.S.Bach Kaffekantate ¡Ah, qué agradable és l’aroma del café! Més saborós que mil besos i més dolç aue el vi moscatell. Café, café, necessite tenirlo i qui vullga complaure’m que em regale café. s. XVIII
  9. 9. Edat de la raó. Cafés: centres d’autoeducació, elucubració literària, filosòfica i científica, innovació comercial, agitació política, difusió de notícies, circulació de Publicacions i informacions... Café Procope: Rousseau, Voltaire, Franklin, Danton, Marat... atac a les Tulleries, cadafal de Marat. Al quadre: Café Procope, amb Condorcet (matemàtic, economisat, liberal, revolucionari), La Harpe (explorador, fundador de La petite roche, ara Little Rock, capital d’Arkansas); Voltaire (amb el capell frigi), Diderot... Café Grecian ... científics; Hooke (elasticitat llei de Hooke, Micrographia, baròmetre, , Halley, Wren (catedral de sant Paul)... Problema de les òrbites elíptiques i gravitació ... Halley a Cambridge ... Newton: Philosophiae naturalis principia mathematica. anemòmetre, higròmetre...) Café Lloyd ... comerciants marítims... Asseguradora Lloyd’s. Café New Jonatan’s ... corredors del mercat de valors ...The Stock Exchange (Bossa de Londres) Companyies d’accions, segurs, finançament públic del deuta governamental ... Londres com a centre financer d’Europa Cafés ... L’Internet de l’època, i gresol de les revolucions econòmica (La riquesa de les nacions, Adam Smith; An Inquiry into the Nature and Causes of the Wealth of Nations), financera, científica i de filosofia política (Locke).
  10. 10. L’Encyclopédie (1772). Diderot, D’Alambert. Café de la Régence. Prohibits a les dones; Émilie de Châtelet, discutir de matemàtiques amb Maupertuis, al café Gradot; la deixen entrar vestida d’home. Camille Desmoulins. Café de Foy (12 juliol 1789; «inici» de la Revolució Francesa; ara, Chez Bignon) Balzac i l’adicció al café. INTERNET-CAFÉ Seattle, seu de la cadena Starbucks * Sis companyies de la llista FORTUNE 500 de 2008 de les companyies més grans dels EEUU tenen les seves oficines centrals a Seattle; p.ex. Amazon, Starbucks, Microsoft, Nintendo, Washington Mutual, T.Mobile, Boeing (ara a Chicago), Immunex i ZymoGenetics (biotecnologia)… * El port de Seattle-Tacoma és el 3r més actiu dels EEUU
  11. 11. TE (茶花 [txaua] ). Xina i Japó * Camellia sinensis * La beguda de major consum després de l’aigua. * s. XVII aC Xina; «emperador» She Nung «inventor» agricultura, te * Sidharta Gautama, budisme (s.V aC) * Lao Tsu, taoïsme (s.V aC) * beguda nacional dinasties Tang i Sung s. VII-XIII; «El llibre sagrat del te» (s. VIII), del poeta taoista Lu Yu: cultiu, preparació, manera de servir-lo. * Mongols (s.VIII-XIV); Mangu Khan (antecessor de Kublai): a Karakorum (Mongòlia), font de plata amb 4 canelles: cervesa d’arròs xinesa, vi de Pèrsia, hidromel del nord d’Euràsia, kumis de Mongòlia. Gens de te. * Dinastia Ming (s.XIV-XVII): te com a beguda nacional. Te verd + oxidació nocturna te negre (per a estrangers). * s. XII; Japó; monjo budista Eisai; s.XIV popular a totes classes; cerimònia del te, cases [pel·lícula amb Marlon Brando] de te
  12. 12. TE. EUROPA I * Portuguesos; Macao; petites remeses a Lisboa ( 1570) * Neerlandesos; primer carregament comercial (1610): 1r, te verd; després, te negre, més resistent però més amarg França (1630), Anglaterra (1650; 1660: (+ sucre) + llet [a sobre de la llet, freda, el te calent: tanins queden bloquejats per les proteïnes làcties, actives mentre no es desnaturalitzen per la calor; protegeix la tassa de porcellana de la calor excessiva del te] ). * Charles II Stuart + Catarina de Bragança (1662); dot: Tànger, Bombai, comerç amb posessions luses d’ultramar i accés Índies orientals, fortuna en or, cofre de te. * Companyia Britànica Índies Orientals: adquirir territoris, forjar aliances, mantenir exèrcit, declarar la guerra, firmar la pau, emetre moneda, dispensar justícia; pebre, teixits barats, TE; 1688 Revolució Gloriosa Xina volums comerç comerciants; consulats a preu, < café. Guerres amb els Països Baixos; 1784; monopoli. * 1717 Thomas Twining, a Londres, obri local venda de te, accessible a dones vendes. * TE + SUCRE  poderiu britànic
  13. 13. TE. EUROPA II * 1770 Arkwright filadora amb energia no humana; Inici 1ª Revolució Industrial; fàbriques junt a font d’energia, i molts treballadors junts; aigua+te en lloc de ginebra. * Àcids fenòlics del te mort infantil; * Vapor a les fàbriques, vapor (+ te) als treballadors (en la llet) * 1773 Motí del te, a Boston. Independència EEUU. * vaixelles, Wedgwood [Emma Wedgwood Darwin 1839] * 1780 opi en la Índia Companyia Índies Orientals  pagar té de la Xina. * c. 1830 te a Assam; Charles Bruce: plantar, recol·lectar, marcir, enrotllar, assecar...; Índia i Sri Lanka * 1839-42 Guerra de l’opi; obrir la Xina al lliure comerç: tèxtils...; Hong-Kong britànica. * Xina consum opi, corrupció, economia * TE independència EEUU i ruïna Xina. disenteria
  14. 14. I ara vindrien les cerveses, els vins i els destil·lats; i els combinats... Però, clar, tot això són unes altres històries... per a un altre dia... Així que, de moment, CONTE CONTAT, JA S’HA ACABAT Daniel Climent

×