Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Les estacions, un artifici cultural. Daniel Climent Giner

1,044 views

Published on

Dins la série de conferències “Revisant el que sabem o creiem saber” que fem durant el curs 2013-14 al Taller El Tumbao, d'Alacant, hem tractat el tema ¿I si no fóra cert que "hi ha" 4 estacions?.
El nucli de la presentació ha sigut el següent:
1) El concepte d’estació és una elaboració intel·lectual de caràcter utilitari, que s’ha modificat al llarg del temps i que només té sentit dins un context concret (agronòmic, social, històric, climàtic...)
2) La distinció en estacions pot mancar de sentit fora del context apropiat, ser inapropiada o simplement no correspondre a cap variació detectable en el transcurs de l’any.
3) Les paraules emprades per a designar les «estacions» han patit canvis, morfològics i de significat.

Published in: Education
  • Login to see the comments

Les estacions, un artifici cultural. Daniel Climent Giner

  1. 1. LES ESTACIONS ENTRE LA REALITAT I L’ARTICIFI CULTURAL Daniel Climent Giner
  2. 2. LES ESTACIONS SOLARS ↓ Solstici d’estiu: sant Joan ↑ Equinocci de primavera: sant Josep ↓ Equinocci de tardor ↑ Solstici d’hivern: Nadal Estem tan habituats a usar aquesta divisió que pensem que sempre s’ha fet així, que el concepte és fàcil de definir i que les “estacions” són les mateixes per a tot el món. Però res d’això és cert.
  3. 3. ALGUNS «PROBLEMES» RESPECTE DEL MODEL 1) Des d’un punt de vista «LUMÍNIC» •A l’hemisferi austral les estacions «estan canviades» respecte del boreal: quan a Europa el dia acurta, en gran part de Sudamèrica i Àfrica o a tot Austràlia, s’allarga, i viceversa. •A l’equador dies i nits duren el mateix tots els dies de l’any, 12 hores cada periode. •A les zones polars hi ha èpoques sense «dia» o sense «nit».
  4. 4. 2) Des d’un punt de vista «TÈRMIC» Si «estiu» equival a “època calorosa” (> 18ºC de temperatura mitjana mensual), i «hivern» a “període fred” (<10ºC), hi ha zones [en blanc] que només tenen una «estació».
  5. 5. 3) Per la relació entre ↑↓ LLUM i ↑↓ TEMPERATURA Els màxims i mínims lumínics no es corresponen amb els tèrmics: hi ha un desfasament de ≅ 40 dies. Festes «dels 40 dies» (després de): •Solstici hivern (23 del XII) • + 40 dies → 2 de febrer: Candelera, Imbolc cèltic, Murmeltier (dia de la marmota) •Equinocci primavera (22 del III) •+ 40 dies → 1 de maig: Vera Creu, May Day, Beltane cèltic, Walpurgis germànic •Solstici d’estiu (22 del VI) •+ 40 dies → 2 d’agost: Lugnasad cèltic •Equinocci de tardor (22 del IX) •+ 40 dies → 1 de novembre: Tots Sants/Difunts, Samhaim cèltic, Halloween
  6. 6. 4) Des d’un punt de vista «FENOLÒGIC» Les manifestacions de la natura en cada estació no són equivalents en biomes diferents. Bioma «BOSCOS CADUCIFOLIS» Pizza quattro stagioni Le quattro stagioni. Antonio Vivaldi. S. XVIII
  7. 7. Bioma «MEDITERRANI» CABEÇÓ D’OR. HIVERN. PERENNIFOLIA. FLORACIONS. TABARCA. ESTIU. CADUCIFOLIA ESTIVAL.
  8. 8. “LES” ¿QUATRE? ESTACIONS. REVISIÓ DEL TEMA ¿Climátiques?: Tèrmiques? Hivern: Estiu: < 10 ºC > 18 ºC Pluviomètriques? ¿Fenológiques? ¿Lumíniques? ¿Iguals en l’espai (tota la Terra) ¿selves? / ¿sabanes? / ¿zones polars? / ¿Alacant? i en el temps (simultànies)? ¿hemisferis sud/nord? ¿Sempre s’ha fet igual, la classificació en “quatre estacions”?
  9. 9. LA IDEA PRIMITIVA: LES DUES ESTACIONS, SEGONS CONDICIONS METEOROLÒGIQUES BON ORATGE / MAL ORATGE Hibernum tempus “mal oratge” 1 de novembre Vernum tempus “bon oratge” 2 de febrer (solstici + 40 dies) 1 de maig (equinocci + 40 dies) Gonzalo de Berceo (┼1264), en Milagros de Nuestra Señora considera només les dues estacions de verano i invierno Juan Ruiz, Arcipreste de Hita (1279): «[el febrero] pártase del invierno, con él viene el verano» Si per la Candelària flora, l’hivern ja està fora, i si no flora, ni dins ni fora. Per Tots Sants, guarda l’avanico i trau els guants
  10. 10. LA SUBDIVISIÓ DEL VERNUM TEMPUS O BON TEMPS VERNUM TEMPUS VERNUM AESTAS AUTUMNUS PRIMAVERA ESTIU TARDOR VERNAL ESTIVAL TARDORAL Ramon Llull: 1235-1315: [...] ivern, ver, estiu, autumne [...] Shakespeare: probably woke up early to celebrate May Day ... [A midsummer Night's Dream] EN CASTELLÀ Juan Ruiz, Arcipreste de Hita (1279): [...] el mes era de março, salido [=comenzado] el verano, Juan de Mena (1438): [...] el verano es março, abril e mayo. PRIMUM VERNUM VERNUM AESTAS AUTUMNUS PRIMUM VERNUM VERNUM AUTUMNUS PRIMAVERA VERANO OTOÑO
  11. 11. LES QUATRE ESTACIONS ANGLÉS ALEMANY SPRING (“brollar”) FRÜHLING/FRÜJAHR (früh, inici+ Jahr, any) SUMMER (< indoeur. sama, “mig any”>) SOMMER AUTUMN (< ll. autumnus; harvest >) HERBST (“collita”; Colchium autumnale) FALL (“caiguda”; als EEUU) WINTER (deessa Wintar) WINTER (wind, vent + wet, humit) CATALÀ PRIMAVERA ESTIU TARDOR HIVERN CASTELLÀ PRIMAVERA VERANO OTOÑO INVIERNO FRANCÉS ROMANÉS PRINTEMPS PRIMĂVARĂ ÉTÉ VARĂ AUTOMNE TOAMNĂ / ¿CĂDEA? HIVER IARNĂ
  12. 12. EN RESUM 1) El concepte d’estació és una elaboració intel·lectual de caràcter utilitari, s’ha modificat al llarg del temps i només té sentit dins un context concret (agronòmic, social, històric, climàtic...) 2) La distinció en estacions pot mancar de sentit fora del context apropiat, ser inapropiada o simplement no correspondre a cap variació detectable en el transcurs de l’any. 3) Les paraules emprades per a designar les «estacions» han patit canvis, morfològics i de significat.
  13. 13. I, conte contat, ja s’ha acabat Daniel Climent Giner

×