Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Etnobotànica aranyoner. Daniel Climent Giner

604 views

Published on

L'aranyoner (Prunus spinosa) és un arbust que fa aranyons. En el llibre "Herbari. Viure amb les plantes" (Editorial Publicacions de la Universitat de València; 2012), de Daniel Climent i Ferran Zurriaga se'n parla.
Aquesta presentació reflecteix moltes de les coses que s'hi diuen.

Published in: Education
  • Login to see the comments

Etnobotànica aranyoner. Daniel Climent Giner

  1. 1. ETNOBOTÀNICA DE L’ARANYONER (Prunus spinosa L.) Curs «Botànica cultural» Seu Universitària d’Alacant. 2013 Daniel Climent
  2. 2. EN AQUESTA SESSIÓ 1) Es comparen característiques de l’aranyoner i l’aranyó: a) les recollides per transmissió oral o escrita (propietats, usos, noms...) i les que han quedat fixades com a fòssils etnobotànics en rituals, imatges, símbols, objectes, topònims... b) per trobar i comentar coincidències o diferències entres diferents entorns culturals. 2) S’expliquen els usos instrumentals, simbòlics, gastronòmics, medicinals... de la planta i el fruit. 3) Els usos es relacionen amb les característiques ecològiques, estructurals, morfològiques i bioquímiques de l’aranyoner i l’aranyó. 4) Es revisen diverses aportacions de la cultura clàssica, la literatura i paremiologia, la toponímia, la rondallística, la fitonímia, l’onomàstica... tant en català com en altres llengües i s’estableixen i expliquen connexions i relacions. 5) I tot això seguint el rastre dels fitònims en diferents llengües (català, castellà, alemany, euskera, anglés, francés, llengües eslaves...), i de manifestacions culturals de diferent
  3. 3. L’aranyoner (Prunus spinosa L.), de pare de la bardissa a mare del bosc. En italià ogni pruno fa siepe [“tot aranyoner fa bardissa”] PARE DE LA BARDISSA Protecció front els herbívors, recer d’espècies. mère du bois MARE DEL BOSC En francés:
  4. 4. QUE LA FORÇA (del nom) T’ACOMPANYE Pardal de bardissa (Prunella modularis) txori-okaran “pruna de pardals/ocells” Un viatge per les característiques de la planta, amb la guia dels fitònims
  5. 5. Dante Alighieri: Divina Commedia (XIII: 32, 106); Versió gràfica de Gustave Doré. 32. Allor porsi la mano un poco avante e colsi un ramicel da un gran pruno; e ‘l tronco suo gridò: “Perché mi schiante?” «Llavors vaig allargar un poc la mà,/vaig trencar una rameta d’un gran aranyoner,/i el tronc va cridar: “Per què em fereixes?”»
  6. 6. L’ARANYONER NEGRE” alemany anglés euskera castellà francés francés italià walon COM Schwarzdorn blackthorn arantzbeltz, espino negro, épine noire buisson noir [“arbust negre”] spino nero, noere sipene A “ESPÍ Pigment melànic extret amb aigua bullint, + vi → tinta en els scriptoria dels monestirs, manuscrits medievals. Fotolàbil → substituit per d’altres fotoresistents.
  7. 7. * Fusta molt dura OFICIS I INSTRUMENTS. → mànecs d’aixada i de destral, petits objectes tornejats, bastons... i armes: la irlandesa sail éille “porra (sail) amb corretja (eille)” [shalayluh]; en anglés shillelagh [shilayle], Logotip dels Boston Celtics Diversos sail éille Gangs of New York
  8. 8. L’omnipresent sail éille [shalayluh] o shillelagh [shilayle] Sait Patrick’s Day Parade The quiet man, de John Ford (1952) Henry Singleton: The Ale-House Door c.1790
  9. 9. L’ARANYONER EN FLOR. INDICADOR AGROFENOLÒGIC * “Quan floreix l’aranyó, sembra el cigró” [Pirineus lleidatans]. * Per als llauradors alemanys: * “si l’aranyoner està blanc com la neu, és hora d’anar a veure l’ordi” [1] * “quan més prompte florisca l’aranyoner, més d’hora haurem de segar” [2] [1] [2] Ist die Schlehe weiß wie Schnee, ist´s Zeit, dass man die Gerste sähe. Je eher im April der Schlehdorn blüht, je früher der Bauer zur Ernte zieht. * càlcul per decidir la sega [a Alemanya]: començar tants dies abans de sant Jaume (Jacobi-Tag; 25 de juliol) com els que ha hagut entre la florida de l’aranyoner i el dia de sant Jordi (Georgi-Tag; 23 d’abril).
  10. 10. ELS NOMS DEL FRUIT [pruna] euskera aran celta agranio aranyó + (-er) → aranyoner «que produeix...» aranyó aranhon /agranhon arañón marañón (Catalunya, País Valencià, Balears) (Occitània), (Aragó) (Rioja, Baixa Navarra) TOPÒNIMS * Bancal de l’Aranyoner (a un dels passos de la serra d’Aitana, a la Marina Baixa -migjorn valencià) * L’Aranyonet (llogaret a la serra de Merola, al Berguedà –al Prepirineu barceloní). * L’Aranyó (vall, castell, poble; lloc de naixement de Manuel de Pedrolo; a les Garrigues -depressió de l’Ebre). PARÒNIMS * “Any d’aranyoner, any de poc graner”, EMBARBUSSAMENTS * “Un aranyoner ben aranyonat, ¿qui el desaranyonaria? jo el desaranyonaré i bon desaranyonador seré”.
  11. 11. francés kazakh llatí castellà “Pruna negra” nirprun quara orik ater-atra-atrum [“negre”] endrina [andrina < atrina] “La doncella es como endrina, que apenas la han tocado cuando el dedo le dejan señalado” [Entremés del Pipote (s.XVII); Quiñones de Benavente ] * Doña Endrina, “vestida de negro paño” [Libro de buen amor. Arcipreste de Hita. S. XIV] COMPARANCES, METÀFORES * Flordeneu, “ulls d’aranyó”, del poema Canigó (Jacint Verdaguer) * “Negra como una endrina” * Sloe eyes
  12. 12. ← cera > cereus > cereolus > cereola > cerola > cirola > ciruela pruïna,-ae [“rosada blanca”] > pruna pruna pruno, prugno, prugnolo prunelle prunèla prignolu bruño abrunho prunyó (*) pruïna, pruna [català] [castellà antic] [italià] [francés] [occità] [sicilià] [gallec] [portugués] [híbrid lexical pruna + aranyó Prunus domestica ssp insititia] Una altra accepció de prunyó (per assimilació de la paraula original): lesions inflamatòries de la pell que s’originen per l’exposició contínua al fred i a la humitat; del nom llatí perniōne —«perniosi» és el nom científic del transtorn o malaltia provocada pel fred-; també coneguts com a penellons.] (*)
  13. 13. MÉS FITÒNIMS INTERESSANTS Arrel proto-indoeuropea slē * : “pruna”, “lívid”, “pàl·lid” * aranyó: anglés sloe, alemany Schlehe, neerlandés slee, noruec Slåpe... * pruna: polonés śliwka, lituà slywa, rus слива [sliva]...
  14. 14. MÉS FITÒNIMS INTERESSANTS QUINYOLS Quinyols [< pinyols] [La Vall d’Albaida; comarques centrals del País Valencià] La llavor conté amigdalina, com les d’unes altres prunes i les ametlles amargues.
  15. 15. MÉS FITÒNIMS INTERESSANTS ESCANYAGATS * Benzaldehid * oclusió faríngia * ex-cannare Escanyagats
  16. 16. D’APERITIU ARANYONS PER MENJAR... PER DINAR Jota eslovena: Sauerkraut [«xucrut», cols fermentades, agres] i aranyons Rigüejos, atacats pel fong Taphrina pruni ⇒ avorten els pinyols ⇒ aptes per confitar i menjar I DE POSTRE
  17. 17. ... I ARANYONS PER BEURE (1) 1) fermentats: vi d’aranyons [per adulterar el de Porto]; sloe vin noruec (vi generós) 2) destil·lats: trnkovica , d’Eslovàquia ; eau-de-vie luxemburgeoise.
  18. 18. ... I ARANYONS PER BEURE (2) 3) macerats, en aigüardents (grappa, anís, ginebra, rom...; amb canella, vainilla... * Ratafia d’aranyons, als Pirineus catalans [en aigüardent, amb sucre, café i nou moscada]; * Liqueur de prunelle, a França aigüardent, vainilla]; [en amb ametlles, sucre moreno i * Bargnolino o prunella [en aiguardent i sucre], a Itàlia; i al Vèneto grappa ai prugnoli.
  19. 19. ... I ARANYONS PER BEURE (3) 3) macerats, en aigüardents (grappa, anís, ginebra, rom...; amb canella, vainilla... * Aranyons en aiguardent, licor d’aranyons, a l’Alcoià i el Comtat; * Licor de quinyols, a la Vall d’Albaida. * Sloe gin, a Anglaterra [punxats amb espina o forquilla de plata; en ginebra, amb clau d’olor, canella i essència d’ametlla]. * Patxaran [baso, “de monte” + aran, “pruna”; en aiguardent; < 30º; pigment punicianina]. * Schlehenlikör [en ginebra, vodka], Schlehenfeuer [en rom], a Alemanya.
  20. 20. I, conte ja s’ha contat, acabat [però, millor, amb un glopet de licor d’aranyons, I una cançó dedicada a l’ocell de bardissa I en general a qualsevol ocell] Daniel Climent Giner
  21. 21. Txoria txori Mikel Laboa l’Orfeó Donostiarra [l’ocell (és un) ocell] Pardal de bardissa Pit-roig (Prunella modularis) (Erithacus rubecula) frugívor insectívor Hegoak ebaki banizkio nerea izango zen, ez zuen aldegingo. Bainan, honela ez zen gehiago txoria izango eta nik... txoria nuen maite. «Si li haguera tallat les ales, seria meu; no hauria escapat. Però d’aquesta manera, mai no tornaria a ser un ocell, i jo… era l’ocell lo que estimava» http://www.youtube.com/watch?v=RtZXavurBcE

×