1.
ETNOBOTÀNICA DE
L’ARANYONER (Prunus spinosa L.)
Curs «Botànica cultural»
Seu Universitària d’Alacant. 2013
Daniel
Climent

2.
EN AQUESTA SESSIÓ
1) Es comparen característiques de l’aranyoner i l’aranyó:
a) les recollides per transmissió oral o escrita (propietats,
usos, noms...) i les que han quedat fixades com a fòssils
etnobotànics en rituals, imatges, símbols, objectes,
topònims...
b) per trobar i comentar coincidències o diferències entres
diferents entorns culturals.
2)
S’expliquen els usos instrumentals, simbòlics,
gastronòmics, medicinals... de la planta i el fruit.
3) Els usos es relacionen amb les característiques
ecològiques, estructurals, morfològiques i bioquímiques
de l’aranyoner i l’aranyó.
4) Es revisen diverses aportacions de la cultura clàssica, la
literatura i paremiologia, la toponímia, la rondallística,
la fitonímia, l’onomàstica... tant en català com en altres
llengües i s’estableixen i expliquen
connexions i
relacions.
5) I tot això seguint el rastre dels fitònims en
diferents llengües (català, castellà, alemany, euskera, anglés, francés,
llengües eslaves...),
i de manifestacions culturals de diferent

3.
L’aranyoner (Prunus spinosa L.),
de pare de la bardissa a mare del bosc.
En italià ogni pruno fa siepe
[“tot aranyoner fa bardissa”]
PARE DE LA BARDISSA
Protecció front els herbívors, recer d’espècies.
mère du bois
MARE DEL BOSC
En francés:

4.
QUE LA FORÇA
(del nom)
T’ACOMPANYE
Pardal de bardissa
(Prunella modularis)
txori-okaran
“pruna de pardals/ocells”
Un viatge per les característiques
de la planta, amb la guia dels fitònims

5.
Dante Alighieri: Divina Commedia (XIII: 32, 106);
Versió gràfica de Gustave Doré.
32. Allor porsi la mano un poco avante
e colsi un ramicel da un gran pruno;
e ‘l tronco suo gridò: “Perché mi schiante?”
«Llavors vaig allargar un poc la mà,/vaig trencar una rameta d’un gran aranyoner,/i el tronc va cridar: “Per què em fereixes?”»

6.
L’ARANYONER
NEGRE”
alemany
anglés
euskera
castellà
francés
francés
italià
walon
COM
Schwarzdorn
blackthorn
arantzbeltz,
espino negro,
épine noire
buisson noir [“arbust negre”]
spino nero,
noere sipene
A
“ESPÍ
Pigment melànic extret
amb aigua bullint, + vi →
tinta en els scriptoria dels
monestirs, manuscrits
medievals.
Fotolàbil → substituit per
d’altres fotoresistents.

7.
* Fusta molt dura
OFICIS I
INSTRUMENTS.
→ mànecs d’aixada i de destral, petits objectes tornejats, bastons...
i armes: la irlandesa sail éille
“porra (sail) amb corretja (eille)”
[shalayluh]; en anglés shillelagh [shilayle],
Logotip dels Boston Celtics
Diversos sail éille
Gangs of New York

8.
L’omnipresent sail éille
[shalayluh]
o shillelagh
[shilayle]
Sait Patrick’s
Day Parade
The quiet man, de John Ford (1952)
Henry Singleton: The Ale-House Door c.1790

9.
L’ARANYONER EN FLOR.
INDICADOR
AGROFENOLÒGIC
* “Quan floreix l’aranyó, sembra el
cigró” [Pirineus lleidatans].
* Per als llauradors alemanys:
* “si l’aranyoner està blanc com la
neu, és hora d’anar a veure l’ordi” [1]
* “quan més prompte florisca
l’aranyoner, més d’hora haurem de
segar” [2]
[1]
[2]
Ist die Schlehe weiß wie Schnee, ist´s Zeit, dass man die Gerste sähe.
Je eher im April der Schlehdorn blüht, je früher der Bauer zur Ernte zieht.
* càlcul per decidir la sega [a Alemanya]:
començar tants dies abans de sant
Jaume (Jacobi-Tag; 25 de juliol) com
els que ha hagut entre la florida de
l’aranyoner i el dia de sant Jordi
(Georgi-Tag; 23 d’abril).

10.
ELS NOMS DEL
FRUIT
[pruna]
euskera
aran
celta
agranio
aranyó + (-er) → aranyoner
«que produeix...»
aranyó
aranhon /agranhon
arañón
marañón
(Catalunya, País Valencià, Balears)
(Occitània),
(Aragó)
(Rioja, Baixa Navarra)
TOPÒNIMS
* Bancal de l’Aranyoner (a un dels passos de la
serra d’Aitana, a la Marina Baixa -migjorn valencià)
* L’Aranyonet (llogaret a la serra de Merola, al
Berguedà –al Prepirineu barceloní).
* L’Aranyó (vall, castell, poble; lloc de naixement de
Manuel de Pedrolo; a les Garrigues -depressió de l’Ebre).
PARÒNIMS
* “Any d’aranyoner, any de poc graner”,
EMBARBUSSAMENTS
* “Un aranyoner ben aranyonat,
¿qui el desaranyonaria?
jo el desaranyonaré
i bon desaranyonador seré”.

11.
francés
kazakh
llatí
castellà
“Pruna negra”
nirprun
quara orik
ater-atra-atrum [“negre”]
endrina [andrina < atrina]
“La doncella es como endrina,
que apenas la han tocado
cuando el dedo le dejan señalado”
[Entremés del Pipote (s.XVII); Quiñones de Benavente ]
* Doña Endrina, “vestida de negro paño” [Libro de
buen amor. Arcipreste de Hita. S. XIV]
COMPARANCES, METÀFORES
* Flordeneu, “ulls d’aranyó”, del poema Canigó (Jacint Verdaguer)
* “Negra como una endrina”
* Sloe eyes

12.
←
cera > cereus > cereolus > cereola > cerola > cirola > ciruela
pruïna,-ae
[“rosada blanca”] >
pruna
pruna
pruno, prugno, prugnolo
prunelle
prunèla
prignolu
bruño
abrunho
prunyó
(*)
pruïna,
pruna
[català]
[castellà antic]
[italià]
[francés]
[occità]
[sicilià]
[gallec]
[portugués]
[híbrid lexical pruna + aranyó
Prunus domestica ssp insititia]
Una altra accepció de prunyó (per assimilació de la paraula original): lesions inflamatòries de la pell que s’originen per l’exposició contínua al fred i a la
humitat; del nom llatí perniōne —«perniosi» és el nom científic del transtorn o malaltia provocada pel fred-; també coneguts com a penellons.]
(*)

13.
MÉS FITÒNIMS
INTERESSANTS
Arrel proto-indoeuropea slē * : “pruna”, “lívid”, “pàl·lid”
* aranyó: anglés sloe, alemany Schlehe, neerlandés slee, noruec Slåpe...
* pruna: polonés śliwka, lituà slywa, rus слива [sliva]...

14.
MÉS FITÒNIMS
INTERESSANTS
QUINYOLS
Quinyols
[< pinyols]
[La Vall d’Albaida; comarques centrals del
País Valencià]
La llavor conté
amigdalina,
com les d’unes
altres prunes i
les ametlles
amargues.

15.
MÉS FITÒNIMS
INTERESSANTS
ESCANYAGATS
* Benzaldehid
* oclusió faríngia
* ex-cannare
Escanyagats

16.
D’APERITIU
ARANYONS PER
MENJAR...
PER DINAR
Jota eslovena:
Sauerkraut [«xucrut», cols
fermentades, agres] i aranyons
Rigüejos, atacats pel
fong Taphrina pruni
⇒ avorten els pinyols
⇒ aptes per confitar
i menjar
I DE POSTRE

17.
... I ARANYONS PER BEURE
(1)
1) fermentats: vi d’aranyons [per adulterar el de Porto]; sloe vin noruec (vi generós)
2) destil·lats: trnkovica , d’Eslovàquia ; eau-de-vie luxemburgeoise.

18.
... I ARANYONS PER BEURE
(2)
3) macerats, en aigüardents (grappa, anís, ginebra, rom...; amb canella, vainilla...
* Ratafia d’aranyons, als Pirineus catalans
[en aigüardent, amb sucre, café i nou moscada];
* Liqueur de prunelle, a França
aigüardent,
vainilla];
[en
amb ametlles, sucre moreno i
* Bargnolino o prunella [en aiguardent i sucre],
a Itàlia; i al Vèneto grappa ai prugnoli.

19.
... I ARANYONS PER BEURE
(3)
3) macerats, en aigüardents (grappa, anís, ginebra, rom...; amb canella, vainilla...
* Aranyons en aiguardent, licor d’aranyons, a l’Alcoià i el
Comtat;
* Licor de quinyols, a la Vall d’Albaida.
* Sloe gin, a Anglaterra [punxats amb espina o forquilla de plata; en ginebra,
amb clau d’olor, canella i essència d’ametlla].
* Patxaran [baso, “de monte” + aran, “pruna”; en aiguardent; < 30º; pigment
punicianina].
* Schlehenlikör [en ginebra, vodka], Schlehenfeuer [en rom], a Alemanya.

20.
I, conte
ja s’ha
contat,
acabat
[però, millor, amb un glopet de licor d’aranyons,
I una cançó dedicada a l’ocell de bardissa
I en general a qualsevol ocell]
Daniel
Climent Giner

21.
Txoria
txori
Mikel Laboa
l’Orfeó
Donostiarra
[l’ocell
(és un)
ocell]
Pardal de
bardissa
Pit-roig
(Prunella
modularis)
(Erithacus rubecula)
frugívor
insectívor
Hegoak ebaki banizkio
nerea izango zen,
ez zuen aldegingo.
Bainan, honela
ez zen gehiago txoria izango
eta nik... txoria nuen maite.
«Si li haguera tallat les ales,
seria meu;
no hauria escapat.
Però d’aquesta manera,
mai no tornaria a ser un ocell,
i jo… era l’ocell lo que estimava»
http://www.youtube.com/watch?v=RtZXavurBcE