Llenguatge i Simbolisme

1. el LLENGUATGE
i
el SIMBOLISME

2. Suposant que algú -un nen salvatge- hagués
pogut sobreviure sense contacte amb altres
humans, desenvoluparia la naturalesa
humana en tota la seva riquesa?
Quines diferències es
poden establir entre
la comunicació humana
i la de la resta
d'animals?
El llenguatge és innat o
adquirit? Com va
aparèixer el llenguatge?
Com s'aprèn el llenguatge
en la infantesa?
Com es comuniquen
els éssers humans?
Quins sistemes de
comunicació natural
poden utilitzar els
humans?
Quines relacions hi ha entre
Quines relacions hi ha entre
el llenguatge, el pensament i
el llenguatge, el pensament i
la realitat?
la realitat?
Els símbols reflecteixen les coses tal com
aquestes són en realitat? Quin és l'origen
dels símbols artístics?

3. 1) COMUNICACIÓ ANIMAL i COMUNICACIÓ HUMANA
1) L'aparició del llenguatge
2) Els gestos i les expressions no verbals en la
comunicació humana
2) LLENGUATGE HUMÀ i COMPORTAMENT
COMUNICATIU
1) Aspectes neurofisiològics
2) Les fases del desenvolupament del llenguatge
3) Classificació dels signes
4) Funcions del llenguatge
5) Esquema de la comunicació
3) CARACTERÍSTIQUES del LLENGUATGE HUMÀ
1) Les paraules són convencionals
2) La doble articulació del llenguatge permet
infinites oracions
3) El llenguatge és creatiu
4) Podem parlar de coses que no tenim davant
5) A través del llenguatge estructurem la realitat
6) El pensament és llenguatge
7) El llenguatge permet parlar del llenguatge
4) LLENGUATGE, PENSAMENT i REALITAT
1) Llenguatge i pensament
2) Llenguatge, coneixement de la realitat i ciència
3) Llenguatge i identitat individual
4) Teories sobre el llenguatge
5) El SIMBOLISME
1) El simbolisme cultural humà
2) La simbologia artística
3) La simbologia religiosa
4) La simbologia moral i les normes de
comportament
5) Els símbols de la ciència
ÍNDEX
ÍNDEX

4. El fet de viure en grup fa necessària la comunicació, tant per a
humans com per animals.
La comunicació animal té analogies amb la comunicació no
verbal humana
Segons la qualitat i la compexitat, classifiquem la comunicació
animal entre
1. COMUNICACIÓ ANIMAL
Gestos, expressions facials,
contactes oculars, sons no
verbals, posicions corporals...
Animals de
comportament
comunicatiu estereotipat
Són els que tenen pautes
de conducta rígides, sense
aprenentatge, i
congènites, inscrites en
l'espècie.
El seu sistema nerviós és
més simple que el dels
animals superiors
p.e. Les abelles
Animals de
comportament amb molta
intervenció de
l'aprenentatge
Són els que les seves
experiències particulars
deixen empremta en la
memòria i alteren
conductes futures.
p.e. Els peixos, les aus i els
mamífers
L'APRENENTATGE LINGÜÍSTIC dels
HUMANS SUPOSA UN SALT QUALITATIU
perquè enriqueix estraordinàriament la
comunicació amb conductes
intencionals i d'intel·ligència concreta
(entesa com a capacitat de resoldre
problemes pràctics).

5. Malgrat les analogies entre el llenguatge humà i l'animal
(ambdós usen el llenguatge per sobreviure i d'ell se'n desprèn
una consciència del món), les diferències també són
evidents.
Els animals són moltíssim més pobres conceptualment
En els animals els crits són sons específics i el repertori
sonor és molt limitat.
Ni primats, ni aus, ni mamífers com dofins arriben a la
complexitat lingüística humana. Així,
PER COMUNICAR-SE CAL CERTA INTEL·LIGÈNCIA I UN BON
REPERTORI DE SIGNES
Quan s'ha fet aprendre un codi
lingüístic a simis captius se'ls ha
ensenyat o bé un vocabulari molt
simple o bé un codi gestual derivat
dels llenguatges de signes ideats per a
pesones amb discapacitats auditives
Severes (cada signe correspon a una
paraula).
No abstreuen, per exemple, un
concepte unitari de “depredador”,
ni poden referir-se a l'àguila de fa
tres dies...

6. És difícil reconstruir el procés d'adquisició de la
capacitat lingüística ja que no hi ha fòssils
lingüístics.
Podem pensar que hi havia activitats que van
poder potenciar i incentivar una comunicació
més elaborada i, d'aquí, l'aparició del llenguatge.
Així, és versemblant que la comunicació gestual
i verbal enriquís la vida social i desvetllés una
consciència primer social i després personal.
1.1. L'APARICIÓ del LLENGUATGE
La utilització de materials de la
naturalesa i el seu perfeccionament
com a instruments
La caça cooperativa
Els aprenentatges acumulats en la
cultura
La cura d'infants i de malalts...
La filosofia de la cultura s'ha ocupat de l'aparició del llenguatge. La filòsofa nord-americana Grace Mead Andrus
de Laguna (1878-1978), en la seva obra Llengua: la seva funció i desenvolupament, postula que l'evolució del
llenguatge es caracteritza per la creixent desvinculació entre les condicions en què es parla i s'escolta,
i la conducta que l'acompanya. És a dir, poder parlar mentre fem una cosa totalment diferent de la què estem
Parlant (parla desplaçada)

7. L'expressió llenguatge no verbal designa
els elements comunicatius diferents de la
paraula i que aporten matisos de simpatia, de
persuació, de diversió, d'emoció, de sinceritat,
d'ironia...
1.2. ELs GESTOS i les EXPRESSIONS NO VERBALS en la COMUNICACIÓ HUMANA
Els gestos, l'entonació, l'expressió facial, els
contactes visuals, les posicions corporals... es
fonen amb els missatges orals (per això la gent
segueix gesticulant quan parla per telèfon).
Així, difícilment es pot ser convincent amb un missatge verbal contradictori amb la gesticulació.
Per exemple, una cara de fàstig desmenteix un “m'agrada la paella”
La cara i la mirada regulen la comunicació
Si mirem o no mostrem
O no interès, si mirem fixament
Mostrem interès, si defugim la
Mirada evitem el contacte...
La comunicació no verbal està sempre present,
fins i tot el gest involuntari pot trair el missatge
verbal.
Com que la comunicació no verbal predomina
la funció expressiva, és fàcil de mentir aparentant
emocions que no sentim.

8. L'expressivitat està molt condicionada per la cult ura
També hi ha gestos tan entenedors que gairebé són
universals (com posar-se la mà on fa mal) però d'altres
poden ser desconeguts o tenir significats diferents.
Per això dominar bé una llengua implica també conèixer
aspectes de la llengua no verbal.
Tanmateix, allò més específicament humà que diferencia la
nostra comunicació de la d'altres animals és el llenguatge
Ara bé, no tots els llenguatges són orals, com ho mostren el
codi Morse o el llenguatge de signes.
Per exemple, la gent nòrdica és
tradicionalment menys
expressiva que la meridional
També és un indicador de la
classe social o condicions com
poder, alegria...
En el nostre àmbit cultural
donar la mà de diferents
maneres també té diferents
connotacions (massa fluixa...)

9. Es pot definir com el ric i complex sistema de comunicació de les diferents
comunitats, construït per un conjunt de signes i de símbols organitzats segons
determinades regles.
2. LLENGUATGE HUMÀ i COMPORTAMENT COMUNICATIU
LLENGUATGE
HUMÀ
El llenguatge és la característica més singular dels éssers humans.
L'aparició del llenguatge va ser tota una revolució i va afavorir el naixement de
la cultura.
El seu aprenentatge constitueix una formidable estimulació que va significar un
salt qualitatiu de l'espècie humana: probablement, sense llenguatge no hi
hauria humans.
Per entendre aquesta riquesa i complexitat del llenguatge humà, cal tenir en
compte aspectes:
NEUROFISIOLÒGICS
PSICOLÒGICS
COMUNICATIUS
FILOSÒFICS

10. D'una banda, suposa la configuració de l'APARELL
FONADOR
D'altra banda, disposem de
l'ORGANITZACIÓ CEREBRAL NECESSÀRIA
2.1. ASPECTES NEUROFISIOLÒGICS
El llenguatge humà es basa en una anatomia adequada
Laringe, cordes vocals i cavitat bucal
(amb paladar, dents, llengua i mandíbula)
Articula sons a partir de l'aire aspirat
Com funciona l'aparell fonador?
El to de la veu es canvia variant la pressió de
l'aire i la tensió sobre les cordes vocals.
La llengua té un paper bàsic en la
pronunciació ja que adopta diferents posicions i
moviments, i modula els fluxos d'aire.
Les dents també s'usen en alguns sons.
L'articulació és la suma dels diferents sons per
aconseguir per mitjà d'aquests elements, i
constitueix les paraules
https://www.youtube.com/watch?v=v9Wdf-RwLcs
https://www.youtube.com/watch?v=M7PZD4aTV7Y

11. Hi ha 2 àrees del cervell (a l'escorça cerebral) responsables
del llenguatge:
● L'ÀREA de BROCA
● L'ÀREA de WERNICKE
AFÀSIES són els transtorns d'expressió o de comprensió
lingüística causats per lesions en aquestes àrres.
● Afàsia de Broca: no es pot articular bé o escriure
paraules. Els mots es comprenen quan s'escolten o
llegeixen, però no es poden articular bé.
● Afàsia de Wernicke: no s'entén bé el significat del
missatge oral o escrit. La persona pot parlar o escriure,
però no comprèn bé què fa.
https://www.youtube.com/watch?v=YOfoWu9GN
Oc

12. Les fases del
desenvolupament del
llenguatge són 3:
2.2. Les FASES del DESENVOLUPAMENT del LLENGUATGE
●
PRELINÜÍSTICA
PRELINÜÍSTICA (del naixement a l'any aprox.
●
PROTOLINGÜÍSTICA
PROTOLINGÜÍSTICA (dels 12 mesos als 2 anys)
●
LINGÜÍSTICA
LINGÜÍSTICA (a partir 24 mesos): l'elaboració de
conceptes té 3 fases:
● ABSTRACCIÓ o IDENTIFICACIÓ
● SIMBOLITZACIÓ
● GENERALITZACIÓ

13. ETAPA PRELINGÜÍSTICA
Correspon al xerroteig o vocalització dels nadons i es perllonga fins als 8
mesos aprox.
En aquesta fase es produeix l'ecolàlia infantil (repetició de seqüències com
“la-la-la”, plors, crits...)
Els nadons centren la mirada en l'adult i així poden identificar que “aah” es fa
amb la boca oberta i “eeh” tancada.
Les vocalitzacions tenen primer un valor de gimnàstica fonatòria i,
progressivament, es vinculen i s'acompanyen dels moviments del cap, braços...
El xarroteig és idèntic en tots els nadons i conté les seqüències fonètiques
genèticament possibles, independent de l'ambient lingüístic (els sons “pa”,
“ma”...), és a dir, el xarroteig inicial no identifica la llengua materna.
Però a poc a poc, els infants comencen a discriminar els sons de la parla de
l'ambient.
Cap als 10 mesos es pot identificar l'idioma ambiental escoltant els sons
infantils, ja que aquells que no pertanyen a fonemes de la llengua materna
s'hauran extingit per falta d'estimulació.
https://www.youtube.com/watch?v=burnWIUSXhs

14. ETAPA PROTOLINGÜÍSTICA
S'inicia al voltant dels 12 mesos i es caracteritza per
la paraula-frase (una producció sonora en clau infantil
amb significat voluntari recolzat en l'entonació, “oh!”,
“mama”, “nino”, “pa”..., i en que es diferencien
fonemes.
Aquestes produccions són cada vegada més
freqüents i es poden considerar paraules.
Al voltant dels dos anys apareixen 2 paraules
combinades.
Amb aquestes paraules s'expressa
Possessió (“nino-nen”)
Identificació i valoració (“nen-maco”)
Desig i quantitat (“llet-mes”)
Desaparició (“no-hi-és)
Localització (“gos-carrer”)

15. ETAPA LINGÜÍSTICA
S'hi entra cap als 2 anys.
Amb l'estímul de la correcció adulta, el
llenguatge s'acosta a la frase completa.
L'infant dóna mostres contínues d'ús de la
funció simbòlica o conceptualització i es
produeixen grans avenços en
l'aprenentatge.
Aquests avenços corresponen a la claredat
fonètica i l'articulació comprensible, als
aspectes lèxics, semàntics, morfològics i
sintàctics.
El llenguatge és doncs, un element
principal d'interacció amb el medi i de
contextualització d'experiències i
expectatives.
L'elaboració de conceptes té 3 fases:
ABSTRACCIÓ o IDENTIFICACIÓ: l'elaboració d'un
concepte s'inicia amb la identificació de les
característiques comunes a una sèrie de coses que
s'aplica a un concepte, és a dir, treient allò que és
comú a tots els membres d'una sèrie d'allò que és
particular.
SIMBOLITZACIÓ: és la representació d'aquest
concepte mitjançant la creació d'un símbol o element
convencional.
GENERALITZACIÓ: consisteix a aplicar el concepte en
la descripció de totes les coses definides per ell o que
tinguin les propietats que presenta.
Per exemple, el concepte “arbre” fa referència a tots els
vegetals d'una alçada destacada, sustentats per arrels sota
terra...
Un cop es posseeix el concepte, s'aplica espontàniament a
qualsevol altre objecte nou que tingui aquestes
característiques

16. És un objecte o fenomen que informa d'un altre fet.
Només pot ser-ho en tant que hi ha algú per a qui té un valor comunicatiu i que,
sobre la base de la informació rebuda, pot actuar de manera diferent de com ho
hauria fet en absència d'aquest signe.
2.3. CLASSIFICACIÓ dels SIGNES
SIGNE
Els signes es poden classificar segons siguin
NATURALS
NATURALS
Altrament dits SÍMPTOMA o INDICI
No hi ha intenció comunicativa
Hi ha una relació natural, (causa-efecte, contigüitat...)
entre ell i la informació que dóna.
Quan algú parla, vulgui i no, dóna també de manera
natural indicis sobre l'edat, l'estat anímic...
En medicina es parla de la simptomatologia d'una
afecció: febre, malestar, congestió nasal... grip.
Els indicis són inavitablement naturals i, per tant, no
tenen intenció comunicativa
NATURALS
ARTIFICIALS

17. ARTIFICIALS
ARTIFICIALS
Hi ha intenció comunicativa
Són creats per l'ésser humà per poder
representar-se la realitat, operar-hi i comunicar-la
Tenen voluntat comunicativa ja que només un
vincle artificial relaciona l'objecte amb el signe
corresponent
Es classifiquen segons el grau de
convencionalitat d'aquest vincle
SIGNE ICÒNIC, SENYAL o ICONA
SIGNE ICÒNIC, SENYAL o ICONA
És una imatge sensorial (normalment
sensorial o auditiva) que remet a una altra
cosa recolzant-se en una certa relació de
semblança o analogia
Són convencionals. Tanmateix,
l'aprenentatge social pot emmascarar
aquest convencionalisme i fer passar com a
natural allò que no ho és.
A Mèxic simbolitza caramels, a Europa perill
SÍMBOL
SÍMBOL
Substitueix una altra cosa de manera ja totalment
convencional.
En ell no hi ha cap relació amb el fenomen a què
remet.

18. FÀCTICA
FÀCTICA o INTERACTIVA
INTERACTIVA
EXPRESSIVA
EXPRESSIVA
APEL·LATIVA
APEL·LATIVA o
INSTRUMENTAL
INSTRUMENTAL
DENOTATIVA
DENOTATIVA o
COGNOSCITIVA
COGNOSCITIVA
IMAGINATIVA
IMAGINATIVA i POÈTICA
POÈTICA
METALINGÜÍSTICA
METALINGÜÍSTICA
2.4. FUNCIONS del LLENGUATGE
És l'establiment de la comunicació sense cap altra pretensió que
el simple contacte amb els que ens envolten
Consisteix en comunicar o fer presents sensacions i sentiments
personals als que ens envolten
El missatge vol obtenir respostes o suscitar comportaments
És la que predomina en els missatges que comuniquen
coneixements, informen de la presència de determinats objectes i
responen al coneixement conceptual del món
Són els elements estètics i els jocs lingüístics presents en el
discurs
És la que fa referència al llenguatge mateix com a suport de la
comunicació
* en la maduració lingüística els missatges van guanyant complexitat i matisos i, així, un mateix enunciat pot
respondre a més d'una funció

19. 2.5. ESQUEMA de la COMUNICACIÓ
EMISSOR: qui envia el missatge format per signes lingüístics o paraules
RECEPTOR: qui rep el missatge
MISSATGE: allò que es vol transmetre
CANAL: medi pel qual s'envia el missatge
CODI: normes, símbols... de la llengua que tots dos parlen
REFERENT: realitat concreta de la què es parla
CONTEXT: espai i temps des del qual parlen

20. El LLENGUATGE és l'instrument necessari per a l'elaboració i la comunicació de tots els discursos
humans, des dels mites primitius fins als darrers coneixements científics.
Sense els símbols del llenguatge, aquest gran desplegament d'interpretacions de la realitat no
hauria esta possible.
Com és, però, el llenguatge humà que ens constitueix com l'ANIMAL SIMBÒLIC?
Quins són els trets específics del llenguatge verbal que permeten diferenciar-lo d'altres formes de
comunicació no lingüística com ara els senyals del codi de circulació, el llenguatge de la formulació
química o els símbols dels mapes metereològics?
3. CARACTERÍSTIQUES del LLENGUATGE HUMÀ

21. Són senyals arbitraris o convencionals
3.1. Les PARAULES SÓN CONVENCIONALS
Les PARAULES o
SÍMBOLS LINGÜÍSTICS
Això vol dir que no hi ha gairebé mai un lleigam o relació natural
entre la paraula i el seu significat.
Per exemple, la idea d'arbre no inclou de forma natural la sèrie de
sons amb què es representa.
En tot signe lingüístic podem
diferenciar:
SIGNIFICANT: aspecte físic o
extern, audible o visible
SIGNIFICAT: aspcte conceptual o
intern
La relació entre el significat i el significant és absolutament convencional: no hi ha cap raó
natural per la qual la idea arbre s'hagi d'expressar amb una sèrie de sons /a//r//b//r//e/. El
mateix concepte s'expressa de moltes maneres en les altres llengües existents. Si hi hagués
alguna mena de vincle natural, voldria dir que només existiria una sola llengua universal. A
més a més, com que és arbitrari, no cal preocupar-se de si la paraula s'assembla a la cosa.
Words kill wars

23. 1r
Converteix la idea que s'ha de transmetre en una
oració formada per una sèrie de paraules que, al
seu torn, estan formades per MORFEMES
MORFEMES
Són unitats mínimes de la llengua dotades de
significat.
Per tant, podem dir que parlar és unir morfemes
per construir oracions. Així, amb uns quants
milers de morfemes podem produir una infinitat
d'oracions diferents.
3.2. La DOBLE ARTICULACIÓ del LLENGUATGE HUMÀ
2n
Cada morfema s'articula a partir d'uns quants
FONEMES
FONEMES
Són les unitats mínimes del llenguatge que
permeten distingir uns morfemes dels altres.
Gràcies a aquesta segona articulació, amb pocs
fonemes, una trentena, podem produir milers de
morfemes i, en conseqüència, infinites oracions.
En totes les llengües humanes, cada vegada que algú vol comunicar un pensament ho fa
mitjançant una doble articulació:
Aquest mètode de formació d'oracions a partir de paraules, de paraules a partir de morfemes, i de
morfemes a partir de fonemes, és un excel·lent mètode de comunicació. Amb un nombre relativament
reduït d'unitats bàsiques (morfemes i fonemes) aconseguim generar una quantitat infinita d'oracions
diferents.

24. Qualsevol parlant de
qualsevol llengua crea el
llenguatge
3.3. El LLENGUATGE ÉS CREATIU
Això vol dir que les persones tenen la capacitat de
formular i la capacitat d'entendre oracions que
possiblement abans mai no ha dit ningú.
El llenguatge és l'aptitud de generar oracions
autènticament noves
Això és degut a que el parlant, quan aprèn a parlar,
aprèn les regles generals per crear oracions correctes
Així, el llenguatge és CREATIU
La mera capacitat passiva de repetir oracions
prèviament sentides o memoritzades
Per això la MEMÒRIA, en l'aprenentatge de la
llengua, juga un paper secundari que es redueix al
record del vocabulari i de les regles gramaticals que
regulen la combinació dels mots.
El llenguatge no és

25. PARLA DESPLAÇADA
3.4. PODEM PARLAR de COSES que NO TENIM DAVANT
El llenguatge humà no està limitat pel lloc i el moment en el
què es troba el parlant ja que té la possibilitat de de referir-se a
fets i coses que no són presents en el context en què es troben
emissor i receptor
Ens podem referir al passat, al futur, a lloc allunyats...
Això no passa amb la majoria dels altres sistemes de
comunicació (pe els senyals de trànsit) en què el referent
sempre ha d'estar present.
TRANSMISSIÓ
ORAL
ESCRIPTURA PROGRÉS
Aquest fet de poder parlar de coses que no estan presents és
una de les raons que el expliquen el progrés humà, perquè ha
permès que cada nova generació no hagi d'aprendre de nou tot
allò que l'anterior ja havia descobert (pe perills...).
El primer pas cal al progrés futur va ser la TRANSMISSIÓ
ORAL.
Amb l'ESCRIPTURA el poder transformador del llenguatge es
va multiplicar. Per això hi ha qui diu que l'escriptura és el major
invent de la humanitat

26. Amb el llenguatge estructurem la realitat, la dividim o organitzem segons el vocabulari de què
disposem.
Sense el llenguatge el món no seria sinó un caos de sensacions inconnexes.
3.5. A TRAVÉS del LLENGUATGE ARTICULEM la REALITAT
Per exemple, si mirem des del terrat
d'una casa o ciutat, no direm,
simplement, que veiem formes, taques,
colors, coses en repòs o en moviment,
sinó que direm que veiem monuments,
cotxes, arbres, cases, escoles, mar,
muntanyes...
La història l'escriuen els vencedors
W. Benjamin
“passar el raspall a contrapèl”

27. PENSEM PERQUÈ TENIM
LLENGUATGE
3.6. El PENSAMENT ÉS LLENGUATGE
Quan pensem ho fem a través de les estructures del llenguatge
Sense algun sistema simbòlic, com les paraules, que tingui una
funció comunicativa, sembla molt difícil que hi pugui haver
pensament
El LLENGUATGE és el VEHICLE
NECESSARI de la FORMACIÓ i
TRANSMISSIÓ dels PENSAMENTS
Els fets de RAONAR (PENSAR) i
ENRAONAR (PARLAR) estan
indissolublement lligats.
Sovint ens descobrim parlant, en veu
baixa, amb nosaltres mateixos, dient-
nos coses i articulant paraules

28. TREBALL OPTATIU
Estructura el pensament el
llenguatge o el llenguatge el
pensament?

29. LLENGUATGE-OBJECTE
3.7. El LLENGUATGE PERMET PARLAR del LLENGUATGE
És el què utilitzem per parlar del món
“Internet és un mitjà de comunicació”
METALLENGUATGE
És el què utilitzem per parlar del llenguatge mateix
“En català la paraula Internet és de gènere femení”

30. La conducta dels animals i la humana
presenta punts en comú pel que fa els
aprenentatges, les estratègies d'engany, la
consciència, la intel·ligència pràctica, la
comunicació...
Per explicar aquestes conductes cal
admetre que en els animals hi ha un cert
pensament, i fins i tot en alguns d'ells un
cert patrimoni cultural.
Però en el cas dels humans, una part
especialment important d'aquesta
herència cultural és la COMUNICACIÓ
LINGÜÍSTICA.
4. LLENGUATGE, PENSAMENT I REALITAT

31. El llenguatge ens serveix per moltes coses: interpretar el món, imaginar,
dissimular, enamorar, enganyar...
A més a més, l'objectiu fonamental de tot receptor és entendre,
COMPRENDRE, l'emissor. Per això és necessària una certa complicitat o
actitud de COOPERACIÓ LINGÜÍSTICA.
El llenguatge suposa participar d'uns símbols culturals, o representació del
món, compartida per una comunitat.
Així, en el llenguatge es van consolidant es representacions del món, els
pensaments, dels humans i es va acumulant el patrimoni cultural humà.
Aquest patrimoni cultural és heretat per les generacions següents.
4.1. LLENGUATGE i PENSAMENT
Per exemple, durant
molt de temps es va
creure en
l'heliocentrisme
A causa d'ella tendim,
potser massa
fàcilment, a creure'ns
les informacions que
ens donen

32. EL LLENGUATGE I EL PENSAMENT INTERACTUEN
● Les diverses característiques del llenguatge, com la creativitat,
l'abstracció, la parla desplaçada... estimulen de manera clara el
pensament.
● Qui s'esforça per incrementar la seva competència lingüísitca,
augmenta també la capacitat i complexitat del seu pensament.
● Per tant, si volem saber més, convé fer lectures escaients i
prendre part de converses conceptualment riques.
● El llenguatge és l'esforç i la lluita del pensament humà per
expressar-se.
Tanmateix, és evident que hi ha pensament sense llenguatge verbal
(signes...) i que podem pensar i comunicar-nos també fora del
llenguatge verbal.

33. Gràcies a la capacitat d'articular lingüísticament la seva experiència,
l'ésser humà ha pogut anar més enllà dels estrets lligams de la
percepció del present
4.2. LLENGUATGE, CONEIXEMENT de la REALITAT i CIÈNCIA
Tenim PASSAT, PRESENT i
FUTUR.
També tenim la IMAGINACIÓ.
És difícil pensar que aquesta
possibilitat també la tenen els
animals.
PENSAR i PARLAR
formen, en l'ésser
humà, un binomi
inseparable
S'ha arribar a dir que pensar és enraonar
en veu baixa, parlar en silenci
A través dels símbols del llenguatge es
comprenen les sensacions que es
presenten. És a dir, el món humà no està
format per colors, figures... sinó per
arbres, cases o muntanyes
EL LLENGUATGE ÉS
L'INSTRUMENT GRÀCIES AL
QUAL EL MÓN TÉ SENTIT
la CIÈNCIA
És el tipus de coneixement més important que ha elaborat l'ésser
humà, atès l'influx que exerceix sobre totes les àrees del saber.
En oferir una imatge rigorosa i contrastada de la realitat, la ciència
ha esdevingut el model de la racionalitat.
També és l'origen dels notables avenços tecnològics (medicina,
comunicacions...) que han anat apareixent especialment en els
darrers dos últims segles i que han fet més fàcil i còmoda la vida,
malgrat que en alguns aspectes també l'hagin complicat
enormement.

34. En el llenguatge sorgeix el subjecte, la consciència clara
de la pròpia identitat
En el llenguatge es consoliden les representacions del món
i s'hi acumula el partimoni cultural, que és heretat per les
següents generacions.
Els casos d'infants privats de contacte lingüístic
suggereixen que el llenguatge és indispensable en la creació
d'una noció clara de la pròpia identitat i de l'estructuració
del records.
Així, la CONSCIÈNCIA PSICOLÒGICA permet poder pensar
com es vol viure, qui som.
Només els humans tenim autoconsciència.
DOBLE ARTICULACIÓ DEL LLENGUATGE: gràcies al
llenguatge:
● Heretem mites i tradicions, sabers tecnològics i científics,
formes de vida social, compartim representacions del món.
● Podem comunicar part de la nostra vida interior i
conscient, com ara desigs, estats d'ànim, idees...
4.3. LLENGUATGE i IDENTITAT INDIVIDUAL
Hellen Keller, una noia cega i
sorda des dels 18 mesos, no tenia
records concrets anteriors a
l'aprenentatge del seu llenguatge
de signes tàctils.
És habitual fer reflexionar la
canalla després d'una
entremeliadura i obligar-les a
descriure, vocalitzar, les
implicacions del què han fet;
s'espera que, en explicar-ho amb
paraules, es modifiqui l'acció
futura per la interacció entre el
llenguatge, la consciència i el
pensament.
Tot això afavoreix l'aparició de:
●La RELIGIÓ
●La MORAL
●L'ART
●La CIÈNCIA
●La FILOSOFIA

35. Molts corrents filosòfics han reflexionat molt sobre la relació
LLENGUATGE-PENSAMENT-REALITAT
Per l'IDEALISME de PLATÓ els conceptes (el significat de les paraules) són idees
Pel RACIONALISME del segle XVII tenim idees innates
Per l'EMPIRISME als conceptes s'hi arriba només per l'experiència i no hi ha idees innates
4.4. TEORIES sobre el LLENGUATGE

36. Noam CHOMSKY
Noam CHOMSKY (1928)
pensador i lingüista
Des d'una tradició racionalista postula
l'existència d'uns universals lingüístics o
d'una gramàtica universal de l'espècie,
innata o inscrita en el cervell.
Aquesta gramàtica està formada per uns
principis i elements comuns a totes les
llengües.
Fenòmens com la hipercorrecció infantil
(dir “s'ha morit” o no “s'ha mort” fan
pensar en lleis gramaticals innates a les
quals la canalla ha d'afegir excepcions i
irregularitats.
La gramàtica universal es desvetlla en la
parla de l'infant, i explica per què sabem
més de la llengua (competència) del que
es palesa en l'ús que en fem (actuació).

37. RELATIVISME LINGÜÍSTIC
RELATIVISME LINGÜÍSTIC
S'emmarca en la tradició empirista
Afirma que l'aprenentatge en el si d'un
grup social dóna forma a la predisposició
lingüística i que el pensament depèn del
llenguatge.
Una llengua és una visió del món perquè
dóna les categories mentals i la
conceptualització de la realitat feta per
una comunitat idiomàtica
Per això, la desaparició de llengües és una
pèrdua intel·lectual.

38. Edward SAPIR
Edward SAPIR (
(1884-1939) lingüista nord-americà
i l'antropòleg i sociolingüista també nord-americà Benjamin WHORF
Benjamin WHORF
Afirmaven que 2 llengües amb diferents gramàtiques i camps semàntics
(l'àrea de la realitat a què es refereix un mot) situen les persones que les
parlen en universos mentals diferents.
La representació de l'espai, del temps, del moviment... depenen de la
llengua en la qual s'ha après a percrebre'ls i a conceptualitzar-los.
Si la simbolització del món no coincideix entre les llengües, no hi ha una
correspondència clara i la traducció dels signes lingüístics esdevé
complicada.
Un exemple d'això són els mots catalans seny i rauxa, que són difícils de
traduir a altres llengües.
Els colors de l'aspectre solar no queden reflectits igual en totes les llengües i
èpoques.
La realitat no canvia, però la manera de referir-s'hi, sí.
No hem de pensar que qui usa un d'aquests llenguatges té una lesió visual o
ceguesa cromàtica.

39. No hi ha pobles muts.
El llenguatge i el simbolisme, puntals de la singularitat humana, són estudiats per la
lingüística, la psicologia, la neurobiologia, la sociologia, l'antropologia...
Les ciències es complementen a l'hora d'invalidar insinuacions sobre la superioritat d'unes
llengües respecte d'altres. La capacitat d'expressió i d'estructuració del pensament és ben
igual en totes les llengües.
Tota llengua respon a les necessitats de qui l'úsa i té mecanismes d'actualització i d'adaptació
a nous requeriments; per exemple, introduint nous termes com telèfon, ràdio, internet.
PER CONCLOURE

40. Creus que el llenguatge condiciona la percepció del
món que tenim?
És a dir, creus que en funció de quina llengua parlem
veiem el món d'una determinada manera?
ARA ET TOCA A TU

41. ●És el conjunt de trets culturals que defineixen l'ésser humà: llenguatge, mites,
tradicions, hàbits, normes socials, moral, política, religió, moda, art, ciència...
●L'Homo sapiens és també un Homo symbolicus.
5. EL SIMBOLISME
SISTEMA
SIMBÒLIC
●És el cl'espècie huamana té un nou mètode d'adaptació: entre la percepció
d'estímuls i la resposta, hi ha intercalat el simbolisme que vertebra el món humà.
●L'adquisició evolutiva de la capacitat simbòlica o facultat de crear símbols
suposa un salt qualitatiu en la història natural.
●Allò que elabora una genaració passa en gran part a la següent a través de
l'educació.
●Així, l'ésser humà s'enlaira a una nova dimensió: el coneixement conceptual de
la realitat.
●La capacitat lingüística humana obre ingents possibilitats de desenvolupament al
fet cultural i a l'organització social evolucionada (ciència, art, política, moral...)
●Les nostres pautes habituals de pensament estan predeterminades per les
paraules que la nostra societat ha decidit utilitzar.
●El llenguatge és una forma de pensament per construir i analitzar la realitat,
un prisma a través del qual l'humà percep el món, s'hi adapta i el controla.

42. És el conjunt de maneres de fer i de pensar que permeten a una col·lectivitat adaptar-se al món.
Aquest conjunt el formen els costums, tradicions, creences i ideologia, l'art, la religió i el mite, la
moral i el dret, la tecnologia i la ciència.
Es petany a una cultura si es comparteix aquest univers simbòlic amb les altres persones d'una
societat concreta.
La cultura, les cultures, marquen una diferència qualitativa entre l'humà i la resta d'animals.
El fet cultural posa de manifest el gran simbolisme humà.
5.1. El SIMBOLISME CULTURAL HUMÀ
Ens fixarem principalment en els símbols de l'art, la religió, la moralitat i la ciència.
El SIMBOLISME CULTURAL

43. Els símbols artístics es donen en totes les
civilitzacions.
El simbolisme artístic expressa els continguts
ideològics, polítics, religiosos, comercials,
tradicionals... de la societat a la què pertany i
de la persona que usa aquests símbols.
Perquè l'obra artística s'entengui, cal també
dominar el codi comunicatiu i allò que en
podem esperar.
Els símbols artístics tenen significat en el
conjunt d'una obra que constitueix un missatge
artístic.
La combinació és reeixida si, comptant amb
aquella capacitat comunicativa exigida pel
procés de comunicació, hi ha algun receptor
que hi reconeix un missatge.
5.2. La SIMBOLOGIA ARTÍSTICA
●Hi ha cultures tradicionals en què art i artesania
s'equiparen.
●El nostre art popular presenta un seguit gairebé
inexhaurible de símbols: per exemple, en el camp de la
terrissa, flors i motius vegetals, lleons ocells i animals
fantàstics... la representació d'un animal o objecte i el seu
ús vom a símbol consisteix en l'exaltació d'alguna de les
qualitats que se li suposen (per exemple, el toro i la força,
els coloms i la delicadesa, els monstres i les forces
instintives...).
●Mai però, es pot establir un repertori fix dels significats
de cada símbol. Cada composició de símbols dóna un
missatge. El sentit d'aquest missatge deriva de la
particular composició simbòlica i de les característiques
de la cultura en qüestió.

44. ● Els símbols artístics poden ser usat amb una intenció didàctica com
passa amb l'art religiós, quan es presenten vides de sants, miracles,
martiris...
● També hi ha obres arquitectòniques al servei d'un significat com
els temples (religió), els arcs de triomf (commemoracions
històriques), els monuments (glorificació d'un personatge o d'una
idea).
● La música també respon al context social i a l'univers simbòlic de
qui fa la composició, la música popular n'és el millor exemple.
● En el mateix sentit, els Estats usen l'himne com a element simbòlic
que els identifiqui. Fins i tot en situacions de canvi de règim polític
es canvia l'himne, ja que és un símbol que representa una
concepció diferent de l'abans vigent.
● Les Nadales remeten amb el seu missatge simbòlic a un temps
determinat.
● Les tribus urbanes (hevies, b-boys...) tenen en els diferents tipus de
música (rock dur, rap...) un dels referents simbòlics de la seva
identitat.

45. Creus que l'art, per ser, art,
Creus que l'art, per ser, art,
necessita un receptor
necessita un receptor
(espectador)?
(espectador)?
EXERCICI OPTATIU
EXERCICI OPTATIU

46. L'art, i amb ell l'art religiós, ha buscat la comunicació de continguts simbòlics relacionats amb
l'aspiració humana d'anar més enllà o transcendir els límits biològics.
La simbologia religiosa reflecteix les actituds, anhels, creences i sentiments que un grup cultural té
respecte el lloc que ocupa l'ésser humà en la naturalesa, els sentit de la vida i del seu final, el
significat del dolor i del patiment, l'explicació del mal i de la misèria al món, les pautes de conducta
rerivades del convenciment de l'existència d'un principi diví...
L'art religiós:
5.3. La SIMBOLOGIA RELIGIOSA
Per una banda,
TRACTA SOBRE REALITATS
INACCESSIBLES ALS SENTITS
Per altra banda,
INTEGRA LES PERSONES EN EL
GRUP HUMÀ QUE PARTICIPA
D'AQUESTA SIMBOLOGIA

47. TRACTA SOBRE REALITATS INACCESSIBLES ALS SENTITS
● Els símbols religiosos obtenen la seva plenitud
si s'accepta com a real allò a què representen.
● Aquesta acceptació sovint pren forma de
subordinació o dependència respecte a la
divinitat.
● Així, el culte suposa el reconeixement de
l'excel·lència divina i, sovint, implica la qualitat
especial d'unes persones o sacerdots i
l'existència d'uns espais reservats al culte o
temples.
● Els ritus religiosos són cerimònies que responen
a la voluntat de relació amb quelcom
sobrenatural. En ells entren en joc els diversos
elements que configuren el simbolisme religiós:
objectes, gestos, temples, paraules... També hi
ha diversos tipus de ritus: de purificació...
● En l'elaboració del simbolisme religiós és cabdal
la noció de misteri.

48. INTEGRA LES PERSONES EN EL GRUP HUMÀ QUE PARTICIPA D'AQUESTA SIMBOLOGIA
● Per exemple, les peregrinacions,
processons,... refermen la cohesió
grupal i el sistema de creences
col·lectiu.
● Igual que les altres simbologies, les
religions són un element de
socialització i de configuració de la
personalitat en el si de la comunitat
cultural corresponent.
● Per això, el coneixement de l'art i
simbologia religiosa són útils per
entendre el propi passat cultural. A
l'Edat Mitjana i al Renaixement, l'art
religiós occidental servia per
comunicar gràficament el missatge i la
cultura religioses a una majoria de
gent que no sabia llegir.

49. Sovint es fa difícil concretar el significat que hi ha al
darrere d'un signe lingüístic de caràcter moral:
justícia, pau...
● Per exemple, la pau es pot presentar amb els
coneguts dibuixos del casc invertit d'on creix una
flor, el colom amb la branca d'olivera o les dues
mans que trenquen un fusell.
● Una probable evolució es dóna en el símbol de la
lluita contra la drogodependència: la xeringa
trencada per dues mans.
● Segons com, el missatge d'un símbol pot ser doble,
com l'anagrama del “fes l'amor i no la guerra”
● El concepte de justícia es simbolitza amb dues
balances
● La felicitat es pot respresentar amb l'anagrama del
“Don't worry, be happy”
5.4. La SIMBOLOGIA MORAL i les NORMES de COMPORTAMENT

50. ● Les normes de comportament cívic
solen ser més concretes i els signes
que representen es recolzen més
clarament en una relació icònica.
● Per exemple:
● No fumar
● Llençar a la paperera les bosses
d'aperitius buides
● No deixar anar el gos sobre
l'herba del parc
● No posar les mans a les portes
del metro
● Perill de descàrregues
elèctriques
● Seient reservat per a persones
amb discapacitat...

51. El llenguatge científic està ple de símbols.
La ciència utilitza símbols que ja es troben en el
llenguatge natural com, per exemple, massa,
energia, espècie, selecció... i a la vegada crea nous
conceptes: quark, neutró, quàntum...
A més dels símbols lingüístics, la ciència disposa
de símbols propis com nombres i fòrmules per fer
càlculs, per donar explicacions i fer prediccions.
Igual que en el cas del signe lingüístic, no s'ha de
confondre el símbol amb el conpcepte que hi ha al
darrera. Així, els nombres naturals es
representaven diferentment a l'Antic Egipte, a
Xina, a Grècia... Els símbols que usem avui són
d'origen indoaràbic.
També hi ha fòrmules que han esdevingut tot un
símbol d'una teoria, per exemple, l'equació
d'Einstein E = m.c2 simbolitza la teoria de la
relativitat.
5.5. Els SÍMBOLS de la CIÈNCIA
Amb la complexitat i el gran
desenvolupament de la ciència s'ha fet
impossible dominar els símbols de
totes les ciències.
Igual que no podem entendre, sense
estudiar-lo, qualsevol idioma, tampoc
no entendrem sense esforç una
determinada simbologia científica.
Els símbols de la ciència són una
creació humana i sense algú que els
utilitzi, no tenen vida pròpia.