Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

La segona revolució industrial 0

1,036 views

Published on

Descripció d'alguns dels antecedents de la segona Revolució Industrial.
I d'alguns dels aspectes de la fase de transició entre la primera i la segona d'aquestes revolucions.
S'hi posa èmfasi en alguns exemples de "destrucció creativa" antics oficis i tècniques gràcies a la invenció de nous aparells i a la figura de l'emprenedor/innovador, una de les característiques més notables del capitalisme dinàmic propi d'eixa època.
Es fa esment, també, d'algunes de les fites més destacables en els avanços físics, químics i mèdics, i les seues repercusions en alguns dels aspectes de la vida moderna.
També s'hi parla dels contextos culturals de l'època, que van acompanyar les transformacions científico-tècniques.

Published in: Education
  • Login to see the comments

  • Be the first to like this

La segona revolució industrial 0

  1. 1. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL Daniel Climent Giner (c. 1870® 1914)
  2. 2. REVOLUCIÓ: transformació profunda i ràpida de la societat, * amb violència o sense, i que afecta * l’estructura econòmica, institucional, política, social i tecnològica, * i als valors, vida domèstica i aspiracions d’una societat. REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: innovacions tecnològiques dràstiques; substitueixen: * treball: habilitat humana ® maquinària i organització; * materials: naturals (fusta, pedra) ® artificials (carbó, acer, alumini; nous productes químics); * energies: metabòlica (animal, vegetal) ® fòssil (carbó [® vapor], petroli, gas; [® electricitat])
  3. 3. ANTECEDENTS de la 2a revolució industrial (1750 ® ) 1a Revolució Industrial: * ferro, carbó, vapor, ferrocarril, canals, teler, vaixell a vapor... * Anglaterra, Escòcia, Bèlgica (independent el 1830), Rússia (Moscú, Sant Petersburg), Catalunya, Euskadi, Piamont, Lombardia, Bohèmia, Ruhr, Alsàcia, Lorena. * Al País Valencià, la plaga de la pebrina (dels cucs de seda) acabà amb la incipient indústria tèxtil sedera [el tèxtil de Catalunya es basava en el cotó, importat dels EEUU; ¯ guerra de Secessió EEUU] The Fighting Temeraire tugged to her Last Berth to be broken up Joseph Turner. 1838. National Gallery Principals focus industrials durant la 1a Revolució Industrial 1848: Primavera de les nacions: revolucions polítiques, democràtiques, nacionalistes o socials: a Praga, Venècia, Milà, Roma, Barcelona, València, Madrid... i cauen governs o règims a París, Berlín, Cracòvia, Budapest, Viena, Nàpols, Bucarest i Zagreb. 1850 (¬ 1815; volcà Tambura): final de la Petita edat de gel.
  4. 4. TRANSICIÓ cap a la 2a revolució industrial 1851: Exposició Universal (the Great Exhibition), a Londres [® the Crystal Palace]. 1854: obertura de Japó ® 1868 restauració Meiji i inici de la industrialització. 1865: final de la Guerra de Secessió als EEUU; victòria dels estats industrials. 1870: unificació alemanya [­ Prússia]; unificació italiana [­ Piemont, Lombardia] Expedició de Perry al Japó (1854). Apertura de legacions comercials. La resistència als canvis
  5. 5. TRANSICIÓ cap a la 2a revolució industrial Crystal Palace (Londres, 1851-1936) * Proposat per Henry Cole, funcionari de Correus (inventor de la felicitació de Nadal); dissenyat i dirigit per Joseph Paxton, jardiner Þ societat inclusiva. * Sense maons, ciment ni fonaments; ferro, cargols i vidre, fusta ® sòls i canalons de plom; 1851 peus; 3 catedrals de S.Paul; 35 setmanes; barat, < obrers, 0 morts.
  6. 6. DESTRUCCIÓ CREATIVA: la clau del capitalisme [exemple 1: l’inodor o water closet, amb sifó en «S» i connectat a la xarxa de drenatge] Oficis perduts: remenadors de clavegueres, caçadors de rates, recollidors d’excrements... Pous cecs i contaminació d’aigües Ï Î L’emprenedor-innovador (Schumpeter) no és un inventor (geni tècnic o científic), sinó que crea mercats per als invents; destaca per la perseverança i ambició; prové de qualsevol classe social i la motivació és crear un imperi econòmic, una dinastia empresarial, una marca.
  7. 7. DESTRUCCIÓ CREATIVA: la clau del capitalisme [exemple 2: l’ús del gel i les serradures (subproducte de tallar la fusta)] 1. Comerç del gel Þ trobar llocs de subministre apropiat, tallar i separar plaques de gel, a gran escala; magatzenar-lo, obtindre drets comercials, transportar-lo i que arribe gelat (Ü aïllants: serradura), establir cadenes de consignataris i venedors, i generar demanda. Frederic Tudor (Boston, 1783-1864). 2. Gel com a mercaderia transportable, per a transformar aliments i begudes. 3. Chicago, gel del llac Michigan, emmagatzemats Þ ferrocarrils refrigerats Þ transportar productes peribles: a: carn, vegetals, fruita, peix...; nucli ferroviari de primera categoria, riquesa de la ciutat. Incendi 1867; nova ciutat, bressol dels gratacels. 4. Poden arribar a Europa aliments en gran quantitat, i més barats (ara que les praderies subministren grans quantitats de gra –trilladores- i de carn, que poden ser transportades per ferrocarril i vaixells que permeten que la càrrega arribe en bones condicions als destinataris a) Þ 1870: gran crisi agrària i ramadera a Gran Bretanya b) Þ despoblació del camp (® a les ciutats industrials), c) empobriment dels terratinents d) Þ venda (als nous rics dels EEUU) o pèrdua del riquíssim patrimoni rural.
  8. 8. SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL 1) petroli com a font energètica; destil·lació ® querosé, gasolina a) querosé ® làmpades d’il·luminació; en substitució de l’oli de balena; b) gasolina ® motors de combustió 2) energia a distància: electricitat (¬ generador, dinamo); motor elèctric (¬ Tesla, 1887); llum elèctrica (¬ Edison, 1879); electroquímica An Experiment on a Bird in the Air Pump Joseph Wright 1768
  9. 9. 3) Nous materials estratègics: a) acer (¬ Bessemer, Siemens-Martin), acer inoxidable (¬Hadfield), b) alumini (¬ electròlisi) 4) Motors: a) de combustió interna (¬ Otto, Benz) dins un cilindre, explosió química Þ moviment alternant ­¯ ® moviment circular Ä Þ ­ engranatges b) motor elèctric (¬ Henry) Þ moviment circular Ä Þ ¯ engranatges Þ motors més lleugers 5) Vehicles a) automòbil (¬ Daimler, Ford) com a vehicle de transport; b) avions (¬ Wright) i dirigibles (¬ Zeppelin) c) vaixell a motor, i hèlix a popa ®transatlàntic; submarí (Monturiol; 1861 port d’Alacant; Peral 1888; fracasos econòmics, rebuig autoritats) 6) Magatzematge i transmissió d’imatge i so; telegrafia sense fils (Marconi), telèfon (Graham Bell), ràdio,
  10. 10. SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL Canvis socials impulsats per avanços tècnics. 1880 rentadora amb corró (inventat el 1850) 1888 rentadora amb motor elèctric. Tesla 1901 rentadora elèctrica alternància de gir. Fisher L’alliberament de les dones [exemple 1 (món laboral): les centraletes de telèfon (diapositiva anterior)] [exemple 2 (tasques domèstiques): la rentadora Þ ¯ criades]
  11. 11. SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL LA QUÍMICA, MOTOR DE CANVIS a) la indústria química, motor econòmic i tecnològic: * colorants (anilina ¬ quitrà; Perkins); Þ ¯ exportacions colorants naturals * plàstics (¬ cel·luloide ¬ Parkes) * cautxú vulcanitzat (¬ Goodyear); * explosius (nitroglicerina ® dinamita ¬ Nobel); * sosa (¬ Solvay); NaCl ® NaCO3; Þ ¯ exportacions sosa i barrella Alacant a) medicines i tècniques sanitàries: * asèpsia ¬ Ignaz Semmelweis; 1847; lleixiu (NaClO, hipoclorit de sodi) * antisèpsia ¬ Joseph Lister; 1867, ambient fenòlic C6H5OH * anestèsia ¬ Morton (èter, 1844), Snow (cloroform, 1848) * barbitúrics ¬ Bayer, 1864 * aspirina ¬ Hoffman , 1897
  12. 12. SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL Transformacions més importants: RESUM a. arquitectura i urbanisme (acer, ascensor ¬ Otis) b. revolució química c. impuls a les comunicacions: a. de passatgers: automòbil (¬Daimler, Benz, Ford), avió (¬Wright), dirigible, transatlàntic; canal de Suez 1869 b. d’informació: cable submarí, relais, telègraf (¬ Morse, Henry; cables de coure ¾telègraf¾ i rails de ferro ¾ferrocarril¾ avançaven en paral·lel), ràdio (¬Marconi), telèfon (¬ Meucci), fonògraf (¬ Edison) d. enregistrament: fotografia (¬daguerrotips ® guerres Crimea, i Secessió americana], Eastman, Kodak), fonògraf/gramòfon (¬Edison), cine (¬Lumière), màquina d’escriure (¬Remington); e. millores en la medicina i sanitat: a. vacunes (Pasteur ¾ràbia ¾, el català Jaume Ferran ¾ còlera¾ [® 1884 a Alzira i Alacant (panteó de Quijano, el governador filàntrop)] b. asèpsia, antisèpsia, anestèsia Þ ­cirurgia c. cloració de l’aigua (lleixiu, hipoclorit de sodi; proposat el 1854, per l’anastesista John Snow; desestimada; 1908 s’implanta als EEUU) Þ ¯
  13. 13. CONTEXT CULTURAL EUROPEU. ARTS PLÀSTIQUES Prerrafaelisme: John Everett Millais, Dante Gabriel Rosetti, William Hunt, William Morris...; detallisme, evocació de la natura, compromís social,... Impressionisme: Manet, Monet, Degas, Renoir, Sorolla, ... Millais: La jove cega (1856) Una furtiva llàgrima Donizetti Renoir: Le Moulin de la Galette (1876)
  14. 14. CONTEXT CULTURAL EUROPEU MÚSICA Classicisme tardà: Saint-Saëns Romanticisme: Beethoven tardà, Schuman, Dança macabra Chopin, Saint Lizst, Saëns Mendelssohn, Wagner, Verdi, Berlioz,..., amb nous gèneres i formes: Marxa nupcial Mendelsohnn Música per a piano i orquestra simfònica, Nocturn, Rapsòdia, Òpera, Lied. Dances: vals, polonesa. Ballet [La dança de les hores, dins l’òpera de Ponchielli La Gioconda] Marxa eslava Txaikovski Romanticisme tardà: Brahms, Tchaikovsky, etc. Nacionalisme: Grieg, Sibelius, Rimsky Korsvakov, Mussorgsky, Smetana,... LITERATURA Romanticisme (® 1850; individualisme, subjectivisme, exaltació de la llibertat): Goethe, Grimm, Byron, Hugo, Merimée (Carmen, Bizet), Bécquer Realisme (1850 ®): ¯ d’excessos fantàstics i sentimentals, interés per la natura, el país, els costums quotidians (vida burgesa, conflictes reals); Balzac, Stendahl, Flaubert; Pérez Galdós, Clarín Naturalisme (1870 ®; l’individu, objecte d’estudi; passions i llibertat front a coercions (psicologia, antropologia, herència social, medi ambient); lluita per la supervivència, crítica social (Germinal, de Zola); temes tabús: prostitució, homosexualitat, alcoholisme ¬ determinisme biològic o social; Blasco Ibáñez,
  15. 15. N’hi ha més, molt més… però per avui,conte contat, ja s’ha acabat Daniel Climent Giner

×