Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Daniel Climent Giner. Sant Joan, una festa multicultural.

1,189 views

Published on

¿Per què el solstici d'estiu el dediquem a Sant Joan? La resposta la trobem en l'evangeli de sant Lluc. I ¿per què fem fogueres la nit de Sant Joan (del 23 al 24 de juny)? La resposta la trobem en l'astronomia i en l'intent de fer un sortilegi per mantindre la llum quan el Sol inicia el seu descens sobre l'horitzó. ¿Per què s'associa eixa nit a una major vitalitat de determinades plantes? Potser la bioquímica ens done part de la resposta. ¿Quines són les plantes que tradicionalment s'han associat a la nit de Sant Joan? Mirem en les tradicions, i parlem-ne.

Published in: Education
  • Login to see the comments

  • Be the first to like this

Daniel Climent Giner. Sant Joan, una festa multicultural.

  1. 1. SANT JOAN. CALENDARI, HISTÒRIA I PLANTES PER A UNA NIT MÀGICA Daniel Climent Giner
  2. 2.  Solstici d’estiu: sant Joan 24 de juny  Equinocci de primavera: sant Josep 19 de març Solstici d’hivern: Nadal 25 de desembre  Equinocci de tardor NIT DE SANT JOAN: LA DEL VINT-I-TRES AL VINT-I-QUATRE DE JUNY Encarnació: 25 de març
  3. 3. EVANGELI DE LLUC. 1. ANUNCI DEL NAIXEMENT DE JOAN BAPTISTA. 5 En temps d'Herodes, rei de Judea, hi havia un sacerdot del torn d'Abià que es deia Zacaries. La seva muller, descendent d'Aaron, es deia Elisabet. 6 Tots dos eren justos davant de Déu i irreprensibles en el compliment de tots els manaments i les observances del Senyor. 7 Però no tenien fills, perquè Elisabet era estèril i tots dos eren ja d'edat avançada. 8 Un dia, mentre Zacaries era al temple oficiant davant de Déu […] 11 Llavors se li va aparèixer un àngel del Senyor, a la dreta de l'altar de l'encens. 12 Zacaries, en veure'l, es va torbar i la por s'apoderà d'ell. 13 Però l'àngel li digué: --No tinguis por, Zacaries: la teva súplica ha estat escoltada. Elisabet, la teva muller, et donarà un fill, i li posaràs el nom de Joan. 14 En tindràs una gran joia, i molts s'alegraran del seu naixement. 15 Serà gran als ulls del Senyor; no beurà vi ni altres begudes alcohòliques i quedarà ple de l'Esperit Sant ja des de les entranyes de la mare. […] 18 Zacaries preguntà a l'àngel: --Com puc saber que serà així? Jo ja sóc vell i la meva dona també és d'edat avançada. 19 L'àngel li va respondre: --Jo sóc Gabriel i m'estic prop de Déu. És ell qui m'ha enviat per anunciar-te aquestes bones noves. 20 Quedaràs mut, sense poder dir res, fins al dia que passi tot això: tu no has cregut les meves paraules, però al seu temps es compliran. 21 Mentrestant, el poble esperava Zacaries, estranyat que s'estigués tanta estona dins el santuari. 22 Quan finalment va sortir, no podia parlar-los, i comprengueren que mentre era al santuari havia tingut una visió. S'expressava només amb senyes, perquè havia quedat mut. 23 Quan es van acabar els dies del seu servei sacerdotal, Zacaries se'n tornà a casa seva. 24 Al cap de poc temps, la seva muller Elisabet va quedar embarassada. Durant cinc mesos ella no sortia de casa, i pensava: 25 «Com ha obrat amb mi el Senyor! Ha volgut treure'm la vergonya de no tenir fills.»
  4. 4. 26 El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, 27 a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. 28 L'àngel entrà a trobar-la i li digué: --Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu. 29 Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. 30 L'àngel li digué: --No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. 31 Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. 32 Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. 33 Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi. 34 Maria preguntà a l'àngel: --Com podrà ser això, si jo sóc verge? 35 L'àngel li respongué: --L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. 36 També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, 37 perquè per a Déu no hi ha res impossible. 38 Maria va dir: --Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules. I l'àngel es va retirar. EVANGELI DE LLUC. 1. ANUNCI DEL NAIXEMENT DE JESÚS.
  5. 5. Elisabet... ja es troba al sisé mes [Lluc 1:36] embaràs de Elizabet [24 de setembre] naixement de JOAN EL BAPTISTA SANT JOAN 24 de juny [Festa de sant Joan. Concili Tarraconense de 1242 Marca el final del curs des de 1503, a l’Estudi General de València] embaràs de Maria (sis mesos després del d’Elizabet) ANUNCIACIÓ, ENCARNACIÓ: 25 de març [inici de l’any; aprovat en el Concili Tarraconense de 1180; acaba el 1350 (1358 a València)] naixement de JESÚS NADAL 25 de desembre
  6. 6. 1456. Louvre 1496. National Gallery Verge de les roques. Leonardo.
  7. 7. Sant Joan Baptista. Tiziano. Escorial * creu, * vestit de pèl de camell (Marc 1:6), * anyell (Joan 1:29) Sant Joan Evangelista * àguila * ploma d’escriure i llibre (evangeli) * copa de verí, i serp
  8. 8. Retaule de l’anyell místic. Políptic de Gant Catedral de Sant Bavó. Gent. Flandes. Sant Joan Baptista [anyell al braç, vestit (inferior) de pèl de camell] Sant Joan Evangelista [copa i serp; segons la llegenda àuria de Jaume de Voràgine (Jacopo da Varagine), l’emperador Domicià va ordenar matar Joan ordenant-li que bevera un vi amb un verí, que va eixir de la copa sota figura d’una serp]
  9. 9. FOTOSÍNTESI 1) FASE LLUMINOSA o FÒTICA [només de dia]: FORMACIÓ DELS COMPONENTS IMPRESCINDIBLES [NADPH+ i ATP], A PARTIR DE L’AIGUA I LA LLUM 2) FASE FOSCA o QUÍMICA [en qualsevol moment, segons els components disponibles]: FORMACIÓ DELS COMPOSTOS QUÍMICS: MONOSACÀRIDS, AMINOÀCIDS, ÀCIDS GRASSOS... [a partir de NADPH+ i ATP de la fase lluminosa, i del CO2 atmosfèric, les sals minerals... ] ¿PLANTES AMB [algunes] PROPIETATS MAGNIFICADES? ¿JUSTAMENT EIXA NIT? POTSER HI HAJA, EN ALGUNS CASOS, UNA CERTA LÒGICA DIA MÉS LLARG  NIT MÉS CURTA
  10. 10. HERBES SANTJOANERES Herba de sant Joan, pericó (Hypericum perforatum) Cinc pètals de color groc, sovint amb puntets negres als extrems, com en els estams. Les fulles, amb puntets translúcids (> perforatum) que es veuen bé a contrallum) Herba de Sant Joan, a Cocentaina, Planes... Floreta de Sant Joan, a Cocentaina... Sant Joan, a Cocentaina... Herba de Sant Pere (> perico?), a Cocentaina... Perico, a Gorga, Parcent, Benimantell, Bolulla, Callosa d’en Sarrià... Perico bord, a Benialfaquí... Pericó, a Benilloba, Benissa, Pego, Xaló...
  11. 11. Hyper + eikon [ imatge]  antidepressiu; ratafies, licor d’herbeta de sant Joan [Seijo, 1980: 1 litre d’aiguardent, un grapat d’herbes, 125 g. de sucre] Pomades i ungüents (macerar en oli d’oliva rametes amb flors). Ús extern per curar la pell afectada per úlceres, ferides, cremades d’oli calent, inflamacions = vulnerari (de vulnus- eris, “ferida”, “colp”) si s’usa convé no prendre el Sol en les hores posteriors. http://elblogdesuval.blogspot.com.es/2012/01/oleato-de-hiperico.html Oli de perico
  12. 12. HERBES SANTJOANERES Camamirla, mançanilla, botja de sant Joan (Santolina chamaecyparissus) Mata de múltiples tiges primes i quasi verticals amb inflorescències arredonides i tubuloses (sense lígules) Fulles segmentades,  xiprer  chamaecyparissus = xiprer nan) Sol tenir un color grisenc i tota la planta és molt aromàtica. Tònic estomacal, vermífuga. Llavar els ulls. Aclarir el color del cabell. Creença: infusió amb nombre imparell de cabeçoles (5, 7, 9); gent amb al·lèrgies
  13. 13. CARXOFETA DE SANT JOAN (Leuzea –Centaurea- conifera ) * Els noms dels possibles pretendents s’escriuen a les bràctees, que es posen a l’ampit de la finestra: la que arreplegue més aigua ho indicarà. * A Altea i a Moraira les fadrines posaven una carxofeta cremada sota el llit; si ensendemà havia reviscolat, tindrien un pretendent. * A Alzira posaven una carxofeta tallada sota el llit; si ensendemà havia florit, el nom del primer home trobat en eixir indicaria el del pretendent. Carxofeta de Sant Joan, o de pastor, a Cocentaina, Gorga... Carxofeta borda, a Beniarrés... Carxofa per les almorranes, a Cocentaina... [se n’han de tindre, de flors, nones (imparelles) i a la vista] Cuchara de pastor, a Aspe... L'oli de la nostra cullereta de pastor, ja siga per maceració prolongada o fregint lleument les inflorescències, ha estat un remei valencià com antiinflamatori i vulnerari puntual (colps, petites ferides) i té encara més fama per a la curació de les hemorroides o morenes; depenent de l'ús també hi ha qui les fa macerades en alcohol, o bollides just al moment de requerir el remei. Fins i tot en moltes comarques s'ultilitza com a psicògen al cas de les morenes, haven de dur a la butxaca del pantaló 2 o 3 carxofetes tot lo dia. Emilio Laguna
  14. 14. RECEPTA D’EMILI LAGUNA PER A PREPARAR EL VI DE NOUS (O D’ANOUS) (el fruit del nouer o anouer Juglans regia) 1ª etapa * 9 nous verdes, collides la nit de sant Joan, i trossejades, per cada litre de vi negre. * Es posen a macerar en un recipient de vidre, tancat, durant 40 dies, a fosques 2ª etapa * Es filtra; s’afegeix ¼ de litre de conyac o d’anís, i ¼ de sucre per cada litre; * s’embotella, i a descansar uns tres mesos; dura fins a cap d’any. Tot al voltant del vi de nous son xifres màgiques i religioses. Les 9 nous, els 40 dies, els 3 mesos.... ¿Com collons no va a estar per a llepar-se els dits? Emilio Laguna
  15. 15. LA FALAGUERA (Pteridium aquilinum) Segons la tradició, la Nit de Sant Joan s'obri “la flor de la falaguera” i té una vida tan curta que, amb les primeres clarors del dia, es panseix i mor. [La falaguera no fa flor,, sinó esporangis que alliberen espores] Eres com la falaguera, que la nit de sant Joan floreix, grana i se seca De la persona que es troba eixa flor, es diu que tindrà sort tot l'any. Arreplegades les espores que cauen sobre un drap blanc, i guardades, protegeixen de tot mal.
  16. 16. RITUALS ETNOBOTÀNICS PER SANT JOAN Vímer (Salix atrocinerea) També, amb la figuera (Ficus carica); antigament a Tabarca, i al Campello...
  17. 17. Baladre Nerium oleander Ets com sa flor de baladre Que tot cuc n’ha de fugir De gràcia n’és rebaixada Qui no en fuig ha de morir Corones de flors de baladre, llançades a la mar (La Vila Joiosa)
  18. 18. HERBES SANTJOANERES Coroneta de sant Joan, santjoanera (Xàbia) Vidriera, santjoanet (Dénia) Vidriella (Guadalest, Sella, Vall de Gallinera) Asguirnalda (el Verger) (Clematis flammula)
  19. 19. I UNA PANACEA (del grec pan akós, «tot ho cura») amb efectes SEDANT: redueix la força i freqüència del bateg cardíac; s’usa per combatre l'insomni i les migranyes. ASTRINGENT: els tanins frenen les diarrees i són hemostàtics locals: afavoreixen la coagulació de les ferides. ANTIINFLAMATORI: els mucílags disminueixen les inflamacions. ANTIESPASMÒDIC: el berbenalol és un glucòsid amb efectes antitèrmic, uterotònic i vasodilatador renal. GINECOLÒGIC: les infusions es recomanen per augmentar el volum de llet. Per evitar menstruacions doloroses. ANTITUSSIGEN: exerceix un efecte calmant sobre la mucosa respiratòria inhibint el reflex de la tos. DIGESTIU: s'ha comprovat que augmenta la producció de sucs gàstrics en els animals. ¿DE QUINA PLANTA ESTEM PARLANT?
  20. 20. Berbena Verbena officinalis eixir al camp a collir les primeres flors que se n’obriren. Al final, la festa, la revetlla de la BERBENA
  21. 21. I, per suposat... PER SANT JOAN, BACORES. VERDES O MADURES, SEGURES
  22. 22. Daniel Climent I CONTE CONTAT, JA S’HA ACABAT EL DE l’EFEMÈRIDE DE SANT JOAN I LES PLANTES MÀGIQUES PER A LA NIT MÀGICA DE SANT JOAN Card de sant Joan Carlina acaulis Bellver de Cerdanya, Pirineu

×