1. SALATS
ARBUSTS MITJANS
PLANTES AROMÀTIQUES
PLANTES TÒXIQUES I/O MEDICINALS
MATES MENUDES I HERBES
ALACANT
Daniel
Climent

2. Serra Grossa: elevació (161 m) molt erosionada, de molases* miocèniques.
1) Vessant SE, orientat a la mar, tallat en vertical per a construir una carretera.
2) Vessants N i NW: amb repoblacions de pins i de xiprers, conservant-se,
3) Cingleres* , cim … restes de vegetació autòctona.
* Molassa: associació de roques sedimentàries formades a partir de fragments de
roques prèvies d’origen terrestre i marí (⇒ sals, sobretot NaCl); formen dipòsits
prop de la costa; admeten talls verticals de gran altura.
* Cingle o cinglera: precipici de caiguda vertical o de fort pendent format per
roques, generalment resistents a l'erosió i que a la part superior presenten una
extensió de terreny més o menys pla.

3. Salats, soses, barrelles...
Salats: plantes pròpies dels terrenys més o menys salins, com les molasses
(d’origen marí) de la Serra Grossa. El gènere Atriplex és un dels més
representatius.
Soses: plantes de les que s’obtenien cendres útils per a diverses aplicacions
(sabó, vidre...); les cendres solien ser riques en carbonat sòdic (sosa) o carbonat
potàssic (potassa; p.ex., la Salsola kali). Gèneres Salsola, Suaeda...
“Sosa” prové de l’àrab sawda [“negra”, per la cendra] > sauda > soda > sosa.
“Potassa”, de l’anglés “pot + ash”, “cendra” que es guardava en recipients o “pots”.
Barrelles: mentre les soses solien crèixer espontànies, les barrelles solien
cultivar-se. Les més usades com a plantes barrelleres eren Halogeton sativus,
barrella fina o d’Alacant, i Salsola soda, barrella.
Salicor, cirialera o herba salada: de gèneres com Salicornia, Sarcocornia o
Arthrocnemum... Solen tindre forma de banya (< cornus) o de ciri enlairat. Pròpies
de terrenys salats més o menys entollats.
Aiguasul (Aizoon hispanicum), herba gelada (Mesembryanthemum crystallinum)
“sosa i barrella. Carles Martín” http://www.youtube.com/watch?v=Gz8Om2YvjHI

4. Atriplex halimus
Salat blanc
Fulles entre romboidals i triangulars, d’un color grisenc-platejat
(amb petites plaques brillants en el limbe).
Halimus, prové del grec halos > sal
[halògen (formador de sal), halòfit (planta de llocs salats), halofília (estima per la sal)]

5. Suaeda vera
Sosa fina
Soses (i barrelles, salats...)
es cremaven en clots, en
terra mentre es remenaven
sense parar; el resultat era
una “pedra” compacta, de
sosa o de potassa (segons el
carbonat, sòdic o potàssic)

6. Salsola oppositifolia
(“de fulles oposades”)
Sosa escarabella
Les pedres de sosa, dissoltes en aigua, feien el
lleixiu (cast. “lejía”),; aquest lleixiu servia per a
fer sabó o per llavar la roba directament.
http://www.youtube.com/watch?v=nG_g86iYPEs

7. Salsola genistoides
Escobella
Molt apta per retindre l’erosió en els
terrenys margosos.
Els agranadors municipals d’Alacant
feien servir aquestes mates com a
motxos de les graneres.
Serra de l’Escobella (entre Sant
Vicent, Xixona i Tibi)

8. Salsola vermiculata
Siscall
Fulles estretes, linears, peludes
com la tija. Aspecte general
grisenc. Flors molt discretes;
fructifica a la tardor

9. Halogeton sativus
Barrella fina o d’Alacant
Mata baixa. Tiges i fulles relativament suculentes.
Halo, en grec, significa “sal”. Halogeton: “generadora de sal”.
Sativus = cultivat.

10. Halogeton sativus
Barrella fina o d’Alacant
Mata baixa. Tiges i fulles relativament suculentes.
Halo, en grec, significa “sal”. Halogeton: “generadora de sal”.
Sativus = cultivat.