SlideShare a Scribd company logo
1 of 27
Download to read offline
Catalunya
◗ Març 2005 • número 62 • 0,50 euros • www.cgt.es/cgtcatalunya
EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES




                                                                                    Editorial
    > ON ENS TROBEM?...
    SECRETARIAT PERMANENT DEL
    COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT
    DE CATALUNYA
    Via Laietana, 18, 9è
    08003 Barcelona - spccc@cgt.es
    Tel. 93 310 33 62
    Fax 93 310 71 10
                                                               L'ADMINISTRACIÓ, CONTENTA PERQUÈ HA BAIXAT EL TANT PER CENT
    FEDERACIONS SECTORIALS




                                                     Nosaltres hi posem els
    • Federacio Metal.lúrgica de Catalunya
      (FEMEC)
    • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i
      Entitats de Crèdit de Catalunya
    • Federació Catalana d’Indústries
      Químiques (FECIQ)




                                                     morts i ells, estadístiques
    • Federació de Sanitat de Catalunya
    • Federació d’Ensenyament de Catalunya
      (FEC)
    • Federació d’Administració Pública de
      Catalunya (FAPC)
    Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona
    Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

                                                              atalunya va tancar l'any                                                                                             cens del 26,67% respecte a l'any
    FEDERACIONS COMARCALS
    Anoia
    Rambla Sant Isidre, 15, 1r
    08700 Igualada - cgtanoia@terra.es
    Tel. i fax 93 804 29 85
                                                     C        passat amb un balanç total
                                                              de 157.621 accidents labo-
                                                     rals. Malgrat l'altíssima xifra d'acci-
                                                                                                                                                                                   precedent. Però per aquests acci-
                                                                                                                                                                                   dents potser ja no cal patir-hi
                                                                                                                                                                                   massa ja que cada una de les pa-
                                                     dents, el Govern de la Generalitat                                                                                            tronals del territori, capitanejades
    Baix Camp/Priorat
    Raval de Sta. Anna, 13, 2n
                                                     ha tornat a fer un balanç positiu pel                                                                                         per Foment del Treball, estan en
    43201 Reus - baixc-p@cgt.es /                    fet que, en tants per cent, la xifra ha                                                                                       campanya permanent per menys-
    cgtreus@estil.net                                suposat un "descens" del 7,31%                                                                                                tenir aquestes víctimes perquè és
    Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41
                                                     respecte al 2003. Una forma de                                                                                                un tipus d'accident que ells no
    Baix Llobregat
    Cra. Espluques, 46                               comptar els ferits i els morts que no                                                                                         volen comptabilitzar com a laboral
    08940 Cornellà - baixll@eresmas.com              té en compte el dolor que provo-                                                                                              i, per tant, no haver de pagar com a
    Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51
                                                     quen els accidents entre qui els pa-                                                                                          tal.
    Baix Penedès
    Nord, 11-13, 3r                                  teix, el mateix grup social, la matei-                                                                                            Per sectors, el nombre total d'ac-
    43700 El Vendrell                                xa classe, una classe que sap que                                                                                             cidents laborals en l'activitat de ser-
    Tel. i fax 977 66 09 32
                                                     l'únic tant per cent bo és el sero per                                                                                        veis va ser de 71.252, en la cons-
    Barcelonès Nord
    Alfons XII, 109
                                                     cent.                                                                                                                         trucció va ser de 31.707, en la
    08912 Badalona                                      Les dades oficials valoren també                                                                                           indústria de 52.107 i en agricultura
    cgt_bn@wanadoo.es                                positivament el retrocés de l'1,32%       què és inferior a la de l'any passat.      dóna ni hi ha intenció de plantejar-     de 2.555. Pel que fa als accidents
    Tel. i fax 93 383 18 03
                                                     dels sinistres mortals, malgrat que       Caure en la dialèctica de la dismi-        ho com a horitzó a curt termini.         mortals, en serveis es van produir
    Garraf-Penedès
    Lepant, 23, baixos                               el "punt negre" va continuar en el        nució respecte a un altre any és              Segons les dades oficials i defi-     el 2004 un total de 64 i en la indús-
    08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@cgt.es       sector de la construcció, on el           gairebé acceptar que els accidents         nitives del Departament de Treball i     tria 33, mentre que en la construc-
    Tel. i fax 93 893 42 61
                                                     nombre de morts va créixer en un          són quelcom normal i que ara els           Indústria, entre gener i desembre        ció en va haver 47 i en l'agricultura
    Maresme
    Plaça Cuba, 18, 2n                               14,63%, precisament un dels sec-          hem aconseguit reduir... una mica. I       del 2004 es va produir un total de       es va passar de cap el 2003 a cinc
    08302 Mataró - cgtmaresme@ya.com                 tors amb més enriquiment ràpid            la reducció, per qui s'exposa a            155.852 accidents laborals lleus,        el 2004.
    Tel. i fax 93 790 90 34
                                                     sempre per als empresaris, que pel        patir-ne cada dia perquè no treba-         1.620 greus, en aquest cas l'esta-           Pel que fa a accidents laborals
    Vallès Occidental
    Pedrissos, 9 bis                                 que sembla cintinuen invertint més        lla amb totes les proteccions que          dística diu que hi va haver un aug-      mortals 'in itinere', en la construc-
    08211 Castellar del Vallès                       en despeses personlas que en pre-         caldria i si es queixa potser aco-         ment de l'1,18% i 149 mortals.           ció se'n van produir 17, en serveis
    cgt_castellar@terra.es
    Tel. i fax 93 714 21 21
                                                     venció.                                   miadat, només pot tenir l'objectiu            Per la seva banda, el nombre          30, en la indústria 18 i en l'agricul-
    Ramon Llull, 130-136
                                                        Cada una d'aquestes persones           de la mortalitat zero i els accidents      d'accidents mortals 'in itinere'; és a   tura es va registrar un incident mor-
    08224 Terrassa - fltcgt@yahoo.es                 mortes no entenen de tants per            zero. Som conscients que sempre            dir, en els desplaçaments diaris         tal.
    Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04              cent, cap de les seves famílies o         hi pot haver algun accident i aquest       dels treballadors i les treballadores        Queda molt camí per fer, sempre
    Colom, 3-5                                       amics entenen que els morts for-          pot provocar una mort però en les          de casa a l'empresa o viceversa,         en el camí cap al zero, que és l'únic
    08191 Rubí - cgtrubi@telefonica.net
    Tel. i fax 93 588 17 96                          men part d'una xifra positiva per-        actuals circumstàncies això ni es          van ser 66 al 2004, amb un des-          tant per cent que ens convenç.
    Vallès Oriental
    Gaietà Vinzia, 15-17, baixos
    08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com               Homo homini lupus est                               ■    Txema
    Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73


    FEDERACIONS INTERCOMARCALS
    Girona
    Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a
    17005 Girona - cgt_gir@cgt.es
    Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19
    Lleida
    Av. Catalunya, 2, 8è
    25002 Lleida - lleida@cgt.es
    Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30
    Tarragona
    Rambla Nova, 97, 2n, 1a
    43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.es
    Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28


    FEDERACIONS LOCALS
    Barcelona
    Via Laietana, 18, 9è
    08003 Barcelona - flbarcelona@terra.es
    Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80
                                                       “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició:
                                                                                                                                                                                   Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha
    Manresa                                            Col·lectiu Catalunya: Ramon, Joan, Pau, Patrícia, Vicent, Jordi i Òscar. Col·laboren en aquest                              tancat diumenge 20 de febrer del 2004.
    Circumval.lació, 77, 2n
                                                       número: Carlos Undergroove, Francesc Poblet, V. C., Científics per un futur no nuclear, Carlos
    08240 Manresa - manre@cgt.es
    Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59                Navarro, Xarxa Contra les Tancaments, Lodestraler, Ramonvilacapdevila@yahoo.es, Giuliana
    Sabadell
                                                       Sgrena, Xabier Gracia, Col·legi de Periodistes de Catalunya, Antonina Rodrigo, Joan Rocamora,                                    “Allí on hi hàgia
    Unió, 59                                           Lobonegro, Annachiara del Prete, “El Temps d’Art”, “Il Manifesto”, Glòria Picazo, Mercè Coll, Imma                                    llibertat
    08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com           Merino, Assumpta Bassas, Nani Moré, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies:
    Tel. i fax 93 745 01 97                                                                                                                                                              allí serà pàtria
                                                       Mireia Bordonada, Mertxe Melitón, Joan Panisello, Indymedia Barcelona, Jordi Play i Pau Juvillà.
    Sallent                                            Il·lustracions: Txema. Tirada: 9.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i                                              nostra.”
    Clos, 5                                            subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883.
    08650 Sallent - sallent@cgt.es
                                                       Col·laboracions a: catalunyacgt@cgt.es i (cronologia) cronocata@cgt.es                                                          Josep Robrenyo dins
    Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61
                                                       No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.                                        “Lliure poble de Porrera”
2                                                                                                                                                                                               Catalunya. Març de 2005
REPORTATGE                                                                                                                                         La retirada del PHN
                                                                                                                                                                                       va ser una victòria
                                                                                                                                                                                       evident de la gent
                                    No es pot abaixar la guàrdia perquè si                                                                                                             del territori
                                    ho fem ja sabem què ens espera




      DESPRÉS DEL PHN
               Les mobilitzacions en defensa de l'Ebre van aconseguir paralitzar el transvasament



                                           Triomf parcial de la
                                          nova cultura de l'aigua
            Tot i això encara s'està lluny d'una gestió sostenible i participativa de l'aigua
 Text: V. C.; foto: Joan Panisello                                                                                                                                                     aquest problema", conclou Tomàs.
                                                                                                                                                                                          Però aquest model desenvolupista
                                                                                                                                                                                       del turisme no només afecta el País Va-



"E
               stem molt satisfets pel                                                                                                                                                 lencià i Múrcia, o a la gestió de l'aigua:
               decret de modificació del                                                                                                                                               afecta el territori, les costes, els drets de
               Pla Hidrològic Nacional                                                                                                                                                 les generacions futures i la conservació
que derogava aquest juny passat el                                                                                                                                                     de la naturalesa. Greenpeace, al seu in-
transvasament de l'Ebre. Ha estat un                                                                                                                                                   forme "Destrucción a toda costa" de
èxit social de la Plataforma en Defensa                                                                                                                                                l'any 2004, valora molt negativament
de l'Ebre (PDE) que ha mobilitzat i                                                                                                                                                    l'impacte del turisme i de la pressió ur-
creat consciència favorable a la Nova                                                                                                                                                  banística a les costes espanyoles. Se-
Cultura de l'Aigua", afirma Manel                                                                                                                                                      gons l'organització ecologista, els go-
Tomàs, portaveu de la PDE.                                                                                                                                                             verns populars de les comunitats
   El programa AGUA (Actuaciones                                                                                                                                                       autónomes del País Valencià, Múrcia,
para la Gestión y Utilización del Agua)                                                                                                                                                Balears, Canàries i Galícia no mostren
que ve a substituir al transvasament ha                                                                                                                                                la més mínima preocupació per l'im-
generat moltes expectatives entre els                                                                                                                                                  pacte ambiental dels seus importants
defensors de la nova cultura de l'aigua,                                                                                                                                               sectors turístics. Respecte a les comuni-
sobretot pel procés participatiu obert.                                                                                                                                                tats "socialistes" (Cantàbria, Andalusia,
El programa pretén cobrir les necessi-                                                                                                                                                 Catalunya i Astúries) i el País Basc afir-
tats hídriques de les regions afectades                                                                                                                                                men que existeix una diferència de
per la derogació del transvasament.                                                                                                                                                    matís i d'actitud però no de fons.
"L'Ebre s'ha salvat d'un perill que l'a-                                                     un carreró sense sortida perquè s'accep-    qüestiona la demanda, però també re-             Existeix el que es podria qualificar
menaçava de mort, com era el transva-           UN MODEL INSOSTENIBLE                        ta el model d'urbanització incontrolada     planteja els dèficits hídrics. A terres va-   com un inici de compromís ambiental
sament, però encara queden lluites per          Des de la PDE es valora positivament         i les seves necessitats hídriques que no    lencianes, en la seva opinió, no falta        en aquestes darreres comunitats. Per
fer", conclou Tomàs.                            l'esforç dels governs espanyol i català      es podran cobrir només amb dessalado-       aigua, sinó que falta aigua potable per       exemple, a Catalunya s'ha aplicat una
   "Anem a participar en l'elaboració           per fer un gir en la política hidràulica.    res", conclou Manel Tomàs. La neces-        al desenvolupisme turístic. Molts dels        moratòria de camps de golf i s'estan
del Programa AGUA, ja que aquest                Però s'assenyala que el problema fona-       sitat d'aigua de la part sud del País Va-   aqüífers subterranis estan sobreexplo-        plantejant moratòries respecte a la
vessant participatiu és una de les carac-       mental és "un model territorial basat en     lencià i Múrcia seria menor si el càlcul    tats o contaminats. "Disposen d'aigua,        construcció d'hotels.
terístiques de la nova cultura de l'ai-         l'especulació urbanística i turística (ho-   no es basés en criteris especuladors.       però no en bones condicions com a re-            A més, existeix un debat social sobre
gua", afirma Manel Tomàs de la PDE.             tels, segones residències, camps de             "Gràcies a la política de l'aigua del    sultat d'una política de control de resi-     l'aplicació d'ecotaxes o tendir cap a un
"Les nostres propostes aniran molt cen-         golf, urbanitzacions, etc). Ni amb tota      PP el Segura no existeix, és una clave-     dus i abocaments errònia, però sobretot       model sostenible de turisme, si bé es
trades en el fet que la modificació del         l'aigua del món es cobriria tota l'expec-    guera que genera efectes negatius per a     per l'urbanisme especulatiu que domina        cert que no s'ha concretat gaire cosa).
gir hidràulic sigui complet, sostenible i       tativa que s'està generant a partir d'un     la salut de les persones. És un riu que     aquells territoris. En comptes de re-         Segons Greenpeace, la costa espanyola
respectuós amb els rius i aqüífers sub-         creixement il·limitat del turisme", afir-    s'empra per alimentar tota la indústria     plantejar-se la situació els governs del      pateix greus problemes de saturació ur-
terranis", assegura.                            ma el membre de la PDE. Un model, el         turística d'Alacant i Múrcia, i uns rega-   Partit Popular obvien el problema de la       banística, contaminació, destrucció
   Volen introduir debats com per               del Partit Popular, que governa a terres     dius de rendibilitat qüestionable a Múr-    gestió interior de l'aigua deliberada-        dels espais naturals, sobreexplotació
exemple la reducció de pèrdues dels             murcianes i valencianes, al qual acusa       cia que l'han acabat destruint com a        ment per crear fantasmes externs i en-        dels recursos i erosió. L'informe de l'or-
sistemes de rec o les canonades urba-           d'estar al servei "d'uns interessos molts    ecosistema. Aquest model turístic no és     frontament territorial", assegura el líder    ganització ecologista posa com a para-
nes, la prevenció i tractament de la con-       concrets". "Tot i els canvis al PHN,         sostenible ni ecològicament, ni econò-      antitransvasista. Ell mateix ens posa         digma d'aquest model Marbella, que té
taminació dels aqüífers subterranis i           s'accepten els números del PP basats en      micament a la llarga perquè destrueix       com a exemple la ciutat de València, on       diverses obres paralitzades per sentèn-
dels residus industrials, i, finalment, per     aquest model desenvolupista. Es manté        els recursos i el patrimoni natural.        les mancances de l'abastiment urbà pro-       cies judicials i per la Junta d'Andalusia,
un ús racional i sostenible dels recursos       que el dèficit hídric del País Valencià,     Només beneficia uns determinats inte-       venen de les pèrdues de fins al 40% de        la qual s'ha arribat a plantejar de retirar
hídrics a partir de l'estalvi i reutiltizació   Múrcia i Almeria és de 979 hectòme-          ressos privats", assenyala Manolo           l'aigua potable en les canonades "però        al municipi les competències d'urbanis-
dels recursos hídrics.                          tres cúbics. I en acceptar-los s'entra en    Tomàs. La Nova Cultura de l'Aigua           el govern municipal no vol afrontar           me.
Catalunya. Març de 2005                                                                                                                                                                                                          3
REPORTATGE
El riu Ebre,
també
enverinat
                                                                Assumpció parcial
radioactivament
 Grup de Científics i Tècnics per
       un Futur No Nuclear
                                                             dels criteris de la nova
P
  (gctpfnn@energiasostenible.org)



      er si no n'hi hagués prou amb les
      emissions radioactives a l'aire i a
                                                                cultura de l’aigua
l'aigua que realitzen les centrals nucle-
ars d'Ascó, en funcionament normal, a         Text: V. C.; fotos: Josep Llunas                                                                                                     taria l'aigua de l'Ebre a 12 municipis de
la conca del riu Ebre, fa uns mesos ens                                                                                                                                            les comarques del Baix Ebre i el Mont-



                                             L
hem assabentat que al llarg de molts                   es actuacions previstes pel                                                                                                 sià. La Comunitat General de Regants
anys la planta d'Erkímia (propietat                    programa AGUA tendeixen a                                                                                                   del Xerta-Sènia ha valorat molt positi-
d'Ercros) a Flix, ha estat abocant urani               apropar certament alguns cri-                                                                                               vament l’anunci del projecte, que
al riu Ebre sense que cap autoritat ni       teris de sostenibilitat com la millora de                                                                                             comptaria amb una partida de 28 mi-
del Govern central (Consejo de Seguri-       la qualitat de l’aigua i la restauració                                                                                               lions d'euros. Des de Medi Ambient,
dad Nuclear), ni del Govern autonòmic        ambiental d’ecosistemes i zones asso-                                                                                                 Jordi Cañas, director de Sostenibilitat,
(Xarxa de Vigilància Radiològica Am-         ciades a aquest tipus de recursos.                                                                                                    considera el canal “innecessari” i creu
biental del Servei de Coordinació d'Ac-      També s’estableix com a objectiu la re-                                                                                               que es pot seguir regant tots aquests
tivitats Radioactives del Departament        ducció de la demanda per fomentar                                                                                                     municipis sense la seva existència.
de Treball i Indústria) se n'hagin 'assa-    noves opcions per a l’ús i gestió de                                                                                                  “Encara no és definitiu que es faci i s'-
bentat', o si més no hagin actuat per        l’aigua, a partir de l’estalvi i la reutilt-                                                                                          haurà de sotmetre a una avaluació am-
evitar-les.                                  zació. “No s’exclou la possibilitat de                                                                                                biental” assenyala Cañas. El conseller
    El resultat és que en els sediments      minitransvasaments, tot i això en cap                                                                                                 Milà ja ha anunciat la reducció en
procedents dels abocaments de la plan-       moment podrien tornar a ser de les ma-                                                                                                9.000 ha del projecte inicial pel seu im-
ta d'Erkímia s'hi ha detectat urani-238,     teixes dimensions del proposat per a                                                                                                  pacte ambiental. Des de la PDE, no
en quantitats enormement elevades.           l’Ebre”.                                                                                                                              estan d’acord amb el canal, com no
Amb tota probabilitat, aquest urani             A València durant el 20 i 21 de no-                                                                                                estan d’acord amb la resta de políti-
procedeix de l'aprofitament dels fosfats     vembre es va celebrar el II Fòrum So-                                                                                                 ques de regadius, ni molt menys amb
que s'importaven de l'Sàhara exespa-         cial per una Nova Cultura de l’Aigua                                                                                                  la possibilitat, amb la qual s’especula,
nyol, els quals es presenten en forma-       per avaluar la política socialista de ges-                                                                                            que sigui un primer pas per a un mini-
cions on també hi ha urani natural.          tió de l’aigua. Per als participants (la                                                                                              transvasament cap a Castelló. Aquesta
    Si als sediments s'hi ha detectat        Plataforma Xúquer Viu, la de Defensa                                                                                                  última possibilitat ha estat negasa taxa-
urani-238, ben segur que també s'hi pot      de l’Ebre, la Fundació Nova Cultura de         s’anuncien polítiques complementàries       PDE consideren “el problema de l’E-        tivament pel conseller d’Agricultura,
detectar U-235, ja que a l'urani natural     l’Aigua d’Aragó entre altres) existeix         per protegir el Delta i esperen que l’a-    bre no s’ha acabat perquè també ho són     Antoni Siurana. El que és ben cert és
s'hi troben a la vegada l'isòtop U-238       una contradicció entre la proposta so-         plicació de la DMA acceleri el canvi        els regadius”. Segons la Plataforma, si    que el canal qüestiona l’assumpció
(99'284%), l'isòtop U-235 (0'711%) i         cialista i els principis bàsics de la Nova     cap a una gestió sostenible de l’aigua.     s’efectua tota la política de regadius     total dels principis de sostenibilitat per
l'isòtop U-234 (0'0055%). També s'hi         Cultura de l’Aigua i de la Directiva                                                       prevista a la conca a Lleida, Delta de     part de les administracions.
deuen poder detectar tots els productes      Marc de l’Aigua (DMA) aprovada per             ELS USOS AGRARIS                            l’Ebre, Rioja, Navarra i Aragó, ens tro-
de desintegració que conformen les sè-       la Unió Europea. En les jornades es            No només és l’abastiment de les zones       baríem amb unes 230.000 ha noves de        LES DESSALADORES
ries de desintegració de l'U-238 i l'U-      van qüesionar projectes com: el trans-         turístiques el que pot afectar la gestió    regadiu “que consumirien 1.800 hectò-      Des d’Acuamed, Adrián Baltanás, di-
235, sobretot el Radi-226 i el Radó-         vasament Xúquer-Vinalopó, el Tajo-             sostenible de l’aigua. Manolo Tomàs         metres cúbics d’aigua, l’equivalent al     rector de l’entitat pública de gestió de
222, que és un gas que, amb tota             Segura, la interconnexió Cat-Abrera o          considera que cal revisar urgentment la     que es volia extreure amb el transvasa-    l’aigua, ens explica que a l’Estat es-
seguretat s'escapa dels sediments i va a     el canal Xerta-Sénia. També es rebutja         política de regadius, “cal planificar una   ment, i podria tenir un efecte similar”,   panyol s’han acumulat gairebé quatre
parar a l'atmosfera.                         la política d’ampliació de regadius            política realista de regadius, s’han de     afirma Manolo Tomàs.                       dècades d’experiència i que s’exporta
    Com afecten aquest sediments ra-         (Canal de Navarra, Pacte de l’Aigua de         promoure aquells que tinguin possibili-        El programa AGUA tracta la possi-       la pròpia tecnologia en dessaladores a
dioactius les aigües del riu Ebre i el seu   l’Aragó, Segarra-Garrigues, Arlanza...)        tats en el mercat”. Actualment se n’es-     bilitat de modernitzar els regadius per    Londres, Xicago, Boston, Austràlia o
ecosistema? Ningú no ho ha explicat          que no tenen viabilitat econòmica i co-        tan desenvolupant sense sortida co-         evitar pèrdues d’aigua, però el porta-     la resta de països mediterranis. El pro-
amb claredat a la ciutadania, simple-        lisiona en els interessos de la PAC i de       mercial a Múrcia i País Valencià, però      veu de la PDE considera que caldria        blema per ell és que el tema està molt
ment es diu "que no passa res". El que       la DMA.                                        també a la Ribera de l’Ebre (tant a Ca-     revisar el Pla Nacional de Regadius i      polititzat, però, de fet, ja és habitual a
sí és segur és que passa alguna cosa, de        Des del Departament de Medi Am-             talunya, Aragó, Rioja com Navarra).         coordinar-lo amb el PHN des de la          províncies com Almeria, Múrcia, Ala-
la qual ni tan sols en sabem l'abast.        bient i Habitatge (DMAH) de la Gene-           “Si es porten a termini tots els projec-    perspectiva de la sostenibilitat.          cant i Canàries. “Les dessaladores
    Per tenir informació sobre l'abast del   ralitat de Catalunya, el director general      tes de regadius que existeixen al vol-         Un exemple de la contradicció amb       tenen un impacte ambiental relativa-
problema, el Grup de Científics i Tèc-       de Polítiques Ambientals i Sostenibili-        tant de l’Ebre l’efecte pot ser tan de-     la nova cultura de l’aigua és l’anunci     ment important, però molt menor al
nics per un Futur No Nuclear -               tat, Jordi Cañas, assenyala la Directiva       vastador com el del transvasament”,         de fa unes setmanes de la posada en        que provocava el transvasament”, afir-
GCTPFNN ha recopilat tot un seguit           Marc de l'Aigua (DMA) com a un veri-           assenyala Manolo Tomàs. Des de la           marxa del canal Xerta-Sènia, que por-      ma Manolo Tomàs. El seu impacte am-
d'informació sobre l'urani que posa a        table canvi real en la política de gestió                                                                                             biental es defineix per l’elevada quan-
l'abast de tota la ciutadania de Catalu-     de l’aigua cap a la nova cultura. Apro-                                                                                               titat    d’energia       elèctrica    que
nya, i especialment a la que viu a la ri-    vada des de l’any 2000, la DMA supo-                                                                                                  consumeixen, pel residu que generen
bera de l'Ebre.                              sa per a Cañas un clar avanç en l’àmbit                                                                                               (la salmorra) i, finalment, per l’impac-
    Si el riu Ebre està enverinat radioac-   legislatiu. Tot i les mancances, fixa per                                                                                             te visual que ocasionen. Per a la PDE,
tivament, la ciutadania té dret a saber-     primer cop com a objectius prioritaris                                                                                                les dessaladores poden complir un
ho i els governs tenen el deure d'infor-     de les polítiques de gestió de l’aigua la                                                                                             paper molt important en actuacions
mar-ho i de prendre les mesures              millora de la situació ambiental d’ai-                                                                                                molt concretes, però consideraríem un
necessàries per evitar que la contami-       gües, ecosistemes aquàtics i zones hu-                                                                                                error basar tota la política hidràulica en
nació radioactiva afecti a les persones i    mides, a més de desenvolupar un ús i                                                                                                  la generalització d’aquestes. Sobretot
als sistemes naturals.                       gestió racional i sostenible de l’aigua.                                                                                              sinó es decideix posar un màxim a la
    El GCTPFNN demana al govern de           Tot això suposa un canvi substancial ja                                                                                               demanda d’aigua, més encara si se-
la Generalitat la creació d'una Comis-       que actualment només es tenia en                                                                                                      gueix sent subvencionada per l’Estat.
sió independent de científics i tècnics      compte la satisfacció de la demanda                                                                                                   “Si no es posa un límit a la demanda
per avaluar l'abast del problema i pro-      dels usuaris. Cañas, però constata les                                                                                                d’aigua pot créixer il·limitadament per
posar les mesures adients a prendre,         dificultats i reticències de tota mena al                                                                                             uns usos especulatius com la pressió
per protegir la salut de les persones i      canvi en la política hídrica tant a Ma-                                                                                               urbanística dels hotels, segones re-
dels sistemes naturals.                      drid com a Catalunya. Des del DMAH                                                                                                    sidències o camps de golf”.
4                                                                                                                                                                                                Catalunya. Març de 2005
REPORTATGE
      La Plataforma Xúquer Viu, un exemple d'esforç unitari davant la destrossa mediambiental


        La reinvidicació de la nova
    cultura de l'aigua al País Valencià
 Text: V. C.; foto: Joan Panisello




E
          l Xúquer és el primer riu en
          cabal al País Valencià i la font
          que abasteix al Parc Natural de
l'Albufera, principal aiguamoll de les
terres valencianes. El riu, però, es troba
en una greu situació ja que en el darrer
segle ha perdut gairebé la meitat del seu
cabal per sobreexplotació, fonamental-
ment la de l'aqüífer 8.29 de la Manxa
Oriental. Des d'aquest s'extrau de ma-
nera incontrolada aigua per als regadius
subvencionats d'aquesta zona des de
principis de la dècada dels 80.
   El 1997 s'aprova el Pla Hidrològic de
la Conca del Xúquer que va donar co-
bertura legal a aquesta sobreexplotació.
"Va ser tot producte d'un pacte polític: a
canvi que José Bono, en aquells mo-
ments president castellano-manxec, re-
colzés el PHN, Eduardo Zaplana, ales-
hores president del País Valencià, cedia
l'aigua del Xúquer per augmentar els
conreus extensius castellanomanxecs",
assenyala Paco Sanz, portaveu de la
Plataforma Xúquer Viu.
   D'altra banda, el transvasament Xú-
quer-Vinalopó, aprovat el 1997, va ser        ambigu, però hi era, sobretot per part       cions han estat contínues i han anat       presentat per la Fundació per al Progres      ment i de la carència de cabals ambien-
inclòs en el Pla Hidrològic de la Conca       dels alcaldes i regidors de la comarca.      augmentat en intensitat: xerrades, con-    d'Albacete.                                   tals pel riu i l'Albufera. La seva aplica-
del Xúquer de 1998 i en el Pla Hidrolò-       En canvi, el 25 de gener, Joan Ignasi        ferències, manifestacions que han reu-        La sentència posa en evidència la de-      ció está paralitzada perquè encara resta
gic Nacional (PHN) de 2001. Des de            Pla, líder dels socialistes valencians, ha   nit centeners de persones, 15.000 signa-   ficient política de gestió de les aigües al   per clarificar definitivament l'abast de
les comarques afectades, i animats per        donat suport públic el transvasament.        tures en contra, mocions a més de trenta   País Valencià i a l'Estat espanyol i que      la sentència.
l'èxit de la Plataforma en Defensa de         El seu objectiu és demanar la revisió        ajuntaments, sobretot de les comarques     s'ha de cenyir a la Directiva Marc Euro-         D'altra banda, l’agost del 2004 el Mi-
l'Ebre, s'ha creat la Plataforma Xúquer       del Pla Hidrològic del Xúquer i que          de la Ribera Alta i Baixa. "La platafor-   pea d'Aigües. La sentència qüestiona          nisteri de Medi Ambient va crear una
Viu (PXV), que reuneix els ciutadans          s'assigne un cabdal mínim ambiental          ma va aconseguir que una delegació del     les assignacions contingudes en el Pla        comissió d'estudi del transvasament. En
que volen protegir i assegurar el respec-     per al curs baix del riu, ja que conside-    Parlament Europeu visités la zona al       Hidrològic per a usos d'una altra conca       aquesta han estat presents els regants
te del cicle ecològic del riu. La platafor-   ren ridícul l'existent actualment. A més,    maig de 2004, amb el resultat d'un in-     com la del Vinalopó, sense qüestionar         castellans i valencians del Xúquer i del
ma naix de constatar la necessitat de         cal determinar les aportacions hídriques     forme molt desfavorable al transvasa-      els usos urbans de València i Sagunt i        Vinalopó, els tècnics dels ministerials,
mantindre un bon estat ecològic dels          que ha de rebre l'Albufera del riu per       ment", assenyala Paco Sanz.                els agraris a la conca del Xúquer. Arran      la Plataforma Xúquer Viu, la Fundació
aqüífers, del riu i, per extensió, de l'Al-   gaudir d'una bona salut ambiental de            Un dels elements importants per a la    d'aquesta decisió judicial, la PXV recla-     Nova Cultura de l'Aigua i la Confedera-
bufera. "Es necessiten rius vius per as-      l'aiguamoll. Demanen la paralització         resolució del conflicte va esdevenir el    ma la revisió del Pla Hidrològic de la        ció Hidrogràfica del Xúquer. Les con-
segurar l'accés a l'aigua tant en el pre-     cautelar de les obres del transvasament      novembre de l'any passat quan el Tribu-    Conca del Xúquer, especialment pel            clusions de la comissió són que, clara-
sent com en el futur", afirma Paco            Xúquer-Vinalopó i el compliment de la        nal Suprem va anul·lar el transvasa-       que fa a la greu sobreexplotació que          ment, el riu no té aigua per fer el
Sanz. La situació del riu és crítica ja       Directiva Marc de l'Aigua de la UE.          ment Xúquer-Vinalopó a partir del Re-      està patint el riu al seu pas per la          transvasament. Només es podria donar
que només transporta una tercera part            En aquest any i mig, les mobilitza-       curs de Casació número 3154/02             Manxa, principal causa del deteriora-         una quantitat molt limitada cada tres o
de l'aigua de la qual disposava durant                                                                                                                                              quatre anys. "Malgrat els resultats de la
tot el segle passat i més de la meitat dels                                                                                                                                         sentència i de l'estudi, el 31 de gener
dies el riu no desemboca en el mar.
   Xúquer Viu es va constituir el dia 16
                                                Directori d'adreces d'Internet                                                                                                      s'anuncia que les obres tornen a posar-
                                                                                                                                                                                    se en marxa per transvasar entre 12 i 62
de desembre de 2003 a la ciutat d'Alzi-         Dossier d'Aigua d'Ecologistes en Acció:                          bilitat a la gestió de l'aigua:                                    hectòmetres cúbics a partir d'explotant
ra, capital d'una de les comarques afec-        http://www.ecologistasenaccion.org/rubrique.php                  http://www.mediambient.gencat.net/aca/ca//plani-                   l'aqüífer de la plana sud del riu a Valèn-
tades com són la Ribera Alta i Baixa. A         3?id_rubrique=3                                                  ficacio/novapoliticaaigua/jornades/inici.jsp?Com-                  cia. Des la PXV ens hi oposem total-
més, PXV disposa de seus locals a                                                                                ponentID=44171&SourcePageID=44173#1%22                             ment i estem fent tots els esforços per-
Sueca, Cullera, Algemesí, Alginet, For-         Plataforma Xúquer Viu:                                                                                                              què això no es duga endavant",
taleny i l'Alcúdia. Entre els seus impul-       http://www.xarxadelaiguaclara.org/PXV/PXV_por-                   Construcción a toda costa, 2004 informe de Gre-                    assegura Paco Sanz. El diputat valencià
sors trobem tota l'esquerra política i so-      tada.htm                                                         enpeace sobre l'impacte ambiental del turisme a                    d'Esquerra Republicana, Agustí Cerdà,
cial valenciana: tots els partits polítics                                                                       les costes espanyoles:                                             ha presentat a meitat de febrer una
d'esquerres i els sindicats, inclosos la        Plataforma de Defensa de l'Ebre:                                                                                                    moció al Congrés dels Diputats en què
Unió de Llauradors organització ger-            http://www.ebre.net/                                             http://www.greenpeace.org/espana_es/news/de-                       demana que el transvasament Xúquer-
mana de la Unió de Pagesos del Princi-                                                                           tails?item_id=536127                                               Vinalopó no siga l'eina per cobrir les
pat, Ecologistes en Acció, Acció Ecolo-         Conveni entre el Departament de Medi Ambient, la                                                                                    necessitats d'aigua de les comarques del
gista Agró, Adena o Acció Cultural del          Fundació de la Nova Cultura de l'Aigua i l'Agència               Fundació Nova Cultura de l'Aigua:                                  Vinalopó i l'Alacantí en els àmbits
País Valencià entre altres.                     Catalana de l'Aigua per aplicar criteris de sosteni-             http://www.unizar.es/fnca/presentacion1.php                        agràris, urbans i turístics. El conflicte
   El suport del PSOE era certament                                                                                                                                                 resta obert.
Catalunya. Març de 2005                                                                                                                                                                                                    5
TREBALL-ECONOMIA                                                                                                               El dia 24 de febrer estava
                                                                                                                                                                       prevista una manifestació
                                        Cal fer front a la repressió                                                                                                   a Barcelona en contra
                                        sindical arreu i denunciar-la                                                                                                  del tancament d’IAR


Hotel Front
Marítim: un nou
cas d'assetjament
                                               Dura lluita a IAR per evitar
a la CGT
E     l passat 2 de febrer, la Secció Sin-
      dical de CGT de l'hotel Front Ma-
                                                un tancament programat
rítim de Barcelona, formada per tres              Text: Col·lectiu Catalunya i                                                                                                      nió que finalment va ser suspesa, per la
afiliades al sindicat, va ser acomiadada                Carlos Navarro                                                                                                              qual cosa els treballadors van realitzar
per complet.                                         Foto: Mertxe Melitón                                                                                                           una manifestació des de la plaça de Ca-
   Sembla ser que al director de l'hotel                                                                                                                                            talunya de Barcelona fins a la seu del



                                              E
Front Marítim, no li va fer gràcia veure                n els números 59 i 61 del "Ca-                                                                                              jutjat mercantil encarregat d'instruir el
les sigles de la CGT en una carta-quei-                 talunya" informàvem de la                                                                                                   procés concursal, on els sindicats van
xa que es va col·locar al taulell d'anun-               lluita dels treballadors i treba-                                                                                           sol·licitar al jutge corresponent que in-
cis reivindicant el dret a fumar en la        lladores de la factoria d'IAR Ibérica a                                                                                               vestigués els comptes de l'empresa i
zona de fumadors, prohibit per la go-         Montcada i Reixac contra les inten-                                                                                                   que intentés buscar un comprador per a
vernanta de l'hotel únicament per             cions de l'empresa de frigorífics i con-                                                                                              la fàbrica.
haver-li demanat anteriorment el cap          geladors de tancar la fàbrica i acomia-
de setmana que els toca per llei, que ne-     dar 450 persones.                                                                                                                     EL TANCAMENT,
gava a una de les treballadores amb              Industria Apparecchiatura Refrige-                                                                                                 PARALITZAT
l'argument de l'ocupació que hi havia a       rante (IAR) Ibérica, filial de la multi-
l'hotel, quan tots els altres treballadors    nacional italiana IAR Siltal, té la inten-                                                                                            Pel que fa a les reunions que es realitza-
del seu departament l'havien gaudit.          ció de tancar la factoria de Montcada i       TANCAMENT BUSCAT?                           passen al compte de beneficis, no ha-       ven entre els creditors, l'empresa i els
   Llavors, el director la va cridar al seu   Reixac, l'única que té fora d'Itàlia, i una                                               vent efectuat les inversions necessàries    representants dels treballadors, i davant
despatx, on va recriminar-li l'escrit.        prova més és que la matriu italiana           La direcció d'IAR Ibérica sosté que da-     compromeses que haguessin donat via-        les reiterades peticions de CGT, la cap
Dies més tard les va reunir a les tres i      només ha encarregat a la factoria cata-       vant la negativa d'Itàlia a augmentar el    bilitat a la fàbrica.                       de Servei de Relacions Laborals de la
els va donar a triar entre el sindicat i      lana 230.000 unitats per al 2005, un          contingent de producció de Montcada,           Des de CGT s'afirma que l'empresa        Generalitat, Concepció Pascual, va or-
l'hotel, amb molta hostilitat, fins a l'a-    27% menys del que preveu el pla de            l'única alternativa real és la del tanca-   ha estat enganyant i mentint, per a això    denar al mediador nomenat pel jutge,
comiadament del dia 2, reconegut im-          viabilitat de l'empresa. L'empresa, que       ment i defensa que, amb l'actual previ-     han utilitzat tant CCOO com UGT, per        que s'alcés acta de totes les reunions
procedent per part de l'empresa, i po-        va portar a terme un Expedient de Re-         sió de producció caldria acomiadar          fer creure a la plantilla que acceptant     que se celebressin, i igualment, va ins-
sant altres motius que no són certs.          gulació d'Ocupació temporal que va            entre 150 i 170 treballadors i treballa-    l'ERO hi hauria viabilitat quan els         tar que s'elaborés un calendari de nego-
L'Hotel Front Marítim pertany a la ca-        acabar a finals de gener, es troba en         dores i adoptar la resta de sacrificis ja   plans de futur del grup demostren que       ciacions. La CGT va demanar que el re-
dena Best Hoteles i l'esmentat hotel és       concurs d'acreedors (antiga suspensió         prevists per a la plantilla en el pla de    tot estava planificat i que l'any 2003 i    presentant de l'empresa a les reunions,
una societat limitada. Té una plantilla       de pagaments) des del novembre pas-           viabilitat per mantenir la fàbrica ober-    tot el 2004 l'empresa ha acumulat pèr-      el conseller delegat Echevarri, no fos
de 43 treballadors a més de 15 treballa-      sat. IAR Ibérica va tancar el passat          ta. Aquest pla parlava d'un increment       dues per forçar un tancament a un cost      l'assessor dels creditors a causa de la
dors de serveis subcontractats. Dos de        exercici amb unes pèrdues de sis mi-          del 10% de la productivitat, l'ampliació    mínim en indemnitzacions per als tre-       seva manifesta parcialitat, cosa que va
les companyes de la Secció Sindical           lions d'euros i una producció inferior a      de la jornada laboral, la reducció de       balladors i les treballadores.              ser acceptada. Així mateix, l'assessor de
volen recuperar el seu lloc de treball i      la prevista a començaments de 2004.           l'absentisme i de la mateixa plantilla i       La CGT ha anunciat que recorrerà         CGT, i davant el total desconeixement
denuncien l'empresa al CMAC. El 15            El jutge va admetre a tràmit la petició       la substitució del Conveni Col·lectiu       als tribunals europeus per denunciar la     de la Llei concursal manifestat per les
de febrer, es va fer una sorollosa con-       de l'empresa que li fos aplicada la Llei      vigent pel de la demarcació de Barce-       política seguida per aquest grup i els      parts, va sol·licitar als representants de
centració a l’hotel.                          Concursal coneguda antigament com a           lona per al sector siderometalúrgic,        perjudicis que ha provocat als seus tre-    l'empresa que especifiquessin a qui se li
                                              suspensió de pagaments, però el jutge         entre altres mesures. Davant la cons-       balladors.                                  deuen diners, ja que en el cas que els
                                              va decidir que de les dues possibilitats      tant negativa per part de l'empresa de         La CGT va presentar denúncia da-         creditors siguin accionistes de l'empre-
Greu situació                                 que existeixen: cessament immediat de
                                              l'activitat -proposada per l'empresa- o
                                                                                            facilitar a CGT el pla industrial del
                                                                                            grup i també informació de les reu-
                                                                                                                                        vant la Conselleria de Treball de la Ge-
                                                                                                                                        neralitat per incompliment d'allò que
                                                                                                                                                                                    sa, aquests passen a ser creditors pas-
                                                                                                                                                                                    sius, la qual cosa vol dir que primer co-
d'un company                                  que la fàbrica segueixi la seva activitat
                                              productiva i mentre donar un període
                                                                                            nions mantingudes -en secret- entre la
                                                                                            direcció de grup d'Itàlia amb CCOO i
                                                                                                                                        s'havia pactat en els acords de l'ERO
                                                                                                                                        signat per CCOO, UGT i l'empresa al
                                                                                                                                                                                    bren els treballadors. CGT també ha
                                                                                                                                                                                    desvelat dades dels accionistes de l'em-
d’Autema Manresa                              per a la negociació -proposada per
                                              CGT-, sigui aquesta última la que s'a-
                                                                                            UGT -tant a Barcelona com a Bassano
                                                                                            (Itàlia), seu del grup- la CGT es va
                                                                                                                                        novembre, al qual els anarcosindicalis-
                                                                                                                                        tes s’havien oposat. L'11 de gener, es
                                                                                                                                                                                    presa, els quals són casualment altres
                                                                                                                                                                                    empreses del grup, sol·licitant al repre-
                                              pliqui.                                       posar en contacte amb el sindicat italià    va realitzar la reunió a la Conselleria     sentant del jutge, que investigui qui són.

E     l 13 de gener, dos companys de
      CGT Autopistes van patir un apa-
ratós accident mentre estaven treba-
                                                 Aquesta situació d'admissió del pro-
                                              cés concursal per part del jutge va ser
                                              facilitada per la postura que van man-
                                                                                            CUB perquè els facilités la informació
                                                                                            que tingués del pla i poder-la transme-
                                                                                            tre a la plantilla. En aquesta informació
                                                                                                                                        de Treball, es va obligar a la direcció
                                                                                                                                        de l'empresa que lliurés el pla de viabi-
                                                                                                                                        litat a tots els membres del Comitè
                                                                                                                                                                                    La CGT ha manifestat, que fins i tot
                                                                                                                                                                                    l'ERO que va tenir vigència fins al 31
                                                                                                                                                                                    de gener del 2005, havia estat aprovat
llant quan van ser envestits per un           tenir CCOO, UGT i l'empresa d'accep-          facilitada per la CUB es veu com en el      d'Empresa, sense excloure a cap sindi-      "en frau de llei", ja que es va aprovar
camió. Com a conseqüència un dels             tació de l'ERO al mes de novembre             pla de desembre del 2003 es contempla       cat, per poder analitzar-ho i començar      sota les premisses que l'empresa pre-
nostres companys de la Secció Sindical        amb l'única oposició de CGT, que no           el tancament de la fàbrica de Montcada      les negociacions sobre aquest.              sentaria un pla de viabilitat. Igualment,
de CGT a Autema, Autopista Terrassa-          veien que la viabilitat de la fàbrica pas-    per a gener del 2005. En el mateix pla         El 9 de febrer, s'havia de portar a      s'ha demostrat que les dades econòmi-
Manresa, està ingressat molt greu a           sés per un ERO per a 310 treballadors i       s'explica que les despeses destinades a     terme una reunió entre l'empresa, els       ques que es van presentar per a l'apro-
l'UVI de l'Hospital Vall d'Hebron de          treballadores.                                recerca mes desenvolupament (R+D)           acreedors i el Comitè d'Empresa, reu-       vació de l'ERO no eren les correctes.
Barcelona, en coma.
    La seva dona ha agafat la baixa, però
a l'empresa on treballa, Torcidos Ibéri-
cos de Castellbell i el Vilar, tenen un
                                                                                                                                        Concentració de treballadors i
ERO i “com és natural" ja li han dit que
si no presenta l'alta la posaran a la llis-
                                                                                                                                        treballadores de centres geriàtrics
ta.
    Podeu solidaritzar-vos amb ells al
compte: BBVA, Federació Local de
                                                                                                                                        E    l 10 de febrer passat, va tenir lloc
                                                                                                                                             davant del Parlament de Catalu-
                                                                                                                                        nya una concentració de treballadors i
                                                                                                                                                                                    estan portant a terme per exigir a l'Ad-
                                                                                                                                                                                    ministració que apliqui un marc de re-
                                                                                                                                                                                    lacions propi per a Catalunya, un reco-
Manresa compte 01822149 63                                                                                                              treballadores de centres geriàtrics con-    neixement         professional      dels
020457739, les aportacions han de                                                                                                       vocada per la Confederació General          treballadors i treballadores del sector i
quedar clarament consignades “per a                                                                                                     del Treball i la UGT. Aquesta concen-       un increment de la qualitat de la geria-
Moreno”.                                                                                                                                tració formava part de la campanya que      tria pública.
6                                                                                                                                                                                                 Catalunya. Març de 2005
TREBALL-ECONOMIA
          Entrevista a Antonio Rubio, secretari general de la Secció Sindical                                                                                                        PLAÇA PÚBLICA
                                de CGT a IAR Ibérica
                                                                                                                                                                                    La muntanya

        ‘Aquesta empresa sempre                                                                                                                                                     foradada
                                                                                                                                                                                                 Joan Layret




            ha estat rendible’                                                                                                                                                      U      n cop hi havia un turó on ningú
                                                                                                                                                                                           no hi vivia. Era un lloc de pastu-
                                                                                                                                                                                    res, damunt de la plana de Barcelona.
                                                                                                                                                                                    Un allau de persones treballadores hi
                                                                                                                                                                                    van anar a viure, ara farà mig segle.
                                                                                                                                                                                    Eren gent sense sostre, que amb les
       Text: Josep Garganté                                                                                                            -Quines accions ha pres CGT davant           seves mans van aixecar el barri, perquè
       Foto: Mertxe Melitón                                                                                                            el tancament?                                altre sòl ja no tenien.
                                                                                                                                       -Primer, denunciar davant tots els ens          Primer amb construccions precàries,
-Des de quan funciona IAR Ibérica a                                                                                                    possibles la falta d'informació a la         sobre un terreny difícil, exposat als ele-
l’Estat espanyol?                                                                                                                      plantilla, no han lliurat el compte de       ments, lluitant contra la dura explota-
-L’empresa hi funciona des de fa 40                                                                                                    pèrdues reals, a més de les accions le-      ció dels patrons i la salvatge repressió
anys, però amb altres noms: Ignis, Phi-                                                                                                gals que s'estan duent a terme. La ne-       de la dictadura. A poc a poc es va fer
lips, Wirpool, etc. A l’any 98, el grup                                                                                                gociació s'està desenvolupant a partir       gran, els primers vehicles van aparèi-
italià IAR Siltal, va comprar la fàbrica                                                                                               del que indica el servei jurídic de CGT.     xer, els edificis van créixer, però les
de Corberó a Castellbisbal (ja tancada                                                                                                    De moment, hem aconseguit aturar          pendents seguien i al transport públic li
al 2000) i la de Montcada que tanca                                                                                                    la negociació davant la falta d'informa-     costava de pujar.
ara.                                                                                                                                   ció presentada per l'empresa i seguirem         Finalment la solució semblava que
   Cal destacar que la fàbrica de Cas-                                                                                                 en la línia fins que estigui clar fins a     arribava. El metro, gairebé un luxe ini-
tellbisbal es va vendre a l’any 2000,                                                                                                  l'últim euro de pèrdues.                     maginable en les anteriors dècades,
amb la condició que el resultat de la                                                                                                     Igualment, CGT va convocar tots els       semblava que per fi s’havia decidit.
venda dels terrenys s’havia d’invertir                                                                                                 seus afiliats de Catalunya a una gran        Primer de la mà de la Generalitat con-
en R+D i en plans de seguretat per als                                                                                                 manifestació el 24 de febrer a les           vergent i després de la tripartita. La
treballadores i les treballadores per a la                                                                                             17.30h a la plaça de la Universitat.         muntanya va ser foradada. Túnel aus-
planta de Montcada, diners que fins a                                                                                                  -Quin és la reacció de la plantilla da-      tríac que faràs, en un plis plàs ens co-
avui l’empresa no ha justificat.             CGT va obtenir dos delegats dels 13          deixar un altre amb cremades que a dia       vant l’actual tancament?                     municaràs! Però la realitat és crua,
   Aquestes mesures estaven incloses         del Comitè d'Empresa amb majoria de          d'avui encara el mantenen a l'hospital.      -La plantilla està composta per 423 tre-     quelcom que no cal explicar gaire a la
en un pla industrial que anava del 2000      CCOO. De totes maneres, cal destacar         Això demostra que les inversions pac-        balladors, dels quals més de la meitat       gent del Carmel.
al maig del 2005 i ningú, ni administra-     que des del principi tot han estat traves,   tades en el pla industrial no es van por-    tenen una antiguitat de 40 anys i la            Un segon túnel de servei calia fer,
cions ni sindicats majoritaris, han de-      des de treure dels taulons electorals la     tar a terme.                                 resta de 10. Aquesta empresa sempre          però la total irresponsabilitat dels polí-
manat explicacions sobre les inver-          publicitat de CGT en període electoral          Després d'aquest accident, l'empre-       ha estat rendible i la plantilla ha reac-    tics, l’economia estreta dels gestors, la
sions. Només CGT ha demanat                  fins a sancions als nostres delegats.        sa, amb la signatura dels majoritaris, va    cionat a través de mobilitzacions cons-      nul·la informació pública, la tria de les
explicacions en reiterades ocasions,            Igualment, cal destacar que totes les     presentar un Expedient de Regulació          tants, sol·licitant en tot moment que no     pitjors opcions, la gasiveria de les
reunions del Comitè d’Empresa, a             denúncies interposades contra l'empre-       d'Ocupació de sis mesos i més tard           s'acceptin les condicions proposades         constructores, la incompetència dels
l’empresa mateixa i a les administra-        sa en els últims quatre anys han estat       vam descobrir que l'accident no li           per l'empresa, ja que se senten enga-        tècnics i els nuls estudis geològics rea-
cions, i fins ara no li han estat donades.   fetes per part de CGT: no existència         havia produït danys a l'empresa, sinó        nyats davant tants ERO fraudulents,          litzats han portat al pitjor. D’aquelles
-Quan es va crear la Secció Sindical         del pla de prevenció de riscos laborals,     beneficis, ja que l’assegurança es va        que només els han fet perdre presta-         esquerdes a aquests esfondraments.
a IAR Ibérica?                               pla d'evacuació, temps de treball, etc.      fer càrrec de tots les despeses, incloent    cions d'atur que ara no tindran.             Milers de persones s’han quedat sense
-Es va crear al 1999, però no va ser re-        A l'any 2002, és de destacar com a        els salaris de la plantilla, que l'empresa      Podeu aconseguir més informació           sostre, molts sense feina amb un somni
coneguda per l'empresa fins al 2000.         fet fonamental una explosió que va sig-      va percebre però que en realitat van ser     sobre el conflicte a http://www.iarno-       de nou frustrat.
Es van convocar eleccions sindicals i        nificar la mort d’un company i en va         abonats per l'Inem als treballadors.         cierra.net/                                     L’hora dels polítics, dels ‘reality
                                                                                                                                                                                    shows’ i de les promeses ha arribat al
                                                                                                                                                                                    mateix temps que l’esfondrament. El
                                                                                                                                                                                    desgast de l’opositor polític, la de-
Readmesos els tres treballadors acomiadats a Valeo Climatització                                                                                                                    magògia, la pluja de dòlars sembla que
                                                                                                                                                                                    tenen com a figurants el poble del Car-

D      esprés de sis mesos d'espera i de
       lluita, arribava la sentència del
Jutjat número 2 de Granollers que de-
                                             primer moment que l'empresa va rea-
                                             litzar els acomiadaments per donar una
                                             mesura exemplaritzant a la plantilla,
                                                                                          tilla, l'empresa els comunicava que el
                                                                                          problema de la planta no són els tres
                                                                                          acomiadats sinó la seva competitivitat,
                                                                                                                                       nes com ara passejar, banyar-se al mar,
                                                                                                                                       romandre a la platja, etc., en tant no se
                                                                                                                                       superen determinats límits que pogue-
                                                                                                                                                                                    mel.
                                                                                                                                                                                       Tot una tramoia, falsa com una mo-
                                                                                                                                                                                    neda de tres rals, s’ha esfondra’t. La
clarava improcedents els acomiada-           davant l'elevant índex d'absentisme la-      tot dient: "estan bloquejats tots els pro-   ren fer-les desaconsellables (pràctiques     Barcelona post-olímpica i post-fòrum
ments de tres treballadors (vegeu infor-     boral existent. Un absentisme que, des       ductes nous, tenim un greu problema          esportives de competició, per exemple)       ha quedat al descobert com molt bé ha
mació al "Catalunya" 59). La Direcció        del nostre punt de vista, es podria re-      d'ocupació i ens tocarà tractar-ho amb       no constitueixen activitats incompati-       denunciat en Marsé.
de Valeo Climatització va decidir read-      duir aplicant les polítiques recollides      el Comitè a curt termini". A pesar d'in-     bles per aconseguir la curació ni són           La prepotència, l’allunyament de les
metre els tres treballadors acomiadats i     en la Llei de Prevenció de Riscos La-        sistir-li que desenvolupés quin és el        demostratives d'una prolongació mali-        necessitats de la gent, la pura especula-
que s'incorporessin de nou a la planti-      borals 31/95. Les condicions de treball      problema i instar-li que fos més explí-      ciosa de la situació d'IT".                  ció i el potenciar els grans negocis pri-
lla. El director general Frederic de Ma-     d'una plantilla sotmesa a ritmes de tre-     cit en les seves argumentacions, es va          En els dos judicis realitzats, el jutge   vats immobiliaris està portant de nou a
neville argumentava que a pesar del          ball cada cop més elevats, amb l'elimi-      limitar a dir que no era el moment.          entén que "Les actuacions que se'ls re-      aquell model maleït del porciolisme,
contingut de la sentència continuava         nació dels coeficients de descans, i en          Pel que fa a la sentència, com a fo-     trau en la carta d'acomiadament són          que ara sembla recuperat pels social-
mantenint que havien comès frau i que        la qual els riscos derivats de les condi-    naments jurídics, entén el magistrat li-     d'una absoluta quotidianitat i consti-       demòcrates. Projectes faraònics amb
prenia aquesta decisió com "una deci-        cions ergonòmiques no paren de pro-          teralment que "les imatges obtingudes        tueixen una evident exageració, no sols      els peus literalment bruts de fang i de
sió empresarial", ja que la justícia li      vocar malaties professionals, així com       dels treballadors al balcó terrassa i a la   la forma de la seva exposició en la ma-      patiment de la gent senzilla. Quina ver-
atorgava el dret de readmetre'ls o in-       la falta d'un Comitè de Seguretat i          galeria han sigut obtingudes amb vul-        teixa sinó les conseqüències que s'ex-       gonya senyor Clos!
demnitzar-los. Cal recordar que el 28        Salut i una inacabada avaluació de ris-      neració del dret fonamental a la invio-      trauen per quant ni les compres realit-
d'octubre del 2004, es va realitzar una
votació i un 69 % de la plantilla va de-
                                             cos laborals, es troben al darrere d'a-
                                             quest absentisme. Però per a l'empresa
                                                                                          labilitat del seu domicili..." "A la vista
                                                                                          de les proves practicades, els dos aco-
                                                                                                                                       zades, ni el desplaçament etc., són
                                                                                                                                       susceptibles per si mateixes d'impedir       Eleccions sindicals
cidir realitzar vaga indefinida en el cas
que els judicis fossin declarats impro-
cedents i que l'Empresa es negués a re-
                                             era més fàcil acomiadar treballadors
                                             per intimidar la plantilla que no pas
                                             donar solució a les mancances exis-
                                                                                          miadaments han de ser declarats im-
                                                                                          procedents..." "És absurd pretendre
                                                                                          que el pacient hagi de fer una vida me-
                                                                                                                                       o retardar la curació..." CGT a Valeo
                                                                                                                                       Climatización ha agraït el suport i
                                                                                                                                       col·laboració a tots els qui d'una forma
                                                                                                                                                                                    L    es eleccions sindicals realitzades
                                                                                                                                                                                         al centre de Tarragona de l’empre-
                                                                                                                                                                                    sa Trader Segundamano han enregistrat
admetre'ls.                                  tents.                                       rament vegetativa durant la situació         o altra han col·laborat en la pressió        una visctòria de CGT, que ha tret els
   La Secció Sindical de CGT a Valeo            Després d'aquesta notícia en positiu      d'IT (fins i tot pot ser contraproduent) i   exercida a la direcció per aconseguir la     tres representants. Fins ara, dos eren de
Climatización va considerar des del          per als treballadors i per a tota la plan-   que la realització d'activitats quotidia-    readmissió dels companys.                    CGT i un d’UGT.
Catalunya. Març de 2005                                                                                                                                                                                                    7
Revista Catalunya 62 març 2005 CGT
Revista Catalunya 62 març 2005 CGT
Revista Catalunya 62 març 2005 CGT
Revista Catalunya 62 març 2005 CGT
Revista Catalunya 62 març 2005 CGT
Revista Catalunya 62 març 2005 CGT
Revista Catalunya 62 març 2005 CGT
Revista Catalunya 62 març 2005 CGT
Revista Catalunya 62 març 2005 CGT
Revista Catalunya 62 març 2005 CGT
Revista Catalunya 62 març 2005 CGT
Revista Catalunya 62 març 2005 CGT
Revista Catalunya 62 març 2005 CGT
Revista Catalunya 62 març 2005 CGT
Revista Catalunya 62 març 2005 CGT
Revista Catalunya 62 març 2005 CGT
Revista Catalunya 62 març 2005 CGT
Revista Catalunya 62 març 2005 CGT
Revista Catalunya 62 març 2005 CGT
Revista Catalunya 62 març 2005 CGT

More Related Content

What's hot

20080824001
2008082400120080824001
20080824001
jbadenes
 
Revista Catalunya 90 - Octubre 2007 - sindicat cgt
Revista Catalunya  90 - Octubre 2007 - sindicat cgtRevista Catalunya  90 - Octubre 2007 - sindicat cgt
Revista Catalunya 90 - Octubre 2007 - sindicat cgt
Revista Catalunya
 
Revista catalunya 79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgtRevista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya 79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista Catalunya
 
20081203001
2008120300120081203001
20081203001
jbadenes
 
Revista Catalunya 88 - juliol-agost 2007 - sindicat cgt
Revista Catalunya 88 - juliol-agost 2007 - sindicat cgtRevista Catalunya 88 - juliol-agost 2007 - sindicat cgt
Revista Catalunya 88 - juliol-agost 2007 - sindicat cgt
Revista Catalunya
 

What's hot (20)

Catalunya 86 Maig 2007
Catalunya 86 Maig 2007 Catalunya 86 Maig 2007
Catalunya 86 Maig 2007
 
Revista Catalunya 84 Març 2007
Revista Catalunya 84 Març 2007Revista Catalunya 84 Març 2007
Revista Catalunya 84 Març 2007
 
20080824001
2008082400120080824001
20080824001
 
Revista Catalunya 90 - Octubre 2007 - sindicat cgt
Revista Catalunya  90 - Octubre 2007 - sindicat cgtRevista Catalunya  90 - Octubre 2007 - sindicat cgt
Revista Catalunya 90 - Octubre 2007 - sindicat cgt
 
Revista Catalunya 91 Novembre 2007
Revista Catalunya 91 Novembre 2007 Revista Catalunya 91 Novembre 2007
Revista Catalunya 91 Novembre 2007
 
Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGT
Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGTRevista Catalunya 81 Desembre 2006 CGT
Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGT
 
Revista Catalunya 64 Maig 2005 - sindicat cgt
Revista Catalunya  64  Maig 2005 - sindicat cgtRevista Catalunya  64  Maig 2005 - sindicat cgt
Revista Catalunya 64 Maig 2005 - sindicat cgt
 
Revista Catalunya 104 Gener 2009
Revista Catalunya 104  Gener 2009Revista Catalunya 104  Gener 2009
Revista Catalunya 104 Gener 2009
 
Revista catalunya 79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgtRevista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya 79 - octubre 2006 - sindicat cgt
 
Revista Catalunya 73 Març 2006
Revista Catalunya 73 Març 2006 Revista Catalunya 73 Març 2006
Revista Catalunya 73 Març 2006
 
Catalunya 74 Abril 2006
Catalunya 74 Abril 2006 Catalunya 74 Abril 2006
Catalunya 74 Abril 2006
 
Catalunya 77 Juliol-agost 2006
Catalunya 77 Juliol-agost 2006 Catalunya 77 Juliol-agost 2006
Catalunya 77 Juliol-agost 2006
 
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgtCatalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
 
20081203001
2008120300120081203001
20081203001
 
Número 09
Número 09Número 09
Número 09
 
Revista Catalunya 88 - juliol-agost 2007 - sindicat cgt
Revista Catalunya 88 - juliol-agost 2007 - sindicat cgtRevista Catalunya 88 - juliol-agost 2007 - sindicat cgt
Revista Catalunya 88 - juliol-agost 2007 - sindicat cgt
 
Catalunya 100
Catalunya 100Catalunya 100
Catalunya 100
 
Revista Catalunya 96 - abril 2008 -
Revista Catalunya 96 - abril 2008 -Revista Catalunya 96 - abril 2008 -
Revista Catalunya 96 - abril 2008 -
 
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
 
NúMero 16
NúMero 16NúMero 16
NúMero 16
 

Viewers also liked

Informativo São Judas Edição 01 Out_2011
Informativo São Judas Edição 01 Out_2011Informativo São Judas Edição 01 Out_2011
Informativo São Judas Edição 01 Out_2011
comunicasaojudas
 
Bioterrorismo camex 2013
Bioterrorismo camex 2013Bioterrorismo camex 2013
Bioterrorismo camex 2013
Katherine1704
 
FW Alumni Newsletter Presentation
FW Alumni Newsletter PresentationFW Alumni Newsletter Presentation
FW Alumni Newsletter Presentation
Kevin Daily
 
Sweets 2009
Sweets 2009Sweets 2009
Sweets 2009
jbgask
 

Viewers also liked (20)

Informativo São Judas Edição 01 Out_2011
Informativo São Judas Edição 01 Out_2011Informativo São Judas Edição 01 Out_2011
Informativo São Judas Edição 01 Out_2011
 
Presentación derecho tributario SAIA I
Presentación derecho tributario SAIA IPresentación derecho tributario SAIA I
Presentación derecho tributario SAIA I
 
Bioterrorismo camex 2013
Bioterrorismo camex 2013Bioterrorismo camex 2013
Bioterrorismo camex 2013
 
Vocabulario.JetzalyBravo002
Vocabulario.JetzalyBravo002Vocabulario.JetzalyBravo002
Vocabulario.JetzalyBravo002
 
PIE-TIC
PIE-TICPIE-TIC
PIE-TIC
 
03 Parkinsonismos atípicos
03 Parkinsonismos atípicos03 Parkinsonismos atípicos
03 Parkinsonismos atípicos
 
Facturación electrónica.2012
Facturación electrónica.2012Facturación electrónica.2012
Facturación electrónica.2012
 
BFF's Client portal
BFF's Client portalBFF's Client portal
BFF's Client portal
 
Transparencia en el Gobierno: Portal Estadístico de la Delegación del Gobier...
Transparencia en el Gobierno: Portal Estadístico de la  Delegación del Gobier...Transparencia en el Gobierno: Portal Estadístico de la  Delegación del Gobier...
Transparencia en el Gobierno: Portal Estadístico de la Delegación del Gobier...
 
Euro (Lingua) 2012, etap I, Włochy
Euro (Lingua) 2012, etap I, WłochyEuro (Lingua) 2012, etap I, Włochy
Euro (Lingua) 2012, etap I, Włochy
 
Mandatos de carnaval 2015 colegio Jesús Cancio de Santander
Mandatos de carnaval 2015 colegio Jesús Cancio de SantanderMandatos de carnaval 2015 colegio Jesús Cancio de Santander
Mandatos de carnaval 2015 colegio Jesús Cancio de Santander
 
Memoria anual 2015
Memoria anual 2015Memoria anual 2015
Memoria anual 2015
 
Hotiin tatwar
Hotiin tatwarHotiin tatwar
Hotiin tatwar
 
PureMobile 2014
PureMobile 2014PureMobile 2014
PureMobile 2014
 
easywalker sky user manual Spanish
easywalker sky user manual Spanisheasywalker sky user manual Spanish
easywalker sky user manual Spanish
 
FW Alumni Newsletter Presentation
FW Alumni Newsletter PresentationFW Alumni Newsletter Presentation
FW Alumni Newsletter Presentation
 
Bancos de leche
Bancos de lecheBancos de leche
Bancos de leche
 
Ready steady read
Ready steady readReady steady read
Ready steady read
 
Cv tattone
Cv  tattoneCv  tattone
Cv tattone
 
Sweets 2009
Sweets 2009Sweets 2009
Sweets 2009
 

Similar to Revista Catalunya 62 març 2005 CGT

Similar to Revista Catalunya 62 març 2005 CGT (19)

Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
 
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
 
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
 
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
 
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
 
Revista Catalunya 108 Juliol-agost 2009
Revista Catalunya 108 Juliol-agost 2009Revista Catalunya 108 Juliol-agost 2009
Revista Catalunya 108 Juliol-agost 2009
 
Revista Catalunya 106
Revista Catalunya 106Revista Catalunya 106
Revista Catalunya 106
 
Revista Catalunya 94 -Febrer 2008
Revista Catalunya  94 -Febrer 2008 Revista Catalunya  94 -Febrer 2008
Revista Catalunya 94 -Febrer 2008
 
Revista Catalunya 66 - juliol-agost 2005
Revista Catalunya 66 - juliol-agost 2005 Revista Catalunya 66 - juliol-agost 2005
Revista Catalunya 66 - juliol-agost 2005
 
Revista Catalunya - Papers nº135. Gener 2012
Revista Catalunya - Papers nº135. Gener 2012Revista Catalunya - Papers nº135. Gener 2012
Revista Catalunya - Papers nº135. Gener 2012
 
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
 
Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011
Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011
Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011
 
Revista Catalunya 111 Novembre 2009
Revista Catalunya 111 Novembre 2009Revista Catalunya 111 Novembre 2009
Revista Catalunya 111 Novembre 2009
 
Revista Catalunya 140 Juny 2012
Revista Catalunya 140 Juny 2012Revista Catalunya 140 Juny 2012
Revista Catalunya 140 Juny 2012
 
Revista Catalunya 67 setembre 2005
Revista Catalunya 67 setembre 2005 Revista Catalunya 67 setembre 2005
Revista Catalunya 67 setembre 2005
 
Revista Catalunya 87 Juny 2007
Revista Catalunya 87 Juny 2007Revista Catalunya 87 Juny 2007
Revista Catalunya 87 Juny 2007
 
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
 
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
 
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
 

More from Revista Catalunya

Catalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGTCatalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGT
Revista Catalunya
 
Catalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGT
Catalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGTCatalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGT
Catalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGT
Revista Catalunya
 

More from Revista Catalunya (20)

Catalunya nº 187
Catalunya nº 187Catalunya nº 187
Catalunya nº 187
 
Els comites de defensa de la CNT
Els comites de defensa de la CNT Els comites de defensa de la CNT
Els comites de defensa de la CNT
 
Catalunya nº 186 Octubre 2016
Catalunya nº 186 Octubre 2016Catalunya nº 186 Octubre 2016
Catalunya nº 186 Octubre 2016
 
Catalunya nº 185 Setembre 2016
Catalunya nº 185 Setembre 2016 Catalunya nº 185 Setembre 2016
Catalunya nº 185 Setembre 2016
 
Catalunya nº 178 Gener 2016
Catalunya nº 178 Gener 2016Catalunya nº 178 Gener 2016
Catalunya nº 178 Gener 2016
 
Catalunya Papers nº 151 Juny 2012
Catalunya Papers  nº 151 Juny 2012Catalunya Papers  nº 151 Juny 2012
Catalunya Papers nº 151 Juny 2012
 
Catalunya nº 150 Maig 2013
Catalunya nº 150 Maig 2013 Catalunya nº 150 Maig 2013
Catalunya nº 150 Maig 2013
 
Catalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGTCatalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGT
 
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
 
Catalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGT
Catalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGTCatalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGT
Catalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGT
 
Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012
Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012
Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012
 
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012
 
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
 
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
 
Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011
Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011
Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011
 
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
 
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
 
Revista Catalunya - Papers 128 Maig 2011
Revista Catalunya - Papers 128 Maig 2011Revista Catalunya - Papers 128 Maig 2011
Revista Catalunya - Papers 128 Maig 2011
 
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
 
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
 

Revista Catalunya 62 març 2005 CGT

  • 1. Catalunya ◗ Març 2005 • número 62 • 0,50 euros • www.cgt.es/cgtcatalunya
  • 2. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES Editorial > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 93 310 33 62 Fax 93 310 71 10 L'ADMINISTRACIÓ, CONTENTA PERQUÈ HA BAIXAT EL TANT PER CENT FEDERACIONS SECTORIALS Nosaltres hi posem els • Federacio Metal.lúrgica de Catalunya (FEMEC) • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) morts i ells, estadístiques • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC) Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 atalunya va tancar l'any cens del 26,67% respecte a l'any FEDERACIONS COMARCALS Anoia Rambla Sant Isidre, 15, 1r 08700 Igualada - cgtanoia@terra.es Tel. i fax 93 804 29 85 C passat amb un balanç total de 157.621 accidents labo- rals. Malgrat l'altíssima xifra d'acci- precedent. Però per aquests acci- dents potser ja no cal patir-hi massa ja que cada una de les pa- dents, el Govern de la Generalitat tronals del territori, capitanejades Baix Camp/Priorat Raval de Sta. Anna, 13, 2n ha tornat a fer un balanç positiu pel per Foment del Treball, estan en 43201 Reus - baixc-p@cgt.es / fet que, en tants per cent, la xifra ha campanya permanent per menys- cgtreus@estil.net suposat un "descens" del 7,31% tenir aquestes víctimes perquè és Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 respecte al 2003. Una forma de un tipus d'accident que ells no Baix Llobregat Cra. Espluques, 46 comptar els ferits i els morts que no volen comptabilitzar com a laboral 08940 Cornellà - baixll@eresmas.com té en compte el dolor que provo- i, per tant, no haver de pagar com a Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 quen els accidents entre qui els pa- tal. Baix Penedès Nord, 11-13, 3r teix, el mateix grup social, la matei- Per sectors, el nombre total d'ac- 43700 El Vendrell xa classe, una classe que sap que cidents laborals en l'activitat de ser- Tel. i fax 977 66 09 32 l'únic tant per cent bo és el sero per veis va ser de 71.252, en la cons- Barcelonès Nord Alfons XII, 109 cent. trucció va ser de 31.707, en la 08912 Badalona Les dades oficials valoren també indústria de 52.107 i en agricultura cgt_bn@wanadoo.es positivament el retrocés de l'1,32% què és inferior a la de l'any passat. dóna ni hi ha intenció de plantejar- de 2.555. Pel que fa als accidents Tel. i fax 93 383 18 03 dels sinistres mortals, malgrat que Caure en la dialèctica de la dismi- ho com a horitzó a curt termini. mortals, en serveis es van produir Garraf-Penedès Lepant, 23, baixos el "punt negre" va continuar en el nució respecte a un altre any és Segons les dades oficials i defi- el 2004 un total de 64 i en la indús- 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@cgt.es sector de la construcció, on el gairebé acceptar que els accidents nitives del Departament de Treball i tria 33, mentre que en la construc- Tel. i fax 93 893 42 61 nombre de morts va créixer en un són quelcom normal i que ara els Indústria, entre gener i desembre ció en va haver 47 i en l'agricultura Maresme Plaça Cuba, 18, 2n 14,63%, precisament un dels sec- hem aconseguit reduir... una mica. I del 2004 es va produir un total de es va passar de cap el 2003 a cinc 08302 Mataró - cgtmaresme@ya.com tors amb més enriquiment ràpid la reducció, per qui s'exposa a 155.852 accidents laborals lleus, el 2004. Tel. i fax 93 790 90 34 sempre per als empresaris, que pel patir-ne cada dia perquè no treba- 1.620 greus, en aquest cas l'esta- Pel que fa a accidents laborals Vallès Occidental Pedrissos, 9 bis que sembla cintinuen invertint més lla amb totes les proteccions que dística diu que hi va haver un aug- mortals 'in itinere', en la construc- 08211 Castellar del Vallès en despeses personlas que en pre- caldria i si es queixa potser aco- ment de l'1,18% i 149 mortals. ció se'n van produir 17, en serveis cgt_castellar@terra.es Tel. i fax 93 714 21 21 venció. miadat, només pot tenir l'objectiu Per la seva banda, el nombre 30, en la indústria 18 i en l'agricul- Ramon Llull, 130-136 Cada una d'aquestes persones de la mortalitat zero i els accidents d'accidents mortals 'in itinere'; és a tura es va registrar un incident mor- 08224 Terrassa - fltcgt@yahoo.es mortes no entenen de tants per zero. Som conscients que sempre dir, en els desplaçaments diaris tal. Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 cent, cap de les seves famílies o hi pot haver algun accident i aquest dels treballadors i les treballadores Queda molt camí per fer, sempre Colom, 3-5 amics entenen que els morts for- pot provocar una mort però en les de casa a l'empresa o viceversa, en el camí cap al zero, que és l'únic 08191 Rubí - cgtrubi@telefonica.net Tel. i fax 93 588 17 96 men part d'una xifra positiva per- actuals circumstàncies això ni es van ser 66 al 2004, amb un des- tant per cent que ens convenç. Vallès Oriental Gaietà Vinzia, 15-17, baixos 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com Homo homini lupus est ■ Txema Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 FEDERACIONS INTERCOMARCALS Girona Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a 17005 Girona - cgt_gir@cgt.es Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 Lleida Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - lleida@cgt.es Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 Tarragona Rambla Nova, 97, 2n, 1a 43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.es Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 FEDERACIONS LOCALS Barcelona Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - flbarcelona@terra.es Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha Manresa Col·lectiu Catalunya: Ramon, Joan, Pau, Patrícia, Vicent, Jordi i Òscar. Col·laboren en aquest tancat diumenge 20 de febrer del 2004. Circumval.lació, 77, 2n número: Carlos Undergroove, Francesc Poblet, V. C., Científics per un futur no nuclear, Carlos 08240 Manresa - manre@cgt.es Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Navarro, Xarxa Contra les Tancaments, Lodestraler, Ramonvilacapdevila@yahoo.es, Giuliana Sabadell Sgrena, Xabier Gracia, Col·legi de Periodistes de Catalunya, Antonina Rodrigo, Joan Rocamora, “Allí on hi hàgia Unió, 59 Lobonegro, Annachiara del Prete, “El Temps d’Art”, “Il Manifesto”, Glòria Picazo, Mercè Coll, Imma llibertat 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com Merino, Assumpta Bassas, Nani Moré, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: Tel. i fax 93 745 01 97 allí serà pàtria Mireia Bordonada, Mertxe Melitón, Joan Panisello, Indymedia Barcelona, Jordi Play i Pau Juvillà. Sallent Il·lustracions: Txema. Tirada: 9.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i nostra.” Clos, 5 subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. 08650 Sallent - sallent@cgt.es Col·laboracions a: catalunyacgt@cgt.es i (cronologia) cronocata@cgt.es Josep Robrenyo dins Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. “Lliure poble de Porrera” 2 Catalunya. Març de 2005
  • 3. REPORTATGE La retirada del PHN va ser una victòria evident de la gent No es pot abaixar la guàrdia perquè si del territori ho fem ja sabem què ens espera DESPRÉS DEL PHN Les mobilitzacions en defensa de l'Ebre van aconseguir paralitzar el transvasament Triomf parcial de la nova cultura de l'aigua Tot i això encara s'està lluny d'una gestió sostenible i participativa de l'aigua Text: V. C.; foto: Joan Panisello aquest problema", conclou Tomàs. Però aquest model desenvolupista del turisme no només afecta el País Va- "E stem molt satisfets pel lencià i Múrcia, o a la gestió de l'aigua: decret de modificació del afecta el territori, les costes, els drets de Pla Hidrològic Nacional les generacions futures i la conservació que derogava aquest juny passat el de la naturalesa. Greenpeace, al seu in- transvasament de l'Ebre. Ha estat un forme "Destrucción a toda costa" de èxit social de la Plataforma en Defensa l'any 2004, valora molt negativament de l'Ebre (PDE) que ha mobilitzat i l'impacte del turisme i de la pressió ur- creat consciència favorable a la Nova banística a les costes espanyoles. Se- Cultura de l'Aigua", afirma Manel gons l'organització ecologista, els go- Tomàs, portaveu de la PDE. verns populars de les comunitats El programa AGUA (Actuaciones autónomes del País Valencià, Múrcia, para la Gestión y Utilización del Agua) Balears, Canàries i Galícia no mostren que ve a substituir al transvasament ha la més mínima preocupació per l'im- generat moltes expectatives entre els pacte ambiental dels seus importants defensors de la nova cultura de l'aigua, sectors turístics. Respecte a les comuni- sobretot pel procés participatiu obert. tats "socialistes" (Cantàbria, Andalusia, El programa pretén cobrir les necessi- Catalunya i Astúries) i el País Basc afir- tats hídriques de les regions afectades men que existeix una diferència de per la derogació del transvasament. matís i d'actitud però no de fons. "L'Ebre s'ha salvat d'un perill que l'a- un carreró sense sortida perquè s'accep- qüestiona la demanda, però també re- Existeix el que es podria qualificar menaçava de mort, com era el transva- UN MODEL INSOSTENIBLE ta el model d'urbanització incontrolada planteja els dèficits hídrics. A terres va- com un inici de compromís ambiental sament, però encara queden lluites per Des de la PDE es valora positivament i les seves necessitats hídriques que no lencianes, en la seva opinió, no falta en aquestes darreres comunitats. Per fer", conclou Tomàs. l'esforç dels governs espanyol i català es podran cobrir només amb dessalado- aigua, sinó que falta aigua potable per exemple, a Catalunya s'ha aplicat una "Anem a participar en l'elaboració per fer un gir en la política hidràulica. res", conclou Manel Tomàs. La neces- al desenvolupisme turístic. Molts dels moratòria de camps de golf i s'estan del Programa AGUA, ja que aquest Però s'assenyala que el problema fona- sitat d'aigua de la part sud del País Va- aqüífers subterranis estan sobreexplo- plantejant moratòries respecte a la vessant participatiu és una de les carac- mental és "un model territorial basat en lencià i Múrcia seria menor si el càlcul tats o contaminats. "Disposen d'aigua, construcció d'hotels. terístiques de la nova cultura de l'ai- l'especulació urbanística i turística (ho- no es basés en criteris especuladors. però no en bones condicions com a re- A més, existeix un debat social sobre gua", afirma Manel Tomàs de la PDE. tels, segones residències, camps de "Gràcies a la política de l'aigua del sultat d'una política de control de resi- l'aplicació d'ecotaxes o tendir cap a un "Les nostres propostes aniran molt cen- golf, urbanitzacions, etc). Ni amb tota PP el Segura no existeix, és una clave- dus i abocaments errònia, però sobretot model sostenible de turisme, si bé es trades en el fet que la modificació del l'aigua del món es cobriria tota l'expec- guera que genera efectes negatius per a per l'urbanisme especulatiu que domina cert que no s'ha concretat gaire cosa). gir hidràulic sigui complet, sostenible i tativa que s'està generant a partir d'un la salut de les persones. És un riu que aquells territoris. En comptes de re- Segons Greenpeace, la costa espanyola respectuós amb els rius i aqüífers sub- creixement il·limitat del turisme", afir- s'empra per alimentar tota la indústria plantejar-se la situació els governs del pateix greus problemes de saturació ur- terranis", assegura. ma el membre de la PDE. Un model, el turística d'Alacant i Múrcia, i uns rega- Partit Popular obvien el problema de la banística, contaminació, destrucció Volen introduir debats com per del Partit Popular, que governa a terres dius de rendibilitat qüestionable a Múr- gestió interior de l'aigua deliberada- dels espais naturals, sobreexplotació exemple la reducció de pèrdues dels murcianes i valencianes, al qual acusa cia que l'han acabat destruint com a ment per crear fantasmes externs i en- dels recursos i erosió. L'informe de l'or- sistemes de rec o les canonades urba- d'estar al servei "d'uns interessos molts ecosistema. Aquest model turístic no és frontament territorial", assegura el líder ganització ecologista posa com a para- nes, la prevenció i tractament de la con- concrets". "Tot i els canvis al PHN, sostenible ni ecològicament, ni econò- antitransvasista. Ell mateix ens posa digma d'aquest model Marbella, que té taminació dels aqüífers subterranis i s'accepten els números del PP basats en micament a la llarga perquè destrueix com a exemple la ciutat de València, on diverses obres paralitzades per sentèn- dels residus industrials, i, finalment, per aquest model desenvolupista. Es manté els recursos i el patrimoni natural. les mancances de l'abastiment urbà pro- cies judicials i per la Junta d'Andalusia, un ús racional i sostenible dels recursos que el dèficit hídric del País Valencià, Només beneficia uns determinats inte- venen de les pèrdues de fins al 40% de la qual s'ha arribat a plantejar de retirar hídrics a partir de l'estalvi i reutiltizació Múrcia i Almeria és de 979 hectòme- ressos privats", assenyala Manolo l'aigua potable en les canonades "però al municipi les competències d'urbanis- dels recursos hídrics. tres cúbics. I en acceptar-los s'entra en Tomàs. La Nova Cultura de l'Aigua el govern municipal no vol afrontar me. Catalunya. Març de 2005 3
  • 4. REPORTATGE El riu Ebre, també enverinat Assumpció parcial radioactivament Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear dels criteris de la nova P (gctpfnn@energiasostenible.org) er si no n'hi hagués prou amb les emissions radioactives a l'aire i a cultura de l’aigua l'aigua que realitzen les centrals nucle- ars d'Ascó, en funcionament normal, a Text: V. C.; fotos: Josep Llunas taria l'aigua de l'Ebre a 12 municipis de la conca del riu Ebre, fa uns mesos ens les comarques del Baix Ebre i el Mont- L hem assabentat que al llarg de molts es actuacions previstes pel sià. La Comunitat General de Regants anys la planta d'Erkímia (propietat programa AGUA tendeixen a del Xerta-Sènia ha valorat molt positi- d'Ercros) a Flix, ha estat abocant urani apropar certament alguns cri- vament l’anunci del projecte, que al riu Ebre sense que cap autoritat ni teris de sostenibilitat com la millora de comptaria amb una partida de 28 mi- del Govern central (Consejo de Seguri- la qualitat de l’aigua i la restauració lions d'euros. Des de Medi Ambient, dad Nuclear), ni del Govern autonòmic ambiental d’ecosistemes i zones asso- Jordi Cañas, director de Sostenibilitat, (Xarxa de Vigilància Radiològica Am- ciades a aquest tipus de recursos. considera el canal “innecessari” i creu biental del Servei de Coordinació d'Ac- També s’estableix com a objectiu la re- que es pot seguir regant tots aquests tivitats Radioactives del Departament ducció de la demanda per fomentar municipis sense la seva existència. de Treball i Indústria) se n'hagin 'assa- noves opcions per a l’ús i gestió de “Encara no és definitiu que es faci i s'- bentat', o si més no hagin actuat per l’aigua, a partir de l’estalvi i la reutilt- haurà de sotmetre a una avaluació am- evitar-les. zació. “No s’exclou la possibilitat de biental” assenyala Cañas. El conseller El resultat és que en els sediments minitransvasaments, tot i això en cap Milà ja ha anunciat la reducció en procedents dels abocaments de la plan- moment podrien tornar a ser de les ma- 9.000 ha del projecte inicial pel seu im- ta d'Erkímia s'hi ha detectat urani-238, teixes dimensions del proposat per a pacte ambiental. Des de la PDE, no en quantitats enormement elevades. l’Ebre”. estan d’acord amb el canal, com no Amb tota probabilitat, aquest urani A València durant el 20 i 21 de no- estan d’acord amb la resta de políti- procedeix de l'aprofitament dels fosfats vembre es va celebrar el II Fòrum So- ques de regadius, ni molt menys amb que s'importaven de l'Sàhara exespa- cial per una Nova Cultura de l’Aigua la possibilitat, amb la qual s’especula, nyol, els quals es presenten en forma- per avaluar la política socialista de ges- que sigui un primer pas per a un mini- cions on també hi ha urani natural. tió de l’aigua. Per als participants (la transvasament cap a Castelló. Aquesta Si als sediments s'hi ha detectat Plataforma Xúquer Viu, la de Defensa última possibilitat ha estat negasa taxa- urani-238, ben segur que també s'hi pot de l’Ebre, la Fundació Nova Cultura de s’anuncien polítiques complementàries PDE consideren “el problema de l’E- tivament pel conseller d’Agricultura, detectar U-235, ja que a l'urani natural l’Aigua d’Aragó entre altres) existeix per protegir el Delta i esperen que l’a- bre no s’ha acabat perquè també ho són Antoni Siurana. El que és ben cert és s'hi troben a la vegada l'isòtop U-238 una contradicció entre la proposta so- plicació de la DMA acceleri el canvi els regadius”. Segons la Plataforma, si que el canal qüestiona l’assumpció (99'284%), l'isòtop U-235 (0'711%) i cialista i els principis bàsics de la Nova cap a una gestió sostenible de l’aigua. s’efectua tota la política de regadius total dels principis de sostenibilitat per l'isòtop U-234 (0'0055%). També s'hi Cultura de l’Aigua i de la Directiva prevista a la conca a Lleida, Delta de part de les administracions. deuen poder detectar tots els productes Marc de l’Aigua (DMA) aprovada per ELS USOS AGRARIS l’Ebre, Rioja, Navarra i Aragó, ens tro- de desintegració que conformen les sè- la Unió Europea. En les jornades es No només és l’abastiment de les zones baríem amb unes 230.000 ha noves de LES DESSALADORES ries de desintegració de l'U-238 i l'U- van qüesionar projectes com: el trans- turístiques el que pot afectar la gestió regadiu “que consumirien 1.800 hectò- Des d’Acuamed, Adrián Baltanás, di- 235, sobretot el Radi-226 i el Radó- vasament Xúquer-Vinalopó, el Tajo- sostenible de l’aigua. Manolo Tomàs metres cúbics d’aigua, l’equivalent al rector de l’entitat pública de gestió de 222, que és un gas que, amb tota Segura, la interconnexió Cat-Abrera o considera que cal revisar urgentment la que es volia extreure amb el transvasa- l’aigua, ens explica que a l’Estat es- seguretat s'escapa dels sediments i va a el canal Xerta-Sénia. També es rebutja política de regadius, “cal planificar una ment, i podria tenir un efecte similar”, panyol s’han acumulat gairebé quatre parar a l'atmosfera. la política d’ampliació de regadius política realista de regadius, s’han de afirma Manolo Tomàs. dècades d’experiència i que s’exporta Com afecten aquest sediments ra- (Canal de Navarra, Pacte de l’Aigua de promoure aquells que tinguin possibili- El programa AGUA tracta la possi- la pròpia tecnologia en dessaladores a dioactius les aigües del riu Ebre i el seu l’Aragó, Segarra-Garrigues, Arlanza...) tats en el mercat”. Actualment se n’es- bilitat de modernitzar els regadius per Londres, Xicago, Boston, Austràlia o ecosistema? Ningú no ho ha explicat que no tenen viabilitat econòmica i co- tan desenvolupant sense sortida co- evitar pèrdues d’aigua, però el porta- la resta de països mediterranis. El pro- amb claredat a la ciutadania, simple- lisiona en els interessos de la PAC i de mercial a Múrcia i País Valencià, però veu de la PDE considera que caldria blema per ell és que el tema està molt ment es diu "que no passa res". El que la DMA. també a la Ribera de l’Ebre (tant a Ca- revisar el Pla Nacional de Regadius i polititzat, però, de fet, ja és habitual a sí és segur és que passa alguna cosa, de Des del Departament de Medi Am- talunya, Aragó, Rioja com Navarra). coordinar-lo amb el PHN des de la províncies com Almeria, Múrcia, Ala- la qual ni tan sols en sabem l'abast. bient i Habitatge (DMAH) de la Gene- “Si es porten a termini tots els projec- perspectiva de la sostenibilitat. cant i Canàries. “Les dessaladores Per tenir informació sobre l'abast del ralitat de Catalunya, el director general tes de regadius que existeixen al vol- Un exemple de la contradicció amb tenen un impacte ambiental relativa- problema, el Grup de Científics i Tèc- de Polítiques Ambientals i Sostenibili- tant de l’Ebre l’efecte pot ser tan de- la nova cultura de l’aigua és l’anunci ment important, però molt menor al nics per un Futur No Nuclear - tat, Jordi Cañas, assenyala la Directiva vastador com el del transvasament”, de fa unes setmanes de la posada en que provocava el transvasament”, afir- GCTPFNN ha recopilat tot un seguit Marc de l'Aigua (DMA) com a un veri- assenyala Manolo Tomàs. Des de la marxa del canal Xerta-Sènia, que por- ma Manolo Tomàs. El seu impacte am- d'informació sobre l'urani que posa a table canvi real en la política de gestió biental es defineix per l’elevada quan- l'abast de tota la ciutadania de Catalu- de l’aigua cap a la nova cultura. Apro- titat d’energia elèctrica que nya, i especialment a la que viu a la ri- vada des de l’any 2000, la DMA supo- consumeixen, pel residu que generen bera de l'Ebre. sa per a Cañas un clar avanç en l’àmbit (la salmorra) i, finalment, per l’impac- Si el riu Ebre està enverinat radioac- legislatiu. Tot i les mancances, fixa per te visual que ocasionen. Per a la PDE, tivament, la ciutadania té dret a saber- primer cop com a objectius prioritaris les dessaladores poden complir un ho i els governs tenen el deure d'infor- de les polítiques de gestió de l’aigua la paper molt important en actuacions mar-ho i de prendre les mesures millora de la situació ambiental d’ai- molt concretes, però consideraríem un necessàries per evitar que la contami- gües, ecosistemes aquàtics i zones hu- error basar tota la política hidràulica en nació radioactiva afecti a les persones i mides, a més de desenvolupar un ús i la generalització d’aquestes. Sobretot als sistemes naturals. gestió racional i sostenible de l’aigua. sinó es decideix posar un màxim a la El GCTPFNN demana al govern de Tot això suposa un canvi substancial ja demanda d’aigua, més encara si se- la Generalitat la creació d'una Comis- que actualment només es tenia en gueix sent subvencionada per l’Estat. sió independent de científics i tècnics compte la satisfacció de la demanda “Si no es posa un límit a la demanda per avaluar l'abast del problema i pro- dels usuaris. Cañas, però constata les d’aigua pot créixer il·limitadament per posar les mesures adients a prendre, dificultats i reticències de tota mena al uns usos especulatius com la pressió per protegir la salut de les persones i canvi en la política hídrica tant a Ma- urbanística dels hotels, segones re- dels sistemes naturals. drid com a Catalunya. Des del DMAH sidències o camps de golf”. 4 Catalunya. Març de 2005
  • 5. REPORTATGE La Plataforma Xúquer Viu, un exemple d'esforç unitari davant la destrossa mediambiental La reinvidicació de la nova cultura de l'aigua al País Valencià Text: V. C.; foto: Joan Panisello E l Xúquer és el primer riu en cabal al País Valencià i la font que abasteix al Parc Natural de l'Albufera, principal aiguamoll de les terres valencianes. El riu, però, es troba en una greu situació ja que en el darrer segle ha perdut gairebé la meitat del seu cabal per sobreexplotació, fonamental- ment la de l'aqüífer 8.29 de la Manxa Oriental. Des d'aquest s'extrau de ma- nera incontrolada aigua per als regadius subvencionats d'aquesta zona des de principis de la dècada dels 80. El 1997 s'aprova el Pla Hidrològic de la Conca del Xúquer que va donar co- bertura legal a aquesta sobreexplotació. "Va ser tot producte d'un pacte polític: a canvi que José Bono, en aquells mo- ments president castellano-manxec, re- colzés el PHN, Eduardo Zaplana, ales- hores president del País Valencià, cedia l'aigua del Xúquer per augmentar els conreus extensius castellanomanxecs", assenyala Paco Sanz, portaveu de la Plataforma Xúquer Viu. D'altra banda, el transvasament Xú- quer-Vinalopó, aprovat el 1997, va ser ambigu, però hi era, sobretot per part cions han estat contínues i han anat presentat per la Fundació per al Progres ment i de la carència de cabals ambien- inclòs en el Pla Hidrològic de la Conca dels alcaldes i regidors de la comarca. augmentat en intensitat: xerrades, con- d'Albacete. tals pel riu i l'Albufera. La seva aplica- del Xúquer de 1998 i en el Pla Hidrolò- En canvi, el 25 de gener, Joan Ignasi ferències, manifestacions que han reu- La sentència posa en evidència la de- ció está paralitzada perquè encara resta gic Nacional (PHN) de 2001. Des de Pla, líder dels socialistes valencians, ha nit centeners de persones, 15.000 signa- ficient política de gestió de les aigües al per clarificar definitivament l'abast de les comarques afectades, i animats per donat suport públic el transvasament. tures en contra, mocions a més de trenta País Valencià i a l'Estat espanyol i que la sentència. l'èxit de la Plataforma en Defensa de El seu objectiu és demanar la revisió ajuntaments, sobretot de les comarques s'ha de cenyir a la Directiva Marc Euro- D'altra banda, l’agost del 2004 el Mi- l'Ebre, s'ha creat la Plataforma Xúquer del Pla Hidrològic del Xúquer i que de la Ribera Alta i Baixa. "La platafor- pea d'Aigües. La sentència qüestiona nisteri de Medi Ambient va crear una Viu (PXV), que reuneix els ciutadans s'assigne un cabdal mínim ambiental ma va aconseguir que una delegació del les assignacions contingudes en el Pla comissió d'estudi del transvasament. En que volen protegir i assegurar el respec- per al curs baix del riu, ja que conside- Parlament Europeu visités la zona al Hidrològic per a usos d'una altra conca aquesta han estat presents els regants te del cicle ecològic del riu. La platafor- ren ridícul l'existent actualment. A més, maig de 2004, amb el resultat d'un in- com la del Vinalopó, sense qüestionar castellans i valencians del Xúquer i del ma naix de constatar la necessitat de cal determinar les aportacions hídriques forme molt desfavorable al transvasa- els usos urbans de València i Sagunt i Vinalopó, els tècnics dels ministerials, mantindre un bon estat ecològic dels que ha de rebre l'Albufera del riu per ment", assenyala Paco Sanz. els agraris a la conca del Xúquer. Arran la Plataforma Xúquer Viu, la Fundació aqüífers, del riu i, per extensió, de l'Al- gaudir d'una bona salut ambiental de Un dels elements importants per a la d'aquesta decisió judicial, la PXV recla- Nova Cultura de l'Aigua i la Confedera- bufera. "Es necessiten rius vius per as- l'aiguamoll. Demanen la paralització resolució del conflicte va esdevenir el ma la revisió del Pla Hidrològic de la ció Hidrogràfica del Xúquer. Les con- segurar l'accés a l'aigua tant en el pre- cautelar de les obres del transvasament novembre de l'any passat quan el Tribu- Conca del Xúquer, especialment pel clusions de la comissió són que, clara- sent com en el futur", afirma Paco Xúquer-Vinalopó i el compliment de la nal Suprem va anul·lar el transvasa- que fa a la greu sobreexplotació que ment, el riu no té aigua per fer el Sanz. La situació del riu és crítica ja Directiva Marc de l'Aigua de la UE. ment Xúquer-Vinalopó a partir del Re- està patint el riu al seu pas per la transvasament. Només es podria donar que només transporta una tercera part En aquest any i mig, les mobilitza- curs de Casació número 3154/02 Manxa, principal causa del deteriora- una quantitat molt limitada cada tres o de l'aigua de la qual disposava durant quatre anys. "Malgrat els resultats de la tot el segle passat i més de la meitat dels sentència i de l'estudi, el 31 de gener dies el riu no desemboca en el mar. Xúquer Viu es va constituir el dia 16 Directori d'adreces d'Internet s'anuncia que les obres tornen a posar- se en marxa per transvasar entre 12 i 62 de desembre de 2003 a la ciutat d'Alzi- Dossier d'Aigua d'Ecologistes en Acció: bilitat a la gestió de l'aigua: hectòmetres cúbics a partir d'explotant ra, capital d'una de les comarques afec- http://www.ecologistasenaccion.org/rubrique.php http://www.mediambient.gencat.net/aca/ca//plani- l'aqüífer de la plana sud del riu a Valèn- tades com són la Ribera Alta i Baixa. A 3?id_rubrique=3 ficacio/novapoliticaaigua/jornades/inici.jsp?Com- cia. Des la PXV ens hi oposem total- més, PXV disposa de seus locals a ponentID=44171&SourcePageID=44173#1%22 ment i estem fent tots els esforços per- Sueca, Cullera, Algemesí, Alginet, For- Plataforma Xúquer Viu: què això no es duga endavant", taleny i l'Alcúdia. Entre els seus impul- http://www.xarxadelaiguaclara.org/PXV/PXV_por- Construcción a toda costa, 2004 informe de Gre- assegura Paco Sanz. El diputat valencià sors trobem tota l'esquerra política i so- tada.htm enpeace sobre l'impacte ambiental del turisme a d'Esquerra Republicana, Agustí Cerdà, cial valenciana: tots els partits polítics les costes espanyoles: ha presentat a meitat de febrer una d'esquerres i els sindicats, inclosos la Plataforma de Defensa de l'Ebre: moció al Congrés dels Diputats en què Unió de Llauradors organització ger- http://www.ebre.net/ http://www.greenpeace.org/espana_es/news/de- demana que el transvasament Xúquer- mana de la Unió de Pagesos del Princi- tails?item_id=536127 Vinalopó no siga l'eina per cobrir les pat, Ecologistes en Acció, Acció Ecolo- Conveni entre el Departament de Medi Ambient, la necessitats d'aigua de les comarques del gista Agró, Adena o Acció Cultural del Fundació de la Nova Cultura de l'Aigua i l'Agència Fundació Nova Cultura de l'Aigua: Vinalopó i l'Alacantí en els àmbits País Valencià entre altres. Catalana de l'Aigua per aplicar criteris de sosteni- http://www.unizar.es/fnca/presentacion1.php agràris, urbans i turístics. El conflicte El suport del PSOE era certament resta obert. Catalunya. Març de 2005 5
  • 6. TREBALL-ECONOMIA El dia 24 de febrer estava prevista una manifestació Cal fer front a la repressió a Barcelona en contra sindical arreu i denunciar-la del tancament d’IAR Hotel Front Marítim: un nou cas d'assetjament Dura lluita a IAR per evitar a la CGT E l passat 2 de febrer, la Secció Sin- dical de CGT de l'hotel Front Ma- un tancament programat rítim de Barcelona, formada per tres Text: Col·lectiu Catalunya i nió que finalment va ser suspesa, per la afiliades al sindicat, va ser acomiadada Carlos Navarro qual cosa els treballadors van realitzar per complet. Foto: Mertxe Melitón una manifestació des de la plaça de Ca- Sembla ser que al director de l'hotel talunya de Barcelona fins a la seu del E Front Marítim, no li va fer gràcia veure n els números 59 i 61 del "Ca- jutjat mercantil encarregat d'instruir el les sigles de la CGT en una carta-quei- talunya" informàvem de la procés concursal, on els sindicats van xa que es va col·locar al taulell d'anun- lluita dels treballadors i treba- sol·licitar al jutge corresponent que in- cis reivindicant el dret a fumar en la lladores de la factoria d'IAR Ibérica a vestigués els comptes de l'empresa i zona de fumadors, prohibit per la go- Montcada i Reixac contra les inten- que intentés buscar un comprador per a vernanta de l'hotel únicament per cions de l'empresa de frigorífics i con- la fàbrica. haver-li demanat anteriorment el cap geladors de tancar la fàbrica i acomia- de setmana que els toca per llei, que ne- dar 450 persones. EL TANCAMENT, gava a una de les treballadores amb Industria Apparecchiatura Refrige- PARALITZAT l'argument de l'ocupació que hi havia a rante (IAR) Ibérica, filial de la multi- l'hotel, quan tots els altres treballadors nacional italiana IAR Siltal, té la inten- Pel que fa a les reunions que es realitza- del seu departament l'havien gaudit. ció de tancar la factoria de Montcada i TANCAMENT BUSCAT? passen al compte de beneficis, no ha- ven entre els creditors, l'empresa i els Llavors, el director la va cridar al seu Reixac, l'única que té fora d'Itàlia, i una vent efectuat les inversions necessàries representants dels treballadors, i davant despatx, on va recriminar-li l'escrit. prova més és que la matriu italiana La direcció d'IAR Ibérica sosté que da- compromeses que haguessin donat via- les reiterades peticions de CGT, la cap Dies més tard les va reunir a les tres i només ha encarregat a la factoria cata- vant la negativa d'Itàlia a augmentar el bilitat a la fàbrica. de Servei de Relacions Laborals de la els va donar a triar entre el sindicat i lana 230.000 unitats per al 2005, un contingent de producció de Montcada, Des de CGT s'afirma que l'empresa Generalitat, Concepció Pascual, va or- l'hotel, amb molta hostilitat, fins a l'a- 27% menys del que preveu el pla de l'única alternativa real és la del tanca- ha estat enganyant i mentint, per a això denar al mediador nomenat pel jutge, comiadament del dia 2, reconegut im- viabilitat de l'empresa. L'empresa, que ment i defensa que, amb l'actual previ- han utilitzat tant CCOO com UGT, per que s'alcés acta de totes les reunions procedent per part de l'empresa, i po- va portar a terme un Expedient de Re- sió de producció caldria acomiadar fer creure a la plantilla que acceptant que se celebressin, i igualment, va ins- sant altres motius que no són certs. gulació d'Ocupació temporal que va entre 150 i 170 treballadors i treballa- l'ERO hi hauria viabilitat quan els tar que s'elaborés un calendari de nego- L'Hotel Front Marítim pertany a la ca- acabar a finals de gener, es troba en dores i adoptar la resta de sacrificis ja plans de futur del grup demostren que ciacions. La CGT va demanar que el re- dena Best Hoteles i l'esmentat hotel és concurs d'acreedors (antiga suspensió prevists per a la plantilla en el pla de tot estava planificat i que l'any 2003 i presentant de l'empresa a les reunions, una societat limitada. Té una plantilla de pagaments) des del novembre pas- viabilitat per mantenir la fàbrica ober- tot el 2004 l'empresa ha acumulat pèr- el conseller delegat Echevarri, no fos de 43 treballadors a més de 15 treballa- sat. IAR Ibérica va tancar el passat ta. Aquest pla parlava d'un increment dues per forçar un tancament a un cost l'assessor dels creditors a causa de la dors de serveis subcontractats. Dos de exercici amb unes pèrdues de sis mi- del 10% de la productivitat, l'ampliació mínim en indemnitzacions per als tre- seva manifesta parcialitat, cosa que va les companyes de la Secció Sindical lions d'euros i una producció inferior a de la jornada laboral, la reducció de balladors i les treballadores. ser acceptada. Així mateix, l'assessor de volen recuperar el seu lloc de treball i la prevista a començaments de 2004. l'absentisme i de la mateixa plantilla i La CGT ha anunciat que recorrerà CGT, i davant el total desconeixement denuncien l'empresa al CMAC. El 15 El jutge va admetre a tràmit la petició la substitució del Conveni Col·lectiu als tribunals europeus per denunciar la de la Llei concursal manifestat per les de febrer, es va fer una sorollosa con- de l'empresa que li fos aplicada la Llei vigent pel de la demarcació de Barce- política seguida per aquest grup i els parts, va sol·licitar als representants de centració a l’hotel. Concursal coneguda antigament com a lona per al sector siderometalúrgic, perjudicis que ha provocat als seus tre- l'empresa que especifiquessin a qui se li suspensió de pagaments, però el jutge entre altres mesures. Davant la cons- balladors. deuen diners, ja que en el cas que els va decidir que de les dues possibilitats tant negativa per part de l'empresa de La CGT va presentar denúncia da- creditors siguin accionistes de l'empre- Greu situació que existeixen: cessament immediat de l'activitat -proposada per l'empresa- o facilitar a CGT el pla industrial del grup i també informació de les reu- vant la Conselleria de Treball de la Ge- neralitat per incompliment d'allò que sa, aquests passen a ser creditors pas- sius, la qual cosa vol dir que primer co- d'un company que la fàbrica segueixi la seva activitat productiva i mentre donar un període nions mantingudes -en secret- entre la direcció de grup d'Itàlia amb CCOO i s'havia pactat en els acords de l'ERO signat per CCOO, UGT i l'empresa al bren els treballadors. CGT també ha desvelat dades dels accionistes de l'em- d’Autema Manresa per a la negociació -proposada per CGT-, sigui aquesta última la que s'a- UGT -tant a Barcelona com a Bassano (Itàlia), seu del grup- la CGT es va novembre, al qual els anarcosindicalis- tes s’havien oposat. L'11 de gener, es presa, els quals són casualment altres empreses del grup, sol·licitant al repre- pliqui. posar en contacte amb el sindicat italià va realitzar la reunió a la Conselleria sentant del jutge, que investigui qui són. E l 13 de gener, dos companys de CGT Autopistes van patir un apa- ratós accident mentre estaven treba- Aquesta situació d'admissió del pro- cés concursal per part del jutge va ser facilitada per la postura que van man- CUB perquè els facilités la informació que tingués del pla i poder-la transme- tre a la plantilla. En aquesta informació de Treball, es va obligar a la direcció de l'empresa que lliurés el pla de viabi- litat a tots els membres del Comitè La CGT ha manifestat, que fins i tot l'ERO que va tenir vigència fins al 31 de gener del 2005, havia estat aprovat llant quan van ser envestits per un tenir CCOO, UGT i l'empresa d'accep- facilitada per la CUB es veu com en el d'Empresa, sense excloure a cap sindi- "en frau de llei", ja que es va aprovar camió. Com a conseqüència un dels tació de l'ERO al mes de novembre pla de desembre del 2003 es contempla cat, per poder analitzar-ho i començar sota les premisses que l'empresa pre- nostres companys de la Secció Sindical amb l'única oposició de CGT, que no el tancament de la fàbrica de Montcada les negociacions sobre aquest. sentaria un pla de viabilitat. Igualment, de CGT a Autema, Autopista Terrassa- veien que la viabilitat de la fàbrica pas- per a gener del 2005. En el mateix pla El 9 de febrer, s'havia de portar a s'ha demostrat que les dades econòmi- Manresa, està ingressat molt greu a sés per un ERO per a 310 treballadors i s'explica que les despeses destinades a terme una reunió entre l'empresa, els ques que es van presentar per a l'apro- l'UVI de l'Hospital Vall d'Hebron de treballadores. recerca mes desenvolupament (R+D) acreedors i el Comitè d'Empresa, reu- vació de l'ERO no eren les correctes. Barcelona, en coma. La seva dona ha agafat la baixa, però a l'empresa on treballa, Torcidos Ibéri- cos de Castellbell i el Vilar, tenen un Concentració de treballadors i ERO i “com és natural" ja li han dit que si no presenta l'alta la posaran a la llis- treballadores de centres geriàtrics ta. Podeu solidaritzar-vos amb ells al compte: BBVA, Federació Local de E l 10 de febrer passat, va tenir lloc davant del Parlament de Catalu- nya una concentració de treballadors i estan portant a terme per exigir a l'Ad- ministració que apliqui un marc de re- lacions propi per a Catalunya, un reco- Manresa compte 01822149 63 treballadores de centres geriàtrics con- neixement professional dels 020457739, les aportacions han de vocada per la Confederació General treballadors i treballadores del sector i quedar clarament consignades “per a del Treball i la UGT. Aquesta concen- un increment de la qualitat de la geria- Moreno”. tració formava part de la campanya que tria pública. 6 Catalunya. Març de 2005
  • 7. TREBALL-ECONOMIA Entrevista a Antonio Rubio, secretari general de la Secció Sindical PLAÇA PÚBLICA de CGT a IAR Ibérica La muntanya ‘Aquesta empresa sempre foradada Joan Layret ha estat rendible’ U n cop hi havia un turó on ningú no hi vivia. Era un lloc de pastu- res, damunt de la plana de Barcelona. Un allau de persones treballadores hi van anar a viure, ara farà mig segle. Eren gent sense sostre, que amb les Text: Josep Garganté -Quines accions ha pres CGT davant seves mans van aixecar el barri, perquè Foto: Mertxe Melitón el tancament? altre sòl ja no tenien. -Primer, denunciar davant tots els ens Primer amb construccions precàries, -Des de quan funciona IAR Ibérica a possibles la falta d'informació a la sobre un terreny difícil, exposat als ele- l’Estat espanyol? plantilla, no han lliurat el compte de ments, lluitant contra la dura explota- -L’empresa hi funciona des de fa 40 pèrdues reals, a més de les accions le- ció dels patrons i la salvatge repressió anys, però amb altres noms: Ignis, Phi- gals que s'estan duent a terme. La ne- de la dictadura. A poc a poc es va fer lips, Wirpool, etc. A l’any 98, el grup gociació s'està desenvolupant a partir gran, els primers vehicles van aparèi- italià IAR Siltal, va comprar la fàbrica del que indica el servei jurídic de CGT. xer, els edificis van créixer, però les de Corberó a Castellbisbal (ja tancada De moment, hem aconseguit aturar pendents seguien i al transport públic li al 2000) i la de Montcada que tanca la negociació davant la falta d'informa- costava de pujar. ara. ció presentada per l'empresa i seguirem Finalment la solució semblava que Cal destacar que la fàbrica de Cas- en la línia fins que estigui clar fins a arribava. El metro, gairebé un luxe ini- tellbisbal es va vendre a l’any 2000, l'últim euro de pèrdues. maginable en les anteriors dècades, amb la condició que el resultat de la Igualment, CGT va convocar tots els semblava que per fi s’havia decidit. venda dels terrenys s’havia d’invertir seus afiliats de Catalunya a una gran Primer de la mà de la Generalitat con- en R+D i en plans de seguretat per als manifestació el 24 de febrer a les vergent i després de la tripartita. La treballadores i les treballadores per a la 17.30h a la plaça de la Universitat. muntanya va ser foradada. Túnel aus- planta de Montcada, diners que fins a -Quin és la reacció de la plantilla da- tríac que faràs, en un plis plàs ens co- avui l’empresa no ha justificat. CGT va obtenir dos delegats dels 13 deixar un altre amb cremades que a dia vant l’actual tancament? municaràs! Però la realitat és crua, Aquestes mesures estaven incloses del Comitè d'Empresa amb majoria de d'avui encara el mantenen a l'hospital. -La plantilla està composta per 423 tre- quelcom que no cal explicar gaire a la en un pla industrial que anava del 2000 CCOO. De totes maneres, cal destacar Això demostra que les inversions pac- balladors, dels quals més de la meitat gent del Carmel. al maig del 2005 i ningú, ni administra- que des del principi tot han estat traves, tades en el pla industrial no es van por- tenen una antiguitat de 40 anys i la Un segon túnel de servei calia fer, cions ni sindicats majoritaris, han de- des de treure dels taulons electorals la tar a terme. resta de 10. Aquesta empresa sempre però la total irresponsabilitat dels polí- manat explicacions sobre les inver- publicitat de CGT en període electoral Després d'aquest accident, l'empre- ha estat rendible i la plantilla ha reac- tics, l’economia estreta dels gestors, la sions. Només CGT ha demanat fins a sancions als nostres delegats. sa, amb la signatura dels majoritaris, va cionat a través de mobilitzacions cons- nul·la informació pública, la tria de les explicacions en reiterades ocasions, Igualment, cal destacar que totes les presentar un Expedient de Regulació tants, sol·licitant en tot moment que no pitjors opcions, la gasiveria de les reunions del Comitè d’Empresa, a denúncies interposades contra l'empre- d'Ocupació de sis mesos i més tard s'acceptin les condicions proposades constructores, la incompetència dels l’empresa mateixa i a les administra- sa en els últims quatre anys han estat vam descobrir que l'accident no li per l'empresa, ja que se senten enga- tècnics i els nuls estudis geològics rea- cions, i fins ara no li han estat donades. fetes per part de CGT: no existència havia produït danys a l'empresa, sinó nyats davant tants ERO fraudulents, litzats han portat al pitjor. D’aquelles -Quan es va crear la Secció Sindical del pla de prevenció de riscos laborals, beneficis, ja que l’assegurança es va que només els han fet perdre presta- esquerdes a aquests esfondraments. a IAR Ibérica? pla d'evacuació, temps de treball, etc. fer càrrec de tots les despeses, incloent cions d'atur que ara no tindran. Milers de persones s’han quedat sense -Es va crear al 1999, però no va ser re- A l'any 2002, és de destacar com a els salaris de la plantilla, que l'empresa Podeu aconseguir més informació sostre, molts sense feina amb un somni coneguda per l'empresa fins al 2000. fet fonamental una explosió que va sig- va percebre però que en realitat van ser sobre el conflicte a http://www.iarno- de nou frustrat. Es van convocar eleccions sindicals i nificar la mort d’un company i en va abonats per l'Inem als treballadors. cierra.net/ L’hora dels polítics, dels ‘reality shows’ i de les promeses ha arribat al mateix temps que l’esfondrament. El desgast de l’opositor polític, la de- Readmesos els tres treballadors acomiadats a Valeo Climatització magògia, la pluja de dòlars sembla que tenen com a figurants el poble del Car- D esprés de sis mesos d'espera i de lluita, arribava la sentència del Jutjat número 2 de Granollers que de- primer moment que l'empresa va rea- litzar els acomiadaments per donar una mesura exemplaritzant a la plantilla, tilla, l'empresa els comunicava que el problema de la planta no són els tres acomiadats sinó la seva competitivitat, nes com ara passejar, banyar-se al mar, romandre a la platja, etc., en tant no se superen determinats límits que pogue- mel. Tot una tramoia, falsa com una mo- neda de tres rals, s’ha esfondra’t. La clarava improcedents els acomiada- davant l'elevant índex d'absentisme la- tot dient: "estan bloquejats tots els pro- ren fer-les desaconsellables (pràctiques Barcelona post-olímpica i post-fòrum ments de tres treballadors (vegeu infor- boral existent. Un absentisme que, des ductes nous, tenim un greu problema esportives de competició, per exemple) ha quedat al descobert com molt bé ha mació al "Catalunya" 59). La Direcció del nostre punt de vista, es podria re- d'ocupació i ens tocarà tractar-ho amb no constitueixen activitats incompati- denunciat en Marsé. de Valeo Climatització va decidir read- duir aplicant les polítiques recollides el Comitè a curt termini". A pesar d'in- bles per aconseguir la curació ni són La prepotència, l’allunyament de les metre els tres treballadors acomiadats i en la Llei de Prevenció de Riscos La- sistir-li que desenvolupés quin és el demostratives d'una prolongació mali- necessitats de la gent, la pura especula- que s'incorporessin de nou a la planti- borals 31/95. Les condicions de treball problema i instar-li que fos més explí- ciosa de la situació d'IT". ció i el potenciar els grans negocis pri- lla. El director general Frederic de Ma- d'una plantilla sotmesa a ritmes de tre- cit en les seves argumentacions, es va En els dos judicis realitzats, el jutge vats immobiliaris està portant de nou a neville argumentava que a pesar del ball cada cop més elevats, amb l'elimi- limitar a dir que no era el moment. entén que "Les actuacions que se'ls re- aquell model maleït del porciolisme, contingut de la sentència continuava nació dels coeficients de descans, i en Pel que fa a la sentència, com a fo- trau en la carta d'acomiadament són que ara sembla recuperat pels social- mantenint que havien comès frau i que la qual els riscos derivats de les condi- naments jurídics, entén el magistrat li- d'una absoluta quotidianitat i consti- demòcrates. Projectes faraònics amb prenia aquesta decisió com "una deci- cions ergonòmiques no paren de pro- teralment que "les imatges obtingudes tueixen una evident exageració, no sols els peus literalment bruts de fang i de sió empresarial", ja que la justícia li vocar malaties professionals, així com dels treballadors al balcó terrassa i a la la forma de la seva exposició en la ma- patiment de la gent senzilla. Quina ver- atorgava el dret de readmetre'ls o in- la falta d'un Comitè de Seguretat i galeria han sigut obtingudes amb vul- teixa sinó les conseqüències que s'ex- gonya senyor Clos! demnitzar-los. Cal recordar que el 28 Salut i una inacabada avaluació de ris- neració del dret fonamental a la invio- trauen per quant ni les compres realit- d'octubre del 2004, es va realitzar una votació i un 69 % de la plantilla va de- cos laborals, es troben al darrere d'a- quest absentisme. Però per a l'empresa labilitat del seu domicili..." "A la vista de les proves practicades, els dos aco- zades, ni el desplaçament etc., són susceptibles per si mateixes d'impedir Eleccions sindicals cidir realitzar vaga indefinida en el cas que els judicis fossin declarats impro- cedents i que l'Empresa es negués a re- era més fàcil acomiadar treballadors per intimidar la plantilla que no pas donar solució a les mancances exis- miadaments han de ser declarats im- procedents..." "És absurd pretendre que el pacient hagi de fer una vida me- o retardar la curació..." CGT a Valeo Climatización ha agraït el suport i col·laboració a tots els qui d'una forma L es eleccions sindicals realitzades al centre de Tarragona de l’empre- sa Trader Segundamano han enregistrat admetre'ls. tents. rament vegetativa durant la situació o altra han col·laborat en la pressió una visctòria de CGT, que ha tret els La Secció Sindical de CGT a Valeo Després d'aquesta notícia en positiu d'IT (fins i tot pot ser contraproduent) i exercida a la direcció per aconseguir la tres representants. Fins ara, dos eren de Climatización va considerar des del per als treballadors i per a tota la plan- que la realització d'activitats quotidia- readmissió dels companys. CGT i un d’UGT. Catalunya. Març de 2005 7