Revista Catalunya 62 març 2005 CGT
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Revista Catalunya 62 març 2005 CGT

on

  • 600 views

Revista Catalunya nº 62 Març 2005 CGT Catalunya

Revista Catalunya nº 62 Març 2005 CGT Catalunya

Statistics

Views

Total Views
600
Views on SlideShare
600
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Revista Catalunya 62 març 2005 CGT Revista Catalunya 62 març 2005 CGT Document Transcript

  • Catalunya◗ Març 2005 • número 62 • 0,50 euros • www.cgt.es/cgtcatalunya
  • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES Editorial > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 93 310 33 62 Fax 93 310 71 10 LADMINISTRACIÓ, CONTENTA PERQUÈ HA BAIXAT EL TANT PER CENT FEDERACIONS SECTORIALS Nosaltres hi posem els • Federacio Metal.lúrgica de Catalunya (FEMEC) • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) morts i ells, estadístiques • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC) Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 atalunya va tancar lany cens del 26,67% respecte a lany FEDERACIONS COMARCALS Anoia Rambla Sant Isidre, 15, 1r 08700 Igualada - cgtanoia@terra.es Tel. i fax 93 804 29 85 C passat amb un balanç total de 157.621 accidents labo- rals. Malgrat laltíssima xifra dacci- precedent. Però per aquests acci- dents potser ja no cal patir-hi massa ja que cada una de les pa- dents, el Govern de la Generalitat tronals del territori, capitanejades Baix Camp/Priorat Raval de Sta. Anna, 13, 2n ha tornat a fer un balanç positiu pel per Foment del Treball, estan en 43201 Reus - baixc-p@cgt.es / fet que, en tants per cent, la xifra ha campanya permanent per menys- cgtreus@estil.net suposat un "descens" del 7,31% tenir aquestes víctimes perquè és Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 respecte al 2003. Una forma de un tipus daccident que ells no Baix Llobregat Cra. Espluques, 46 comptar els ferits i els morts que no volen comptabilitzar com a laboral 08940 Cornellà - baixll@eresmas.com té en compte el dolor que provo- i, per tant, no haver de pagar com a Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 quen els accidents entre qui els pa- tal. Baix Penedès Nord, 11-13, 3r teix, el mateix grup social, la matei- Per sectors, el nombre total dac- 43700 El Vendrell xa classe, una classe que sap que cidents laborals en lactivitat de ser- Tel. i fax 977 66 09 32 lúnic tant per cent bo és el sero per veis va ser de 71.252, en la cons- Barcelonès Nord Alfons XII, 109 cent. trucció va ser de 31.707, en la 08912 Badalona Les dades oficials valoren també indústria de 52.107 i en agricultura cgt_bn@wanadoo.es positivament el retrocés de l1,32% què és inferior a la de lany passat. dóna ni hi ha intenció de plantejar- de 2.555. Pel que fa als accidents Tel. i fax 93 383 18 03 dels sinistres mortals, malgrat que Caure en la dialèctica de la dismi- ho com a horitzó a curt termini. mortals, en serveis es van produir Garraf-Penedès Lepant, 23, baixos el "punt negre" va continuar en el nució respecte a un altre any és Segons les dades oficials i defi- el 2004 un total de 64 i en la indús- 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@cgt.es sector de la construcció, on el gairebé acceptar que els accidents nitives del Departament de Treball i tria 33, mentre que en la construc- Tel. i fax 93 893 42 61 nombre de morts va créixer en un són quelcom normal i que ara els Indústria, entre gener i desembre ció en va haver 47 i en lagricultura Maresme Plaça Cuba, 18, 2n 14,63%, precisament un dels sec- hem aconseguit reduir... una mica. I del 2004 es va produir un total de es va passar de cap el 2003 a cinc 08302 Mataró - cgtmaresme@ya.com tors amb més enriquiment ràpid la reducció, per qui sexposa a 155.852 accidents laborals lleus, el 2004. Tel. i fax 93 790 90 34 sempre per als empresaris, que pel patir-ne cada dia perquè no treba- 1.620 greus, en aquest cas lesta- Pel que fa a accidents laborals Vallès Occidental Pedrissos, 9 bis que sembla cintinuen invertint més lla amb totes les proteccions que dística diu que hi va haver un aug- mortals in itinere, en la construc- 08211 Castellar del Vallès en despeses personlas que en pre- caldria i si es queixa potser aco- ment de l1,18% i 149 mortals. ció sen van produir 17, en serveis cgt_castellar@terra.es Tel. i fax 93 714 21 21 venció. miadat, només pot tenir lobjectiu Per la seva banda, el nombre 30, en la indústria 18 i en lagricul- Ramon Llull, 130-136 Cada una daquestes persones de la mortalitat zero i els accidents daccidents mortals in itinere; és a tura es va registrar un incident mor- 08224 Terrassa - fltcgt@yahoo.es mortes no entenen de tants per zero. Som conscients que sempre dir, en els desplaçaments diaris tal. Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 cent, cap de les seves famílies o hi pot haver algun accident i aquest dels treballadors i les treballadores Queda molt camí per fer, sempre Colom, 3-5 amics entenen que els morts for- pot provocar una mort però en les de casa a lempresa o viceversa, en el camí cap al zero, que és lúnic 08191 Rubí - cgtrubi@telefonica.net Tel. i fax 93 588 17 96 men part duna xifra positiva per- actuals circumstàncies això ni es van ser 66 al 2004, amb un des- tant per cent que ens convenç. Vallès Oriental Gaietà Vinzia, 15-17, baixos 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com Homo homini lupus est ■ Txema Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 FEDERACIONS INTERCOMARCALS Girona Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a 17005 Girona - cgt_gir@cgt.es Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 Lleida Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - lleida@cgt.es Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 Tarragona Rambla Nova, 97, 2n, 1a 43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.es Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 FEDERACIONS LOCALS Barcelona Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - flbarcelona@terra.es Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha Manresa Col·lectiu Catalunya: Ramon, Joan, Pau, Patrícia, Vicent, Jordi i Òscar. Col·laboren en aquest tancat diumenge 20 de febrer del 2004. Circumval.lació, 77, 2n número: Carlos Undergroove, Francesc Poblet, V. C., Científics per un futur no nuclear, Carlos 08240 Manresa - manre@cgt.es Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Navarro, Xarxa Contra les Tancaments, Lodestraler, Ramonvilacapdevila@yahoo.es, Giuliana Sabadell Sgrena, Xabier Gracia, Col·legi de Periodistes de Catalunya, Antonina Rodrigo, Joan Rocamora, “Allí on hi hàgia Unió, 59 Lobonegro, Annachiara del Prete, “El Temps d’Art”, “Il Manifesto”, Glòria Picazo, Mercè Coll, Imma llibertat 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com Merino, Assumpta Bassas, Nani Moré, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: Tel. i fax 93 745 01 97 allí serà pàtria Mireia Bordonada, Mertxe Melitón, Joan Panisello, Indymedia Barcelona, Jordi Play i Pau Juvillà. Sallent Il·lustracions: Txema. Tirada: 9.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i nostra.” Clos, 5 subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. 08650 Sallent - sallent@cgt.es Col·laboracions a: catalunyacgt@cgt.es i (cronologia) cronocata@cgt.es Josep Robrenyo dins Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. “Lliure poble de Porrera”2 Catalunya. Març de 2005
  • REPORTATGE La retirada del PHN va ser una victòria evident de la gent No es pot abaixar la guàrdia perquè si del territori ho fem ja sabem què ens espera DESPRÉS DEL PHN Les mobilitzacions en defensa de lEbre van aconseguir paralitzar el transvasament Triomf parcial de la nova cultura de laigua Tot i això encara sestà lluny duna gestió sostenible i participativa de laigua Text: V. C.; foto: Joan Panisello aquest problema", conclou Tomàs. Però aquest model desenvolupista del turisme no només afecta el País Va-"E stem molt satisfets pel lencià i Múrcia, o a la gestió de laigua: decret de modificació del afecta el territori, les costes, els drets de Pla Hidrològic Nacional les generacions futures i la conservacióque derogava aquest juny passat el de la naturalesa. Greenpeace, al seu in-transvasament de lEbre. Ha estat un forme "Destrucción a toda costa" deèxit social de la Plataforma en Defensa lany 2004, valora molt negativamentde lEbre (PDE) que ha mobilitzat i limpacte del turisme i de la pressió ur-creat consciència favorable a la Nova banística a les costes espanyoles. Se-Cultura de lAigua", afirma Manel gons lorganització ecologista, els go-Tomàs, portaveu de la PDE. verns populars de les comunitats El programa AGUA (Actuaciones autónomes del País Valencià, Múrcia,para la Gestión y Utilización del Agua) Balears, Canàries i Galícia no mostrenque ve a substituir al transvasament ha la més mínima preocupació per lim-generat moltes expectatives entre els pacte ambiental dels seus importantsdefensors de la nova cultura de laigua, sectors turístics. Respecte a les comuni-sobretot pel procés participatiu obert. tats "socialistes" (Cantàbria, Andalusia,El programa pretén cobrir les necessi- Catalunya i Astúries) i el País Basc afir-tats hídriques de les regions afectades men que existeix una diferència deper la derogació del transvasament. matís i dactitud però no de fons."LEbre sha salvat dun perill que la- un carreró sense sortida perquè saccep- qüestiona la demanda, però també re- Existeix el que es podria qualificarmenaçava de mort, com era el transva- UN MODEL INSOSTENIBLE ta el model durbanització incontrolada planteja els dèficits hídrics. A terres va- com un inici de compromís ambientalsament, però encara queden lluites per Des de la PDE es valora positivament i les seves necessitats hídriques que no lencianes, en la seva opinió, no falta en aquestes darreres comunitats. Perfer", conclou Tomàs. lesforç dels governs espanyol i català es podran cobrir només amb dessalado- aigua, sinó que falta aigua potable per exemple, a Catalunya sha aplicat una "Anem a participar en lelaboració per fer un gir en la política hidràulica. res", conclou Manel Tomàs. La neces- al desenvolupisme turístic. Molts dels moratòria de camps de golf i sestandel Programa AGUA, ja que aquest Però sassenyala que el problema fona- sitat daigua de la part sud del País Va- aqüífers subterranis estan sobreexplo- plantejant moratòries respecte a lavessant participatiu és una de les carac- mental és "un model territorial basat en lencià i Múrcia seria menor si el càlcul tats o contaminats. "Disposen daigua, construcció dhotels.terístiques de la nova cultura de lai- lespeculació urbanística i turística (ho- no es basés en criteris especuladors. però no en bones condicions com a re- A més, existeix un debat social sobregua", afirma Manel Tomàs de la PDE. tels, segones residències, camps de "Gràcies a la política de laigua del sultat duna política de control de resi- laplicació decotaxes o tendir cap a un"Les nostres propostes aniran molt cen- golf, urbanitzacions, etc). Ni amb tota PP el Segura no existeix, és una clave- dus i abocaments errònia, però sobretot model sostenible de turisme, si bé estrades en el fet que la modificació del laigua del món es cobriria tota lexpec- guera que genera efectes negatius per a per lurbanisme especulatiu que domina cert que no sha concretat gaire cosa).gir hidràulic sigui complet, sostenible i tativa que sestà generant a partir dun la salut de les persones. És un riu que aquells territoris. En comptes de re- Segons Greenpeace, la costa espanyolarespectuós amb els rius i aqüífers sub- creixement il·limitat del turisme", afir- sempra per alimentar tota la indústria plantejar-se la situació els governs del pateix greus problemes de saturació ur-terranis", assegura. ma el membre de la PDE. Un model, el turística dAlacant i Múrcia, i uns rega- Partit Popular obvien el problema de la banística, contaminació, destrucció Volen introduir debats com per del Partit Popular, que governa a terres dius de rendibilitat qüestionable a Múr- gestió interior de laigua deliberada- dels espais naturals, sobreexplotacióexemple la reducció de pèrdues dels murcianes i valencianes, al qual acusa cia que lhan acabat destruint com a ment per crear fantasmes externs i en- dels recursos i erosió. Linforme de lor-sistemes de rec o les canonades urba- destar al servei "duns interessos molts ecosistema. Aquest model turístic no és frontament territorial", assegura el líder ganització ecologista posa com a para-nes, la prevenció i tractament de la con- concrets". "Tot i els canvis al PHN, sostenible ni ecològicament, ni econò- antitransvasista. Ell mateix ens posa digma daquest model Marbella, que tétaminació dels aqüífers subterranis i saccepten els números del PP basats en micament a la llarga perquè destrueix com a exemple la ciutat de València, on diverses obres paralitzades per sentèn-dels residus industrials, i, finalment, per aquest model desenvolupista. Es manté els recursos i el patrimoni natural. les mancances de labastiment urbà pro- cies judicials i per la Junta dAndalusia,un ús racional i sostenible dels recursos que el dèficit hídric del País Valencià, Només beneficia uns determinats inte- venen de les pèrdues de fins al 40% de la qual sha arribat a plantejar de retirarhídrics a partir de lestalvi i reutiltizació Múrcia i Almeria és de 979 hectòme- ressos privats", assenyala Manolo laigua potable en les canonades "però al municipi les competències durbanis-dels recursos hídrics. tres cúbics. I en acceptar-los sentra en Tomàs. La Nova Cultura de lAigua el govern municipal no vol afrontar me.Catalunya. Març de 2005 3
  • REPORTATGEEl riu Ebre,tambéenverinat Assumpció parcialradioactivament Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear dels criteris de la novaP (gctpfnn@energiasostenible.org) er si no nhi hagués prou amb les emissions radioactives a laire i a cultura de l’aigualaigua que realitzen les centrals nucle-ars dAscó, en funcionament normal, a Text: V. C.; fotos: Josep Llunas taria laigua de lEbre a 12 municipis dela conca del riu Ebre, fa uns mesos ens les comarques del Baix Ebre i el Mont- Lhem assabentat que al llarg de molts es actuacions previstes pel sià. La Comunitat General de Regantsanys la planta dErkímia (propietat programa AGUA tendeixen a del Xerta-Sènia ha valorat molt positi-dErcros) a Flix, ha estat abocant urani apropar certament alguns cri- vament l’anunci del projecte, queal riu Ebre sense que cap autoritat ni teris de sostenibilitat com la millora de comptaria amb una partida de 28 mi-del Govern central (Consejo de Seguri- la qualitat de l’aigua i la restauració lions deuros. Des de Medi Ambient,dad Nuclear), ni del Govern autonòmic ambiental d’ecosistemes i zones asso- Jordi Cañas, director de Sostenibilitat,(Xarxa de Vigilància Radiològica Am- ciades a aquest tipus de recursos. considera el canal “innecessari” i creubiental del Servei de Coordinació dAc- També s’estableix com a objectiu la re- que es pot seguir regant tots aqueststivitats Radioactives del Departament ducció de la demanda per fomentar municipis sense la seva existència.de Treball i Indústria) se nhagin assa- noves opcions per a l’ús i gestió de “Encara no és definitiu que es faci i s-bentat, o si més no hagin actuat per l’aigua, a partir de l’estalvi i la reutilt- haurà de sotmetre a una avaluació am-evitar-les. zació. “No s’exclou la possibilitat de biental” assenyala Cañas. El conseller El resultat és que en els sediments minitransvasaments, tot i això en cap Milà ja ha anunciat la reducció enprocedents dels abocaments de la plan- moment podrien tornar a ser de les ma- 9.000 ha del projecte inicial pel seu im-ta dErkímia shi ha detectat urani-238, teixes dimensions del proposat per a pacte ambiental. Des de la PDE, noen quantitats enormement elevades. l’Ebre”. estan d’acord amb el canal, com noAmb tota probabilitat, aquest urani A València durant el 20 i 21 de no- estan d’acord amb la resta de políti-procedeix de laprofitament dels fosfats vembre es va celebrar el II Fòrum So- ques de regadius, ni molt menys ambque simportaven de lSàhara exespa- cial per una Nova Cultura de l’Aigua la possibilitat, amb la qual s’especula,nyol, els quals es presenten en forma- per avaluar la política socialista de ges- que sigui un primer pas per a un mini-cions on també hi ha urani natural. tió de l’aigua. Per als participants (la transvasament cap a Castelló. Aquesta Si als sediments shi ha detectat Plataforma Xúquer Viu, la de Defensa última possibilitat ha estat negasa taxa-urani-238, ben segur que també shi pot de l’Ebre, la Fundació Nova Cultura de s’anuncien polítiques complementàries PDE consideren “el problema de l’E- tivament pel conseller d’Agricultura,detectar U-235, ja que a lurani natural l’Aigua d’Aragó entre altres) existeix per protegir el Delta i esperen que l’a- bre no s’ha acabat perquè també ho són Antoni Siurana. El que és ben cert ésshi troben a la vegada lisòtop U-238 una contradicció entre la proposta so- plicació de la DMA acceleri el canvi els regadius”. Segons la Plataforma, si que el canal qüestiona l’assumpció(99284%), lisòtop U-235 (0711%) i cialista i els principis bàsics de la Nova cap a una gestió sostenible de l’aigua. s’efectua tota la política de regadius total dels principis de sostenibilitat perlisòtop U-234 (00055%). També shi Cultura de l’Aigua i de la Directiva prevista a la conca a Lleida, Delta de part de les administracions.deuen poder detectar tots els productes Marc de l’Aigua (DMA) aprovada per ELS USOS AGRARIS l’Ebre, Rioja, Navarra i Aragó, ens tro-de desintegració que conformen les sè- la Unió Europea. En les jornades es No només és l’abastiment de les zones baríem amb unes 230.000 ha noves de LES DESSALADORESries de desintegració de lU-238 i lU- van qüesionar projectes com: el trans- turístiques el que pot afectar la gestió regadiu “que consumirien 1.800 hectò- Des d’Acuamed, Adrián Baltanás, di-235, sobretot el Radi-226 i el Radó- vasament Xúquer-Vinalopó, el Tajo- sostenible de l’aigua. Manolo Tomàs metres cúbics d’aigua, l’equivalent al rector de l’entitat pública de gestió de222, que és un gas que, amb tota Segura, la interconnexió Cat-Abrera o considera que cal revisar urgentment la que es volia extreure amb el transvasa- l’aigua, ens explica que a l’Estat es-seguretat sescapa dels sediments i va a el canal Xerta-Sénia. També es rebutja política de regadius, “cal planificar una ment, i podria tenir un efecte similar”, panyol s’han acumulat gairebé quatreparar a latmosfera. la política d’ampliació de regadius política realista de regadius, s’han de afirma Manolo Tomàs. dècades d’experiència i que s’exporta Com afecten aquest sediments ra- (Canal de Navarra, Pacte de l’Aigua de promoure aquells que tinguin possibili- El programa AGUA tracta la possi- la pròpia tecnologia en dessaladores adioactius les aigües del riu Ebre i el seu l’Aragó, Segarra-Garrigues, Arlanza...) tats en el mercat”. Actualment se n’es- bilitat de modernitzar els regadius per Londres, Xicago, Boston, Austràlia oecosistema? Ningú no ho ha explicat que no tenen viabilitat econòmica i co- tan desenvolupant sense sortida co- evitar pèrdues d’aigua, però el porta- la resta de països mediterranis. El pro-amb claredat a la ciutadania, simple- lisiona en els interessos de la PAC i de mercial a Múrcia i País Valencià, però veu de la PDE considera que caldria blema per ell és que el tema està moltment es diu "que no passa res". El que la DMA. també a la Ribera de l’Ebre (tant a Ca- revisar el Pla Nacional de Regadius i polititzat, però, de fet, ja és habitual así és segur és que passa alguna cosa, de Des del Departament de Medi Am- talunya, Aragó, Rioja com Navarra). coordinar-lo amb el PHN des de la províncies com Almeria, Múrcia, Ala-la qual ni tan sols en sabem labast. bient i Habitatge (DMAH) de la Gene- “Si es porten a termini tots els projec- perspectiva de la sostenibilitat. cant i Canàries. “Les dessaladores Per tenir informació sobre labast del ralitat de Catalunya, el director general tes de regadius que existeixen al vol- Un exemple de la contradicció amb tenen un impacte ambiental relativa-problema, el Grup de Científics i Tèc- de Polítiques Ambientals i Sostenibili- tant de l’Ebre l’efecte pot ser tan de- la nova cultura de l’aigua és l’anunci ment important, però molt menor alnics per un Futur No Nuclear - tat, Jordi Cañas, assenyala la Directiva vastador com el del transvasament”, de fa unes setmanes de la posada en que provocava el transvasament”, afir-GCTPFNN ha recopilat tot un seguit Marc de lAigua (DMA) com a un veri- assenyala Manolo Tomàs. Des de la marxa del canal Xerta-Sènia, que por- ma Manolo Tomàs. El seu impacte am-dinformació sobre lurani que posa a table canvi real en la política de gestió biental es defineix per l’elevada quan-labast de tota la ciutadania de Catalu- de l’aigua cap a la nova cultura. Apro- titat d’energia elèctrica quenya, i especialment a la que viu a la ri- vada des de l’any 2000, la DMA supo- consumeixen, pel residu que generenbera de lEbre. sa per a Cañas un clar avanç en l’àmbit (la salmorra) i, finalment, per l’impac- Si el riu Ebre està enverinat radioac- legislatiu. Tot i les mancances, fixa per te visual que ocasionen. Per a la PDE,tivament, la ciutadania té dret a saber- primer cop com a objectius prioritaris les dessaladores poden complir unho i els governs tenen el deure dinfor- de les polítiques de gestió de l’aigua la paper molt important en actuacionsmar-ho i de prendre les mesures millora de la situació ambiental d’ai- molt concretes, però consideraríem unnecessàries per evitar que la contami- gües, ecosistemes aquàtics i zones hu- error basar tota la política hidràulica ennació radioactiva afecti a les persones i mides, a més de desenvolupar un ús i la generalització d’aquestes. Sobretotals sistemes naturals. gestió racional i sostenible de l’aigua. sinó es decideix posar un màxim a la El GCTPFNN demana al govern de Tot això suposa un canvi substancial ja demanda d’aigua, més encara si se-la Generalitat la creació duna Comis- que actualment només es tenia en gueix sent subvencionada per l’Estat.sió independent de científics i tècnics compte la satisfacció de la demanda “Si no es posa un límit a la demandaper avaluar labast del problema i pro- dels usuaris. Cañas, però constata les d’aigua pot créixer il·limitadament perposar les mesures adients a prendre, dificultats i reticències de tota mena al uns usos especulatius com la pressióper protegir la salut de les persones i canvi en la política hídrica tant a Ma- urbanística dels hotels, segones re-dels sistemes naturals. drid com a Catalunya. Des del DMAH sidències o camps de golf”.4 Catalunya. Març de 2005
  • REPORTATGE La Plataforma Xúquer Viu, un exemple desforç unitari davant la destrossa mediambiental La reinvidicació de la nova cultura de laigua al País Valencià Text: V. C.; foto: Joan PaniselloE l Xúquer és el primer riu en cabal al País Valencià i la font que abasteix al Parc Natural delAlbufera, principal aiguamoll de lesterres valencianes. El riu, però, es trobaen una greu situació ja que en el darrersegle ha perdut gairebé la meitat del seucabal per sobreexplotació, fonamental-ment la de laqüífer 8.29 de la ManxaOriental. Des daquest sextrau de ma-nera incontrolada aigua per als regadiussubvencionats daquesta zona des deprincipis de la dècada dels 80. El 1997 saprova el Pla Hidrològic dela Conca del Xúquer que va donar co-bertura legal a aquesta sobreexplotació."Va ser tot producte dun pacte polític: acanvi que José Bono, en aquells mo-ments president castellano-manxec, re-colzés el PHN, Eduardo Zaplana, ales-hores president del País Valencià, cedialaigua del Xúquer per augmentar elsconreus extensius castellanomanxecs",assenyala Paco Sanz, portaveu de laPlataforma Xúquer Viu. Daltra banda, el transvasament Xú-quer-Vinalopó, aprovat el 1997, va ser ambigu, però hi era, sobretot per part cions han estat contínues i han anat presentat per la Fundació per al Progres ment i de la carència de cabals ambien-inclòs en el Pla Hidrològic de la Conca dels alcaldes i regidors de la comarca. augmentat en intensitat: xerrades, con- dAlbacete. tals pel riu i lAlbufera. La seva aplica-del Xúquer de 1998 i en el Pla Hidrolò- En canvi, el 25 de gener, Joan Ignasi ferències, manifestacions que han reu- La sentència posa en evidència la de- ció está paralitzada perquè encara restagic Nacional (PHN) de 2001. Des de Pla, líder dels socialistes valencians, ha nit centeners de persones, 15.000 signa- ficient política de gestió de les aigües al per clarificar definitivament labast deles comarques afectades, i animats per donat suport públic el transvasament. tures en contra, mocions a més de trenta País Valencià i a lEstat espanyol i que la sentència.lèxit de la Plataforma en Defensa de El seu objectiu és demanar la revisió ajuntaments, sobretot de les comarques sha de cenyir a la Directiva Marc Euro- Daltra banda, l’agost del 2004 el Mi-lEbre, sha creat la Plataforma Xúquer del Pla Hidrològic del Xúquer i que de la Ribera Alta i Baixa. "La platafor- pea dAigües. La sentència qüestiona nisteri de Medi Ambient va crear unaViu (PXV), que reuneix els ciutadans sassigne un cabdal mínim ambiental ma va aconseguir que una delegació del les assignacions contingudes en el Pla comissió destudi del transvasament. Enque volen protegir i assegurar el respec- per al curs baix del riu, ja que conside- Parlament Europeu visités la zona al Hidrològic per a usos duna altra conca aquesta han estat presents els regantste del cicle ecològic del riu. La platafor- ren ridícul lexistent actualment. A més, maig de 2004, amb el resultat dun in- com la del Vinalopó, sense qüestionar castellans i valencians del Xúquer i delma naix de constatar la necessitat de cal determinar les aportacions hídriques forme molt desfavorable al transvasa- els usos urbans de València i Sagunt i Vinalopó, els tècnics dels ministerials,mantindre un bon estat ecològic dels que ha de rebre lAlbufera del riu per ment", assenyala Paco Sanz. els agraris a la conca del Xúquer. Arran la Plataforma Xúquer Viu, la Fundacióaqüífers, del riu i, per extensió, de lAl- gaudir duna bona salut ambiental de Un dels elements importants per a la daquesta decisió judicial, la PXV recla- Nova Cultura de lAigua i la Confedera-bufera. "Es necessiten rius vius per as- laiguamoll. Demanen la paralització resolució del conflicte va esdevenir el ma la revisió del Pla Hidrològic de la ció Hidrogràfica del Xúquer. Les con-segurar laccés a laigua tant en el pre- cautelar de les obres del transvasament novembre de lany passat quan el Tribu- Conca del Xúquer, especialment pel clusions de la comissió són que, clara-sent com en el futur", afirma Paco Xúquer-Vinalopó i el compliment de la nal Suprem va anul·lar el transvasa- que fa a la greu sobreexplotació que ment, el riu no té aigua per fer elSanz. La situació del riu és crítica ja Directiva Marc de lAigua de la UE. ment Xúquer-Vinalopó a partir del Re- està patint el riu al seu pas per la transvasament. Només es podria donarque només transporta una tercera part En aquest any i mig, les mobilitza- curs de Casació número 3154/02 Manxa, principal causa del deteriora- una quantitat molt limitada cada tres ode laigua de la qual disposava durant quatre anys. "Malgrat els resultats de latot el segle passat i més de la meitat dels sentència i de lestudi, el 31 de generdies el riu no desemboca en el mar. Xúquer Viu es va constituir el dia 16 Directori dadreces dInternet sanuncia que les obres tornen a posar- se en marxa per transvasar entre 12 i 62de desembre de 2003 a la ciutat dAlzi- Dossier dAigua dEcologistes en Acció: bilitat a la gestió de laigua: hectòmetres cúbics a partir dexplotantra, capital duna de les comarques afec- http://www.ecologistasenaccion.org/rubrique.php http://www.mediambient.gencat.net/aca/ca//plani- laqüífer de la plana sud del riu a Valèn-tades com són la Ribera Alta i Baixa. A 3?id_rubrique=3 ficacio/novapoliticaaigua/jornades/inici.jsp?Com- cia. Des la PXV ens hi oposem total-més, PXV disposa de seus locals a ponentID=44171&SourcePageID=44173#1%22 ment i estem fent tots els esforços per-Sueca, Cullera, Algemesí, Alginet, For- Plataforma Xúquer Viu: què això no es duga endavant",taleny i lAlcúdia. Entre els seus impul- http://www.xarxadelaiguaclara.org/PXV/PXV_por- Construcción a toda costa, 2004 informe de Gre- assegura Paco Sanz. El diputat valenciàsors trobem tota lesquerra política i so- tada.htm enpeace sobre limpacte ambiental del turisme a dEsquerra Republicana, Agustí Cerdà,cial valenciana: tots els partits polítics les costes espanyoles: ha presentat a meitat de febrer unadesquerres i els sindicats, inclosos la Plataforma de Defensa de lEbre: moció al Congrés dels Diputats en quèUnió de Llauradors organització ger- http://www.ebre.net/ http://www.greenpeace.org/espana_es/news/de- demana que el transvasament Xúquer-mana de la Unió de Pagesos del Princi- tails?item_id=536127 Vinalopó no siga leina per cobrir lespat, Ecologistes en Acció, Acció Ecolo- Conveni entre el Departament de Medi Ambient, la necessitats daigua de les comarques delgista Agró, Adena o Acció Cultural del Fundació de la Nova Cultura de lAigua i lAgència Fundació Nova Cultura de lAigua: Vinalopó i lAlacantí en els àmbitsPaís Valencià entre altres. Catalana de lAigua per aplicar criteris de sosteni- http://www.unizar.es/fnca/presentacion1.php agràris, urbans i turístics. El conflicte El suport del PSOE era certament resta obert.Catalunya. Març de 2005 5
  • TREBALL-ECONOMIA El dia 24 de febrer estava prevista una manifestació Cal fer front a la repressió a Barcelona en contra sindical arreu i denunciar-la del tancament d’IARHotel FrontMarítim: un noucas dassetjament Dura lluita a IAR per evitara la CGTE l passat 2 de febrer, la Secció Sin- dical de CGT de lhotel Front Ma- un tancament programatrítim de Barcelona, formada per tres Text: Col·lectiu Catalunya i nió que finalment va ser suspesa, per laafiliades al sindicat, va ser acomiadada Carlos Navarro qual cosa els treballadors van realitzarper complet. Foto: Mertxe Melitón una manifestació des de la plaça de Ca- Sembla ser que al director de lhotel talunya de Barcelona fins a la seu del EFront Marítim, no li va fer gràcia veure n els números 59 i 61 del "Ca- jutjat mercantil encarregat dinstruir elles sigles de la CGT en una carta-quei- talunya" informàvem de la procés concursal, on els sindicats vanxa que es va col·locar al taulell danun- lluita dels treballadors i treba- sol·licitar al jutge corresponent que in-cis reivindicant el dret a fumar en la lladores de la factoria dIAR Ibérica a vestigués els comptes de lempresa izona de fumadors, prohibit per la go- Montcada i Reixac contra les inten- que intentés buscar un comprador per avernanta de lhotel únicament per cions de lempresa de frigorífics i con- la fàbrica.haver-li demanat anteriorment el cap geladors de tancar la fàbrica i acomia-de setmana que els toca per llei, que ne- dar 450 persones. EL TANCAMENT,gava a una de les treballadores amb Industria Apparecchiatura Refrige- PARALITZATlargument de locupació que hi havia a rante (IAR) Ibérica, filial de la multi-lhotel, quan tots els altres treballadors nacional italiana IAR Siltal, té la inten- Pel que fa a les reunions que es realitza-del seu departament lhavien gaudit. ció de tancar la factoria de Montcada i TANCAMENT BUSCAT? passen al compte de beneficis, no ha- ven entre els creditors, lempresa i els Llavors, el director la va cridar al seu Reixac, lúnica que té fora dItàlia, i una vent efectuat les inversions necessàries representants dels treballadors, i davantdespatx, on va recriminar-li lescrit. prova més és que la matriu italiana La direcció dIAR Ibérica sosté que da- compromeses que haguessin donat via- les reiterades peticions de CGT, la capDies més tard les va reunir a les tres i només ha encarregat a la factoria cata- vant la negativa dItàlia a augmentar el bilitat a la fàbrica. de Servei de Relacions Laborals de laels va donar a triar entre el sindicat i lana 230.000 unitats per al 2005, un contingent de producció de Montcada, Des de CGT safirma que lempresa Generalitat, Concepció Pascual, va or-lhotel, amb molta hostilitat, fins a la- 27% menys del que preveu el pla de lúnica alternativa real és la del tanca- ha estat enganyant i mentint, per a això denar al mediador nomenat pel jutge,comiadament del dia 2, reconegut im- viabilitat de lempresa. Lempresa, que ment i defensa que, amb lactual previ- han utilitzat tant CCOO com UGT, per que salcés acta de totes les reunionsprocedent per part de lempresa, i po- va portar a terme un Expedient de Re- sió de producció caldria acomiadar fer creure a la plantilla que acceptant que se celebressin, i igualment, va ins-sant altres motius que no són certs. gulació dOcupació temporal que va entre 150 i 170 treballadors i treballa- lERO hi hauria viabilitat quan els tar que selaborés un calendari de nego-LHotel Front Marítim pertany a la ca- acabar a finals de gener, es troba en dores i adoptar la resta de sacrificis ja plans de futur del grup demostren que ciacions. La CGT va demanar que el re-dena Best Hoteles i lesmentat hotel és concurs dacreedors (antiga suspensió prevists per a la plantilla en el pla de tot estava planificat i que lany 2003 i presentant de lempresa a les reunions,una societat limitada. Té una plantilla de pagaments) des del novembre pas- viabilitat per mantenir la fàbrica ober- tot el 2004 lempresa ha acumulat pèr- el conseller delegat Echevarri, no fosde 43 treballadors a més de 15 treballa- sat. IAR Ibérica va tancar el passat ta. Aquest pla parlava dun increment dues per forçar un tancament a un cost lassessor dels creditors a causa de ladors de serveis subcontractats. Dos de exercici amb unes pèrdues de sis mi- del 10% de la productivitat, lampliació mínim en indemnitzacions per als tre- seva manifesta parcialitat, cosa que vales companyes de la Secció Sindical lions deuros i una producció inferior a de la jornada laboral, la reducció de balladors i les treballadores. ser acceptada. Així mateix, lassessor devolen recuperar el seu lloc de treball i la prevista a començaments de 2004. labsentisme i de la mateixa plantilla i La CGT ha anunciat que recorrerà CGT, i davant el total desconeixementdenuncien lempresa al CMAC. El 15 El jutge va admetre a tràmit la petició la substitució del Conveni Col·lectiu als tribunals europeus per denunciar la de la Llei concursal manifestat per lesde febrer, es va fer una sorollosa con- de lempresa que li fos aplicada la Llei vigent pel de la demarcació de Barce- política seguida per aquest grup i els parts, va sol·licitar als representants decentració a l’hotel. Concursal coneguda antigament com a lona per al sector siderometalúrgic, perjudicis que ha provocat als seus tre- lempresa que especifiquessin a qui se li suspensió de pagaments, però el jutge entre altres mesures. Davant la cons- balladors. deuen diners, ja que en el cas que els va decidir que de les dues possibilitats tant negativa per part de lempresa de La CGT va presentar denúncia da- creditors siguin accionistes de lempre-Greu situació que existeixen: cessament immediat de lactivitat -proposada per lempresa- o facilitar a CGT el pla industrial del grup i també informació de les reu- vant la Conselleria de Treball de la Ge- neralitat per incompliment dallò que sa, aquests passen a ser creditors pas- sius, la qual cosa vol dir que primer co-dun company que la fàbrica segueixi la seva activitat productiva i mentre donar un període nions mantingudes -en secret- entre la direcció de grup dItàlia amb CCOO i shavia pactat en els acords de lERO signat per CCOO, UGT i lempresa al bren els treballadors. CGT també ha desvelat dades dels accionistes de lem-d’Autema Manresa per a la negociació -proposada per CGT-, sigui aquesta última la que sa- UGT -tant a Barcelona com a Bassano (Itàlia), seu del grup- la CGT es va novembre, al qual els anarcosindicalis- tes s’havien oposat. L11 de gener, es presa, els quals són casualment altres empreses del grup, sol·licitant al repre- pliqui. posar en contacte amb el sindicat italià va realitzar la reunió a la Conselleria sentant del jutge, que investigui qui són.E l 13 de gener, dos companys de CGT Autopistes van patir un apa-ratós accident mentre estaven treba- Aquesta situació dadmissió del pro- cés concursal per part del jutge va ser facilitada per la postura que van man- CUB perquè els facilités la informació que tingués del pla i poder-la transme- tre a la plantilla. En aquesta informació de Treball, es va obligar a la direcció de lempresa que lliurés el pla de viabi- litat a tots els membres del Comitè La CGT ha manifestat, que fins i tot lERO que va tenir vigència fins al 31 de gener del 2005, havia estat aprovatllant quan van ser envestits per un tenir CCOO, UGT i lempresa daccep- facilitada per la CUB es veu com en el dEmpresa, sense excloure a cap sindi- "en frau de llei", ja que es va aprovarcamió. Com a conseqüència un dels tació de lERO al mes de novembre pla de desembre del 2003 es contempla cat, per poder analitzar-ho i començar sota les premisses que lempresa pre-nostres companys de la Secció Sindical amb lúnica oposició de CGT, que no el tancament de la fàbrica de Montcada les negociacions sobre aquest. sentaria un pla de viabilitat. Igualment,de CGT a Autema, Autopista Terrassa- veien que la viabilitat de la fàbrica pas- per a gener del 2005. En el mateix pla El 9 de febrer, shavia de portar a sha demostrat que les dades econòmi-Manresa, està ingressat molt greu a sés per un ERO per a 310 treballadors i sexplica que les despeses destinades a terme una reunió entre lempresa, els ques que es van presentar per a lapro-lUVI de lHospital Vall dHebron de treballadores. recerca mes desenvolupament (R+D) acreedors i el Comitè dEmpresa, reu- vació de lERO no eren les correctes.Barcelona, en coma. La seva dona ha agafat la baixa, peròa lempresa on treballa, Torcidos Ibéri-cos de Castellbell i el Vilar, tenen un Concentració de treballadors iERO i “com és natural" ja li han dit quesi no presenta lalta la posaran a la llis- treballadores de centres geriàtricsta. Podeu solidaritzar-vos amb ells alcompte: BBVA, Federació Local de E l 10 de febrer passat, va tenir lloc davant del Parlament de Catalu- nya una concentració de treballadors i estan portant a terme per exigir a lAd- ministració que apliqui un marc de re- lacions propi per a Catalunya, un reco-Manresa compte 01822149 63 treballadores de centres geriàtrics con- neixement professional dels020457739, les aportacions han de vocada per la Confederació General treballadors i treballadores del sector iquedar clarament consignades “per a del Treball i la UGT. Aquesta concen- un increment de la qualitat de la geria-Moreno”. tració formava part de la campanya que tria pública.6 Catalunya. Març de 2005
  • TREBALL-ECONOMIA Entrevista a Antonio Rubio, secretari general de la Secció Sindical PLAÇA PÚBLICA de CGT a IAR Ibérica La muntanya ‘Aquesta empresa sempre foradada Joan Layret ha estat rendible’ U n cop hi havia un turó on ningú no hi vivia. Era un lloc de pastu- res, damunt de la plana de Barcelona. Un allau de persones treballadores hi van anar a viure, ara farà mig segle. Eren gent sense sostre, que amb les Text: Josep Garganté -Quines accions ha pres CGT davant seves mans van aixecar el barri, perquè Foto: Mertxe Melitón el tancament? altre sòl ja no tenien. -Primer, denunciar davant tots els ens Primer amb construccions precàries,-Des de quan funciona IAR Ibérica a possibles la falta dinformació a la sobre un terreny difícil, exposat als ele-l’Estat espanyol? plantilla, no han lliurat el compte de ments, lluitant contra la dura explota--L’empresa hi funciona des de fa 40 pèrdues reals, a més de les accions le- ció dels patrons i la salvatge repressióanys, però amb altres noms: Ignis, Phi- gals que sestan duent a terme. La ne- de la dictadura. A poc a poc es va ferlips, Wirpool, etc. A l’any 98, el grup gociació sestà desenvolupant a partir gran, els primers vehicles van aparèi-italià IAR Siltal, va comprar la fàbrica del que indica el servei jurídic de CGT. xer, els edificis van créixer, però lesde Corberó a Castellbisbal (ja tancada De moment, hem aconseguit aturar pendents seguien i al transport públic lial 2000) i la de Montcada que tanca la negociació davant la falta dinforma- costava de pujar.ara. ció presentada per lempresa i seguirem Finalment la solució semblava que Cal destacar que la fàbrica de Cas- en la línia fins que estigui clar fins a arribava. El metro, gairebé un luxe ini-tellbisbal es va vendre a l’any 2000, lúltim euro de pèrdues. maginable en les anteriors dècades,amb la condició que el resultat de la Igualment, CGT va convocar tots els semblava que per fi s’havia decidit.venda dels terrenys s’havia d’invertir seus afiliats de Catalunya a una gran Primer de la mà de la Generalitat con-en R+D i en plans de seguretat per als manifestació el 24 de febrer a les vergent i després de la tripartita. Latreballadores i les treballadores per a la 17.30h a la plaça de la Universitat. muntanya va ser foradada. Túnel aus-planta de Montcada, diners que fins a -Quin és la reacció de la plantilla da- tríac que faràs, en un plis plàs ens co-avui l’empresa no ha justificat. CGT va obtenir dos delegats dels 13 deixar un altre amb cremades que a dia vant l’actual tancament? municaràs! Però la realitat és crua, Aquestes mesures estaven incloses del Comitè dEmpresa amb majoria de davui encara el mantenen a lhospital. -La plantilla està composta per 423 tre- quelcom que no cal explicar gaire a laen un pla industrial que anava del 2000 CCOO. De totes maneres, cal destacar Això demostra que les inversions pac- balladors, dels quals més de la meitat gent del Carmel.al maig del 2005 i ningú, ni administra- que des del principi tot han estat traves, tades en el pla industrial no es van por- tenen una antiguitat de 40 anys i la Un segon túnel de servei calia fer,cions ni sindicats majoritaris, han de- des de treure dels taulons electorals la tar a terme. resta de 10. Aquesta empresa sempre però la total irresponsabilitat dels polí-manat explicacions sobre les inver- publicitat de CGT en període electoral Després daquest accident, lempre- ha estat rendible i la plantilla ha reac- tics, l’economia estreta dels gestors, lasions. Només CGT ha demanat fins a sancions als nostres delegats. sa, amb la signatura dels majoritaris, va cionat a través de mobilitzacions cons- nul·la informació pública, la tria de lesexplicacions en reiterades ocasions, Igualment, cal destacar que totes les presentar un Expedient de Regulació tants, sol·licitant en tot moment que no pitjors opcions, la gasiveria de lesreunions del Comitè d’Empresa, a denúncies interposades contra lempre- dOcupació de sis mesos i més tard sacceptin les condicions proposades constructores, la incompetència delsl’empresa mateixa i a les administra- sa en els últims quatre anys han estat vam descobrir que laccident no li per lempresa, ja que se senten enga- tècnics i els nuls estudis geològics rea-cions, i fins ara no li han estat donades. fetes per part de CGT: no existència havia produït danys a lempresa, sinó nyats davant tants ERO fraudulents, litzats han portat al pitjor. D’aquelles-Quan es va crear la Secció Sindical del pla de prevenció de riscos laborals, beneficis, ja que l’assegurança es va que només els han fet perdre presta- esquerdes a aquests esfondraments.a IAR Ibérica? pla devacuació, temps de treball, etc. fer càrrec de tots les despeses, incloent cions datur que ara no tindran. Milers de persones s’han quedat sense-Es va crear al 1999, però no va ser re- A lany 2002, és de destacar com a els salaris de la plantilla, que lempresa Podeu aconseguir més informació sostre, molts sense feina amb un somniconeguda per lempresa fins al 2000. fet fonamental una explosió que va sig- va percebre però que en realitat van ser sobre el conflicte a http://www.iarno- de nou frustrat.Es van convocar eleccions sindicals i nificar la mort d’un company i en va abonats per lInem als treballadors. cierra.net/ L’hora dels polítics, dels ‘reality shows’ i de les promeses ha arribat al mateix temps que l’esfondrament. El desgast de l’opositor polític, la de-Readmesos els tres treballadors acomiadats a Valeo Climatització magògia, la pluja de dòlars sembla que tenen com a figurants el poble del Car-D esprés de sis mesos despera i de lluita, arribava la sentència delJutjat número 2 de Granollers que de- primer moment que lempresa va rea- litzar els acomiadaments per donar una mesura exemplaritzant a la plantilla, tilla, lempresa els comunicava que el problema de la planta no són els tres acomiadats sinó la seva competitivitat, nes com ara passejar, banyar-se al mar, romandre a la platja, etc., en tant no se superen determinats límits que pogue- mel. Tot una tramoia, falsa com una mo- neda de tres rals, s’ha esfondra’t. Laclarava improcedents els acomiada- davant lelevant índex dabsentisme la- tot dient: "estan bloquejats tots els pro- ren fer-les desaconsellables (pràctiques Barcelona post-olímpica i post-fòrumments de tres treballadors (vegeu infor- boral existent. Un absentisme que, des ductes nous, tenim un greu problema esportives de competició, per exemple) ha quedat al descobert com molt bé hamació al "Catalunya" 59). La Direcció del nostre punt de vista, es podria re- docupació i ens tocarà tractar-ho amb no constitueixen activitats incompati- denunciat en Marsé.de Valeo Climatització va decidir read- duir aplicant les polítiques recollides el Comitè a curt termini". A pesar din- bles per aconseguir la curació ni són La prepotència, l’allunyament de lesmetre els tres treballadors acomiadats i en la Llei de Prevenció de Riscos La- sistir-li que desenvolupés quin és el demostratives duna prolongació mali- necessitats de la gent, la pura especula-que sincorporessin de nou a la planti- borals 31/95. Les condicions de treball problema i instar-li que fos més explí- ciosa de la situació dIT". ció i el potenciar els grans negocis pri-lla. El director general Frederic de Ma- duna plantilla sotmesa a ritmes de tre- cit en les seves argumentacions, es va En els dos judicis realitzats, el jutge vats immobiliaris està portant de nou aneville argumentava que a pesar del ball cada cop més elevats, amb lelimi- limitar a dir que no era el moment. entén que "Les actuacions que sels re- aquell model maleït del porciolisme,contingut de la sentència continuava nació dels coeficients de descans, i en Pel que fa a la sentència, com a fo- trau en la carta dacomiadament són que ara sembla recuperat pels social-mantenint que havien comès frau i que la qual els riscos derivats de les condi- naments jurídics, entén el magistrat li- duna absoluta quotidianitat i consti- demòcrates. Projectes faraònics ambprenia aquesta decisió com "una deci- cions ergonòmiques no paren de pro- teralment que "les imatges obtingudes tueixen una evident exageració, no sols els peus literalment bruts de fang i desió empresarial", ja que la justícia li vocar malaties professionals, així com dels treballadors al balcó terrassa i a la la forma de la seva exposició en la ma- patiment de la gent senzilla. Quina ver-atorgava el dret de readmetrels o in- la falta dun Comitè de Seguretat i galeria han sigut obtingudes amb vul- teixa sinó les conseqüències que sex- gonya senyor Clos!demnitzar-los. Cal recordar que el 28 Salut i una inacabada avaluació de ris- neració del dret fonamental a la invio- trauen per quant ni les compres realit-doctubre del 2004, es va realitzar unavotació i un 69 % de la plantilla va de- cos laborals, es troben al darrere da- quest absentisme. Però per a lempresa labilitat del seu domicili..." "A la vista de les proves practicades, els dos aco- zades, ni el desplaçament etc., són susceptibles per si mateixes dimpedir Eleccions sindicalscidir realitzar vaga indefinida en el casque els judicis fossin declarats impro-cedents i que lEmpresa es negués a re- era més fàcil acomiadar treballadors per intimidar la plantilla que no pas donar solució a les mancances exis- miadaments han de ser declarats im- procedents..." "És absurd pretendre que el pacient hagi de fer una vida me- o retardar la curació..." CGT a Valeo Climatización ha agraït el suport i col·laboració a tots els qui duna forma L es eleccions sindicals realitzades al centre de Tarragona de l’empre- sa Trader Segundamano han enregistratadmetrels. tents. rament vegetativa durant la situació o altra han col·laborat en la pressió una visctòria de CGT, que ha tret els La Secció Sindical de CGT a Valeo Després daquesta notícia en positiu dIT (fins i tot pot ser contraproduent) i exercida a la direcció per aconseguir la tres representants. Fins ara, dos eren deClimatización va considerar des del per als treballadors i per a tota la plan- que la realització dactivitats quotidia- readmissió dels companys. CGT i un d’UGT.Catalunya. Març de 2005 7
  • TREBALL-ECONOMIA L’ALTRA REALITATVotar o no votar, 2a Trobada dAdministracióaquesta era laqüestió? Timanfaya Local a Barcelona FETAP-CGT parlar i posar en comú sobre lacció (fetap@cgt.es www.cgt.es/fetap)Q uan vegin la llum aquestes línies ja shaurà celebrat el referèndum sindical portada a terme en cada locali- tat, les diverses problemàtiques exis- Osobre la Constitució Europea, segura- rganitzades per les Federa- tents, la coordinació entre delegats iment fins i tot en podria anticipar el re- cions Estatal i de Catalunya seccions sindicals, lexpansió del sec-sultat, però això és el menys important. dAdministració Pública de la tor dAdministració Local de la CGT,Que pugueu llegir aquestes reflexions a CGT i pel Sindicat dAdministració la reforma de la normativa de lAdmi-posteriori és la meva sincera motiva- Pública de Barcelona de la CGT, va nistració local que prepara el governció. tenir lloc els dies 4 i 5 de febrer, als lo- (Llibre Blanc per a la Reforma del Go- La veritat és que no havia adoptat cals de la CGT a Barcelona, la segona vern Local), informes jurídics, etc. Enuna posició personal sobre si era oportú Trobada de treballadors i treballadores definitiva, una trobada de debat i din-participar en la consulta, que no en la de lAdministració Local de la CGT. tercanvi dexperiència i documentaciócampanya, sobre això últim no en tenia La trobada va comptar amb lassistèn- per continuar amb el dia a dia de lael menor dubte i estava posicionat taxa- cia duna quinzena de seccions sindi- lluita a les negociacions de convenis,tivament pel no, no obstant això, tenia cals de CGT d’ajuntaments de Cata- Barcelona, Consorci del Parc de Coll- ministracions locals, així com en lanà- en lactuació contra el mobbing, en laseriosos dubtes sobre això, a pesar que lunya i de la resta de lEstat espanyol serola (Barcelona), Entitats Metropoli- lisi de les problemàtiques comuns dels reivindicació de drets laborals i sindi-era conscient que era obligada una acti- (Reus, Molins de Rei, Motril, Jérez, tanes de Barcelona i Institut Municipal companys i companyes que treballen cals,... Complementàriament a la tro-tud gens dubitativa. Madrid, Valladolid, Tenerife, Sant Boi de Parcs i Jardins de Barcelona. en aquest àmbit. També es van plante- bada, es van realitzar dues xerrades- Raons per rebutjar la Constitució de Llobregat, Santa Coloma de Gra- En la Trobada es va aprofundir en jar propostes de coordinació territorial col·loqui, una sobre municipalismenhi havia de sobres. La campanya pel menet, Terrassa, Móra dEbre,...) així temes concrets de làmbit de les entitats dins la particular i complexa acció sin- llibertari i laltra sobre els plans de pen-vot a favor es desenvolupava entre com del Consorci de Biblioteques de locals i del personal al servei de les ad- dical dins lAdministració Local. Es va sions.lambigüitat calculada i la mentida mésdescarada. Els que apostaven per esta-blir el nostre futur a lEuropa dels mer- La vaga del 27 de gener va enregistrar un seguiment del 75% a Catalunyacaders no estaven dient res, que lacompetitivitat era leix central sobre el A Sabadell, laqual gravita el nostre incert futur labo-ral tampoc, sobre que sestava desapro- neteja del carrer Al telemàrqueting, no s’atura la lluita contra lafitant locasió per cimentar una ordena-ció social que fos un exemple per a la demana que precarietat i la inestabilitat malgrat CCOO-UGTresta de potències mundials ja ni enparlem. se lescoltin Coordinadora Estatal del amb conceptes extrasalarials com el del segle XXI”, “que som mà dobra Per acabar darrodonir-ho tot, fins i Telemarqueting de la CGT plus de transport. Altres qüestions que barata, intensiva i sense drets”, “ob- (www.cgt.es/telemarketing)tot "els sindicats majoritaris" satreviena exhibir el seu suport a aquesta Cons- E ls i les escombriaires de lempre- sa Smatsa de Sabadell es prepa- incloïa la proposta eren limitar a un màxim de 9 mensualitats la indemnit- jectiu: subrogació”, que “busquem un conveni que reflecteixi degudamenttitució que es troba amarrada a les mul-tinacionals i capitals locals, que defen-sa la flexibilitat de leconomia per ren per a la lluita després de tres mesos de concentracions, manifestacions, in- formació al ciutadà, etc. Els treballa- L a vaga convocada el 27 de gener per la CGT (i la CIG a Galícia) en el sector del telemàrqueting va en- zació que rebrien els treballadors in- definits quan finalitzés una campanya i l’empresa no els pogués reubicar, in- les necessitats dels empleats del sec- tor”... està per veure si signaran ara una proposta patronal de conveni quegarantir lacumulació capitalista en una dors i treballadores de la neteja a Saba- registrar un seguiment del 75% a Ca- demnització per sota del que marca consolida aquesta “esclavitud labo-àrea deconomia de mercat obert i de dell, després de sis anys sense talunya, mentre que en el conjunt de l’Estatut dels Treballadors o, pel que ral” a canvi de 14 alliberats. Està perlliure competència, on els moviments signatura de Conveni i després de tres l’Estat espanyol va ser del 60%. fa als canvis de subcontracta, es pro- veure si sotmetran a l’aprovació delsde capitals, de mercaderies i de treba- mesos de pressió, després dun any i Aquest sector dóna treball, a l’Estat posen uns nivells de subrogació de treballadors qualsevol proposta abanslladors, pretenen instaurar leconomia mig dimmobilisme en la mesa nego- espanyol, a prop de 60.000 persones, plantilles inferiors als reivindicats pels de signar-la com es reclama en les fu-més competitiva del món i aconseguir ciadora, intensificaren la pressió du- de les quals unes 12.000 treballen a sindicats. La proposta tampoc deia res lles de signatures recollides aquestsuna hegemonia semblant a altres blocs, rant el mes de febrer podent arribar Catalunya. La CGT continuarà les sobre la prohibició d’acomiadaments dies endarrere?. Aviat ho veurem.on els serveis col·lectius bàsics queden aviat la vaga. mobilitzacions i una recollida de sig- en cas de disminució de la quantitat de La CGT podria pujar al carro den-determinats amb una garantia formalis- En assemblees mantingudes amb el natures per a intentar avançar en la ne- trucades, o sobre garantir dos dies set- trar al repartiment dalliberats i expli-ta, però sense compromís que es donin personal els dies 26 i 27 de gener, el gociació del Conveni, "bloquejada" manals de descans. I finalment la pa- car mentides, però per dignitat, co-sota titularitat pública, enunciant-los Comitè dEmpresa liderat per la CGT per la patronal des de fa un any. tronal proposava un augment anual herència, vergonya ... s’hi neguen. Lasota leufemisme de "serveis econò- fa un balanç de la situació, i explica Aquesta vaga va ser convocada en dels salaris d’un ridícul 1’25% pel CGT en el Telemàrqueting són abansmics dinterès general"... que a pesar de les reunions mantingu- solitari després de la traïció de CCOO 2005 i un 1’50% pel 2006. Però el que de res treballadors de telemàrqueting i Moltes raons, menys de les que se- des amb les formacions polítiques que i UGT (vegeu més informació al “Ca- realment crida latenció en la proposta no es poden enganyar a si mateixos igurament procuraven que descobríssim integren lequip de govern, liderat pel talunya” 61) i uns dies després que la patronal que pretén deixar tot com als seus companys sobre una propostaels pares de la Convenció que va donar PSC, en cap moment no shan pronun- patronal del sector fes arribar als sin- està o pitjor, és que ofereixen 14 alli- patronal que omple de buidor que nollum a aquesta Constitució i, per no de- ciat a favor ni en contra de cara a lopi- dicats una nova proposta de negocia- berats per als sindicats signants, que resol res i beneficia només la patronal.cebre, la CGT de Catalunya no ha estat nió pública. LAjuntament de Sabadell ció de cara al III Conveni Estatal del traduït a diners són entorn de 163.622 És imprescindible que s’aconsegueixia laltura de les circumstàncies, desa- només en una frase inclosa en una de Telemàrqueting que estava fins i tot euros, més de 27 milions de pessetes un Conveni que garanteixi sense am-profitant de nou locasió dabanderar les nostres notícies sobre informació per sota de la que havia negociat en anuals. 14 alliberats justificats per a bigüitats els drets laborals. Les As-amb contundència loposició a aquest ciutadana va annexar una reeferència secret amb CCOO i UGT el passat 21 unes “comissions de treball del conve- semblees de Treballadors del 30 deembolic. al tema en dir que "LAjuntament de desembre i de la qual finalment es ni” que durant el segon Conveni no es desembre passat en els centres de tre- Per tot això, vaig participar el dia 20 manté reunions periòdiques amb lem- va tirar enrere. La nova proposta de la van engegar perquè en paraules ball de 8 comunitats autònomes vanen el referèndum i vaig votar no a la presa per parlar de lestat del servei patronal mantenia els mateixos 9 dUGT-CCOO no les constituirien ser clares: cal continuar les mobilitza-Constitució Europea, la qual vol que però no tenen competències en la ne- punts que l’anterior però modificant el sense “mitjans sindicals” i en paraules cions i lluitar per un conveni que me-adquireixi rang de norma fonamental gociació. Això és cosa de la Generali- redactat d’alguns d’ells per tal de limi- de la patronal no podien fer-se càrrec reixi la pena. Per a la CGT es conti-de convivència la destrucció de drets tat". tar-los o deixar-los de forma més am- daquests mitjans. Per a qui tingui ulls nuen obviant els punts fonamentalssocials, lexplotació dels immigrants, la Els treballadors i les treballadores bigua. A tall d’exemple, el canvi de la per veure-hi no hi ha masssa per expli- que generen inestabilitat i precarietatliquidació dels serveis públics essen- els han contestat que la Generalitat frase “increment de tots els conceptes car. en el sector i, per tant, s’aposta percials, la supeditació dEuropa als inte- (amb el seu Departament de Sanitat) ja retributius” per “increment de tots els CCOO i UGT parlaven fins a fa continuar les mobilitzacions i conti-ressos imperialistes dEstats Units, la vindrà a veure les rates de tres metres conceptes salarials”, que introdueix poc en els seus comunicats que el te- nuar potenciant l’autoorganitzacióinjustícia i la desigualtat social. pels carrers, si es dóna el cas. l’arbitrarietat sobre el que passaria lemàrqueting és “lesclavatge laboral dels treballadors del sector.8 Catalunya. Març de 2005
  • TREBALL-ECONOMIA Incompliment de la Llei de A PEU DE CARRER Més del mateix riscos laborals a Correus Josep Manel Busqueta, economista i pastisser Qui no ho tenia clar que en prengui nota: malgrat que el 60% de la població de lEstat espanyol passi olímpicament Col·lectiu Catalunya i Carlos mergència i evacuació en 176 dels 189 del circ europeu i del 40 % restant a la Navarro centre de la demarcació de Barcelona ratlla dun 30% expressi el seu rebuig al (només sha fet a 13), que no shan rea- tractat Constitucional, aquí no passaS han iniciat dos processos san- litzat avaluacions especifiques de ma- res! Visca la democràcia i la cosa con- cionadors per la Inspecció de nipulació manual de càrregues, que no tinua. Aquesta és la legitimació -diuen Treball contra Correus per in- es té en compte lassessoria dels tècnics que "suficient"- que necessita la pro-compliment de la Llei de Prevenció de del servei a lobertura de nous centres posta de Constitució per tirar endavantRiscos Laborals. Segons lacta número de treball i que, per tant, les condicions en el seu llarg periple pels diferents40.625, la Inspecció de Treball ha materials en què els treballadors pres- estat europeus fins al 2007.constatat que: ten els seus serveis generen risc tant Mentre a nivell de larquitectura del -No shan constituït els Serveis de per a la seguretat com per a la salut projecte sintenta deixar-ho tot llest perPrevenció en les direccions territorials. dels mateixos. satisfer els anhels de benefici del capi- -El servei de Prevenció de Correus Per tot això, Inspecció de Treball ha tal a un altre nivell, els que mouen len-per a tot lEstat consta de dos especia- procedit a iniciar dos procediments granatge del "projecte europeu" conti-listes en Seguretat en el Treball i dos sancionadors, un per no haver realitzat nuen fent de les seves, ara en forma deespecialistes en ergonomia i psicologia les avaluacions de risc en 168 centres directiva europea. A proposta del Sr.aplicada, per a la realització dactivitats de treball i un altre per no realitzar els Frits Bolkenstein sha preparat una di-tècniques, havent de desplaçar-se a plans demergència i evacuació en 176 rectiva que pretén "crear un marc jurí-totes les demarcacions i localitats, i és centres. dic que suprimeixi els obstacles queimpossible que amb quatre tècnics su-periors es puguin realitzar les activitats Judici a Correus de Tarragona També es proposa la remissió de lexpedient a la Direcció Especial de la soposen a la llibertat destabliment dels prestadors de serveis i a la lliure circu-preventives necessàries per garantir lasalut dels treballadors. per incompliment de conveni Inspecció de Treball i Seguretat Social (Madrid) amb lobjecte que es realitzen lació dels serveis entre els estats mem- bres". El concepte de "servei" diu que -A la demarcació de Barcelona hi ha Col·lectiu Catalunya i que per contra contracta perso- actuacions inspectores quant a la cons- agafa "tota activitat econòmica no as-189 centres de treball amb 9.126 treba- nal nou de manera eventual titució i funcionament del servei de salariada realitzada normalment alladors de mitjana i que només sha fet El 9 de novembre, al jutjat de so- quan hi ha temporades de més prevenció propi a la Societat Estatal de canvi duna remuneració". Si bé semblalavaluació de riscos en 21 dells, 8 cial número 1 de Tarragona es va feina, la qual cosa implica condi- Correus i Telègrafs. La CGT ha enviat que els serveis prestats per lEstat que-dells per part del servei propi i 13 per realitzar un judici contra Correus i cions laborals inferiors a les pac- aquesta acta dInspecció de Treball i ha den fora de làmbit de la directiva,un servei aliè contractat puntualment Telègrafs per presumpte incom- tades en el conveni. El 14 de de- sol·licitat als representants dels diver- aquesta afectaria de ple a tots els treba-per a un pla de xoc. El total avaluat re- pliment del Conveni Col·lectiu. Es sembre es va fer pública la sos grups parlamentaris del Congrés la lladors autònoms que es dediquen alspresenta l11% dels centres de treball a tracta dun Conveni que afecta sentència, en què el jutjat social creació duna Comissió de Diputats a fi serveis i als serveis sanitaris, educatius,la demarcació de Barcelona. uns 2.000 treballadors i treballa- estima inadequat el procediment de visitar diversos centres de treball, etc., de les empreses "concertades" de Com a conclusió, lacta diu literal- dores eventuals de les comar- seguit pel Departament de Tre- per tal que constatin la més que precà- les xarxes de serveis públics.ment que "els mitjans humans assig- ques tarragonines. Correus té ball a instàncies de la CGT. Des ria situació en què la majoria de treba- La proposta de Directiva té algunanats al servei de prevenció propi són des de 1993 una llista de perso- de la Secció Sindical de CGT a lladores i treballadors de Correus rea- perla que mereix ser mencionada, commanifestament insuficients... tenint en nal en espera dunes 2.000 per- Correus de Tarragona, es lamen- litzen la seva activitat diària. Aquestes per exemple el principi "del país dori-compte el volum de treballadors i cen- sones, aspirant a treballar. La ta la decisió judicial, però es con- visites haurien de servir com a pas gen". Segons aquest: el prestador detres de treball..., origina que no shagin Secció Sindical de Correus de sidera que la sentència no entra previ a la creació duna veritable cultu- serveis (persona o empresa) dun paísrealitzat avaluacions de risc en la majo- Tarragona de la CGT va denun- en el fons de la denúncia, per ra de prevenció, a lempresa amb nom- que sestableixi en un altre país mem-ria de centres de treball (168 no ava- ciar que fa set anys que lempre- tant no ninvalida el contingut i es bre més gran dempleades i empleats bre de la UE haurà de complir tan solsluats a la demarcació de Barcelona), sa no té en compte aquesta llista portarà endavant. de lEstat, 65.000, i amb prop de les lleis del "seu" país i no les del paísque no shagin realitzat plans de- 12.000 centres de treball. on sha desplaçat i on actua". ‘Dum- ping’ social, fiscal, etc., serien perfecta- ment legals segons la "magnífica" pro- posta que ens preparen. No té tampocEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya reconeix en una sentència el que sanomena "reducció o elimina- ció de les condicions dautorització":que la síndrome del cremat o burn out és un accident laboral els Estats no podran posar condicions a lestabliment dun "prestador", ni de na- Redacció "del concepte daccident" habitual que sió de la mútua que es considerés que ven "cada vegada que havia de reini- cionalitat, ni de residència, ni de neces- ocasiona una "lesió sobtada i inespera- la patologia de la professora derivava ciar lactivitat laboral, ja que els símp- sitat econòmica del servei, ni de limi-E l Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha reconegutque la "síndrome del cremat" o burn da" i que, "per contra, es gesten duna forma lenta i acumulativa" però també "es relacionen directament amb el tre- duna "malaltia comuna" i que es tin- gués en compte alguns trets de la per- sonalitat de lafectada, com el seu "alt tomes remetien en períodes de vacan- ces i caps de setmana". En opinió del tribunal, "ha quedat acreditat que la tació de prestadors establerts en funció de la població o de distàncies, ni sobre la forma jurídica de lempresa, ni sobreout és un accident laboral, en una ball". Recorda que la "síndrome del neuroticisme, escassa tolerància a la causa de les lesions que pateix -la les taxes màximes o mínimes. I a més,sentència en la qual confirma la inca- cremat o desgotament professional" es frustració, trets histriònics" i "desadap- dona- provenen del treball desenvolu- si un estat té actualment normes da-pacitat permanent absoluta concedida defineix com a "esgotament físic, emo- tatius". Segons el parer del tribunal, pat -durant 35 anys- com a professora, questes en les seves lleis, les haurà deper un jutjat social de Barcelona a una cional i mental" motivat per "un procés aquestes dades "no resulten determi- activitat que tots els experts inclouen modificar. I qualsevol empresa podràmestra daquesta ciutat. en el qual sacumula un estrès excessiu nants" per al cas, ja que existeix una en els "grups de risc" a causa de les recórrer judicialment contra qualsevol La mútua del col·legi privat concer- per una desproporció entre la responsa- "precisa" vinculació entre la patologia i condicions que han de desenvolupar el "obstacle" que lEstat li posi. La pro-tat en el qual treballava la dona va re- bilitat i la capacitat de recuperació" de el treball que "ningú discuteix" i el fet seu treball" les persones afligides de posta de la directiva Bolkenstein en-córrer la decisió del tribunal de primera lempleat. que la dona "tingui una determinada burn out. Per aquest motiu, el tribunal tronca amb la línia del acord GATS deinstància en entendre, entre altres argu- En opinió del tribunal, en aquest cas personalitat en res influeix" en el cas. reconeix la incapacitat permanent ab- lOMC. Lobjectiu és evident: a lactua-ments, que la dolència de la mestra no la síndrome del burn out ha afectat la La professora va estar de baixa més soluta de la professora per continuar la litat el capital no està disposat a renun-es devia a un accident laboral perquè professora "estant en el treball i com a dun any a causa de l"elevat nivell seva labor docent i condemna la mútua ciar a l’apetitós àpat que suposen elsno estava clara "la relació causal entre conseqüència daquest" i li ha ocasio- dansietat" que sofria i que li va provo- del centre escolar en la qual treballava serveis (60% del PIB mundial). Si noel treball i la seva malaltia". No obstant nat "un deteriorament que actualment car "baixa autoestima, sentiments din- la professora a abonar-li una pensió del satura aquesta directiva, què vindràaixò, lescrit del TSJC aclareix que no li permet lactivitat laboral". La capacitat i culpa, i ansietat extrema", cent per cent de la seva base regulado- després daixò? Tenim elements peraquest tipus de dolències sallunyen sentència rebutja així mateix la preten- entre altres trastorns, que saccentua- ra. témer el pitjor.Catalunya. Març de 2005 9
  • TREBALL-ECONOMIA LES MIL CARES DE LA PRECARIETATHistòries de La indústria tradicionalManpower alCirc du Soleil valenciana: en crisi Nani Moré zació i la mà dobra femenina. Text: Emilia Moreno de la Vieja, secretària general CGT del País Amb unes estructures escassament Valencià; foto: Mireia BordonadaE l camí duna gestió pot tenir una durada indefinida depenent de la capitalitzades i un molt limitat suport de les administracions públiques la de- Eprofessionalitat que tinguin els impli- l teixit industrial valencià tra- rivació cap a leconomia desregularit-cats en la història, en el cas de Manpo- dicional dedicat a sectors com zada duna part de la producció és les-wer els possibles poden arribar a ser el calçat, el tèxtil, el joguet o la tratègia comuna per mantindre laimpossibles. Fa quatre mesos, el Circ ceràmica, té el seu origen en explota- competitivitat, així doncs es descentra-du Soleil estava a Madrid amb lespec- cions artesanals, que a principis del litza la producció a través de subcon-tacle "Dralion" i jo vaig treballar a la segle XX van desembocar en xicotetes tractació de distintes fases del procés icuina contractada per Manpower. El indústries familiars amb la introducció la generalització de leconomia sub-dia que vaig firmar el contracte hi duna mecanització elemental i lorga- mergida.havia un error en la data dinici i la noia nització del factor humà de producció. Així, les empreses matrius al llargde Manpower el va corregir amb Tipp- En els anys 50 es produïx lentrada de dos dècades shan anat desprenentex, no podíem treure el contracte del de capital estranger que busca rendibi- de la mà dobra que quedava en mansrecinte, tan sols llegir i signar, ens litzar la seua producció aprofitant els de xicotetes empreses subcontractades,varen dir que en una setmana en tindrí- baixos salaris. És letapa de major crei- o simplement treballaven directamentem una còpia. Cada setmana hi havia xement industrial, sustentada princi- sota la seua responsabilitat com a autò-una excusa preparada, "han de portar palment per la mecanització, la cadena, noms o en leconomia submergida, iles còpies de laltra oficina", "avui el repartiment del treball per seccions shan anat limitant a gestionar la distri-plou" i "demà ja veurem". especialitzades i el manteniment de rit- bució de la marca. Vaig començar a treballar el 10 doc- mes constants de producció. En molt poques ocasions sha perce-tubre, el primer problema va ser lidio- Els productes tenen eixida, no sols but per part de les xicotetes empresesma ja que a nosaltres ens havien dema- en el mercat intern, sinó també en lex- que assumien lexplotació la necessitatnat langlès com a requisit per a la feina terior, es produïx de fet la plena ocupa- de tornar a la producció de qualitat,i en aquella cuina parlaven francès. ció de les comarques i aquestes neces- pròxima al seu origen artesanal perÉrem dos equips, el primer equip eren siten atraure més mà dobra, que arriba poder fer front a la competència queels treballadors permanents del Cirque des de la zones deprimides de Castella- resulta de nous països emergents, pro-du Soleil i laltre equip nosaltres els La Manxa, Aragó, Múrcia i Andalusia. ductors industrials amb costos molt"cirqueadours" (els treballadors tempo- Lèxit en aquesta etapa es basa, a més baixos i cap a on han traslladatrals de Manpower), compartíem el ma- més de per un saber fer tradicional que bona part de la producció les empresesteix espai però era lúnica cosa que arranca de lartesania, en el baix cost propietàries de les marques.compartíem. Hi ha temporals treba- del producte aconseguit pels baixos sa- I si les empreses afectades no hanllant a la carpa, a les taquilles, a la se- laris i perquè una part de la producció sabut o no han volgut veure el proble-guretat i tots tenen dret a venir a la es realitza fora de les fàbriques, en les de la productivitat, mentre es mante- ducte de major qualitat susceptible de ma, resolent-lo majoritàriament amb elcuina a menjar pagant. Els treballadors cases, és el treball de la dona, que com- nen els costos fixos de producció ser venuts a preus més elevats. trasllat de les seues plantes a altres paï-permanents al circ poden venir gratis, patibilitza les seues labors domèstiques No obstant, no hi ha una política de Aquest procés ha descarregat sobre sos més favorables, les administra-el menjar que ells no volen es guarda a amb treball a estall, mal pagat i mai re- previsió adequada per resoldre la con- la mà dobra el pes fonamental de la- cions han mirat constantment cap a unles cambres, uns dies, una setmana o... conegut. juntura, sinó que davant de la com- just dels sectors, imposant-se lexplota- altre costat, fomentant sectors amb ren-per escalfar-lo posteriorment i donar-lo En els 70, sinicien els primers símp- petència daltres països productors a ció de nous jaciments de mà dobra ba- dibilitat momentània com la construc-als temporals quan vinguin pagant. tomes de la globalització, amb una si- preus més baixos sha optat per abaixar rata, en els municipis rurals veïns dels ció i el turisme i deixant abandonada a El 8 de novembre, vaig cobrar la pri- tuació de pèrdua de competitivitat en els preus del producte local, en compte nuclis industrials, altres municipis la seua sort la indústria tradicional va-mera nòmina, tenia un error de 15 els mercats internacionals i un descens de competir amb ells oferint un pro- marginals als processos dindustrialit- lenciana.hores al meu favor que no em pagaven,vaig reclamar i em varen dir que ho co-braria el pròxim mes. El 25 de novem-bre, vaig deixar la feina voluntària-ment, els de Manpower em varen Boicot als productes de LG-Philips per aturar el tancament de Miniwattamenaçar que si no donava els quinze Xarxa Solidària contra els a lhora dobligar el grup Philips, poste- seva oposició a aquesta mesura i la tiva, i exigeixen als sindicats majorita-dies només cobraria la meitat del sou. Tancaments i la Precarietat riorment LG-Philips, a invertir en seva decisió de lluitar-hi en contra i ha ris i al Govern de la Generalitat que de- Vaig tornar a casa meva sense saber noves tecnologies i nous productes que exigit al conseller de Treball i al Go- fensin la indústria de Catalunya i no essi cobraria la totalitat del sou o la mei-tat, el 8 de desembre em van ingressarel sou de novembre sense les 15 hores D es de fa més de 12 anys, la multi- nacional Philips intenta liquidar la fàbrica de Miniwatt i tots els seus garantissin el volum docupació i un futur sense sobresalts. Ara, la multinacional, animada pels vern de la Generalitat que no accepti cap expedient dacomiadaments pre- sentat per la direcció de LG-Philips i dobleguin davant les multinacionals, legislant i exigint a Madrid i a Brus- sel·les lleis que dificultin i penalitzinpendents doctubre, vaig trucar per re- centres de producció en lEstat espan- vents favorables a la deslocalització que en cas dabandonament de la mul- aquestes pràctiques de rapinya i xantat-clamar, em van dir que estaven paga- yol, la majoria dells situats a Catalu- productiva i la possibilitat daconseguir tinacional, intervingui la fàbrica. gistes de les multinacionals.des i que menviaven les nòmines a nya. grans beneficis amb lespeculació im- Els treballadors i les treballadores de Per això, des de la Xarxa, han fetcasa perquè ho comprovés. Vaig rebre La resistència dels treballadors i tre- mobiliària dels terrenys (més de Miniwatt sempre han estat en primera una crida a comitès, seccions sindicals,les nòmines, les 15 hores no estaven in- balladores de Miniwat amb les seves 30.000 milions de pessetes a Mini- línia en defensa dels drets socials, la- sindicats i als moviments socials percloses enlloc i des daquell dia he trucat contundents respostes, amb dues va- watt), ha decidit no esperar més i tocar borals i econòmics de la seva classe, en tal que manifestin el seu suport alsun munt de vegades a Manpower Ma- gues indefinides (88 dies de vaga), el dos amb les produccions a un altre la lluita contra la dictadura franquista, companys i companyes de Miniwatt,drid i a la Patrícia de Manpower i em ocupacions de la borsa, crema de lloc. pels drets democràtics i les llibertats amb comunicats i altres activitats so-diuen que lordre està donada però han pneumàtics i manifestacions a Barce- Així, lany passat, amb la signatura nacionals de Catalunya. lidàries, donant suport a totes les mobi-passat quatre mesos i no tinc els diners. lona, ha fet que la multinacional sho dUGT i CCOO i la benedicció del go- Les organitzacions sindicals, socials litzacions que ells decideixin. Les 15 hores són dos dies de feina doc- pensés abans de donar un pas definitiu. vern tripartit de la Generalitat, la multi- i polítiques que formen la Xarxa So- Com a primera mesura efectiva entubre que no vaig cotitzar i això és irrecu- La falta de política industrial dels nacional va tancar Novalux i fa només lidària contra els Tancaments i la Pre- suport dels treballadors de Miniwatt, laperable, els diners de les trucades també i governs de CiU-PP i el seu suport in- una setmana ha liquidat Lámparas Z. carietat, de la qual CCOO de Miniwatt Xarxa Solidària contra els Tancamentsencara que sé que el Circ les ha pagat a condicional "a les lleis del lliure mer- Ara han anunciat que volen tancar nés membre actiu des dels seus inicis, i la Precarietat crida a tota la ciutadaniaManpower, jo he decidit renunciar perquè cat capitalista i a la seva salvatge com- Miniwatt pel proper 31 de març. El han fet seva aquesta lluita, a la qual hi a fer un boicot als productes de LG-no vull gastar més temps ni diners. petència" van ser obstacles insalvables Comitè dEmpresa ha manifestat la donen el seu suport decididament i ac- Philips.10 Catalunya. Març de 2005
  • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES Tema del mes LA MAJORIA DE GENT ES VA QUEDAR A CASA, VA GUANYAR EL SÍ I EL NO VA SER DESTACAT...Malgrat tot, no a la Constitució Col·lectiu Catalunya del Vendrell i al Pla del Penedès. Cassolada al mig de la Diagonal de Bar- celona contra els presidents Zapatero i a societat civil catalana s’ha enfron- Chirac (que es trobaven a Barcelona enL tat a la partitocràcia un cop més, en aquest cas per dir no a la Constitu-ció Europea. I un cop més, la multiplicitat un acte a favor del sí). El dispositiu policíac no deixà arribar els 500 manifestants al Palau de Congressos.de veus han trencat el silenci que la seva Dissabte 12 de febrer“llibertat d’expressió” controlada ens Més de 10.000 de persones participen ennega. El no, malgrat els resultats, ha estat una manifestació a Barcelona contra laabsolutament majoritari en arguments i en constitució europea, convocada per laactes organitzats. Els moviments socials Campanya "Països Catalans contra lahan optat clarament per rebutjar la Consti- Constitució Europea", entre moltes altrestució Europea fent-hi campanya en contra, organitzacions i entitats hi participa lapel no al referèndum o per l’abstenció. No CGT. Al matí, jornada de debat: "Perquèsón tots els actes però sí molts d’ells. ens oposem a la Constitució Europea?" aDimecres 2 de febrer la Universitat de Barcelona.Al local de la CGT a Reus presentació del El Col·lectiu pels Drets Socials del Pallars,llibret "No a la Constitució de lEuropa del organització composada pels diferentsCapital", i xerrada-debat contra la Consti- moviments socials del Pallars, entre ellstució Europea a càrrec de Manolo Sáez CGT, organitza a la Biblioteca Pública de(Baladre). Dijous 3 de febrer La CGT de Tremp una xerrada contra la ConstitucióTarragona organitza a la URV la presenta- Europea a càrrec dEmili Cortavitarteció del llibret "No a la Constitució de lEu- (CGT).ropa del Capital" i xerrada-debat contra la Concert contra la Constitució Europea aConstitució Europea a càrrec de Manolo Badia del Vallès. També debat sobre laSáez i Josep M. Busqueta (Baladre). Constitució Europea a Cervera. (DdP).Divendres 4 de febrer Diumenge 13 de febrerNo a la Constitució Europea. Xerrada a Concentració contra la Constitució Euro-càrrec de Josep Manuel Busqueta, Trini pea al Balcó del Mediterrani de Tarragona,Busqueta i Manolo Sáez a la Biblioteca amb àgora pública.Pública de Lleida organitzada per la CGT També diversos actes a la Plaça del Vi dede Ponent i La Maixanta. Xerrada a Sant Girona. (DdP)Sadurni dAnoia al Casal dEntitats. Dilluns 14 de febrerDissabte 5 de febrer Recital contra la Constitució Europea a lesXerrades i actes contra la Constitució Eu- Cotxeres de Sants de Barcelona. (DdP)ropea als barris del Poble Nou i de Gràcia Xerrada sobre "LEuropa del Capital" al(Barcelona). També es realitzà un acte Bar es Pinzell de Ciutat de Mallorca, ambcontra la constitució a la Sala dActes de Bernat Riutort. (DdP).lAjuntament de Besalú, a Cardona, Saba- Dimarts 15 de febrerdell, (DdP) Xerrada contra la constitució europea alDiumenge 6 de febrer Casal Municipal de Torredembarra. TambéXerrada a Gelida. es realitzà un altre acte a lAteneu PopularDimarts 8 de febrer de Ponent de Lleida, amb la participació,Xerrada contra la Constitució al CC de entre daltres, de Pau Juvillà (CGT).Sant Pere i Sant Pau de Tarragona. També També: acte informatiu al CIEMEN de Bar-es realitzà un acte acadèmic pel no a lAu- celona.la Magna de la Universitat de Barcelona. Dijous 17 de febrerMés actes a Cardedeu, Corbera de Llo- Jornada de mobilització estudiantil contrabregat, Mollet, (DdP) la Constitució Europea a Barcelona: atura-Dimecres 9 de febrer des a les tres universitats públiques i ma-Xerrada contra la Constitució Europea a nifestació de 5000 estudiants. XerradalAula Magna de la Facultat de Lletres de contra la Constitució Europea al local de laTarragona. Més xerrades a lHospitalet de CGT a Barcelona amb intervencions deLlobregat, Manresa (DdP) Juan Carlos del Val (secretari general deDijous 10 de febrer la CGT de Catalunya), Trini Busqueta (Ba-Xerrades contra la Constitució Europea a ladre) i Elena Díaz (Ecologistes en Acció).Terrassa, Sant Pau dOrdal i Vic. Acte públic al Teatre Bràvium de ReusDivendres 11 de febrer contra la Constitució Europea amb inter-Acte contra la Constitució Europea al local venció de representants de diversosde la CGT a Vilanova i la Geltrú a càrrec col·lectius socials, entre ells la CGT.de Diego Rejón i Emili Cortavitarte (CGT). Divendres 18 de febrerActe contra la Constitució Europea al local Xerrada a lEscorxador de Vilafranca delde la CGT a Cornellà amb Bernardo Ro- Penedès.dríguez (CGT). Dissabte 19 de febrerTambé hi hagué altres xerrades: al Casal Manifestació contra la Constitució Euro-Popular la Calderera de Riudoms a càrrec pea a Vilafranca del Penedès.de Laia Altarriba, al Centre Cívic lEstació (DdP): “Diari de la Pau”.Catalunya. Març de 2005 11
  • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES Cronologia > EL MOVIMENT > DELS MOVIMENTS Neix a Catalunya el El Banc del Temps a Tomb Antirepressiu Lleida, alternatives d’organització ciutadana Lodestraler, membre de L’Ocell Negre A la ciutat de Lleida, l’Ocell Negre jun- tament amb la participació d’altres Podeu contactar amb nosaltres a cronocata@cgt.es - (C-I) recull les notícies extretes de Contra-Infos. (zitzania@sindominio.net, sindominio.net/zitzania) - Més informació a barcelona.indymedia.org - I als web de CGT: www.cgt.es/cgtcatalunya www.cgt.es www.rojoynegro.info col·lectius com Suport Ponent, la Mai- xanta, la CGT, CSO La Gàbia, estem im- Des de loctubre del 2004, persones vin- pulsant una nova forma de participació culades a diferents col·lectius antire- FINS AL 15 DE FEBRER DIMECRES 19 DE GENER sa: 4 anys sense en Zígor Larredonda. Fornieles al Centre Cívic del Carrilet de publicitat. En realitat es tracta duna de- DIJOUS 10 DE FEBRER nova ofensiva amb la que amenaça la- ciutadana, el Banc de Temps, basat en pressius es van trobar a Barcelona per ▼ VIVA ZAPATA! Actes dinformació i Reus. núncia presentada per la discoteca "LEXPERIÈNCIA DUN LLUITADOR juntament de Barcelona. (CI) l’intercanvi igualitari d’habilitats i co- tal de dinamitzar la resposta davant de debat sobre la situació actual a Chia- LADVOCAT dels tres joves detinguts Pont Aeri de Manresa, que al seu torn per la pau" xerrada de José Mulligan, a EL COL·LECTIU DEDUCACIÓ lliure neixements. diverses causes i judicis presents arreu DIVENDRES 14 DE FEBRER pas (Mèxic) i la lluita del zapatisme. al barri de Gràcia de Barcelona la mati- va ser tancada després duna intensa càrrec del Comitè Oscar Romero a Lahuasca presenta el seu projecte L’intercanvi de coneixements i habili- del territori des de la perspectiva de SINICIEN LES JORNADES Llibertà- Presentació dels llibres "Miradas, ecos, nada del 8 de gener presenta una de- campanya contra les agressions feixis- lAula Magna de la URV de Tarragona. educatiu a lespai "La font de leucalip- tats ha estat una constant en la història lacció conjunta i coordinada. ries de Santa Coloma de Gramenet, reflejos... del zapatismo a la utopía y vi- núncia contra la Guàrdia Urbana de tes que es produïen al seu voltant. (CI) CONFERÈNCIA DE DELEGATS i de- tus" de Torre Baró (Barcelona). Con- dels éssers humans. D’aquesta mane- La idea resultant és lencadenament sota la denominació dInvierno Negro, ceversa" (editat per la CGT) i "EZLN 20 Barcelona per cinc delictes de lesions, XERRADA DE PRESENTACIÓ del lli- legades de la Federació del Metall centració contra el desallotjament de ra, no podríem entendre com hem arri- duna sèrie dactes, més o menys inde- amb xerrades i actes fins al 18 de març y 10. El fuego y la palabra" (editat per amenaces, detenció il·legal, contra la bre "Todo sobre la Renta Básica" a cà- FEMEC-CGT al local de la CGT a Bar- lAteneu Llibertari de Viladecans aprofi- bat a les societats actuals sense tenir pendents, a diferents localitats (muntat al CSO La Fabriketa i a lAteneu Popu- Virus Editorial) al centre social El Casal integritat moral i els drets individuals. rrec de Baladre al local de la CGT a Te- celona. tant una actuació de la Fura dels Baus en compte aquesta transmissió de co- per les persones daquests llocs i sobre lar Júlia Romera. de Reus i posteriorment el dijous 20 a (CI) rrassa. CONCENTRACIÓ DAVANT EL PAR- a la vila. Participaren unes trenta per- neixements i habilitats. Aquesta trans- la temàtica que les afecti), fixats entre lAula Magna de la Facultat Rovira i Vir- LA COMISSIÓ de la Dignitat organitza LAMENT de Catalunya de treballadors sones. (CI) missió sempre s’ha desenvolupat en dues dates concretes, però aquest cop DISSABTE 15 DE FEBRER gili de Tarragona, amb la presència de un acte al Camp de la Bota de Barcelo- DIJOUS 3 DE FEBRER de centres geriàtrics convocada per la àmbits predominantment diferenciats: amb clar contingut antirepressiu. Lac- José Luis Humanes (CGT) i Iñaki Gar- na, en homenatge als afusellats i re- SINICIEN A MOLINS de Rei els actes CGT i la UGT. DISSABTE 12 DE FEBRER en l’àmbit privat i familiar, en institu- tualització dels actes que saniran su- cia (Col·lectiu de Solidaritat amb la presaliats pel franquisme, en el dia en de la Fira de la Candelera dels espais AL KOMPLEX OKUPAT Lúdico-Polític cions d’àmbit públic com escoles i uni- mant a aquesta campanya la podeu tro- Rebel·lió Zapatista). Organitzat per la que feia 66 anys de linici dels espolis okupats i dels col·lectius de la vila. La Fera de Gràcia (Barcelona), pre- versitats, o bé entre el grup d’iguals, és bar a la web www.moviments.net/tomb CGT i diverses entitats del Camp de de documentació a Barcelona. sentació de les Jornades entorn lAuto- a dir entre les nostres amistats. En els Tarragona. lAteneu Enciclopèdic i Popular. DIVENDRES 4 DE FEBRER nomia Obrera i lAcció Directa als anys dos primers àmbits, la transmissió de MANIFEST DEL TOMB DESALLOTJADES TRES CASES DISSABTE 29 DE GENER MASSA CRÍTICA carnavalesca de ci- 70, i Xerrada-debat: Agitació armada i coneixements els hem d’entendre de ANTIREPRESSIU okupades a Barcelona, dos del barri de DIMECRES 26 DE GENER LA COORDINADORA Tarragona Pa- clistes pel centre de Barcelona, amb la acció directa, del MIL als GG.AA., amb manera vertical i unidireccional. Es a la Ribera i una de la Barceloneta. En el MANIFESTACIÓ ANARQUISTA a ASSEMBLEES PREPARATÒRIES de trimoni de la Pau lliura 5.107 signatu- participació dunes 70 persones. (CI) Emili Pardiñas (exMIL), Ricard de Var- dir, són els professors o els pares els Malauradament, la repressió és una re- cas daquest últim havia estat okupat el Barcelona en homenatge a Xosé Ta- mobilitzacions per part dels treballa- res contra la presència dels vaixells de gas-Golarons (exOLLA, historiador), que transmeten els coneixements als alitat quotidiana entre la gent que ens divendres 14 de gener i els okupants rrío, pres anarquista mort recentment, dors de lempresa Smatsa (neteja de guerra al port de Tarragona. Es realitza DISSABTE 5 DE FEBRER Michelle (exMIL, GARI) i Sergi Rosés alumnes o als fills. Per altra banda, en oposem a lactual model polític, social i denuncien haver estat detinguts sense amb la participació dunes 500 perso- Sabadell), en lluita per un conveni una roda de premsa davant de lajunta- FINALITZEN LES SEGONES Troba- (historiador, autor del llibre "El MIL una el grup d’iguals és on prenen més im- econòmic i apostem per la creació de que en cap cas sels mostrés cap nes. (CI) digne. Judici contra els encausats per ment i es realitza una petita manifesta- des dAdministració Local de la CGT historia política"). portància els valors de reciprocitat, noves formes dorganització social. mena davís ni dordre de desallotja- protestar contra el Pla Caufec. Eren ció. als locals de la CGT de Barcelona. Els ACTE AL MUSEU dHistòria de Cata- igualtat i solidaritat. Dençà l11-S, estem assistint a lestabli- ment. (CI) DISSABTE 22 DE GENER tantes les contradiccions dels Mossos NOVA OCUPACIÓ al Prat de Llobre- veïns del barri del Carmel de Barcelo- lunya, coorganitzat amb la CGT: pre- En aquest sentit, el banc del temps ment de les doctrines "de seguretat" en JORNADA ESTATAL de lluita contra dEsquadra que declararen, que el ma- gat, lantiga escola la Paperera, al car- na surten al carrer per exigir solucions i sentació del llibre "El Canal de los Pre- neix com una nova forma d’intercanviar detriment de les de la llibertat arreu. En DIJOUS 20 DE GENER la Llei dEstrangeria i per una regularit- teix fiscal demanà labsolució dels rer Nicolàs Urgoiti de la localitat. Van demanar responsabilitats, tallant la sos (1940-62) i del documental coneixements i serveis en una organit- els diferents llocs del món això ha tras- QUART ANIVERSARI del tancament zació sense condicions. Manifestació a joves encausats. (CI) ser denunciats el mateix dia. (CI) Ronda de Dalt i el Túnel de la Rovira. "Presos del silencio". zació ciutadana, aquesta nova forma té lluït en diverses accions, des de la gue- dels immigrants a lesglésia del Pi de Barcelona, que aplegà més de 5000 NOU INTENT de desallotjament ma- MANIFESTACIÓ a Barcelona de 200 (CI) com a condicionants que sigui públic, rra contra el terrorisme a Orient fins a ACAMPANA CONTRA EL PLA CAU- Barcelona. 200 persones assisteixen a persones. (CI) fiós al barri de Sants. Sense cap mena músics de carrer davant la nova nor- CARNAVAL REIVINDICATIU per re- DIVENDRES 11 DE FEBRER MÉS DE 10.000 PERSONES partici- que pugui arribar a tots els sectors so- lincrement de lestat penal a Occident. FEC. Als terrenys de l’antic motocròs. lacte de commemoració. (CI) BICICLETADA CONTRA lespecula- dordre judicial, la propietària dunes mativa de lAjuntament, que vol limitar clamar els terrenys de les antigues ca- pen en una manifestació a Barcelona cials i que impliqui la idea d’intercan- Aquí ho podem veure, per exemple, en ESTUDIANTS DINFORMÀTICA de la ció a Mataró, amb la participació de finques okupades, acompanyada les actuacions musicals al carrer. (CI) sernes de Sant Andreu de Barcelona contra la constitució europea, convoca- viar i compartir, on tothom pugui parti- la massificació de les presons, els múl- DIUMENGE 16 DE GENER Universitat Pompeu Fabra de Barcelo- més de 40 ciclistes. (CI) duns 10-15 paletes i una excavadora AGRESSIÓ FEIXISTA contra un jove per al barri. (CI) da per la Campanya "Països Catalans cipar d’aprenent i professor a la tiples projectes aprovats per a la cons- UNS 500 IMMIGRANTS realitzen una na protesten contra la lliçó inaugural ACCIÓ NUDISTA i en defensa dels provà de desallotjar els habitatges. Van membre de lAteneu Llibertari de Vila- XERRADA-DEBAT a lAteneu Lliberta- contra la Constitució Europea", entre vegada. És a dir, que tothom té la capa- trucció de noves (Bages...) i laugment assemblea al local de la CGT a Barce- dels estudis realitzada per Miquel Bar- animals davant del Saló Pell de la Fira ser els Mossos dEsquadra els que van decans a un tren de la Renfe. Els ri de Sant Boi contra la Constitució Eu- moltes altres organitzacions i entitats hi citat d’aprendre alguna cosa, però el desproporcionat dels pressupostos i lona per parlar del nou reglament des- celó, president del 22@BCN denun- de Barcelona. Quaranta persones es convèncer la propietària de desistir en agressors eren uns joves que es diri- ropea amb Quim Boix (Mesa Cívica participa la CGT. Al matí, jornada de que és més important és que tothom té de la capacitat operativa dels serveis trangeria i preparar mobilitzacions en ciant el que suposa aquest projecte. concentren a la porta i vint es treuen la la seva actitud. És la quarta vegada gien a una coneguda discoteca de Vall- dels Drets Socials). debat: "Perquè ens oposem a la Cons- la capacitat d’ensenyar i transmetre allò de seguretat, i en concret, de les Briga- contra. (CI) roba i resten una estona estirades pel que els ocupants pateixen un intent de gorguina. Es dona el cas que és la ter- titució Europea?" a la Universitat de que sap i que al seu dia va aprendre. des dInformació, que veuen augmenta- terra. (CI) desallotjament daquesta mena. (CI) cera agressió feixista patida pel jove de DIUMENGE 6 DE FEBRER Barcelona. En una societat, on la majoria de re- da la seva impunitat. DILLUNS 17 DE GENER DIVENDRES 21 DE GENER ACTE AL LOCAL DE CGT a Vilanova 19 anys en sis mesos. (CI) CONCENTRACIÓ a la Pineda, al Ta- NOVA OKUPACIÓ al barri de Sants. lacions socials estan fortament vincu- Lexperiència ens ha fet adonar que UN DELS PORTAVEUS de la Platafor- i la Geltrú sobre lestada a Palestina DIJOUS 27 DE GENER rragonès, davant de la discoteca 20 persones participaren en lokupació lades al capital, on predomina la com- les situacions i vivències que es donen ma Transgènics Fora declara per una dun grup de vilanovins, passada dia- ASSEMBLEA PREPARATÒRIA de DILLUNS 31 DE GENER Pacha per protestar contra lagressió duna finca al carrer de Rosend Arús. petitivitat versus la solidaritat, on es quan es pateix un cop repressiu, així acció contra els transgènics realitzada positivas i xerrada de Juanan Sánchez, mobilitzacions per part dels treballa- ES REOKUPEN uns habitatges al car- de guàrdies de seguretat a dos joves a CENTENARS DE VEÏNS del Carmel privatitza el benefici i se socialitza el com la denúncia i resposta a aquest no el juliol passat, consistent en segar un secretari de formació de CGT Garraf, i dors de lempresa Smatsa (neteja de rer Reina Amàlia del barri del Raval de finals de gener. es manifesten al centre de Barcelona i dèficit, la ubicació d’un banc del temps pot ser assumida en soledat per un camp de blat manipulat genèticament dun brigadista vilanoví que acabava Sabadell), en lluita per un conveni Barcelona, gràcies a una argúcia legal. tornen caminant al barri reclamant res- als barris de les nostres ciutats pot sig- únic àmbit de lluita o col·lectiu de per- a Gimenells (Lleida). Seixanta perso- de tornar de Palestina. digne. Digual manera, saconsegueix aturar DIMARTS 8 DE FEBRER ponsabilitats polítiques i solucions. (CI) nificar un procés socialment transfor- sones. nes es concentraren davant de la co- CONCENTRACIÓ ANTIFEIXISTA a un desallotjament cautelar a Can Cris- CONDEMNATS a una pena multa de 4 mador i culturalment alliberador. Un La millor manera per combatre la por missaria dels Mossos dEsquadra del DIUMENGE 23 DE GENER Santa Coloma de Gramenet (Grame- tu de Manresa. (CI) mesos a 4 euros per dia dos joves que ASSEMBLEA INFORMATIVA sobre DIUMENGE 13 DE FEBRER espai d’intercanvi on la moneda de i la soledat que crea la repressió és mit- barri del Poble Nou de Barcelona. Pos- MANIFESTACIÓ Salvem Can Barba a net del Besòs) en el 66è aniversari de foren identificats en el desallotjament el procés de regularització de perso- CENTENARS DIMMIGRANTS es canvi no sigui el diner com a tal, sinó el jançant lestabliment de criteris co- teriorment ocuparen la seu del CCPAE la plaça Vallès de Sabadell. lentrada de les tropes franquistes a la DIMARTS 1 DE FEBRER de lAteneu de Sant Andreu. També el nes immigrades sense papers. A La manifesten a Barcelona fins al Foment temps. muns i complicitats a lhora de coordi- (consell que regula la producció agrà- ciutat. Hi participaren 150 persones. Es PRESENTACIÓ a Barcelona de la mateix dia es desallotjada un habitatge Torna. del Treball per reclamar els contractes El Banc del Temps consisteix a inter- nar i repartir esforços. Activar la ria ecològica). (CI) DIMARTS 25 DE GENER realitzà en el marc de les II Jornades Xarxa dEducació Lliure (XEL) amb la ocupat al barri de Vallcarca de Barcelo- DUES-CENTES PERSONES partici- que els permetran ser regularitzats. canviar diferents activitats (idiomes, solidaritat, trencar laïllament i lestig- DECLARACIÓ DAVANT del jutjat DESALLOTJAMENT DE LA CASA Antifeixistes. (CI) participació dunes 50-60 persones de na, Kan Faking Faker, amb ordre judi- pen en una concentració a la plaça (CI) massatges, tasques de bricolatge, clas- matització social han de ser els objec- dinstrucció 13 de Barcelona de tres okupada Mi Casa, situat a la plaça de MENORS IMMIGRANTS tutelats per col·lectius deducació alternativa de cial però sense cap mena davís previ. Sant Jaume de Barcelona convocats SEGONA TROBADA de la Xarxa dE- ses de guitarra, tenir cura de grans i pe- tius principals de la tasca antirepressi- membres de la brigada provincial din- la Revolució de Gràcia (Barcelona), la Generalitat internats en un centre de Catalunya. (CI) La policia va detenir a la persona que per lEuskal Etxea contra la detenció ducació Lliure a Torre Baró. (CI) tits, aprendre agricultura, etc.). En cert va. formació de la Policia Nacional en rela- identificant a la única persona present Vallvidrera intenten autolesionar-se per XERRADA-DEBAT sobre la Renda hi era a linterior de lhabitatge, però la dAsier Burgaleta, acusat de col·labo- sentit, aquest sistema d’intercanvi po- Per tot això convidem a tots els ció a la denuncia per maltractaments i en aquells moments. (CI) tal de denunciar la seva situació. (CI) Bàsica a càrrec del grup Baladre, al deixaren lliure després de ser identifi- ració amb banda armada. (CI) DIMARTS 15 DE FEBRER dria tenir a veure amb l’antic sistema col·lectius i persones a participar en la vexacions als joves detinguts de lHos- COMENCEN ELS ACTES PER LA EL PLE del consistori igualadí aprova local de la CGT a Cornellà. cada. (CI) DESALLOTJADA la casa okupada CONCENTRACIÓ DE 130 persones al del troc, tot i que al troc s’elimina la mo- campanya amb el nom de Tomb antire- pitalet del setembre. (CI) INAUGURACIÓ de l’Ateneu Popular una moció que demana lindult total del DIVENDRES 28 DE GENER CONCENTRACIÓ als jutjats de Barce- Queer que hi havia a Montgat. (CI) davant del Centre Social Okupat la neda i les coses tenen un valor desi- pressiu 05, que durant dos mesos reco- DESALLOTJADES 50 FAMÍLIES que de L’Eixample. veí de la ciutat condemnat a quatre SOPAR SOLIDARI per Nicaragua al DIMECRES 2 DE FEBRER lona en suport de les acomiadades Casa Nostra de Barcelona, per tal de- gual, mentre que al Banc del Temps rrerà els diferents pobles i barris que en acampaven en un terreny del carrer LA REGIDORIA de Via Pública de lA- anys pels fets del 12 doctubre de Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau ATAC A LA LLIBERTAT SINDICAL. dels Serveis Territorials dEconomia de DISSABTE 12 DE FEBRER vitar el desallotjament que finalment no tota activitat té el mateix valor, el que fa els darrers anys han patit la repressió Santander de Barcelona. Van ser de- juntament de Reus imposa a la CGT 1999. (CI) de Tarragona. Organitzat per la delega- Tots els membres de la secció sindical la Generalitat. "BOTIFARREM ALS UPAS": botifa- es produí. (CI) la diferència és la quantitat de temps pel sol fet de ser una veu dissident. sallotjades i acompanyades fins els lí- una multa de 700 euros per col·locació OBERTURA DE LEXPOSICIÓ sobre ció de Setem a Tarragona. Festa so- de la CGT de lhotel Front Marítim de LA CGT SADHEREIX al Manifest de rrada popular al barri de Gràcia de Bar- CGT CONVOCA una concentració al que cadascú dedica a cada activitat. Tots hem de donar una mica per que mits de la ciutat, iniciant una llarga pe- de cartells fora d"espais autoritzats". Ferrer i Guàrdia i lEscola Moderna al lidària amb Chiapas al Chill Out del Barcelona són acomiadats per reivindi- Fraga contra els transgènics impulsat celona en suport als joves detinguts al vestíbul de lHotel Front Marítim de Una hora de classes d’italià o d’àrab val uns quants no ho hagin de donar tot. regrinació per diversos municipis de Sinicia una campanya de solidaritat Café Teatre de lEscorxador de Lleida. Port de Tarragona. car els seus drets com a treballadors. per lAssemblea Pagesa i els produc- gener passat. (CI) Barcelona per protestar per lacomia- el mateix que una hora de massatges o Tomba la repressió! làrea metropolitana (Montcada, Saba- amb la CGT de Reus. Organitzat per la CGT de Ponent, el "PROBLEMES SOCIALS dels Gais i Judici contra set manresencs, per un tors ecològics de Catalunya. PLANTADA DARBRES al Forat de la dament de tres treballadores de CGT. d’atenció a gent gran. dell, Cerdanyola, Castelldefels...). (CI) CONCENTRACIÓ al Raval de Terras- Fòrum Social per lEducació de Lleida i Lesbianes": xerrada a càrrec de David delicte de difamacions i calúmnies amb Vergonya de Barcelona en contra de la12 Catalunya. Març de 2005 Catalunya. Març de 2005 13
  • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES > CONVOCATÒRIES Amnèsia Memòria a El manifest de Fraga Tarragona i Reus Assemblea Pagesa de "Memòria històrica del cooperativisme Catalunya, Ecologistes en Acció, Associació Acció obrer" a Reus Creativa per a la Solidaritat i CGT de Catalunya Organitzades per la CGT del Baix Camp-Priorat i lArxiu Municipal, de avant les diferents propos- Reus, als locals de lArxiu, plaça del Castell. -1 de marc, Montserrat Duch, “Introduc- D tes sobre Decrets de Coe- xistència i veient la creixent onada de casos de contaminació ció al cooperativisme obrer”. transgènica daliments ecològics, -9 de març Pere Audí, “La cooperativa diferents col·lectius i ciutadans El Porvenir de Falset”. constituïm un nou espai de treball. -15 de març, Antoni Gavaldà, “El coope- Som pagesos, consumidores rativisme agrari al Camp i a la Conca”. ecològiques, ciutadans rurals, in- vestigadores, sindicalistes, gent Amnèsia-Memòria a Tarragona dels transformats, etc. Gent de lA- ragó i darreu dels Països Catalans A l’Aula 3001 de la Facultat de Lletres que no ens resignem a quedar-nos de la URV, pl. Imperial Tàrraco. parats. -Dijous 3 de març, 19h, "La Revolució del 1936 al Camp de Tarragona", a càr- Constatem: rec de Jordi Piqué. -Els diferents casos de contamina- -Dijous 10 de març, a les 19h, "La Tran- ció apareguts en les últimes cam- sició a Catalunya des del punt de vista panyes a la ramaderia i agricultura llibertari", a càrrec de Joan Zambrana". ecològica de lEstat. -Dimecres 16 de març. Presentació de -Que les propostes de decrets de la publicació "Rojo y negro" sobre coexistència, tant de lAdministra- tats europeus han fomentat pro- -Lagroecologia és una estratègia tius. memòria històrica. A càrrec dÀngel ció Estatal com de la catalana, no cessos parlamentaris participatius productiva i una forma de vida clau 4.Lestabliment duna moratòria Bosqued. evitaran la contaminació de la resta sobre el tema i més de 100 regions per afrontar la crisi agrària i rural i a sobre lautorització de cultius i del cultius ni estableixen conve- shan declarat lliures de transgè- lhora de garantir la seguretat ali- camps experimentals de varietats nientment les responsabilitats en nics. mentària de la població. Per això transgèniques i que es garanteixi 19 de març, Jornada aquests casos. -La complicitat i negligència de les no pot permetres que els transgè- un ampli procés públic de discussió Internacional -Que la contaminació transgènica Administracions, les grans empre- nics la posin en perill. i decisió. té impactes especialment negatius ses promotores dels transgènics i -Les varietats modificades genèti- 5.El posicionament dels diferents contra la Guerra en les produccions ecològiques i certes cúpules científiques i univer- cament són un pas més cap a la Consells Reguladors de les Pro- En el Fòrum Social Mundial realitzada a que els Decrets previstos els fan sitàries a lhora destimular el ràpid privatització de la vida i la de- duccions ecològiques respecte als Porto Alegre (Brasil), sacordà convocar irreversibles. Si aquests saproven, desplegament daquest cultius, pendència de la pagesia respecte cultius transgènics i les propostes diverses mobilitzacions internacionals. molts pagesos ecològics hauran amb menyspreu dels impactes so- als multinacionals del sector. de Decrets de Coexistència. Una delles entorn dels dies 19 i 20 de dabandonar el cultiu o arriscar-se a cials i ambientals. -Són necessàries mesures de 6.Que lAgroecologia i lagricultura març, contra la guerra i locupació nord- importants pèrdues econòmiques. -Laplicació de la tecnologia pressió cap a ladministració i de ecològica siguin declarades com a americana a lIraq. A Barcelona, la Pla- -Que les propostes de Decrets no transgènica a altres cultius amb pedagogia. pràctiques dinterès públic i sen taforma Aturem la Guerra ha convocat resolen el conflicte sinó certifiquen limminent extensió del conflicte prioritzi el seu desenvolupament. una manifestació dissabte dia 19 a les la pèrdua de llibertat delecció dels entre una agricultura privatitzada i Per això demanem: 7.Laturada definitiva de la investi- 17.30h, de Ronda Sant Pere/passeig de pagesos i consumidors, el mono- modificada genèticament i la resta. 1.La retirada de les propostes dels gació pública en cultius transgènics Gràcia a Pla de Palau. poli en matèria de llavors i la reduc- -Que els mètodes del CCPAE són Decrets de Coexistencia que pre- i el recolzament de la investigació ció de la biodiversitat històrica. de dubtosa eficiència a lhora de paren tant la Generalitat de Cata- agroecològica. Una pàgina web de -Que durant les anteriors legislatu- certificar que els productes ecolò- lunya com el Govern de lEstat es- 8.La retirada de la legislació que res lEstat espanyol esdevingué gics estiguin lliures dOGM. panyol i lestabliment de processos permet que siguin patentades i pri- memòria històrica líder en lautorització de varietats de decisió adequats per un conflic- vatitzades les plantes i animals, El web de lAssociació per la Recupera- transgèniques i experimentacions Considerem que: te daquesta magnitud. mantinguts i millorats històricament ció de la Memòria Històrica de Catalun- realitzades, esdevenint el gran la- -És imprescindible garantir una 2.Que no sautoritzi la sembra de per les pràctiques pageses. ya és www.memoriacatalunya.org. En boratori de proves europeu. Tot ple- agricultura, un medi i una alimenta- varietats de blat de moro modifica- 9.Que les comunitats dAragó i Ca- lanterior número del “Catalunya” nú- gat, sense debat públic. ció lliures de transgènics. des genèticament per a la pròxima talunya siguin declarades zones mero 61, vam incloure un extens article -Que els nous executius espanyol i -Lextensió dels transgènics no res- campanya ja que no està garantida lliures de transgènics. sobre aquesta associació. Si voleu més català tracen una línia de continuï- pon a una necessitat socialment la protecció de la resta de cultius ni 10.Que la primera quinzena de Fe- informació sobre ells, podeu mirar el tat amb els anteriors i això sex- compartida sinó a les voluntats de establertes les responsabilitats en brer, abans de linici de la sembra, seu web. pressa en la pretensió devitar el lucre de les empreses del Agrone- cas de contaminació. el DARP, el MAPA, el Ministeri de debat polític i social resolent la goci. Davant lamplitud dels seus 3.Linici dun ampli debat social que Mediambient, el CAAE i el CCPAE qüestió de la coexistència via de- impactes negatius i els reduïts be- condueixi a una consulta social vin- ens trametin una resposta inequí- Inauguració del nou cret. Contràriament, diversos es- neficiaris, cal aturar-la. culant sobre el futur daquests cul- voca a aquestes qüestions. local de la CGT del Baix Llobregat Mes roig i negre a Berga, actes llibertaris a la capital del Berguedà El proper dissabte 12 de març a les 18h, s’inaugurarà el nou local de la Federa- Ramonvilacapdevila@yahoo.es -11 de març, 20 h, Ateneu Lli- i 22.30 h concert de Manolitos. ció Comarcal de la CGT del Baix Llobre- bertari del Berguedà (Pinsania, (Inauguració ACTLL). gat. A l’acte hi intervindran Juan Carlos -4 de març, 19.30 h, local de lA- 7 bxos) sopar de tapes amb te- -25 de març, 19.30 h, al local de del Val (secretari general de CGT Cata- teneu Columna Terra i Llibertat atres i música en directe (X ani- lACTLL, projecció d"Exce- lunya), Eladio Villanueva (secretari ge- (ACTLL) (c/ del Balç, 4 bxos es- versari de lAteneu). dents sobre la societat de con- neral de la CGT de l’Estat) i Manuel Mu- querra) projecció de "La Pata- -12 de març, 14 h, a lAteneu Lli- sum i postindustrial". (Inaugu- rillo (secretari general de la Federació gonia Rebelde". (Inauguració bertari, dinar popular. 18 h, cer- ració ACTLL). general del Baix Llobregat). de lAteneu Columna Terra i Lli- cavila pels carrers de Berga, i -26 de març, 18 h, al Centre Dins la campanya dexpansió de la betat). 22 h festa (X aniversari). Cívic xerrada-col•loqui: "Pre- Federació Comarcal del Baix Llobregat, -5 de març, 18 h, Centre Cívic -18 de març a les 19.30 h al sent i passat de lanarcosindi- també s’ha obert un nou local a Olesa de Berga (c/ Mestre de Pedret, local de lACTLL de Berga pro- calisme" (VIII Jornades). de Montserrat, al carrer Jacint Verda- s/n) xerrada-col·loqui: "Anar- jecció de "Vivir la utopía". -1 dabril, 19.30 h, al local de guer 23, 08640 Olesa de Montserrat, i el quisme i alliberament nacio- (Inauguració ACTLL). lACTLL, projecció de "Sacco e telèfon és el 93 778 04 93. nal" (VIII Jornades del Centre -19 de març, 21 h, local de Vanzetti". (Inauguració local dEstudis Josep Ester Borràs). lACTLL, sopar per lautogestió, ACTLL).14 Catalunya. Març de 2005
  • SENSE FRONTERES La Federació Local de Barcelona de la CGT L’Iraq “democràtic” continua la organitza una campanya solidària amb Zanon dictadura sindical de Hussein El model triat per organitzar els treballadors és el mateix Campanya de que feia servir Saddam solidaritat amb les treballadores Sorpreses iraquianes: el i treballadors de lempresa nou sindicat és... el mateix argentina Zanon Federació Local de Barcelona de la CGT de Catalunya Giuliana Sgrena, enviada a cara i només al final serà elegida la di- Bagdad (“Il Manifesto”) recció de la federació (que abans ha estat triada a dit). Aquestes xifres ava- F a aproximadament tres anys, els treballadors argentins de lempresa"C ent dòlars de subsidi larien la decisió del govern, segons el ceramista Zanon es van trobar amb el datur ara". Aquesta és la representant de lIFTU. "Són els treba- tancament de la seva empresa. La di- demanda presentada els lladors els que ens legitimen", sosté recció de lempresa, igual que passa apassats dies per la Unió dels Aturats Hadi Ali, primer vicepresident de la fe- lEstat espanyol, decidia que lempresaIraquians (UUI) al nou govern interí a deració, que té la seva oficina a la seu no donava beneficis i deixava sensela vigília del "passatge de poders", si de laltre Partit Comunista Iraquià. Són ocupació centenars de treballadors ibé lorganització no es fa gaires il·lu- doncs els partits desquerres els que es treballadores.sions sobre la nova organització gover- disputen la representació dels treballa- La crisi argentina amenaçava mi-nativa. Leslògan apareix sobre una dors. "També els sindicats europeus lions de treballadors i treballadores ar-pancarta que ocupa una paret de lhabi- han reconegut que la nostra federació gentines.tació, al segon pis duna ruïnosa casa al és la més representativa, i és per això A diferència duns altres, els obrers icentral i històric carrer Rashid de Bag- que el Consell Governatiu ens ha legi- les obreres de Zanon van decidir ocu-dad, on ens trobem amb Qasam Hadi, timat, però nosaltres no volem ser el par, produir i resistir. I en aquesta apos-secretari general de la UUI, que té monopoli, no volem ser els únics a de- ta estan ara, tal com ells mateixos ens350.000 afiliats, i Falah Al Wan, presi- fensar els drets dels treballadors". Els conten: “Els obrers de Zanon vam con-dent de la Federació dels Consells dels problemes de reconeixement no ses- fiar en les nostres pròpies forces iTreballadors i dels Sindicats dIraq goten aquí. A la disputa de la represen- estem convençuts que cada lluita es(FWCUI), allotjats pel Partit Comunis- tació dels treballadors iraquians a les guanya amb el suport de la comunitat,ta dels Treballadors Iraquians. Sense organitzacions sindicals del període en unitat i coordinació amb els que llui-electricitat, els ventiladors no funcio- post-Saddam safegeix també lestruc- ten”.nen i les finestres obertes sobre el Ti- tura de lexrègim. La Federació Inter- Aprofitant la visita dun representantgris difícilment permeten aguantar la nacional dels Treballadors Àrabs amb dels treballadors i les treballadores decalor tòrrida, però augmenten la pudor NOMÉS UN SINDICAT LEGAL, A LA SOVIÈTICA, ÉS LA seu a Damasc de fet continua reconei- Zanon a Barcelona, les Seccions Sindi-de les escombraries abandonades entre GRAN "CONQUESTA DEMOCRÀTICA" QUE HA PORTAT xent la Federació General dels Sindi- cals de la Confederació General delels matolls. cats, estructura que és va col·lapsar al Treball de Bus i Metro de Barcelona es Latur és sense cap dubte un dels LOCUPACIÓ DELS ALIATS. MENTRE ELS EMPRESARIS mateix temps que el règim de Saddam, van reunir amb ell per conèixer en pro-problemes més dramàtics a l’Iraq, des- RESTEN LLIURES I SENSE REGLES. però els representants daquesta conti- funditat la seva experiència.prés de més dun any docupació. És di- nuen a la capital síria, entre els quals Daquesta conversa en va sortir lafícil verificar les xifres a un país on no visional de la Coalició (CPA) i el Con- pel líder sindical com una reproducció Jamil Salman Al Juburi. Les disputes idea diniciar una campanya solidàriahi ha cap institut destadística i on a sell de Govern no han fet res per millo- dels mètodes del règim de Saddam: "és internes al camp sindical no reforcen per tal de difondre el procés dautoges-més es consideren poc fiables les dades rar la situació", sosté Qasam Hadi. només el resultat dun acord entre el les reivindicacions dels treballadors. tió dels treballadors i les treballadores idel cens de població dels temps de Tampoc les negociacions dels aturats govern i els partits relacionats amb el Reivindicacions que la IFTU pensa al seu torn ajudar-los a solucionar elSaddam: després de la caiguda del vell amb la CPA no han portat a cap resul- govern, sense que els càrrecs hagin poder portar endavant, després de l1 problema de transport que tenen perrègim a l’Iraq han retornat molts exi- tat. "Nosaltres ens hem retirat de les estat elegits". Per això la FWCUI ha de juliol, amb el govern iraquià, i no, desplaçar-se de la ciutat a la fàbrica,liats, i molts daltres han marxat. Les negociacions després duna trobada presentat una denúncia a lOIT, que s- com ha estat fins ara, amb les forces que està a 14 quilòmetres, amb la dona-estimacions parlen de 25-26 milions amb el conseller per a Assumptes So- haurà de pronunciar al novembre. La docupació: "Bremer ens havia promès ció duna autobús.dhabitants, 12 dels quals aturats. Tra- cials de lAutoritat Provisional i amb principal acusació del sindicat 300.000 llocs de treball però no ha fet A partir del mes de març, es llançaduït en percentatge: el 85% de la po- un encarregat del Ministeri de Treball "il·legal" es refereix doncs a la manca res", sosté Hadi Ali. La Federació dels aquesta campanya, que al costat delsblació activa està sense feina. "Aquest perquè no eren seriosos, no tenien cap de democràcia que colpeja directament sindicats compta també amb una parti- bons dajuda dun euro per recaptar di-percentatge està acreditat també per estratègia per afrontar aquest proble- aquesta organització. "Els treballadors, cipació al Consell Nacional (una mena ners, servirà per distribuir materiallOrganització Internacional del Tre- ma". El representant dels aturats, mal- seguint els hàbits dels temps de Sad- de parlament provisional que flanqueja sobre la lluita de Zanon i sobre el mo-ball, sosté Qasam Hadi, però no es té grat haver presentat la reivindicació de dam, prefereixen un sindicat lligat al el govern interí fins a les eleccions), viment de les empreses recuperades aen compte a les dones que fan feines de subsidi al nou govern, no es fa il·lu- govern perquè pensen que així obtin- amb 3-5 membres, per fer sentir la veu Argentina. També sestan organitzantla casa, que voldrien accedir a una sions sobre el període posterior a l1 de dran més avantatges", per tant nosal- dels treballadors. passades de vídeos documentals sobrefeina que no troben". Si abans de la juliol. "Tot allò que ha passat després tres tenim més dificultats per augmen- (Reportatge publicat originalment a el conflicte i sha obert un compte co-guerra el 60% de la població sobrevi- del 9 dabril ha estat decidit a lesquena tar la nostra afiliació, la major part dels "Il Manifesto" el diumenge 27 de rrent (2100 0547 51 0200199554) pervia només gràcies a les racions del "pe- del poble, ara pensem que continuarà quals (16.000) són treballadors del sec- juny de 2004) al qui vulgui donar suport a aquestatroli per aliments" (la resolució de tot com abans", sosté Qasam Hadi. tor del petroli al nord, a la zona de Kir- campanya.lONU que permetia exportar petroli "Canviaran només les estructures for- kuk, sosté Falah al Wan. [Giuliana Sgrena, periodista del diari Lacte de presentació de la campa-per importar menjar), ara aquest per- mals, no aquelles socials destruïdes per En efecte, les quantitats dafiliats als italià "Il Manifesto", estudiosa de la nya i la passada del vídeo sobre els tre-centatge segurament ha augmentat, i la guerra", afegeix Falah al Wan, que dos sindicats, segons les declaracions cultura àrab i militant pacifista italiana balladors i les treballadores de Zanonmolt. Efecte "de la política del vell presenta un altre problema, en nom del dels seus dirigents, no es poden com- de primera hora, va ser segrestada a serà el dijous 17 de març a les 18 horesrègim, de les guerres passades, de 13 seu sindicat que ara resulta "il·legal". parar. LIftu declara tenir entre els Iraq el 4 de febrer. El Parlament Inter- a Via Laietana, 18, 9a, a Barcelona. Sianys dembargament i de la darrera De fet, el Consell Governatiu ha lega- 800.000 i un milió dafiliats (prop del nacional dEscriptors demana la tra- voleu col·laborar en aquesta campanya,guerra, que ha destruït fàbriques i in- litzat, el 28 de gener de 2004, només 80% dels treballadors) contra les dese- ducció i difusió dels seus escrits. Espe- des de la Federació Local de Barcelonafraestructures que encara no shavien un sindicat, la Federació Iraquiana dels nes de milers de la FWCUI. Pel que fa rem tornar-la a llegir aviat. Traduït per posem a la vostra disposició ponents ireconstruït. Sindicats dels Treballadors (IFTU), a lelecció dels organismes dirigents, la redacció del "Catalunya" amb el materials. La lluita i la solidaritat inter- En aquest any i poc, lAutoritat Pro- una decisió que ha estat considerada els congressos de ram sestan fent en- permís del diari "Il Manifesto".] nacionalistes no es poden aturar!!!Catalunya. Març de 2005 15
  • SOCIAL El procés de regularització engegat pel PSOE posa en Som milers els que no volem mans dels empresaris els ni guerres ni exèrcits drets de les persones BALA PERDUDA Obert un nou període de regularització a l’Estat espanyolDes del balcó Toni Álvarez Per una regularitzacióV sense condicions a succeir fa uns mesos, a princi- pis de desembre de lany passat,per ser més exactes. La notícia era quemilers de persones havien pujat albalcó dun ajuntament d’una capital deprovíncia catalana i amb un port milita-ritzat. Potser us sorprèn que això surtiara a la llum pública i no en el seu mo-ment, perquè, tot sha de dir, milers de Col·lectiu Catalunya la condicions polítiques dels seus paï-persones a un balcó facin el que facin sos, no aconseguiran una carta dante-són, per si mateixes, notícia. I no ho cedents penals dels seus governs. Evan ser. Millor dit, van ser notícia par- ls dies 22 i 23 de gener va tenir En el fons de la qüestió, cap regla-cial, i van ser parcial perquè qui va lloc a nivell d’Estat espanyol ment podrà solucionar la situació delcomptar la gent que hi havia al balcó una jornada de lluita contra la milió dimmigrants sense papers, ni po-només va comptar fins a tres. I és cu- Llei d’Estrangeria, per la igualtat de sarà fi a lapartheid jurídic i la mancariós perquè això els va succeir a tots els drets i per una regularització sense de drets que pateixen els ciutadans do-mitjans de comunicació: els que esta- condicions per als immigrants que rigen estranger a lEstat espanyol, javen al balcó eren tres persones. És més, viuen i treballen al nostre territori. que per això és imprescindible la dero-els van posar noms, uns noms curts, per Les principals mobilitzacions van gació de la Llei dEstrangeria. La insu-si de cas. tenir lloc a Barcelona, on el 22 de fe- ficiència del reglament aprovat i el El cert és que aquest fenomen, el de brer es van manifestar més de 5.000 manteniment de la Llei dEstrangeriacomptar tres vull dir, no li va passar persones, i a Almeria, on el dia 23 es són problemes que no solament afec-només a la premsa. Els polítics també van manifestar també unes 5.000 per- ten les persones immigrades sinó eldeien que només hi havia tres persones sones. Altres ciutats on van tenir lloc conjunt de la societat.al balcó, i és llàstima que no es coordi- concentracions i manifestacions van El manteniment de leconomia sub-nessin del tot amb la policia, perquè ser València, Múrcia, Madrid i Bada- mergida amb centenars de milers deaquesta li podia haver dit que no eren joz. Per part de les diverses organitza- persones treballant sense contracte nitres sinó moltes més les persones iden- cions i col·lectius convocants, entre els drets afavoreix la baixada general delstificades, conscients de la perillositat quals estava la CGT, es demanava lo- salaris i la precarietat de les condicionsque comporta que hi hagi tanta gent a bertura dun procés de regularització de de treball de tots i totes les treballado-sobre dun balcó, públic. La policia, tots els immigrants sense papers que res. Per altra banda, una societat quevetllant sempre per la seguretat... resideixin en el territori de l’Estat es- manté a un important nombre dels seus Però en tot cas era difícil veure tres panyol que no inclogués lexigència membres discriminats i privats de dretspersones soles, només una mala inter- dun contracte de treball; lefectiva és, a més dantidemocràtica, incapaç depretació dallò que es veia podia portar anul·lació de les ordres dexpulsió que garantir els drets i reclamar els deuresa pensar que aquells tres individus esti- mantenen moltes persones sotmeses a de tots.guessin sols allà dalt. la irregularitat, condemnades a la mar- Només una manca de visió política, ginalitat i a tot tipus dabusos; el tanca- REGULARITZACIÓde dos mes dos són quatre, podia ferveure que ningú aguantés quatre dies a ment de tots els Centres de Detenció dImmigrants; lexecució de mesures Publicació sobre els drets bàsics El passat 7 de febrer, es va obrir el pe- ríode de regularització que s’acabarà elun balcó, amb pluja, sol i avorriment. I que garanteixin la plena vigència i La Confederació General del Tre- laboral i administrativa per a les 7 de maig. Com que només s’intentasobretot, quelcom que els policies van efectivitat, en clau digualtat, dels drets ball de lEstat ha editat un ma- persones estrangeres i de ma- posar pedaços en lloc d’afrontar d’arrelveure i per això van identificar a qui socials, sanitaris, culturals, laborals i nual de drets per a les persones nual de consulta per als grups i el problema, segurament dins d’unsvan poder, que no fessin fora tres per- polítics a favor de les persones immi- estrangeres, inicialment en cas- secretaries que es dediquin a as- mesos la situació tornarà a ser la matei-sones és el símptoma que deien que en grades que resideixen a lEstat espa- tellà i després en altres idiomes, sessorar i ajudar les persones xa, amb un nou increment de la bossaveien tres, però no. nyol; lengegada dactuacions adminis- que serveix dinformació bàsica immigrades. d’immigrants sense papers que conti- Estaven mentint, perquè allà dalt hi tratives i judicials que combatin nuaran arribant d’una forma o altra.veien milers de persones, les més de eficaçment el racisme social i institu- això, aquest Reglament incorre en gricultura, construcció, neteja, etc., que Des de la CGT es continua partici-10.000 que van signar a la consulta so- cional, i posin fi a la repressió policial greus insuficiències que ens duen a oferiran contractes a les persones indo- pant en la lluita, convocant assembleescial contra els vaixells de guerra al Port indiscriminada contra els immigrants; i afirmar clarament que ni de bon tros cumentades sabent que els sobraran i mobilitzacions, i defensant els dretsde Tarragona, les 5.107 signatures que la derogació de la llei dEstrangeria. permetrà accedir a la regularització treballadores amb o sense papers dis- dels i les immigrants.el passat 30 de gener es van presentar a A lEstat espanyol, més del 50 per dun nombre significatiu dimmigrants posats a treballar de qualsevol manera. En aquest sentit, cal destacar el tre-lAjuntament, les adhesions socials cent dels immigrants no tenen papers i sense papers ni atemptarà contra les Daltra banda, lexigència dun contrac- ball que porta a terme l’Àrea Confede-arreu de lEstat. els que estan documentats no tenen ga- bases de leconomia submergida. En te de treball promou el tràfic i la venda ral d’Immigració de la CGT, que va or- Podeu estar segurs que si no ho ha- rantit el ple exercici dels seus drets en aquest Reglament, la regularització de documents tal com ha succeït en al- ganitzar una trobada de militants queguessin vist així, milers de persones a igualtat de condicions. Són la punta vi- dels immigrants es troba dins una pers- tres ocasions, enriquint les màfies a treballen el tema de la immigració el 5sobre del balcó, ens haguessin fotut sible de liceberg de la precarització de pectiva únicament econòmica, sense costa de la ja minvada economia de les de febrer a Madrid, un curs sobre elfora, perquè si arribem a ser tres no la vida que afecta a tots per igual. tenir en compte que els immigrants, persones immigrades. Lexigència dun nou Reglanent d’Estrangeria del 25 aldurem ni un sospir. Aquesta és la nostra El govern del PSOE va aprovar a fi- amb i sense papers, no són simples nú- contracte de treball deixa també sense 27 de febrer a Madrid, i l’edició delforça, la de tots. La força que vam sen- nals de desembre passat un nou Regla- meros de la Seguretat Social, sinó és- possibilitat de regularització a col·lec- Manual de Drets per a Treballadors/estir tots els qui vam estar allà dalt, un ment daplicació de la vigent Llei dEs- sers humans que han de sobreviure, tius extremadament precaris com els Estrangers/es que va sortir al carrer adels motius pels quals vam dedicar trangeria argumentant que vol acabar cuidar les seves famílies, educar els qui es dediquen a la venda ambulant o començaments de febrer, que inclouquatre intensos dies a mirar, pensar, amb lenorme bossa dimmigrants fills, tenir un lloc a la societat, i practi- les persones obligades a prostituir-se. tota la informació actualitzada sobre elimaginar, viatjar en tren per ser-hi o sense papers heretada del govern del car els drets i deures com qualsevol Passa el mateix amb els menors immi- tema i pot ser una bona eina per a per-trepitjar un balcó que està massa acos- PP i amb leconomia submergida que altre ciutadà. grants que actualment resideixen i fins sones, col·lectius i sindicats de la CGTtumat a sabates oficials i peus il·lustres. manté els immigrants en una desespe- La regularització dels immigrants es i tot estan escolaritzats a l’Estat espan- que treballen en el terreny de la solida-Tant debò nosaltres no oblidem el nos- rada situació de sobreexplotació labo- deixa en mans dels empresaris. Pen- yol però no tenen els papers. Així ma- ritat i la defensa dels drets de les perso-tre caminar. ral i marginació social. No obstant sem que seran pocs els empresaris da- teix, altres col·lectius dimmigrants, per nes immigrades.16 Catalunya. Març de 2005
  • SOCIAL 8 de març de 2005, Dia Internacional de Convertim la la Dona Treballadora La precarietat és violència utopia en realitat! Xarxa Solidària contra els Tancaments i la Precarietat telemàrqueting, etc.) fa que la reivindi- cació dels seus drets sigui dèbil, ja que no tenen tradició sindical combativaA més de drets, fets! L a lluita feminista de classe ha pel tipus de sindicalisme existent, cen- donat com a resultat la conquesta trat a les grans empreses, amb concen- despais de llibertat per a les dones, i tració de mà dobra majorment mascu- també per als homes, que aspirem a un lina. canvi social radical. Les dones femi- La deslocalització i el tancament nistes i els homes que rebutgem els va- dempreses sestan produint en sectors perquè sigui efectiva. lors dominants identifiquem el patriar- industrials també fortament feminit- Fortes han estat també les mobilitza- cat com el sistema dopressió cap a les zats, com el tèxtil i lelectrònica, amb cions pel dret a decidir sobre el nostre dones, i el capitalisme global, com el el suport, no reconegut però real, de les propi cos. Els eslògans “Nosaltres sistema dexplotació duna immensa grans centrals sindicals (CCOO i parim, nosaltres decidim” o “Avorta- majoria de dones i dhomes per part UGT) i l’acceptació dels diferents go- ment lliure i gratuït” van donar la volta duna minoria. El patriarcat i el capita- verns, inclòs el tripartit, que ens inten- al món i encara avui no s’han plasmat lisme es conjuguen amb racisme, se- ta convèncer que no hi ha res a fer, i ni en la legislació ni en la realitat. xisme, misogínia, xenofòbia, homofò- fins i tot ajuda a deslocalitzar. N’és un És més, des de sectors recalcitrants bia, esclavisme, imperialisme. exemple la situació de les treballadores s’està produint una contraofensiva da- Generen pobresa i exclusió, violència, de Miniwat que amb més de 45 anys vant el que hem aconseguit i la Consti- guerra, violacions. Rebutgem aquest s’enfronten a l’acomiadament. tució Europea no contempla el dret a sistema i reivindiquem drets, perquè LEstat referma la càrrega de lobli- l’avortament, ni al divorci, ni anomena totes les persones tenim dret a viure gació social sobre les dones amb les en les seves més de tres-centes pàgines sense guerra, sense ocupació estrange- tasques domèstiques i datenció a les un problema, tan greu en la UE, com és ra ni bases militars. Totes les persones persones (nenes i nens, malaltes i ma- el de la violència de gènere. tenim dret a lluitar contra la dominació lalts, gent gran) per la contínua retalla- Les dones, després d’un segle de de les persones i els pobles, totes les da de la despesa social i la privatitza- lluites, vam assolir el dret al vot i a la treballadores i treballadors tenim dret a ció dels serveis públics, que participació ciutadana però seguim, a lluitar contra lexplotació. Ens solida- encareixen el seu ús en mans privades principis del segle XXI, subrepresenta- ritzem amb totes les dones treballado- (lusarà qui tingui per pagar). La Cons- des en tots els parlaments del món i en res del món que pateixen: iraquianes, titució Europea promou aquestes pri- tots els llocs de decisió de qualsevol palestines, colombianes... i proclamem vatitzacions. administració, organisme o associació que un altre món amb justícia social és Les dones treballadores immigra- política o sindical. possible. des, a més de patir com la resta dim- Les dones de CGT no ens deixem Arriba un nou 8 de març i ens tro- migrants la Llei destrangeria, tenen encegar pel miratge de la igualtat, se- bem amb una realitat laboral cada cop una situació dexplotació més acusada guim en la bretxa i no pararem fins que més crua. per la seva inserció en el mercat labo- els drets es plasmin en fets. Per això El mercat globalitzat esclavitza ral en sectors encara més precaritzats i exigim: homes i dones però els i les treballado- aïllats, com són el treball domèstic i -Ocupacions dignes per a totes les tre- res joves, les persones immigrants i les datenció a les persones i la prostitució. balladores i treballadors, estables, amb dones ens veiem afectades amb major Davant la violència de gènere, són més salaris i horaris compatibles amb el gravetat. A més, a més, les dones patim vulnerables per la Llei destrangeria. dret a tenir-nos cura, tenir cura i ser cu- la doble i triple jornada fent compati- La Llei integral contra la violència rats, amb el temps de militància i d’oci. ble el treball productiu i reproductiu. de gènere és el resultat de molts anys -Criteris objectius per a l’accés a l’ocu- Sobre nosaltres recauen, principal- de lluita feminista de classe. Tanma- pació de forma que similars qualifica- ment, les tasques de cura i d’atenció a teix, ens preocupa la seva desviació cions siguin sinònim de similars possi- les persones, tasques que no són consi- penalitzadora, molt centrada en el càs- bilitats d’ocupació, independentment derades socialment. tig al maltractador i amb poc accent en del sexe. En lloc danar cap al repartiment de la prevenció i les polítiques socials que -Incentius perquè els homes es corres- les hores de treball disponibles entre acompanyin les dones a fer els passos ponsabilitzin de les tasques de cures. tots i totes per reduir la jornada laboral necessaris. -Majors recursos econòmics i humans i dirigir la producció a una finalitat so- Manifestem el nostre profund desa- per a l’ampliació i millora d ela qualitat cial, el treball sota les lleis de mercat cord per labsència de denúncia a la dels serveis públics en els quals la ciu- obliga a una explotació cada cop més violència estructural del sistema capi- tadania tingui capacitat de decisió i brutal. talista, que impedeix el desplegamentConfederació General del Treball da no tenen cap dret. Aquesta precarie- gestió. Les dones treballadores sinsereixen autònom de les dones i les situa en un tat es veu agreujada en el cas de les -Canvis seriosos en la socialització i en el mercat laboral en una situació de pla de desigualtat social respecte alsH em accedit massivament al dones grans, maltractades, amb disca- educació de nenes i nens i en les imat- desigualtat (major temporalitat, con- salaris, pensiones, prestacions socials. mercat laboral, encara que en pacitat, lesbianes, transsexuals i prosti- ges estereotipades i sexistes de les tractes a temps parcial, salaris baixos, Un milió i mig de vídues espanyoles una posició devaluada: se- tutes. dones que els mitjans de comunicació etc.) respecte a lhome; dacord amb un sobreviuen amb una pensió més baixagregació horitzontal i vertical, tempo- Hem conquerit la igualtat en el dret transmeten, de forma que el respecte estudi recent, la dona a lEstat espanyol que els 513 euros del salari mínim.ralitat, discriminació salarial -guanyem de família. Ja no necessitem el permís en les relacions entre dones si homes cobra de mitjana, a lempresa privada, Tampoc posa fre a la utilització de laun 34% menys que els homes-, la taxa del pare o marit per a obrir un compte sigui la norma i s’eradiqui tot rastre de la meitat que lhome. violència masclista com a arma de tor-datur femenina gairebé duplica la mas- bancari, però seguim realitzant la violència. Els empresaris rebutgen contractar tura per part dels aparells repressius.culina, vam signar el 80% dels contrac- major part de les tasques essencials per -Capacitat de decisió sobre els nostres dones en edat fèrtil o les acomiaden Les dones treballadores hem de llui-tes a temps parcial, amb horaris tan a la vida: tasques domèstiques, de cossos i els nostres vides. per evitar el període de maternitat. Se- tar en el si dels sindicats i en la direc-desllorigats que fan impossible la pre- cures a les persones dependents, man- Seguirem alerta, plantant cara i llui- gons un estudi recent, el sector privat ció daquests, com a eina dintervenciótesa conciliació. teniment de les xarxes socials. tant per la transformació d’aquest món expulsa les dones del mercat laboral a per aconseguir la igualtat de drets so- I tot això és pitjor fins i tot, per a am- Hem aconseguit avenços en la im- patriarcal i capitalista per un altre món partir dels 28 anys. A les dones majors cials i laborals.plis col·lectius de treballadores que ni plicació de les Administracions Públi- fet a la mesura de tots els éssers hu- de 45 anys sels ofereixen jornades re- Organitzem-nos, lluitem i prenem latan sols són iguals davant la llei. Per ques en la lluita contra la violència mans, dones i homes, enriquit amb els duïdes amb el pretext que serveix per paraula.exemple, les treballadores de la llar no masclista. Últimament s’ha aprovat la valors considerats femenins, amb els autorealitzar-se i treballar fora de casa,tenen dret al Règim General de la Se- Llei integral contra la violència de gè- d’altres ètnies i cultures i que prioritzi però no per subsistir. La inserció de les Participem a les manifestacions iguretat Social, i les nombroses dones nere, però caldrà dotar-la amb tots els les necessitats de la vida sobre les dels dones en sectors productius fortament actes del 8 de març dels nostres barris,que treballen en l’economia submergi- mitjans econòmics i humans necessaris mercaders de la mort. feminitzats (hostaleria, neteja, comerç, ciutats i pobles.Catalunya. Març de 2005 17
  • SOCIALL’Ajuntament de OPINIÓ: Cal una nova política de gestió dels residus a Catalunya perReus prohibeix resoldre els conflictes territorialsla llibertatd’expressióa la CGT Contra el frauL Federació Comarcal de la CGT del Baix Camp-Priorat a Regidoria de Via Pública de l’A- juntament de Reus ha imposat una democràtic i ambiental Lsanció de 700 euros a la Confederació es plataformes i col·lectius que unes taxes descombraries cada copGeneral del Treball de Catalunya per treballem per una gestió dels més cares que no sempre es dediquen ala suposada col·locació de diversos car- residus respectuosa amb el la millora de la gestió de residus. De-tells fora dels espais autoritzats per fer- medi ambient i la qualitat de vida de nunciem que moltes vegades serveixenho. I diem “suposada” perquè ni la les persones, proposant alternatives i per tapar altres forats de les arques mu-Guàrdia Urbana va veure i identificar defensant-nos de les agressions ocasio- nicipals i de la seva mala gestió.cap afiliat del sindicat enganxant els nades per la deficient gestió dels resi- 3) No sapliquen els principis de te-cartells ni el sindicat té constància que dus a Catalunya, i aportant solucions rritorialitat: Ni proximitat, ni descen-cap afiliat o afiliada els enganxés. als conflictes concrets, per mitjà de la tralització ni suficiència de les Des de la CGT som conscients que Plataforma Cívica per la Reducció dels instal·lacions de tractament tal com es-no s’ha d’enganxar propaganda pels Residus i la Federació dEcologistes de tableix lestratègia europea (...)carrers de la ciutat amb la intenció Catalunya, volem manifestar el nostre 4) Sestà mantenint la política del fo-d’embrutar de la mateixa manera que desencant pel que sestà fent des del ment de la incineració (...)l’Ajuntament de Reus hauria de ser Govern de la Generalitat de Catalunya 5) No es compta amb la participacióconscient que en els últims anys ha eli- i concretament denunciar la política de ciutadana: es proposen comissions deminat pràcticament tots els espais i car- continuïsme del Departament de Medi seguiment o reunions entre les partstelleres per enganxar-hi propaganda Ambient i Habitatge en la gestió dels però les decisions es prenen a un altreciutadana que havia col·locat fa uns residus, en laprofundiment de la crisi lloc continuant amb la política dels fetsanys, després d’una intensa campanya dels conflictes dels residus en els dife- residus municipals). neració. consumats. No sha practicat la trans-de les entitats de la ciutat, entre elles rents territoris del pais heretats de lan- -No sapliquen polítiques de prevenció -No es prioritzen les instal·lacions de parència informativa ni la participaciódos dels partits de l’actual equip de go- tic govern, i la criminalització dels mo- i reducció de residus, ni de producció tractament preventiu per sobre de les activa de la societat civil basat en prin-vern tripartit. És per tant un fet real que viments ciutadans de defensa del neta. En les revisions dels Programes de tractament finalista (gravant la inci- cipis daprofundiment democràtic; ansen aquests moments no hi ha a Reus es- territori, el medi ambient i la salut. de gestió de residus no es marquen ob- neració com a mínim al mateix nivell a la inversa, shan criminalitzat els mo-pais per a propaganda ciutadana i que Denunciem que no sestà aplicant jectius quantitatius i qualitatius, ni que labocament, etc.). viments ciutadans opositors.és responsabilitat de l’Ajuntament que una nova política de gestió de residus a plans amb calendaris concrets de re- -Saposta principalment pel tractament 6) No es resolen satisfactòriamentaixò sigui així, i per tant, que de forma Catalunya tal i com es va comprometre ducció de residus. de la fracció de rebuig o resta (residus els conflictes existents al territori i sencontinuada, s’enganxin cartells en llocs el nou Govern de la Generalitat i que -No es penalitza la generació de resi- que van a tractament finalista) quan s- creen de nous: aquests conflictes sónno autoritzats. tampoc sestà fomentant adientment ni dus innecessaris mitjançant instru- hauria dapostar seriosament per la re- heretats de letapa anterior però sels Davant l’obertura de l’expedient la participació ni la complicitat de la ments com taxes o limitacions per al- collida selectiva en origen i la bona se- aplica la mateixa política que en dal-sancionador, tant des de la Federació societat civil en la resolució dels pro- guns productes i envasos dusar i lecció a partir de la participació tres casos com per exemple el túnel deComarcal Baix Camp-Priorat com des blemes: llençar o de productes de consum peri- ciutadana, posant tots els mitjans i re- Bracons. Alguns daquests projectesdel Secretariat Permanent de Catalunya 1) No shan assolit els objectius de llosos. cursos. encara es podrien aturar. Per tot aixòde la CGT s’han presentat diverses prevenció i recuperació de residus con- -No sapliquen cànons pels residus in- 2) No es planteja un debat amb in- denunciem que el Departament deal·legacions que han estat sistemàtica- templats en la Llei Reguladora ni de dustrials. formació clara sobre la fiscalitat dels Medi Ambient i Habitatge no estàment rebutjades. A més, el tinent d’al- les obligacions comunitàries en matè- -No sobliga als municipis i comarques residus. Recordem que això depèn del complint els seus compromisos davantcalde de Via Pública, Eduard Ortiz, ria de residus. Els residus continuen mandroses a aplicar la Llei reguladora model de gestió que les administra- de la ciutadania daplicar una nova po-s’ha negat a atendre de forma explícita, augmentant i els resultats de recupera- i a aplicar plans seriosos de recollida cions planifiquen. Aquest mal model lítica de gestió dels residus a Catalu-a través de la seva secretària, totes les ció de residus és penosa (el 188% dels selectiva que eviti labocament i la inci- lacaba pagant la ciutadania mitjançant nya.trucades que des de la CGT s’han rea-litzat per parlar amb ell d’aquesta qües-tió. Per tant, després de veure com s’hadesenvolupat el tema, i conscients del’animadversió que l’Ortiz sent vers la Okupacions i desallotjaments durant lany passatnostra organització, com ja ha manifes- Oficinaokupacio@sindominio.net 27/03/04 Akí Me Planto 27/09/04 4 Miles de viviendastat públicament en diverses ocasions, Okupada Desallotjada Kasa 01/04/04 La Casa de Praga 07/10/04 13/12/04 Bip Bip Barnomés podem interpretar aquesta san-ció com un cas clar de repressió sindi-cal, de persecució política i de limitació P er fer un balanç complet de lany que ja sha acabat, des de lOficina dOkupació sha fet un llistat de les 01/01/04 Boné 01/01/04 Kasa Nostra 01/01/04 La Kamorra 04/04/04 La Banka Rota 23/04/04 27/04/04 Kan Boketes 13/05/04 El Palauet 16/10/04 Can Calet 22/10/04 La Paya 25/10/04 Ruina Amàliade la llibertat d’expressió contra la cases okupades durant lany passat i de 01/01/04 El Kaleidoskopio 14/05/04 Can Canyadell 28/10/04 29/10/04 CSOCGT per part de l’Ortiz, el qual s’apro- les cases que van ser desallotjades. 03/01/04 Casal Miquel Martí i Pol 15/05/04 Can Bernades 29/10/04 Waterloofita del poder que li atorga el seu càrrec En aquesta llista, sofereixen les 04/01/04 19/10/04 2 Miles de Vivien- 26/05/04 El Keo 01/11/04 Las Vecinasde tinent d’alcalde de Via Pública per cases okupades que ho han estat durant das 27/05/04 La Fera de Gràcia 03/11/04 Ateneu Popular Eixamplefer que l’expedient sancionador en aquest passat 2004, amb la data de lo- 11/01/04 Tres Creus 31/05/04 Vivenda 20/11/04 Vivendesqüestió tiri endavant contra una orga- kupació; si inclouen una segona data, 18/01/04 18/11/04 LHortet de Santa 04/07/04 Vallespir 21/11/04 CSO Vilanovanització que sembla que el resulta espe- aquesta correspon a la data en què va Eulàlia 10/07/04 LEstella 30/11/04 Kan Disaster IIcialment molesta. Per això des de la ser desallotjada. 20/01/04 Kanasúngana 31/07/04 La Borde 04/12/04 VivendaCGT de Reus us demanem que us soli- Si veiem el llistat general de cases 12/02/04 Can Barba 06/08/04 La Butik 04/12/04 Nou Pati Blaudaritzeu amb nosaltres enviant escrits okupades i desallotjades ens podem fer 14/02/04 06/05/04 Malakasa 06/08/04 La Zarzuela 07/12/04 Las tres Mariasde protesta a: Eduard Ortiz, tinent dal- una idea més precisa de la importància 14/02/04 06/05/04 Matadero 07/08/04 12/08/04 La Venganza 09/12/04 09/12/04 Vivendacalde de Via Pública de lAjuntament edl moviment contra l’especulació i 21/02/04 La Makabra 07/08/04 Vivendes 09/12/04 El Quinto Coñode Reus, per correu electrònic a eor- per un altre model de vida que ja supo- 22/02/04 04/08/04 Kan Parra 03/09/04 Fracaso Escolar 11/12/04 Vivendatiz@reus.net, per fax al 977 759 688 o sa l’okupació. Si veieu que en falta al- 26/02/04 26/02/04 Obús 03/09/04 La Gàbia 27/12/04 Tak Majalbé omplint el formulari que hi ha a la guna o alguna de les dades no és co- 01/03/04 01/04/04 Obús II 07/09/04 Queer 29/12/04 Monturiolseva pàgina web www.reus.net/viapu- rrecta envieu un correu a 01/03/04 12/05/04 Vivenda 14/09/04 28/09/04 3 Miles de Vivien-blica/area/bustia/bustia.php. oficinaokupacio@sindominio.net 08/03/04 Espai Alliberat das 59 okupacions, 14 desallotjades18 Catalunya. Març de 2005
  • OPINIÓ Crida a la Jo no competeixo mobilització per una escola pública, laica i Xabier Gracia, Seminari dEconomia Crítica Taifa de qualitat-Això és sang? Federació dEnsenyament de la CGT de Catalunya-No, és carbó. En porto tant al cos perescalfar-me fins a la meva mort.“Germinal” L a Federació dEnsenyament de la Confederació General de Treball,E n el centre dels debats econò- davant lactual situació del sistema edu- mics que es desenvolupen en catiu i davant els plans del PSOE pel lactualitat hi ha la qüestió de sector educatiu, fa les següents propo-la competitivitat. Les solucions que sicions:proposa el discurs neoliberal i lesquer- 1-Crida a la mobilització i partici-ra reformista per afrontar els nous rep- pació en defensa de lescola pública,tes sorgits del procés dinternacionalit- laica i de qualitatzació del capital passen per la millora Davant les proposicions del Ministe-de la productivitat i aconseguir, així, ri dEducació entorn del futur del siste-una millor posició competitiva en la di- ma educatiu, la CGT, de la mateixavisió internacional del treball. forma que els sectors progressistes del La competitivitat és un virus ideolò- sector de lensenyament, que entenengic. Si s’accepta la seva lògica s’està leducació com un servei públic i al ser-perdut. Laprovació de la necessitat de plotació. En aquest context es fa palpa- cursos. En contra del dogma ortodox la societat capitalista, en una espècie vei de la compensació de desigualtats,ser competitius porta implícita laccep- ble que la classe treballadora sense el que canta les lloes de la competència de treball de Sísif”. És per això, que pensa que hem de mobilitzar-nos ja quetació de la manera de producció capita- desenvolupament de la seva conscièn- (amb el monopoli de la propietat, és aquestes lluites s’han d’encadenar a lexistència duna escola pública laica ilista. Sinterioritza fins al més profund cia no és més que carn de canó per a clar) hem de qüestionar lexistència lobjectiu últim de la transformació so- de qualitat no està garantida enfront delde la medul·la ideològica lessència del lexplotació. És una massa incoherent i mateixa de la propietat privada com cial i ha de quedar ben clar el caràcter model descola elitista, classista, con-capital i lobrer assumeix com a pròpia inconnexa dindividus i no es pot cons- eix vertebrador del procés productiu. A temporal que, necessàriament, assu- fessional i privada per la qual sí sestanla necessitat dincrementar lexplotació tituir en agent social transformador. El la competència capitalista, a aquesta meixen les reformes sota el capitalis- mobilitzant els sectors conservadors dedel seu treball. Una vegada inserit en el seu espectre polític es redueix fins al guerra de tots contra tots, hi hem d’o- me. El que la classe obrera aconse- la societat. CGT adquireix el compro-discurs sobre la competitivitat, no es mínim i les seves condicions de vida i posar la cooperació socialista de la pro- gueix arrabassar a la burgesia quan la mís de participar en aquest debat socialqüestionen els fonaments del capitalis- els elements civilitzadors que compor- ducció social. correlació de forces li és positiva per contribuir a lenriquiment delme. Aquests queden a un marge i limi- ten queden soscavats. Però a més, el debat sobre la compe- aquesta li ho pren quan aquest equilibri model futur de sistema educatiu i de-ten labast de la crítica. El debat pretén Que la producció sarticuli a través titivitat ha de situar en el centre lobjec- de força saltera novament a favor seu. fensar lescola pública.establir una aliança contra natura entre del mecanisme del mercat i de la com- tiu i les conseqüències de lincrement Reprenent les paraules Rosa L.: “El so- 2-Lescola pública necessita un fi-el capital i el treball. En aquest marc, el petència del capital sorgeix del caràcter de la productivitat del treball. Precisa- cialisme no es deriva automàticament i nançament del 6% del PIBtreballador accepta de forma fatalista privat dels mitjans de producció. La ment, lincrement de la productivitat és sota qualsevol circumstància de la llui- El Pressupost dEducació ha de créi-les conseqüències del caràcter expan- propietat privada dels mitjans de pro- lalternativa que proposa el reformisme ta quotidiana de la classe obrera. És re- xer fins al 6% del PIB i per a això nosiu del capital. Els efectes de la mobili- ducció implica necessàriament la no- desquerres per competir amb els bai- sultat solament de les contradiccions han de derivar-se diners públics per atat internacional del capital i les seqüe- propietat dels treballadors. Els produc- xos costos salarials de països com cada vegada més agudes de leconomia subvencionar a lensenyament privat. Ales que es deriven sinterioritzen com a tes del treball shan demancipar de la Xina. Les seves propostes passen per capitalista i de la convicció, per part de més, la privatització de leducacióforces naturals contra les quals no hi ha força de treball i oposar-se al treballa- incrementar la productivitat del treball la classe obrera, de labsoluta necessitat sestà associant a lespeculació urbanís-lloc per a la resistència. El capitalisme, dor com una força hostil: “els produc- augmentant el coeficient cabdal-treball de la seva abolició per mitjà duna re- tica ja que leducació pública no estàcom a relació social de producció, es tes dels obrers, convertits en poders i invertint en desenvolupament i inves- volució social. Si es nega el primer i es sabent o no està volent arribar als nouspresenta al treballador com un ens que autònoms, els productes com a domi- tigació. En termes marxistes, es tracta rebutja el segon, com fa el revisionis- nuclis urbans i sestà quedant reduïda até propietats físiques i inexorables. El nadors i compradors dels seus produc- dincrementar lextracció de plusvàlua me, es redueix el moviment obrer a lescolarització dels sectors socials méscapital es vesteix amb les propietats de tors”. En conseqüència, el treballador relativa elevant la composició orgànica simple sindicalisme corporatiu i a re- desfavorits i als immigrants mentre quela matèria i sobjectiva de tal manera solament pot vendre la seva força de del capital. Això equival a incrementar formisme social, el que per la seva prò- les noves construccions escolars sónque al treballador no li queda una altra treball al propietari del capital si vol la taxa dexplotació. El discurs refor- pia dinàmica acaba conduint, en últim privades.solució que acceptar submissament la garantir-se les seves condicions de- mista no es qüestiona en cap moment terme, a labandonament del punt de 3-La pública ha de ser laicaseva lògica. xistència. En aquesta venda entra en que els increments en la productivitat vista de classe”. La ciència i la religió representen vi- En lúltim període, el capital ha in- competència amb la resta dels treballa- del treball siguin apropiats pel capital. El desenvolupament de les forces sions antagòniques del coneixement.tensificat la lluita amb el treball per la dors que estan en la seva mateixa situa- En abordar la innovació tecnològica productives està encotillat per la pro- Així, mentre la ciència genera pensa-prolongació de la jornada laboral. ció, és a dir, privats dels seus mitjans com un element neutral de la produc- pietat privada dels mitjans de produc- ment crític i llibertat de consciència, laAquesta necessitat imperiosa daug- de subsistència. Per tant, el primer que ció saccepta de manera implícita la ció i pels límits que estableix lexistèn- religió adoctrina i provoca un acosta-mentar lextracció de plustreball mit- hem de qüestionar-nos és el caràcter confiscació dels seus beneficis per part cia de lEstat nacional. Daquests dos ment dogmàtic al coneixement. Enjançant el mecanisme de la plusvàlua privat dels mitjans de producció i l’an- de capital. És important ressaltar que la elements es dedueixen quins són els qualsevol cas, lespai públic ha de serabsoluta sha portat a terme gràcies a tagonisme que sorgeix entre el poten- reducció de la jornada laboral no ha objectius del moviment obrer per supe- laic, aconfessional, plural, tolerant,lacceptació per part de la burocràcia cial productiu de la societat i els límits tingut la seva contrapartida en els enor- rar la manera de producció capitalista. mentre que el fet religiós ha de pertàn-sindical del discurs de la competitivi- que li imposen les relacions socials de mes increments de la productivitat del En la seva lluita contra el capital, els yer al món del privat.tat. A França i a Alemanya els líders producció. La pregunta que hem de treball de les últimes dècades. El de- treballadors han de tornar a aixecar la 4-Avui lescola pública és precàriasindicals han acceptat sense combat fer-nos no és quines estratègies cal se- senvolupament tecnològic i la produc- bandera de l’internacionalisme prole- El 25% de la plantilla del professoratlextensió de la jornada laboral sense guir per millorar la competitivitat, sinó tivitat que aquest implica shan posat al tari. en centres públics és interí i això signi-increment salarial com a mal menor per què el treballador ha de vendre la servei del capital i han servit per enca- Una de les conseqüències més per- fica, inestabilitat de plantilles, precarit-per poder ser competitiu en el mercat seva força de treball al capitalista per denar el treballador a la màquina i in- nicioses del discurs sobre la competiti- zació de drets laborals, disminució demundial. El perill de deslocalització poder existir. Per què la producció ha crementar la seva explotació. vitat és enfrontar els treballadors en lí- la qualitat. S’estan privatitzant els ser-sestà utilitzant com a argument disci- de ser intervinguda per al benefici i per Vol dir això que s’ha de menysprear nies nacionals. No hem de permetre veis de neteja, menjador, transport, ac-plinari de la força de treball sense tro- a lextracció de plustreball? Per què els la lluita per la defensa dels llocs de tre- cap tipus daliança interclassista amb tivitats burocràtiques, extraescolares,bar resposta davant el desarmament productes del treball senfronten al tre- ball i per la conservació de les condi- les burgesies nacionals. Per això és ne- etc. el que representa pèrdues salarials,ideològic del reformisme desquerres. ballador com a propietat privada del cions laborals? Ni de bon tros. No obs- cessari desemmascarar el discurs que major explotació i empitjorament delLa imatge és terrible: els treballadors capital? tant això, com ens va recordar Rosa pretén vincular els interessos del capi- servei. La CGT defensa ladopció deassumint com a pròpia la seva degrada- La competència entre capitals pri- Luxemburg en la seva “Reforma o re- tal nacional amb els interessos del tre- mesures que dignifiquin el servei pú-ció salarial amb la finalitat última de vats en la seva batalla pel benefici su- volució”: “La lluita sindical es conver- ball i qüestionar els fonaments més blic educatiu i permetin leducació pú-garantir-se les seves condicions dex- posa un enorme malbaratament de re- teix, gràcies als processos objectius de profunds del capitalisme blica, laica i de qualitat.Catalunya. Març de 2005 19
  • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES > CONTRAINFORMACIÓ Neix una ràdio de dones, Ràdio Paca! Dinamita de cervell Jaume Perich, dibuixant i més Des del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison sha anunciat el naixement duna ràdio, Ràdio Paca, una ràdio associativa de dones, oberta i participativa, que vol esdevenir un espai de representació i difusió de les Col·legi de Periodistes de idees i les accions de les dones, un alta- Catalunya veu del moviment de dones que contri- bueixi a la creació i manteniment dun ntre el 14 de desembre del discurs en femení basat en el diàleg i la diversitat. Són molts els motius que han impul- E 1994 i el 13 de gener del 1995, el Col·legi de Periodis- tes de Catalunya va organitzar a la sat a la creació daquest nou espai de seu de Barcelona una exposició comunicació. La poca visibilitat i dedicada al dibuixant i humorista presència de les dones i dels movi- Jaume Perich. ments feministes en els mitjans de co- Amb un text de presentació del municació tradicionals nés un molt im- periodista Iván Tubau que es titula- portant, però no lúnic. La seva idea és va “Carn crua sota el maquillatge”, animar els moviments de dones que el mateix Perich va recopilar i orde- mostrin les seves formes de resistèn- nar personalment els continguts de cia, les seves accions i tot el seu saber i la mostra. els seus coneixements i donar-los a Pocs dies després de tancar-se conèixer a tothom. l’exposició, l’1 de febrer de 1995, Des de la nova ràdio, es vol crear Jaume Perich moria sobtadament aquest espai entre totes, anar més enllà als 53 anys d’edat. El 17 de febrer, de la dicotomia demissora i receptora i l’exposició original es presentava fer possible que totes les dones esde- de nou al Palau de la Virreina de vinguin productores del medi radiofò- Barcelona, conjuntament amb “El nic tot i que no tinguin cap coneixement Periódico de Catalunya” i amb l’a- a Tarragona, Sant Hilari Sacalm, Mar, Madrid, Sevilla, Llançà, l’A- company dibuixant i humorista va previ de ràdio. Entenen la comunicació portació d’altres dibuixants i humo- Girona, a la festa de “Treball”, a metlla del Vallès, Òdena, Vic, Ripo- realitzar amb especial cura i il·lusió. com una eina per a la transformació so- ristes que s’afegien així a l’home- Premià de Mar, Sabadell, Sant llet i Caldes d’Estrac. L’exposició romandrà oberta fins cial, i per això cal que totes les dones natge pòstum al col·lega Feliu de Llobregat, Cornellà, Cas- Ara, deu anys després de la seva al 8 de març, de dilluns a divendres sapropiïn de les eines necessàries per desaparegut. telldefels, Vilafranca, Viladecans, mort, el Col·legi de Periodistes de de 10 a 14 i de 16 a 18.30h, a la poder ser protagonistes de les seves Des d’aleshores la mostra “Ho- Vilanova i la Geltrú, Vilanova del Catalunya vol recordar novament sala d’exposicions del Col·legi de veus i accions creant opinió, reflexió i menatge a Perich” no ha parat de Vallès, Sant Vicenç de Castellet, la figura de Perich recuperant Periodistes, a la Rambla de Cata- un diàleg constant, exercint el seu dret viatjar i ha estat, entre d’altres llocs, Igualada, el Masnou, Arenys de aquella darrera exposició que el lunya, 10, pral. a la comunicació. Es vol crear un model de ràdio parti- cipatiu i que doni cabuda a la pluralitat didentitats, veus, pensaments, accions Exposició sobre Ferrer i Guàrdia i lEscola Moderna a Lleida i presències de les dones al món. Ente- nen la comunicació participativa com ins al 20 de febrer, es va mocràcia i llibertat. També dels un procés circular on es valora sobretot el procés i no el producte final i on les F poder visitar a Lleida, al Cafè Teatre de l’Escorxador, l’exposició nostres afanys per trobar fórmu- les pedagògiques que ens per- dones sapropien de la seva paraula, so- sobre Ferrer i Guàrdia i l’Escola metessin de superar camins ei- vint silenciada o ignorada, en un procés Moderna que va organitzar la xorcs i massa fressats. Oblidar dempoderament. CGT de Ponent i el Fòrum Social coses com aquesta és caure en Radio Paca sestrena el 8 de Març i es per l’Educació de Lleida. una barbàrie “alfabetitzadora”. proposa com a primera experiència per En el fullet anunciador de l’ex- En aquest sentit, l’exposició va crear la dinàmica de la ràdio, la de fer posició es podia llegir: “Francesc voler ser un recordatori i alhora una emissió en directe per Internet. Ferrer i Guàrdia i lEscola Moder- una promesa de les possibilitats Per aconseguir més informació cal na han estat un punt de referència de lacció humana guiada per uns adreçar-se al Centre de Cultura de del nostre moviment obrer i de la ideals digualtat, solidaritat i justí- Dones per e-mail o bé per telèfon: Edifi- nostra recerca de camins de de- cia”. ci F. Bonnemaison, c/Sant Pere més Baix, núm. 7, 2a planta, 08003 Barcelo- na, tel. 93 268 42 18, fax 93 312 14 32 ccd@bonnemaison-ccd.org i www.bon- Dones sindicalistes nemaison-ccd.org. Francesca Saperas Miró Barcelona, 1851 – 1933 El Triangle celebra Antonina Rodrigo raó detenen la família de Frances- Beneficència per poder-los recupe- els quinze anys ca. El 1893, Paulí Pallàs atempta rar de l’asil on els havien tancat. l 1869 contrau matrimoni amb contra el general Martínez Cam- Alliberen Francesca però la con- La publicació “El Triangle” ha arribat als quinze anys als quioscos de Catalunya. E Martí Borràs Jover, sabater, un dels primers internacionalistes, pos, Pallàs mor afusellat i un venja- dor embogit llança una bomba al demnen a ella i a les seves filles a l’exili. L’acullen a França, que és el En l’actualitat, la publicació s’ha envol- fundador amb Emili Hugas de La Liceu de Barcelona en plena ac- centre de la campanya internacio- tat d’un nombrós grup de publicacions i Justícia Humana (1886) i Terra i Lli- tuació; l’atemptat desencadena nal en favor dels processats de suplements (“La Pau”, “Userda”, “Tou- bertat (1888-1889). Per mitjà del una repressió ferotge. Un dels de- Montjuïc. Quan torna, casa seva rismes”, “Tria Cultura”) i és un dels pi- propagandisme Francesca assu- tinguts és el company de Frances- esdevé novament un refugi per a lars inqüestionables de la trobada entre meix la militància activa. Dels deu ca, que no pot resistir tanta injustí- persones necessitades. Francesca els moviments socials i la resta de l’es- fills que té, només en sobreviuen cia i se suïcida. Més tard, Saperas, companya i col·laborado- querra, des de la més institucional a la cinc nenes. Dona responsable i so- Francesca, unida a Ascheri Fossat- ra de Teresa Claramunt, és un sím- més alternativa. Que no pari la crítica ni lidària, converteix casa seva en un ti també afusellat a Montjuïc, és de- bol de lluita obrera. la incòmoda feina de dir la veritat. Per centre d’acollida. El 1889, en soli- tinguda amb la seva filla i les dones contactar amb ells, a redaccio@eltrian- daritat amb els obrers i obreres ale- que no s’arriba a portar a terme d’uns altres condemnats. Obliguen Text publicat al Calendari de gle.info manys en vaga, s’organitza un perquè la policia detén els mem- els reus a casar-se i a batejar els dones sindicalistes 2005 editat gran míting a la plaça Catalunya bres de lorganització. Sense cap seus fills i filles condició que posa per l’Institut Català de la Dona.20 Catalunya. Març de 2005
  • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES FELIP CORTIELLA (1871-1937)Un dramaturg llibertarifidel a la llengua (1) Joan Rocamora opressió que patien els catalans De quan les utopies per part d’aquests dos estats, arti- coincidien en l’espai arlar de Felip Cortiella, com cle que li costà un ordre d’empre-P en tants altres casos, és par- lar de la desmemòria històri-ca. És per això que des del “Cata- sonament. Aquests tòpics també destaquen en l’obsessió de contraposar les de Barcelona Jordi Martí Fontlunya” intentarem esbossar una lluites per l’emancipació social i elbreu biografia d’aquest autor i del catalanisme durant la nostra histò- Si el primer llibre signat per Mei M. Vidalseu temps, a través de diversos ar- ria, tòpics i fixacions que tenen el i Ferran Aisa era una biografia del poetaticles, que sempre seran una seu origen en un intent de revisio- anarquista, independentista i mésminsa i breu aportació mentre no nisme maniobrat des del Noucen- "istes" Salvat Papasseit, el segons’estudiï i divulgui com cal la figura tisme i des del lerrouxisme a la ve- volum daquest fructífera col·laboraciód’aquest activista llibertari, caixista gada, i que són uns discursos que escrita és aquest "Camins utòpics", und’ofici, dramaturg i poeta. actualment perviuen entre els opi- llibre que podríem definir, utilitzant un He sabut que recentment que nadors oficials de l’”oasi català”. vocabulari força actual, com una histò-Felip Cortiella havia tingut un carrer Felip Cortiella és fill d’aquesta ria àmplia i diversa dels moviments so-a Barcelona amb el seu nom, du- tradició republicana, socialista i lliu- cials de la capital catalana de 1868 arant el breu període de revolució i repensadora que combinava la di- 1888. Vidal i Aisa utilitzen, per a aquestresistència a l’agressió feixista de fusió cultural amb la voluntat revo- objectiu, el viure quotidià dun perso-l’anomenada Guerra civil. Cortiella lucionària, la construcció d’un natge que recorre aquella Barcelona demorí l’any 1937. El 16 desembre contrapoder popular amb el catala- finals del segle XIX en la seva incorpo-de 1937, l’Ajuntament de Barcelo- nisme, l’antibel.licisme amb l’amor ració a ledat adulta, Antoni Gaudí.na inagurava una placa amb el seu a la natura, la defensa del matrimo- Gaudí i la seva peripècia vital serveixnom on actualment és el carrer ni civil i l’amor lliure amb la lluita per de llaç als autors per resseguir una àm-dels Àngels. Fou un temps que els l’emancipació de les colònies es- plia nòmina de noms i corrents de pen-carrers de Barcelona dugueren panyoles. Noms com Josep Llu- sament i dacció que van dels àmbits in-noms en homenatge com Manuel nas, Rossend Arús, Cels Gomis, ternacionalistes a les primeres veus delGonzàlez Alba, plaça Francesc Fe- Eudald Canibell, Francesc Maria Modernisme, de la Catalunya popularrrer i Guàrdia o carrer Farga Pelli- Bartrina, Pau Alsina, Baldomer desquerres al primer catalanisme lligatcer, que foren substituïts a l’ocupa- Lostau, Antoni Pellicer, Rafael als cercles federals, dels republicanis-ció franquista pels de Ros de Farga Pellicer o Valentí Almirall me a lobrerisme organitzat primigeni,Olano, Bisbe Urquinaona o SantPau respectivament. La desmemò- “Aquesta desmemòria històrica, faran possible que durant els pri- mers anys del segle XX els treba- del món de lart al de larquitectura i lur- banisme.ria, com podem veure, té uns orí- que elimina del mapa tot allò que lladors i treballadores catalans tin- El llibre compta amb un reguitzell de no resulta políticament correcte”gens violents de la mà de la repres- guin una consciència de classe i de personatges que deambulen per unasió feixista. Que actualment s’hi poble que van fer possibles moltes ciutat en transformació i que els ager-perpetua, acompanyada també per conquestes socials i polítiques. No mana i els fa trobar més enllà de les tan-la incapacitat col.lectiva de preser- el bloc ideològic dominant ens han d’Esquadra, un cos especialitzat és casualitat, doncs, que la lletra ques que els historiadors posteriors elsvar la nostra identitat i el nostre volgut fer empassar. Els ateneus en la represssió política durant tot de l’himne nacional de Catalunya, han posat per tal de definir els seus co-passat. obrers generaven la cultura i l’art el segle XIX. I morí deportat pel ge- “Els Segadors”, fóra escrit per un rresponents objectes destudi. Hi són Aquesta desmemòria històrica, més avançat entre les classes po- neral Zapatero a Medina Sidonia el sindicalista llibertari i tipògraf, com presents, a banda del mateix Gaudí, elsque elimina del mapa tot allò que pulars. El teatre era una arma de 1855. Cortiella, el 1895: Emili Guanya- cors de Clavé, la revista "LAvens", per-no resulta políticament correcte per transformació social i d’agitació po- O bé de la trajectòria d’Alselm vents. Una de tantes dades que sonatges com Albert Llanas i el seu pe-al règim, i que tot sovint duem ino- lítica. Les barricades i la violència Clavé (1824-1874), del qual només tiren per terra aquests tòpics impo- culiar humor, Rossend Arús, Bartrina,culat nosaltres mateixos com un política eren tan recursius i diaris ens ha arribat la seva faceta ange- sats sovint per ignorància i més so- Eudald Canibell, Ildefons Cerdà, Rafaelllast que forma part de la nostra com legítims entre la població. lical de dignificador dels treballa- vint amb mala fe. Farga Pellicer, Valentí Almirall o Josepideologia, afecta pel que fa al cas Els tòpics encunyats per la ideo- dors a través del seu activisme cul- Felip Cortiella mostra a la seva Llunas. Cada un dells en el seu am-aquest autor, però també una ina- logia conservadora es demunten tural i artístic: poc s’explica que el obra una fidelitat a la llengua i al bient literari, obrer, ciutadà o de grupcabable llista d’exemples que res- en parlar només de trajectòries jove Clavé havia participat en ac- país que ha volgut ser silenciada dafinitat, però alhora junts i dibuixantten soterrats en l’oblit. Per escarni com les de Josep Robrenyo (1780- cions de sabotatge de caràcter lu- des de diferents àmbits, a qui no in- un fresc de la societat barcelonina dede totes i tots aquells lluitadors que 1838), actor i dramaturg, un prece- dista. Molt poc s’ha parlat també de teressa conjugar la lluita pels drets lèpoca que ens permet entendre míni-van donar la vida per moltes de les dent llunyà de Cortiella, si tenim en les nombroses obres teatrals d’agi- socials i les llibertats nacionals. Ho mament com es va afrontar el canvi queconquestes socials, drets i lliber- compte que a través del seu teatre tació política durant els segle XIX a deixa clar al llarg de la seva obra. suposava la revolució industrial i les re-tats de què encara gaudim. I per combaté els posicionaments reac- Catalunya. Obres títols com “Visca El seu volum de poesies “Anarqui- volucions polítiques, com La Gloriosa,vergonya nostra, que no hem sabut cionaris de la seva època, fet que la Federal!” (1873), “Mai més mo- nes” (1908), conté ell poema “A la que van haver de viure la gent de finalampliar o mantenir moltes d’aques- l’obligava a esdevenir un pròfug rei- narquia!” (1873) i “Via fora some- llengua catalana”, que esvaeix del segle XIX a Catalunya.tes conqueses polítiques i socials, i terat. tent!” (1875) de Rossend Arús, “L’- qualsevol dubte sobre el seu amor És aquest el moment en què lefer-perquè no hem sabut ni tan sols O d’Abdó Terrades (1812-1856), heroi de Martorell o el Noi de la a la terra i a la llengua: vescència social que es viu engega elspreservar la memòria d’aquestes company de fatigues revolucionà- Barraqueta” (1872) i “Visca el Poble moviments que al segle XX configura-persones, autèntics motors de la ries de Joan Tutau (escollit de- sobirà!” (1868) d’Ermengol Mar- “Oh llengua estimada,/ llengua del rien tota lesquerra catalana i definiriennostra història. mocràticament en diverses oca- quès, “La policia secreta” (1868) de meu cor!/ Qui no t’ha cantada/ les formes i les idees de la Catalunya Felip Cortiella, un autor “menor” sions alcalde de Figueres i Conrad Roure, o l’obra anònima no sab que és conhort! (...) popular.de la literatura catalana, no és un “il.legalitzat” per la seva condició “L’honor valensià o en les barrica- Gent ignoranta/ i altra gent vil/ jun- Daltra banda, el llibre aconsegueixbolet que sorgeixi com una raresa democràtica-republicana); l’obra es” (1873). ta’t bescanta/ l’accent viril,/ tos un bon ritme narratiu, tal com ja havienal tombant dels segles XIX-XX. La dramàtica de Terrades es resumeix Poc es coneix que des de les mots precisos,/ ton fer roncar/ i fet els dos autors amb la seva anteriorseva persona i la seva obra beuen amb “Lo Rey Micomicó”, una farsa files republicanes i federals s’hi bells matisos/ d’amistansar. obra, una virtut que per la informaciód’una saba cultural i política ante- antimonàrquica estrenada el 1838 feien les primeres teoritzacions I altra gentota/ que’t mima arreu/ et que conté resulta principalíssima perriors, que podem situar als inicis a Barcelona. Fou perseguit repeti- sobre l’alliberamet nacional: Josep fa patriota/ per lo que’n treu; entendre bé el que shi diu i no caure endel segle XIX. Una tradició de re- dament per la seva militància repu- Narcís Roca i Farreres (1834- contra uns que’s diuen/ lliures i lavorriment que ens porti a abandonar-sistència i contrapoder popular que blicana i les seves idees socialis- 1891) ja denunciava al seu “Ni fran- iguals..../ i am tu no viuen/ lleis na- ne la lectura abans dhaver-lo acabat.tira per terra molts dels tòpics que tes, especialment pels Mossos cesos ni espanyols”(1886) la doble turals!”Catalunya. Març de 2005 21
  • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES > CRÒNIQUES SOTA EL SOLC Mirades, ecos i reflexos... del zapatisme Text: Comissió Confederal de veritat, així com fotos i dibuixos de Solidaritat amb Chiapas de la vegades clarament identificats amb CGT. Foro: Dídac Salau. el zapatisme i unes altres també encara que descoberts des de lín- tima visió de qui ho interpreta... ncara que estem mal Amb un total de 192 pàgines de FERMIN MUGURUZA “XOMORROAK” "E fets, no estem aca- bats; i és laventura de canviar i de canviar-nos la les quals 60 son a tot color, en di- verses formes literàries aquest lli- bre conté 38 textos escrits de 30 que fa que valgui la pena aquest autors de distints llocs (Mèxic, “Un tiesto difícil, parpelleig en lhistoria de luni- Estat francès, Brasil i lEstat espan- de vida intensa” vers, aquest fugaç caloret entre yol), així com 82 fotografies, 17 di- dos gels, que nosaltres som" E. buixos de major o menor grandària Galeano, en el seu llibre "Patas i una historieta o còmic de tres pà- Carlos Undergroove Arriba" (1998) gines, també tot això de diferents (undergroove@mixmail.com) artistes daquí, allà i enllà. Així ma- No és que des de la Comissió Con- teix, entre altres "detalls" que shi Un grill argentí sense papers i una mos- federal de Solidaritat amb Chiapas pot descobrir, el llibre duu adjunt un queta acabada de néixer que començarà de CGT vulguem posar aquí i ara DVD de 35 minuts amb imatges un viatge iniciàtic a la recerca de la seva el món de potes enlaire, que que acompanyen lentrevista que mare junt amb aquest “il·legal” són els per- també, com tampoc donar-li la sobre "Chiapas i el Zapatisme" sonatges que ens guiaran a traves d’a- volta a les seves crues realitats, vam poder fer el passat febrer de questa historia i als que també acompanya que també, sinó que tot just prete- 2004 a Gloria Muñoz Ramírez (pe- musicalment Fermín Muguruza. nem cridar la teva atenció sobre un riodista mexicana, autora del llibre La vida en una torreta, una extrapolació nou i peculiar llibre que acabem "EZLN. 20i10. El Fuego y la Pala- al nostre món actual, un viatge divertit i pe- deditar. bra"). dagògic musicat per aquest incansable Es tracta de "Miradas, ecos y re- Tots els fons que es recaptin músic d’Irun. Aquest viatge comença quan flejos... del zapatismo a la utopía y amb el llibre, que val 18 euros, Anartz Zuazua i Klaus Groten (ex baixista viceversa", un llibre que neix dels seran destinats íntegrament a de Vómito Social) creen el guió de “Xomo- acords de lúltim Ple Confederal de donar suport al projecte autoges- rroak, Bizitza Lorontzian” (“Bichitos, La CGT al novembre de 2003, com tionari dun Hospital que el Municipi vida en el tiesto) i donen vida a tota aques- part de la campanya que es va de- Un llibre que saconsegueix grà- tants i personals vivències, senti- Autònom i Rebel Ricardo Flores ta sèrie de personatges en un musical in- cidir desenvolupar durant tot lany cies a la solidaritat rebuda de qui ments, sensacions, enteniments... Magón està construint en La Cule- fantil. L’encarregat de posar la música i els 2004 per commemorar i celebrar el en ell ha col·laborat, aportant el Un llibre si més no "curiós i extrali- bra, això és, en el cor de la selva ambients escollit és el sempre inquiet Fer- 20i10 zapatista, és a dir, els vint seu treball manual, intel·lectual i ar- mitat", amb mirades, ecos i reflexos Lacandona (a Chiapas, Mèxic), per min Muguruza, a qui, en paraules seves anys de la fundació de lEZLN (17- tístic, ja indistintament o a luna en dallà i daquí, on es barregen relats poder donar el degut servei sanita- "...la idea em va sorprendre molt en un 11-83) i els deu de laixecament certs casos, per formar així un petit verídics amb contes suposada- ri a les 112 comunitats en resistèn- principi, però a la vegada mexcitava molt armat dels indígenes en Chiapas i humil però sincer, suficient i im- ment ficticis i poesies no menys cia que conformen el Municipi poder preparar alguna cosa dirigida als in- (1-1-94). portant ram de compromisos mili- utòpiques però igualment molt de Autònom. fants tenint en compta que portava anys convertint-me en un estudiós del gènere infantil actual per la quantitat de pel·lícules Fent més accessible el pensament de Roberto Freire que havia arribat a visionar amb els meus dos fills i la meva deformació quasi profes- Lobonegro per incloure les emocions dale- Freire i Joao de Mata expliquen sional una vegada més per la pedagogia". (edurgentes@lasnegras.net) gria i bellesa, sent ara part inte- detalladament la teràpia, o peda- I ja tenim els dos ingredients principals da- gral del vocabulari popular brasi- gogia, que va crear Freire ja fa questa història amb final incert. Una obra Al Brasil és ben conegut Roberto ler, significant el tesao lalegria, gairebé 30 anys, en la qual utilit- de teatre infantil amb uns valors educatius Freire. Després de conèixer la la bellesa i el desig, tot alhora. I zant la Bioenergètica de W. molt forts i un music per al que crear temes presó, la tortura i la clandestini- continua amb demolidores críti- Reich, la Gelstalteràpia de F. Pe- (musica i lletra) i ambients musicals sem- tat, pel seu passat guerriller con- ques contra la burgesia i lesglé- arls, les pràctiques dantipsiquia- bla una cosa de nens (cosa que no arriva a tra la dictadura militar al Brasil sia, la psicoanàlisi i el marxisme, tria de D. Cooper i R. Laing, junt ser del tot veritat). La coctelera es fica en (1964-1985) i després de molts la prohibició de les drogues, con- amb els anarquismes, pretén moviment, el resultat: 14 temes entre anys dexercir la teràpia psicolò- tra el sacrifici. acabar amb les repressions psi- cançons i ambients musicals, 14 registres gica, aquest anarquista militant Després dalgunes reflexions cològiques que la burgesia, les- que es mouen entre el raggamufin, la black va acabar escrivint novel·les i as- contra la idea general de felicitat i cola i la família patriarcal, han music, el dub, el triphop, el drum&bass, el saigs amb gran èxit al seu país. a favor de la bellesa i lart, conti- instal·lat en la nostra ment i tango, melodies saltarines per fer gaudir Precisament ara, Urgentes Edi- nua amb la seva teoria personal també el nostre cos. els més petits i també els més grans, sam- ciones (ap. 33134, Barcelona de la mutació genètica de la jo- Les tres obres parlen danar- plers rescatats per formar part daquesta 08080, tels. 93 441 97 13 i 618 ventut cap a un altre ésser humà quia, no de les grans epopeies història tan real, referències musicals cre- 30 68 03) publica tres dels seus més lliure, plaent i ecològic. Des- històriques, sinó de lanarquia ant una altra BSO, un nou concepte musi- textos més coneguts: "Amar sin és necessari, per mantenir la prés dunes breus entrevistes quotidiana, de les relacions lli- cal fruit de la infantil entremaliadura de Fer- vergüenza", "Sin Tesao no hay salut somàtica, la necessitat de que va donar a algunes revistes bertàries, o autoritàries, amb els min capaç de convertir aquest estils solucion" i "Soma, terapia liberta- produir escàndols, donar la nota alternatives brasileres sobre el nostres éssers estimats, la nostra musicals en una lliçó divertida i cultural, ria". o amar sense vergonya, i explica seu cicle professional i literari, família, amics, companys de tre- capaç de fer entendre als nens els singu- En la primera obra (de 224 pà- en la segona part daquest llibre acaba amb un manifest anarcoe- ball, de lautoritarisme quotidià en lars valors de lobra amb musica per a gines), col·lecció dassajos i algu- les seves "vexacions" més impor- cològic. El segueix un apèndix què es perden les grans idees i adults. na entrevista, lautor explica deta- tants al llarg de la seva vida. obra dels editors daquesta obra en què solem tenir por de la reali- El Cd, amb una presentació molt acura- lladament el paper de la burgesia El segon títol (de 224 pàgines) en espa-nyol en què reflexionen tat més evident. Parla de la vida da, ve acompanyat dels textos de lobra i i de lesglésia en la formació de comença amb una investigació sobre la necessitat de revitalitzar viscuda dia a dia, de les possi- en trobem 14 temes en euskera, els matei- lautorepressió constant que ens de com la joventut brasilera va les persones anarquistes i autò- bles conspiracions amb els nos- xos en castellà i diverses de les bases mu- coarta, molts cops inconscient- transformar una paraula -tesao- nomes per poder aconseguir tres còmplices i de com poder sicals com a "Xomorrokaraokea" per tal ment, en la nostra vida quotidia- que si en un principi significava canvis efectius i revolucionaris. enfrontar lautoritat de lEstat, de que els més petits en gaudeixin cantant els na, que pensa com a alliberadora únicament el desig sexual, lexci- El tercer llibre que presenten la cultura dominant, dels mitjans mateixos els textos. i llibertària. Roberto sosté que en tació, després es va ampliar du- Urgentes Ediciones és un petit de formació de masses, amb el la nostra quotidianitat, a vegades rant les dècades dels 60, 70 i 80 fullet de 80 pàgines en què R. treball estúpid...22 Catalunya. Març de 2005
  • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES Llibres > IMATGES QUE PARLEN"¿Qué pasó con Es tracta de material de primera mà, viscut per la mateixa protago- d’un llarg reguitzell de problemes. L’estudi conté el relat de sis casos El llibre va costar al seu autor més de vint anys dinvestigació enlos niños nista que ho narra amb una sintaxi de tortures i un apartat de conclu- biblioteques, hemeroteques i ar-desamparados personal però directa alhora, part sions, en què es detallen les situa- xius. També va poder entrevistar duna vida carregada de dades i cions més greus i les actuacions companys i familiars del militantde la guerra?" interès per a una història general que cal emprendre per canviar-les. anarquista. que es composa, com el mar, de El text, malgrat la seva especia- El relat resultant va ser escrit moltes gotes daigua com les que lització, resulta força amè i llegidor, des dun punt de vista molt diferent aporta lEnriqueta Borràs en necessari per descobrir i compren- al de lhistoriador o de lacadèmic i aquest llibre. dre algunes invisibilitats que succe- tot i que aquest sigui una de les fra- eixen a casa nostra. Un llibre fet, ses promocionals del llibre als “L’empresonament amb el màxim rigor acadèmic, per anarquistes ens hauria de preocu- Zona roja", la a Catalunya” una gent tan especialitzada com valenta, que no dubta a remoure la par que sigui així. Ens hauria de preocupar perquè recuperació de la consciència del sistema amb l’a- Durruti i la resta de "caps" anar- memòria des de la fany d’eliminar algunes de les nos- quistes, tal com lorganització CNT, televisió pública tres vergonyes. han comptat amb una literatura bà- sicament escrita des de i per a les Josep Estivill (josep.estivill@terra.es) "Durruti en la files anarquistes. En el cas de la CNT la cosa sha revolución anat corregint després de les obres "Zona roja" és una sèrie documental española" de Josep Peirats en què semblava que repassa la vida i lexperiència de laENRIQUETA BORRÀS com si la CNT fos la Mare de Déu població de Catalunya, el País Valencià iEdició pròpia, per aconseguir-lo baixada a la terra i reencarnada en les illes Balears durant el període de lapodeu trucar al tel. 93 221 61 27 organització per la pulcritud de la guerra civil espanyola. Semet pel Canal seva actuació, però ha costat. Una 33 tots els dimecres a les 22h i suposa Josep Llunas i Pujals sèrie dhistoriadors joves i no tan la primera aproximació des de la televi- joves shan encarregat de co- sió pública a lesdevenir de la zona noPotser el títol daquest llibre pot mençar a posar al seu lloc la CNT sotmesa a Franco de 1936 a 1939 enconfondre el lector o lectora que hi OBSERVATORI DEL SISTEMA des de posicions científiques i no anys de profunda revolució que va por-arribi amb idees preconcebudes, ja PENAL I ELS DRETS HUMANS subordinades al poder, ni a lestatal tar a trencar les estructures de poderque "¿Qué pasó con los niños de- Edicions de 1984, Barcelona ni al dels mandarins anarquistes; mil·lenàries en el nostre país.samparados de la guerra?" no és 2004 seria el cas, per exemple, dAnna A la sèrie shi explica com a la guerraun estudi sobre els "nens de la Monjo i Eulàlia Vega, tot i que no del 36 al 39, les diverses forces del bàn-guerra", sinó que és un recull de Francesc Poblet són les úniques. dol diguem-ne que "republicà" van con-les vivències personals duna da- En el cas de Durruti i de la resta traposar al poder feixista la visió dunquestes nenes, lEnriqueta Borràs, Fruit d’una recerca de més de dos danarquistes destacats, però, tot i futur més just i, fins i tot, revolucionari.la companya Irma del Sindicat anys efectuada per l’OSPDH (Ob- la documentadíssima obra dAbel A cadascun dels capítols de "ZonadEspectacles de Barcelona de la servatori del Sistema Penal i els Paz, que no em cansaré de reco- roja" sexposen les diverses i complica-CGT de Catalunya. Drets Humans) de la Universitat de manar, ens falta una visió més des circumstàncies que van fer que un A través de 146 pàgines, Irma Barcelona, aquest llibre ens pre- ABEL PAZ acadèmica de les seves vides, ens poble sorganitzés per aturar la involu-explica els primers anys de la seva senta un estudi actualitzat del sis- La Esfera de los Libros falten unes biografies que puguin ció política i social amb què la barbàrievida a través de diversos indrets de tema penitenciari i de les presons a llegir les noves generacions sense feixista amenaçava la República i lesCatalunya i del País Valencià, amb Catalunya. Jordi Martí i Font arribar a la reconsagrada pregunta: conquestes socials. Lequip de la sèrieuna mare tancada a la presó per S’hi analitza críticament el règim I aquest Durruti no es va equivocar ha pogut tenir encara laportació deles seves idees polítiques i sindi- penitenciari vigent, que per altra La Esfera de los Libros ha reeditat mai? Sempre ho va fer tot bé? molts testimonis vius que van protago-cals i un pare absent. La seva és banda s’incompleix reiteradament, en espanyol la biografía de Bona- Mentre les esperem, aquí tenim nitzar els anys de la guerra antifeixista;una vida amb monges, hospicis i, i es repassen temes tan punyents ventura Durruti que Abel Paz va set-centes pàgines per devorar i gent anònima que no estava disposadade tant en tant, cases de militants com les condicions i la vida quoti- publicar primer en francès en 1962 per fer-se una idea de com va anar a sucumbir a la maquinària militar col-de la CNT que acullen la filla de la diana a les presons, la salut i la i que no poder veure la llum a lEs- tot allò. pista i que va defensar la legalitat repu-seva companya i li fan un lloc a mortalitat, les tortures i els maltrac- tat espanyol fins al 1978. Més de Vagi aquesta crítica en record de blicana i les conquestes de canvi socialcasa seva perquè no es converteixi taments, el treball penitenciari, les 700 pàgines en què fa una revisió Ramon Pol, que ens en va prome- amb un gran esforç i posant la vida enen una monja amb tant de contacte drogodependències, etc. Tot ple- exhaustiva de la vida de lanarquis- tre una per al "Catalunya" aprofi- perill.diví. Això mentre els companys mi- gat, ens presenta una situació es- ta lleonès, la seva activitat revolu- tant la reedició del llibre i no ens la Lequip de "Zona roja" ha enregiratlitants no cauen en alguna de les cruixidora que té com a punt de cionària i la llegenda que el va en- va poder fer arribar perquè la mort tota mena darxius per buscar els mate-ràtzies policials contra la xarxa partida la massificació a les pre- voltar tant al llarg de la seva vida li ho va impedir mentre caminava rials: imatges i documents escrits, iconfederal en la clandestinitat. sons, generadora per sí mateixa com després de la seva mort. pel Pirineu. això es nota en la sèrie. La recerca ha donat resultats positius, amb el desco- briment, en arxius francesos, italians i Revistes daltres punts, de filmacions fins ara no conegudes i de documents bàsics per comprendre millor la complexitat dels moments que es volen explicar. Les imatges i els testimonis encara vius volen donar a conèixer més a fons de quin tipus dorganització social es van dotar els republicans en la reraguarda i com es va avançar en la creació duna nova societat que feia desenes danys que sestava preparant. A més, daquests valuosos testimo- nis, la sèrie inclou imatges gravades en diversos indrets de Mallorca, Menorca i Eivissa, així com València i Alacant. "Zona roja" vol ser un reconeixement als milers de persones que van viure i patir la guerra i, després, una bona part,L’ACCENT CA LA DONA EL ECOLOGISTA-LA LLETRA A- MUJERES PREOKUPANDO també lexili. I pretén ser un punt de re-Més pàgines i més notícies en la Revista feminista de Barcelona vin- LIBRE PENSAMIENTO. Cada número és fet des d’un grup ferència duna època convulsa que,nova etapa remodelada de “L’ac- culada a Ca la Dona, c/ Casp, 38, Iniciativa de número monogràfic con- de dones diferent de l’Estat espan- sens dubte, ha determinat la vida de lescent”, el periòdic quinzenal dels Paï- 08010 Barcelona, tel. 93 4127161, tra l’Europa del capital i els estats. A yol. El número set està preparant-se. generacions actuals.sos Catalans. laccent@laccent.info www.caladona.org veure si l’aposta continua. preokupando7@yahoo.esCatalunya. Març de 2005 23
  • EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MESIÑAKI RIVERA, DE L’OBSERVATORI DEL SISTEMA PENAL I ELS DRETS SOCIALS > LES PARAULES SÓN PUNYS‘Cal potenciar polítiques Votar o no votarsocials per sobre de penals’ Jordi Martí Font (jordimartif69@mesvilaweb.com) Cap dogma és res més que un dogma. Cap dogma respon a cap altra voluntat“La nostra recerca no és neutra sinó compromesa; aplicada a transformar el sistema penal” que al dogmatisme. Cap dogma fa més bona olor que un altre pel fet que ens el presenti a taula qui és el nostre amic o amiga. > LA FRASE... I el dogmatisme és acceptar qualse- vol proposta prenent com a base que els motius ja han estat discutits i algú ha triat per nosaltres el que ens està bé i el que ens està malament, tant quan van ser discutits com quan han acabat fosilitzats. Utilitzar com a argumentació per fer una cosa que els que pensen com no- saltres "és el que han fet sempre" és semblant a dir que no se sap que no- saltres no pensem com els que ens diuen que pensen com nosaltres, per- què si un "que pensa com nosaltres" i va dictaminar que una cosa era bona al segle XIX hagués admès el mateix “Aquí la paraula principi de no pensament, és a dir que “tortura” és muda, hagués admès el dogma, per exemple, maleïda i no es pot del segle XVII, encara estaríem al segle ni pronunciar” XVII. La innovació ha de ser constant i el qüestionament de les "veritats fun- De 1990 a 1999, segons l’anterior govern, van morir més de mil persones a les presons catalanes, una cada tres dies, morts que per descomptat són invisibles per a la societat. dadores" també. I és ben clar que quan em refereixo a les "veritats fundado- Text i fotos: Francesc Poblet social. No pensem que sigui el problemes amb l’actual Departa- sanitària que se’ls hi dona. res" també em refereixo a les de lanar- (www.lletres.org) mitjà més adequat. ment de Justícia, però alhora ens De 1990 a 1999, segons dades quisme. De fet, prefereixo parlar da- -Vols citar algun dels treballs reafirma en la voluntat de continuar de l’anterior govern català, van narquismes, ja que en els pocs seglesIñaki Rivera és doctor en Dret, que heu elaborat? la nostra tasca. morir més de mil persones a les que la Idea corre pel món ha tingutprofessor de la Universitat de -Per exemple, hem realitzat una in- -Com veus la situació en l’àmbit presons catalanes, una cada tres concrecions tan diferents les unes deBarcelona, autor i coordinador vestigació sobre el sindicalisme pe- global, respecte a aquestes polí- dies, morts que per descomptat les altres que no ens podem abando-de nombrosos llibres i estudis nitenciari a Catalunya i hem denun- tiques d’alarma social i d’inter- són invisibles per a la societat. Un nar a parlar en singular per referir-nossobre dret penal, i director de ciat l’existència de funcionaris venció preventiva que ens estan altre gran problema són les tortu- a les idees de llibertat, igualtat i solida-l’Observatori del Sistema Penal i ultradetrans amagats a les files del imposant arreu? res i els maltractaments, tant físics ritat portades al seu últim extrem. Deels Drets Humans. sindicat majoritari UGT-presons. -Al món estem patint una regressió com psíquics. Hi ha hagut un gran Proudhon a Malatesta, de Hakym Bey a Hem detectat casos d’alguns que dels drets humans a través del fo- augment de les situacions i règims Joan Peiró, dels situacionistes als-Quins objectius teniu a l’Obser- han anat a presons de Texas i que ment de la por i de la inseguretat d’aïllament. Un exemple d’aquests anarcocomunistes, dels antiglobalitza-vatori del Sistema Penal i els mostren la seva admiració per les permanent. Se’ns ven la institucio- règims extrems el tenim en el cas dors als primitivistes, cada anarquistaDrets Humans? polítiques més dures. Hem vist que nalització de la cultura punitiva, de la Laura Riera, que ha patit tot ha anat estructurant les seves idees de-Bàsicament ens movem en tres els maltractaments no són anècdo- com ara les guerres preventives, tipus d’abusos, aïllament, indefen- forma semblant, amb objectius com-aspectes: la recerca, la docència tes ni fets puntuals, corresponen a com a solució única. L’excepcionali- sió jurídica, etc. partits, però amb continguts tambéuniversitària i l’observació o ins- una estratègia de mà dura. Això és tat penal seria una altra de les Catalunya és l’única comunitat moltes vegades discordants.pecció, dins dels àmbits del siste- molt preocupant i no s’està fent res seves facetes; per exemple, les le- de l’Estat que no ha creat un servei La idea del vot, de la no delegació dema penal en particular i dels drets per canviar-ho. Teníem l’esperança gislacions antiterroristes de la Unió d’assistència legal gratuïta als pre- la pròpia decisió en un representant,humans en general. que el nou Departament de Justí- Europea. Caldrà veure si l’Europa sos. és veritat que és compartida per bona La nostra recerca no és neutra cia faria una operació important de il·lustrada i tolerant pot resistir la -I què cal canviar urgentment? part dells i mirada en perspectiva nosinó compromesa; aplicada a neteja d’aquests sectors i de mo- temptació penal, la progressiva Quines alternatives hi ha a la resulta massa fàcil dassimilar als con-transformar el sistema penal, les ment només podem expressar la substitució de l’estat social i bene- presó? ceptes llibertaris dacció directa i nopresons, però també altres àmbits nostra decepció i desil·lusió per- factor per uns estats penals i policí- -En primer lloc, cal una cosa tan representativitat. No obstant, hi hacom la immigració, els menors, el què, per exemple, han arxivat les acs. evident com complir estrictament la pràctiques llibertàries que han recorre-treball sexual, la justícia de proximi- investigacions de les tortures a uns -Recentment has participat al lli- legalitat penitenciària vigent, l’aten- gut al vot representatiu al llarg de latat, pensant que la universitat ha de quaranta presos de Quatre Camins bre “L’empresonament a Cata- ció a la salut, l’espai mínim per seva història, de Brookyn a la CGT.tenir una actitud molt més compro- sense la identificació de cap res- lunya”... viure amb dignitat, el dret a l’as- Hi ha un altre àmbit de votació, però,mesa de la que ha tingut fins ara. ponsable. -És un llibre que va tenir un greu sistència lletrada gratuïta, etc. que lluny de suposar polèmic el que enPretenem analitzar els problemes -Quan es parla de maltracta- problema: l’anterior administració A mig i llarg termini s’ha d’apos- molts casos ha generat és més aviatsocials, veure com els tracta el sis- ments i de tortures, pensem en penitenciaria, el seu titular, Ramon tar per sancions no privatives de lli- indiferència o un fort apassionament.tema penal, entrar a presons i co- l’Iraq o Guantánamo, però a Ca- Parés, Secretari d’Execució Penal, bertat. Això no és igual a parlar És làmbit dels referèndums, molt mésmissaries, per després poder reco- talunya... va prohibir la nostra entrada a la to- d’impunitat, hi ha d’haver controls, propers als postulats de decisió entremanar actuacions que puguin -Com dius, és molt conegut el que talitat de les deu presons catalanes seguiments, suspensió d’alguns tots sobre els problemes o qüestionssolucionar els problemes i, tot això, passa a Abu Graib o la situació i això ens va dificultar la feina. drets, treball social, arbitratge, con- col·lectives que presenta lanarquis-comunicar-ho a l’opinió pública. dels presos polítics bascos, però -Quins són els problemes més ciliació, reparació a la víctima. Ac- me. Quan lEstat munta unes eleccionsVolem fer visible el que és invisible. sembla que aquí la paraula “tortu- greus actualment? tualment el procés penal no repara o un referèndum ho fa per guanya-les,Nosaltres defensem un model de ra” és una paraula muda, maleïda i -Només en citaré uns quants espe- la víctim,a de la qual mai no se’n és ben clar, però també és clar quedret penal mínim. Pensem que tota que no es pot ni pronunciar. Nosal- cialment greus. El primer és la gran parla. Cal potenciar les polítiques aprofitar el moment per estendre el nos-la conflictivitat social no s’hauria de tres observem les clavegueres de massificació i amuntegament a les socials per sobre de les penals. Al tre pensament dins del camí trillat no éstractar a través del sistema penal l’Estat i tenim constància de moltes presons catalanes, amb tot el que nou Estatut, és imprescindible que un disbarat, sinó una possibilitat de tre-sinó amb mitjans de política social. situacions de violències institucio- això comporta, l’impossibilitat de Catalunya tingui no només les ball que ens caldrà abordar en els pro-Quan parlem de dret i sistema nals, maltractaments, tortures, aquí dur una vida amb unes mínimes competències executives en pers anys, sempre des dun punt depenal estem parlant de la policia, a Catalunya també. Això en el pas- condicions de dignitat, sense cap aquest àmbit, com passa ara, sinó vista tàctic i no estratègic, duna formadels jutges i de la presó, és a dir, sat ens ha comportat molts proble- intimitat. Tot això repercuteix en la també les competències legislati- molt més clara que no pas amb lesdels instruments més greus que un mes amb el govern català i ens seva salut (infeccions, sida, etc.), i ves plenes. eleccions sindicals, per exempleestat té per tractar una conflictivitat. està comportant ara també nous més amb la deficient assistència Web: www.observsp@dret.ub.es
  • Quadern Central LES DONES I LA CREACIÓ ARTÍSTICA Coordinació: Patrícia Carles Dones amb consciència de ser-ho Una anàlisi de la producció artística femenina contemporàniaLa ruptura dels espais de gènere, en cadena de les potencialitats també, de les pràctiques artístiques, enfonamentalment al llarg del passat femenines, les quals han envaït els una eclosió d’energia i creativitat sensesegle XX, ha produït un alliberament espais de l’educació, el treball i, precedents. Annachiara del Prete, investigadora del grup interdisciplinar GRÈC (gènere, raça, ètnia i classe) de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.S i recordem la construcció de la consciència feminista anterior i pos- terior als anys setanta, aquesta té en la naturalesa de la identitat femeni- na un punt d’inflexió en el seu trac- tament i consideració. A principis dela dècada dels setanta les artistes comencen a serveritablement conscients de l’artificialitat i delpoder repressiu de la “construcció social del gène-re”. Un dels seus objectius serà descobrir en unaimatge de si mateixes (que havia estat greumentdeteriorada pel passat, la història i la imposició so-cial d’un paper a complir) una autèntica veu quepoguessin emprar com a fonament per a una novaconstrucció de la seva identitat. A partir d’aquell moment, i coincidint ambla posada en dubte dels valors imposats pel subjec-te il·lustrat que anaren plantejant els anys 70, gai-rebé totes les històries es comencen a “rescriure”.Alhora, les més rellevants pràctiques artístiquesforen protagonitzades, com així fou afirmat repeti-dament, per dones amb consciència de ser-ho, és adir, per artistes que havien desenvolupat el seu tre-ball des de perspectives crítiques i feministes, desdels discursos de la resistència. D’aquesta manera,concebre una feminització de les pràctiques artísti-ques no vol suposar solament la presència femeni-na en aquestes pràctiques, sinó que significa inda-gar si la seva presència i la seva tasca incita a unadeconstrucció dels models d’enfrontament dualentorn el gènere. El cos femení i la deconstrucció dels modelssexuals, del desig, de l’estètica... En una anàlisi deles creacions artístiques seria interessant trobar Imatge de la performance “Aveugle Voix” (1975) [Cega veu] de Theresa Hak Kyung Cha, dins l’exposició retrospectiva sobre el treball poètic i conceptual d’aquesta artista coreoamericana que es pot veure a la Fundació Antoni Tàpies fins el 10 d’abril. Foto: Trip Callaghan.una superació de la mera crítica teòrica i una crea-ció intuïtiva que mostri l’expressió dels sentiments cions. La dona en aquest context es troba en un proposa un espai variat de produccions artístiques, les produccions artístiques ciberfeministes.i de les emocions des d’una mirada femenina no espai nou que encara es resisteix a un model blanc, encara silenciades pels circuits de mercat i/o de Centrar la mirada en la producció contem-condicionada per les construccions culturals. Però, colonial, masculí... És un espai neutre en què cada significat. Són aquestes mateixes produccions a porània pot ajudar-nos a contextualitzar millor lainevitablement, si reconeixem estar en un temps polaritat pot i ha de ser un estímul per veure i ex- les quals ens hem d’apropar per cercar referències dona en el seu àmbit actual, sense caure en l’erradad’acció, la producció artística no pot desmarcar-se pressar la nostra naturalesa humana, per sobre d’anàlisi. comuna de considerar-la un fenomen singular.dels àmbits socials. És per això que en les noves d’allò que es considera masculí, femení, gai, tran- L’interès pels nous espais de producció i per L’art es nodreix d’art, el repte de crear de nou latendències artístiques es produeix una utilització sexual, però que alhora no perd les característiques l’ús dels mitjans de comunicació a través dels història està obert, juntament al repte de no caurede la mateixa obra d’art que potser és pensada per pròpies que ens diferencien i que són les mateixes quals difondre i canalitzar les seves reivindica- en els nous estereotips de resistència a la masculi-denunciar i fer soroll en tots els àmbits de la pro- que ens atrauen i que regulen les nostres relacions. cions, ha estat també bastant habitual en el treball nització, allunyant-nos de la possibilitat d’aprofi-ducció artística, servint-se de totes les eines i, entre Aquesta superació de les diferències, essent a la realitzat per les dones artistes. Un exemple poden tar i de gaudir de l’espai lliure d’expressió i de laaquestes, les noves tecnologies i les comunica- vegada investigació i expressió d’aquestes, ens ser les produccions de Net-art, i dins d’aquestes, construcció de models i valors. CATALUNYA. Quadern Central (I). Març del 2005
  • Quadern Central LES DONES I LA CREACIÓ ARTÍSTICA Anti_dog d’Alícia FramisAnti_dog, l’últim projecte d’Alícia Fra- d’art La Panera de Lleida entre l’abril i hann i va decidir crear un vestit anti-mis (Mataró, 1967), posa en evidència el juny passats, té el seu origen a Berlín bala, anti-gos i anti-foc. Així, a partirl’agressivitat de moltes situacions con- l’any 2002, quan l’artista es va assa- del llenguatge del disseny de moda estemporànies. Aquest muntatge, que va bentar d’un seguit d’atacs racistes per produeix una reflexió entorn a temàti-ser presentat a la biennal de Venècia part de caps rapats amb els seus gos- ques socials contemporànies, com la2003 i es va poder veure al centre sos a dones de color al barri de Mars- violència de gènere. Glòria Picazo, de conflicte en quedar al descobert qüestions per- sent. directora del Centre dArt la Panera i sonals, però també d’altres que relacionen allò in- Però, alhora, Alícia Framis aconsegueix posar comissària de lexposició Alícia Framis. anti_dog dividual amb allò col·lectiu, que van des de la vul- de manifest aquells sentiments humans que sovint nerabilitat amb què ens movem permanentment, la semblen difícils d’assumir i d’evidenciar oberta- solitud, tot i viure en situacions massificades, i la ment perquè els solem sentir com a inconfessa-U n dels aspectes més suggeri- mort davant de lacres socials com la pobresa, el ra- bles: la por en seria un. I el que ella fa amb la por dors dels projectes d’Alícia cisme o la violència de gènere. és denunciar-la recorrent a una enganyosa frivoli- Framis és la seva capacitat tat, ja que apareix embolcallada de disseny, bellesa per presentar-nos determina- “...PER DAMUNT DEL PROJECTE i glamour. Malgrat el seu embolcall exquisit i pre- des situacions i vivències en ANTI-DOG PLANEN CERTS ciós, el resultat del projecte anti_dog es distancia les quals ens podem veure totalment d’aquesta exquisidesa en abordar la seva INDICIS DE PROVOCACIÓ...”reflectits en allò més pregon de la nostra memòria. finalitat: un clam clar i contundent en contra de laSovint ens planteja escenaris en què el benestar Sovint, els projectes d’Alícia Framis són el violència en general, i molt especialment en contraque sol imperar en determinats nivells de la socie- resultat d’un llarg procés de preparació durant el de la violència de gènere, alhora que increpatat actual s’imposa amb total normalitat i sense qual es van sumant esforços i energies procedents també les manifestacions xenòfobes que compor-que, a primera vista, sembli comportar una càrrega d’altres àmbits creatius, i esdevenen un exemple ten les actituds racistes. Per damunt del projectecrítica. Hàbits, costums i modes són presentats més del caràcter híbrid i polièdric que en l’actuali- anti_dog planen, sens dubte, certs indicis de pro-emprant estratègies habituals en la societat de con- tat està defensant un ampli sector de les arts vi- vocació per part d’Alícia Framis, subtils i amb unasum i revestint-los d’una aparent normalitat. Però suals. En una societat canviant i vertiginosa com sagaç malícia, que com a recursos li serveixen perben aviat descobrim que aquesta normalitat se’ns l’actual, en què la informació ha esdevingut una posar contra les cordes moltes de les actituds de lamostra totalment trastocada, ja que la societat del eina clau de desenvolupament, era previsible que societat actual que fan trontollar la bona convivèn-benestar que ens està mostrant presenta fissures l’art adoptés estratègies semblants i posiciona- cia i el respecte entre persones, entre homes imolt profundes. Aleshores se’ns creen situacions Alícia Framis, “anti_dog: Burka”, 2002. ments totalment imbricats amb el seu propi pre- dones. La imatge cinematogràfica com a instrument de coneixement La creació de les dones realitzadores o el plaer de mirar Mercè Coll, coses que el cinema ha desenvolupat podem dóna de forma completa cap dels dos models. tionat des del propi dispositiu que semblava membre del col·lectiu Drac Màgic i codirectora de diferenciar dues grans opcions. Una vol es- La majoria de les dones realitzadores, en destinat a culminar-lo. Gràcies als mecanis- La MostraI Internacional de Films de Dones borrar-se com a representació i es constitueix un primer moment, van optar per distanciar- mes tècnics del nou invent, les imatges po- en un reflex immediat d’allò que hi ha, i l’al- se críticament de les imatges estereotipades dien imitar o reproduir perfectament les nos- tra, afirma els seus propis mecanismes de que el cinema havia construït per represen- tres pautes perceptives sense necessitat de construcció. Entre una i altra hi és present el tar-les, i la millor manera de fer-ho va ser crear nous recursos per aconseguir-ho. Quan doble estatut de la imatge cinematogràfica desvetllar els mecanismes ideològics i estè- les imatges es van alliberar de la seva funció com a rastre del que ha estat davant la càme- tics que havien intervingut en l’elaboració mimètica es va poder desenvolupar el ves- ra i com a mitjà de significació d’allò que re- d’aquestes imatges. En un segon moment van sant de la “poiètica”, aquella que Aristòtil presenta. crear noves imatges que aportessin una visió havia definit com la pròpia de tota pràctica En cadascun d’aquests dos sistemes obser- del món diferent a la imposada socialment. artística. La mimesi platònica, la que es defi- vem un seguit de recursos destinats a provo- La no acceptació dels valors i funcions atri- nia com a còpia o imitació d’una còpia, el car l’efecte buscat. Quan la imatge es presen- buïdes a les dones va donar com a resultat el món sensible en relació a l’autèntica realitat ta com a realitat, s’han d’ocultar tots aquells rebuig radical del sistema de representació de les idees, es transforma en “poiesis”, en elements que han intervingut en la seva cons- que les havia construït i legitimat. una poètica que indaga en les formes varia- trucció, i la millor manera d’aconseguir-ho és El cinema realitzat per dones no es defi- des de significació que poden aportar les L a imatge cinematogràfica mostra i oculta a la vegada, és presència com a imatge que veiem, però és també absència d’allò que eliminant la distància entre la mirada i la cosa vista. Aquest tipus de cinema potencia al màxim l’analogia entre la imatge i el seu refe- neix com un altre cinema, definit i categorit- zat en funció del cinema institucional, sinó que s’afirma com “el cinema”, entenent amb imatges com a representació. El cinema realitzat per dones és “el cine- ma” per la seva contribució a convertir la no hi és present però que és evocat per la rent, i elabora una sèrie d’estratègies d’iden- aquest terme el conjunt de pràctiques que imatge cinematogràfica en indagació i per mateixa imatge. Segons com es construeixi tificació entre la mirada del públic i la de la amplien la nostra visibilitat sobre el món i transformar el plaer de mirar en instrument aquesta presència en relació a la realitat ab- càmera. Per contra, l’altre model reforça la que, per tant, ens aporten nous recursos per de coneixement. Les imatges projectades a la sent a què es refereix, la imatge actua com a distància i accentua la posició de la mirada ampliar el nostre coneixement sobre les pantalla deixen de ser un reflex que atrapa i espai de visibilitat o com un amagatall en què que l’ha construït. Des d’aquesta perspectiva coses. immobilitza la nostra mirada amb el seu en- s’oculta, la majoria de les vegades, el seu podem parlar d’un cinema de la identificació La il·lusió mimètica de l’art occidental que lluernament per transformar-se en instru- caràcter parcial i il·lusori. o d’un cinema de la distància, tenint en semblava haver-se realitzat plenament amb ment creador de noves significacions sobre la En les diverses maneres de representar les compte que en la concreció dels films mai es la invenció del cinematògraf, ha estat qües- realitat. CATALUNYA. Quadern Central (II). Març del 2005
  • Quadern Central LES DONES I LA CREACIÓ ARTÍSTICADones que miren el món (i a elles mateixes mentre miren)L’aportació al cinema d’una certa mira- sent la subjectivitat des de la qual es documental que pot obrir-se cap al tes-da (o experiència) femenina es va defi- mostra i es parla d’una realitat. I això timoni, el poema, el dietari o l’autore-nint a través de la voluntat de fer pre- pot passar, sobretot, en el terreny del trat fílmics. Imma Merino, periodista tals, corresponents a viatges per l’Europa de l’Est (“D’Est”), el sud dels EUA (“Sud”) i a una zonaA l passat Festival de Gijón fronterera entre Mèxic i els EUA (“De l’autre vaig tenir l’oportunitat de côté”), Akerman tampoc no es fa visible, però l’es- veure “El cielo gira”, l’òpera pectador percep la seva presència darrere la came- prima de Mercedes Álvarez ra i sent la veu mentre pregunta a testimonis (com (soriana resident a Barcelona ara d’un acte racista en un poble del sud dels EUA; després de viure durant anys o de la cacera a l’home practicada contra aquellsal País Basc) que, recentment, ha guanyat al festi- que traspassen la frontera) i es defineix ella matei-val de Rotterdam. És un bell film que mostra el pas xa com a testimoni del que observa i mostra.del temps en el paisatge on la cineasta va néixer, el Pel que fa a Agnes Varda, que ha abandonat elpoblet d’Aldeaseñor, on ara hi viuen uns pocs ha- cinema de ficció (de “Cleo de 5 a 7” fins a “Sansbitants que possiblement són els últims. Mercedes toit ni loi”) per decantar-se a la pràctica subjectivaÀlvarez, doncs, ha tornat a mirar el lloc de la seva del documental que sempre ha vindicat, considera-primera mirada. I, en tornar-hi, reflecteix la desa-parició d’un món. Ho fa amb la malenconia justa, “...EN LA VISIBILITAT DEL JOsense recreació nostàlgica en un hipotètic paradísabandonat a la infància quan els seus pares van (DIVERS) D’ALGUNES CINEASTESmarxar del poble, i amb la intuïció que l’esdevenir HI POT HAVER UNA APORTACIÓde la Història (que és destrucció, com recorden DES DE LA IDENTITAT FEMENINAtantes ruïnes, entre les quals les pròximes deNumància, i alhora creació de noves coses que MÉS SUBSTANTIVA QUE EN ELtambé desapareixeran) conviu amb el temps cíclic MER TRACTAMENTdel retorn de les coses i el pas de les estacions. A CINEMATOGRÀFIC DEGijón, com també devia passar a Valladolid i pot-ser no tant a Rotterdam, va parlar-se de la influèn- DETERMINATS TEMES AMBcia de Víctor Erice i de José Luís Guerin (pel qual PROTAGONISME FEMENÍ...”la nova directora va fer el muntatge d’”En cons-trucción”) en la pel·lícula d’Álvarez. És així i rem només l’esmentada “Els espigoladors i l’espi-aquest fet no l’ha de desacreditar. Al capdavall, goladora”. Qui són els espigoladors? Aquells que,com va apuntar el malaguanyat crític Serge Daney, en la societat del consum i del rebuig, recullen ella història del cinema és plena de deutes i filia- que els altres no agafen o llencen: de fruits delcions. I els referents de Mercedes Àlvarez no fan camp a menjars caducats tirats a les escombraries;altra cosa que avalar-la. Ara bé, potser no hi ha d’electrodomèstics vells (però que funcionen) anomés Erice i Guerin. Certament, a la vegada hi ha fustes que poden reconvertir-se en objectes artís-alguna cosa de Chris Marker. Però també, com ella tics. Qui és l’espigoladora? La mateixa cineasta,mateixa suggereix, de la confidencialitat amb què que recull imatges del món que altres desestimen. Imatge del vídeo “A mi manera II”, d’Estíbaliz Sábada. Foto publicada a la revista d’artalgunes cineastes (com ara Agnes Varda, sobretot “Lápiz”, corresponent al número 189. Varda retrata diversos espigoladors moderns i espel que fa a la seva vessant documentalista que ha retrata ella mateixa. És un autoretrat a la maduresaaportat una de les pel·lícules fonamentals del cine cia) femenina. I això sobretot passa en el terreny documentals (també assagístics i pròxims a l’auto- que mostra els seus cabells blancs i les seves manscontemporani: “Els espigoladors i l’espigolado- del documental que pot obrir-se cap al testimoni, retrat) rodats per dones: una manera de fer present plenes de taques mentre la seva veu confidencialra”) parlen del món que mostren i a la vegada d’e- el poema, el dietari o l’autoretrat filmics. Evident- que es filma des d’una subjectivitat alguna cosa expressa la consciència que la fi de la vida de la ci-lles mateixes en relació amb aquest món. A “El ment, també hi ha homes cineastes que, com una que alhora transforma la cineasta. Alhora, per això neasta espigoladora és pròxima.cielo gira”, la veu en “off” de Mercedes Álvarez certa remarca del jo, fan present la seva veu en au- mateix, aquests documentals apunten un cert auto- Hi hauria altres exemples, com ara els poe-acompanya les imatges per explicar, a la manera toretrats fílmics (el de Jonathan Caouette a “Tarna- retrat perquè, si més no, diuen alguna cosa de les mes autobiogràfics filmics de la japonesa Naomid’una confidència vessada en un dietari pudorós, tion”, on munta imatges de la seva vida rodades seves autores en el moment de filmar-los. Kawase o, tensant la corda, l’autoretrat ficcionalels seus records, la seva experiència del retorn, els des de la infància), propostes documentals (fins i Aportem exemples. La belga Chantal Aker- de l’actriu Valeria Bruni-Tedeschi a “És més difícilseus sentiments davant d’un paisatge (físic i humà) tot, per esmentar un exemple recent, en un film de man va filmar-se ella mateixa en la seva primera que un camell...”. Però l’espai només permetque sempre comporta un misteri, si més no perquè reflexió política com ara “Salvador Allende”, en pel·lícula, “Saute ma ville”, rodada als 18 anys. No apuntar que en la visibilitat del jo (divers) d’algu-no totes les coses són visibles. què Patricio Guzmán també es pensa ell mateix en és l’únic cop que ha aparegut fisicament en els nes cineastes hi pot haver una aportació des de la En aquesta voluntat de fer present la subjec- relació amb la figura del president xilè víctima de seus films, on reflexiona sobre el fet de fer cinema, identitat femenina més substantiva que en el mertivitat des de la qual es mostra una realitat (i sovint la barbàrie feixista) o films pròxims a l’assaig (les la identitat femenina o la seva visió del món. Hi ha tractament cinematogràfic de determinats temesse’n parla perquè, com apuntàvem, hi pot haver les reflexions i les cites de Jean-Luc Godard). Però una pel·lícula seva certament singular, “News amb protagonisme femení o que en la hipotèticaveus de les cineastes que s’adrecen a l’espectador tinc la intuïció (almenys de moment, de manera from Hame”, en què les imatges mostren la seva transgressió d’algunes directores (Catherine Brei-en un registre pròxim a la confidència) em sembla que ho llegiu com una hipòtesi, i també com una percepció de Nova York mentre la seva veu en llat, Claire Denis) en el moment de mostrar el sexeque va definint-se alguna cosa substancial de l’a- invitació a pensar-hi) que hi ha una reveladora “off” llegeix les cartes adreçades a la seva mare des d’una hipotètica experiència femenina que, emportació al cinema d’una certa mirada (o experièn- coincidència de la subjectivitat en diversos films des de la ciutat. En els seus últims films documen- sembla a mi, no evita el “voyeurisme” masculí. CATALUNYA. Quadern Central (III). Març del 2005
  • Quadern Central LES DONES I LA CREACIÓ ARTÍSTICA Eulàlia Valldosera: “Qüestiono l’art com a objecte de luxe”Eulàlia Valldosera (Vilafranca del Pe- capbussa l’espectador en el complex de mitjan anys noranta, conviu, colze anedès, 1963) és una de les artistes ca- territori de les projeccions a partir de la colze, amb la seva generació europeatalanes amb més reconeixement i pro- fotografia, la performance, la en escenaris de primera línia. L’últim, lajecció internacional. Creadora de nits, instal·lació audiovisual i el vídeo. Des 26a Biennal de São Paulo. Assumpta Bassas Vila, recerca dels lligams entre cos i ment, dels hàbits, lainvestigadora de Duoda, Centre de Recerca en sexualitat, la imatge del cos de dona… Després, Estudis de les Dones de la UB i professora d’història de l’art; Foto: Jordi Play allò privat versus allò públic, la relació del cos i la casa, l’espai i tot el desplegament objectual. I últi- mament, m’he interessat més per les relacions in- terpersonals, que, podríem dir, defineixen el cosLa teva exposició retrospectiva al Witte de With social.(Rotterdam, 2000) i a la Fundació Tàpies (Barce- Et refereixes a l’obra Constel·lacions (2004) quelona, 2001), i el Premi Nacional d’Arts Plàsti- vas presentar recentment a Bilbao?ques de la Generalitat de Catalunya (2002) són Sí, el meu treball ha estat una recerca identitària afites personals, però també un contrapunt a la través del cos i de l’entorn entesos com a mirall.tradició misògina de l’art i la cultura hegemòni- He treballat molt amb la idea de mirall i la de pro-ca a Catalunya. Què han significat per tu aquests jecció: els canvis i distorsions entre el cos de laesdeveniments? projecció, el que es projecta, i l’ombra, el resultatSón fets que per mi parlen més del “fora” que del de la projecció. Constel·lacions està feta amb el“dintre”. M’ha costat molt créixer com a artista material que vaig gravar en vídeo d’una teràpia deaquí. Les obres que vaig exposar, fetes durant els grup anomenada “Constel·lacions familiars”. Enúltims deu anys, pràcticament només s’havien vist petits grups les persones creen projeccions unesa l’estranger, i l’exposició de la Tàpies va ser una sobre les altres que revelen emocions, estats aní-oportunitat de mostrar el meu treball al públic d’a- mics, ombres del passat, desitjos… un materialquí. El que més em va omplir va ser la massiva universal que pertany a tothom. Segueixo amb laresposta de la gent, perquè una de les premisses de dona a l’any 2004 tots els plantejaments feministes de pensament, per exemple, la de les místiques i idea d’excavar… Quan ocupes un lloc concret enla meva proposta artística sempre ha estat que l’o- són d’interès perquè t’ajuden molt a entendre i a beguines de l’edat mitjana. T’ha interessat mai la imatge configurada per un altre, realment repre-bra no necessités d’excessiva traducció. L’exposi- donar resposta a moltes qüestions de la vida diària, aquest llegat de coneixement? sentes el paper que aquest altre ha projectat en tu.ció va ser tot un èxit popular! Respecte al tema de feina, en definitiva, per viure. Però crec que, Sí, però mai hi trobaràs en el meu treball una re- Moltes de les teves obres prenen teràpies com amés simbòlic que apuntes, Núria Enguita, co-co- com totes les etiquetes, no és bona. No l’he feta ferència directa. Són les obres les que em porten a referència. A què és degut?missària de l’exposició i jo, vam adonar-nos de la servir mai i crec que és reductiu dir que faig art fe- conèixer altres àmbits. Per exemple, a la perfor- He experimentat amb diversos mètodes terapèu-necessitat de reflexionar sobre la diferència sexual minista. Més enllà de l’etiqueta, em sento part d’a- mance Loop (1995-1997), que vaig fer a la cister- tics i n’he fet referències. El treball amb la foscor,en la meva obra, perspectiva sovint poc entesa pels questa forma d’entendre la vida. na de Yerebatan –a la cinquena Biennal d’Istanbul el no-saber, el buidar-se i descobrir imatges rela-comissaris masculins. I en el teu treball, el feminisme és un discurs més comissariada per Rosa Martínez–. Al cap d’un cionades amb les pors internes o amb inseguretatsLa teva maternitat ha tingut especial rellevància sobre la identitat o està arrelat en el moviment so- temps, em vaig adonar que havia representat la de la infantesa… tenen a veure amb el treball psi-en el món de l’art perquè sembla que encara és cial i en la política de les dones? imatge de “La Templanza”, un arquetip del tarot. coanalític. La utilització de la càmera com a mirallforça insòlit que les artistes vulguin tenir fills. El motor bàsic del meu treball i el cos conscient- En les instal·lacions que formen Envasos: el culte en les meves performances també té aquestesCom combines la cura del teu fill i la cura de la ment polític es troba en el llenguatge que vaig ela- a la Mare (1996), feia referència al vessel, la gerra arrels. Amb el que més he sintonitzat és amb el tre-teva obra? borar, una actitud que em va portar a reactualitzar contenidor, que és un símbol del cos femení. Més ball simbòlic junguià. Trobo que les teràpies gru-Ho visc en una perpètua crisi. En part positiva, algunes de les pràctiques dels setanta com la per- que una recerca dins la tradició, crec que estic ac- pals són interessants perquè recuperen actualmentperquè la maternitat m’ha desvinculat d’una sèrie formance, l’ús de materials bruts, poc nobles i em- tualitzant aquesta tradició, presentant-la en forma un espai per la posada en comú de les relacions in-d’exigències i relacions professionals que em sem- parentats amb imatges de la pobresa, les pràctiques d’altars o petits rituals, especialment el tema dels terpersonals. Sembla que ha arribat el moment deblaven indispensables i que ara sé relativitzar. Em efímeres, la fragilitat… M’interessava cercar ma- arquetips femenins. Havia estat fent un treball revisar i desfer-nos d’allò que projectem els uns/essento menys “titella” de les circumstàncies, tinc neres de fer esclatar un objecte en mil peces per re- molt crític i agre sobre l’herència que suportava i o sobre els/les altres per continuar netejant i conèi-una visió més crítica del sistema laboral i em pre- compondre’l de nou, la impossibilitat de trobar un em limitava (el tema de la dona associat a la nete- xer-nos millor. En aquest sentit, tant se val unaservo més de la imatge social que es projecta des centre en les obres fetes de llums, d’aparells, d’ob- ja, a la cura de, al pudor sexual…). Envasos va ser teràpia com una reunió de veïns. Aquest espai dede fora sobre mi, sobre l’artista. Deixant de banda jectes, la dispersió en què submergeixo l’especta- una reivindicació del fet únic de ser dona, una ce- relació s’ha anat perdent i està actualment moltl’àmbit estrictament artístic, dur a terme una ma- dor, el fet de desvelar els mecanismes de creació lebració de la diferència. amenaçat. Avui dia estem en mans de mitjans i noternitat en aquest país és una heroïcitat, es viu el d’imatges i narratives… Des d’aquí faig crítica Hi ha actualment una reflexió de la crítica nord- en mans de persones. És important sentir que for-món laboral i el món familiar com si fossin dos cultural perquè qüestiono l’art com a objecte de americana Jane Blocker sobre la història de la mes part d’un grup, d’un teixit, i que aquest teixitàmbits contraposats i només s’entén la maternitat luxe, la “peça única”, la noció d’autoria, la noció performance dels setanta –de la qual tu ets here- forma part de tu i és més gran que tu. Crec quesi la dona delega les seves funcions de mare. de l’“artista geni”… temes que ha utilitzat el mer- va– que es pregunta què ens ha costat a les dones aquest boom de treballs artístics de crítica socialAquesta no és la meva opció. La meva opció és in- cat de l’art i, en bona part, els discursos sobre l’art. posar el cos en joc i a primera línia. A costa de que s’ha fet evident en l’última Documenta detegradora i suposa un xoc amb els mecanismes la- Les artistes als setanta van dir moltes coses en què, el cos? Kassel manifesta aquesta mateixa necessitat que joborals vigents. L’àmbit artístic hauria de ser pioner aquest àmbit. No ho veig com una qüestió de costos. Crec que va treballo des d’allò terapèutic: la reelaboració de laen aquesta integració perquè és un espai creatiu i Penso que a més del vessant crític i deconstruc- ser necessari com a punt de partença. Per mi ha idea d’individu en el teixit social.de participació. tiu, les teves propostes construeixen una noció de estat el meu orígen, la base fundacional del meuEt molesta l’etiqueta “feminista”? Quina relació “subjectivitat” que parteix de la consciència de treball, i m’ha fet de “trampolí” per assolir una mi-tens amb el feminisme? “ser cos” i d’una vocació de “transcendència” rada vers altres àmbits. Si faig un recorregut genè- Entrevista publicada a “El Temps d’Art”Per mi ha estat bàsic conèixer-lo. Pel fet de ser una que embranca amb la tradició femenina de vida i ric de les fases del meu treball: primer, hi ha una núm. 16 (novembre-desembre de 2004). CATALUNYA. Quadern Central (IV). Març del 2005