Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011

1,391 views

Published on

Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,391
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
238
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011

  1. 1. Catalunya> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Abril 2011· núm. 127 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org Disseny: Marta Sabaté RoviraDipòsit legal: B 36.887-1992
  2. 2. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 127 · Abril 2011 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat Disseny: Marta Sabaté RoviraDipòsit Legal: PM 1.177-2005
  3. 3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA> ON ENS TROBEM? EditorialCONFEDERACIÓ GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARSCamí de Son Rapinya, s/n - Centre“Los Almendros”, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -lesilles@cgtbalears.orgDelegació MenorcaPlaça de la Llibertat, 5 07760 Organitzem la ràbiaCiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.orgSECRETARIAT PERMANENTDEL COMITÈ CONFEDERAL DE LACGT DE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è - 08003Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax933107110 L a CGT està immersa, des de fa mesos, en una campanya contra el pacte social i la retallada dels drets dels i d’extrema dreta -sovint amagant-se da- rrera d’una disfressa demòcrata- aprofi- ten la desesperació de la gent per vendre sat 20 de febrer, amb convocatòries de manifestacions a nombroses ciutats i la jornada de mobilitzacions del 20 de amb el seu discurs i les seves promeses. La realitat però és que mentre a Moha- med VI se li omple la boca de drets hu-FEDERACIONS SECTORIALS treballadors i treballadores, i especial- falses “solucions” basades en la xenofò- març, per a reclamar reformes polítiques mans i democràcia, la repressió segueix ment contra la última reforma laboral i bia i la por, i el nostre deure com a orga- i denunciar la corrupció del règim de Mo- implacable. Des de CGT s’està donant• Federació Metal·lúrgica deCatalunya (FEMEC) els seus efectes i contra la retallada de nització antifeixista i antiracista és lluitar hamed VI. Les mobilitzacions han obligat suport actiu als moviments socials del• Federació de Banca, Borsa, les pensions, mesures que des del poder contra els seus plans. a la monarquia alauita a moure fitxa i a Marroc que s’enfronten a l’autoritarismeEstalvi i Entitats de Crèdit• Federació Catalana d’Indústries estan aplicant amb l’excusa de la crisi. Una mostra dels efectes devastadors maniobrar per a desactivar el moviment del règim.Químiques (FECIQ)• Federació de Sanitat La CGT està sent l’única organització dels nous populismes a Europa el tenim• Federació d’Ensenyament de amb implantació a tot l’estat espanyol en la veïna Itàlia, sotmesa a la tirania deCatalunya (FEC)• Federació d’Administració que encapçala l’oposició a aquestes Berlusconni i els seus companys de go-Pública (FAPC) mesures, com exemple han estat les vern. El reportatge d’aquest número delVia Laietana 18, 9è - 08003 Bcn convocatòries de vaga general del pas- Catalunya ens proposa una immersió enTel. 933103362. Fax 933107110 sat 29 de setembre i la vaga del 27 de aquest país tant proper i tan llunyà a laFEDERACIONS COMARCALS gener, aquesta última convocada amb vegada.Anoia altres organitzacions sindicals de l’àmbit Encara queden però, a la vella Europa,Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada llibertari i alternatiu; encara està en la per sort, sectors dinàmics que protestenTel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es nostra memòria la gran manifestació que i s’organitzen contra els plans del capita-Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus va recórrer els carrers de Barcelona la lisme. En aquest context són d’agrair lesbaixc-p@cgtcatalunya.cat tarda del dia 27. Al següent dia però es grans mobilitzacions produïdes a LondresTel. 977340883. Fax 977128041 va signar una traïció més a esquena dels el 26 de març, on unes 400.000 personesBaix LlobregatCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - treballadors entre els sindicats institucio- es van manifestar en una expressió col.cgtbaixll@cgtcatalunya.cat nals, la patronal i el govern, que suposa lectiva i contundent del malestar social iTel. 933779163. Fax 933777551 un Pacte Social regressiu per a la classe de la ràbia que les polítiques d’austeritatComerç, 5. 08840 Viladecanscgt.viladecans@yahoo.es treballadora. imposades pel govern causen a la so-Tel./fax 93 659 08 14 Durant aquestes setmanes s’està gestant cietat britànica. O les manifestacions aBaix Penedès un acord més entre la patronal CEOE i els Lisboa i altres ciutats de Portugal, el nouNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977660932 sindicats institucionals que diuen i volen candidat a ser “rescatat” per la Unió Eu-cgt.baix.penedes@gmail.com representar a totes i tots els treballadors, ropea, on centenars de milers de jovesBarcelonès Nord ara l’excusa és la negociació col·lectiva van sortir al carrer a Lisboa i les princi-Alfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 i la competitivitat, seguint les pautes de pals ciutats el passat 12 de març, per l’Europa del Capital que estan construint protestar contra la política governamen-Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la des de Brussel·les, seguint les directrius tal d’afavorir els banquers, contra l’atur iGeltrú - cgtvng@cgtcatalunya.catTel. i fax 938934261 del Banc Mundial i de les Multinacionals. contra el descens de les condicions de A pesar d’això, la CGT segueix reflectint vida dels treballadors, sota la consignaMaresmePlaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - en el carrer la nostra oposició a aquestes de la “Generació de la Precarietat” (Ge-maresme.cgt@gmail.comTel. i fax 937909034 claudicacions dels sindicats majorita- raçao À Rasca), el grup convocant. ris, com es va veure en la manifestació Mentrestant, continua la conflictivitat alVallès OrientalFrancesc Macià, 51 08100 Mollet - realitzada a Madrid el 12 de març. No Nord d’Àfrica, marcada en aquests mo-cgt_mollet@hotmail.com ens resignem, i seguirem lluitant contra ments per la nova guerra “humanitària”Tel. 935931545. Fax 935793173 aquestes mesures, que només busquen dels EEUU i la UE a Líbia, amb l’excusa AgurreljFEDERACIONS INTERCOMARCALS sotmetre i explotar encara més als treba- de interposar-se en la guerra civil exis-Girona lladors i treballadores, en benefici dels tent entre el dictador Gadaffi i els sectorsAv. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005Girona banquers i empresaris, que són qui estan revoltats (que no acabem de tenir massacgt_gir@cgtcatalunya.catTel. 972231034. Fax 972231219 sortint beneficiats d’aquesta crisi. clar qui són i què proposen), i amb un clar La nostra lluita és més necessària que rerefons marcat per les riqueses petrolie-PonentAv. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - mai, en uns moments marcats per la crisi res i gasístiques del país.lleida@cgtcatalunya.catTel. 973275357. Fax 973271630 econòmica, on més que una mobilització Pel que fa a Egipte i Tunísia, després i una lluita generalitzada per part de la d’ocupar totes les portades i l’actualitatCamp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 classe treballadora, el que estem veient diària dels mitjans informatius, pràcti-Tarragonacgttarragona@cgtcatalunya.cat és un progressiu decantament de sectors cament han desaparegut de l’escenaTel. 977242580 i fax 977241528 de les capes populars de la societat més mediàtica, especialment Tunísia, el paísFEDERACIONS LOCALS afectades per la crisi, cap al recolzament on les possibilitats de transformacions de postures polítiques de caràcter popu- socials profundes eren més reals.Barcelona lista i d’extrema dreta, tal com ha passat No volem acabar sense fer una referèn-Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelonaflbcn@cgtbarcelona.org en altres països europeus. cia al Marroc, on els moviments socialsTel. 933103362. Fax 933107080 Amb el rerefons de la crisi, arreu d’Europa, i sindicals segueixen immersos en unaBerga i també a casa nostra, els grups feixistes dinàmica de mobilitzacions des del pas-Balç 4, 08600sad@cgtberga.org Tel. 938216747ManresaCircumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas,Manresamanre@cgtcatalunya.cat Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, JosepTel. 938747260. Fax 938747559 Torres, Txema Bofill, Pedro Rosa i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, “Només són poetes aquells qui canten enRubíColom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ Joan Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, Llorenç Buades L’amo en Pep des Vivero i les la lluita i blasmen en llurs cançons”,hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions aSabadell Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions:Rosellò 10, 08207 Sabadell - catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció acgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.745 01 97 Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org Web revista: www.revistacatalunya.cat. Joan Salvat-Papasseit dins “Un enemic delTerrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. poble” (1919)Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors:Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de CatalunyaCastellar del VallèsPedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretatVallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.orgSallentClos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Pl. Major 5, 25560, Sortpilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís delTel. 633 322 033 titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Abril de 2011
  4. 4. REPORTATGE Altraitalia aplega italians residents a Als anys 70 apareix un moviment format per estu- Barcelona: www. diants, aturats, precaris, treballadors i col·lectius de altraitaliabcn.org/ barri, amb una organització horitzontal i en xarxa. Una ullada al país dels escàndols, les màfies, la dictadura mediàtica, la gastronomia i la moda, el Vaticà, les bases OTAN, les migracions, l’art i ... les lluites socials El mirall italià Rolando d’Alessandro cials aprobades al llarg dels anys 70 per “contenir” la conflictivitat social. A aquesta xifra el diari “progre” de referència de l’estat mai dedicariaEl moviment cap titular.dels anys ‘70 El contextHa corregut molta tinta sobre el“maig del 68”, analitzat per una mu- internacionalnió d’expertes i opinadors sota totsels prismes: social, cultural, polític… És una dècada convulsa: començaEn canvi la dècada dels 70, plena a trontollar el bloc soviètic. Estats Units són foragitats sortir de Viet-tanmateix de lluites i canvis socials nam. L’any 1973 hi ha el cop d’estat aprofunds i traumàtics ha rebut ben Xile. Després a l’Argentina. A Nica-poques atencions. I és estrany si pen- ragua guanyen els sandinistes. Suda-sem que pràcticament tots els països frica s’agita sota l’apertheid. A Cam-europeus van ser sacesejats per ona- boja imperversa el terror dels kmersdes de conflictes socials d’intensitat, rojos de Pol Pot. Mor Mao Tse Tung.durada i extensió únics a la nostra Afganistàn es prepara per la inter-història recent. venció soviètica. Guerra del Yom Ki-I encara més estrany és el silenci in- ppur… L’economia occidental en eldiferent que envolta el cas italià, un seu conjunt inicia la transició al post-país al qual per altra banda els mit- fordisme i s’articula l’ofensiva neo-jans de comunicació d’aquí dediquen liberal. A Europa la seva abanderadauna atenció tan continuada com his- és la Thatcher, amb el seu programatoricament frívola. de transformació de l’economia bri- Pirelli, Olivetti), una certa rellevàn- cia encara del sector primari i una di- la tensió el discurs criminalitzador a tots els mitjans de comunicació, públics i pri-L’any 1981 El País titulava, a tànica mitjançant la reducció de la fosa implantació de petites i mitjanes vats. Es van construir presons d’altal’endemà del cop d’estat del general intervenció estatal segons postulats Itàlia era el país frontissa entre blocs industries. seguritat... Es va difondre a taca d’oliJaruzelski, que a Polonia hi havia basats en el liberalisme i el moneta- a l’època de la guerra freda i en el La presència de l’estat era d’enorme el fenòmen de l’heroina...3000 presos polítics. Era, curiosa- risme estrictes amb fortes retallades seu territori serveis secrets de mig rellevància en els sectors estratègics: Però… contra que s’alçava aquestment, la mateixa xifra que oficialment dels serveis socials. món, encapçalats per la CIA, hi van telecomunicacions, transports, indus- arsenal de mitjans legals i il·legals?les autoritats italianes reconeixien en Itàlia als anys 70 era un un país ca- desplegar una intensa activitat. Entre tria pesada (Italsider), petroquími- En part contra l’espantall d’una arri-aquell mateix periode: 3000 persones racteritzat per una forta presència de d’altres en la creació de la xarxa Gla- ca. Fins i tot l’empresa petrolera de bada al poder, via urnes, del PCIdetingudes en virtut de les lleis espe- la industria de transformació (Fiat, dio, una estructura paramilitar creada l’estat, l’ENI havia arrivat a plantar (Partit Comunista Italià), el partit pels serveis secrets italians amb el cara a les “7 germanes” oferint el comunista més gran d’occident amb suport nordamericà. Destinada a atu- 75% del petroli extret als països pro- un milió de militants, centenars de rar l’avançada comunista va arribar a ductors enlloc de l’habitual 50% (el municipis, provincies i regions, coo- comptar milers d’efectius i centenars president, Enrico Mattei va morir en peratives, caixes, una atapeïda xarxa de dipòsits d’armes i municions. Una un misteriós accident d’aviació l’any d’associacions. Val a dir però que, sentència dels anys 90 la declararia 1962). amb Enrico Berlinguer com a secre- “il·lícita”. Es van viure les dues primeres crisis tari, aquesta força ja havia emprès Però no va ser la única estructura del petroli, per la pujada de preu del amb decisió el camí de la “normalit- clandestina creada en clau de control barril l’any 1974 i 1979. zació democràtica” (“compromesso social. A mitjans dels anys 70 va des- Era (i és) el país del Vaticà i de la om- storico”, “eurocomunisme”, “defensa plegar tota la seva activitat una llo- nipresència de l’esglèsia (l’any ‘48 de les institucions”), amb renuncia a tja massònica (coneguda com a P2) per contrastar l’avançada electoral qualsevol vel·leitat revolucionària. integrada per un miler d’alts carrecs de les esquerres el Papa va anunciar politics, militars, policials, membres l’excomunió per a qui votés comu- nista). On un partit de directa filiació dels serveis secrets, empresaris, bis- Els nous actors bes, banquers. catòlica (la Democràcia Cristiana) va governar ininterrompudament per 40 Components d’aquest magma de for- socials ces va donar vida a diversos intents de anys gestionant, malgrat l’aparença La novetat preocupant, en els anys cop d’estat i a allò que s’anomenaria d’inestabilitat, un complex equilibri 70, per a tots els poders –PCI in- “estratègia de la tensió” amb atemp- entre els diversos sectors que com- clòs-, era l’emergència d’una difosa tats indiscriminats i provocacions partien el domini socio-econòmic des i incontrolada conflictivitat social que acabarien justificant la instaura- de la mateixa unificació (latifundistes que prefigurava moltes de les for- ció d’un regim autoritari. Per la seva al sud, església, burgesia industrial, mes de lluita posteriors, fruit de banda les forces de policia continua- burgesia especulativa, màfies). l’acció de nous subjectes polítics i ven la feina repressiva de la conflic- A nivell territorial les diversitats cul- tivitat social que des de finals de la de l’aparició de formes innovadores turals i econòmiques es perpetuaven guerra havia acabat amb la vida de d’autoorganització social. bàsicament entre un nord desenvo- centenars de manifestants. Per acabar Al costat d’estudiants universitaris i lupat i un sud (que la historiografia el quadre no obviem el paper de la obrers de les grans fàbriques apareix recent indica com a víctima d’un Màfia en la “contrainsurgència” amb en aquesta dècada una àmplia pano- procès de colonització iniciat amb la massacres com la de Portella della plia de sectors: joves aturats i precaris, unificació del regne) condemnat a un Ginestra o assassinats com el de Pep- treballadors dels serveis, col·lectius subdesenvolupament endèmic, causa pino Impastato. de barri. Aquesta constel·lació dona- principal de l’emigració – cap a les Va haver-hi morts, molts, moltís- ria vida a una munió de col·lectius, fàbriques del nord i a l’estranger – de sims víctimes de massacres indis- organitzacions, sindicats i partits milions de joves meridionals i de la criminades (Italicus, Piazza Fon- polítics que confluirien en “il Movi- implantació capil·lar de les màfies. tana, Piazza della Loggia, estació mento”, amb una organització horit- de Bologna). Es van aprovar lleis zontal i en xarxa amb coordinaments L’estratègia de especials (l’anomenada “legislació d’emergència”). Es va perfeccionar i assemblees de barri o ciutadanes. En el seu si van destacar l’”àrea deAbril de 2011 3
  5. 5. REPORTATGEl’autonomia” d’inspiració ideològica les diversitats culturals, històriques,marxista antiautoritària - molt crítica sociològiques i lingüístiques que ca-amb el PCI reformista i amb el seu racteritzen aquell país.passat estalinista -, i el moviment de L’”esquerra” per la seva banda (les co-les dones. metes són obligades) té com a pal deAquest nou subjecte col·lectiu (Toni paller el PD (ex DS, ex PDS, ex PCI)Negri va encunyar el concepte de partit que va heredar l’estructura, els“obrer social” com a successor de quadres, la xarxa de poders en insti-l’”obrer massa” de les grans fàbri- tucions locals, asociatives, culturalsques) posava sobre la taula els temes i econòmiques deixats pel gegantíde la democràcia real, de la justicia partit comunista al voltant del qualsocial, de la redistribució de la ri- s’aplega un batibull d’organitzacionsquesa, de l’emancipació individual de tota mena, des de ex socialistes, ai col·lectiva, de l’autoorganització verds, a ex democrata cristians.(“contrapoder” i “autonomia de clas- A la seva esquerra graviten forma-se”), de la creació d’una nova cultura cions com Rifondazione Comunista,amb nous llenguatges, nous valors i la Federació dels Comunistes Italiansuna nova estructuració social que su- i recentment Sinistra e Libertà, lideratperés les limitacions de la democrà- (sic!) per Niki Vendola, president decia formal burgesa. L’acciò directa, la Regió de Pulles o Sinistra Critica.en el sentit més ampli del terme, va També compta entre els seus al·liatsesdevenir la metodologia, la forma potencials un dels partits socialistesmés adequada per l’assoliment de les i “Itàlia dei Valori”, formació creadafites polítiques. pel fiscal anti-corrupció Di Pietro.Van ser els anys de l’antipsiquiatria, En els periodes d’alternança que hiamb el tancament dels primers mani- hagut en el periode berlusconià (go-comis. De la comunicació alternativa verns Prodi i d’Alema1996 i 2006) eli la contrainformació amb centenars desobediència i la insubordinació al dant a la presó). Rossa va ser abatut dels sectors socials potencialment centre esquerra va demostrar una fer-de ràdios lliures (algunes encara “comandament capitalista”. per un escamot de les BR i el PCI el conflictius, canvis constitucionals ma adhesió als principis neo-liberals,existents), milers de fulls, pintades, I la lluita armada. Amb desenes va convertir en màrtir de la lluita an- i en l’arquitectura institucional del contribuint al desmantellament de lesgrafitis, datzebao, revistes, editorials d’organitzacions: des de les leninistes titerrorista. país (per exemple amb un control conquestes socials, i va fallar estrepi-alternatives. De la creativitat, amb Brigades Roges a grups d’inspiració La determinació del PCI en derrotar més directe sobre la magistratura). tosament en la missió que les urnesmoviments com els indis metropoli- libertària com Azione Rivoluzionaria aquesta dissidència el va portar fins i El PDL (Poble de la Llibertat) va li havien confiat de limitar el podertans, publicacions com “A/traverso” o Prima Linea passant pels NAP, on tot a formar el nucli dur dels intran- sorgir de la fusió entre Forza Italia econòmic i sobretot mediàtic de Ber-“Il re è nudo”. Del teatre militant confluien molts expresos socials. sigents que, en impedir qualsevol (partit fundat l’any 1994 del “no- lusconi.(Dario Fo). Dels músics “compro- negociació amb les BR, van empen- res” per Silvio Berlusconi recollint yer, l’any 1978, a l’assassinat d’Aldomesos”. Dels espais alliberats. De la El PCI com a Moro, president de la Democràcia la hereditat deixada per la Democrà-reivendicació feminista. cia Cristiana i altres partits menors MigracionsEls àmbits de l’enfrontament amb agent del poder Cristiana. Contra el terrorisme “negre” en canvi escombrats per la crisi de “Mans ne- tes” (atac judiciari contra la corrup-l’estat i els poders fàctics eren difo- la feina del PCI va ser molt ineficaç. A Itàlia el cavall de batalla de la dre-sos: les universitats i les fàbriques, El PCI, amb tot el seu poder, sota ció de partits i institucions) i Allean- Tant pel que fa a la contrainformació, ta és avui, com a la resta d’Europa,els barris, les places i els carrers. Fins l’eslogan “en defensa de les institu- za Nazionale (ex Movimento Sociale gairebé totalment duta a terme per Italiano, continuador “maquillat” del l’espantall de l’emigració, reforçatals mateixos cossos de la gent. cions” va participar en la repressióMilers d’ocupacions organitzades l’extrema esquerra, com per la lluita prohibit partit feixista), encapçalada per l’espectacularització de les arri- del moviment. Amb la seva premsa,de cases convertides en habitatges al carrer i en la judicial. per Fini, actual president de la Cam- bades massives que es produeixen les seves desautoritzacions i condem-per families trebalaldores (en oca- Ben al contrari, a zones “rojes” com bra, que va abandonar l’any passat el periodicament, sobretot de zones en nes, la seva acció sindical, les sevessions pràcticament barris sencers) ara la meva (Toscana) on el MSI govern tot creant un nou partit i que conflicte (avui des de Tunísia, en el institucions. L’episodi de visualitza-o centres socials, «compres» prole- (partit hereu del prohibit partit feixis- seu moment des d’Albania) propi- ció màxima de l’enfrontament PCI/ amb propostes com ara el dret de vottàries (un grup bloquejava les caixes ta) mai havia pogut organitzar actes ciades per la gran proximitat de la Movimento va ser l’atac a la ocu- als immigrants ha deixat en evidèn-i la seguretat i la gent buidava les ni obrir seus per la violenta reacció bota a aquestes regions i que en fa la pació de la universitat de Roma per cia en temàtiques de drets socials illeixes), mercats «rojos» (venda di- popular, va ser el PCI que, gràcies al porta d’entrada ideal a Europa. part del lider sindical de la CGIL; laborals la mateixa “esquerra”.recta a la plaça de les ciutats per part control de les seves bases, en va per- A l’any 2010, la proporció de ciu- Luciano Lama, que va entrar a la ciu- Integrant l’actual govern al costatde cooperatives o petits productors, metre i protegir l’aparició pública. tadans extracomunitaris a Itàlia era tat universitària escoltat per l’aguerrit del Pdl resta la Lliga Nord, partit po-autoreduccions de serveis (transport, La reacció conjunta de poders ocults, d’aproximadament un 7%, amb uns servei d’ordre del sindicat unitari. pulista del nord d’Itàlia, amb fortestelèfon, aigua, electricitat, gas), ex- institucions repressives, patronal, 4.400.000 residents. La procedència Les batusses entre autònoms i sindi- connotacions xenòfobes que ha sa-propiacions (des del buidatge d’un màfies i PCI, a més de les innegables calistes van provocar un centenar de but tant recollir el descontent històric és variada, sense comunitats moltaparador de luxe durant una manifes- limitacions, contradiccions i errors ferits. Lama i els seus es van haver envers la corrupció de l’estat central majoritàries, circumstància que afa-tació fins a l’atracament d’una sucur- interns acabarien amb la derrota de retirar. La policia desplegada pels a les regions més industrialitzades, voreix la no formació de guetos, totsal bancària). d’aquell moviment tan complex com voltants va rematar la feina ocupant com ocupar el buit tradicionalment i així es multipliquen els episodisTambé les presons van rebre aquesta radicalment inassumible pel sistema: “manu militari” la universitat. deixat per l’esquerra (jacobina i de xenofòbia (que van assolir el cli-onada amb desenes de revoltes en de- criminalitzat, silenciat i finalment en- La persecució per part del PCI de to- centralista) – en un país com Itàlia max amb una autèntica expulsió enmanda d’amnistia per a tothom (ex- terrat per la informació i la historio- tes les expressions del “moviment” que els especialistes comparen, per massa de gitanos rumanesos) quecepte mafiosos, violadors i feixistes) grafia de règim. s’estenia a barris, fàbriques i tribu- la seva varietat lingüística i cultural, s’afegeixen a la sobreexplotaciói centenars d’evasions, amb organit- nals. El mateix Berlinguer (secretari a la India – en el reconeixement de d’aquests treballadors (tallers textilszacions com a «Soccorso Rosso» ques’ocupaven de la defensa dels detin- general del partit) definia els 100.000 Quadre polític participants a les jornades que l’anyguts o dels fugitius.La lluita contra els feixistes i contra 1977 van aplegar a la ciutat “roja” actual de Bologna sectors movimentistesl’estat no va defugir de l’enfrontament provinents de tota Italia: “untorelli” L’espectacle esperpèntic en què esviolent, des dels xocs al carrer, a les (terme amb el qual Manzoni indicava plasma la situació política italianamanifestacions armades de Milà i els acusats de propagar la pesta a la als mitjans de comunicació del mónRoma on van morir policies per arma seva novel·la “Els nuvis”). sencer sol amagar una realitat moltde foc, (com a resposta a la indigna- El fiscal Calogero, acusador de Toni més seriosa i dramàtica. Berlusconi,ció de polítics i premsa una pancarta Negri i autor del teorema “si tens els a més d’un putero i home de palla dedeia: «Policies 2 Manifestants 300»)al tancament de seus feixistes, a les mateixos objectius d’un terrorista ets poders econòmics ocults (i un hàbil irondes antidroga, fins a la represàlia un terrorista” (imitat anys més tard sense escrúpols home de negoci quecontra agents del control social: en- pel Jutge Garzón), era un membre ha aconseguit passar de ser animadorcarregats de fàbrica, agents de poli- de magistratura democràtica, que en creuers a l’home més ric d’Itàliacia, guàrdians de presó, empresaris aplegava militants i simpatitzants del en unes dècades) va ser membre deexplotadors, periodistes, magistrats, PCI. L’alcalde Novelli – PCI -, a Turí la llotja massònica P2, organitzaciómetges antiabortistes... En general va muntar un dispositiu per recollir dotada d’un programa polític deta-es tractava d’accions demostratives denuncies anònimes contra sospito- llat i que s’ha realitzat gairebé punt(trets a les cames, pallisses) tot i que sos de pertenyer a bandes armades. per punt fins avui (bipolarització deno van faltar les morts. L’episodi més conegut d’aquesta llui- l’espectre polític amb un centre es-Sovintejaven els episodis de sabo- ta va ser l’homicidi de Guido Rossa, querra i un centre dreta intercanvia-tatge (en una nit de campanya con- sindicalista de la CGT i acusador bles, control dels mitjans de comu-tra l’especulació inmobiliària podien d’un obrer de la Fiat per possessió nicació per part del “mercat” - entèscremar o volar desenes o centenars d’unes octavetes de les BR: Frances- com a formulació actualitzada deld’agències o maquinària d’obres), co Berardi (que, condemnat a 4 anys concepte “sistema”, i dels podersles vagues salvatges en nom de la i mig per aquell fet s’acabaría suici- que el representen -, “pacificació”4 Abril de 2011
  6. 6. REPORTATGEamb xinesos al centre nord, treball de reciclatge de diner negre va sus- Precisament la seva creació respon (feixistes) en la “guerra d’Espanya”. Amb aquesta iniciativa Altraitaliadomèstic i cura de gent gran, peti- citar estupor la “manovra fiscal” feta a la voluntat de crear una mena de El parlament alemany va votar per pretén aportar un nou element altes i mitjanes empreses amb poca pel govern Berlusconi que facili- laboratori on elaborar una pràctica unanimitat l’any 1999 una declaració necessari debat que ha de contrastaro nul·la cobertura sindical, treballs tava el “retorn” de capitals evadits política nova aprofitant també el de desgreuge institucional pel bom- l’actual revisionisme històric impe-agrícoles controlats per les màfies a a l’estranger a canvi del pagament contacte i els intercanvis amb una bardeig de Guernika (en el qual per rant a Itàlia dirigit a rehabilitar laCalabria i Sicilia). d’un 5%: un manà per la criminalitat cultura política tan diferenta com la cert també van participar avions ita- dictatura feixista i contribuir, aquí,Val a dir que els ciutadans italians organitzada que sol tenir uns costos catalana. L’associació, dividida en lians), el parlament italià l’any 2006 a trencar la llosa que 40 anys deresidents oficialment a l’estranger del 25% en els processos de rentat “taules”, promou diverse iniciatives no va ni tan sols respondre a una tí- repressió i 30 anys de transició vi-són 4.028.370: el 6,7% dels resi- dels seus capitals. dirigides en part a la nombrosa mida i genèrica resolució proposada gilada han pretès col·locar sobre ladents a Itàlia (un milló més respecte Cal recordar que Itàlia és un país comunitat italiana present a per un diputat verd. memòria dels crims franquistes.a 2006). Des de 1861, data de la uni- membre del G8, és a dir una de les Barcelona (unes 20.000 persones) ificació, fins avui les persones emi- economies més industrialitzades i en part a establir ponts amb la societatgrades des d’Itàlia es calculen en 29 riques del món, amb un teixit econò- catalana.millons (12 milions nets). mic força variat: industria, sectors Una de les primeres iniciatives va ser cooperativistes importants, petites i la constitució d’una “taula memòria” mitjanes empreses organitzades en que pretén forçar el reconeixementEconomia i màfies districtes industrials, turisme, pro- per part de les institucions italianes ducció agraria de qualitat i diversos de les responsabilitats de l’estat sectors econòmics d’alt valor afegit (llavors governat pel règim feixis-L’any 2001 es calculava que el valor (moda, disseny, orfebreria etc). Això, ta) en els primers bombardeigs dede l’economia submergida en el con- junt amb una sèrie de conquestes saturació duts a terme per l’aviaciójunt del país representava el 20% del històriques en el camp dels drets la- militar contra una gran ciutat comPIB. Fonts oficials estimen en un 7% borals que no han estat del tot esbo- Barcelona, allunyada del front, iel pes sobre l’economia italiana dels rrades permeten que l’atur a Itàlia nofluxos econòmics directament rela- amb l’objectiu declarat d’atacar i arribi a la meitat de l’espanyol (amb aterroritzar la població civil. Mus-cionats amb les activitats criminals fortes diferències, això si, entre nord solini va enviar 700 avions, desenesclàssiques (extorsions, tràfic de dro- i sud). de milers de “voluntaris” i abundantgues i d’armes, prostitució). Les mà- armament (que Franco pagaría a lafies (màfia propiament dita i Stidda,N’drangheta, Camorra, Sacra Corona Altraitalia: República Italiana antifeixista fins a l’any 1967) en una intervenció queUnita) controlen però una multitudde sectors “legals”, des de la conces- Denuncia pels resultaria militarment decisiva en el resultat del conflicte.sió d’obres públiques, la gestió de bombardeigs Tant l’esquerra com la dreta italianesresidus, l’especulació inmobiliària mai no han volgut afrontar oberta-i un llarg etcètera. Innombrables els Altraitalia(www.altraitaliabcn.org/ ment una anàlisi d’aquella agressiócasos de corrupció (Itàlia ocupa un ) és una associació que aplega ara contra un govern legal feta en viola-lloc destacat a la classifica dels països mateix un centenar d’italianes/ns ció d’acords internacionals i de lesmés corruptes del món) que fan par- residents a Barcelona de diversa lleis de guerra. Tant és així que avuilar d’un autèntic “sistema”, i els lli- procedència geogràfica, generacional dia ciutats i pobles administrats pergams amb els sectors de l’economia i sobretot política dins del magma diversos partits segueixen lluint“legal” i de les finances. En el tema d’allò que s’anomena esquerra. plaques en homenatge als caiguts El poder mediàtic construit per Berlusconi a Itàlia10.260 minuts ha parlat a les televi- americanes i també s’ocupa delssions públiques i privades el presi- nens creant contenedors de dibuixosdent del consell Silvio Berslusconi animats.al llarg dels darrers 10 anys. Tres La TV fa companyia. La teleescom-vegades més que els presidents de breria substitueix els programes cul-la República, Carlo Azeglio Ciampi turals, que són considerats avorrits ie Francesco Napolitano. I durant el fora de l’abast de l’italià d’a peu quegener de 2011 ja ha doblat la seva necessita distreure’s de les catàstro-mitjana (85 minuts) sortint parlant fes que passen al món, de la feina,als telediaris per 160 minuts. La dels compromissos familiars, de lesimportància de la dada és evident si dificultats de la vida. El resultat, des-pensem que la majoria dels italians prés de 35 anys d’aquesta “feina”, des’informen gairebé únicament a tra- 17 anys d’informació dirigida, de re-vés dels telediaris, tots estrictament tallades del nivell cultural nacionalpro-“cavaliere” i sobretot estanda- mitjançant la TV, d’atac al sistemaritzats. d’educació pública i d’empobrimentPeriodistes, directors i reporters que del sector cultural, la majoria delsno s’adapten són expulsats del sis- italians creu que “Striscia la Noti-tema i reemplaçats amb “professio- zia” (programa d’entreteniment denals del vídeo o del paper imprès” Canal 5) és un telediari.més dúctils, si cal a cops d’edictes Silvio Berlusconi arrossega la po-(com a l’abril de 2002), mitjançant lítica des del carrer als platós tele-reducció de plantilles, acomiada- visius. Tot esdevé espectacle, ambments per crisi de la empresa o més baralles i llàgrimes. Juga amb elssimplement fent el buit al seu voltant sentiments més primitius dels telees-dins les mateixes redaccions. Com? pectadors. Esborra les paraules “dre-Per exemple no acceptant la publica- ta” i “feixisme” i utilitza només deció de reportatges “no homologats”, forma reiterada la de “comunista”.oficialment per manca d’espai als te- La magistratura és comunista. Elslediaris o a les pàgines dels diaris o periodistes que informen sobre els propietari de 385 empreses (amb par el càrrec de President del Con- Val a dir que el pla de l’”home vingutempenyent-los a dimitir per no com- assumptes de dubtosa legalitat del editorials com ara Mondadori, que sell també controla directament les del Nord”, que l’any 1994 va fundarpartir la política editorial. Berlusconi empresari són comunis-Les pressions en ambdos casos són publica Roberto Saviano, autor de tres cadenes públiques: Rai 1, Rai 2, un partit anomenat “Forza Italia” és tes. Tot està calculat al detall.dobles. Per una banda hi ha la línea Gomorra, Einaudi, Elemond, Sper- Rai 3) o productores com Endemol molt més ambiciós i comença uns La nova dictadura ha de ser mediàti-editorial dels telediaris o dels diaris, ling &Kupfer, Le Monnier, Frassi- (Gran Germà) controlada parcial- anys abans. Concretament l’any ca, tal com preconitzava Licio Gelli,estrictament lligats a un dels partits nelli), distribuidores cinematogràfi- ment per Mediaset. 1978 quan compra Telemilano, que Gran Mestre de la P2. Res de ca-polítics al govern. Per l’altra hi ha ques (distribuidora Walt Disney o Es pot parlar en aquesta situació de es convertirà en Canal 5 i començarà dàvers al carrer. Si cal i quan cal esles grans empreses que tenen nego- Medusa film, que distribueix les llibertat de premsa? Segons Ryszard a canviar la cultura italiana. Entra en canvia l’estratègia. La regla és quecis amb el mateix Govern i que com- pel·licules de Roberto Benigni) i ví- Kapuściński, prestigiós reporter so- totes les llars a través de les primeres qui s’oposa a Barlusconi ha de ser aï-pren pàgines senceres de publicitat. deo (Blockbuster Italia), capçaleres cial: “Als Països on impera la censu- TV “lliures”, les cadenes Mediaset llat, marginat, neutralitzat. “AquestaA Itàlia les fonts de finançament de periodístiques (Il Giornale, Panora- ra hom lluita per expressar el màxim protegides per Bettino Craxi (Presi- – diu un entrevistat a la pel·lículala premsa són les subvencions go- ma, Corriere della Sera, TV sorrisi d’allò que es vol dir. Als Paísos on hi dent socialista del Consell). Inventa “Draquila”, de Sabina Guzzanti – ésvernamentals i la publicitat. Mercat, e canzoni), revistes especialitzades, ha llibertat de paraula, la llibertat del programmes per mestresses de casa, la dictadura de la merda: no actuaaquest, gairebé totalment contro- cadenes de televisió (Italia1, Rete4, periodista és limitada pels interessos concursos i talk show. Importa Da- amb la tortura o la detenció, en télat per Berlusconi, que, a més, és Canale 5 i des de 1994, quan va ocu- del mitjà pel qual treballa”. llas, Dynasty, les telenoveles sud- prou amb la difamació”.Abril de 2011 5
  7. 7. TREBALL-ECONOMIA La despesa militar entorpeix el creixement Una política de retallades no ajuda a avançar per de l’economia superar l’actual situació de crisi econòmica i social, ni productiva a garantir la cohesió social i la igualtat d’oportunitats Aquest no és el camí Manifest contra les retallades a l’ensenyament públic de Catalunya CGT, USTEC, CCOO, Els sindicats sotasignats continuem ASPEPC, UGT apostant pel diàleg i la negociació. És per això que demanem a la Conse- llera una reunió urgent per començar a parlar de diversos temes pendents,L a nova Consellera d’Ensenyament va començar el seu mandat si-tuant davant l’opinió pública que de les prioritats en educació per tal d’evitar que totes aquelles novetats que està comunicant a la premsa i quel’objectiu del seu govern era la re- afecten directament a les condicionsducció del fracàs escolar. No obstant de treball del professorat i al bon fun-la seva actuació i declaracions pos- cionament dels centres educatius esteriors semblen contradir el propòsit tirin endavant. I per això plantegeminicial. les següents prioritats:Els darrers anys, el Departament * Restituir als centres les quantitatsd’Educació ha realitzat retallades econòmiques retallades, i un pla deconstants. I la nova Consellera conti- recuperació d’allò perdut en els úl-nua pel mateix camí: noves mesures tims anys.unilaterals, precipitades i propagan- * Recuperar i ampliar les plantillesdístiques. Les noves retallades con- dels centres i dels serveis educatiustinuen afectant de manera negativa que han estat darrerament disminuï-la qualitat d’atenció a l’alumnat, als des, per tal de poder donar l’atenciócentres públics, als professionals i als necessària a tot l’alumnat.serveis educatius i a tota la comunitat. * Recuperar les condicions laborals iI, el que és més important, incideix salarials afectades de tots els/les pro-en la qualitat de l’educació pública, i fessionals de l’educació.més quan: Fem una crida al professorat, a tots1. Ja s’han suprimit centenars de pro- els i les professionals de l’educació,fessionals a les plantilles dels centresdocents i serveis educatius, malgrat a les AMPAs i als Consells Escolarsque el nombre d’alumnes escolarit- (TEIs, TIS, educadores, vetllado- mesures que poden empitjorar les selleria que l’aplicació d’aquestes a analitzar i rebutjar les mesureszats creix. res…) i d’Administració i Serveis condicions de treball del professorat, mesures, a més d’incrementar el promogudes per la Consellera i el2. Es retallen les dotacions pressupos- (conserges, administratius…) depen- afectar a la pèrdua de llocs de treball i malestar i la desafecció del profes- Govern. També us animem a fer re-tàries dels centres entre un 20% i un dents del Departament d’Educació. van en detriment directe de la qualitat sorat i el rebuig de tota la comunitat solucions unitàries de denúncia de les35%, que s’afegeixen a les anteriors, 4. A milers d’interins i substituts se’ls de l’ensenyament. educativa, dibuixaran un escenari de retallades i enviar-les al Departamentsuperant el 42% acumulat en els úl- nega la possibilitat d’accedir a un lloc 8. S’està proposant d’introduir taxes conflicte. d’Educació, als ajuntaments i al Sín-tims 3 anys. Aquestes retallades com- de treball estable, amb una reducció als estudiants d’FP pública. L’FP és En aquest sentit manifestem amb dic de Greuges.prometen el funcionament normal de l’oferta de places d’oposicions a la via professionalitzadora dels jo- rotunditat que ens hi oposarem amb No podem acceptar que les retalladesdels centres i poden afectar greument una tercera part de les compromeses. ves, i per tant, una via d’ocupació del fermesa i prendrem les mesures de acabin afectant a la contractació dellocs de treball directes o indirectes. 5. Es paralitzen les noves construc- col·lectiu que pateix prop del 50% mobilització que siguin necessàries. personal ni suposin recórrer al copa-3. L’aprovació de la instrucció cions de centres, mantenint un nivell d’atur. Estem convençuts/des que l’educació gament dels serveis.1/2011 per a l’aplicació de determi- molt alt d’aules prefabricades. 9. Finalment, el conseller d’economia és una eina fonamental per superar Les organitzacions sotasignades ensnades mesures previstes en el Decret 6. S’han aplicat retallades salarials avisa de la possibilitat de privatitzar i l’actual situació de crisi econòmica i comprometem a buscar els suports109/2011, d’11 de gener, està provo- que estan suposant la pèrdua de poder externalitzar diversos serveis públics social i que l’ensenyament públic ha i les complicitats entre les entitats icant l’acomiadament de molt perso- adquisitiu superior al 8,5%. i en concret serveis complementaris a de garantir la cohesió social i la igual- organitzacions socials i ciutadanesnal interí i temporal, trasllats forçosos 7. La Consellera està realitzant deter- l’ensenyament públic. tat d’oportunitats d’infants, joves i interessades en la defensa dels serveisi la manca total de cobertura de les minades declaracions sobre els incre- Davant aquest atac a l’Ensenyament ciutadania en general. Una política públics i dels drets socials de la ciu-substitucions per malaltia o d’altres ments dels horaris lectius del profes- Públic, les organitzacions sindicals de retallades no ajuda a avançar en tadania per tal d’impedir l’aplicaciócircumstàncies del Personal Laboral sorat a Primària i Secundària i altres sotasignades volen fer notar a la con- aquesta direcció. d’aquestes polítiques.Avui les pensions, demà tot i més Jordi Martí Font, afiliat a la brava (que és mentida) o que era in- És la por l’autèntica intenció de totes Si no plantem cara (i alguns ja ho merda pura i dura. Avui les pensions, CGT de Tarragona suportable per al conjunt del sistema aquestes mesures. Va ser la por també hem fet fins i tot amb la convocatòria demà l’educació, ahir la sanitat i pas- (que és mentida per partida doble). una de les conseqüències d’aquesta d’una vaga general el passat 27 de sat demà tota la vida. Però aquest robatori no ha vingut sol forma de viure amb la guillotina de gener), el futur que ens es-L es diverses mesures de reforma del sistema públic de pensionsadoptades pel govern del PSOE amb ni ha estat el darrer. Sí, tenim la crisi que ens obliga a viure amb por de no saber què anirà la hipoteca damunt dels caps de bona part de la classe treballadora fa uns anys. Alguns ho anomenàvem espe- pera no és només un futur de jubilacions als 67 o de jubilacions impossibles sinól’acord de CCOO-UGT i les diverses pitjor demà i ens lliga de mans i culació immobiliària i altres ens res- molt pitjor. Ens odien a mortpatronals és una estafa social a totes peus i no ens deixa ni respirar per poníem que el que estaven creant era i el nostre patiment és vistles persones que llegiu això i a totes tal que no puguem ni tan sols cridar. riquesa. Sense cap mena de dubte que per ells com una manera mésles que no ho llegiran però també les Sí, tenim una crisi sistèmica a nivell en creaven, però per a ells i elles, per d’augmentar els seus ingres-patiran. Si vingués sol podríem dir d’especulació immobiliària que ho als especuladors, que són entre tots sos. Per tant mentre no elsque el que passa és que aquesta part deixa tot brut i tacat, però ens equivo- els lladres, els pitjors. Per a la resta, plantem cara amb totes lesde la protecció social establerta per caríem si a això atribuíssim res més misèria i destrucció de barris, pobles conseqüències, el camí quel’anomenat «estat del benestar» so- que la creació de més por. i territori en general. ens reserven és de merda, de6 Abril de 2011

×