Catalunya 74 Abril 2006

476 views

Published on

Revista Catalunya CGT nº 74 Abril 2006

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
476
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Catalunya 74 Abril 2006

  1. 1. Catalunya◗ Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Abril 2006 • número 74 • 0,50 euros www.cgtcatalunya.org Autor: de Soca rel
  2. 2. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS SECTORIALS • Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) Ens volen amb la boca closa i no callarem • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC) Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona ls amos els agradaria que ho deixen dir: no som una merca- Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS COMARCALS A fóssim com són els xais que pasturen als seus prats, ca- llats, pacients, submisos, obe- deria ni ho és aquest món i pel nos- tre treball volem un sou just, que no ens mati i que quan l’acabem ser- Anoia dients... només els caldria un gos, vim per a alguna cosa més que per Rambla Sant Isidre, 15, 1r 08700 Igualada - cgtanoia@yahoo.es o dos, que ens vigilés de prop per a dormir. Tel. i fax 93 804 29 85 fer-nos creure i que l’endemà obe- Ens formem i ens informem i no Baix Camp/Priorat íssim les seves ordres, que sempre parem mai quiets. No som bens ni Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgt.es / cgtreus@estil.net ens volen portar a treballar més per res que s’hi assembli, però encara Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 menys fins que la pell s’ajuntés i to- queden molts compays i compa- Baix Llobregat qués de ple els ossos i ens els mar- nyes que prefereixen les petites Cra. Esplugues, 46 qués als ulls de qui ens mirés el misèries que els donen les petites 08940 Cornellà - baixll@eresmas.com Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 cos. No, no som bens ni estem ca- traïcions a la nostra classe, els pe- llats ni estem callades. Tenim opi- tits beneficis que els donen els em- Jacint Verdaguer, 23 08640 Olesa de Montserrat nió i no ens conformem a ser rígi- presaris que ens exploten a les Tel. 93 778 04 93 dament dirigits, ni tan sols dirigits seves fàbriques, tallers, obres, ofi- Baix Penedès de forma divertida, no ens agraden cines... són també part del proble- Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax 977 66 09 32 les direccions i per això preferim la ma, però no ens hi enfrontarem tal Barcelonès Nord llibertat, la facultat de decidir... i no com fem amb els nostres amos, tot Alfons XII, 109 només el número de telèfon en què el contrari, els intentarem convèn- 08912 Badalona cgt_bn@wanadoo.es ens faran rebaixa sinó fins i tot si cer i si no els convencem i ens con- Tel. i fax 93 383 18 03 ens interessa o no de trucar algú tinuen atacant, aleshores passa- Garraf-Penedès que és a milers de quilòmetres i rem a dir-los i explicar-los les coses Lepant, 23, baixos 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org amb qui no ens plau de parlar. pel seu nom. Tel. i fax 93 893 42 61 I ens matxaquen, surten per la Són part del problema i no po- Maresme tele els polítics de dretes i tripartits, dran participar en la solució, en Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - cgtmaresme@ya.com els empresaris catalans i espanyols una solució que no podrà ser Tel. i fax 93 790 90 34 i els sindicalistes de les diverses si- només laboral però de la qual el Vallès Oriental gles del sindicat vertical. Tots diuen treball en serà palanca. Gaietà Vinzia, 15-17, baixos 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com gairebé el mateix: cal flexibilitat, cal Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 assumir que som mà d’obra i tot el que facin els economistes ens La millor imatge del mes FEDERACIONS INTERCOMARCALS anirà bé perquè mai no s’equivo- Sense humor no hi ha revolució, quen, cal que no ens queixem tant i Girona Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a cal que deixem de pensar en res sense riure’s de tot la vida s’acaba 17005 Girona - cgt_gir@cgt.es que no sigui nosaltres mateixos, Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 Ponent l’ara i aquí. Demà ja ens buscarem El cartell de la dreta és una bona dels nostres particulars capellans Av. Catalunya, 8è , 2 algun copet a l’esquena d’aquests mostra de l’humor que regna com a antirevolucionari, veure 25002 Lleida - lleida@cgt.es Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 que acaben sempre en un ascens entre alguns dels nostres imma- com alguns dels nostres van cele- de categoria perquè som fills del culats moviments socials. Quan brar el passat Carnaval ens anima Camp de Tarragona Rambla Nova, 97, 2n 1a nostre pare i ell també callava, as- treure el cap per algun dels fò- a pensar que davall de les nostres 43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.es sumia i era submís. rums de debat de què ens hem closques, d’algunes, encara hi ha Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 Fa temps que una colla d’obre- dotat a Internet es converteix en alguna cosa més que cervells, hi res i obrers hem decidit dir prou i ho una pesada obligació, només ha pensament, hi ha humor, hi ha FEDERACIONS LOCALS repetim dia sí i dia també a les nos- comparable a l’enganxada de car- ironia i, sobretot i com a conse- Barcelona tres cases, als nostres carrers, als tells o a l’assemblea sense ordre qüència, hi ha llibetat i antiintegris- Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org nostres sindicats, als nostres llocs del dia ni moderació que dura me. És el riure el primer que prohi- Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 de treball, en aquestes pàgines del hores i hores. Quan tot és tan se- beixen els capellans de qualsevol Manresa “Catalunya”, allà on faci falta i ens riós que riure és vist per alguns secta. Riem, doncs. Circumval·lació, 77, 2n 08240 Manresa - manre@cgt.es Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el divendres 20 de Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Dídac Salau, Joan Rosich, Pau Juvillà, Josep Estivill, Xavi març del 2006. 08191 Rubí - cgtrubi@telefonica.net Roijals, Carlus Jové, Josep Garganté, Patrícia Carles, Vicent Canet, Mireia Bordonada, Jose Tel. i fax 93 588 17 96 Cabrejas, Jordi Martí i Òscar Porqueras. Col·laboren en aquest número: V. C., Joan Ramon Sabadell “El terrorisme és la negació Ferrandis, Javier Ortiz, Vicent Partal, Salvem la Platja Llarga, Antonio Maira, “Insurgente”, Octavio Unió, 59 de totes les conquestes morals Alberola, Solidaritat Antirepressiva de Terrassa, Suport Ponent, Manolo Tomàs, Ricard de Vargas- 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 745 01 97 Golarons, Rafael Cid, Antonio Aranda, Audrey Dore, federacions i seccions sindicals de CGT. que l’evolució de l’home Terrassa Fotografies: Mireia Bordonada, Gabriel Serra, Joan Ramon Ferrandis, Josep Puigdollers i Pau ha anat assolint amb el Ramon Llull, 130-136 Juvillà. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Il·lustracions: (portada) de sacrifici dels millors” 08224 Terrassa - fltcgt@yahoo.es soca-rel. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgt.es i (cronologia) cronocata@cgt.es Josep Viadiu dins “Figuras de la Revolución Castellar del Vallès No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. Española: Salvador Seguí” Pedrissos, 9 bis Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya" 08211 Castellar del Vallès Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: cgt_castellar@terra.es - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. Tel. i fax 93 714 21 21 - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob - Clos, 5, 08650 Sallent - sallent@cgt.es teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Catalunya. Abril de 2006
  3. 3. REPORTATGE Les propostes són variades tot i que darrerament El tractament com a mercaderia que es dóna a la informació en els mitjans es nota una clara ‘oficials’ tergiversa la realitat tendència a l’excel·lència INFORMACIÓ LLIURE I ALTERNATIVA De la contrainformació als mitjans comunitaris Text: V. C. Aquest moviment del tercer sec- Il.lustració: de soca rel tor, però també els anomenats con- trainformatius, que són termesS i bé fins ara els mitjans alter- pràcticament equivalents, critiquen natius centraven el seu objec- diferents elements dels mitjans te en un missatge alternatiu a convencionals com ara la concen-l’oficial, ara la informació lliure tració de la seva propietat, la preca-pretén el seu reconeixement i lega- rietat laboral dels periodistes quelitat com a comunicació comunità- els fa perdre autonomia o la de-ria de representació dels col·lectius pendència de la publicitat. Un casi moviments socials. paradigmàtic és el d’El Corte In- Resulta complex definir la con- glés, que aconsegueix que no si-trainformació per la gran varietat de guen públiques les seves vagues ipublicacions, mitjans i experiències conflictes laborals sota l’amenaçaque aplega (des de fanzines fins a de retirar-ne els anuncis dels mit-ràdios o televisions comunitàries). jans més importants. D’altra banda,A més, existeix una varietat de de- la Federació d’Organitzacions denominacions, com ara mitjans lliu- Periodistes (FOP) ha presentatres o alternatius, que ho dificulta l’Estatut del periodista, que avaluamolt més. El que caracteritza la informació com alguna cosa mésaquests mitjans és una certa volun- que una mercaderia. Pretén regular-tat d’estar al marge del sistema co- ne la distribució, garantir-ne la ve-municatiu establert. Un dels factors racitat i establir mecanismes dede naixement d’aquests mitjans control democràtics com el Consellestà en la fallida de la democràcia i Redacció (en què hi participen elsdels mitjans de comunicació que periodistes) i els Consells Audiovi-tracten la informació com una mer- suals o de la Informació. També escaderia, amb les conseqüències que proposa regular per garantir el se-això té. Naix, per tant, de la ine- cret professional la clàusula dexistència d’un model democràtic de consciència i l’accés a les fonts. Acomunicació que represente tot- més, han demanat una llei contra lahom. La premsa alternativa o con- precarietat laboral en el sector.trainformació ho pot ser en el con- El moviment de les ràdios lliurestingut o en la forma i es voldria va nàixer durant els anys 80 i aradiferenciar així de la “informació” està consolidat arreu de l’Estat i jaentesa com la que realitzen els mit- n’hi ha de molt veteranes comjans oficials. Algunes anàlisis con- Ràdio Contrabanda a Barcelona osideren que els sistemes liberals no Ràdio Klara a València. A Catalun-garanteixen la llibertat de premsa i ya l’Assemblea per la Comunicacióinformació, sinó que estan condi- Social, lluita per reconeixementcionats per les relacions de classe i, car, amb una aspiració contracultu- cepte que oposen al de mitjans de tenen al darrere un moviment social dels mitjans d’informació comuni-per tant, per la classe dominant, per ral. Finalment, un altre element di- titularitat estatal i als comercials a concret i que en pretenen ser l’òr- taris. “L’Assemblea per la Comuni-això sorgiria la contrainformació. ferencial pot ser el finançament i partir de l’anomenat tercer sector gan d’expressió, d’aquells que aspi- cació Social (ACS) és un projecte Però allò alternatiu es pot referir l’estructura organitzativa com ara audiovisual. Aquest aplegaria els ren a ser plurals i sorgeixen d’una de debat i acció en el camp de la co-a diversos elements com ara els l’autogestió i l’assemblearisme. O diferents mitjans comunitaris creats iniciativa independent de l’Estat, municació que té com a objectius lacontinguts, el llenguatge o l’orga- bé, tot plegat. Els mitjans contrain- per associacions sense ànim de les empreses i qualsevol moviment creació d’una televisió i una ràdionització. Es poden voler tractar formatius, però, no estan clarament lucre que representen la realitat dels social concret i en el qual tenen lloc dels moviments socials i la crítica itemes ocults als mitjans convencio- definits i entre els que en formen diferents moviments socials i que tots. En aquesta darrera concepció transformació del model de comu-nals o els mateixos però amb enfo- part tampoc no han assolit una deli- fan gala de la seva independència podem encabir-hi mitjans com ara nicació dominant”, així es defineixcaments diferents als dels comer- mitació conceptual definitiva. Da- respecte a l’Estat, però també res- “Diagonal Periódico”, d’àmbit es- l’ACS a la seva web. Postulen percials. També pot anar referit al rrerament molts d’aquests mitjans pecte al poder econòmic. Caldria tatal; Pluràlia TV a València i Ràdiollenguatge o la forma de comuni- alternatius han encetat un nou con- diferenciar, però, els mitjans que Contrabanda a Barcelona. continua a la pàgina 4 >Catalunya. Abril de 2006 3
  4. 4. REPORTATGE > ve de la pàgina 3“canals de comunicació horitzon-tals, de propietat i gestió col·lectivaper part de les entitats, col·lectius iparticulars implicats en la transfor-mació i crítica social”. I conclouenen la seua crítica a l’actual sistemamediàtic que aquest “només deixaespai per a mitjans públics, contro-lats pels partits polítics, o mitjansprivats comercials, controlats peruns pocs grups empresarials”. Peraixò ells volen assolir un nou marcque deixi espai “per a formes de co-municació col·lectives, comunità-ries, on la ciutadania no siga nomésaudiència o consumidors passius,sinó que puga intervenir en la pro-pietat, la gestió i la creació de mit-jans propis”.Què és lacontrainformació?“El debat sobre la contrainformacióno el tenim resolt al “Diagonal”,però ens hi podem considerar inclo-sos. No es tracta que contes cosesque no fan els mitjans convencio-nals, sinó que partim d’enfoca-ments diferenciats. Però per mil’accent està en la forma d’organit-zar-se i en no dependre de grupseconòmics: el que ens diferencia ésla nostra independència”, diu La presentació en públic del nou setmanari “Directa” va aplegar una variada mostra d’aquests mitjans alternatius cada cop més tinguts en compte.Diego Sanz, responsable de tanca-ment de “Diagonal Periódico”.“Ara és un moment d’explosió decol·lectius de contrainformació entots els suports, des d’internet, finsa la ràdio o la televisió o premsa. Elque més abast té són les iniciativesdel tercer sector de la comunicaciódins de l’audiovisual, ràdios lliureso les televisions comunitàries comara Pluràlia TV i les ràdios lliuresque ja porten diversos anys”, expli-ca Sanz. I posa diferents exemplesque estan posant-se en marxa desde fa un parell d’anys i que funcio-nen bastant bé com ara la Directa aCatalunya, l’Avanç al País Valenciài A Nosa Terra a Galícia. “Preferim nen només el contrari. agendes o iniciatives conjuntesparlar de mitjans populars, mitjans “El que cal és informació crítica i com la del tercer sector. Els princi-de la gent en contraposició als que objectiva al marge de bàndols. El pals problemes d’aquests mitjansfan partits i empreses. Rebutgem concepte de contrainformació pot són els daltabaixos participatiusadjectius com alternatiu o contrain- arribar a ser fins i tot contrapro- que molts cops depenen de la vo-formació perquè té unes connota- duent perquè es concep com un luntat de la gent i del seu temps lliu-cions marginals i molt marcades camp de batalla on cadascú salva re, cada cop més escàs. Per això, al-ideològicament. És evident que els seus”, afegeix Fernàndez. Ex- guns mitjans com Diagonal s’hafem una informació diferent a la plica que pot arribar a convertir-se però no transformen res. “La gent televisió digital terrestre les noves plantejat una certa professionalitza-convencional i crítica. Ens fiquem en un altre pensament únic, d’una crea totes aquestes etiquetes per di- possibilitats de més canals se’ls han ció, així com també problemesals assumptes que els grans mitjans altra ideologia diferent a la domi- ferenciar-se, però no existeix dife- repartit les emissores comercials, econòmics derivats dels costos deno toquen, tractem temes propers a nant, però que és igual de dogmàtic renciació real perquè fan el mateix els grans monopolis, i les televi- manteniment o els pagaments ala gent i als seus problemes”, indica perquè “des del moment en el qual tipus de periodisme propagandístic sions públiques, però no hi han professionals. L’altre problemaNel·lo Martínez, membre de Plurà- surts de les consignes ja estàs en però d’un altre bàndol. El que cal és pogut participar els mitjans més poden arribar a ser les tensions po-lia TV. “Per mi la contrainformació l’altre bàndol i passes a ser l’ene- menys noms i més informació se- propers als ciutadans i sense ànim lítiques internes que poden produir-no existeix, parteix de conceptes mic”, assenyala el membre de Con- riosa. El que hem de fer és generar de lucre. “En la nova Llei Audiovi- se en qualsevol grup humà quecreats en els anys seixanta que ja trabanda. “Es tracta de fer informa- alternatives i deixar-nos de batalle- sual estatal se’ns ha promès que també afecten aquests mitjans.estan totalment desfasats. No és ció amb sentit comú, amb revisió tes”, conclou Fernández. se’ns tindrà en compte però quan jamés que una altra forma de pensa- critica cercant la veracitat i expli- Des de Ràdio Contrabanda estan s’han repartit els canals el que, per Professionalització oment unidireccional però en una cant els fets sense crear bàndols i a l’espera de si la nova Llei de tant, ens permetrà un reconeixe- voluntariataltra direcció, una oficial i l’altra descarregant-nos del paradigma de l’Audiovisual d’àmbit estatal regu- ment testimonial fins que es pu-contraoficial i pequen del mateix. la confrontació que simplifica la re- la la situació de les ràdios comu- guen ampliar el nombre de cade- Aquest és un debat sense cloure enLa contrainformació comet el ma- alitat social a partit de crear bons i nitàries i sense ànim de lucre per nes”, diu Martínez. D’altra banda, el qual hi juguen a favor i en contrateix pecat que allò que critica”, as- dolents”, diu Fernández. Per al poder donar cobertura legal. Ac- per Sanz, caldria establir criteris de diferents consideracions: la profes-senyala Àngel Fernández, membre membre de Contrabanda, els noms tualment, ja tenen normatives per a col·laboració entre els mitjans alter- sionalització garanteix l’estabilitatde Contrabanda FM. Per ell actual- de contrainformació i informació aquest tipus de ràdios diferents paï- natius per reduir costos i facilitar del producte, però el voluntarismement la informació està establerta lliure o alternativa són etiquetes sos europeus o els EUA, que reco- així la seua subsistència: compar- qualla millor amb els principis mésper bàndols i tots cometen el mateix que serveixen per crear la identitat neixen obertament els mitjans co- tint recursos, distribució, corres- alternatius. Que hi haja professio-error, salven els del seu i qüestio- de la gent que fa aquestes coses munitaris. Amb l’aparició de la ponsals, intercanviant articles, nals garanteix una qualitat del pro-4 Catalunya. Abril de 2006
  5. 5. REPORTATGEducte, però els voluntaris garantei-xen un contacte directe amb la so-cietat civil, a banda del dret de totapersona a expressar en mitjans al- Els orígens de la revista ‘Catalunya’ternatius que no garanteixen elsconvencionals. El finançamenttambé és un dels debats que més esrepeteix en les publicacions i emis-sores lliures: algunes opten peremetre publicitat de comerços al-ternatius o economia social, altres Josep Estivill queixaven de la pèssima qualitataccepten subvencions, o bé només de la revista.es financen per les quotes dels La revista mai no té gaire vitali-socis o les diferents activitats (fes-tes, samarretes o concerts) que rea-litzen. Un tema complex perquè L a revista “Catalunya” va néi- xer en el marc conflictiu de la Guerra Civil, ara fa setanta anys, i tat: el sindicat n’edita pocs exem- plars, molt per sota de la “Soli”, i la difusió i penetració social són en-per una banda sempre existeix la la seva història no pot ser més des- cara menors. Els comunistes iro-por que la publicitat o les subven- graciada (1) nitzen sobre els pocs lectors que técions condicionen la línia editorial, Els dirigents de la CNT la van el “Catalunya” i la redacció ho re-per això s’opta per l’economia so- crear més aviat a disgust als tallers coneix explícitament quan contes-cial i les botigues alternatives. Per que havien estat incautats el setem- ta que això no els importa perquèuna altra banda, les activitats per bre de 1936 a lEditorial Catalana i no tenen res de comerciants ni demantenir els mitjans moltes vega- en els quals s’hi havia imprès “La botiguers. A partir de desembre dedes es mostren insuficients (sobre- Veu de Catalunya”, el conegut 1937, la revista deixa de distribuir-tot si s’opta per la professionalitza- diari proper a la Lliga Regionalista se a les comarques de Girona, Llei-ció). Les subscripicions o quotes que havia acollit les firmes de Car- da i Tarragona.també tenen moltes limitacions per les Sentís i Ignasi Agustí, entre Durant uns mesos, Joan Peiró di-garantir la continuïtat del mitjà, d’altres. Amb aquestes màquines i rigeix el “Catalunya” i el millora,però res impedeix que les tres for- uns treballadors amb poca o cap en part, però mai no arriba a supe-mes siguen compatibles i comple- consciència llibertària -cap d’ells rar les llacunes que el convertienmentàries. no estava afiliat a la CNT- es va en una publicació poc atractiva de Per exemple, a Pluràlia TV hi ha iniciar el 22 de febrer de 1937 la llegir i, amb aquest panorama, estres treballadors i molts voluntaris, singladura del que suposava en va esllanguint sense assolir gairede fet, hi ha una redacció de més de aquell moment la segona gran pu- ressò fins que el 28 de maig devuit persones i uns 400 socis. La blicació del sindicat, després de la 1938, amb el pretext de la necessi-quota és molt popular: tres euros al “Solidaridad Obrera”. La “Soli” tat d’estalviar el paper, deixa demes per a aturats i precaris i cinc estava escrita en castellà i ara se’n publicar-se.euros per als treballadors. Pluràlia volia una altra en català. Una prova de la indiferènciaTV es va constituir en cooperativa En realitat, però, no hi havia cap amb què fou acollit el “Catalunya”de treball amb la voluntat de poder interès especial perquè fos en ca- en aquesta seva primera època ésprofessionalitzar el mitjà, la seva talà -cap consciència de país- sinó que els llibertaris ben poques vega-seu està als locals de la CGT de que s’ho plantejaren com una mera des en parlen, i quan ho fan és deValència després d’un conveni amb estratègia política per apropar-se a manera imprecisa, equivocantel sindicat. Es financen exclusiva- Esquerra Republicana de Catalun- volia deixar cap mena de marge a va estava mancat de pretensions dades i redactors.ment per les quotes dels membres i ya, el partit que governava la Ge- l’ambigüitat ideològica. A més a ideològiques. Així, per exemple, Les reaparicions de la publicacióofereixen serveis de comunicació, neralitat, amb la voluntat de con- més, els dirigents anarquistes vo- va sortir un article sobre els super- des d’aleshores han estat constants.vídeos i creació de continguts de trarestar la influència creixent del lien deixar clara la seva postura vivents del Titànic precisament A l’octubre de 1977, el "Catalun-webs i emeten des de fa 4 mesos PSUC. sobre el fet d’emprar la llengua ca- quan tenia lloc l’ocupació feixista ya" tornava a ser al carrer traves-continguts audiovisuals a la seva Es tractava d’aparentar un cert talana; ho justificaven com una d’Astúries, un altre de com fer una sant diverses etapes fins a arribar aweb. “Durant el primer any de vida catalanisme sense haver-lo de tenir manera d’arribar als afiliats que no dieta d’aprimament quan la gent ja l’actual època, la vuitena en la sevahem assolit més de 3.000 subscrip- realment; la CNT més aviat estava dominaven prou bé el castellà. Una començava a passar gana i algun segona part.tors sense tenir cap grup mediàtic en contra de tot això. El títol de la mena de publicació per als igno- més sobre la vida glamourosa deni moviment social al darrere. Per nova publicació havia de ser, en un rants, afegiríem nosaltres. les estrelles de Hollywood. Els (1) Aquest article sha elaborat ín-consolidar-se li’n calen 5.000, i es- primer moment, “Catalunya Lliu- Els dirigents sindicals no van continguts eren tan frívols que al- tegrament a partir del llibre deperen aproximar-s’hi a principis re”, a imitació de l’homònima tenir massa estima per la nova pu- guns lectors se’n queixaven, però Jordi Sabater “Anarquisme i ca-del 2007, estem en un context opti- “Castilla Libre”, però l’adjectiu es blicació del “Catalunya” i, de fet, els dirigents sindicals replicaven talanisme. La CNT i el fet nacio-mista”, diu Diego Sanz. El mitjà va eliminar perquè ningú no ho in- poques vegades li passaven els co- que un diari no podia estar tota nal català durant la Guerrafunciona de manera assembleària i terpretés com un gest de simpatia municats oficials perquè els difon- l’estona parlant sobre l’anarquis- Civil”, Edicions 62 (Llibres a l’A-dividit en comissions de treball de cap a la causa nacionalista. No es guessin. Molt del que s’hi publica- me. Fins i tot, els treballadors es bast, 216), Barcelona 1986.relacions externes, economia, man-teniment, tècnica, etc. A Contra-banda no es paga ningú, tothom ésvoluntari. “En el nostre cas és un Alguns textos aprovats al Congrés de la CGT a Sant Joan Despíprincipi d’autogestió radical, en al- Confederacio General del sics, de treball, del pensa- asèptica que no simplica) però ri- avança i va obrint espais de lliber-tres períodes s’acceptaven subven- Treball de Catalunya ment...)(...). gorós i independent: capaç de la tat, de solidaritat i digualtat arreu. Icions, però ara no. No volem de- Volem escriure la revista de la crítica i lautocrítica, veraç, plural i lanarcosindicalisme, que ben aviatpendre de ningú, ens financem a “Hem danar per totes, deixar de CGT no com un pamflet o un libel contrastat. El que li volem trans- serà majoritari, hi ha de ser, hi hempartir de les quotes dels socis i tenir prejudicis i pors i convertint- sinó amb dades objectives, amb metre a la lectora i al lector, i no de ser.(...)també per concerts, samarretes i al- nos en el que volem ser quan si- totes les opinions possibles, per fer només a les convençudes, al mili- Però també hem de fer-nos visi-tres activitats”, afirma Fernández. guem grans. I què volem ser? lectores i lectors intel·ligents, no tant, sinó al ciutadà o la ciutadana bles, cal tirar endavant una cam-Tant Pluràlia TV com “Diagonal Doncs una de les publicacions de dòcils ni dogmàtics. No hem de en general, és que existeixen valors panya de visibilització. Un dels ob-Periódico” naixen a partir de les referència de tota lesquerra antica- concebre el lector o la lectora com de canvi social i que aquest és pos- jectius de la nova publicació és fermobilitzacions contra la guerra del pitalista, no autoritària, anarquista, a incapaç, ni li hem de dir el que ha sible si la gent shi implica. debats oberts a llocs emblemàtics2003 per una necessitat de qüestio- sindical, obrera i popular... sense de pensar donant-li només una ver- El "Catalunya" que volem (...) darreu del país sobre els temes quenar la manipulació informativa i exclusions. Una publicació que sió, la nostra, dels fets; hem dapos- ha de ser reflex del que CGT fa (i tractem al reportatge que publi-pel cert reviscolament dels movi- parli deconomia, de sindicalisme, tar per una lectora i un lector ho és més que mai en la nostra quem a cada número. Hauríem dements socials. Contrabanda és una de la societat en què vivim, dels intel·ligents i lliures, als quals sels història des dels anys setanta del centrar-nos en aquells espais quede les ràdios lliures deganes de projectes per transformar-la, de la mostren les diferents versions de la segle XX) però amb la decidida ens poden ser favorables com ate-Barcelona, que es va començar a cultura que volem i que serà palan- realitat i perquè es creï la seva prò- voluntat de formar part dun movi- neus llibertaris, centres socialscoure al 1988 i les emissions es van ca del canvi; de la gent que lluita, pia opinió i criteri. Hem dapostar ment de moviments que no té ni okupats, etc., però també en altresiniciar en el 1990 en els primers que no accepta lactual estat de per un periodisme desquerres (per- cap ni organització jeràrquica, ni que no ho siguen tant de partida,moments amb equips compartits. coses i que vol alliberar espais (fí- què tampoc creiem en lobjectivitat tan sols coordinació, però que com universitats, llibreries, etc”.Catalunya. Abril de 2006 5
  6. 6. TREBALL-ECONOMIA Darrere de les Quan encara lluitem per la readmissió dels bones formes de acomiadats de Seat, Ono i RTVE anuncien ERO Zapatero, hi ha més de milers de persones: els ho posarem difícil neoliberalismeEn lluita aONO contral’ERO que Els Pressupostos depreveu milacomiadaments l’Estat 2006: sense canvis Federacions de l’Àrea Pública de lutament clara amb els pressupos- CGT (Administracions tos de 2005, s’aprofundirà en Públiques, Ensenyament, Sanitat i Transports i aquest any 2006. Comunicacions) Finalment, cal assenyalar una altra fal·làcia. Heus aquí la falsedat d’insistir que la meitat dels PGE E ls Pressupostos Generals del 2006 estan dirigits a la despesa de l’Estat (PGE) per a social. En el balanç final en despe- l’any 2006 segueixen la sa social, hem d’assenyalar que línia continuista dels últims anys, l’aportació de lEstat en aquesta és sense importar el color polític del molt limitada, ja que les principals www.cgt-ono.com partit en el Govern de l’Estat. aportacions a aquesta despesa La línia estratègica de la política vénen donades per la Seguretat So-D avant l’Exèdient de Regula- ció d’Ocupació que l’empre-sa de telefonia Ono vol tirar enda- econòmica del govern parteix del fet que els augments que hi ha en algunes partides es produeixen per cial i lINEM, és a dir per les cotit- zacions dels treballadors i les tre- balladores que financen no nomésvant i que afectaria uns 1.000 l’increment dels ingressos tributa- les seves pròpies prestacions sinótreballadors i treballadores de Te- ris, sobretot a través dels impostos moltes altres que hauria de fi-naria, Auna i Ono, els sindicats pre- indirectes, és a dir, impostos que nançar el propi Estat.sents a l’empresa, entre ells la paguem totes i tots de la mateixa Com a conclusió: per l’any 2006CGT, han iniciat un procés de mo- manera, independentment de la tots tornarem a perdre poder adqui-bilitzacions. renda. sitiu i es consolida el parany dels Així, el 20 de març, es va portar No obstant això, res es fa per a plans de pensions, que a poc a poca terme una aturada de quatre hores canviar una realitat escandalosa: el es van implantant en totes les Ad-a nivell de tot l’Estat espanyol que 78% del total dels ingressos de ministracions Públiques. Final- Foto: Mireia Bordonadava ser seguida pel 80 per cent de la l’Estat provenen de les rendes del ment, estan utilitzant les nostresplantilla, i que havia de tenir conti- treball. Per contra, les rendes del aportacions per a abaratir les delsnuïtat amb noves aturades els dies capital es beneficiaran una vegada empresaris i, al damunt, subven-24, 30 i 31 de març. més el 2006 de l’impost de socie- cionem les seves falses mesures Abans d’aquestes aturades, ja tats. Així les coses, sona a broma socials que, realment estem paganthavien tingut lloc concentracions pesada la pujada salarial del 3,1% tots nosaltres.davant les seus dOno a València i per als treballadors i les treballado- Pressupostos sitiva i satisfactòria”; per la seva Des de la CGT no hi ha dubteBarcelona. res de l’Administració Pública pre- ‘socialistes’? banda, CCOO tampoc critica cla- que cal fer front a les polítiques re- El sindicat CGT rebutja total- vista per al 2006. Estem davant dels segons pressu- rament el que són les línies mestres gressives i antisocials dels dife-ment l’Expedient de Regulació No hem d’oblidar que les puja- postos d’aquest govern “socialis- dels PGE i no fa cap declaració rents governs, els quals comptend’Ocupació i la destrucció d’ocu- des salarials aprovades en els PGE ta”. Ja no cap parlar de transició, ni que pugui portar a pensar que estan amb la complicitat dels sindicatspació i aposta per la lluita per evitar estableixen el límit màxim per a la de condicionaments previs com disposats a mobilitzar-se per a majoritaris que tots coneixem.que l’empresa tiri endavant els seus resta d’administracions. Se se- parlaven en els pressupostos de aconseguir que siguin uns pressu- Caldrà utilitzar totes les estratègiesplans. gueix sense incloure la clàusula de l’any passat. No obstant això, la postos “apropiats”. a l’abast per a aconseguir que el revisió salarial, ni l’augment con- valoració dels sindicats majoritaris La realitat és inapel·lable i no monopoli de la representació i laPer crear una traresta la pèrdua de poder adquisi- tiu dels últims anys. no difereix de la mantinguda l’any passat. UGT considera que “l’o- deixa lloc a dubtes: la línia estratè- gica de la política econòmica del negociació a la qual ens estan duent es trenquin d’una vegada ibase de dades rientació dels PGE de 2006 és po- govern PSOE, que va quedar abso- per sempre.de clàusulessocials en els La Directiva Bolkenstein després del seu pas per lEuroparlamentconvenis Federacions de l’Àrea Pública de CGT pea. Amb això es pretén suavitzar mans dels estats exigir a les empre- els serveis de seguretat i empreses davant l’opinió pública europea ses requisits addicionals per raons de treball temporal ni els serveisD es de la Secretaria d’Acció Social de la Confederació Ge-neral del Treball de Catalunya i E n el seu pas pel Parlament Eu- ropeu entre el 14 i 16 de març, una de les parts més controvertides de l’esborrany presentat a l’any 2004 per l’anterior comissari del d’ordre públic, seguretat pública, salut pública i protecció del medi ambient. portuaris. Tot això sempre que aquests serveis no estiguin ja libe- ralitzats. El que no exclouen en capamb la col·laboració de la Secreta- es va aprovar la Directiva Bolkes- mercat interior, i que havia provo- Així, quan la prestació de ser- lloc del text aprovat és l’avanç enria d’Acció Sindical s’està confec- tein, de la qual es va eliminar el cat una gran contestació social en veis impliqui desplaçament de tre- la privatització de l’ensenyament,cionant una relació de totes aque- Principi del País d’Origen, però es tota la Unió Europea. balladors o treballadores, se segui- amb tot el que això significa i com-lles clàusules de caràcter social que mantenen els aspectes liberalitza- Encara que, segons el text acor- ran les disposicions previstes en porta.es puguin localitzar en els diferents dors dels Serveis dInterès General, dat, el polèmic Principi del País una directiva prèvia que regula Malgrat aquestes retallades, totsconvenis col·lectius. inclosa l’educació. La proposta ha dOrigen desapareix en la seva for- aquesta qüestió a nivell europeu, els ciutadans europeus podem S’ha demanat l’ajut de tothom de passar ara al Consell de Minis- mulació actual, el concepte es però deixant en mans de cada estat comprovar que l’esperit de la Di-per tal que s’enviïn aquelles que es tres de la Unió Europea. manté. Es va optar per una redac- la definició del que són Serveis rectiva Bolkenstein es manté en eltrobin interessants dels diversos El ple del Parlament Europeu va ció prou ambigua –al·ludint a la d’Interès General. Sembla ser que seu objectiu d’eliminar totes lesconvenis (o d’algun conveni que es eliminar del text final la proposta Llibertat de Prestació de Serveis– la norma tampoc afectarà el dret la- traves administratives perquè elsconegui) a la següent adreça d’e- del Principi del País d’Origen, se- perquè la dreta europarlamentaria boral ni la capacitat d’establir con- capitals i les empreses puguinmail: martinandon@yahoo.es o bé gons la qual els treballadors i les pugui assegurar que el Principi del venis col·lectius. Tampoc estaran moure’s amb total llibertat pelcal posar-se en contacte amb Mar- treballadores haurien de sotmetre’s País d’Origen es manté i la social- afectats els serveis financers, el mercat de la Unió Europea més fà-tín Andón de la Federació del Baix a la legislació laboral de l’estat democràcia que l’han eliminat: transport urbà, les legislacions na- cilment i que els serveis públics deLlobregat (93 3779163) que és qui d’on provenen, en cas de treballar s’introdueixen “límits” a la lliure cionals sobre Seguretat Social, els l’Educació puguin ser mercantilit-està coordinant aquest tema. en un altre estat de la Unió Euro- prestació de serveis deixant en serveis sanitaris, els jocs d’atzar, zats.6 Catalunya. Abril de 2006
  7. 7. TREBALL-ECONOMIA Concentracions contra la LA MIRADA INDISCRETA sisena hora a Primària La privada no és un serveiFederació d’Ensenyament de la l’11,7%. Quina nova partida públi- públic Confederació General del ca es desviarà cap a la concertada Treball de Catalunya Emili Cortavitarte el proper curs? És així com un go- vern progressista i d’esquerresC E entenars de centres han se- entén l’equitat en la distribució l 20 de març, el president Ma- cundat el manifest contra dels pressupostos públics? Aquesta ragall, la consellera d’Educa- la sisena hora a primària i és la manera de compensar els sec- ció Cid i representants de 20 enti-milers de mestres s’han concentrat tors més desafavorits? Encara més, tats van signar el Pacte Nacionalcontra aquesta mesura davant els en aquest servei públic d’educació, per l’Educació. A nivell públic, elServeis Territorials de Barcelona, les mesures per als centres públics que ha transcendit és que el curs vi-Tarragona, Girona, Lleida i Vallès són obligatòries (el 80% de l’alum- nent l’alumnat de la Primària pú-Occidental. nat de primària farà sisena hora el blica farà una sisena hora diària. No obstant això, la consellera curs vinent i la totalitat a l’altre), El Govern i les organitzacionsd’Educació ha continuat endavant mentre que per a la concertada són signants presenten el PNE com laen la seva postura intransigent que voluntàries (només 10 centres sig- superació definitiva de la doblela primària pública tingui, en els naran els contractes programes el xarxa (pública i privada concerta-dos propers cursos, una sisena hora curs vinent i aquells que s’hi ne- da) amb la creació d’un servei pú-diària per a l’alumnat. guin no deixaran de rebre el con- blic educatiu que empari la totalitat Les desqualificacions del pro- cert econòmic). de centres sostinguts amb fons pú-fessorat i dels sindicats que ens hi Malgrat la formalització del blics i els ofereixi un marc d’esta-oposem són de corporativisme i de Pacte del 13 de març i la signatura bilitat i seguretat perquè garanteixipor als canvis. Però, com qualificar protocol·lària del 20 de març, hem el dret a l’educació de tots els ciuta-de corporativisme el rebuig d’una de mostrar el nostre rebuig de ma- dans i de totes les ciutadanes i tre-mesura que se’ns presenta com a nera massiva, perquè no es tracta ballin junts amb uns objectius com-millora de la jornada lectiva dels i d’un simple augment de la jorna- partits, des de la cooperació i lade les mestres? da de l’alumnat o d’una mesura corresponsabilitat. És una manera d’eludir un debat electoralista. En el cas de moltes Aquí rau el veritable sentit i elde molta més transcendència: el localitats i barris catalans suposarà principal perill d’aquest pacte.futur i la qualitat de l’ensenyament la definitiva segregació de l’alum- Només els centres de titularitat ipúblic. La sisena hora és la mesura nat i la subsidiaritat dels centres gestió pública estan acomplint elmés significativa d’un Pacte Na- públics. paper de servei públic: igualtat d’o-cional per l’Educació que crea un La USTEC no ha signat l’acord, portunitats, superació de les di-servei públic d’educació unificant però com a sindicat majoritari del ferències socioeconòmiques, gene-les dues xarxes de centres públics i sector té la responsabilitat d’agluti- radors de convivència,privats concertats mantenint l’ac- Som favorables a l’augment de escoles públiques i que portem nar i impulsar mobilitzacions con- escolarització de l’alumnat amb es-tual status quo i, per tant, perpe- plantilles i a la millora de les con- anys demanant augment de planti- tra el Pacte i la sisena hora. De no pecials dificultats, participació detuant la fractura social, econòmica dicions d’aprenentatge i atenció lles per rebaixar la ratio i poder fer-ho, serà tan responsable com la comunitat educativa... No obs-i cultural de l’alumnat català. dels nostres alumnes. Ens oposem atendre millor la diversitat (en això aquells que aquesta setmana han tant, la xarxa pública suporta un La distorsió del llenguatge en a l’enganyifa i al populisme barat: la pública va sobrada), una millora donat el si a l’acord. Esperem que paper subsidiari respecte de la pri-parlar de doble xarxa de centres si aquest curs no es podien aug- i més facilitats en els processos de la USTEC no es renti les mans vada. El PNE consolida i aprofun-sostinguts amb fons públics per mentar plantilles i, en determina- formació del professorat, més vin- com Pilat, que surti de la seva pas- deix aquesta situació.referir-se a centres públics (titulari- des circumstàncies, no s’han co- culació directa al centre de profes- sivitat i del seu tron mediàtic i cridi Els objectius fonamentals delstat i gestió públiques) i centres bert baixes; per què el curs vinent sionals d’altres sectors... Potser a les mobilitzacions contra el centres de titularitat i gestió priva-concertats (titularitat i gestió priva- 2.500 mestres seran destinats/ades destinar els recursos econòmics i Pacte. da són l’obtenció de beneficisdes) es consolida en aquest pacte a cobrir la sisena hora? humans a això no és tant d’apara- Davant de les peticions expres- econòmics, la transmissió d’un de-per la via dels fets. Un servei pú- Per a la Federació d’Ensenya- dor? sades en reunions de zones i cen- terminat ideari religiós, moral i/oblic d’educació en el qual els cen- ment de la CGT de Catalunya és També ens oposem que la sisena tres d’anar aprofundint les mobilit- polític i la perpetuació de la socie-tres concertats no tindran un model molt més rendible pedagògicament hora a la pública sigui la torna per- zacions, la Federació tat classista. El Tripartit, autoano-públic i participatiu de gestió, ni el reforçar les hores de classe i reduir què determinades privades tinguin d’Ensenyament de la Confederació menat govern progressista i d’es-mateix sistema de selecció del pro- les ratios que destinar més de la accés, a més dels concerts, als con- General del Treball de Catalunya, querres, ha augmentat lesfessorat, ni els mateixos criteris meitat de la plantilla a fer repàs i tractes programes que els suposa- acomplint els requisits legals vi- dotacions a la privada concertadad’admissió d’alumnes, ni controls estudi una hora al dia. Finlàndia, ran més ingressos públics a canvi gents, va convocar dijous, 16 de el 8,5% en 2004 i l’11,7% en 2005.públics de la despesa econòmica... estat de referència en l’informe d’una gratuïtat formal, que ja s’ha- març, a les 13 h, una concentració La sisena hora a la pública serà laI no podem oblidar que la immensa PISA, té menys hores lectives i en via de produir ara. Ens els dos anys al Departament d’Educació (Via torna perquè determinades priva-majoria de centres concertats tenen jornada continuada. de govern del Tripartit la privada Augusta, 202-206. Barcelona). De des tinguin accés, també, als con-un ideari propi i uns objectius de El Departament no fa cas dels concertada ha experimentat un 12 a 17 h, hi havia vaga legal per tractes programes que els suposa-benefici econòmic. professionals que treballem a les augment de dotacions del 8,5% i poder assistir-hi. ran més ingressos públics a canvi d’una gratuïtat formal, que legal- ment ja s’havia de produir ara.Crida de la CGT a la matriculació en els centres educatius públics L’informe PISA de l’OCDE, marca el camí per seguir per obte- Federació d’Ensenyament el tipus d’educació que han de sexe, país, capacitats... desenvolu- recursos i professorat especialitzat. nir els millors resultats escolars: de la CGT rebre els nostres fills i filles en el pant valors de convivència, solida- - Estan pròxims a l’entorn natu- despesa educativa superior al 6% segle XXI fan que com a CGT de- ritat, pluralitat, llibertat de pensa- ral i social de l’alumnat. del PIB, escola pública mlt majo-D avant el procés de matricula- ció oficial per al pròxim cursescolar 2006/2007, animem totes fensem la matriculació en els cen- tres educatius públics per oferir les següents característiques: ment, tolerància ideològica i de creences i rebutja qualsevol segre- gació o discriminació social. - Els centres públics ofereixen i milloren els seus serveis escolars: menjadors, instal·lacions esporti- ritària, ràtio professor-alumne baixa, descentralització adminis- trativa i veritable autonomia deles famílies a què matriculin els - L’educació pública és el reflex - L’educació pública garanteix la ves, laboratoris, biblioteques, aules centres, valoració social del profes-seus fills i filles en els centres pú- de la societat en la qual està im- cohesió social. d’informàtica... sorat, forta implicació familiar enblics, fent una defensa en positiu mersa i a la qual presta els seus ser- - Els centres públics són nostres, Per les raons exposades, la Con- el procés educatiu, formació per-de l’educació pública. El nostre veis, per tant, l’escola pública acull estan oberts a la societat. federació General del Treball us manent del professorat... La Gene-compromís amb la defensa d’una tots els nens i nenes sense distinció - L’educació pública ofereix un convida a matricular els vostres ralitat i els seus agents socialseducació pública de qualitat i amb d’ètnies, classe social, religió, ensenyament gratuït i disposa de fills i filles en l’escola pública. n’han agafat un altre.Catalunya. Abril de 2006 7
  8. 8. TREBALL-ECONOMIAL’ALTRA REALITAT La fal·làcia dels comptes de l’empresa i la col·laboració d’UGTRàdio 4 és viva Timanfaya La lluita de SeatQ uan les úniques notícies que són portada dels mitjans otenen a veure amb el Estatut o ambETA, causa vergonya aliena que la fins al 20 de marçmajoria d’aquests no dediquin niun sol minut del seu preuat temps, Seccions Sindicals de CGT ani tan sols per una remota solidari- Seattat corporativa, a informar de la Ecrisi que RTVE està suportant a l compte de resultats deCatalunya a través de la seva dele- Seat de lany 2005 va tenirgació en Sant Cugat i Ràdio 4. números vermells. Segons Tot el conflicte sorgeix amb el Pla les dades de lempresa, shan per-de Sanejament de Radiotelevisió dut 62 milions d’euros. Aquest re-Espanyola que preveu el tancament sultat es veia venir després de la si-de l’emissora en català Ràdio 4 i els tuació que ha generat lempresa enprogrames que en català prepara lúltim any dintre de la seva estratè-TVE a Catalunya, així com les des- gia de reconversió. No obstantconnexions territorials de Ràdio 5. això, el grup Audi ha batut tots els De les desconnexions de TVE en records de vendes i de beneficis deSant Cugat poc podem aportar que la seva història. Encara que els tèc-no sigui ja conegut, tret que vam nics econòmics de CGT han destu-créixer amb ella escoltant els pri- diar amb deteniment la documen-mers programes en llengua catala- tació lliurada, podem valorarna; d’altra banda, quan parlem de dinici algunes qüestions:Ràdio 4 estem referint-nos a la pri- -Si al 2004 va haver-hi 440 mi- des sinó per facilitar la reestructu- blea per a programar activitats (bà- dEmpresa de Martorell i màximmera emissora que va començar a lions de ‘royalties’ pagats a VW, ració i per això ara s’obren bones sicament concentracions setmanals responsable de la UGT a Seat, Ma-emetre en català fa ja 30 anys i que quants se n’han pagat al 2005? perspectives. Encara més, les re- a lentrada i sortida dels torns i al- tías Carnero. L’exdelegat de lava ser instaurada com a instrument -L’empresa no reflecteix les cents declaracions de la Direcció tres accions que decideixen també UGT a la Seat a Martorell va afir-de normalització de la nostra llen- quantitats percebudes per la cessió del Grup Audi anunciant la pro- setmanalment). mar, declarant com a testimoni engua; quant a Ràdio 5, efectua des- de terrenys de Zona Franca, encara ducció del model Inca i de cotxes Shan creat Comitès de Solidari- el primer judici per les demandesconnexions des de les diverses que reconeixen que “estan en la de gamma petita en països “més tat en nombroses localitats, on sor- dels acomiadats, que Carnero vaemissores locals que disposa en ca- caixa”. barats” és la consumació duna es- ganitzen actes informatius sobre la anunciar el juny –mesos abans dedascuna de les quatre demarca- -El ‘cash flow’ (beneficis abans tratègia que va començar amb la barbaritat que sestà vivint a Seat. la presentació de l’expedient de re-cions catalanes. Ara tot apunta que, dimpostos i amortitzacions) conti- desaparició de lInca i l’Arosa i va A més, la solidaritat econòmica gulació (ERO)– als membres de lamentre fa el ximple amb alguns po- nua sent molt important. Els més seguir amb el conveni i lERO. també va funcionant, amb aporta- Secció Sindical de la UGT que leslítics catalans, el govern de l’Estat de 286 milions generats, a pesar de Tot això corrobora la nostra anà- cions en metàl·lic, ajudes en ledi- vendes anaven malament i que s’a-per mediació de la SEPI pretén la baixada de producció en lany lisi de principis dany passat en què ció de cartells, octavetes, pancar- costava una retallada de plantilla,abandonar la defensa de la plurali- 2005, són una prova de la creació dèiem que la crisi no era tal i que tes, etc., així com adquisició de pel que volia que es confecciones-tat lingüística que consagra la de riquesa que aporten entre totes i lempresa lhavia generat per rees- samarretes, CD i bons dajuda que sin llistes de treballadors no afinsConstitució. tots els treballadors. tructurar lempresa i sol·licitar aju- shan editat. al sindicat. Jané va aportar com a Evidentment, com no podia ser -Les amortitzacions sestan in- des al Govern. A això se suma la Sha participat en la rua del Car- prova alguns documents manus-menys i era de predir, els treballa- crementant en els últims anys a un magnífica situació del grup Audi, naval de Barcelona i en la manifes- crits i va remarcar que en la con-dors i treballadores no han romàs ritme accelerat. En concret aquest al qual la multinacional s’ha lligat tació del Dia de la Dona Treballa- fecció de la llista no es van utilitzarimpassibles i s’han mobilitzat. Han any shan amortitzat 104 milions en les seves pitjors decisions in- dora del 8 de març. El 9 de març, els criteris de polivalència o pro-estat efectuat concentracions da- d’euros més que al 2002. dustrials i comercials, però de la un grup dafiliats de la CGT va fessionalitat.vant els màxims responsables d’a- -Els cotxes lliurats a Comercial qual ens deslliga per als beneficis i ocupar el concessionari de Volks- Davant daquesta greu denúncia,quest disbarat perquè la societat ca- des de la Fàbrica han estat per al bo. Si tenim en compte que wagen a la Rambla Catalunya de CGT ha manifestat que els fets quetalana conegui sense ambigüitats 401.000, mentre que els venuts han mentre a nosaltres ens apliquen Barcelona. En tancar aquesta edi- es denuncien són gravíssims i quequi són els culpables del descomu- estat 422.000. Si tenim en compte acomiadaments (això sí, pactats ció del “Catalunya”, hi havia con- si després del preceptiu judici senal sense sentit. S’han personat a que les produccions han estat de amb alguns sindicats) a VW estan vocada una manifestació a Barce- sentencia que són certs, es donariales portes de la seu del PSC a Bar- 384.000 unitats, és evident que negociant jubilacions als 58 anys, lona pel 25 de març, per la fe duna cosa que ja des de fa tempscelona per a exterioritzar les seves lestoc sha reduït al voltant de amb el 100%, per això la plantilla Coordinadora dAcomiadats i Aco- sintuïa entre la plantilla.queixes; davant els seus entranya- 38.000 cotxes, a costa dels dies de es continua preguntant si és part miadades i pels Comitès de Solida-bles senyories en el Parlament de no producció. del grup o només té drets als cops. ritat, i a la qual la CGT donava su- Suport als companys deCatalunya perquè no siguin còm- -Els salaris del 2000 van ser, en Cada vegada és més palpable en port. CGT a VW de Pamplonaplices; en les seus territorials; i, total, de 407,95 milions d’euros. Al els tallers de Martorell, i corre en Hi ha un apartat molt importantcom no, davant les oficines centrals 2005, han suposat només 372,95 boca de tothom, la possibilitat dun que ja ha començat a ocupar una Cal destacar també la solidaritat dede RNE a Catalunya del cèntric milions d’euros. És a dir: 25 mi- augment de produccions amb la part del calendari dels afectats per la CGT de Seat i de la FederacióPasseig de Gràcia de Barcelona, lions menys que fa cinc anys. L’a- creació del torn de tarda a la línia 2 l’ERO i pels qui tinguin loportuni- del Metall de Catalunya de la CGTfins a no fa molt temps emblemàtic baratiment de sous pel contracte (Altea-Toledo) per a mitjans da- tat dacompanyar-los: els judicis amb els 4 companys delegats deedifici principal de la delegació a la dOficial Auxiliar provoca aquesta bril. pel centenar llarg de demandes que CGT de la factoria de VW de Lan-nostra ciutat. Des de l’inici del pro- baixada del cost de salaris per a shan presentat contra els acomia- daben (Pamplona), encausats percés, han confeccionat una pàgina lempresa. Continua la lluita daments. El 15 de març va co- la direcció de la multinacional perWeb (http://www.r4esviva.és/), on -Falta, a més, quantificar el cost mençar amb el primer judici per denunciar les actuacions del metgees pot seguir el dia a dia de l’as- dels acomiadaments que també Han transcorregut tres mesos des les més de 120 demandes presenta- de lempresa. L’acusació particularsumpte i de la lluita que mantenen, han inclòs en els resultats. que es van fer efectius els acomia- des pels acomiadats. de lempresa els acusava de calúm-així com la recollida de signatures daments i, en aquest període, els i nies i injúries i demanava dos anysque estan efectuant pel manteni- Estratègia per les acomiadades han acabat de rea- Denúncia contra el de presó i 17.000 euros entre multament de Ràdio 4 i de les emissores augmentar beneficis litzar les diferents gestions i trà- president del Comitè i indemnització. Un autobús vade RNE a Tarragona, Lleida i Giro- mits (atur, elecció dopció de la in- sortir de Barcelona per acudir al ju-na i en contra del desmantellament El president de Seat reconeixia, el demnització, demandes, etc.), Josep Jané, exmembre dUGT del dici realitzat el 7 de març a Pam-de RTVE. Companyes i companys, 16 de febrer, que els acomiada- organitzats en una Coordinadora Comitè dEmpresa de Seat, va pre- plona, i donar suport als companyssabeu que compteu amb els meus ments (“alleugeriment destructu- d’Acomiadats i Acomiadades, que sentar una denúncia al Jutjat Social davant daquest nou atac contra elmés senzilles simpaties. ra”) no eren per la baixada de ven- es reuneix cada dimarts en Assem- contra el president del Comitè sindicat.8 Catalunya. Abril de 2006

×