Revista Catalunya 62 març 2005 CGT

572 views

Published on

Revista Catalunya nº 62 Març 2005 CGT Catalunya

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
572
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Revista Catalunya 62 març 2005 CGT

  1. 1. Catalunya◗ Març 2005 • número 62 • 0,50 euros • www.cgt.es/cgtcatalunya
  2. 2. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES Editorial > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 93 310 33 62 Fax 93 310 71 10 LADMINISTRACIÓ, CONTENTA PERQUÈ HA BAIXAT EL TANT PER CENT FEDERACIONS SECTORIALS Nosaltres hi posem els • Federacio Metal.lúrgica de Catalunya (FEMEC) • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) morts i ells, estadístiques • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC) Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 atalunya va tancar lany cens del 26,67% respecte a lany FEDERACIONS COMARCALS Anoia Rambla Sant Isidre, 15, 1r 08700 Igualada - cgtanoia@terra.es Tel. i fax 93 804 29 85 C passat amb un balanç total de 157.621 accidents labo- rals. Malgrat laltíssima xifra dacci- precedent. Però per aquests acci- dents potser ja no cal patir-hi massa ja que cada una de les pa- dents, el Govern de la Generalitat tronals del territori, capitanejades Baix Camp/Priorat Raval de Sta. Anna, 13, 2n ha tornat a fer un balanç positiu pel per Foment del Treball, estan en 43201 Reus - baixc-p@cgt.es / fet que, en tants per cent, la xifra ha campanya permanent per menys- cgtreus@estil.net suposat un "descens" del 7,31% tenir aquestes víctimes perquè és Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 respecte al 2003. Una forma de un tipus daccident que ells no Baix Llobregat Cra. Espluques, 46 comptar els ferits i els morts que no volen comptabilitzar com a laboral 08940 Cornellà - baixll@eresmas.com té en compte el dolor que provo- i, per tant, no haver de pagar com a Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 quen els accidents entre qui els pa- tal. Baix Penedès Nord, 11-13, 3r teix, el mateix grup social, la matei- Per sectors, el nombre total dac- 43700 El Vendrell xa classe, una classe que sap que cidents laborals en lactivitat de ser- Tel. i fax 977 66 09 32 lúnic tant per cent bo és el sero per veis va ser de 71.252, en la cons- Barcelonès Nord Alfons XII, 109 cent. trucció va ser de 31.707, en la 08912 Badalona Les dades oficials valoren també indústria de 52.107 i en agricultura cgt_bn@wanadoo.es positivament el retrocés de l1,32% què és inferior a la de lany passat. dóna ni hi ha intenció de plantejar- de 2.555. Pel que fa als accidents Tel. i fax 93 383 18 03 dels sinistres mortals, malgrat que Caure en la dialèctica de la dismi- ho com a horitzó a curt termini. mortals, en serveis es van produir Garraf-Penedès Lepant, 23, baixos el "punt negre" va continuar en el nució respecte a un altre any és Segons les dades oficials i defi- el 2004 un total de 64 i en la indús- 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@cgt.es sector de la construcció, on el gairebé acceptar que els accidents nitives del Departament de Treball i tria 33, mentre que en la construc- Tel. i fax 93 893 42 61 nombre de morts va créixer en un són quelcom normal i que ara els Indústria, entre gener i desembre ció en va haver 47 i en lagricultura Maresme Plaça Cuba, 18, 2n 14,63%, precisament un dels sec- hem aconseguit reduir... una mica. I del 2004 es va produir un total de es va passar de cap el 2003 a cinc 08302 Mataró - cgtmaresme@ya.com tors amb més enriquiment ràpid la reducció, per qui sexposa a 155.852 accidents laborals lleus, el 2004. Tel. i fax 93 790 90 34 sempre per als empresaris, que pel patir-ne cada dia perquè no treba- 1.620 greus, en aquest cas lesta- Pel que fa a accidents laborals Vallès Occidental Pedrissos, 9 bis que sembla cintinuen invertint més lla amb totes les proteccions que dística diu que hi va haver un aug- mortals in itinere, en la construc- 08211 Castellar del Vallès en despeses personlas que en pre- caldria i si es queixa potser aco- ment de l1,18% i 149 mortals. ció sen van produir 17, en serveis cgt_castellar@terra.es Tel. i fax 93 714 21 21 venció. miadat, només pot tenir lobjectiu Per la seva banda, el nombre 30, en la indústria 18 i en lagricul- Ramon Llull, 130-136 Cada una daquestes persones de la mortalitat zero i els accidents daccidents mortals in itinere; és a tura es va registrar un incident mor- 08224 Terrassa - fltcgt@yahoo.es mortes no entenen de tants per zero. Som conscients que sempre dir, en els desplaçaments diaris tal. Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 cent, cap de les seves famílies o hi pot haver algun accident i aquest dels treballadors i les treballadores Queda molt camí per fer, sempre Colom, 3-5 amics entenen que els morts for- pot provocar una mort però en les de casa a lempresa o viceversa, en el camí cap al zero, que és lúnic 08191 Rubí - cgtrubi@telefonica.net Tel. i fax 93 588 17 96 men part duna xifra positiva per- actuals circumstàncies això ni es van ser 66 al 2004, amb un des- tant per cent que ens convenç. Vallès Oriental Gaietà Vinzia, 15-17, baixos 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com Homo homini lupus est ■ Txema Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 FEDERACIONS INTERCOMARCALS Girona Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a 17005 Girona - cgt_gir@cgt.es Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 Lleida Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - lleida@cgt.es Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 Tarragona Rambla Nova, 97, 2n, 1a 43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.es Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 FEDERACIONS LOCALS Barcelona Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - flbarcelona@terra.es Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha Manresa Col·lectiu Catalunya: Ramon, Joan, Pau, Patrícia, Vicent, Jordi i Òscar. Col·laboren en aquest tancat diumenge 20 de febrer del 2004. Circumval.lació, 77, 2n número: Carlos Undergroove, Francesc Poblet, V. C., Científics per un futur no nuclear, Carlos 08240 Manresa - manre@cgt.es Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Navarro, Xarxa Contra les Tancaments, Lodestraler, Ramonvilacapdevila@yahoo.es, Giuliana Sabadell Sgrena, Xabier Gracia, Col·legi de Periodistes de Catalunya, Antonina Rodrigo, Joan Rocamora, “Allí on hi hàgia Unió, 59 Lobonegro, Annachiara del Prete, “El Temps d’Art”, “Il Manifesto”, Glòria Picazo, Mercè Coll, Imma llibertat 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com Merino, Assumpta Bassas, Nani Moré, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: Tel. i fax 93 745 01 97 allí serà pàtria Mireia Bordonada, Mertxe Melitón, Joan Panisello, Indymedia Barcelona, Jordi Play i Pau Juvillà. Sallent Il·lustracions: Txema. Tirada: 9.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i nostra.” Clos, 5 subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. 08650 Sallent - sallent@cgt.es Col·laboracions a: catalunyacgt@cgt.es i (cronologia) cronocata@cgt.es Josep Robrenyo dins Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. “Lliure poble de Porrera”2 Catalunya. Març de 2005
  3. 3. REPORTATGE La retirada del PHN va ser una victòria evident de la gent No es pot abaixar la guàrdia perquè si del territori ho fem ja sabem què ens espera DESPRÉS DEL PHN Les mobilitzacions en defensa de lEbre van aconseguir paralitzar el transvasament Triomf parcial de la nova cultura de laigua Tot i això encara sestà lluny duna gestió sostenible i participativa de laigua Text: V. C.; foto: Joan Panisello aquest problema", conclou Tomàs. Però aquest model desenvolupista del turisme no només afecta el País Va-"E stem molt satisfets pel lencià i Múrcia, o a la gestió de laigua: decret de modificació del afecta el territori, les costes, els drets de Pla Hidrològic Nacional les generacions futures i la conservacióque derogava aquest juny passat el de la naturalesa. Greenpeace, al seu in-transvasament de lEbre. Ha estat un forme "Destrucción a toda costa" deèxit social de la Plataforma en Defensa lany 2004, valora molt negativamentde lEbre (PDE) que ha mobilitzat i limpacte del turisme i de la pressió ur-creat consciència favorable a la Nova banística a les costes espanyoles. Se-Cultura de lAigua", afirma Manel gons lorganització ecologista, els go-Tomàs, portaveu de la PDE. verns populars de les comunitats El programa AGUA (Actuaciones autónomes del País Valencià, Múrcia,para la Gestión y Utilización del Agua) Balears, Canàries i Galícia no mostrenque ve a substituir al transvasament ha la més mínima preocupació per lim-generat moltes expectatives entre els pacte ambiental dels seus importantsdefensors de la nova cultura de laigua, sectors turístics. Respecte a les comuni-sobretot pel procés participatiu obert. tats "socialistes" (Cantàbria, Andalusia,El programa pretén cobrir les necessi- Catalunya i Astúries) i el País Basc afir-tats hídriques de les regions afectades men que existeix una diferència deper la derogació del transvasament. matís i dactitud però no de fons."LEbre sha salvat dun perill que la- un carreró sense sortida perquè saccep- qüestiona la demanda, però també re- Existeix el que es podria qualificarmenaçava de mort, com era el transva- UN MODEL INSOSTENIBLE ta el model durbanització incontrolada planteja els dèficits hídrics. A terres va- com un inici de compromís ambientalsament, però encara queden lluites per Des de la PDE es valora positivament i les seves necessitats hídriques que no lencianes, en la seva opinió, no falta en aquestes darreres comunitats. Perfer", conclou Tomàs. lesforç dels governs espanyol i català es podran cobrir només amb dessalado- aigua, sinó que falta aigua potable per exemple, a Catalunya sha aplicat una "Anem a participar en lelaboració per fer un gir en la política hidràulica. res", conclou Manel Tomàs. La neces- al desenvolupisme turístic. Molts dels moratòria de camps de golf i sestandel Programa AGUA, ja que aquest Però sassenyala que el problema fona- sitat daigua de la part sud del País Va- aqüífers subterranis estan sobreexplo- plantejant moratòries respecte a lavessant participatiu és una de les carac- mental és "un model territorial basat en lencià i Múrcia seria menor si el càlcul tats o contaminats. "Disposen daigua, construcció dhotels.terístiques de la nova cultura de lai- lespeculació urbanística i turística (ho- no es basés en criteris especuladors. però no en bones condicions com a re- A més, existeix un debat social sobregua", afirma Manel Tomàs de la PDE. tels, segones residències, camps de "Gràcies a la política de laigua del sultat duna política de control de resi- laplicació decotaxes o tendir cap a un"Les nostres propostes aniran molt cen- golf, urbanitzacions, etc). Ni amb tota PP el Segura no existeix, és una clave- dus i abocaments errònia, però sobretot model sostenible de turisme, si bé estrades en el fet que la modificació del laigua del món es cobriria tota lexpec- guera que genera efectes negatius per a per lurbanisme especulatiu que domina cert que no sha concretat gaire cosa).gir hidràulic sigui complet, sostenible i tativa que sestà generant a partir dun la salut de les persones. És un riu que aquells territoris. En comptes de re- Segons Greenpeace, la costa espanyolarespectuós amb els rius i aqüífers sub- creixement il·limitat del turisme", afir- sempra per alimentar tota la indústria plantejar-se la situació els governs del pateix greus problemes de saturació ur-terranis", assegura. ma el membre de la PDE. Un model, el turística dAlacant i Múrcia, i uns rega- Partit Popular obvien el problema de la banística, contaminació, destrucció Volen introduir debats com per del Partit Popular, que governa a terres dius de rendibilitat qüestionable a Múr- gestió interior de laigua deliberada- dels espais naturals, sobreexplotacióexemple la reducció de pèrdues dels murcianes i valencianes, al qual acusa cia que lhan acabat destruint com a ment per crear fantasmes externs i en- dels recursos i erosió. Linforme de lor-sistemes de rec o les canonades urba- destar al servei "duns interessos molts ecosistema. Aquest model turístic no és frontament territorial", assegura el líder ganització ecologista posa com a para-nes, la prevenció i tractament de la con- concrets". "Tot i els canvis al PHN, sostenible ni ecològicament, ni econò- antitransvasista. Ell mateix ens posa digma daquest model Marbella, que tétaminació dels aqüífers subterranis i saccepten els números del PP basats en micament a la llarga perquè destrueix com a exemple la ciutat de València, on diverses obres paralitzades per sentèn-dels residus industrials, i, finalment, per aquest model desenvolupista. Es manté els recursos i el patrimoni natural. les mancances de labastiment urbà pro- cies judicials i per la Junta dAndalusia,un ús racional i sostenible dels recursos que el dèficit hídric del País Valencià, Només beneficia uns determinats inte- venen de les pèrdues de fins al 40% de la qual sha arribat a plantejar de retirarhídrics a partir de lestalvi i reutiltizació Múrcia i Almeria és de 979 hectòme- ressos privats", assenyala Manolo laigua potable en les canonades "però al municipi les competències durbanis-dels recursos hídrics. tres cúbics. I en acceptar-los sentra en Tomàs. La Nova Cultura de lAigua el govern municipal no vol afrontar me.Catalunya. Març de 2005 3
  4. 4. REPORTATGEEl riu Ebre,tambéenverinat Assumpció parcialradioactivament Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear dels criteris de la novaP (gctpfnn@energiasostenible.org) er si no nhi hagués prou amb les emissions radioactives a laire i a cultura de l’aigualaigua que realitzen les centrals nucle-ars dAscó, en funcionament normal, a Text: V. C.; fotos: Josep Llunas taria laigua de lEbre a 12 municipis dela conca del riu Ebre, fa uns mesos ens les comarques del Baix Ebre i el Mont- Lhem assabentat que al llarg de molts es actuacions previstes pel sià. La Comunitat General de Regantsanys la planta dErkímia (propietat programa AGUA tendeixen a del Xerta-Sènia ha valorat molt positi-dErcros) a Flix, ha estat abocant urani apropar certament alguns cri- vament l’anunci del projecte, queal riu Ebre sense que cap autoritat ni teris de sostenibilitat com la millora de comptaria amb una partida de 28 mi-del Govern central (Consejo de Seguri- la qualitat de l’aigua i la restauració lions deuros. Des de Medi Ambient,dad Nuclear), ni del Govern autonòmic ambiental d’ecosistemes i zones asso- Jordi Cañas, director de Sostenibilitat,(Xarxa de Vigilància Radiològica Am- ciades a aquest tipus de recursos. considera el canal “innecessari” i creubiental del Servei de Coordinació dAc- També s’estableix com a objectiu la re- que es pot seguir regant tots aqueststivitats Radioactives del Departament ducció de la demanda per fomentar municipis sense la seva existència.de Treball i Indústria) se nhagin assa- noves opcions per a l’ús i gestió de “Encara no és definitiu que es faci i s-bentat, o si més no hagin actuat per l’aigua, a partir de l’estalvi i la reutilt- haurà de sotmetre a una avaluació am-evitar-les. zació. “No s’exclou la possibilitat de biental” assenyala Cañas. El conseller El resultat és que en els sediments minitransvasaments, tot i això en cap Milà ja ha anunciat la reducció enprocedents dels abocaments de la plan- moment podrien tornar a ser de les ma- 9.000 ha del projecte inicial pel seu im-ta dErkímia shi ha detectat urani-238, teixes dimensions del proposat per a pacte ambiental. Des de la PDE, noen quantitats enormement elevades. l’Ebre”. estan d’acord amb el canal, com noAmb tota probabilitat, aquest urani A València durant el 20 i 21 de no- estan d’acord amb la resta de políti-procedeix de laprofitament dels fosfats vembre es va celebrar el II Fòrum So- ques de regadius, ni molt menys ambque simportaven de lSàhara exespa- cial per una Nova Cultura de l’Aigua la possibilitat, amb la qual s’especula,nyol, els quals es presenten en forma- per avaluar la política socialista de ges- que sigui un primer pas per a un mini-cions on també hi ha urani natural. tió de l’aigua. Per als participants (la transvasament cap a Castelló. Aquesta Si als sediments shi ha detectat Plataforma Xúquer Viu, la de Defensa última possibilitat ha estat negasa taxa-urani-238, ben segur que també shi pot de l’Ebre, la Fundació Nova Cultura de s’anuncien polítiques complementàries PDE consideren “el problema de l’E- tivament pel conseller d’Agricultura,detectar U-235, ja que a lurani natural l’Aigua d’Aragó entre altres) existeix per protegir el Delta i esperen que l’a- bre no s’ha acabat perquè també ho són Antoni Siurana. El que és ben cert ésshi troben a la vegada lisòtop U-238 una contradicció entre la proposta so- plicació de la DMA acceleri el canvi els regadius”. Segons la Plataforma, si que el canal qüestiona l’assumpció(99284%), lisòtop U-235 (0711%) i cialista i els principis bàsics de la Nova cap a una gestió sostenible de l’aigua. s’efectua tota la política de regadius total dels principis de sostenibilitat perlisòtop U-234 (00055%). També shi Cultura de l’Aigua i de la Directiva prevista a la conca a Lleida, Delta de part de les administracions.deuen poder detectar tots els productes Marc de l’Aigua (DMA) aprovada per ELS USOS AGRARIS l’Ebre, Rioja, Navarra i Aragó, ens tro-de desintegració que conformen les sè- la Unió Europea. En les jornades es No només és l’abastiment de les zones baríem amb unes 230.000 ha noves de LES DESSALADORESries de desintegració de lU-238 i lU- van qüesionar projectes com: el trans- turístiques el que pot afectar la gestió regadiu “que consumirien 1.800 hectò- Des d’Acuamed, Adrián Baltanás, di-235, sobretot el Radi-226 i el Radó- vasament Xúquer-Vinalopó, el Tajo- sostenible de l’aigua. Manolo Tomàs metres cúbics d’aigua, l’equivalent al rector de l’entitat pública de gestió de222, que és un gas que, amb tota Segura, la interconnexió Cat-Abrera o considera que cal revisar urgentment la que es volia extreure amb el transvasa- l’aigua, ens explica que a l’Estat es-seguretat sescapa dels sediments i va a el canal Xerta-Sénia. També es rebutja política de regadius, “cal planificar una ment, i podria tenir un efecte similar”, panyol s’han acumulat gairebé quatreparar a latmosfera. la política d’ampliació de regadius política realista de regadius, s’han de afirma Manolo Tomàs. dècades d’experiència i que s’exporta Com afecten aquest sediments ra- (Canal de Navarra, Pacte de l’Aigua de promoure aquells que tinguin possibili- El programa AGUA tracta la possi- la pròpia tecnologia en dessaladores adioactius les aigües del riu Ebre i el seu l’Aragó, Segarra-Garrigues, Arlanza...) tats en el mercat”. Actualment se n’es- bilitat de modernitzar els regadius per Londres, Xicago, Boston, Austràlia oecosistema? Ningú no ho ha explicat que no tenen viabilitat econòmica i co- tan desenvolupant sense sortida co- evitar pèrdues d’aigua, però el porta- la resta de països mediterranis. El pro-amb claredat a la ciutadania, simple- lisiona en els interessos de la PAC i de mercial a Múrcia i País Valencià, però veu de la PDE considera que caldria blema per ell és que el tema està moltment es diu "que no passa res". El que la DMA. també a la Ribera de l’Ebre (tant a Ca- revisar el Pla Nacional de Regadius i polititzat, però, de fet, ja és habitual así és segur és que passa alguna cosa, de Des del Departament de Medi Am- talunya, Aragó, Rioja com Navarra). coordinar-lo amb el PHN des de la províncies com Almeria, Múrcia, Ala-la qual ni tan sols en sabem labast. bient i Habitatge (DMAH) de la Gene- “Si es porten a termini tots els projec- perspectiva de la sostenibilitat. cant i Canàries. “Les dessaladores Per tenir informació sobre labast del ralitat de Catalunya, el director general tes de regadius que existeixen al vol- Un exemple de la contradicció amb tenen un impacte ambiental relativa-problema, el Grup de Científics i Tèc- de Polítiques Ambientals i Sostenibili- tant de l’Ebre l’efecte pot ser tan de- la nova cultura de l’aigua és l’anunci ment important, però molt menor alnics per un Futur No Nuclear - tat, Jordi Cañas, assenyala la Directiva vastador com el del transvasament”, de fa unes setmanes de la posada en que provocava el transvasament”, afir-GCTPFNN ha recopilat tot un seguit Marc de lAigua (DMA) com a un veri- assenyala Manolo Tomàs. Des de la marxa del canal Xerta-Sènia, que por- ma Manolo Tomàs. El seu impacte am-dinformació sobre lurani que posa a table canvi real en la política de gestió biental es defineix per l’elevada quan-labast de tota la ciutadania de Catalu- de l’aigua cap a la nova cultura. Apro- titat d’energia elèctrica quenya, i especialment a la que viu a la ri- vada des de l’any 2000, la DMA supo- consumeixen, pel residu que generenbera de lEbre. sa per a Cañas un clar avanç en l’àmbit (la salmorra) i, finalment, per l’impac- Si el riu Ebre està enverinat radioac- legislatiu. Tot i les mancances, fixa per te visual que ocasionen. Per a la PDE,tivament, la ciutadania té dret a saber- primer cop com a objectius prioritaris les dessaladores poden complir unho i els governs tenen el deure dinfor- de les polítiques de gestió de l’aigua la paper molt important en actuacionsmar-ho i de prendre les mesures millora de la situació ambiental d’ai- molt concretes, però consideraríem unnecessàries per evitar que la contami- gües, ecosistemes aquàtics i zones hu- error basar tota la política hidràulica ennació radioactiva afecti a les persones i mides, a més de desenvolupar un ús i la generalització d’aquestes. Sobretotals sistemes naturals. gestió racional i sostenible de l’aigua. sinó es decideix posar un màxim a la El GCTPFNN demana al govern de Tot això suposa un canvi substancial ja demanda d’aigua, més encara si se-la Generalitat la creació duna Comis- que actualment només es tenia en gueix sent subvencionada per l’Estat.sió independent de científics i tècnics compte la satisfacció de la demanda “Si no es posa un límit a la demandaper avaluar labast del problema i pro- dels usuaris. Cañas, però constata les d’aigua pot créixer il·limitadament perposar les mesures adients a prendre, dificultats i reticències de tota mena al uns usos especulatius com la pressióper protegir la salut de les persones i canvi en la política hídrica tant a Ma- urbanística dels hotels, segones re-dels sistemes naturals. drid com a Catalunya. Des del DMAH sidències o camps de golf”.4 Catalunya. Març de 2005
  5. 5. REPORTATGE La Plataforma Xúquer Viu, un exemple desforç unitari davant la destrossa mediambiental La reinvidicació de la nova cultura de laigua al País Valencià Text: V. C.; foto: Joan PaniselloE l Xúquer és el primer riu en cabal al País Valencià i la font que abasteix al Parc Natural delAlbufera, principal aiguamoll de lesterres valencianes. El riu, però, es trobaen una greu situació ja que en el darrersegle ha perdut gairebé la meitat del seucabal per sobreexplotació, fonamental-ment la de laqüífer 8.29 de la ManxaOriental. Des daquest sextrau de ma-nera incontrolada aigua per als regadiussubvencionats daquesta zona des deprincipis de la dècada dels 80. El 1997 saprova el Pla Hidrològic dela Conca del Xúquer que va donar co-bertura legal a aquesta sobreexplotació."Va ser tot producte dun pacte polític: acanvi que José Bono, en aquells mo-ments president castellano-manxec, re-colzés el PHN, Eduardo Zaplana, ales-hores president del País Valencià, cedialaigua del Xúquer per augmentar elsconreus extensius castellanomanxecs",assenyala Paco Sanz, portaveu de laPlataforma Xúquer Viu. Daltra banda, el transvasament Xú-quer-Vinalopó, aprovat el 1997, va ser ambigu, però hi era, sobretot per part cions han estat contínues i han anat presentat per la Fundació per al Progres ment i de la carència de cabals ambien-inclòs en el Pla Hidrològic de la Conca dels alcaldes i regidors de la comarca. augmentat en intensitat: xerrades, con- dAlbacete. tals pel riu i lAlbufera. La seva aplica-del Xúquer de 1998 i en el Pla Hidrolò- En canvi, el 25 de gener, Joan Ignasi ferències, manifestacions que han reu- La sentència posa en evidència la de- ció está paralitzada perquè encara restagic Nacional (PHN) de 2001. Des de Pla, líder dels socialistes valencians, ha nit centeners de persones, 15.000 signa- ficient política de gestió de les aigües al per clarificar definitivament labast deles comarques afectades, i animats per donat suport públic el transvasament. tures en contra, mocions a més de trenta País Valencià i a lEstat espanyol i que la sentència.lèxit de la Plataforma en Defensa de El seu objectiu és demanar la revisió ajuntaments, sobretot de les comarques sha de cenyir a la Directiva Marc Euro- Daltra banda, l’agost del 2004 el Mi-lEbre, sha creat la Plataforma Xúquer del Pla Hidrològic del Xúquer i que de la Ribera Alta i Baixa. "La platafor- pea dAigües. La sentència qüestiona nisteri de Medi Ambient va crear unaViu (PXV), que reuneix els ciutadans sassigne un cabdal mínim ambiental ma va aconseguir que una delegació del les assignacions contingudes en el Pla comissió destudi del transvasament. Enque volen protegir i assegurar el respec- per al curs baix del riu, ja que conside- Parlament Europeu visités la zona al Hidrològic per a usos duna altra conca aquesta han estat presents els regantste del cicle ecològic del riu. La platafor- ren ridícul lexistent actualment. A més, maig de 2004, amb el resultat dun in- com la del Vinalopó, sense qüestionar castellans i valencians del Xúquer i delma naix de constatar la necessitat de cal determinar les aportacions hídriques forme molt desfavorable al transvasa- els usos urbans de València i Sagunt i Vinalopó, els tècnics dels ministerials,mantindre un bon estat ecològic dels que ha de rebre lAlbufera del riu per ment", assenyala Paco Sanz. els agraris a la conca del Xúquer. Arran la Plataforma Xúquer Viu, la Fundacióaqüífers, del riu i, per extensió, de lAl- gaudir duna bona salut ambiental de Un dels elements importants per a la daquesta decisió judicial, la PXV recla- Nova Cultura de lAigua i la Confedera-bufera. "Es necessiten rius vius per as- laiguamoll. Demanen la paralització resolució del conflicte va esdevenir el ma la revisió del Pla Hidrològic de la ció Hidrogràfica del Xúquer. Les con-segurar laccés a laigua tant en el pre- cautelar de les obres del transvasament novembre de lany passat quan el Tribu- Conca del Xúquer, especialment pel clusions de la comissió són que, clara-sent com en el futur", afirma Paco Xúquer-Vinalopó i el compliment de la nal Suprem va anul·lar el transvasa- que fa a la greu sobreexplotació que ment, el riu no té aigua per fer elSanz. La situació del riu és crítica ja Directiva Marc de lAigua de la UE. ment Xúquer-Vinalopó a partir del Re- està patint el riu al seu pas per la transvasament. Només es podria donarque només transporta una tercera part En aquest any i mig, les mobilitza- curs de Casació número 3154/02 Manxa, principal causa del deteriora- una quantitat molt limitada cada tres ode laigua de la qual disposava durant quatre anys. "Malgrat els resultats de latot el segle passat i més de la meitat dels sentència i de lestudi, el 31 de generdies el riu no desemboca en el mar. Xúquer Viu es va constituir el dia 16 Directori dadreces dInternet sanuncia que les obres tornen a posar- se en marxa per transvasar entre 12 i 62de desembre de 2003 a la ciutat dAlzi- Dossier dAigua dEcologistes en Acció: bilitat a la gestió de laigua: hectòmetres cúbics a partir dexplotantra, capital duna de les comarques afec- http://www.ecologistasenaccion.org/rubrique.php http://www.mediambient.gencat.net/aca/ca//plani- laqüífer de la plana sud del riu a Valèn-tades com són la Ribera Alta i Baixa. A 3?id_rubrique=3 ficacio/novapoliticaaigua/jornades/inici.jsp?Com- cia. Des la PXV ens hi oposem total-més, PXV disposa de seus locals a ponentID=44171&SourcePageID=44173#1%22 ment i estem fent tots els esforços per-Sueca, Cullera, Algemesí, Alginet, For- Plataforma Xúquer Viu: què això no es duga endavant",taleny i lAlcúdia. Entre els seus impul- http://www.xarxadelaiguaclara.org/PXV/PXV_por- Construcción a toda costa, 2004 informe de Gre- assegura Paco Sanz. El diputat valenciàsors trobem tota lesquerra política i so- tada.htm enpeace sobre limpacte ambiental del turisme a dEsquerra Republicana, Agustí Cerdà,cial valenciana: tots els partits polítics les costes espanyoles: ha presentat a meitat de febrer unadesquerres i els sindicats, inclosos la Plataforma de Defensa de lEbre: moció al Congrés dels Diputats en quèUnió de Llauradors organització ger- http://www.ebre.net/ http://www.greenpeace.org/espana_es/news/de- demana que el transvasament Xúquer-mana de la Unió de Pagesos del Princi- tails?item_id=536127 Vinalopó no siga leina per cobrir lespat, Ecologistes en Acció, Acció Ecolo- Conveni entre el Departament de Medi Ambient, la necessitats daigua de les comarques delgista Agró, Adena o Acció Cultural del Fundació de la Nova Cultura de lAigua i lAgència Fundació Nova Cultura de lAigua: Vinalopó i lAlacantí en els àmbitsPaís Valencià entre altres. Catalana de lAigua per aplicar criteris de sosteni- http://www.unizar.es/fnca/presentacion1.php agràris, urbans i turístics. El conflicte El suport del PSOE era certament resta obert.Catalunya. Març de 2005 5
  6. 6. TREBALL-ECONOMIA El dia 24 de febrer estava prevista una manifestació Cal fer front a la repressió a Barcelona en contra sindical arreu i denunciar-la del tancament d’IARHotel FrontMarítim: un noucas dassetjament Dura lluita a IAR per evitara la CGTE l passat 2 de febrer, la Secció Sin- dical de CGT de lhotel Front Ma- un tancament programatrítim de Barcelona, formada per tres Text: Col·lectiu Catalunya i nió que finalment va ser suspesa, per laafiliades al sindicat, va ser acomiadada Carlos Navarro qual cosa els treballadors van realitzarper complet. Foto: Mertxe Melitón una manifestació des de la plaça de Ca- Sembla ser que al director de lhotel talunya de Barcelona fins a la seu del EFront Marítim, no li va fer gràcia veure n els números 59 i 61 del "Ca- jutjat mercantil encarregat dinstruir elles sigles de la CGT en una carta-quei- talunya" informàvem de la procés concursal, on els sindicats vanxa que es va col·locar al taulell danun- lluita dels treballadors i treba- sol·licitar al jutge corresponent que in-cis reivindicant el dret a fumar en la lladores de la factoria dIAR Ibérica a vestigués els comptes de lempresa izona de fumadors, prohibit per la go- Montcada i Reixac contra les inten- que intentés buscar un comprador per avernanta de lhotel únicament per cions de lempresa de frigorífics i con- la fàbrica.haver-li demanat anteriorment el cap geladors de tancar la fàbrica i acomia-de setmana que els toca per llei, que ne- dar 450 persones. EL TANCAMENT,gava a una de les treballadores amb Industria Apparecchiatura Refrige- PARALITZATlargument de locupació que hi havia a rante (IAR) Ibérica, filial de la multi-lhotel, quan tots els altres treballadors nacional italiana IAR Siltal, té la inten- Pel que fa a les reunions que es realitza-del seu departament lhavien gaudit. ció de tancar la factoria de Montcada i TANCAMENT BUSCAT? passen al compte de beneficis, no ha- ven entre els creditors, lempresa i els Llavors, el director la va cridar al seu Reixac, lúnica que té fora dItàlia, i una vent efectuat les inversions necessàries representants dels treballadors, i davantdespatx, on va recriminar-li lescrit. prova més és que la matriu italiana La direcció dIAR Ibérica sosté que da- compromeses que haguessin donat via- les reiterades peticions de CGT, la capDies més tard les va reunir a les tres i només ha encarregat a la factoria cata- vant la negativa dItàlia a augmentar el bilitat a la fàbrica. de Servei de Relacions Laborals de laels va donar a triar entre el sindicat i lana 230.000 unitats per al 2005, un contingent de producció de Montcada, Des de CGT safirma que lempresa Generalitat, Concepció Pascual, va or-lhotel, amb molta hostilitat, fins a la- 27% menys del que preveu el pla de lúnica alternativa real és la del tanca- ha estat enganyant i mentint, per a això denar al mediador nomenat pel jutge,comiadament del dia 2, reconegut im- viabilitat de lempresa. Lempresa, que ment i defensa que, amb lactual previ- han utilitzat tant CCOO com UGT, per que salcés acta de totes les reunionsprocedent per part de lempresa, i po- va portar a terme un Expedient de Re- sió de producció caldria acomiadar fer creure a la plantilla que acceptant que se celebressin, i igualment, va ins-sant altres motius que no són certs. gulació dOcupació temporal que va entre 150 i 170 treballadors i treballa- lERO hi hauria viabilitat quan els tar que selaborés un calendari de nego-LHotel Front Marítim pertany a la ca- acabar a finals de gener, es troba en dores i adoptar la resta de sacrificis ja plans de futur del grup demostren que ciacions. La CGT va demanar que el re-dena Best Hoteles i lesmentat hotel és concurs dacreedors (antiga suspensió prevists per a la plantilla en el pla de tot estava planificat i que lany 2003 i presentant de lempresa a les reunions,una societat limitada. Té una plantilla de pagaments) des del novembre pas- viabilitat per mantenir la fàbrica ober- tot el 2004 lempresa ha acumulat pèr- el conseller delegat Echevarri, no fosde 43 treballadors a més de 15 treballa- sat. IAR Ibérica va tancar el passat ta. Aquest pla parlava dun increment dues per forçar un tancament a un cost lassessor dels creditors a causa de ladors de serveis subcontractats. Dos de exercici amb unes pèrdues de sis mi- del 10% de la productivitat, lampliació mínim en indemnitzacions per als tre- seva manifesta parcialitat, cosa que vales companyes de la Secció Sindical lions deuros i una producció inferior a de la jornada laboral, la reducció de balladors i les treballadores. ser acceptada. Així mateix, lassessor devolen recuperar el seu lloc de treball i la prevista a començaments de 2004. labsentisme i de la mateixa plantilla i La CGT ha anunciat que recorrerà CGT, i davant el total desconeixementdenuncien lempresa al CMAC. El 15 El jutge va admetre a tràmit la petició la substitució del Conveni Col·lectiu als tribunals europeus per denunciar la de la Llei concursal manifestat per lesde febrer, es va fer una sorollosa con- de lempresa que li fos aplicada la Llei vigent pel de la demarcació de Barce- política seguida per aquest grup i els parts, va sol·licitar als representants decentració a l’hotel. Concursal coneguda antigament com a lona per al sector siderometalúrgic, perjudicis que ha provocat als seus tre- lempresa que especifiquessin a qui se li suspensió de pagaments, però el jutge entre altres mesures. Davant la cons- balladors. deuen diners, ja que en el cas que els va decidir que de les dues possibilitats tant negativa per part de lempresa de La CGT va presentar denúncia da- creditors siguin accionistes de lempre-Greu situació que existeixen: cessament immediat de lactivitat -proposada per lempresa- o facilitar a CGT el pla industrial del grup i també informació de les reu- vant la Conselleria de Treball de la Ge- neralitat per incompliment dallò que sa, aquests passen a ser creditors pas- sius, la qual cosa vol dir que primer co-dun company que la fàbrica segueixi la seva activitat productiva i mentre donar un període nions mantingudes -en secret- entre la direcció de grup dItàlia amb CCOO i shavia pactat en els acords de lERO signat per CCOO, UGT i lempresa al bren els treballadors. CGT també ha desvelat dades dels accionistes de lem-d’Autema Manresa per a la negociació -proposada per CGT-, sigui aquesta última la que sa- UGT -tant a Barcelona com a Bassano (Itàlia), seu del grup- la CGT es va novembre, al qual els anarcosindicalis- tes s’havien oposat. L11 de gener, es presa, els quals són casualment altres empreses del grup, sol·licitant al repre- pliqui. posar en contacte amb el sindicat italià va realitzar la reunió a la Conselleria sentant del jutge, que investigui qui són.E l 13 de gener, dos companys de CGT Autopistes van patir un apa-ratós accident mentre estaven treba- Aquesta situació dadmissió del pro- cés concursal per part del jutge va ser facilitada per la postura que van man- CUB perquè els facilités la informació que tingués del pla i poder-la transme- tre a la plantilla. En aquesta informació de Treball, es va obligar a la direcció de lempresa que lliurés el pla de viabi- litat a tots els membres del Comitè La CGT ha manifestat, que fins i tot lERO que va tenir vigència fins al 31 de gener del 2005, havia estat aprovatllant quan van ser envestits per un tenir CCOO, UGT i lempresa daccep- facilitada per la CUB es veu com en el dEmpresa, sense excloure a cap sindi- "en frau de llei", ja que es va aprovarcamió. Com a conseqüència un dels tació de lERO al mes de novembre pla de desembre del 2003 es contempla cat, per poder analitzar-ho i començar sota les premisses que lempresa pre-nostres companys de la Secció Sindical amb lúnica oposició de CGT, que no el tancament de la fàbrica de Montcada les negociacions sobre aquest. sentaria un pla de viabilitat. Igualment,de CGT a Autema, Autopista Terrassa- veien que la viabilitat de la fàbrica pas- per a gener del 2005. En el mateix pla El 9 de febrer, shavia de portar a sha demostrat que les dades econòmi-Manresa, està ingressat molt greu a sés per un ERO per a 310 treballadors i sexplica que les despeses destinades a terme una reunió entre lempresa, els ques que es van presentar per a lapro-lUVI de lHospital Vall dHebron de treballadores. recerca mes desenvolupament (R+D) acreedors i el Comitè dEmpresa, reu- vació de lERO no eren les correctes.Barcelona, en coma. La seva dona ha agafat la baixa, peròa lempresa on treballa, Torcidos Ibéri-cos de Castellbell i el Vilar, tenen un Concentració de treballadors iERO i “com és natural" ja li han dit quesi no presenta lalta la posaran a la llis- treballadores de centres geriàtricsta. Podeu solidaritzar-vos amb ells alcompte: BBVA, Federació Local de E l 10 de febrer passat, va tenir lloc davant del Parlament de Catalu- nya una concentració de treballadors i estan portant a terme per exigir a lAd- ministració que apliqui un marc de re- lacions propi per a Catalunya, un reco-Manresa compte 01822149 63 treballadores de centres geriàtrics con- neixement professional dels020457739, les aportacions han de vocada per la Confederació General treballadors i treballadores del sector iquedar clarament consignades “per a del Treball i la UGT. Aquesta concen- un increment de la qualitat de la geria-Moreno”. tració formava part de la campanya que tria pública.6 Catalunya. Març de 2005
  7. 7. TREBALL-ECONOMIA Entrevista a Antonio Rubio, secretari general de la Secció Sindical PLAÇA PÚBLICA de CGT a IAR Ibérica La muntanya ‘Aquesta empresa sempre foradada Joan Layret ha estat rendible’ U n cop hi havia un turó on ningú no hi vivia. Era un lloc de pastu- res, damunt de la plana de Barcelona. Un allau de persones treballadores hi van anar a viure, ara farà mig segle. Eren gent sense sostre, que amb les Text: Josep Garganté -Quines accions ha pres CGT davant seves mans van aixecar el barri, perquè Foto: Mertxe Melitón el tancament? altre sòl ja no tenien. -Primer, denunciar davant tots els ens Primer amb construccions precàries,-Des de quan funciona IAR Ibérica a possibles la falta dinformació a la sobre un terreny difícil, exposat als ele-l’Estat espanyol? plantilla, no han lliurat el compte de ments, lluitant contra la dura explota--L’empresa hi funciona des de fa 40 pèrdues reals, a més de les accions le- ció dels patrons i la salvatge repressióanys, però amb altres noms: Ignis, Phi- gals que sestan duent a terme. La ne- de la dictadura. A poc a poc es va ferlips, Wirpool, etc. A l’any 98, el grup gociació sestà desenvolupant a partir gran, els primers vehicles van aparèi-italià IAR Siltal, va comprar la fàbrica del que indica el servei jurídic de CGT. xer, els edificis van créixer, però lesde Corberó a Castellbisbal (ja tancada De moment, hem aconseguit aturar pendents seguien i al transport públic lial 2000) i la de Montcada que tanca la negociació davant la falta dinforma- costava de pujar.ara. ció presentada per lempresa i seguirem Finalment la solució semblava que Cal destacar que la fàbrica de Cas- en la línia fins que estigui clar fins a arribava. El metro, gairebé un luxe ini-tellbisbal es va vendre a l’any 2000, lúltim euro de pèrdues. maginable en les anteriors dècades,amb la condició que el resultat de la Igualment, CGT va convocar tots els semblava que per fi s’havia decidit.venda dels terrenys s’havia d’invertir seus afiliats de Catalunya a una gran Primer de la mà de la Generalitat con-en R+D i en plans de seguretat per als manifestació el 24 de febrer a les vergent i després de la tripartita. Latreballadores i les treballadores per a la 17.30h a la plaça de la Universitat. muntanya va ser foradada. Túnel aus-planta de Montcada, diners que fins a -Quin és la reacció de la plantilla da- tríac que faràs, en un plis plàs ens co-avui l’empresa no ha justificat. CGT va obtenir dos delegats dels 13 deixar un altre amb cremades que a dia vant l’actual tancament? municaràs! Però la realitat és crua, Aquestes mesures estaven incloses del Comitè dEmpresa amb majoria de davui encara el mantenen a lhospital. -La plantilla està composta per 423 tre- quelcom que no cal explicar gaire a laen un pla industrial que anava del 2000 CCOO. De totes maneres, cal destacar Això demostra que les inversions pac- balladors, dels quals més de la meitat gent del Carmel.al maig del 2005 i ningú, ni administra- que des del principi tot han estat traves, tades en el pla industrial no es van por- tenen una antiguitat de 40 anys i la Un segon túnel de servei calia fer,cions ni sindicats majoritaris, han de- des de treure dels taulons electorals la tar a terme. resta de 10. Aquesta empresa sempre però la total irresponsabilitat dels polí-manat explicacions sobre les inver- publicitat de CGT en període electoral Després daquest accident, lempre- ha estat rendible i la plantilla ha reac- tics, l’economia estreta dels gestors, lasions. Només CGT ha demanat fins a sancions als nostres delegats. sa, amb la signatura dels majoritaris, va cionat a través de mobilitzacions cons- nul·la informació pública, la tria de lesexplicacions en reiterades ocasions, Igualment, cal destacar que totes les presentar un Expedient de Regulació tants, sol·licitant en tot moment que no pitjors opcions, la gasiveria de lesreunions del Comitè d’Empresa, a denúncies interposades contra lempre- dOcupació de sis mesos i més tard sacceptin les condicions proposades constructores, la incompetència delsl’empresa mateixa i a les administra- sa en els últims quatre anys han estat vam descobrir que laccident no li per lempresa, ja que se senten enga- tècnics i els nuls estudis geològics rea-cions, i fins ara no li han estat donades. fetes per part de CGT: no existència havia produït danys a lempresa, sinó nyats davant tants ERO fraudulents, litzats han portat al pitjor. D’aquelles-Quan es va crear la Secció Sindical del pla de prevenció de riscos laborals, beneficis, ja que l’assegurança es va que només els han fet perdre presta- esquerdes a aquests esfondraments.a IAR Ibérica? pla devacuació, temps de treball, etc. fer càrrec de tots les despeses, incloent cions datur que ara no tindran. Milers de persones s’han quedat sense-Es va crear al 1999, però no va ser re- A lany 2002, és de destacar com a els salaris de la plantilla, que lempresa Podeu aconseguir més informació sostre, molts sense feina amb un somniconeguda per lempresa fins al 2000. fet fonamental una explosió que va sig- va percebre però que en realitat van ser sobre el conflicte a http://www.iarno- de nou frustrat.Es van convocar eleccions sindicals i nificar la mort d’un company i en va abonats per lInem als treballadors. cierra.net/ L’hora dels polítics, dels ‘reality shows’ i de les promeses ha arribat al mateix temps que l’esfondrament. El desgast de l’opositor polític, la de-Readmesos els tres treballadors acomiadats a Valeo Climatització magògia, la pluja de dòlars sembla que tenen com a figurants el poble del Car-D esprés de sis mesos despera i de lluita, arribava la sentència delJutjat número 2 de Granollers que de- primer moment que lempresa va rea- litzar els acomiadaments per donar una mesura exemplaritzant a la plantilla, tilla, lempresa els comunicava que el problema de la planta no són els tres acomiadats sinó la seva competitivitat, nes com ara passejar, banyar-se al mar, romandre a la platja, etc., en tant no se superen determinats límits que pogue- mel. Tot una tramoia, falsa com una mo- neda de tres rals, s’ha esfondra’t. Laclarava improcedents els acomiada- davant lelevant índex dabsentisme la- tot dient: "estan bloquejats tots els pro- ren fer-les desaconsellables (pràctiques Barcelona post-olímpica i post-fòrumments de tres treballadors (vegeu infor- boral existent. Un absentisme que, des ductes nous, tenim un greu problema esportives de competició, per exemple) ha quedat al descobert com molt bé hamació al "Catalunya" 59). La Direcció del nostre punt de vista, es podria re- docupació i ens tocarà tractar-ho amb no constitueixen activitats incompati- denunciat en Marsé.de Valeo Climatització va decidir read- duir aplicant les polítiques recollides el Comitè a curt termini". A pesar din- bles per aconseguir la curació ni són La prepotència, l’allunyament de lesmetre els tres treballadors acomiadats i en la Llei de Prevenció de Riscos La- sistir-li que desenvolupés quin és el demostratives duna prolongació mali- necessitats de la gent, la pura especula-que sincorporessin de nou a la planti- borals 31/95. Les condicions de treball problema i instar-li que fos més explí- ciosa de la situació dIT". ció i el potenciar els grans negocis pri-lla. El director general Frederic de Ma- duna plantilla sotmesa a ritmes de tre- cit en les seves argumentacions, es va En els dos judicis realitzats, el jutge vats immobiliaris està portant de nou aneville argumentava que a pesar del ball cada cop més elevats, amb lelimi- limitar a dir que no era el moment. entén que "Les actuacions que sels re- aquell model maleït del porciolisme,contingut de la sentència continuava nació dels coeficients de descans, i en Pel que fa a la sentència, com a fo- trau en la carta dacomiadament són que ara sembla recuperat pels social-mantenint que havien comès frau i que la qual els riscos derivats de les condi- naments jurídics, entén el magistrat li- duna absoluta quotidianitat i consti- demòcrates. Projectes faraònics ambprenia aquesta decisió com "una deci- cions ergonòmiques no paren de pro- teralment que "les imatges obtingudes tueixen una evident exageració, no sols els peus literalment bruts de fang i desió empresarial", ja que la justícia li vocar malaties professionals, així com dels treballadors al balcó terrassa i a la la forma de la seva exposició en la ma- patiment de la gent senzilla. Quina ver-atorgava el dret de readmetrels o in- la falta dun Comitè de Seguretat i galeria han sigut obtingudes amb vul- teixa sinó les conseqüències que sex- gonya senyor Clos!demnitzar-los. Cal recordar que el 28 Salut i una inacabada avaluació de ris- neració del dret fonamental a la invio- trauen per quant ni les compres realit-doctubre del 2004, es va realitzar unavotació i un 69 % de la plantilla va de- cos laborals, es troben al darrere da- quest absentisme. Però per a lempresa labilitat del seu domicili..." "A la vista de les proves practicades, els dos aco- zades, ni el desplaçament etc., són susceptibles per si mateixes dimpedir Eleccions sindicalscidir realitzar vaga indefinida en el casque els judicis fossin declarats impro-cedents i que lEmpresa es negués a re- era més fàcil acomiadar treballadors per intimidar la plantilla que no pas donar solució a les mancances exis- miadaments han de ser declarats im- procedents..." "És absurd pretendre que el pacient hagi de fer una vida me- o retardar la curació..." CGT a Valeo Climatización ha agraït el suport i col·laboració a tots els qui duna forma L es eleccions sindicals realitzades al centre de Tarragona de l’empre- sa Trader Segundamano han enregistratadmetrels. tents. rament vegetativa durant la situació o altra han col·laborat en la pressió una visctòria de CGT, que ha tret els La Secció Sindical de CGT a Valeo Després daquesta notícia en positiu dIT (fins i tot pot ser contraproduent) i exercida a la direcció per aconseguir la tres representants. Fins ara, dos eren deClimatización va considerar des del per als treballadors i per a tota la plan- que la realització dactivitats quotidia- readmissió dels companys. CGT i un d’UGT.Catalunya. Març de 2005 7

×