Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012

934 views

Published on

Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012

Published in: News & Politics
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
934
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012

  1. 1. Catalunya> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Febrer 2012 · núm. 136 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org Per una mobilització generalitzada i contundentDipòsit legal: B 36.887-1992
  2. 2. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 136 · Febrer 2012 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat Per una mobilització generalitzada i contundentDipòsit Legal: PM 1.177-2005
  3. 3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial> ON ENS TROBEM?CONFEDERACIÓ GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARSCamí de Son Rapinya, s/n - Centre“Los Almendros”, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -lesilles@cgtbalears.org Reforma laboral delDelegació MenorcaPlaça de la Llibertat, 5 07760CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.org PP molt agressiva iSECRETARIAT PERMANENTDEL COMITÈ CONFEDERAL DE LACGT DE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è - 08003Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax regressiva933107110FEDERACIONS SECTORIALS• Federació Metal·lúrgica deCatalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa,Estalvi i Entitats de Crèdit E• Federació Catalana d’IndústriesQuímiques (FECIQ) l BOE del 11 febrer 2012 publicava el 33 dies amb un màxim de 24 mensuali- mina el robatori i l’espoliació dels drets la- tat com una mera mercaderia, tractant al• Federació de Sanitat• Federació d’Ensenyament de Reial Decret Llei sobre mesures ur- tats com a norma general per a tots els borals i col•lectius que encara constituïen treballador/a com un cost variable: treba-Catalunya (FEC)• Federació d’Administració gents per a la Reforma Laboral, aprovada contractes a partir del 12 de febrer, i com el cos bàsic del sistema de relacions llar en qualsevol condició i reduint dràsti-Pública (FAPC) pel consell de ministres del Partit Popular a residu els 45 dies fins a aquesta data laborals al nostre país. S’ha buidat de cament el preu d’aquests contractes.PerVia Laietana 18, 9è - 08003 Bcn el 10 de febrer. de febrer. contingut democràtic el sistema de rela- a la CGT, aquesta reforma només té unaTel. 933103362. Fax 933107110 Es tracta d’una reforma laboral feta a * Acomiadament absolutament gratuït cions laborals i es “legalitza” l’única lliber- lectura sindical i social: cal derogar-la iFEDERACIONS COMARCALS mesura de banquers, multinacionals i per a les empreses de menys de 50 tre- tat existent en la realitat laboral i social: el camí per a això és la lluita col•lectiva, grans empresaris, els mateixos que han balladors/es, ja que els permet contrac- la llibertat del capital (empresariat) per laboral i social i l’ocupació del carrer ambAnoiaCarrer Clavells 11 - 08700 Igualada provocat l’actual crisi i tenen el cinis- tes amb un període de prova d’un any i disposar unilateralment de qualsevol con- milers, milers i milers de persones.Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es me de dir-nos que abaratint i facilitant d’acomiadar durant el període de prova, tracte (treballador/a) tant a l’entrada del Com venim repetint quotidianament,Baix Camp/Priorat l’acomiadament es crea ocupació, quan la indemnització és 0. mercat de treball, durant la permanència l’únic camí per aturar-la passa per unaRaval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgtcatalunya.cat el que es crea és més precarietat, insegu- * Eliminació de la força normativa del i en la sortida. S’elimina per “llei” el dret mobilització generalitzada i contundent.Tel. 977340883. Fax 977128041 retat laboral i un futur de semiesclavatge Conveni Col•lectiu per dues vies, una, (els drets) del treball, en ser aquest trac- Amunt els que lluiten!Baix Llobregat per als més joves. permetent que l’empresari es despengiCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà -cgtbaixll@cgtcatalunya.cat Elements destacats de la Reforma labo- de l’aplicació de les condicions salarialsTel. 933779163. Fax 933777551 ral aprovada pel govern del PP són que i de les condicions de treball: jornada,Comerç, 5. 08840 Viladecans abarateix i facilita els acomiadaments sistemes de retribució, sistemes de torns,cgt.viladecans@yahoo.esTel./fax 93 659 08 14 amb només 20 dies d’indemnització; les mobilitat funcional i geogràfica i, l’altra,Baix Penedès empreses que demostrin tres trimestres acabant amb la ultraactivitat dels conve-Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell de pèrdues o disminució d’ingressos o nis fixant un temps màxim de 24 mesos.Tel. i fax 977660932cgt.baix.penedes@gmail.com vendes podran acomiadar als seus tre- Es tendeix a la negociació individual i elBarcelonès Nord balladors; els convenis d’empresa tindran conveni d’empresa.Alfons XII, 109. 08912 Badalona prioritat sobre els d’àmbit superior i es * Instauració dels contractes precariscgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 permetrà no aplicar en temps de crisi els com la norma de contractació (contrac-Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la convenis pactats; es crea un nou contrac- tes molt barats que el treballador, si vol,Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat te indefinit per a pymes; les ETT actuaran complementa amb les seves prestacionsTel. i fax 938934261 com agències de col•locació fent la com- d’atur) i, alhora, contractació incentivada iMaresmePlaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - petència a l’INEM i al SOC;... subvencionada, per l’empresari .maresme.cgt@gmail.com Aquesta reforma laboral planteja a les * Eliminació de la força de les i els tre-Tel. i fax 937909034 clares la lluita de classes que el capital balladors en deixar sense contingut efec-Vallès Oriental està exercint contra la classe treballadora tiu el dret fonamental dels sindicats a laFrancesc Macià, 51 08100 Mollet -cgt_mollet@hotmail.com i la població. La reforma laboral ha ignorat defensa dels drets col•lectius, atorgantTel. 935931545. Fax 935793173 fins a última hora a tota la població, amb a l’empresari tota la capacitat de decisió AgurreljFEDERACIONS INTERCOMARCALS un envanit i vergonyant ministre explicant a l’hora de complir o no les condicionsGirona a Europa l’agressivitat de la reforma, que col•lectives pactades en els convenis.Av. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 significa la reafirmació de velles reformes * Facilitació de l’acomiadament per ab-Gironacgt_gir@cgtcatalunya.cat i introdueix nous atacs per fer-nos pagar sentisme incloent les baixes per malaltia.Tel. 972231034. Fax 972231219 el seu malbaratament, la seva avarícia, * Modificació del contracte a temps par-Ponent la seva riquesa, el seu capitalisme, les cial per compatibilitzar-lo amb les horesAv. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida -lleida@cgtcatalunya.cat seves crisis. extraordinàries, el que sens dubte afavo-Tel. 973275357. Fax 973271630 Aquesta Reforma Laboral tracta, entre rirà el frau en la contractació i la conse-Camp de Tarragona altres aspectes, els següents: güent reducció de cotitzacions a la Segu-Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001Tarragona * Llibertat absoluta per acomiadar a retat Social.cgttarragona@cgtcatalunya.catTel. 977242580 i fax 977241528 l’objectivar per llei l’acomiadament proce- * Reducció de les i els empleats públics dent i eliminar l’autorització administrativa igualant les seves condicions a les deFEDERACIONS LOCALS en els acomiadaments col•lectius (ERO). l’empresa privada i permetent que lesBarcelona * Rebaixa substancial de la indemnització persones que cobren la desocupacióVia Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelonaflbcn@cgtbarcelona.org per acomiadament, generalitzant la de 20 desenvolupin treballs dels serveis pú-Tel. 933103362. Fax 933107080 dies, amb un màxim de 12 mensualitats blics.Berga i deixar l’acomiadament improcedent de Per a CGT, aquesta Reforma Laboral cul-Balç 4, 08600sad@cgtberga.org Tel. 938216747ManresaCircumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas,Manresamanre@cgtcatalunya.cat Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, JosepTel. 938747260. Fax 938747559 Torres, Txema Bofill, Pedro Rosa i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, “Fill del poble, t’oprimeixen cadenes i aquestaRubíColom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ Joan Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, Llorenç Buades L’amo en Pep des Vivero i les injustícia no pot seguir; si la teva existènciahotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a és un món de penes, abans que esclau prefe-Sabadell Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: reix morir.”Rosellò 10, 08207 Sabadell - catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció acgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.745 01 97 Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org Web revista: www.revistacatalunya.cat. Ricard Carrencà, tipògraf alacantí, lletra de “FillsTerrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. del poble” (1885)Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors:Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de CatalunyaCastellar del VallèsPedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretatVallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.orgSallentClos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Pl. Major 5, 25560, Sortpilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Febrer de 2012
  4. 4. REPORTATGE Emergeix un metaEstat amb La ideologia d’Europa com a model civilitzatori de benestar, prosperitat i modernitat està morint a una velocitat de alts nivells vertigen, entre retallades i falta de democràcia real d’autoritarisme Una “Unió” Europea a la derivaLa deriva centralista i autoritària; la trampa del deute; el paper preponderant de les corporacionsfinanceres, les agències de ràting i la banca; la ficció de l’euro; el neoliberalisme desenfrenat; unzombi anomenat “Unió Europea”; l’Europa del Capital retallant, a tota marxa, drets, prestacions,serveis i llibertats,...L’extorsió i l’agonia de la UE l’impagament des d’algun paràme- italiana i l’espanyola, que oferixen Isidro López tre, almenys, proper a la sobirania tipus d’interès menors que els pe- popular. La batalla va acabar amb el tits països perifèrics però molta ma- gest autoritari més brusc i visible de jor seguretat i, en termes absoluts,A questa anàlisi interpreta la proposta de Merkel i Sarkozyd’incloure l’anomenada unió fiscal la civilitzada Europa en els últims trenta anys, la supressió fulminant del referèndum grec. Des de llavors, enormes sumes de diners. En aquest moviment canvien les relacions de competència que man-com un intent dels països centrals per Grècia ha entrat en un default ges- tenen entre si els diferents deutesrecuperar el control sobre els països tionat per la UE en representació nacionals i, d’un cop de ploma,perifèrics de la Unió Europea. dels seus creditors internacionals, s’exigeixen majors rendibilitats alA primera vista, la crisi financera majoritàriament grans agents finan- deute dels països centrals: França ieuropea sembla una contínua repeti- cers transnacionals i bancs euro- Alemanya. Tot això és un assumpteció de si mateixa: un cicle d’extorsió peus. relacional i que, en gran mesura, de-financera permanent apuntalat en És extraordinàriament important no riva de la sobirania de les financesseqüències de rescat, austeritat i pri- confondre aquesta operació amb al- per a decidir els nivells de rendi-vatitzacions. No obstant això, els tra cosa que no sigui una presa de bilitat de cada emissió nacional derecents cops d’estat ‘tous’ a Atenes control sobre l’economia grega per deute, és a dir, el deute alemany hai Roma –per a posar governs ‘tec- a garantir beneficis financers que estat tan ‘segur’ com ‘insegur’ eranocràtics’ que implementin sense s’haurien esfumat en el cas d’un el deute grec, per una decisió uni-queixar-se els plans d’ajustament–, impagament dirigit ‘des de baix’. lateral dels propietaris dels diners, control sobre les economies nacio- termes, fora una qüestió del màximpodrien ser la part més visible d’un Aquests arranjaments per al con- acceptada i reforçada per Alemanya nals. Les demandes alemanyes per consens. En el seu lloc apareix,canvi d’escenari polític. Fonamen- trol de l’impagament grec han fet que, en aquest escenari, es trobava a una harmonització fiscal, és a dir en tota la seva duresa, un metaEs-talment, aquest canvi tindria el seu bascular les formes d’obtenció de amb un avantatge comparatiu que perquè els països centrals supervisin tat amb potestat per a exercir altsorigen en l’acceptació, a contracor, beneficis financers cap a un model li permetia finançar-se sense sobre- els pressupostos europeus, han de nivells d’autoritarisme contra lesque el problema financer de la UE té diferent. salts. llegir-se en aquest sentit, com una seves poblacions a través de deci-a veure amb una crisi bancària galo- En la fase anterior, els fluxos de ca- A partir d’aquesta reclassificació estratègia per a recuperar el poder sions aparentment tècniques. Ambpant i, només de manera derivada, pitals especulatius es movien entre dels deutes nacionals sorgeixen di- econòmic directe sobre les econo- l’agreujant que el fet d’haver estatamb els comptes públics. el nínxol segur dels bons alemanys i verses preguntes que poden deter- mies perifèriques. l’únic experiment d’integració na-Aquesta nova orientació va ser els nínxols d’alt benefici dels països minar el futur immediat de la crisi Una altra preguntar a plantejar-se cional construït des de la dogmàticaaprofitada per Grècia per a amagar perifèrics. La desaparició, tempo- del deute. La primera d’elles afecta té a veure amb la manera que els atlantista neoliberal fa que hi hagiamb convocar un referèndum llar- ral, del pol d’alts beneficis trastoca al règim de rescats: Quin tipus de països centrals, França i Alemanya, molt pocs contrapesos institucionalsgament reclamat pels moviments. aquest esquema i torna el centre de rescat és necessari per a pagar els reaccionaran a la sobtada deteriora- i jurídics.El referèndum podria haver donat les operacions d’extorsió sobre el deutes a curt termini d’una econo- ció de les seves condicions competi- Però el que fa la situació extraor-llera a les aspiracions de la població deute públic cap a economies molt mia com la italiana que és gairebé tives. Aquí hi ha pocs dubtes que de dinàriament complicada és que lagrega de decidir sobre els termes de més grans que la grega. Com la sis vegades més gran que la grega? per aquí pot venir algun canvi polí- sortida formal de la UE està lluny Evidentment no es tractaria d’un tic de cert pes. És molt poc probable de garantir un escenari allunyat rescat ‘a la grega’ per al qual, molt que França accepti passivament que d’aquest esquema de poder financer. probablement, no hi hauria acord se saquegi els seus diners públics Com bé saben els Estats postcolo- donades les magnituds que es re- sense almenys intentar un canvi en nials, la mera retirada formal d’un queririen i la seva, més que possi- la regulació. Aquesta notícia seria poder econòmic depredador no és ble, explotació populista en contra bona si no fora perquè, ara per ara, garantia d’una menor dependència, dels governs dels països que po- aquest canvi regulatori sigui molt sinó que en molts casos simplement sessin diners, per part de les seves possiblement un moviment estratè- manté els ressorts del control colo- oposicions. Més aviat es tractaria de gic dels països centrals per a recu- nial negant drets als colonitzats. l’engegada d’algun fons de rescat o perar els seus avantatges competi- La Unió Europea, dirigida per Ale- via de finançament permanent, que tius a costa de la perifèria europea. manya en representació dels poders possiblement tindria els mateixos Per posar un exemple, els reclamats financers, està jugant la vella tàctica efectes que un rescat; però que no eurobons podrien convertir-se en de la utilització de les fronteres na- permetria aquesta eficaç dramatit- emissions franco-alemanyes de cionals com contenidors de la crisi i zació política del moment del rescat deute. línies de descàrrega de costos. Qual- que d’un cop obre les economies Sens dubte, el que està morint a una sevol política que intenti recuperar i nacionals als interessos de les fi- velocitat de vertigen és la ideologia reforçar aquestes fronteres, incloent nances, fonamentalment en forma de l’Europa com model civilitzatori les monetàries, té tots els aspectes de privatitzacions d’actius i béns de benestar, prosperitat i moderni- de reforçar, fins i tot a a curt termini, públics rendibles. tat. Aquest model ideològic que a aquesta estratègia. El mateix podria dir-se de les opera- Espanya, en concret, ha funcionat cions de compra de deute del BCE: durant dècades com el gran cant de * Isidro López és membre del Ob- escalonen la despesa i transfereixen sirenes per a les classes mitjanes i servatorio Metropolitano. Article recursos als agents financers però que ha fet que fins a fa ben poc “ser extret del núm. 163 de la revista no porten aparellat massa grau de europeus”, sense importar en quins DiagonalFebrer de 2012 3
  5. 5. REPORTATGELa Unió Europea es treu la màscara amb el nou tractat persalvar l’euro igualtat. Són part d’algunes de les po- Europea hem viscut diversos episodis Jordi Berbis lítiques de la Unió Europea, però sen- en els que quan es donava veu a la se el mateix grau d’obligatorietat que població per decidir sobre actuacions els criteris purament macroeconò- fonamentals de la UE, la seva respos-A rran del que s’ha anomenat crisi del deute, els governs alemanyi francès han posat sobre la taula la mics. En els casos en què s’han pro- posat polítiques des de la Unió Euro- pea en aquests camps, l’enfocament ta paralitzava els processos correspo- nents. Aquests van ser els casos dels referèndums celebrats a França i alspotencial integració fiscal de bona ha sigut el de sempre: cal rebaixar Països Baixos sobre la constituciópart de la Unió Europea. És a dir, drets per millorar la situació dels ciu- europea. Per tant, no ens hauria del’adopció de normes comunes en des- tadans. La última reforma del siste- sorprendre que al cap d’una setmanapesa pública i impostos. L’adopció de ma públic de pensions es va realitzar d’insinuar un possible referèndum anormes comunes pel que fa a impos- seguint les recomanacions de la Unió Grècia sobre els plans d’austeritat itos genera dubtes sobre quin ha de ser Europea, molt preocupada per la seva les retallades de drets laborals i so-el model: estem parlant de baixar en- sostenibilitat. Un altre exemple el po- cials, el seu govern hagués canviatcara més els impostos a les empreses dem trobar en què, al mateix temps sense ni tan sols celebrar eleccions.o tindrem un impost sobre la renda que la comissió europea recomana la La preocupació per la democràciarealment progressiu a tot arreu? creació de “minifeines” amb un salari s’esvaeix tan bon punt el seu exer-Essencialment, les mesures proposa- per sota del mínim – gran contradic- cici pot anar en contra de decisionsdes al tractat van en dues direccions. ció – per a rebaixar l’atur, es mos- ja preses o línies mestres de políticaD’una banda, s’augmenta el pres- tra al mateix temps preocupada per econòmica.supost destinat a possibles rescats l’índex de pobresa entre els treballa- Cal reconèixer, però, la capacitatd’estats. De l’altra, es constitucio- dors, especialment entre els afectats del capitalisme per recuperar-se delsnalitza l’equilibri pressupostari. Els per la temporalitat i la precarietat. contratemps. Tot i que durant els ini-fons destinats a possibles rescats dels El segon és el paper al qual s’han cis de la crisi econòmica s’albiravaestats en realitat funcionen com els vist reduïts els Estats (per no parlar el fracàs del model econòmic delfons que utilitza el BCE per a com- de les seves poblacions!). Dit d’una capitalisme global, les seves me-prar el deute públic dels estats atacats altra manera, allò que podem anome- sures s’han acabat implantant compels mercats: són fons que acaben nar com a qualitat democràtica del a única sortida obligada. En aquestservint per a garantir els beneficis procés. Dels 27 Estats membres de sentit, la crisi està servint per a quedel sector financer. Al mateix temps, la UE, 21 han acceptat directament el capitalisme augmenti la seva taxaserveixen com a palanca de força per la proposta de França i Alemanya, de plusvàlua i els seus beneficis aa implantar les mesures d’austeritat. 3 han de consultar-ho (la utilització través de les anomenades reformesA la constitucionalització de s’acabi acordant no ens afectarà com ja al Tractat de Maastricht, en el que d’aquest verb no és casual) en els estructurals, tal i com ha passat enl’equilibri pressupostari se l’anomena a societat només quan es signi, sinó s’establia, entre d’altres, un límit del seus parlaments i només 1 s’ha plan- crisis anteriors.regla d’or, en el sentit que es conver- que marcarà l’actuació dels estats en 60 % de deute públic com a condició tat, el Regne Unit. Pel que fa a les Per tant, el tractat revela claramentteix en un principi de política econò- el futur. per a poder entrar a l’euro. seves poblacions, aquestes es veuen els objectius i les prioritats de la UE.mica que s’ha de seguir hi hagi el Fent un exercici d’imaginació, la reduïdes al paper de comparses d’allò Amb aquest tractat queda definitiva-govern que hi hagi i sigui quina sigui que decideixen -fonamentalment- els ment liquidada – si és que en que-la situació econòmica. Així es pretén voluntat de reduir el dèficit a zero L’estratègia de mercats amb l’ajuda dels tecnòcrates. dava alguna – qualsevol possibilitat (o al nivell més baix possible) tam-demostrar credibilitat que en teoria bé es podria dur a terme a través les retallades i la El futur tractat ens confirma el que ja de transformar la Unió Europea enha de generar confiança i per tant in- d’augments d’impostos i no a través democràcia com a sabíem: que la UE és una institució una institució al servei de les pobla-versió, fenomen extremadament difí- que serveix netament els interes- cions europees. En aquest sentit, lacil durant una crisi econòmica. de reduccions de la despesa. Ara bé, ficció sos del capital, essent aquest tractat proclama de “més Europa” per sortir quan s’ha triat aquesta via, s’han apujat els impostos indirectes, que l’últim acte d’una tragicomèdia que de la crisi resulta, com a mínim, in- Qüestions teòriques a banda, s’escriu cada dia. gènua i implica que ens haguem deL’obsessió pel dèficit graven més la renda com menor és l’anomenada “regla d’or” resulta preguntar i que haguem de preguntar aquesta. També s’ha plantejat la crea- Lamentablement no resulta una no- molt convenient per al capital en la ció d’una taxa per a les grans fortu- vetat. Durant la història de la Unió ¿quina Europa?.La mesura que tindrà més efectes mesura que les retallades de la despe-serà, sens dubte, la constitucionalit- nes, però excepte en algun país, en sa pública ja no dependran de la vo-zació del dèficit zero. Reflecteix una general no s’ha fet cap pas en ferm luntat política dels governs, sinó quevisió de la realitat esbiaixada, situant per aplicar-la. En tots dos casos, es formaran part de les respectives le-la despesa pública “excessiva” com a podria substituir per diverses mesu- gislacions. Tot i que existeixen alter-causant de la crisi enlloc de les cri- res: augment dels trams superiors de natives, aquestes no es tenen presentssis com a inherents al capitalisme. l’impost sobre la renda, augment dels ni en el discurs ni en el disseny de lesS’exigeixen així, la reducció del dèfi- impostos que es paguen per la per- polítiques públiques. La reforma ex- cepció de beneficis, revisió de certescit, el control estricte de la inflació, la prés de la constitució espanyola n’és desgravacions fiscals a l’impost so-reducció d’impostos, la privatització un bon exemple. bre la renda o l’impost de societats.i la liberalització com a passos neces- La posada en escena d’aquests canvis Cap d’aquestes mesures apareixen nisaris per sortir de la crisi. Un tipus de a nivell europeu ha tingut dos efectes en els discursos polítics ni en els de-polítiques ja aplicats a d’altres parts col•laterals, que encara hem de saber bats públics. Per tant, sigui a travésdel món com a l’Amèrica llatina als quines conseqüències tindran a nivell de la reducció de la despesa o delsanys 80. Un tipus de polítiques que, de consciència i resposta social. augments dels impostos, les mesuresallà on s’han aplicat, han aprofundit per reduir el dèficit ataquen de mane- El primer és un cert trencament ambla crisi, al revés del que pregonen els ra frontal les classes populars. la visió de la Unió Europea (UE)seus defensors. No només això, sinó L’obsessió pel dèficit també expressa com a agent de progrés social, queque, gràcies als fluxos comercials, la subjecció tant dels caps de govern havia de permetre a les poblacionsels seus efectes es propaguen cap als europeus com dels alts responsables dels Estats més desafavorits assolirpaïsos que teòricament no necessi- europeus a les teories d’una escola els nivells de benestar social delsten aquestes polítiques per haver-les econòmica concreta, que constituei- membres més antics. La realitat peròaplicat anteriorment. Un exemple és xen la base en teoria econòmica del és que la Unió Europea des dels seusAlemanya, que ha rebaixat la seva neoliberalisme. No constitueix pas inicis ha estat una institució al serveiprevisió de creixement en un 1,2 % una novetat o un canvi de direcció pel del capital europeu. Per tant, el pactearran dels efectes de l’austeritat. que fa al marc de la Unió Europea, fiscal no és cap novetat: aquest tipusLa fixació pel dèficit en el si de la ans al contrari, n’és una peça més. És de mesures forma part de l’ADN deUE aplica la solució de centrar-se en la conseqüència més palpable de la la UE. No és cap novetat. Allò queels símptomes enlloc d’atacar l’arrel marginació de les alternatives tant a realment hauria estat sorprenent fóradel problema. Seguir aquest esquema nivell teòric com a nivell de política que s’haguessin pres mesures en unatan sols pot tenir dues causes – o una econòmica durant els últims 25 anys. altra direcció.combinació d’elles -: la ignorància També és la confirmació que la úni- Si analitzem l’estructura legal de lasobre el funcionament de l’economia ca intenció és seguir amb la política UE, observarem que ni el tractat deo la voluntat d’atacar encara més els econòmica que ja s’estava aplicant Maastricht ni la resta de tractats cons-drets de les poblacions dels estats tot abans de la crisi, la neoliberal. El fil titutius han establert criteris objectiusdient que és l’únic remei per a la cri- conductor del tipus de polítiques apli- d’unificació pel que a drets socials,si. En qualsevol dels dos casos, el que cades i propugnades el podem trobar salaris, condicions de treball o des-4 Febrer de 2012
  6. 6. REPORTATGEEls governs “tècnics” d’Itàlia i Grècia, un exemple degestió liberal de la crisi la despesa, sigui quin sigui el seu Rojo Vegas nivell de creixement. Silvio Berlusconi, al que ni els es- càndols ni els processos judicials liU na altra partida en el joc euro- peu de la soga. Ni França niAlemanya es lliuren de les pressions havien provocat ni una esgarrapada, es va veure apartat per la seva inca- pacitat de dur endavant les retalladessobre els seus deutes sobirans. Ara que li exigiria Brussel•les. En el seués la moneda única la que en teoria lloc s’ha col•locat, sense procés captrontolla. Aquest article explica com electoral, un Govern anomenat defunciona la pressió dels anomenats tecnòcrates, al capdavant del qual“mercats”. s’ha col•locat a Mario Monti, unEl procés es repeteix en tota la Eu- economista que va ser assessor derozona: tensions en els mercats se- Goldman Sachs. Es repeteix que éscundaris de deute –on els inversors un Govern interí de caràcter tècnic,es compren i es venen el deute que només nomenat per a escometre lesprèviament va emetre un determinat reformes necessàries, però la veritatEstat–, que provoquen l’augment de és que les seves receptes també sónla prima de risc (que és la diferència polítiques: aprofundeixen en el mo-entre la cotització d’un bo a deu anys del neoliberal de reducció del sectorrespecte al bo a deu anys de referèn- públic.cia, que és l’alemany). Amb la prima Ni tan sols el caràcter transitoride risc pels núvols, les emissions di- està del tot clar: igual que a Grècia,rectes de deute públic també pugen el aquest nou executiu ja ha deixat cau-seu preu i el país castigat (en aquest re que necessitarà més termini per acas, Itàlia i Espanya) ha de pagar més assolir el seu objectiu. I és que enper a finançar-se. el país helènic també s’ha executatPerò, a més, els Estats es veuen obli- un canvi de Govern per mediació probable, perquè en aquest cas sí que L’evolució de la crisi a Espanya du- ambdós per a comprometre’s a com- europea. Primer es va fixar un pla degats –la imposició externa en el cas es generalitzarien els impagaments, rant els tres últims anys ha deixat plir amb el dèficit i, com es va fer a rescat, que s’ha anat executant en di-italià i grec no ha estat ni tan sols un escenari que tampoc beneficia marcats dos punts d’inflexió en el Espanya, que l’objectiu de dèficit pú- versos terminis. Però la crisi de deu-dissimulada– a escometre reformes als mercats. I en aquestes es manté calendari. Al maig de 2010 la prima blic quedés fixat constitucionalment. te va continuar i va haver de fixar-seper a recuperar la confiança dels el Banc Central Europeu (BCE): es de risc es va disparar i el Govern de El Govern que ha configurat Mariano un segon programa de salvament.mercats. Una confiança que mai re- fica en els mercats a comprar deute José Luis Rodríguez Zapatero va ac- Rajoy després de la victòria electo- Per a dur-lo endavant i assegurar-torna per més que es retalli la des- de països en problemes, però sense tuar llavors traient la gran tisora de ral del PP serà l’encarregat d’actuar. se que Grècia tingués diners per apesa pública, però l’absència de la l’energia suficient per a fer fugir als les retallades: fi del xec nadó, conge- Europa ho espera, entre altres coses, pagar als bancs europeus (princi-qual tampoc provoca l’enfonsament especuladors. lació de les pensions, baixada de sou perquè dóna per descomptat que nodefinitiu d’aquests països. I és que, palment alemanys i francesos) es va En les últimes setmanes, el deute dels funcionaris… Tot amb només un es compliran els objectius del dè- establir una dotació de fons de centcom s’ha dit des que van començar espanyol, en paral•lel a l’italià, s’ha objectiu: reduir la despesa per a obte- ficit (6% en 2011, 4,4% en 2012 iels problemes de deute en la UE, mil milions (més altres 50.000 mi- vist llançat a un encariment crei- nir la confiança que Espanya podria 3% en 2013). La Comissió Europea lions que aportarien voluntàriamentl’economia espanyola i italiana tenen xent en els mercats secundaris que complir amb els objectius del dèficit creu que el dèficit podria arribar al els bancs).una grandària que les fa irrescatables, semblava no tenir fi. En la setmana fixats per la UE. 5,3% el 2013, més de dos punts per- Res de tot això ha impedit que la cri-a diferència del que passa amb els pe- anterior a les eleccions del 20N va El segon cop va arribar el passat es- centuals per sobre de l’objectiu en si de deute continuï: la prima de risctits ja intervinguts (Grècia, Irlanda i superar el 6,5% enfront del 2% en tiu, quan la prima de risc espanyo- aquest últim any d’ajustament. segueix pels núvols però la corda noPortugal). el qual, aproximadament, es manté la –igual que la italiana– va tornar Les tisores del PP ja estan llestes s’acaba de trencar. Mantenir-la ti-El benefici per als que actuen així és el bo alemany. La diferència entre a l’escalada. Es van superar de nou per a la retallada perquè, com va bant és la millor via per a continuardoble. D’una banda, a l’augmentar l’una i l’altra, que en això consisteix els 400 punts bàsics i el BCE va fer dir Rajoy una i mil vegades durant la senda de retallades i seguir guan-la prima de risc provoquen un aug- la prima de risc, se situa per tant en- una crida a l’ordre en ambdós paï- la campanya, la prioritat serà “recu- yant amb els interessos. És la lògicament també dels interessos en les torn dels 450 punts bàsics. El deute se sos: el president de l’entitat europea perar la confiança”. El cas d’Itàlia de rendibilitat màxima. La rendibi-subhastes de deute i assoleixen més situa així a la vora de l’abisme: prop va enviar sengles cartes als Governs ha posat de manifest que la voluntat litat privada. De la pública ja ni lesrendibilitat. I per un altre, continua de l’interès del 7% que es considera espanyol i italià. Berlusconi va fer d’Angela Merkel, amb el suport de Administracions, ara tan tècniques,la pressió que redueix el pes d’allò insalvable i amb la prima de risc per públic aquest document del contingut Sarkozy, és que qui tingui problemes semblen preocupar-se.públic en l’economia, deixant més sobre dels 400 punts bàsics, un nivell del qual a Espanya només s’especula, haurà de solucionar-se’ls solament amarge per a l’activitat privada. Però insostenible a mitjà termini i que re- perquè no s’ha donat a conèixer. Però força de reduccions del dèficit pú- * Article extret del núm. 162 de la re-la ruptura total de l’euro no sembla quereix una ràpida actuació. se sap el que pretenia: constrènyer a blic amb la consegüent reducció de vista DiagonalEl BCE posa l’aixovar en les noces de la UE i la banca ra més la barra lliure de liquiditat al seva cartera de deute públic estatal en tes. Pensi’s que Mario Draghi, l’actual per a mantenir-los en statu quo o Miguel Ángel Luque sistema bancari. un 1,83% en els nou primers mesos de president del BCE, a més d’haver estat “salvar-los”, amb quanties perfec- El paradoxal de la situació és que, l’any 2011, al mateix temps que han director executiu del Banc Mundial, tament calculades perquè no puguin mentre això passa, els Tresors Públics reduït el crèdit a l’Administració pú- va ser exvicepresident durant els anys ser pagades, com ha succeït a Grècia;A dels Estats de la perifèria Europea es blica en un 12%. 2002 a 2006 del banc nord-americà 3) se’ls exigeixen retallades socials mitjans de desembre de 2011 el troben amb creixents dificultats per a Arribats a aquest punt un es pregun- Goldman Sachs que, constitueix un i privatitzacions en detriment dels Banc Central Europeu (BCE), en poder col•locar les successives emis- ta: com és possible que una institució dels grups d’especulació més grans ciutadans, sota l’amenaça que si elscoordinació amb els principals bancs sions de deute, de manera que han de pública europea com el Banc Central del món i que va ajudar a camuflar el governs no les executen els inversorscentrals del món, anunciava noves pagar, a més, un interès cada vegada corri a rescatar als bancs i no realitzi la deute grec mitjançant instruments fi- es retiraran de por de no poder re-“mesures no convencionals per a fa- més elevat que, en el cas dels bancs mateixa política amb els Governs i els nancers per a enganyar a Brussel•les. cuperar els diners invertits en el seucilitar un accés del sector bancari eu- espanyols està entorn del 5-6%, pels seus ciutadans? La resposta tècnica es deute públic;ropeu a la liquiditat i millorar el fun- bons espanyols. I qui es beneficia basa en la independència de l’entitat 4) es crea un altíssim nivell de des-cionament del mercat interbancari”. A d’aquesta alta rendibilitat que detreu i en la prohibició de finançar als Es- L’as en la màniga contentament social, propici perquèmés de rebaixar els tipus d’interès en uns ingressos públics que es retallen tats imposada per l’article 123 del el poble accepti qualsevol cosa ambun quart de punt, fins a situar-los en el d’altres partides? Aquest mateix sec- Tractat de Funcionament de la Unió Assistim a una altra jugada del ca- la condició de sortir de la situació,1%, les principals novetats consistien tor financer que, a pesar de totes les Europea. La veritable raó, no obstant pital, ja coneguda per alguns països i 5) el capital col•loca als seus homesa permetre que els bancs puguin rebre dificultats, s’aprofita d’un sistema que això, caldria buscar-la en els proble- llatinoamericans, amb la següent se- on millor li convé (Monti i Papade-préstecs del Banc Central Europeu per li permet guanyar sobre un 4-5%, sim- mes d’apalancament dels principals qüència: mos a Itàlia i Grècia, per exemple).un període inusualment llarg de tres plement, prestant als Estats els diners bancs alemanys i en la dictadura im- 1) s’enfonsa als països mitjançantanys, en lloc d’un, a més de relaxar que abans ha rebut del BCE. posada pels mercats, que col•loquen al l’especulació en borsa/mercat i se’ls * Miguel Ángel Luque és professorles garanties que se’ls exigeixen per a Així, per exemple, segons les dades capdavant de les institucions que di- infon una por constant i progressiva a titular de la Universitat d’Almeria.poder sol•licitar aquests préstecs. En de l’Autoritat Bancària Europea, els rigeixen la política financera als seus la resposta dels mercats; Article extret del núm. 164 de la re-definitiva, es tracta d’augmentar enca- grans bancs espanyols han elevat la propis homes disfressats de tecnòcra- 2) se’ls obliga a recórrer a préstecs vista DiagonalFebrer de 2012 5
  7. 7. TREBALL-ECONOMIA Els sindicats insti- tucionals són uns El II Acord per a l’ocupació i la negociació col·lectiva simples gestors 2012, 2013, 2014 suposa noves pèrdues de drets, reta- del capitalisme llades salarials i un atac seriós a la negociació col·lectiva Els sindicats institucionals ensvenen una vegada més. I van… mostrat satisfet per l’acord, que va Redacció qualificar de “excel•lent missatge”. Ara caldrà veure si el govern del PP aprova per la seva part noves mesuresE ls sindicats institucionals (CCOO i UGT) i la patronal pacten mo-derar salaris durant els pròxims tres encara més regressives. Nous motius doncs per a la mobilitza- ció. Cal seguir construint processos deanys. Una part del salari anirà lligada lluita entre el sindicalisme alternatiu ia la productivitat i els resultats em- els moviments socials per a fer front apresarials. Es potencien els pactes aquesta nova reculada de drets labo-d’empresa i el despenjament de les rals. En aquest camí estarem la CGT.condicions laborals fixades en elsconvenis. S’incrementa la flexibilitat Resum dels puntsinterna.Setmanes després que hagués vençut clau de l’acordel termini donat pel president del entre CCOO-UGT i laGovern perquè patronal i sindicats patronalinstitucionals arribessin a un acordsobre reforma laboral, i quan ja sem- - Moderació salarialblava que el consens era impossible, Sindicats i patronal han pactat unaarribava el pacte. El tàndem CCOO- moderació extrema en els sous que in-UGT i la patronal CEOE-CEPYME clou la possible congelació ja que elsvan tancar el passat 24 de gener els salaris creixeran segons una forquetadetalls d’un acord sobre salaris, flexi- d’entre un 0% i un 0,5% aquest anybilitat interna i negociació col•lectiva i en 2013, fins a un 0,6%. El 2014, laamb implicacions molt significatives l’empresa (beneficis, vendes, pro- la inflació per a evitar que tensions balladors de nous recursos sobre els ductivitat…). De forma preferent, els externes influeixin en la formació dels quals negociar quant a temps de tre- pujada salarial dependrà de l’evoluciósobre les relacions de treball, sota la que hagi tingut el PIB l’any anterior:denominació de “II Acuerdo para el increments derivats d’aquests com- sous. Per tant, com més gran sigui la ball, funcions i salaris i que sempre ponents s’integraran en la part va- pujada del petroli, major serà la pèr- haurien de ser pactats. UGT, CCOO i si creix per sota del 1%, l’augmentEmpleo y la Negociación Colectiva salarial no podrà ser superior al 0,6%;2012, 2013 y 2014”. riable del salari, que ha d’adequar-se dua de poder adquisitiu. CEOE creuen que la flexibilitat inter- a la realitat sectorial i empresarial”, L’any 2014, la pujada salarial depen- na és una “potent eina per a facilitar si l’economia creix entre un 1% i unUn acord que implica de nou impor- 2%, els sous podran fer-ho fins a untants sacrificis per als treballadors i resa el document. Els representants drà de l’evolució que hagi tingut el l’adaptació competitiva de les empre- dels treballadors haurien de dispo- PIB l’any anterior: si creix per sota ses” i afavorir l’estabilitat i qualitat de 1%, i si el PIB arriba a o supera eltreballadores, i que els sindicats ins- 2%, l’augment salarial no excedirà eltitucionals, que en cap moment han sar d’informació transparent sobre del 1%, l’augment salarial no podrà l’ocupació. l’empresa per a poder complir amb ser superior al 0,6%; si l’economia D’una banda, els convenis col•lectius 1,5%.apostat per la mobilització i la lluitacontra la nova reforma laboral, de- aquesta clàusula. creix entre un 1% i un 2%, els sous podran facilitar que fins al 10% de la podran fer-lo fins a un 1%, i si el PIB jornada es distribueixi irregularment. - Control de preus i beneficisfensen dient que evitarà la destrucció El text fa una crida a que els sectorsd’ocupació i fomentarà la conserva- Moderació salarial arriba a o supera el 2%, l’augment sa- L’empresari podrà disposar d’una de la distribució i les administracionsció dels llocs de treball. En realitat larial no excedirà el 1,5%. A més, i per borsa de 40 hores setmanals a l’any a estimular que empreses i sindicats que podrà alterar sobre la distribució controlin els preus, especialment elsaquesta signatura ratifica de nou la A més, la pauta salarial per als apliquin ja fórmules de salari variable, prevista en el calendari anual. D’altra dels productes bàsics. També perquèderiva d’aquest sindicalisme de con- pròxims anys serà d’extrema mode- les empreses que en el 2014 no les in- banda, es potencia la mobilitat inter- els beneficis empresarials es reinver-certació, totalment incapaç de plantar ració. El 2012, els sous creixeran fins cloguin haurien d’augmentar més el na en l’empresa, fins i tot la mobilitat teixin en el teixit productiu i es mo-cara als designis de la patronal, els a un 0,5% i en 2013 fins a un 0,6%. sou dels seus treballadors que les que temporal per a realitzar funcions dis- derin els salaris dels alts executius igoverns (siguin del PP o del PSOE), En ambdós casos, s’inclou una clàu- ja ho contemplin. tintes a les del grup professional al que directius.la banca i els poders econòmics i fi- sula d’actualització salarial per a lanancers. qual es prendrà com referencia l’IPC A canvi, l’acord fa una crida que es es pertany en cas que existeixin raons reinverteixin els beneficis empresa- econòmiques, tècniques, organitzati- - Flexibilitat interna negociadaUna de les potes més significatives marcat pel Banc Central Europeu (que rials en el teixit productiu per a enfor- ves o de producció que ho justifiquin. Els convenis potenciaran la flexibilitatde l’acord és la salarial, amb una és sempre del 2%) o bé l’IPC general tir a les empreses i arrelar l’ocupació En tots els casos, l’empresari haurà interna negociada amb mesures comnovetat important: patronal i sindi- espanyol (el que sigui més baix dels i que es controlin els preus, especial- d’avisar amb suficient antelació als la distribució irregular de la jornada,cats institucionals estan conformes a dos). Si, per exemple, es pren com re- ment els que més impacte tenen en les treballadors. la mobilitat dintre de l’empresa o quefomentar a partir d’ara que una part ferencia el 2%, i l’IPC a final d’any persones amb menys renda. “Totes les Si fins ara era possible que l’empresari una part del salari estigui lligada adel sou sigui variable i estigui lligada supera aquesta xifra, se sumarà als rendes han de realitzar un esforç con- i els sindicats pactessin despenjar-se, l’evolució de l’empresa. L’empresaria la productivitat i els resultats em- salaris les desenes que estiguin per disposarà també d’una borsa d’horespresarials. “Els convenis col•lectius damunt. Aquesta quantitat es consoli- junt”, diu el text, que subratlla també és a dir, no aplicar la pujada salarial la necessitat de “adequar” la retribució contemplada en un conveni, ara tam- anuals que podrà alterar segons la dis-haurien d’incloure components addi- darà o no en el sou en funció del que tribució prevista. Les classificacionscionals d’actualització de salaris decideixin els negociadors. El preu d’alts directius i executius. Ja sabem bé podrà fer-se amb altres condicions que en realitat això acostuma a ser pa- laborals, com l’horari i la distribució professionals haurien de centrar-se enbasades en l’evolució d’indicadors del petroli actuarà, a més, com un al- grups professionals i no en les ante-econòmics associats a la marxa de per mullat, els beneficis empresarials de la jornada, el treball a torns o el sis- tre factor corrector a l’hora de calcular riors categories professionals. no es reinverteixen en crear ocupació, tema de remuneració. Entre les causes la classe treballadora acaba contri- per a fer-lo està la disminució persis- buint econòmicament molt més que - Despenjament dels convenis tent del nivell d’ingressos o fins i tot els sectors més adinerats de la societat Els empresaris podran despenjar-se que les perspectives econòmiques de i les rendes altes sempre troben fórmu- (és a dir, no aplicar) diverses parts l’empresa poguessin veure’s danyades les per esquivar les seves obligacions. del conveni, no només la salarial, per l’aplicació d’aquestes condicions. com fins a ara, quan existeixin cau- A més, es fomenta la negociació de ses econòmiques. Sempre que hi hagi Increment de la convenis d’empresa perquè sigui en acord, podran aplicar la clàusula de flexibilitat i més aquests en els quals es negociïn les despenjament a la jornada o al treball condicions laborals més significati- facilitats per a ves, encara que sense que decaiguin per torns. despenjar-se dels els convenis sectorials i provincials, - Potenciament dels convenis convenis que s’encarregaran de descentralitzar d’empresa la negociació i de cobrir als treballa- Els convenis sectorials potenciaran la L’altra pota de l’acord, la flexibilitat dors sense conveni propi. negociació en les empreses, perquè laboral i els canvis en la negociació De moment, el govern del PP amb sigui aquí on es pactin condicions col•lectiva, doten a empreses i tre- Mariano Rajoy al capdavant, s’ha com la jornada laboral o els salaris.6 Febrer de 2012
  8. 8. TREBALL-ECONOMIA L’Acord Patronal-CCOO- UGT: un robatori als i les treballadores Secretariat Permanent del realment existent representat pel a la condició d’objectes i mercaderia Comitè Confederal CGT Banc Central Europeu i un esper- a la totalitat de la població, sense pent d’Unió Europa amb Alemanya conèixer les necessitats d’aquells a al capdavant: despossessió de rendes qui representen, establint un procedi-L salarials durant almenys tres anys ment de negociació obscurantista i a a CGT considera èticament amb pèrdues garantides de poder ad- esquenes de les i els treballadors i la repugnant l’acord signat quisitiu per a la població renunciat societat, concloent, un acord per sig-per CCOO-UGT amb la CEOE- obertament a la pujades salarials en nar el robatori a la totalitat de pobla-CEPYME. funció de la pujada de l’IPC; la dis- ció i a les seves possibilitats de lluita.Aquest Acord sobrepassa qualsevol ponibilitat empresarial per flexibi- Amb la signatura d’aquest Acord, elscriteri de racionalitat i totes les “lí- litzar jornada laboral, modificar les sindicats CCOO i UGT han tornat anies vermelles” que el sindicalisme condicions de treball, torns, sistemes trair les funcions del sindicalisme iha de tenir presents, ja que, amb amb això, a la classe treballadora. retributius, flexibilitat en matèria sa-aquest Acord, les i els treballadors larial vinculant salaris a productivi- Això no és una novetat ja que aixísom els responsables de la crisi i per tat i beneficis de l’empresa, sistemes ho vénen fent des dels Pactes de latant l’hem de pagar… de promoció, mobilitats funcionals Moncloa, iniciant un model de sin-El 25 de Gener de 2012, hem conegut i geogràfiques; reconeixement del dicalisme institucional al servei deel text complet del “II Acord per a teletreball; despenjar-se de les con- la patronal en una cadena continuadal’ocupació i la negociació col•lectiva dicions col•lectives del conveni, mo- de renúncia als més mínims principis …, de la crisi del sistema financer i de la pujada d’impostos als rics, de les2012, 2013, 2014” pactat i signat per dificar-les i lligar l’ocupació a que els ètics, socials, reivindicatius … de l’única sortida a la crisi és una ma- gravacions a les transaccions finance-les patronals CEOE i CEPYME amb treballadors i treballadores acceptin defensa dels drets de les i els treba- jor explotació de les persones fins res … “negant qualsevol possibilitatels sindicats institucionals CCOO i comportar-se com un “cost variable”: lladors. recloure-les en la misèria. de canvi, venent-nos només resigna-UGT. El document inclou, entre al- acceptar treballar en qualsevol condi- Aquest Acord sobrepassa qualsevol Amb aquest tipus d’acords, els mi- ció, submissió, por, desmobilitzaciótres, aspectes relatius a l’Estructura ció, en qualsevol temps i a preus de criteri de racionalitat i totes les “línies llors gestors del capitalisme són els … Aquest model sindical institucio-de la Negociació col•lectiva, Flexi- mercat. En definitiva, pèrdua de drets vermelles” que el sindicalisme ha “sindicats institucionals” com a for- nal ens ha replegat als dictàmens delbilitat, Ocupació, Formació, Tele- laborals, d’aposta per un model de de tenir presents, ja que, amb aquest ces racionalitzadores i disciplinades capital, els polítics, els banquers.treball, Criteris en matèria salarial, negociació col•lectiva que s’aproximi Acord, les i els treballadors som els de l’empobriment generalitzat dels Per a la CGT, com a sindicat de clas-Inaplicació negociada a l’empresa de a l’empresa, a la individualització responsables de la crisi i per tant hem éssers humans, material i mental- se, considerem repugnant aquestdeterminades condicions de treball de les relacions laborals … tot amb de pagar-la, renunciant a part del nos- ment, renunciant a la lluita pel futur, Acord i ens torna a reafirmar més enpactades en els convenis col•lectius l’objectiu d’augmentar la competiti- tre salari, dels nostres convenis, de la la solidaritat, la justícia social, la la necessitat de donar una respostasectorials … vitat i els beneficis empresarials. nostra capacitat de mobilització. Els llibertat individual i col•lectiva, i el de lluita des del món laboral i desL’Acord desgrana tot un seguit de Per a la CGT, la primera valoració salaris són culpables de la crisi, les canvi de model productiu per a la ne- dels moviments socials, una respos-mesures per garantir l’aplicació ge- d’aquest II Acord, és el menyspreu condicions de treball: jornada, temps cessària sostenibilitat mediambiental. ta unitària de tota la societat davantneralitzada, de manera disciplinària, que aquests sindicats mantenen per la de treball, sistemes de retribució al Amb aquest Acord hi ha una submis- d’aquest model social basat en lade totes les polítiques econòmiques, classe treballadora (assalariada, atu- mateix temps que el cost dels acomia- sió absoluta dels i les treballadores al mera explotació, la competitivitat,d’austeritat i ajust fiscal, dissenyades rada, exclosa …) atorgant-se la repre- daments, són responsables de l’atur, capital. S’obliden del repartiment del l’individualisme.per govern d’aquest país i el govern sentativitat de totes i tots, degradant de la destrucció del teixit productiu treball, del repartiment de la riquesa, Al carrer! Amunt els que lluiten!Méndez i Toxo, ens heu tornat a vendre als treballadors col•lectius sectorials, etc. (a l’estranger), entre somriures, que d’Estalvi, pel Preacord de Conveni sindicals que va signar a Caja Ma-Juan Carlos Rubio, Secretari General SABEI-CGT En quin sentit?: pèrdua de poder ad- la reforma laboral li valdrà una vaga aconseguit amb la patronal ACARL drid (nivells, ascensos i variables Bankia - Illes Balears quisitiu durant tres anys; flexibilit- general. Ja veieu que “els mercats” (cosí-germà de l’acord comentat a específiques per a les cúpules sin- zació de la jornada i dels salaris i la són insaciables, per moltes ofrenes dalt), ratificat a so de bombo i pla- dicals), juntament amb aquests ma- retribució, a cop empresarial, amén que se’ls dediquin; per molt que es terets el dia 2 de febrer. Es queixava teixos sindicats, en l’anterior man- de la modificació de les condicions col•labori i participi en la por amb que el temps tot ho tapa, i que en les dat de representació sindical. I queC amarades Cándido Méndez i Ignacio Fernández Toxo, hoheu tornat a fer. El 25 de gener heu de treball i de torns; vinculació dels salaris a la productivitat, però no el qual adormen als ciutadans i als treballadors. properes eleccions sindicals els tre- balladors ho hauran oblidat. també va ser oblidat en les últimes eleccions sindicals... La memòria dels beneficis empresarials a la seva Quina legitimitat tindreu per convo- Quina raó té! També podria recor- d’aquest sindicat és, si més no, tansignat, juntament amb les patronals reinversió en l’empresa; mobilitats dar el vergonyós Acord de privilegis car-li a Rajoy la seva “merescuda” “selectiva” com la dels treballadors.CEOE i CEPYME, l’anomenat “II funcionals i geogràfiques; despenja- vaga general?Acord per a l’Ocupació i la Ne- ment del conveni col•lectiu... A canvi de què i/o per agociació Col•lectiva 2012, 2013 i Elements que condueixen a la indi- qui signeu aquests regals2014”. vidualització –més encara– de les als rancis grans patronsSecretaris generals dels, en temps, condicions de treball, i a una major espanyols?sindicats de classe (obrera); ja fa desprotecció en els àmbits produc- Fareu algun dia algunatant de temps, que ni ens recordem. tius i negocials inferiors: les petites i cosa per intentar recupe-Sindicats tots dos, UGT i CCOO, al mitjanes empreses (majoria a Espan- rar la solidaritat obrera iservei del govern i dels grans pa- ya), sense representació unitària dels la consciència sindical itrons de torn. treballadors. de classe? I el respecte deHeu signat un acord que conté, per Obeïu els obscens designis de retalla- les vostres bases cap a lesenèsima vegada, atacs frontals con- des econòmiques, socials i laborals; cúpules sindicals?tra els interessos i els drets de la d’institucions ultraliberals tals comclasse treballadora. el Banc Central Europeu i la Unió P. D.Entre unes altres, disposeu de ma- Europea; capitanejats per “Merkozy” A Bankia, un dels seustèries tals com: estructura de la (més Merkel que Sarkozy...), i coexe- sindicats, autodenominatnegociació col•lectiva, flexibilitat, cutades pel seu obedient subordinat “professional i indepen-ocupació, formació, promoció, te- Rajoy. dent”, feia recentmentletreball, criteris en matèria salarial, Després de tots els regals lliurats en un al•legat criticant alsinaplicació negociada en l’empresa l’acord a les grans patronals (incloses sindicats (“majorita-de determinades condicions de les bancàries), el vostre president del ris”) presents en la mesatreball pactades en els convenis govern de l’estat espanyol anuncia del Conveni col•lectiuFebrer de 2012 7

×