Your SlideShare is downloading. ×
0
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

CMC TECTÒNICA DE PLAQUES

6,892

Published on

Published in: Education
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
6,892
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
7
Actions
Shares
0
Downloads
89
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. LA TECTÒNICA DE PLAQUES
  • 2. LA TECTÒNICA DE PLAQUES Amb el nom de Teoria de Tectònica de plaques o Tectònica global es recullen les teories que expliquen la dinàmica de l’escorça i que constitueixen el paradigma geològic acceptat actualment. Aquesta teoria pren com a models referents la Teoria de la deriva continental i la Teoria de l’expansió dels oceans i permet donar explicació i interrelacionar de forma coherent tota una sèrie de processos geològics (sedimentació, activitat volcànica, deformació de les roques, erosió, terratrèmols, etc).
  • 3. LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL Cap a 1912, Alfred Wegener (1880-1930) publicava “L'origen dels continents i oceans” on desenvolupava la teoria de la deriva continental Wegener suggeria que fa aproximadament 200 milions d'anys hi hagué una única massa continental anomenada Pangea (pan =tot, gea =terra) que estava envoltat per un immens oceà, Panthalassa. Segons Weneger, aquest super-continent anomenat Pangea començà a dividir-se en fragments que se n'anaren allunyant els uns dels altres fins arribar a la posició actual.
  • 4. LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL
  • 5. PROVES de la TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL Wegener es va basar en proves de diversa naturalesa per elaborar la seva teoria de la deriva continental: Dades geogràfiques, basades en l'encaix dels contorns actuals dels continents (per exemple Sudamèrica i Àfrica). Dades paleontològiques. Els fòssils indiquen que fa uns 350 milions d'anys la flora i la fauna d'Àfrica, Sud-Amèrica, l'Índia i Austràlia eren les mateixes i, per tant, aquests continents havien d'estar units. Dades geològiques. Coincidència en el tipus de roca i datació dels minerals de serralades que ara formen part de continents diferents. Dades paleoclimàtiques: L'aparició de dipòsits glacials del Carbonifer als continents de l’antiga Gondwana fa sospitar d'una posició d'aquestes terres molt més pròxima al pol sud. La presència de restes coral·lines en zones actualment fredes de l'hemisferi nord ens indica una posició molt més meridional.
  • 6. PROVES GEOGRÀFIQUES DE LA DERIVA CONTINENTAL
  • 7. PROVES PALEONTOLÒGIQUES DE LA DERIVA CONTINENTAL
  • 8. PROVES GEOLÒGIQUES DE LA DERIVA CONTINENTAL
  • 9. PROVES PALEOCLIMÀTIQUES DE LA DERIVA CONTINENTAL
  • 10. QUIN ÉS EL MOTOR DE LA DERIVA DELS CONTINENTS? Wegener proposava un moviment horitzontal per als continents enlloc del moviment vertical. Va el motor que movia els continents? Wegener va suposar que les capes més superficials de l'escorça continental -SIAL- es trobaven "surant" sobre les capes subjacents de SIMA, molt més denses i que formen part dels fons oceànics. Wegener considerava que el desplaçament dels continents resultava innegable, però tenia molts dubtes sobre l'origen dels esforços que causaven els moviments dels continents, donant com a possible explicació la força centrífuga de la rotació terrestre i les forces d'atracció entre la terra i la lluna que origina també les marees. Les teories de Wegener foren majoritàriament refusades sobretot perquè l'explicació a les causes o motor que movia els continents no van ser acceptades pels científics. La teoria de la Deriva continental va ser rebutjada i oblidada fins que als anys 60 van tornar a ser considerades i acceptades.
  • 11. L'EXPANSIÓ DEL FONS OCEÀNIC En els anys 1920, es creia que el fons oceànic era pla, formant per grans planes que estaven cobertes de sediments. Després de la Segona Guerra Mundial, i per raons militars, es va desenvolupar una nova ciència, l'oceanografia. Els oceanògrafs van estudiar el fons marí emprant vaixells oceanogràfics equipats amb sonars. Els mapes mostraven que els fons marins tenien terribles valls profundes (fosses oceàniques), grans cadenes muntanyoses (dorsals oceàniques) i àmplies planes. A més es va descobrir que els fons oceànics eren molt joves (no es van trobar roques de més de 180 milions d'anys) i estan formats per materials volcànics.
  • 12. L'EXPANSIÓ DEL FONS OCEÀNIC A partir de totes les dades recollides amb la nova ciència (oceanografia) l'any 1.962 es va proposar una nova teoria: l'expansió del fons oceànic. La teoria del fons oceànic desenvolupada pel geofísic Harry Hess proposa que a través de les dorsals oceàniques s'expulsa magma contínuament procedent de l'astenosfera i que aquest material s'estén a banda i banda creant nou sòl oceànic, que es desplaça a banda i banda, com una cinta lliscant. El sòl o fons de l'oceà es submergeix després a les grans fosses oceàniques sota les costes d'alguns continents.
  • 13. L'EXPANSIÓ DEL FONS OCEÀNIC
  • 14. L'EXPANSIÓ DEL FONS OCEÀNIC Les principals proves que demostren l'expansió del fons oceànic són: 1. Estudi del magnetisme: mostra que a banda i banda de les dorsals existeixen bandes paral·leles i simètriques de roques que tenen la mateixa polaritat magnètica. 2. L’edat de les roques volcàniques del fons oceànic augmenta a mesura que ens allunyem de la dorsal. Veure una animació sobre la simetria de la polaritat magnètica de les roques a band
  • 15. LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES La paraula tectònica ve de l’arrel grega “construir”; l’expressió tectònica de plaques ve a dir que la Terra està construïda per plaques. La teoria de la tectònica de plaques (TTP) afirma que la capa sòlida més externa de la Terra, la litosfera, es troba fragmentada en una dotzena o més de plaques tectòniques, unes grans i altres més menudes. Les plaques tectòniques es troben en moviment, arrossegant amb elles als continents. El desplaçament de les plaques és deguda als moviments de convecció que es formen a l'astenosfera i a la força de la gravetat. Les plaques en separar-se originen nous oceans, provocant la seva expansió, mentre que al apropar-se col·lisionen i s'aixequen noves serralades. El moviment de les plaques és tremendament lent, tot just uns pocs centímetres l'any.
  • 16. LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES Tuzo Wilson (1908-1993), geofísic canadenc, va ser el primer en proposar la teoria de la tectònica de plaques o teoria de la tectònica global en un article publicat en la revista Nature el 1965. L'havia sorprès que la majoria dels processos dinàmics de l'escorça terrestre com els terratrèmols, l'activitat volcànica i l’existència de serralades recents estaven concentrats en unes zones molt concretes del planeta. Plaques, volcans, terratrèmols...tot coincideix!
  • 17. Localització epicentre de terratrèmols
  • 18. Localització i distribució dels volcans
  • 19. LES PLAQUES TECTÒNIQUES
  • 20. Les plaques litosfèriques es desplacen a una velocitat d'uns pocs centímetres anuals, com a conseqüència dels corrents de convecció que afecten els materials de l'astenosfera.
  • 21. LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES Els materials de la part més profunda de l'astenosfera pugen, ja que el material de la part inferior és més calent i, per tant, menys dens que el de la part superior. En topar amb la litosfera, els materials flueixen horitzontalment, van perdent calor i augmenten la densitat. Quan ja són prou freds i densos, baixen i a la part inferior de l'astenosfera tornen a desplaçar-se horitzontalment. El contacte amb les zones més profundes fa que els material s'escalfin novament i tornin a pujar, tancant així el que s'anomena cel·la de convecció.
  • 22. LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES Com a conseqüència del moviment de les plaques litosfèriques tenen lloc una sèrie de fenòmens geològics com la deformació dels materials de la litosfera, en forma de serralades i també processos de deformació a nivell més local: plecs i falles. Altres processos lligats a la dinàmica cortical són el vulcanisme i els terratrèmols, així com la formació de roques endògenes (roques magmàtiques i roques metamòrfiques).
  • 23. LÍMITS ENTRE PLAQUES Els límits entre les plaques són tectònicament actius i poden ser de tres tipus que corresponen a tres formes diferents de moviments relatius de les plaques en contacte: Límits transformants: Límits divergents o les plaques ni s'ajunten constructius: les ni se separen sinó que es plaques se separen. mouen lateralment, lliscant entre elles. Límits convergents o destructius: les plaques s’ajunten, “xoquen”.
  • 24. LÍMITS ENTRE PLAQUES
  • 25. LÍMITS ENTRE PLAQUES Els processos endògens com l'activitat volcànica, els terratrèmols o l'orogènesi es manifesten en la seua majoria a les vores de les plaques, les quals venen delimitades i individualitzades per accidents geogràfics com dorsals oceàniques, fosses abissals, arcs d'illes o noves serralades.
  • 26. LÍMITS DIVERGENTS Als límits divergents les plaques se separen. Allà on se separen puja material de l'astenosfera que, en refredar-se, forma noves roques que s'afegeixen als marges de les plaques. Això passa perquè als límits divergents existeix un moviment de convecció ascendent que es continua en moviments amb sentits oposats que contribueixen a separar les plaques. Aquests límits solen trobarse sota els oceans, perquè en separar-se les plaques es formen zones baixes que s'omplen d'aigua. El més conegut és el que passa pel mig de l'oceà Atlàntic, que cada any és uns 2,5 cm més ample.
  • 27. LÍMITS DIVERGENTS Quines són les conseqüències? • Volcans i terratrèmols submarins. • Expansió dels fons oceànic (fins i tot naixement) i la separació dels continents adjacents. •A la zona activa per on surt el material de l'astenosfera es forma una serralada que s'anomena dorsal oceànica. •Formació de les roques de la part superior de la litosfera oceànica.. Formació d'un magma a nivell de la dorsal oceànica
  • 28. LÍMITS DIVERGENTS En zones continentals també existeixen límits divergents, que originen una fractura en la litosfera, denominada rift. Els centres d'expansió dintre del continent bomben l'escorça i produïxen falles i processos volcànics que, amb el transcurs del temps, divideixen la massa continental en dos fragments. Aquesta situació es dóna en la zona d'Àfrica oriental coneguda com Great Rift Valley.
  • 29. LÍMITS DIVERGENTS Islàndia està just al mig d'un límit divergent i l'illa s'està eixamplant per la meitat, justament a la zona on hi ha més activitat volcànica.
  • 30. LÍMITS CONVERGENTS A un límit convergent dues plaques s'ajunten, xoquen. Les conseqüències d'aquest xoc són fàcils de deduir: les plaques poden "arrugar-se“ (colisió) i fins i tot "ficar-se" una sota l'altra (subducció). Que passi una cosa o una altra depèn del tipus de plaques que xoquen, però en ambdós casos es produeixen terratrèmols que poden ser molt intensos. 1. Xoc entre dues plaques oceàniques. 2. Xoc entre placa oceànica i placa oceànica. 3. Xoc entre dues plaques continentals.
  • 31. LÍMITS CONVERGENTS: 1. Xoc entre dues plaques oceàniques La placa oceànica és més densa que la continental i, per tant, tendirà a enfonsar-se cap a l'astenosfera. La zona on la placa oceànica "es fica" sota la placa continental es diu zona de subducció i aquí té lloc una intensa activitat. La placa oceànica subdueix per sota la continental originant-se una profunda fossa oceànica paral·lela a la costa. Els materials sedimentaris de la zona es pleguen i fracturen i donaran lloc a l'aparició de noves cadenes muntanyoses com és el cas dels Andes. El moviment d'avanç d'una placa sobre l'altra, produeix un gran fregament que fon les roques. Les roques foses ascendeixen i formen volcans en superfície i també s’originen terratrèmols.
  • 32. LÍMITS CONVERGENTS: 1. Xoc entre placa oceànica i placa continental
  • 33. Un volcà és una manifestació de la dinàmica de la Terra, que s'expressa mitjançant la sortida a l'exterior de matèria fosa de l'interior.
  • 34. Mayon Volcano en les illes Philippines
  • 35. Quan els volcans no estan en erupció però no estan apagats, en moltes zones volcàniques es produeixen emissions de gasos o de líquids a elevades temperatures. Una de les manifestacions del vulcanisme atenuat són els guèisers.Un guèiser és una font natural d'aigua calenta que fa erupció periòdicament. Aquestes erupcions són causades per l'acumulació d'aigua calenta i vapor atrapats a l'interior de la terra. Quan la pressió del vapor és prou gran, el géiser erupciona i l'aigua calenta surt a l'exterior.
  • 36. LÍMITS CONVERGENTS: 2. Xoc entre placa oceànica i placa oceànica Si hi ha una convergència entre dues vores oceàniques de placa s'origina una zona de subducció que és la responsable de l'aparició d'una fossa abissal i de la formació d’arcs d'illes volcàniques paral·leles a la fossa.
  • 37. LÍMITS CONVERGENTS: 3 Xoc entre dues plaques continentals Si la convergència entre plaques apropa dues vores continentals, es produeix una col·lisió on no hi ha una destrucció de la litosfera sinó deformacions intenses.
  • 38. LÍMITS CONVERGENTS: 3 Xoc entre dues plaques continentals La formació de l'Himàlaia es va produir per la col·lisió de la massa continental de l'Índia contra el marge sud de la placa Euroasiàtica
  • 39. Vista satel·lital de la serralada del Himalaya
  • 40. LÍMITS TRANSFORMANTS Aquí no es dóna ni construcció ni destrucció de litosfera. No hi té lloc activitat volcànica però sí una intensa activitat sísmica. Les plaques llisquen lateralment i formen falles perpendicular a les dorsals: són les falles de transformació. La major part d'aquestes falles es troba en el fons oceànic (en les dorsals). L'activitat més important associada a aquest tipus de límits són els moviments sísmics originats per la fricció entre les plaques.
  • 41. Falla de San Andrés: exemple de límit entre plaques tectòniques Existeixen alguns exemples de límits transformants en els continents, com la falla de San Andrés a Califòrnia.
  • 42. VÍDEOS http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17143 Animacions sobre Tectònica de plaques Animació sobre creació del fons oceànic
  • 43. Webgrafia La majoria de les imatges i recursos per elaborar els continguts d'aquest power point s'han extret d'aquestes webs (encara que no es pot assegurar que en siguin autors de les mateixes): http://e-ducativa.catedu.es/44700165/aula/archivos/repositorio/2500/2623/html/index.html http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/1bachillerato/estrucinternatierra/contenido2.htm http://blocs.xtec.cat/biocasablancas/geologia-interna/les-capes-de-la-terra/ http://www.xtec.cat/~imartin6/1/hotpot/tectonica/tectonica2.htm http://www.ux1.eiu.edu/~cfjps/1300/cont_drift.html http://ies.rayuela.mostoles.educa.madrid.org/Publicaciones/ApuntesCienciasMundoContemporaneo/2-Lugar/Tecto http://www.manuelugarte.org/modulos/biblioteca/g/deriva/la_deriva.htm http://ntic.educacion.es/w3/eos/MaterialesEducativos/mem2000/tectonica/ http://en.wikipedia.org/wiki/

×