SlideShare a Scribd company logo
1 of 29
QUÈ SÓN LES CIÈNCIES DE LA TERRA?QUÈ SÓN LES CIÈNCIES DE LA TERRA?
Aquesta matèria se centra en l’estudi dels sistemes terrestres del medi
físic i les seves interrelacions amb l’activitat humana.
Pretén aportar el coneixement de la dinàmica d’aquests sistemes per
tractar posteriorment els canvis que s’hi produeixen amb l’acció
humana.
Té un important enfocament interdisciplinari i de síntesi, ja que
considera la Terra com un sistema global en què els components físics —
geosfera, hidrosfera, atmosfera— interactuen amb els components
biològics —biosfera— i, a causa del paper dominant i cada vegada més
decisiu de l’espècie humana, amb els components socioculturals.
No podem obviar la problemàtica ambiental que està suposant el
desenvolupament de la societat actual. En les ciències de la Terra
l'abordarem a fons.
QUÈ SÓN LES CIÈNCIES DE LA TERRA?QUÈ SÓN LES CIÈNCIES DE LA TERRA?
Una ciència interdisciplinar…..
PER QUÈ SÓN NECESSÀRIES LES CIÈNCIES DE LA TERRA?PER QUÈ SÓN NECESSÀRIES LES CIÈNCIES DE LA TERRA?
QUÈ ÉS EL MEDI AMBIENT?QUÈ ÉS EL MEDI AMBIENT?
"El Medi Ambient és el conjunt de components físics, químics,
biològics, socials i culturals capaços de causar efectes directes o
indirectes en un termini curt o llarg sobre els éssers vius i les
activitats humanes".
EFECTE DÒMINO!
Definició de la Primera conferència Mundial sobre el Medi Ambient
organitzada per Nacions Unides a Estocolm. 1972
QUÈ ÉS EL MEDI AMBIENT?QUÈ ÉS EL MEDI AMBIENT?
CCOM S'ESTUDIA EL MEDI AMBIENT?OM S'ESTUDIA EL MEDI AMBIENT?
Enfoc REDUCCIONISTA
Qualsevol sistema o entitat complexa es pot entendre i analitzar
millor si es descompon en els elements que la formen, ja que tot
conjunt s'explica per les propietats dels seus components. La visió
reduccionista ha guiat a la ciència durant bona part del seu camí
Enfoc HOLÍSTIC
Considera que la totalitat del conjunt és més gran que la suma de
les parts. Tracta de conèixer les relacions entre els components,
encara que no es coneguin amb detall els mateixos. Apareixen les
propietats emergents, aquelles que sorgeixen de la interacció
entre les parts.
LA TEORIA DE SISTEMESLA TEORIA DE SISTEMES
D'entre els models teòrics corresponents a
l'enfocament holístic, destaca la Teoria
General de Sistemes desenvolupada pel
biòleg Ludwig von Bertalanffy (1901-1972).
Visió sistèmica i holística de la biologia,
estudiant els organismes vius com a sistemes
Conjunt o combinació d'elements o parts, interrelacionades entre
si, que formen una unitat per complir alguna finalitat o tasca.
QUÈ ÉS UN SISTEMA?QUÈ ÉS UN SISTEMA?
Un sistema és alguna cosa més que la suma de les parts que el formen.
QUÈ ÉS UN SISTEMAQUÈ ÉS UN SISTEMA
PROPIETATS DELS SISTEMESPROPIETATS DELS SISTEMES
●
Estan formats per elements relacionats entre si.
●
Cada element té una funció en el sistema, que pot ser imprescindible o no. Si
un element no té cap funció, no forma part del sistema.
●
El canvi en un element afecta la resta i al funcionament global del sistema.
●
De la interacció entre els elements sorgeixen les propietats emergents.
●
Els sistemes no estan aïllats, els arriben matèria i energia necessàries per al
seu funcionament, i, a més, reben informació de l’exterior del sistema (que
pot desencadenar la seva activitat)
●
Els sistemes també produeixen matèria i emeten energia i informació com a
resultat de la informació que desenvolupen.
●
Hi ha mecanismes autoreguladors que tendeixen a restablir l'equilibri dins
uns límits.
●
El resultat global d’un sistema sol ser major que la suma dels resultats de les
parts que ho integren.
DOS TIPUS DE MODELSDOS TIPUS DE MODELS
Un model és una
representació simplificada
de la realitat per facilitar el
seu estudi.
TIPUS DE SISTEMESTIPUS DE SISTEMES
Atenent a l'intercanvi de matèria i energia, distingim:
TIPUS DE SISTEMESTIPUS DE SISTEMES
RELACIONS CAUSALSRELACIONS CAUSALS
Els elements que formen els sistemes estan relacionats entre si, i
funcionen de manera coordinada.
Els elements del sistema que es poden mesurar i varien en funció d’uns
altres s’anomenen variables.
Les relacions causals són les relacions causa efecte entre les variables‑
d'un sistema.
Les relacions entre els valors d’aquestes variables es poden representar
mitjançant fletxes i signes (+/-).
A la representació de les variables i fletxes se l'anomena diagrama
causal. El diagrama causal aporta informació quantitativa sobre el
funcionament general del sistema.
DIAGRAMES CAUSALSDIAGRAMES CAUSALS
Un diagrama causal és la representació gràfica del funcionament d'un
sistema: mostra gràficament les entrades, les sortides, les relacions
causa-efecte entre les diverses variables i els mecanismes de regulació
(retroalimentació o feedback).
Les diferents relacions estan representades per fletxes entre les
variables afectades per elles.
Aquestes fletxes van acompanyades d'un signe (+ o -) que indica el
tipus d'influència exercida per una variable sobre l'altra.
Un signe "+" vol dir que un canvi en la variable origen de la fletxa
produirà un canvi del mateix sentit en la variable destinació.
El signe "-" simbolitza que l'efecte produït serà en sentit contrari.
RELACIONS CAUSALS SIMPLESRELACIONS CAUSALS SIMPLES
RELACIONS CAUSALSRELACIONS CAUSALS ENCADENADESENCADENADES
RELACIONS CAUSALS COMPOSTESRELACIONS CAUSALS COMPOSTES
Es donen quan dues o més variables es relacionen, de manera que
l’última es connecta amb la primera. Es forma una cadena de relacions
causals en cercle, que es coneix com bucle de retroalimentació, de
realimentació o feedback.
Hi ha dos tipus de retroalimentació: negativa i positiva.
RETROALIMENTACIÓ POSITIVARETROALIMENTACIÓ POSITIVA
La retroalimentació positiva desequilibra el sistema en produir
variacions en una sola direcció, amb un cercle viciós.
RETROALIMENTACIÓ NEGATIVARETROALIMENTACIÓ NEGATIVA
La retroalimentació negativa tendeix a equilibrar el sistema, constituint
doncs, un mecanisme d'autoregulació.
RETROALIMENTACIÓRETROALIMENTACIÓ
DIAGRAMES CAUSALSDIAGRAMES CAUSALS
DIAGRAMES CAUSALSDIAGRAMES CAUSALS
Diagrama causal del termòstat natural terrestre
LA TERRA COM A SISTEMALA TERRA COM A SISTEMA
El nostre planeta és un sistema tancat (intercanvia energia amb l'exterior
però no matèria); rep un flux d'energia constant, la radiació
electromagnètica solar, i emet a l'espai exterior energia, la radiació
terrestre infraroja (calor). Aquest flux d'energia sosté al cicle de matèria.
LA TERRA COM A SISTEMALA TERRA COM A SISTEMA
Dins el sistema Terra podem considerar quatre subsistemes: atmosfera,
hidrosfera ,geosfera i biosfera .
LA TERRA COM A SISTEMALA TERRA COM A SISTEMA
Els quatre subsistemes estan interrelacionats. El canvi en un d'ells
repercuteix en els altres.
LA TERRA COM A SISTEMALA TERRA COM A SISTEMA
LA TERRA COM A SISTEMALA TERRA COM A SISTEMA
LA TERRA COM A SISTEMALA TERRA COM A SISTEMA

More Related Content

What's hot

Unitat 5
Unitat 5Unitat 5
Unitat 5CC NN
 
Estructura i dinàmica interna de la Terra (4 ESO)
Estructura i dinàmica interna de la Terra (4 ESO)Estructura i dinàmica interna de la Terra (4 ESO)
Estructura i dinàmica interna de la Terra (4 ESO)Margalida Colombàs
 
Processos geològics externs 4 ESO
Processos geològics externs 4 ESOProcessos geològics externs 4 ESO
Processos geològics externs 4 ESOesmajolet
 
CTMA2 Dinàmica i riscos atmosfèrics
CTMA2 Dinàmica i riscos atmosfèricsCTMA2 Dinàmica i riscos atmosfèrics
CTMA2 Dinàmica i riscos atmosfèricsMireia Llobet
 
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lularINS Escola Intermunicipal del Penedès
 
Estructura i dinàmica de la Terra 4ESO
Estructura i dinàmica de la Terra 4ESOEstructura i dinàmica de la Terra 4ESO
Estructura i dinàmica de la Terra 4ESOMireia Llobet
 
1 la història de la terra
1 la història de la terra1 la història de la terra
1 la història de la terrabertachico
 
T7 estructura dels ecosistemes
T7 estructura dels ecosistemesT7 estructura dels ecosistemes
T7 estructura dels ecosistemesmontsejaen
 
La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)
La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)
La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)Anna Giro
 
Introducció a les ciències de la Terra
Introducció a les ciències de la TerraIntroducció a les ciències de la Terra
Introducció a les ciències de la Terrabiopallars
 
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Oriol Baradad
 

What's hot (20)

TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
 
CTMA2 La hidrosfera
CTMA2 La hidrosferaCTMA2 La hidrosfera
CTMA2 La hidrosfera
 
LES ROQUES. 1r Batx. CTMA
LES ROQUES. 1r Batx. CTMALES ROQUES. 1r Batx. CTMA
LES ROQUES. 1r Batx. CTMA
 
Unitat 5
Unitat 5Unitat 5
Unitat 5
 
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUESUD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
 
Estructura i dinàmica interna de la Terra (4 ESO)
Estructura i dinàmica interna de la Terra (4 ESO)Estructura i dinàmica interna de la Terra (4 ESO)
Estructura i dinàmica interna de la Terra (4 ESO)
 
Processos geològics externs 4 ESO
Processos geològics externs 4 ESOProcessos geològics externs 4 ESO
Processos geològics externs 4 ESO
 
Roques líquides. CTMA 1r Batxillerat
Roques líquides. CTMA 1r BatxilleratRoques líquides. CTMA 1r Batxillerat
Roques líquides. CTMA 1r Batxillerat
 
CTMA2 Dinàmica i riscos atmosfèrics
CTMA2 Dinàmica i riscos atmosfèricsCTMA2 Dinàmica i riscos atmosfèrics
CTMA2 Dinàmica i riscos atmosfèrics
 
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
 
Unitat 6 Processos Geològics Externs
Unitat 6 Processos Geològics ExternsUnitat 6 Processos Geològics Externs
Unitat 6 Processos Geològics Externs
 
ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN
 
Estructura i dinàmica de la Terra 4ESO
Estructura i dinàmica de la Terra 4ESOEstructura i dinàmica de la Terra 4ESO
Estructura i dinàmica de la Terra 4ESO
 
Ctma 4 Pge
Ctma 4 PgeCtma 4 Pge
Ctma 4 Pge
 
1 la història de la terra
1 la història de la terra1 la història de la terra
1 la història de la terra
 
T7 estructura dels ecosistemes
T7 estructura dels ecosistemesT7 estructura dels ecosistemes
T7 estructura dels ecosistemes
 
La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)
La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)
La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)
 
Introducció a les ciències de la Terra
Introducció a les ciències de la TerraIntroducció a les ciències de la Terra
Introducció a les ciències de la Terra
 
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
 
UD 1 LA TAULA PERIÒDICA
UD 1 LA TAULA PERIÒDICAUD 1 LA TAULA PERIÒDICA
UD 1 LA TAULA PERIÒDICA
 

Viewers also liked (7)

MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
 
MENDEL I LA GENÈTICA
MENDEL I LA GENÈTICAMENDEL I LA GENÈTICA
MENDEL I LA GENÈTICA
 
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICALA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
 
EL CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
EL  CICLE MENSTRUAL (3r ESO)EL  CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
EL CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
 
Estructura cristal·lina
Estructura cristal·linaEstructura cristal·lina
Estructura cristal·lina
 
Aprenentatge a través dels encàrrecs externs
Aprenentatge a través dels encàrrecs externsAprenentatge a través dels encàrrecs externs
Aprenentatge a través dels encàrrecs externs
 
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIAUD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
 

More from Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)

More from Míriam Redondo Díaz (Naturalsom) (14)

MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNICMICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
 
Riscos naturals (3r ESO)
Riscos naturals (3r ESO)Riscos naturals (3r ESO)
Riscos naturals (3r ESO)
 
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. ImatgesPRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
 
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
 
Tectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESOTectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESO
 
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDAU.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
 
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTALWEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
 
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDAUD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
 
U.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers viusU.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers vius
 
Presentació la pluja àcida
Presentació la pluja àcidaPresentació la pluja àcida
Presentació la pluja àcida
 
LA GESTACIÓ: Primeres setmanes de l'embrió
LA GESTACIÓ: Primeres setmanes de l'embrióLA GESTACIÓ: Primeres setmanes de l'embrió
LA GESTACIÓ: Primeres setmanes de l'embrió
 
La placenta i altres estructures annexes
La placenta i altres estructures annexesLa placenta i altres estructures annexes
La placenta i altres estructures annexes
 
2.3 La fecundació (D'una cèl·lula a moltes)
2.3 La fecundació (D'una cèl·lula a moltes)2.3 La fecundació (D'una cèl·lula a moltes)
2.3 La fecundació (D'una cèl·lula a moltes)
 
D'una cèl·lula a moltes: com comença tot
D'una cèl·lula a moltes: com comença totD'una cèl·lula a moltes: com comença tot
D'una cèl·lula a moltes: com comença tot
 

Recently uploaded

Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfErnest Lluch
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfErnest Lluch
 
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)nfulgenc
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfErnest Lluch
 

Recently uploaded (10)

Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdfDíptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
 
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
 

UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)

  • 1.
  • 2. QUÈ SÓN LES CIÈNCIES DE LA TERRA?QUÈ SÓN LES CIÈNCIES DE LA TERRA? Aquesta matèria se centra en l’estudi dels sistemes terrestres del medi físic i les seves interrelacions amb l’activitat humana. Pretén aportar el coneixement de la dinàmica d’aquests sistemes per tractar posteriorment els canvis que s’hi produeixen amb l’acció humana. Té un important enfocament interdisciplinari i de síntesi, ja que considera la Terra com un sistema global en què els components físics — geosfera, hidrosfera, atmosfera— interactuen amb els components biològics —biosfera— i, a causa del paper dominant i cada vegada més decisiu de l’espècie humana, amb els components socioculturals. No podem obviar la problemàtica ambiental que està suposant el desenvolupament de la societat actual. En les ciències de la Terra l'abordarem a fons.
  • 3. QUÈ SÓN LES CIÈNCIES DE LA TERRA?QUÈ SÓN LES CIÈNCIES DE LA TERRA? Una ciència interdisciplinar…..
  • 4. PER QUÈ SÓN NECESSÀRIES LES CIÈNCIES DE LA TERRA?PER QUÈ SÓN NECESSÀRIES LES CIÈNCIES DE LA TERRA?
  • 5. QUÈ ÉS EL MEDI AMBIENT?QUÈ ÉS EL MEDI AMBIENT? "El Medi Ambient és el conjunt de components físics, químics, biològics, socials i culturals capaços de causar efectes directes o indirectes en un termini curt o llarg sobre els éssers vius i les activitats humanes". EFECTE DÒMINO! Definició de la Primera conferència Mundial sobre el Medi Ambient organitzada per Nacions Unides a Estocolm. 1972
  • 6. QUÈ ÉS EL MEDI AMBIENT?QUÈ ÉS EL MEDI AMBIENT?
  • 7. CCOM S'ESTUDIA EL MEDI AMBIENT?OM S'ESTUDIA EL MEDI AMBIENT? Enfoc REDUCCIONISTA Qualsevol sistema o entitat complexa es pot entendre i analitzar millor si es descompon en els elements que la formen, ja que tot conjunt s'explica per les propietats dels seus components. La visió reduccionista ha guiat a la ciència durant bona part del seu camí Enfoc HOLÍSTIC Considera que la totalitat del conjunt és més gran que la suma de les parts. Tracta de conèixer les relacions entre els components, encara que no es coneguin amb detall els mateixos. Apareixen les propietats emergents, aquelles que sorgeixen de la interacció entre les parts.
  • 8. LA TEORIA DE SISTEMESLA TEORIA DE SISTEMES D'entre els models teòrics corresponents a l'enfocament holístic, destaca la Teoria General de Sistemes desenvolupada pel biòleg Ludwig von Bertalanffy (1901-1972). Visió sistèmica i holística de la biologia, estudiant els organismes vius com a sistemes Conjunt o combinació d'elements o parts, interrelacionades entre si, que formen una unitat per complir alguna finalitat o tasca.
  • 9. QUÈ ÉS UN SISTEMA?QUÈ ÉS UN SISTEMA?
  • 10. Un sistema és alguna cosa més que la suma de les parts que el formen. QUÈ ÉS UN SISTEMAQUÈ ÉS UN SISTEMA
  • 11. PROPIETATS DELS SISTEMESPROPIETATS DELS SISTEMES ● Estan formats per elements relacionats entre si. ● Cada element té una funció en el sistema, que pot ser imprescindible o no. Si un element no té cap funció, no forma part del sistema. ● El canvi en un element afecta la resta i al funcionament global del sistema. ● De la interacció entre els elements sorgeixen les propietats emergents. ● Els sistemes no estan aïllats, els arriben matèria i energia necessàries per al seu funcionament, i, a més, reben informació de l’exterior del sistema (que pot desencadenar la seva activitat) ● Els sistemes també produeixen matèria i emeten energia i informació com a resultat de la informació que desenvolupen. ● Hi ha mecanismes autoreguladors que tendeixen a restablir l'equilibri dins uns límits. ● El resultat global d’un sistema sol ser major que la suma dels resultats de les parts que ho integren.
  • 12. DOS TIPUS DE MODELSDOS TIPUS DE MODELS Un model és una representació simplificada de la realitat per facilitar el seu estudi.
  • 13. TIPUS DE SISTEMESTIPUS DE SISTEMES Atenent a l'intercanvi de matèria i energia, distingim:
  • 14. TIPUS DE SISTEMESTIPUS DE SISTEMES
  • 15. RELACIONS CAUSALSRELACIONS CAUSALS Els elements que formen els sistemes estan relacionats entre si, i funcionen de manera coordinada. Els elements del sistema que es poden mesurar i varien en funció d’uns altres s’anomenen variables. Les relacions causals són les relacions causa efecte entre les variables‑ d'un sistema. Les relacions entre els valors d’aquestes variables es poden representar mitjançant fletxes i signes (+/-). A la representació de les variables i fletxes se l'anomena diagrama causal. El diagrama causal aporta informació quantitativa sobre el funcionament general del sistema.
  • 16. DIAGRAMES CAUSALSDIAGRAMES CAUSALS Un diagrama causal és la representació gràfica del funcionament d'un sistema: mostra gràficament les entrades, les sortides, les relacions causa-efecte entre les diverses variables i els mecanismes de regulació (retroalimentació o feedback). Les diferents relacions estan representades per fletxes entre les variables afectades per elles. Aquestes fletxes van acompanyades d'un signe (+ o -) que indica el tipus d'influència exercida per una variable sobre l'altra. Un signe "+" vol dir que un canvi en la variable origen de la fletxa produirà un canvi del mateix sentit en la variable destinació. El signe "-" simbolitza que l'efecte produït serà en sentit contrari.
  • 17. RELACIONS CAUSALS SIMPLESRELACIONS CAUSALS SIMPLES RELACIONS CAUSALSRELACIONS CAUSALS ENCADENADESENCADENADES
  • 18. RELACIONS CAUSALS COMPOSTESRELACIONS CAUSALS COMPOSTES Es donen quan dues o més variables es relacionen, de manera que l’última es connecta amb la primera. Es forma una cadena de relacions causals en cercle, que es coneix com bucle de retroalimentació, de realimentació o feedback. Hi ha dos tipus de retroalimentació: negativa i positiva.
  • 19. RETROALIMENTACIÓ POSITIVARETROALIMENTACIÓ POSITIVA La retroalimentació positiva desequilibra el sistema en produir variacions en una sola direcció, amb un cercle viciós.
  • 20. RETROALIMENTACIÓ NEGATIVARETROALIMENTACIÓ NEGATIVA La retroalimentació negativa tendeix a equilibrar el sistema, constituint doncs, un mecanisme d'autoregulació.
  • 23. DIAGRAMES CAUSALSDIAGRAMES CAUSALS Diagrama causal del termòstat natural terrestre
  • 24. LA TERRA COM A SISTEMALA TERRA COM A SISTEMA El nostre planeta és un sistema tancat (intercanvia energia amb l'exterior però no matèria); rep un flux d'energia constant, la radiació electromagnètica solar, i emet a l'espai exterior energia, la radiació terrestre infraroja (calor). Aquest flux d'energia sosté al cicle de matèria.
  • 25. LA TERRA COM A SISTEMALA TERRA COM A SISTEMA Dins el sistema Terra podem considerar quatre subsistemes: atmosfera, hidrosfera ,geosfera i biosfera .
  • 26. LA TERRA COM A SISTEMALA TERRA COM A SISTEMA Els quatre subsistemes estan interrelacionats. El canvi en un d'ells repercuteix en els altres.
  • 27. LA TERRA COM A SISTEMALA TERRA COM A SISTEMA
  • 28. LA TERRA COM A SISTEMALA TERRA COM A SISTEMA
  • 29. LA TERRA COM A SISTEMALA TERRA COM A SISTEMA