ReflexionARTTutories d'Art 2011-2012

  • 1,976 views
Uploaded on

 

More in: Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
1,976
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
8

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. ReflexionART Tutories d’Art 2011-2012 Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola d’Educació Infantil i Primària Mestre Morera
  • 2. Reflexionart – Tutories d’art2010-20111- Presentació 1.1- Qué és ? 1.2- Institucions i escoles participants en el projecte 1.3- Fases de desenvolupament del projecte 1.3.1- Definició del mètode de treball 1.3.2- Creació d’un espai virtual compartit 1.3.3- Formació 1.3.4- Constitució de la tutoria2- El model Reflexionart: fer recerca a través de les arts3- La tutoria MNAC- Escola Mestre Morera 3.1- L’art per pensar el món 3.2- L’escola Mestre Morera 3.3- El desenvolupament de la recerca 3.3.1- Fem introspecció 3.3.1.1- El nostre monstre 3.3.1.2- Dimonis 3.3.1.3-El llenguatge corporal del conflicte 3.3.2- Busquem referents 3.3.1.1- Al MNAC 3.3.1.2- Al teatre i al cinema 3.3.1.2- Al fotoreportatge 3.3.1.3- La constel·lació de referents patrimonials 3.3.3- Com utilitzem els referents? Quina anàlisi en fem ? 3.3.3.1- Vegem un exemple a partir d’una obra de l’itinerari 3.3.3.2- La visita al MNAC 3.3.3.3- El quadern d’apunts 3.3.4- Processos desenvolupats 3.3.4.1- Exploracions 3.3.4.2- El projecte final 3.3.5- Exposem al Museu Picasso 3.4- El seguiment del projecte: el Mnac a l’escola 4- En aquest projecte han participat ...
  • 3. 1- Presentació 1.1 Que és Refelexionart-tutories d’art ? És una experiència pilot de formació-acció, sorgida del grup de treball de Llenguatges Artístics del Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona Objectiu Unir institucions culturals i centres educatius en una reflexió sobre un tema comú, que en la primera edició ( curs 2010 - 2011) ha estat el gènere i la seva construcció Un model de treball col·laboratiu entre institucions culturals i centres educatius - Cada centre educatiu ha estat tutelat per una institució i ha disposat de l’ampli patrimoni artístic de la ciutat com a referent cultural per engegar una reflexió transversal que ha sorgit a partir de les seves inquietuds - Aquestes recerques han generat diverses peces artístiques que juntament amb els processos de treball i les constel·lacions de patrimoni que han servit de referents, es van mostrar a l’exposició que va tenir lloc del 6 al 16 d’octubre de 2011 a la Sala 0 del Museu Picasso de Barcelona
  • 4. 1.2 Institucions i escoles participants en el projecte
  • 5. 1.3- Fases de desenvolupament del projecte1.3.1- Definició del mètode de treballUna pregunta com a motor per a la reflexióLes institucions i els centres escolars es qüestionen sobre el tema transversal: el gènere i la seva construccióL’obra d’art com a instrument de reflexió Institucions i centres escolars fan una relectura del patrimoni en clau de gènereIdentificar els recursos patrimonials de totes les institucions en relació amb el tema Selecció de les obres que possibiliten múltiples lectures sobre el patrimoni en clau de gènereConstrucció de mapes conceptuals constel lacions a partir de les preguntes formulades pels centres educatius i del patrimoni relacionat utilitzat com a referentDefinició del mètode per desenvolupar la recerca1.3.2- Creació d’un espai virtual compartit
  • 6. 1.3.3- Formació Formació específica a tots els membres del grup de treball, mestres i representants dels serveis educatius de les institucions sobre - Gènere - Sobre processos reflexius - creatius en temes de gènere - Presentació del model de recerca - artística a seguir - Visites a les diferents institucions patrimonials1.3.4- Constitució de la tutoria - El centre escolar presenta un projecte previ dissenyat amb l’alumnat sobre el tema que es proposa - Segons el projecte presentat es fa l’assignació de les institucions tutores als centres educatius
  • 7. 2- El model Reflexionart: fer recerca a través de lesarts
  • 8. 3- La tutoria MNAC - Mestre Morera3.1- L’Art per pensar el mónLes produccions del patrimoni cultural, tangible o intangible, amb la seva diversitat dellenguatges (plàstic, musical, literari, visual, escènic ) recullen l’imaginari col lectiude la humanitat al llarg de la història i permeten entre altres possibilitats, observar, analitzar ireflexionar sobre qüestions relacionades amb els fenòmens humansEls temes transversals de l’educació toquen aquells aspectes que ens constitueixen coma éssers individuals i socials. En aquests temes ens sentim implicats, tenim una experiència,estem o ens hem de posicionar, toquen les emocions. Reflexionar a través de les obresd’art el que altres han fet o dit abans, ens ajuda a prendre una posició crítica i compromesa iens aporta la capacitat de triar i transformar el nostre present. L’objectiu final és construirunes relacions més humanes i solidàries entre les persones
  • 9. La tutoria MNAC - Mestre Morera3.2 L’Escola Mestre Morera L’escola està situada al peu de Collserola en una zona vulnerable de Barcelona L’Equip implicat en el projecte TUTORIA Pilar Quera TEATRE Miriam Escurriola FILOSOFIA Pilar Armengol VISUAL I PLÀSTICA Noemí Rocabert
  • 10. L’Escola Mestre Morera Objectius generals Identificació de l’alumnat amb la cultura, el patrimoni i la llengua Equitat educativa Oferir les oportunitats i obertures necessàries Oferir eines per a l’èxit escolar Aprendre a ser, estar, resoldre, comunicar-se, expressar-se i conviure Integrar des de diferents registres el coneixements parlar, llegir, escriure i interpretar Potenciar les capacitats per comprendre millor el món a partir del propi coneixement
  • 11. L’Escola Mestre Morera Punt de partida de la recerca Situació de conflictivitat i rivalitat entre nens i nenes de la classe de 5è Quina és la pregunta que ens fem? Com resolem els conflictes les nenes i els nens, els homes i les dones?
  • 12. L’Escola Mestre Morera El treball per projectes a l’escola Ens preguntem Com resolem els conflictes les nenes i els nens, els homes i les dones? Passar de l’observació a l’acció L’objecte a observar La intenció nosaltres mateixos obrir – buidar els fenòmens humans prendre consciència Transformació Comprendre la condició humana Creació
  • 13. L’Escola Mestre Morera Processos desenvolupats Experimentar Buscar Observar Expressar referents Crear Obrir el bagatge Què diu la ciència, la Llenguatge poètic i filosòfic, Introspecció història, l’art i el patrimoni, els mitjans de visual i plàstic, teatral, assaig, Extrospecció comunicació reflexió, creació, avaluació
  • 14. Processos desenvolupats Observar Interioritzar Què en sé? Com em sento? Fem introspecció Ens observem El conflicte és a dins nostre i en el nostre entorn Compartim l’experiència personal Què en diu la tradició, i col·lectiva els costums, els entorns? Treballar sobre textos, esborranys, assajos Analitzar Imatges del nostre monstre Comparar Interpretar
  • 15. 3.3– El desenvolupament de la recerca
  • 16. El desenvolupament de la recerca3.3.1- Fem introspecció el conflicte és a dins nostre i en el nostre entorn
  • 17. Fem introspecció: el nostre “MONSTRE” 3.3.1.1- El nostre MONSTRE Ens observem i fem un autoretrat del nostre monstre interior Del MNAC ens arriben algunes representacions de la lluita entre el bé i el mal Dibuixem els nostres dimonis
  • 18. Fem introspecció: el nostre “MONSTRE” BARTOLOMÉ BERMEJO Davallament de Crist als Llimbs Cap a 1475
  • 19. Fem introspecció: el nostre “MONSTRE”
  • 20. Fem introspecció: el nostre “MONSTRE”
  • 21. Fem introspecció: dimonis 3.3.1.2- DIMONIS
  • 22. Fem introspecció: dimonis JOAN DESÍ Sant Antoni Abat turmentat pels dimonis 1500-1503
  • 23. Fem introspecció: dimonis
  • 24. Fem introspecció: dimonis GRUP VERGÓS La princesa Eudòxia davant la tomba de sant Esteve 1495-1500
  • 25. Fem introspecció: dimonis
  • 26. Fem introspecció: dimonis JAUME CIRERA BERNAT DESPUIG Caiguda dels àngels rebels 1432-1433
  • 27. Fem introspecció: dimonis
  • 28. Fem introspecció: dimonis JUAN DE LA ABADÍA, DIT «EL VELL» Sant Miquel pesant les ànimes Cap a 1480-1495
  • 29. Fem introspecció: dimonis
  • 30. Fem introspecció el llenguatge corporal 3.3.1.3- El llenguatge corporal del conflicte Observem els conflictes en el nostre entorn Fem un dibuix del natural del nostre llenguatge corporal quan hi ha un conflicte
  • 31. Fem introspecció el llenguatge corporal
  • 32. Fem introspecció: el llenguatge corporal
  • 33. 3.2.2- Busquem referents Què han dit els artistes al llarg de la història? Busquem referents artístics Al MNAC Al teatre Al cinema A la cultura popular Al fotoreportatge Lectura, interpretació, reflexió Com ho explicaríem ara?
  • 34. Busquem referents3.3.1.1- Al MNACA partir de la pregunta que s’ha fet l’escola hemseleccionat obres d’art del gòtic a l’art modern queens ajudin a reflexionar sobre el tema del conflictefent especial atenció als temes de gènere
  • 35. Busquem referents: al MNACLa lluita entre el bé i el mal Bartolomé Bermejo Cirera i Despuig Davallament de Crist als Llimbs Caiguda dels àngels rebels
  • 36. Busquem referents al MNAC: la lluita entre el bé i el mal Joan Desi Juan de la Abadía, dit “el Vell” Grup Vergós Sant Antoni Sant Miquel pesant les ànimes La princesa Eudòxia turmentat pels dimonis davant la tomba de sant Esteve
  • 37. Busquem referents al Mnac Conflictes socials ANÒNIM LUCAS CRANACH, DIT «EL VELL» Sant Jordi matant el drac Parella amorosa desigual Cap a 1420-1450 1517
  • 38. Busquem referents al Mnac: conflictes socialsGIANDOMENICO TIEPOLOExpulsió dels mercaders del Temple1750-1753 MIQUEL BLAY Els primers freds Roma, 1892
  • 39. Busquem referents al MNAC Conflictes familiars GONÇAL PERIS SARRIÀ ANÒNIM. ARAGÓ Retaule de santa Bàrbara Santa Caterina Cap a 1410-1425 Tercer quart del segle XV
  • 40. Busquem referents al MNAC Conflictes amb nosaltres mateixos MIQUEL BLAY JULI GONZÁLEZ Perseguint la il·lusió Home cactus I París, 1902 1939
  • 41. Busquem referents al MNAC Conflictes bèl·lics MESTRE DE LA CONQUESTA DE MALLORCA Pintures murals de la conquesta de Mallorca 1285-1290
  • 42. Busquem referents al MNAC: conflictes bèl·lics RAMON MARTÍ I ALSINA La Companyia de Santa Bàrbara 1891
  • 43. Busquem referents al MNAC: conflictes bèl·lics JULI GONZÁLEZ JULI GONZÁLEZ JULI GONZÁLEZ Cap cridant Cap de Montserrat cridant Montserrat cridant Cap a 1936-1939 Cap a 1942 Cap a 1936-1939
  • 44. Busquem referents al MNAC: conflictes bèl·lics JULI GONZÁLEZ JULI GONZÁLEZ Mà esquerra aixecada Bust femení Cap a 1942 Cap a 1935-1936 JULI GONZÁLEZ Petita Montserrat espantada Cap a 1941-1942
  • 45. Busquem referents3.3.1.2- Al teatre i al cinema Conflictes amb nosaltres mateixos Conflictes familiars
  • 46. Busquem referents3.3.1.2-El conflicte al fotoreportatge Seguiment de la secció SÓC LA MILLOR FOTO del diari ARA
  • 47. Busquem referents3.3.1.3- La constel lació de referents patrimonials
  • 48. 3.3.3- Com utilitzem els referents ? Quin anàlisi en fem ? 1- Quin és el tipus de conflicte representat i quins els conflictes subjacents? 2- Definició de les parts en conflicte 3- Constatem quin moment del conflicte representa la peça (el presenta, el narra de forma completa, mostra el procés de resolució, només la solució ) 4- Analitzem quin paper té el gènere dins d’aquest conflicte - Hi ha un rol diferenciat per a homes i dones en aquest conflicte? - La solució ho és segons el gènere? 5- Analitzem de manera crítica la solució del conflicte - Aquest conflicte es podria haver resolt d’alguna altra manera? En funció de què?
  • 49. Com utilitzem els referents? 3.3.3.1- Vegem un exemple a partir d’una de les obres de l’itinerari
  • 50. Com utilitzem els referents? GONÇAL PERIS SARRIÀ Retaule de santa Bàrbara Cap a 1410-1425
  • 51. Com utilitzem els referents? Aquest retaule presenta la narració completa d’un conflicte entre santa Bàrbara i el seu pare per diferències religioses
  • 52. Com utilitzem els referents? El conflicte es resol amb l’execució de la noia per ordre del pare i la intervenció de la justícia divina un llamp del cel mata al pare El conflicte s’hauria resolt igual si hagués estat un noi en lloc d’una noia? En aquest conflicte hi ha guanyadors i perdedors? Aquest conflicte es podia haver resolt d’una altra manera? Com?
  • 53. Com utilitzem els referents? A la predel la, la part baixa del retaule, l’artista representa altres dones relacionades amb històries de submissió
  • 54. Com utilitzem els referents? Destaquem algun aspecte artístic a cada una de les peces que té a veure amb la història que s’explica amb els recursos que l’artista ha desenvolupat, etc Com es pot narrar una història amb imatges? El retaule versus la pàgina de còmic
  • 55. Com utilitzem els referents? Busquem relacions amb altres obres GONÇAL PERIS SARRIÀ ANÒNIM. ARAGÓ Retaule de santa Bàrbara Santa Caterina Cap a 1410-1425 Tercer quart del segle XV En aquest cas totes dues obres tenen a veure amb un conflicte familiar
  • 56. 3.3.3.2- La visita al MNAC
  • 57. La visita al MNAC Busquem metàfores-objecte per presentar el conflicte
  • 58. La visita al MNAC Observem
  • 59. La visita al MNAC Dialoguem
  • 60. La visita al MNAC Anotem i dibuixem al quadern d’apunts
  • 61. La visita al MNAC Seleccionem i establim relacions
  • 62. La visita al MNAC Com ressonen aquestes obres d’art?
  • 63. La visita al MNAC: el quadern d’apunts3.3.3.3- El quadern d’apuntsLes obres del MNAC vistes pels nens i les nenes del grup Els Brillants
  • 64. La visita al MNAC: el quadern d’apunts
  • 65. La visita al MNAC: el quadern d’apunts
  • 66. La visita al MNAC: el quadern d’apunts Ella busca diners, ell busca amor
  • 67. La visita al MNAC: el quadern d’apunts
  • 68. La visita al MNAC: el quadern d’apunts
  • 69. La visita al MNAC: el quadern d’apunts
  • 70. La visita al MNAC: el quadern d’apunts
  • 71. La visita al MNAC: el quadern d’apunts
  • 72. La visita al MNAC: el quadern d’apunts
  • 73. La visita al MNAC: el quadern d’apunts
  • 74. La visita al MNAC: el quadern d’apunts
  • 75. La visita al MNAC: el quadern d’apunts
  • 76. Processos desenvolupats 3.3.4- Processos desenvolupats Exploracions Observació dels materials Fusta Paper Filferro Fang Corda El projecte final Una escultura que parla de com les persones resolem els conflictes Avaluació i reajustament
  • 77. Processos desenvolupats: exploracions3.3.4.1- Exploracions Plasmem les nostres emocions en diferents materials per crear un projecte escultòric
  • 78. Processos desenvolupats: exploracions
  • 79. Processos desenvolupats: exploracions
  • 80. Processos desenvolupats: exploracions
  • 81. Processos desenvolupats: exploracions
  • 82. Processos desenvolupats: exploracions
  • 83. Processos desenvolupats: exploracions
  • 84. Processos desenvolupats: exploracions
  • 85. Processos desenvolupats: exploracions
  • 86. Processos desenvolupats3.3.4.2- El projecte finalUna escultura col lectiva que parla de com les persones resolem elsconflictes
  • 87. Processos desenvolupats: el projecte final
  • 88. Processos desenvolupats: el projecte final
  • 89. Processos desenvolupats: el projecte final
  • 90. Processos desenvolupats: el projecte final
  • 91. Processos desenvolupats: el projecte final
  • 92. Processos desenvolupats: el projecte final
  • 93. Processos desenvolupats: el projecte final
  • 94. Processos desenvolupats: el projecte final
  • 95. Processos desenvolupats: el projecte final
  • 96. Processos desenvolupats: el projecte final
  • 97. Processos desenvolupats: el projecte final
  • 98. Una escultura com a resposta a unapreguntaEl títol“Sentim i decidim tancamento llibertat”5è de PrimàriaClasse dels Brillants
  • 99. 3.3.5Exposem al Museu PicassoOctubre 2011
  • 100. Exposem al Museu Picasso
  • 101. Exposem al Museu Picasso
  • 102. Exposem al Museu Picasso
  • 103. Exposem al Museu Picasso Compartim les conclusions sobre la recerca
  • 104. 3.4- El seguiment del projecte: el MNAC a l’escola
  • 105. El seguiment del projecteEl MNAC a l’escola Reunions de seguiment del projecte
  • 106. El seguiment del projecteEl MNAC a l’escola Seguiment de les classes de plàstica
  • 107. El seguiment del projecteEl MNAC a l’escola Compartim un matí com ens ha anat el projecte?
  • 108. El seguiment del projecteL’avaluacióHan eixamplat el seu món de referències Han assajat amb esborranysS’han “patrimoniat” del llegat artístic Han elaborat una peça artísticaS’han endinsat en el llenguatge poèticHan dialogat, reflexionat, consensuat criterisS’han repartit responsabilitatsHan pres decisionsHan avaluat i modificat
  • 109. 4. En aquest projecte han participatEscola Mestre MoreraPilar Quera, Miriam Escurriola, Pilar Armengol, NoemíRocabert i l’Equip Brillant de nens i nenes de 5è cursDepartament d’Educació del MNACTeresa González, Esther Fuertes amb la col·laboració deLaura Selicaro i Marc AguilarServei Educatiu del Teatre LliureMariona MontañaConsorci d’Educació:Lluís Vallvé
  • 110. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola d’Educació Infantil i Primària Mestre MoreraDepartament d’Educació