... El pacte no pot eixir d’uns elements comuns i, per a una societat acostumada a subvencionar i protegir colombaires, carreters, paranyers i taurins, els animals no entren dins d’aquests elements. En aquesta societat que ha justificat i justifica pràctiques com les becerrades d’Algemesí, la batalla de rates del Puig o la solta d’ànecs del Port de Sagunt, el PSPV serà la paret assegurada fins a una determinada latitud nord, on quasi tot serà paret. En realitat, i lamentablement, el pacte #alavalenciana és una cuirassa, és la paret. En relació amb els fets de València, el Pau Belda (membre del Consell Ciutadà Autonòmic de Podem) ens ho explicava molt clarament: “fer política amb l’estret marge que tenim significa bàsicament prioritzar unes poques polítiques sobre altres –escollir bé les guerres que es donen”. També ens explicava que, en aquest context, el patiment dels animals importa poc perquè nosaltres, les persones animalistes, aportem “poc potencial de canvi”. Segons l’expert en pactes, no som més que “un xicotet reducte d’alguna tribu” front a la “molta gent que viu els bous al carrer com una part important de les festivitats a casa nostra”. Adornat tot plegat amb una definició de l’hegemonia altra vegada a través del consens, en mans de bonhomioses persones amb “l’habilitat de neutralitzar tot el potencial antagònic de les seues pròpies visions”, tot s’acaba reduint a vots...

1. de1 4
La tribu animalista davant el “gran” consens.
Amb un comunicat del 7 de
juny, que l’Ajuntament també
féu arribar a les organitzacions
animalistes, Joan Ribó i Glòria
Tello anunciaren l’abolició dels
bous embolats i en corda al
terme de València. Els diaris ho
concreten, eixe mateix dia, en
un acord dels tres grups
municipals que recolzen el
govern (Compromís, PSPV i
València en Comú) per a aplicar
aquesta abolició a les pedanies
d e l n o rd . P a r l e n d ’ u n a1
aplicació immediata i es
refereixen a Borbotó, Carpesa,
Benifaraig i Massarojos. No
diuen res de Benimàmet , on2
queden pocs dies per a que
comence el seu programa de
bous al carrer i on s’inclouen dos nits amb bous embolats (18 i 24 de juny).
Segons el reglament vigent de bous al carrer, aquests han de comptar amb una autorització
explícita que és competència exclusiva de la Generalitat, però cal que s’aporte una declaració
favorable de l’ajuntament. El preàmbul del reglament, aprovat pel PP al final de l’anterior
legislatura, li dóna “una rellevància especial” a la declaració, on l’entitat local certifica si “està
d’acord o no amb la celebració dels festejos”. José Antonio Blanco, vicepresident de la
Federació de penyes taurines, denunciava dies després que la declaració favorable havia estat
signada feia un mes per l’alcalde de barri a Benimàmet-Beniferri, Francisco Puchades .
3
Al dia següent, sabem que PACMA ha presentat un escrit on demana que s’aclarisca la situació a
Benimàmet i denuncia que no s’està acabant amb totes les formes de linxament de bous al4
carrer, com havia promès Joan Ribó. L’anunci ha generat tensions amb el PSPV i provoca la
reacció del regidor d’Hisenda, Ramón Vilar. Per a tranquilitzar-los, Ribó declara que estem davant
d’un acord “no maximalista”que garanteix els linxaments fins a final de legislatura, ja que “no
tenim cap pega amb els bous al carrer perquè no suposen una agressió molt forta” .
5
Las Provincias, P.M., 07/06/2016, Ribó suprime el bou embolat y provoca críticas en el PSPV, http://1
www.lasprovincias.es/valencia-ciudad/201606/08/ribo-suprime-embolat-provoca-20160607235137-v.html
Levante-EMV, J. Parrilla-J. Bartual, 07/06/2016, El gobierno del tripartito aparca sus diferencias sobre los «bous al2
carrer» y aprueba la desaparición de los festejos taurinos con fuego, http://www.levante-emv.com/valencia/2016/06/07/
ribo-acaba-bou-embolat-pedanias/1428453.html
(…) Habrá bous al carrer, pero sin embargo se prohíbe el «bou embolat» de cara a los festejos del próximo verano en las
pedanías cuando muchas de las peñas ya tenían comprometido su presupuesto con los diferentes ganaderos.
Las Provincias, Jorge Casals, 10/06/2016, Las peñas amenazan con llevar a Ribó a los tribunales, http://3
www.lasprovincias.es/fiestas-tradiciones/201606/10/penas-amenazan-llevar-ribo-20160610001804-v.html?
ns_campaign=jaqueton&ns_mchannel=manual&ns_source=facebook&ns_linkname=general&ns_fee=0.
El Periódico de Aquí, redacció, 08/06/2016, PACMA solicita al Ayuntamiento de Valencia conocer si el consistorio ha4
autorizado la celebración de toros embolados en Benimàmet, http://www.elperiodicodeaqui.com/noticias/PACMA-
solicitaAyuntamientoValencia-conocer-siconsistorio-ha-autorizadocele/110898
Las Provincias, Europa Press, 08/06/2016, Ribó dice que no se tocarán los bous al carrer esta legislatura pero se5
evitarán las prácticas «más agresivas» como bou embolat o en corda, http://www.lasprovincias.es/valencia-ciudad/
201606/08/ribo-dice-tocaran-bous-20160608181628.html

2. de2 4
Respecte a Benimàmet, el dia 8, Ribó diu que la penya organitzadora “haurà de reconduir” el seu
programa de linxaments i no programar els embolats . El dia 9 anuncien que l’Ajuntament ho6
està tractant d’impedir, però la penya ja els ha desafiat anunciant que en lloc de programar els
tres linxaments amb embolat que tenien prevists, en faran cinc . Eixe mateix dia, tornen a7
anunciar que l’abolició es retarda fins a l’1 de juliol, després que s’hagen linxat les víctimes de
Benimàmet, a petició del primer tinent d’alcalde Joan Calabuig, del PSPV .
8
Segons sembla, els pactes mutants no són patrimoni de la CUP, també venen dels partits d’ordre
i és quan són mutacions bones. El PSPV acabà condicionant l’acord per a l’abolició, que un dia
abans semblava tancat, a que “totes les festes que ja estigueren contractades es realitzaren
sense problemes”. Algunes fonts municipals havien arribat a insinuar que això anava més enllà
de l’1 de juliol (seria fàcil afirmar que els embolats a la resta de pedanies estaven contractats des
de feia tres anys, si calia), i l’alcalde hagué d’aclarir que “les següents festes ja no estaran en la
situació de Benimàmet”. Aquesta és la situació, si no n’hi ha noves mutacions a favor dels
interessos taurins.
Mentre parlava d’agressions no molt fortes i sense pegues, combinades amb proclames com que
“València és amiga dels seus animals”, Joan Ribó afirmà que ja no es plantejava més mesures
Levante-EMV, H.G., 08/06/2016, Ribó garantiza que sólo se prohibirán las prácticas más agresivas de 'bous al carrer’,6
http://www.levante-emv.com/valencia/2016/06/08/ribo-garantiza-prohibiran-practicas-agresivas/1429316.html
Levante-EMV, J. Bartual - H. Garcia, 09/06/2016, El ayuntamiento trata de impedir ya este fin de semana en7
Benimàmet el primer «bou embolat», http://www.levante-emv.com/valencia/2016/06/09/ayuntamiento-trata-impedir-
semana-bou/1429520.html
El Mundo, Cristóbal Toledo, 09/06/2016, Joan Ribó retrasa la prohibición del 'bou al carrer' para salvar las fiestas ya8
contratadas, http://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2016/06/09/57597542e5fdea960d8b4622.html
Cartell de Benimàmet, amb bou embolat el dissabte 18 i el divendres 24, els dos a les 00:05h. Sembla que,
inicialment, estaven programades 3 víctimes i que s’incrementaren a 5 per a desafiar l’Ajuntament de València. El
propi cartell indica que la penya organitzadora podria haver eliminat aquesta programació “pel be de tothom”.

3. de3 4
animalistes de les ja assolides, i que
concretava en l’efectiva i celebrada pel
moviment animalista abolició dels circs
amb animals salvatges; el control de les
poblacions urbanes de coloms amb
pinsos esterilitzats; l’habilitació de
zones per a mascotes (incloses platges
per a gossos) i, finalment, aquesta
abolició minvant fins als bous embolats
i en corda i que va allargant els terminis.
Vull subratllar que aquest balanç de la
política animalista del govern municipal
de València, arribat en campanya
electoral i substitutiu del globus que
se’ls havia desunflat en tres dies, és el
d’un any de projecte. Si, fins ací hem
arribat, sense abordar la major part de
les preocupacions manifestades per la
P l a t a f o r m a C a r l e s P i n a z o
d ’ o r g a n i t z a c i o n s a n i m a l i s t e s
valencianes . Per a tancar el pacte9
mutant, la moneda de canvi és “la fi de
les hostilitats” contra el maltractament
animal.
Amb justícia, hem de dir que hi havia
voluntat política d’anar més enllà a
Compromís i a València en Comú, que
el Joan Ribó i la Glòria Tello han topat
amb la paret del PSPV. Encara amb
més justícia, això importa poc per a les
víctimes convertides en moneda de
canvi, pels bous que es continuaran
linxant a les pedanies. Aquesta és la
situació #alavalenciana pel que fa als
animals linxats, torturats i matats,
u t i l i t z a t s c o m a d i v e r t i m e n t ,
abandonats, etc.
El pacte no pot eixir d’uns elements
comuns i, per a una societat
acostumada a subvencionar i protegir
colombaires, carreters, paranyers i taurins, els animals no entren dins d’aquests elements. En
aquesta societat que ha justificat i justifica pràctiques com les becerrades d’Algemesí, la batalla
de rates del Puig o la solta d’ànecs del Port de Sagunt, el PSPV serà la paret assegurada fins a
una determinada latitud nord, on quasi tot serà paret. En realitat, i lamentablement, el pacte
#alavalenciana és una cuirassa, és la paret.
En relació amb els fets de València, el Pau Belda (membre del Consell Ciutadà Autonòmic de
Podem) ens ho explicava molt clarament : “fer política amb l’estret marge que tenim significa10
bàsicament prioritzar unes poques polítiques sobre altres –escollir bé les guerres que es donen”.
També ens explicava que, en aquest context, el patiment dels animals importa poc perquè
nosaltres, les persones animalistes, aportem “poc potencial de canvi”. Segons l’expert en
pactes, no som més que “un xicotet reducte d’alguna tribu” front a la “molta gent que viu els
bous al carrer com una part important de les festivitats a casa nostra”. Adornat tot plegat amb
Plataforma Carles Pinazo, 06/06/2016, Carta a Joan Ribó, https://plataformacarlespinazo.files.wordpress.com/9
2016/05/carta-a-joan-ribc3b3.pdf
Pau Belda Tortosa, 10/06/2016, ELS CAMINS DEL SENYOR SÓN INESCRUTABLES, https://www.facebook.com/10
photo.php?fbid=837124049753261&set=a.187659361366403.45463.100003670221120&type=3&theater

4. de4 4
una definició de l’hegemonia altra vegada a través del consens, en mans de bonhomioses
persones amb “l’habilitat de neutralitzar tot el potencial antagònic de les seues pròpies visions”,
tot s’acaba reduint a vots.
La majoria hem deixat clar que volem sol·lucions fàcils: abolir formes inadmissibles d’abús animal
és el que reclama el nostre temps i es pot fer tan ràpid que permetria la classe política dedicar-se
als “problemes de veritat”, com diu qui vol fugir d’estudi. Ho diuen les mateixes consultes sobre
linxaments que s’han fet i que cita Pau Belda, on els partidaris de sostindre-les es mantenen amb
dificultats per sobre del 5% del cens. Però, a ca #alavalenciana es veuen amb capacitat d’abduir
els vots de la tribu animalista, llevat dels d’un “xicotet reducte”, cap a dins d’eixe gran consens
de mínims on no contem, on els sense veu no conten.
Cal que ens convertim en vots animalistes. A les generals, a les autonòmiques, a les
municipals… A totes. Com a vots acabarem entrant, convertits en enquestes d’opinió i resultats
electorals, a les torres de marfil on s’elaboren els anàlisis que fonamenten els pactes. També
tindrem veu pròpia front als murs i no estarem presoneres a dins de les parets del gran consens
com el que, a València, ha reduït tot a un qüestionable balanç d’un any d’iniciatives, altament
concentrades en aquesta campanya electoral.
Bous al sol, esperant el seu moment que seran linxats al Port de Sagunt (2015).