Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Article a favor de la llei contra la homofòbia

547 views

Published on

Article del diari Ara parlant sobre casos d'homofòbia i com poder presentar la denuncia

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Article a favor de la llei contra la homofòbia

  1. 1. 16 DILLUNS, 15 DE JUNY DEL 2015 ara societat IGUALTAT Sortir de l’armari contra l’homofòbiaLa llei aprovada fa vuit mesos ha animat els homosexuals a denunciar les situacions discriminatòries que pateixen en el dia a dia i que abans no s’atrevien a fer públiques per por NÚRIA MARTÍNEZ ❊ BARCELONA divendres, com cada dia, el matri- moni va deixar aparcada la seva furgoneta a l’entrada del poble. En llevar-seelmatísegüent,unaveïna els va advertir que quan veiessin el seu vehicle no s’espantessin. “Per un moment vaig arribar a pensar queensl’haviencremat”,explicael Manel, que afegeix que quan ho va veure es va quedar glaçat. “«Però, ¿això què és?», vaig dir, tremolós”, apunta.Elmatrimonicreuquel’ac- ció no la va fer un grup d’extrema dreta–assegurenquenon’hihaala zona–, sinó que consideren que el responsable és una persona adulta del poble que ho va dur a terme de manera premeditada. “La pintura rosa, el temps verbal utilitzat i el fet que estigui escrit en català ens fa pensar que no és una bretoladad’ungrupdejovesd’ultra- dreta”,assegura.ElManelcreuque l’agressor els ha volgut fer un “es- carni públic”, assenyalant-los da- vant de tot el poble i fent-los sentir por. “Si algú d’Ordis no sabia qui érem, ara ja sap que som els de les pintades a la furgoneta verda”, ex- pressa. En aquest sentit, considera que no es tracta d’una acció impul- siva, sinó que hi ha “molta malícia darrere”.Desprésdeveurelapinta- daidesprésdedubtarsiesborrar-la de seguida o fer-la pública, van de- cidir posar-se en contacte amb els Mossos d’Esquadra. “Quan els vam trucarnovanserconscientsdelque realment era. Quan ho van veure ens van dir: «Estem al·lucinant, ai- xò és molt recargolat»”, explica. Elfetdemalmetreobjectesd’al- gú pel fet de ser homosexual està considerat com una falta greu dins la llei contra l’homofòbia aprovada l’octubrepassat.“Perprimeravega- da se m’ha tractat com una víctima pelfetd’haverpatitunaagressióho- mòfoba i això és un gran avenç”, apunta el Manel. Actualment i des- prés que hagin passat 17 dies, els Mossos truquen a la parella diària- mentihanaugmentatelnombrede patrulles que ronden pel poble. Per lasevabanda,elManelasseguraque no té ni ganes de saber qui ha pogut ser. “Lamentablement he normali- zat el fet que hi hagi gent que no em toleri”, apunta. Perdó “en nom del poble” Tot i aquesta agressió i el degoteig d’episodisdesagradablesquehavia viscut el matrimoni anteriorment –els havien deixat excrements de personesduesvegadesalaportade casaielsgiravenelsretrovisorsiels parabrises de la furgoneta diària- ment–, no tenen cap intenció de marxar d’Ordis. “Els veïns i la no- va alcaldessa ens estan ajudant molt. Fins i tot ens demanen per- dó en nom del poble”, explica. El Manelsentquehaaconseguitcrear un oasi dins de casa seva i no pen- sa renunciar-hi. “No em sentiré culpable per ser gai, encara menys per ser feliç”, reivindica.e “Gais moriu”: la pintada en un cotxe a l’EmpordàQuan Manel N. recorda el que li va passar la nit del 29 de maig, la veu se li trenca i l’estómac se li encon- geix. El Manel té 48 anys i en fa 4 que viu a Ordis (Alt Empordà) amb el seu marit, Fernando R. (58 anys). Es tracta d’un poble de 390 habitants on tothom es coneix i en el qual la parella, en general, s’ha sentit còmoda fent-hi vida durant aquests anys. Fa diversos mesos que pateixen un degoteig d’esce- nes desagradables en el seu dia a dia, però fins ara ho consideraven simples bretolades. La situació va fer un tomb radi- cal el 29 de maig: van trobar esvàs- tiques pintades de color rosa xiclet al davant i al lateral de la seva fur- goneta i una pintada al maleter en què hi deia “Gais moriu”. “Quan ho vam veure ens vam quedar en es- tat de xoc. De fet, jo encara ho es- tic”, expressa el Manel. En aquest sentit, apunta que les escenes que havien viscut fins ara que sembla- ven petites malifetes eren en rea- litat agressions homòfobes. Aquell BARCELONA N.M. El matrimoni d’Ordis ha denunciat la pintada homòfoba que van trobar a la seva furgoneta. DAVID BORRAT MANEL N. I FERNANDO R. 48 I 58 ANYS
  2. 2. 17ara DILLUNS, 15 DE JUNY DEL 2015 societat “Em deien l’alegre floreta antifeixista” va etapa i ha impulsat un canvi de paradigma per no obviar aquest ti- pus de discriminacions. “No vaig dubtaral’horadedenunciaraques- ta publicació perquè, tot i no ame- naçar-me de cremar-me el cotxe o fer-me mal, estan assenyalant-me per la condició sexual i em tracten de malalt”, reivindica. Celma no ha tingut mai por de dir públicament qui era, però considera que durant molts anys certs sectors l’han fet sentir diferent pel fet de ser gai. Celma té 34 anys, és educador, membre d’UCFR i un actiu defensor dels drets hu- mans. “Com molts altres com- panys,helluitatdurantmésdetres anys perquè el Tramuntana tan- qués la seu del barri i sé perfecta- ment com són els seus membres. Arabé,aixònotreuquem’hagisob- tat que m’hagin posat a la palestra d’aquesta manera”, explica. Els membres del Tramuntana –assegura–estanencontradetotel quefugidel’establerti“odienladi- ferènciapernorma”.“Sónracistes, feixistes i homòfobs, entre tantes altres coses”, afegeix. A la publica- ció de Facebook, els membres del Tramuntana acusen Danilo d’ha- ver-se enamorat d’un “noi d’ordre ben plantat” i d’haver-se “trauma- titzatdepervida”ennohaversigut correspost.“Nose’nsacutunaaltra hipòtesi que justifiqui l’obsessió que té certa persona amb el Casal Tramuntana”, continuen. Els ultradretans apunten que “tot i la bilis que desprenen alguns personatgesinfamescomelcitatiel seus amiguets”, ells continuaran la seva tasca i treballant al local. Tancament del Tramuntana El 24 de maig passat –un mes des- prés de publicar la carta homòfo- ba– els membres del Tramuntana vancomunicarpúblicamenteltan- cament definitiu del casal. Els res- ponsables de l’entitat asseguraven que havia estat una decisió “consensuada i medita- da”. “Són diversos els factors que ens han portataaquestade- terminació, però el motiu principal és la sensació que s’estava acabant unaetapaiqueca- lia iniciar-ne una de nova”, justifica- ven.Gràciesalapres- sió veïnal i dels movi- mentsantifeixistes,l’estiu passat el casal ja es va veure obligatacanviarlasevaubicació.Es van traslladar a un local del mateix districte de Sant Martí. Celma es mostra orgullós de la feina feta pels moviments antifei- xistes i creu que el tancament és la recompensa de “tanta feina feta”. “De tot això en trec una sensació de victòria perquè hem aconseguit el més important: que el Tramuntana tanqui”, expressa Celma.e “L’alegre floreta antifeixista”. D’aquesta manera comença la pu- blicacióquevapenjaralFacebookel casal ultradretà Tramuntana el 21 de març passat, l’endemà de la ma- nifestació convocada per Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) demanant el tancament de l’entitat. A la publicació relaten en forma de faula la vida de Danilo, un jove que, “mentre els seus com- panys jugaven a futbol, ell corria despullatpelcampperseguintpapa- llones”. Entre altres qualificacions, assegurenqueDanilo“voliasercom l’ós de Mimosín” i que “en veure comalessevescompanyeselssorti- en protuberàncies, es preguntava per què no n’hi sortien a ell”. Tot i que la carta va dirigida a Danilo, el membre d’UCFR del Clot Dani Celma no té cap dubte que va dedicada a ell. El gener del 2013 Celma va rebre una carta anònima tacada de color marró a casa seva. A la publicació del Face- book del Casal Tramuntana hi fan referència i asseguren que no la van enviar ells perquè són “gent d’ordre”. “Danilo concebia la vida com un anunci de suavitzant i vo- liaserelcadelldeScottexenversió humana”, apunten a la publicació. Davantd’aquestsfets,elmembre d’UCFRhapresentatunadenúncia als Mossos d’Esquadra i està a l’es- pera de saber com evolucionarà. Confia que prosperarà gràcies a la llei contra l’homofòbia aprovada l’octubre passat. Considera que si no existís aquesta eina la seva de- núncia hauria acabat arxivada com “tantes altres”. “Fa molts anys que patim cons- tantment agressions verbals i sem- bla que la societat ho normalitzi”, lamenta el membre d’UCFR. En aquest sentit, considera que la llei contral’homofòbiahaobertunano- BARCELONA N.M. Dani Celma és un membre destacat d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme del Clot. RUTH MARIGOT DANI CELMA 34 ANYS contingut.Perlluitarcontraaquest desconeixement, el Govern ha en- gegat una campanya de difusió a la televisió i la ràdio. La campanya, que s’emetrà als mitjans públics en dues onades durant els mesos d’es- tiu, informarà sobre l’aprovació de la llei i convidarà les persones LGTBI que sentin que es vulneren els seus drets a trucar al 012. “Hi ha molta gent que encara té pordedenunciarperquèviuenl’ho- mosexualitatdemanerapocclara”, explica Rodríguez. Un exemple d’aquesta situació és l’agressió que va patir una noia la setmana passa- da per la seva condició sexual i que no va voler denunciar als Mossos. “Tenia por a les represàlies del seu entorn. No podem permetre que mai més passi això”, expressa.e bisexuals.Les11restantsafectento- talacomunitatLGTBI.Elpresident de l’organisme, Eugeni Rodríguez, esmostramoltorgullósambl’avenç aconseguit gràcies a la llei, però cri- tica el desplegament que se n’està fent perquè el considera “limitat” . El gran guany, assegura, és el deured’intervencióperpartdel’ad- ministració davant d’un cas de dis- criminacióhomòfoba.“Lasensació d’impunitats’estàacabant”,reivin- dicaRodríguez.Noobstant,lamen- ta que el règim de sancions encara noestiguifuncionantambnormali- tat. “Fins que no tinguem un orga- nisme que pugui sancionar no po- dremavançarcomvoldríem”,argu- menta Rodríguez. La llei preveu el terminid’unanydesdelasevaapro- vacióal’octubreperalseudesplega- mentreglamentari.L’activistacele- bra el canvi de paradigma que s’ha produït en els últims mesos i l’im- pactequehatingutentreelshomò- fobs.“Ellssabenquelessevesagres- sions ja no són gratis. No saben de quina manera ho pagaran, però sí que saben que ja no els sortirà gra- tis”, assegura el president de l’Ob- servatori. En aquest sentit, expres- sa que si bé abans els homosexuals s’havien d’amagar a l’hora de fer-se unpetó“perporqueelstrenquessin la cara”, ara són els homòfobs els quepensenque“notrencaranlaca- ra als homosexuals perquè els pot passar alguna cosa”. No obstant, considera que la majoria dels cata- lans encara no són conscients de l’existènciad’aquestallei–especial- ment als pobles– i tampoc del seu I nsults a Twitter, agressions físiquesoverbals,grafitisho- mòfobs o llibres que promo- uen la discriminació dels ho- mosexuals. Aquests fets que elcol·lectiuhomosexualhamantin- gut històricament en silenci a cau- sadelaporestancomençantafer-se públics gràcies a la llei contra l’ho- mofòbia aprovada l’octubre passat. Es tracta d’una llei pionera al món per la introducció d’un règim d’in- fraccions i de sancions davant les agressions.Vuitmesosdesprésdela sevaaprovació,l’ObservatoriContra l’Homofòbiaharebut47comunica- cions de situacions discriminatòri- es,delesqualslamajoriahanacabat en denúncia. D’aquestes, vint són per discriminació als gais, vuit a transsexuals, set a lesbianes i una a Queixa Les entitats critiquen lalentitud ambquè s’implanta lallei

×