Moviment Obrer

Els nous moviments socials Introducció. Les condicions de vida dels obrers i obreres 4 Activitat: Realitzeu en grups les activitats del professor Léon Frèderic: L’edad del treballador ( 1895)

Els nous moviments socials Els origens del moviment obrer(segona meitat XVIII-1848) 4 1

Moviment obrer: Procés a través del qual els obrers i obreres es van identificant com una classe socials amb interessos propis

1.1. Industrialització i associacions d’ofici (segle XVIII)

La industrialització va alterar la societat tradiciónal

L’ expulsió pagesos de les terres

La nova cultura del progrés industrial

amb afecta Producció tradicional. Artesania Artesans Proletarització Associacions d’ofici Primers conflictes laborals Activitat: Doc. 1 del llibre, pàgina 61

Els nous moviments socials Els origens del moviment obrer(segona meitat XVIII-1848) 4 1 1.2. Repressió, radicalisme i lluita socials

L’auge de la conflictivitat social va provocar la intervenció dels governs amb mesures repressives

Vagues: actes de sedició

Associacions de treballadors: entitats subversives

com Prohibició associacions

França: Llei de Chapelier (1791)

Anglaterra: Combination Acts ( 1799 -1800 )

Per evitar la repressió els obrers s’organitzen en cofradies de caràcter

religiós, festiu o assistencial

Davant les respostes dels governs el moviment obrer es radicalitza i

Imatges obrers i obreres (segle XIX) P. Da Volpedo: “ El cuarto estado” (1901)

Els nous moviments socials Els origens del moviment obrer(segona meitat XVIII-1848) 4 1 1.3. El ludisme (1811-1817)

Moviment que va adquiri auge a Angleterra a partir de 1811 i es caracteritzava per la destrucció o incendi de les màquines o fàbriques.

Activitat: Document 4 pàgina 61 del llibre El seu origen està relacionat amb · Atur, després de les guerres Napoleòniques · Liberalizació econòmica. · Repressió per part de l’exercit S’nicià en zones de molta industrialització: Lancashire i Yorkhire I s’expandir cap a altres zones angleses i del continent europeu El nom de ludites ve del nom del capità Ludd

El ludites pensaven

La màquina provocava atur i reducció dels salaris que

Els nous moviments socials Els origens del moviment obrer (segona meitat XVIII-1848) 4 1 1.4. Les primeres organitzacions obreres (1823-1876)

El 1830 es va crear a Anglaterra l’Associació Nacional per a la Protecció del Treball Agrupació de diverses unions d’oficis( Trade Unions ) Formada

per

Obrers qualificats

Alta tradició de lluita

Alta quota

El 1833 es va constituir la Great Trade Union formada per obrers no qualificats

Reducció jornada laboral

Augment salaris

Dret d’associació

Les seves principals reivindicacions

eren

Multiplicació associacions obreres

França:Primera Unió Obrera (1843)

Espanya: Asociació de teixidors de Barcelona (1840)

Imatges obrers i obreres (segle XIX) Anglaterra. Época Victoriana

Els nous moviments socials Els origens del moviment obrer (segona meitat XVIII-1848) 4 1 1.5. El cartisme (1839-1848)

Moviment social que procedia de la tradició radical dels treballadors anglesos.

La repressió política contra els obrers i la seva exclusió de la participació electoral i per canviar les lleis es va fer necessari

Sufragi Universal masculí

Vot secret

Divisió equitativa circunscripcions electorals

Caràcter elegible dels no-propietaris.

Sou diputats

Accés treballadors a la política

El 1836 es va crear la London Working Men’s Association

la La intervenció política dels treballadors Va publicar Carta del poble Reformes democràtiques i anticapitalistes No va aconseguir el seu objectius, peró va mostrar la consciència dels treballadors al voltant d’uns objectius polítics.

Els nous moviments socials Els origens del moviment obrer (segona meitat XVIII-1848) 4 1 1.5. El socialisme utòpic

Teòrics que, des de la primera meitat del segle XIX, condenen les injustícies de la

societat industrial que provoca miseries i que van propugnar la dignitat de l’individuo

i la solidaritat col·lectiva

Creien en la reforma de la societat per mitjans pacìfics i morals i amb

la fundació de comunitats aïllades exemplars (d’aquí el nom d’utòpics)

van elaborar Projectes ideals que pretenien la igualtat social Aquest intents d’aplicar les idees socials van fracasar

Principals socialistes utòpics

Charles Fourier: creació de falansteris Etienne Cabet: disseny nous país: Icària Robert Owen: va defensar la creació de cooperatives. va aplicar aquests principis a la seva fàbrica de New Lanark

Socialistes utòpics Charles Fourier Etienne Cabet New Lanark (Escòcia) Robert Owen

Els nous moviments socials L’epoca de la Primera Internacional (1864-1876) 4 2 2.1. L’impacte de la Revolució de 1848

El 1848, el protagonisme obrer es va desplaçar d’Anglaterra al continent.

Peró la burgesia No va acceptar les propostes reformistes del obrers i va reprimir la insurrecció obrera amb l’exèrcit Es desenvolupen les dues ideologies fonamentals del moviment obrer: el marxisme i l’ anarquisme.

Sectors del moviment obrer, davant del fracàs i la reacció de la burgesia, plantegen la

necessitat de canviar el model social burgés que cosideren incompatible amb les demandes

obreres.

En la revolució de 1848 a Paris els treballadors es van posar inicialment al costat de la burgesia liberal contra les forcés conservadores.

El 1848 va significar la clara confrontació social dels obrers amb la burgesia liberal

Malgrat la repressió el moviment reivindicatiu es va intensificar

Els nous moviments socials L’epoca de la Primera Internacional (1864-1876) 4 2 2.2. El marxisme

El 1848 Karl Marx i Friedrich Engels van publicar el Manifest del Parti Comunista

Primera formulació del socialisme científic un corrent que tindria un impacte profund no només

en el moviment obrer, sinó també en la cultura mundial.

La teoría marxista es va bastir sobre tres bases.

1 .- La lluita de classes. La història és la lluita entre les classes opressores i les oprimides. Etapes històriques: esclavisme, feudalisme, capitalisme i en el futur socialisme. 2.- Critica del present: el capitalisme 3 .-Presa del poder pels traballadors creació societat comunista. Igualitaria on no hi haurà explotació

- Explotació de l’home per home.

Plusvàlua: Apropiació per part del capitalista de l’excedent produït pel treballador. General benefici.

Activitat: Doc 12 del llibre pàgina 65

Els nous moviments socials L’epoca de la Primera Internacional (1864-1876) 4 2 2.3. L’anarquisme

Menys vertebrat que el marxisme. El primer referent va ser P.J Proudhon; considerava

El pensament llibertari partia del rebuig a tota classe d’autoritat l’anarquia com a model social

1 que - La propietat privada era un robatori - Rebutjava l’Estat

Es fonamentava en tres principis bàsics

1.- L’exaltació de la lliberat individual en el marc de la solidaritat. 2.- Crítica propietat privada i defensa propietat col·lectiva. 3.- Oposició a tota organització jeràrquica. Principlament l’estat

Els mitjans per destruir l’estat burgués i arribar a una societat sense classes es fonamenta

en - Rebuig acció política i per tant dels partits - Esponatneïtat de les masses El principal representant de l’anarquisme va ser Bakunin

Els nous moviments socials L’epoca de la Primera Internacional (1864-1876) 4 2 Marxime i anarquisme Marxisme Anarquisme K. Marx M. Bakunin

Aspectes comuns

- Crítica al sistema capitalista.

-Societat de classes.

-Explotació.

-Propietat privada - Destrucció capitalisme: instauració socialisme. Propietat col·lectiva

Diferències

Conquesta de l’Estat burges per convertir-lo en un Estat al servei dels treballadors (dictaduradel proletariat). Autoritari.

Necessitat d’una avanguarda:partit comunista.

Dues maneres per conquerir el poderde l’Estat.

- Reformiste: eleccions.

- Revolucionaria: violència,

Destrucció de l’Estat

Antiautoritaritarisme

No a l’acció política.

Contraris al reformisme

Protagonisme de les masses.

Insurrecció general.

Activitat: feu una breu descripció de la biografia de Marx i Bakunin

Els nous moviments socials L’epoca de la Primera Internacional (1864-1876) I 4 2 2.4. La formació de la Associació Internaciona de Treballadors (AIT) 1era Internacional.

Any 1864. Contacte entre les organitzacions obreres de frança i anglaterra vol agrupar el treballadors de diferents països

La seva organització va ser encarregada a un Consell General dirigit per Marx que va elaborar

en

Seccions nacionals

Comité Central

Organitzada

En els diferents Congresos ( Ginebre, Lausana, i Bruseles) es van impulsar mobilitacions a tot europa i amèrica

- El Estatuts - El Manifest Inaugural hi havien Diverses tendències dos principis 1.- Emancipació classe obrera 2.- Conquesta del poder de l’Estat per Jornada la boral 8 hores Supressió treball infantil Millorar condicions laborals dona Vaga mitjà de lluita Enfrotament entre marxistes i anarquistes Activitat: Font 14 llibre Pàgina 67

La I era Internacional

Els nous moviments socials L’epoca de la Primera Internacional (1864-1876) II 4 2 2.5. La Comuna de París (1871)

Durant la guerra franco-prussiana (unificació d’Alemanya) les tropes alemanyes van arribar fins a París.

Va ser llavors quan a París es va produir la insurrecció espontània com a reacció davant la derrota i contra els poders tradicionals de l’Estat (exercit i burgesia fonamentalment).

Va ser un alçament

Obrer i popular Va dur Proclamació Comuna de Paris

Nou estat democràtic i social obrer

de de conjunt de reformes Revolucionaries

Nacionalizació béns del clergat

Anulació lloguers

Cooperatives obreres.

Ensenyament laic i gatuït

La Comuna va se reprimida per l’exercit.

La repressió va ser duríssima: 17.000 afussellats i 40.000 detencions. La AIT va ser declarada il·legal

La Comuna de Paris 1871 La Comuna de París 18 une rue de Paris en mai 1871 ou La Commune 71 Maximilien Luce

La Comuna de Paris (1871)

Els nous moviments socials L’epoca de la Primera Internacional (1864-1876) II 4 2 2.6. La crisi de la Internacional

La derrota de la Comuna va tenir una gran repercussió en l’AIT.

Divisió entre marxistesi anarquistes

Formació de partits nacionals

de pels Marxistes la causa del fracàs va ser el caràcter espotani i la manca de direcció. Els anarquiste no van acceptar la Proposta de formar partits i van ser expulsalts

La AIT es traslladà a Nova York, on va perdent força

Els nous moviments socials L’expansió del moviment obrer 4 3 3.1.Cap a un sindicalisme de masses (1870-1930)

Cami cap un sindicalisme massiu

Des del darrer quart del segle XIX, el capitalisme va experimentar un important canvi: la Segona revolució Industrial i l’Imperialisme

Repercussions notables en el moviment obrer

de

Creixement proletariat - Incorporació de sectors no especialitzats (miners, estibadors)

- Fragmentació moviment obrer (sectors terciari)

Creació de sindicats centralitzats

Els nous moviments socials L’expansió del moviment obrer 4 3 3.2.La formació dels partits socialistes

D’acord amb la Iera Internacional es van formar el partits socialistes nacionals

de Alemanya SPD Parttit Socialdemòcrata Alemany (1875. Marxista) Programa - Democratització societat - Estat del benestar - Regulació mercat laboral de Reformista França PSF. Partit Socialista Francès (1905. Marxista) PLB. Partit Laborista Britànic (1900-1006). Dependència dels sindicats Anglaterra Activitat: A partir de les dades del document del llibre pàgina 19, fes un gràfica dels % de l’evolució de l’afiliació sindical obrera partit de 1910 (base=100). Comenta-la

Els nous moviments socials L’expansió del moviment obrer 4 3 3.3.L’univers anarquista

L’anarquisme va arrelar principalment a Espanya i Itàlia.

de Van sorgir 2 corrents de 1.- Anarcomunisme: propugnava l’acció directa i violenta (ús de la violència) Atemptats 2.- Sindicalisme revolucionari: contrari als atemptats Defensora d’un sindicalisme de masses

Els nous moviments socials L’expansió del moviment obrer 4 3 3.4.Les tendències ideològiques socialistes

En la dècada del 1890 va començar una polèmica sobre els carcàcter reformista o revolucionari

Dels partits socialistes

de Van sorgir 2 corrents de 1.-Revisionismes (Eduard Bernstein) Reformistes. Pragmàtics considerava a.- Es sistema capitalista és pot millorar internament i fer-lo més just. b.- Democràcia parlamentària permetia als treballadors aconseguir reformes. 2.- Revolucionaris ( Lenin). considerava de a .- Que s’havia de fer la revolució i destruir el capitalisme b.- La democràcia parlamentària no era ùtil per fer la revolució