2. La societat de classes La condició obrera
la burgesia el proletariat relacions la condició de vida
d’explotació i de treball
vivenda burgesa barri obrer
obrers a la mina i a la fàbrica
3. El moviment obrer
Associació d’ es4badors La Carta del Poble primers
ludisme primeres associacions carKsme
primera
sindicats
meitat
segle
XIX
prohibició d’associacions obreres socialisme utòpic
Robert Charles
Owen Fourier
4. El moviment obrer
K. Marx F. Engels M. Bakunin
Segona Revolució 1848, París marxisme anarquisme
meitat
segle El Manifest Comunista Internacionals Obreres Comuna de París sindicats
XIX 1871 nacionals
5. Tal i com hem estudiat, l’eliminació de l’AnKc Règim no va
suposar una millora de la situació de les classes socials més
desafavorides.
Amb la restricció del dret de vot per la implantació del sufragi
censatari, els parlaments quedaren com insKtucions de
representació dels interessos la nova classe hegemònica: la
burgesia.
Així doncs, les lleis no van portar la igualtat social sinó que van
afavori els interessos de la burgesia i l’aristocràcia en el poder.
6. Condicions de partida del moviment obrer
La SOCIETAT INDUSTRIAL
(societat de classes) REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL
incrementa empitjora
Desigualtats socials i
econòmiques
CONDICIONS
LABORALS
genera
CONFLICTIVITAT
Marginació políKca de
SOCIAL
les classes populars incrementa
7. La nova societat de classes
ANTIGA
BURGESIA PROLETARIAT PAGESIA
ARISTOCRÀCIA
• stan obligats a vendre
E
‐ ontrolen el poder políKc i
C La seva força de treball
econòmic i són els propietaris A canvi d’un salari. Van conKnuar lligats
dels mitjans de producció. a la tradició del camp
• ondicions de vida
C tot i que el sistema
‐ ón una classe heterogènia:
S Miserables capitalista els acabà
• Alta burgesia
converKnt en
• Mitjana burgesia
• oblació urbana (prop
P ASSALARIATS DEL CAMP
• PeKta burgesia
de les fàbriques)
8. Les organitzacions obreres
El moviment obrer fou la resposta de la classe
treballadora a la situació creada per la industrialització i
el capitalisme.
Els governs reaccionaren a les demandes de millora de
les primeres organitzacions obreres amb la repressió i
amb lleis que les prohibien.
COM PODIEN CANVIAR, DONCS, LA SITUACIÓ?
Mitjançant el llarg procés de lluita, els obrers adquiriran
consciència col.lecKva de pertanyença a una mateixa
classe amb interessos comuns.
9. EL LUDISME: La revolta contra les màquines
Moviment protagonitzat per Les accions segueixen la tradició de
artesans, obrers i camperols en lluita popular:
contra de la introducció de
maquinària
xterioritzen
E les protestes destruint
Cronologia: s’inicia a finals del maquinària.
segle XVIII a Anglaterra. S’extén ls escrits i l’atac a les màquines com a
E
posteriorment a altres països, al mesura per pressionar els patrons
compàs de la industrialització.
CAUSA: defensa de l’ofici i del salari, temor a la pèrdua del
treball i de rebre salaris menors
REACCIÓ DELS GOVERNS: repressió i pena de mort ja que
consideraven la destrucció de màquines i fàbriques un
atemptat a la propietat privada
10. TEXT HISTÒRIC: Escrit dels ludites
“Senyor: se m’ha informat que vostè és propietari
d’unes quantes d’aquelles detestables màquines
esquiladores. Sàpiga que si no són reKrades al final de la
setmana entrant, encarregaré a un dels meus llocKnents
que la destrueixi. I si vostè té l’audàcia de disparar contra
qualsevol dels meus homes, ells tenen ordres d’assassinar‐
lo a vostè i d’incendiar la casa.”
Signat: Ned Ludd, general de l’exèrcit dels jusKciers
(1812)
11. Les associacions de socors i d’ajuda mútua
Origen: neixen de la solidaritat • L a fi n a l i tat s e rà p e r m et re l a
i la cooperació (ajuda mútua) supervivència en situacions de no
entre treballadors a principis treball
del segle XIX • Com? Auxiliant els associats i les
seves famílies en cas d’accident,
Reprodueixen el sistema malalKa o mort
g r e m i a l : g e r m a n d a t s i • L’ajuda era sufragada amb les quotes
confraries entre persones del dels membres
mateix ofici i especialitat
PROCÉS…
… Similar en tots els països occidentals
… De ser associacions circumstancials passaran a ser permanents i
seràn l’origen dels sindicats.
12. Les TRADE UNIONS
L’any 1824 a Anglaterra els obrers
aconseguiren que s’anul∙lessin les lleis que
prohibien les associacions obreres
Això permeté la formació de
cooperaYves i sindicats d’ofici
TRADE UNIONS
Primer es van organitzar per oficis i especialitat, i posteriorment,
van esdevenir un sindicat nacional als anys ‘30.
13. PROCÉS DEL SINDICALISME OBRER
Els sindicats d’oficis circums‐ PAÏSOS ‐ CRONOLOGIA
tancials esdevingueren Gran Bretanya: Trade Unions
permanents amb la formació Congress (TUC) 1868
dels sindicats a nivell estatal França: ConfedéraKon Générale
durant la segona meitat del du Travaill (CGT) 1895
segle XIX Estats Units: American FederaKon
of Labor (AFL) 1886
Alemanya Associació General de
Treballadors Alemanys (1863)
OBJECTIUS: aconseguir la millora de les condicions de vida i de
treball amb accions de lluita per la jornada laboral de vuit hores, etc.
El Primer de Maig des de 1890 es converKrà en dia de lluita obrera
internacional en record dels màrKrs de Chicago
14. El CARTISME
Origen: Elaboració Carta del Poble el 1838 dirigida al Parlament
britànic i promoguda per l’Associació de Treballadors de Londres
Aquesta carta és la que donarà nom al moviment carYsta
Es dirigiren fins a tres cartes (1838, 1842, 1848), totes desateses
OBJECTIUS POLÍTICS:
La reforma electoral i la democraYtzació són l’única manera de garanKr
la parKcipació dels obrers en l’elaboració de lleis per aconseguir millorar les
seves condicions de vida
18. TEXT HISTÒRIC: Cartisme
El 1838, Stephers, un dirigent carKsta, es dirigia així a 200.000
seguidors:
“El carKsme, amics meus, no és un problema políKc, segons el
qual es tractaria d’aconseguir el dret al vot, etc.; sinó que el
carKsme és una qüesKó de forquilla i ganivet, és a dir, la Carta
significa una bona vivenda, bon menjar i beguda, un bon
passar i una jornada de treball breu”
20. EL SOCIALISME UTÒPIC
Les primeres reflexions crítiques amb el capitalisme
Formen un grup de pensadors heterogeni, encara que
tenen trets comuns
Ideen projectes dedicats a crear la societat ideal, amb
relacions entre els homes en pau i harmonia, on no hi
haurà explotació
A aquesta societat ideal s’hi arribava per la voluntat dels
homes i de manera pacífica
Denuncien la injusta societat industrial (la desigualtat) però
no n’analitzen les causes
21. Saint-Simon
Robert Owen
Falansteris
Proudhon Charles Fourier
22. TEXT HISTÒRIC. Els falansteris
El treball societari per exercir una atracció tan forta sobre el poble
haurà de ser completament diferent de les formes repugnants que ens el
fan tan odiós en l’estat actual. Caldrà que la indústria compleixi les
condicions següents:
1. Que cada treballador associat sigui retribuït per dividend i no per salari.
2. Que cadascú, home, dona, o xiquet, siguui retribuït en proporció a
les tres facultats: capital, treball i talent.
3. Que les sessions industrials siguin canviades unes vuit vegades al
dia ja que l’entusiasme no es pot mantenir més d’una hora i mitja o dues
hores en l’exercici d’una funció agrícola o manufacturera.
CH. Fourier, L’harmonia universal i el falansteri, 1804
23. EL MARXISME
Tal i com ja hem estudiat a classe, el Marxisme té tres idees
bàsiques que no podem deslligar:
1. El materialisme històric i la lliuta de classes com a motor
de la història (anàlisi de passat)
2. La críKca de l’economia capitalista i la determinació de la
causa de l’explotació obrera: la plusvàlua (treball impagat)
(anàlisi del present)
3. La conquesta del proletariat del poder políKc (revolució
proletària), i establiment de la societat comunista sense
classes socials (projecte de futur)
24. El
Manifest
Comunista
D e s p r é s d e l a
publicació, juntament
a m b E n g e l s , d e l
Manifest Comunista
( 1 8 4 8 ) , l e s s e v e s
teories van tenir una
gran repercusió entre
les masses obreres
25. QUÈ ÉS EL MATERIALISME HISTÒRIC?
L’ anàlisi del passat
AQUEST PRINCIPI EL FORMULA AMB L’ ESTUDI DE
LES SOCIETATS ANTERIORS
PER A MARX
L’ECONOMIA (les
circumstàncies
materials) ÉS LA BASE
DE LA SOCIETAT
L’ economia és la que
condiciona la ideologia, el
sistema polític, la
producció artística
26. TEXT HISTÒRIC. El marxisme
La lluita de classes:
Tota la història de la societat humana, fins avui, és
una història de lluita de classes. Lliures i esclaus, patricis
i plebeus, barons i serfs de la gleva, mestres i oficials, en
una paraula, opressors i oprimits, sempre enfrontats,
obsKnats en una lluita ininterrompuda, de vegades
oculta i d’altres franca i oberta, en una lluita que
condueix en cada etapa a la transformació
revolucionària de tot el règim social o a l’extermini de
les dues classes bel∙ligerants.
Marx, K. I Engels, F., Manifest comunista
27. Marx analitza la història de la humanitat com una succesió de
modes de producció i d’ explotació i dominació d’ unes
classes per altres (opressors i oprimits)
Les relacions de producció (tipus de relació entre
amo i esclau, senyor i serf, capitalista i obrer) en la
societat esclavista, feudal i capitalista determinaria
l’apropiació de l’excedent- i és l’ origen de les
desigualtats socials i la lluita de classes.
El pas d’ un sistema a una altre es produirà quan
l’antagonisme entre les classes acabin destruint-
lo mitjançant una revolució
29. L’anarquisme no té una doctrina tan homogènia com l’elaborada per
Marx i Engels pel socialisme marxista.
Darrere de l’anarquisme trobem un seguit de propostes diferents, i poc
connectades entre sí, que responen al pensament individual dels seus
ideòlegs.
La principal font d’inspiració de les idees llibertàries seria, a la primera
meitat del segle XIX, l’obra del francès Proudhon.
Una part del moviment obrer esKgué fortament influït pel seu
pensament.
Proudhon va ser el primer a afirmar que “la propietat és un robatori” i
va criKcar la democràcia liberal burgesa, el paper de l’Estat i les
organitzacions políKques.
30. principi
anarquista
(etimològicament “sense comandament”)
Creença en la capacitat de l’ individu en
aconseguir la seva llibertat i establir una societat
igualitària
31. Rebuig de l’autoritat i
Rebuig de la societat
negació de l’Estat, al que
capitalista basada en la
consideren una forma
propietat privada i en
d’opressió per a la llibertat
l’explotació dels
humana.
treballadors
proposen la seva
defensa de la propietat destrucció i substitució per
col.lectiva dels mitjans de un model social de
producció col.lectivitats (comunes)
federades lliurement
Defensa de l’espontaneïtat de les masses,
l’individualisme i l’acció directa.
Rebutgen la jerarquia i propugnen la democràcia directa
La revolució no hauria d’estar dirigida per cap partit,
sinó per l’alçament espontani del poble
32. TEXT HISTÒRIC. L’ anarquisme
Nosaltres volem la llibertat i creiem impossible
l’existència, al mateix temps, de poder i de llibertat. El
mal, als ulls dels anarquistes, no està en la forma de
govern. Està en la idea mateixa de govern, en el principi
de l’autoritat en si.
Els anarquistes ens proposem d’ensenyar al poble a
viure sense govern. El poble també aprendrà a prescindir
dels propietaris, ja que no hi ha llibertat sense igualtat.
Declaració de Piotr Kropotkin davant un
tribunal de juszcia (1883)
