La primera revolució industrial

1. TEMA 2.- LA REVOLUCIÓTEMA 2.- LA REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL.INDUSTRIAL.
Història del Món Contemporani.Història del Món Contemporani.
1r Batxillerat.1r Batxillerat.

2.  Index.Index.
 Què va ser la Revolució Industrial?Què va ser la Revolució Industrial?
 1.- Els factors de la Revolució Industrial1.- Els factors de la Revolució Industrial
 1.1.La població1.1.La població
 1.2. Els canvis en l’agricultura.1.2. Els canvis en l’agricultura.
 1.3. El sistema fabril: la fàbrica aplicada en el tèxtil i la siderúrgia.1.3. El sistema fabril: la fàbrica aplicada en el tèxtil i la siderúrgia.
 1.4.El ferrocarril.1.4.El ferrocarril.
 1.5 El finançament de les indústries.1.5 El finançament de les indústries.
 (ANNEX: La Industrialització europea)(ANNEX: La Industrialització europea)
 2.- Conseqüències.2.- Conseqüències.
 2.1.El capitalisme.2.1.El capitalisme.
 2.2.El liberalisme econòmic2.2.El liberalisme econòmic
 2.3.La societat de classes.2.3.La societat de classes.

3. Què va ser la Revolució Industrial?Què va ser la Revolució Industrial?
 -- Es tracta d’una transformació en l’organització de la producció i
de la societat que va permetre, en Anglaterra, des de 1780, una
constant i il.limitada multiplicació de béns i serveis. Aquest canvi
econòmic i social tenia com a punt d’arribada el sistema fabril, la
fàbrica i una societat basada en una divisió entre el treballador
(assalariat) i el propietari dels mitjans de producció (terra,
màquines, fàbriques, etc).
 Aquest canvi arrencà primer a Anglaterra i a finals del segle
XVIII tingué diverses manifestacions o revolucions:
 *la revolució demogràfica, amb el creixement de la població i
l’urbanització;
 *l’agrícola, amb la multiplicació de la producció d’aliments;
 *la tecnològica, amb l’ús de noves fonts d’energia (carbó)
per a la mecanització del procés productius;
 *el transport i el comerç, que van permetre que la producció
es destinara a un mercat nacional i internacional;
 *el desenvolupament de la fàbrica com a unitat bàsica de
producció, primer en el tèxtil i després en el siderúrgic.

4. Què va ser la Revolució Industrial? (2)Què va ser la Revolució Industrial? (2)
- Nova organització social (burgesos i proletaris) i tècnicaNova organització social (burgesos i proletaris) i tècnica
de la produccióde la producció → augment de la productivitat.→ augment de la productivitat.
- Producció per a la venda → creixement dels mercats →Producció per a la venda → creixement dels mercats →
mercat mundial.mercat mundial.
- Divisió social entre burgesos i proletarisDivisió social entre burgesos i proletaris →→ conflictes.conflictes.
- Desplaçament de mà d’obra de l’agricultura a laDesplaçament de mà d’obra de l’agricultura a la
indústria.indústria.
- Èxode ruralÈxode rural →→ urbanització.urbanització.
- El capital és la base de l’economia.El capital és la base de l’economia.
- Canvis en la producció: de la ferramenta a la màquina iCanvis en la producció: de la ferramenta a la màquina i
del taller a la fàbrica.del taller a la fàbrica.
- Fort augment de la població i canvi de règim demogràfic.Fort augment de la població i canvi de règim demogràfic.

5. 1.1.-1.1.-La revolució demogràfica (I)La revolució demogràfica (I)..
Es produeix a Gran Bretanya a partir de 1750.
CAUSES
Canvis agrícoles
Millor alimentació
↓ malalties
i epidèmies
↓ mortalitat
↑ població
Millores en medecina
i higiene

6. 1.1.-La revolució demogràfica (II)1.1.-La revolució demogràfica (II)..
CARACTERÍSTIQUES
↑ natalitat
↓ mortalitat
↑ esperança de vida
↑ fort de la població
APORTACIONS A LA R.I.
Mà d’obra Mercat

9. 1.2.- La revolució agrícola anglesa (I).1.2.- La revolució agrícola anglesa (I).
I) Canvis en l’estructura de la propietat:
els cercaments (enclosures)
S’obliga a cercar, per llei,
els antics openfields i comunals
→ propietat privada
Conseqüències
Major inversió dels
grans propietaris
Augment dels
beneficis
Més demanda
Més inversió
Augment de la
productivitat
Els xicotets propietaris perden
terres i comunals
Jornalers Fàbriques
(ciutat)
Indústria a domicili

10. Abans de les
enclosures Després de
les enclosures

11. Abans de les
enclosures
Després de
les enclosures

12. MIDDLETON, J. (1798): View of the agriculture of Middlexex
Cercamientos. Son tales y tantos los beneficios y ventajas que se podrían derivar de un total cercamientoCercamientos. Son tales y tantos los beneficios y ventajas que se podrían derivar de un total cercamiento
de lasde las common landscommon lands [tierras comunales] que me es imposible describirlos o enumerarlos. Daría la oportunidad[tierras comunales] que me es imposible describirlos o enumerarlos. Daría la oportunidad
de separar las tierras áridas de las húmedas, la de desecar estas últimas, la de abonar las zonas agotadas, y todode separar las tierras áridas de las húmedas, la de desecar estas últimas, la de abonar las zonas agotadas, y todo
ello podría producir inestimables resultados: el nuevo ordenamiento permitiría con la ayuda de hábiles ganaderos,ello podría producir inestimables resultados: el nuevo ordenamiento permitiría con la ayuda de hábiles ganaderos,
la cría de ovinos y de bovinos de raza mucho mejor que las que se ven habitualmente en estas zonas, en dondela cría de ovinos y de bovinos de raza mucho mejor que las que se ven habitualmente en estas zonas, en donde
hay animales miserables y medio muertos de hambre. Teniendo el ganado en zonas cercadas se conseguiríahay animales miserables y medio muertos de hambre. Teniendo el ganado en zonas cercadas se conseguiría
mantener un número mayor con una misma cantidad de alimento [...]mantener un número mayor con una misma cantidad de alimento [...]
Hay que señalar también que el sistema de lasHay que señalar también que el sistema de las common landscommon lands nunca ha aportado nada a la solución delnunca ha aportado nada a la solución del
problema del empleo. Y que apenas se hiciera un cercamiento, la situación se transformaría positivamente, y unaproblema del empleo. Y que apenas se hiciera un cercamiento, la situación se transformaría positivamente, y una
desolada tierra incultivada se convertiría en la más risueña de las zonas. Actividades y trabajos de toda índoledesolada tierra incultivada se convertiría en la más risueña de las zonas. Actividades y trabajos de toda índole
se desarrollarían en esos lugares. El que quisiera contribuir a esa empresa encontraría una gran cantidad de ocasionese desarrollarían en esos lugares. El que quisiera contribuir a esa empresa encontraría una gran cantidad de ocasione
de trabajo: excavar fosas y canales de desagüe, construir terraplenes y vallas, plantar setos y árboles; los fabricantesde trabajo: excavar fosas y canales de desagüe, construir terraplenes y vallas, plantar setos y árboles; los fabricantes
de carros, los carpinteros, los herreros y demás artesanos del campo no tendrían que quedarse con los brazosde carros, los carpinteros, los herreros y demás artesanos del campo no tendrían que quedarse con los brazos
cruzados pues habría muchos trabajo para ellos en la construcción de factorías y de sus respectivos anexos, ycruzados pues habría muchos trabajo para ellos en la construcción de factorías y de sus respectivos anexos, y
en la proyección y construcción de caminos, puentes, cercados, etc. Pocos años después, una vez organizado elen la proyección y construcción de caminos, puentes, cercados, etc. Pocos años después, una vez organizado el
sistema agrícola regular, se podría alimentar y dar trabajo a una población notablemente aumentada.sistema agrícola regular, se podría alimentar y dar trabajo a una población notablemente aumentada.
En defensa de les enclosuresEn defensa de les enclosures

13. 1.2.-1.2.- La revolució agrícola anglesa (II)La revolució agrícola anglesa (II)..
II)Canvis en el sistema de conreu: rotació quadriennal (Norfolk)
Fi del guaret
Augment de la producció
i la productivitat
Més menjar
Augment de
la població
Més menjar
per al ramat
Més ramat
Més fem
III)Millora en les tècniques agrícoles: nous mètodes de sembrada,
noves eines i màquines, nous cultius (creïlla, dacsa) i guano

14. AradesArades
 Introducció de màquines novesIntroducció de màquines noves
 Introducció de nous mètodes de sembradaIntroducció de nous mètodes de sembrada
 Jethro TullJethro Tull (sembrar en fileres)(sembrar en fileres)
 Noves einesNoves eines  arada de Rotherhamarada de Rotherham
(1730, de forma triangular i podia ser(1730, de forma triangular i podia ser
estirada per dos animals, envers dels 4 o 6estirada per dos animals, envers dels 4 o 6
dels d’abans), trilladores mecàniques...dels d’abans), trilladores mecàniques...
Sembradora Jethro TullSembradora Jethro Tull

15. 1.2.-1.2.- La revolució agrícola anglesa (III).La revolució agrícola anglesa (III).
Aportacions de la revolució agrícola a la R.I.
Aliments per
a satisfer
demanda
interna
Mà d’obra
barata
Mercat on
s’intercanvien
productes
agrícoles per
industrials
Capitals
per a inversió
posterior

16. 1.3.-El sistema fabril.1.3.-El sistema fabril.
Els gremis, en decadència
Causes Competència del domestic system
Competència de les manufactures
El sistema domèstic
Proletarització dels
camperols
Augment demogràfic
Noves relacions socials
de producció capitalistes
Noves tècniques
de gestió
Capitals
Destrucció dels
gremis
Nova organització de
la producció
Les primeres fàbriques
Fins 1780, destacaven:

17. BALDÓ, M. (1993): La revolución industrial, Madrid, Síntesis, p. 92.
El putting out system o industria a domicilio es el sistema de producción de manufacturas mediante el cual
un comerciante-empresario distribuye por uno o varios pueblos materia prima que se encargan de manufacturar en sus
casas diversos vecinos de dichos pueblos, a cambio de pagárseles el trabajo (generalmente, a tanto por pieza producida).
Las modalidades del putting out son inmensas: podía ser y de hecho era con frecuencia, un trabajo estacional en el que
se empleaban los miembros de la familia campesina. En este caso, dicha familia combinaba el trabajo agrícola -como
jornalero, o como dueño de tierras aún no cercadas- con la industria. Podía ser sin embargo, un trabajo permanente
para varios miembros de la familia campesina.
En resumen, con los cercamientos, muchos campesinos británicos se quedaron sin tierras (se proletizaron) y se
vieron empujados a trabajar en la industria a domicilio [...] Otra causa que influyó en su desarrollo fue el crecimiento
de la población. A más población, más vecinos susceptibles de trabajar en el putting out. Los ingresos que aportaba
este trabajo les permitía tener más hijos, o mejor dicho, que más hijos alcanzasen la edad adulta. Pero la mayoría de
ellos no tendrían nada que heredar ni podrían aprovechar las tierras comunales ya que se estaban cercando. Todo ello
condujo a un aumento del número de proletarios.

19. Què és una fàbrica?Què és una fàbrica?
 Una entitat que concentra tot el procésUna entitat que concentra tot el procés
productiu de fabricació d’una mercaderiaproductiu de fabricació d’una mercaderia
en un recinte tancat. Ací, el capitalistaen un recinte tancat. Ací, el capitalista
inverteix en maquinària (moguda per unainverteix en maquinària (moguda per una
energia, ara el carbó) , determinadesenergia, ara el carbó) , determinades
matèries primeres i contracta mà d’obramatèries primeres i contracta mà d’obra
(desposseïda ) que s’especialitza en unes(desposseïda ) que s’especialitza en unes
poques feines (divisió del treball) i rep unpoques feines (divisió del treball) i rep un
salari pel seu treball. El producte final essalari pel seu treball. El producte final es
dirigeix al mercat.dirigeix al mercat.

20. El sistema fabril (II). Què és?El sistema fabril (II). Què és?
La invenció de màquines és, alhora, conseqüència de tot el que hem vist
i causa de la R.I.: potencia i accelera els canvis que havien començat.
CARACTERÍSTIQUES de la fàbrica
Més inversió
Més mà d’obra
Producció concentrada i abundant
Major productivitat
Augment dels beneficis
Ús de noves formes d’energia (carbó)
Variades i noves formes d’aplicació
Matèries primeres:
cotó, ferro,...
Transport: ferrocarril,...
L’exemple de la
Màquina de vapor
de Boulton i Watt (1769)

23. Com és i com funciona
la màquina de vapor

24. LaLa màquina de vapormàquina de vapor va ser el primer dispositiu mitjançant el qual es vava ser el primer dispositiu mitjançant el qual es va
poder transformar el calor en energia mecànica amb resultatspoder transformar el calor en energia mecànica amb resultats
satisfactoris. L'energia procedent de la combustió del carbó transmesa asatisfactoris. L'energia procedent de la combustió del carbó transmesa a
l'aigua continguda en una caldera pot produir vapor a alta pressió, l'energial'aigua continguda en una caldera pot produir vapor a alta pressió, l'energia
es transforma parcialment en energia mecànica i és capaç d'accionar unaes transforma parcialment en energia mecànica i és capaç d'accionar una
màquina o un generador elèctric .màquina o un generador elèctric .

25. El sistema fabril (III) . El tèxtil.El sistema fabril (III) . El tèxtil.
El sector del cotó (tèxtil) és el primer en aplicar les innovacions: motor del canvi
CAUSES
Prohibició d’importar teixits d’Àsia (Índia)
Erosió de les reglamentacions gremials
Existència de grans latifundis cotoners
a EUA amb mà d’obra esclava
Cotó barat
d’Índia i EUA
(colònies)
Innovacions tècniques (màquines)
LES MÀQUINES
Llençadora volant (teixit)
Spinning jenny, mule jenny
i waterframe (filat)
Teler mecànic (teixit)

26. Per què es va imposar la fàbrica en elPer què es va imposar la fàbrica en el
tèxtil?tèxtil?
 la necessitat de trobar un recinte on treballar ambla necessitat de trobar un recinte on treballar amb
les màquines, però tambéles màquines, però també cal tenir altres factorscal tenir altres factors
molt importants:molt importants:
 *una demanda en expansió*una demanda en expansió (interior i exterior) (el(interior i exterior) (el
paper del mercat interior i exteriorpaper del mercat interior i exterior
 **la competència entre les empresesla competència entre les empreses;;
 *d’aquesta manera*d’aquesta manera es controlava millor alses controlava millor als
treballadorstreballadors, sotmetent-los a un horari i una dura, sotmetent-los a un horari i una dura
disciplina de treball (cosa desconeguda finsdisciplina de treball (cosa desconeguda fins
aleshores)aleshores)

27. Nous i antics sistemes deNous i antics sistemes de
produccióproducció
Filadores,
Domestic System
Sistema fabril
(Factory system)

28. Spinning-jenny, d’Spinning-jenny, d’
HargreavesHargreaves
Water-frame, d’Water-frame, d’
ArkwrightArkwright
Mule-jenny, de CromptonMule-jenny, de Crompton

29. El sistema fabril (IV)El sistema fabril (IV)
El tèxtilEl tèxtil ..
CONSEQÜÈNCIES
Reducció de costos
Fort augment de la
productivitat (i producció)
Baixada de preus
Producte de qualitat
Ningú pot competir amb
els teixits de cotó britànics
La producció s’orienta al mercat exterior (colònies i mercat mundial)
i interior (creixement de la població cada vegada més dependent del
mercat)

30. BAINES, E. (1835): Historia de la manufactura del algodón en Gran Bretaña
Un tejedor manual muy bueno, de 25 a 30 años de edad, podía tejer por semana
dos piezas de nueve octavos de tela de camisa, de 24 yardas de longitud cada
una, y de una trama de cien hilos por pulgada(...).
En 1823 un tejedor de 15 años que atendiera dos telares mecánicos, podía
tejer siete piezas semejantes en una semana.
En 1826, un tejedor de 15 años, al frente de los telares mecánicos, podía hilar
por semana doce piezas semejantes, y algunos podían hacer hasta quince.
En 1833 un tejedor de 15 a 20 años, ayudado por una niña de unos doce,
al frente de cuatro telares mecánicos, podía hilar en una semana dieciocho
piezas de este tipo, y algunos podían llegar hasta 20.

32. El sector fabril.(V):El sector fabril.(V):
el ferro (I)el ferro (I)..
CAUSES del
creixement
Augment de la demanda de ferro (màquines, ferrocarril)
Innovacions tecnològiques
Ús del carbó de coc (forn Darby)
Mètode de pudelació i laminació de Cort
Convertidor Bessemer (1856)
CONSEQÜÈNCIES
Fort augment de la productivitat (i producció)
Major qualitat
Millors màquines i mitjans de transport
Necessitat de grans capitals Societats Anònimes o per accions

34. El sistema fabril (VI):El sistema fabril (VI):
el ferro (II)el ferro (II)..

35. Les millores en el transportLes millores en el transport i el ferrocarrili el ferrocarril
 Transport terrestre: millores en el pavimentTransport terrestre: millores en el paviment →→ reducció en elsreducció en els
temps de desplaçament.temps de desplaçament.
 Transport marítim molt important, però depèn del vent.Transport marítim molt important, però depèn del vent.
 Construcció de canals fluvials: requereixen molta mà d’obra,Construcció de canals fluvials: requereixen molta mà d’obra,
invents i capitals (S.A.) i proporcionen beneficis (capitals) iinvents i capitals (S.A.) i proporcionen beneficis (capitals) i
transport ràpid.transport ràpid.

36. 1.4.-El ferrocarril1.4.-El ferrocarril..
Stephenson aplica la força del vapor a la
locomotora: Rocket, 1829.
AVANTATGES
Rapidesa
Seguretat
Menor cost
↑ demanda de carbó, ferro i acer (siderúrgia)
↑ inversió de capitals (societats per accions)
Creixement
molt ràpid

40. Per què es va construir tan ràpidament elPer què es va construir tan ràpidament el
ferrocarril?ferrocarril?
 Cal insistir en lesCal insistir en les grans quantitats de capital acumulades engrans quantitats de capital acumulades en
els anys anteriors i que no trobaven més eixida que laels anys anteriors i que no trobaven més eixida que la
inversió en el deute públicinversió en el deute públic. Apareixia, ara,. Apareixia, ara, una oportunitatuna oportunitat
única per a la inversió i el resultat final va ser una inversióúnica per a la inversió i el resultat final va ser una inversió
irracional i temerariairracional i temeraria perquè moltes línies erenperquè moltes línies eren
innecessàries, però, en tot casinnecessàries, però, en tot cas va proporcionar un mitjàva proporcionar un mitjà
idoni per a estimular el creixement econòmic general i enidoni per a estimular el creixement econòmic general i en
particular a la indústria siderúrgica i a les mines de carbó,particular a la indústria siderúrgica i a les mines de carbó,
però també va traure molta gent del camp (èxode rural)però també va traure molta gent del camp (èxode rural)
per a treballar en les noves indústries.per a treballar en les noves indústries.
 *A més, un cop construït el ferrocarril anglés,*A més, un cop construït el ferrocarril anglés, l’eufòria nol’eufòria no
s’esgotà perquè altres països europeus i no europeuss’esgotà perquè altres països europeus i no europeus
necessitaven la tècnica, el capital i l’experièncianecessitaven la tècnica, el capital i l’experiència (angleses).(angleses).

41. El finançament del tèxtilEl finançament del tèxtil
 *D’una banda, els*D’una banda, els capitals acumulats gràcies alcapitals acumulats gràcies al
comerç ultramarícomerç ultramarí;;
 *D’altra,*D’altra, l’autofinançament de la mateixal’autofinançament de la mateixa
indústria tèxtil. Es a dir, capital procedent de lesindústria tèxtil. Es a dir, capital procedent de les
empreses agrícoles i de l’evolució de les antiguesempreses agrícoles i de l’evolució de les antigues
activitats industrialsactivitats industrials (es a dir, autofinançament).(es a dir, autofinançament).
AAleshores, els marges de benefici arribaven al 30 ileshores, els marges de benefici arribaven al 30 i
al 40% i el cost de la maquinària era bastantal 40% i el cost de la maquinària era bastant
reduït, a diferència del que ocorrerà en la segonareduït, a diferència del que ocorrerà en la segona
fase de la Revolució Industrial, la de l’automòbil,fase de la Revolució Industrial, la de l’automòbil,
l’electricitat.l’electricitat.

42. El finançament de la siderúrgia i el ferrocarril.El finançament de la siderúrgia i el ferrocarril.
Les noves indústries (mineria, siderúrgia, ferrocarril) necessiten inversions (capital)
SOCIETATS
ANÒNIMES
BANCA
L’aconsegueixen amb
ACCIONS
BORSA
Divideixen
el capital en
Que venen i
compren en
És fonamental per finançar a les empreses
Controla a les empreses
Bancs de dipòsit
(estalvis i préstecs)
Bancs d’inversió
(compra d’accions)
a través de
Paper dels bancs
Finançar
(préstecs)
Facilitar
transaccions
Facilitar
intercanvis

43. LA INDUSTRIALITZACIÓ DEL CONTINENT (I)LA INDUSTRIALITZACIÓ DEL CONTINENT (I)..
Diferents velocitats d’industrialització
Més ràpida Lenta i limitada
Bèlgica
França
Alemanya
Zones
d’EUA
Nord: Suècia i
Dinamarca
Mediterrani:
Piemont i Catalunya
Àustria: Bohè-
mia i Moràvia
Est: zones de
Rússia
Japó
Industrialització: expansió dels canvis introduïts per la R.I. per tot el món

46. El paper del mercat interior i exteriorEl paper del mercat interior i exterior
Comerç triangular (colonial)
Anglaterra
ÀfricaAmèrica (EUA)
Manufactures
Esclaus (i manuf.)
Matèries
primeres
(cotó)
Aportacions a la R.I.
Mercats
Matèries
primeres
Capitals

47. 2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA
REVOLUCIÓ INDUSTRIALREVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LIBERALISME ECONÒMIC I CAPITALISMELIBERALISME ECONÒMIC I CAPITALISME..
0 Conseqüències de caràcter general.0 Conseqüències de caràcter general.
2.1.- El liberalisme econòmic.2.1.- El liberalisme econòmic.
2.2.- El funcionament del capitalisme industrial.2.2.- El funcionament del capitalisme industrial.
2.3.- El proteccionisme i el lliure canvi.2.3.- El proteccionisme i el lliure canvi.
2.4.- La societat de classes.2.4.- La societat de classes.

48. 0 Conseqüències generals0 Conseqüències generals..
Divisió social entre burgesia i proletariat Lluita de classes
Divisió del món en dos blocs
Països on arranca R.Ind
Països agràris
Les diferències no
paren de créixer.
El sector secundari supera en importància al sector primari
Competència entre els països industrialitzats per fer-se
amb colònies (matèries primeres i mercats reservats)
Iª Guerra Mundial
Fort creixement de la població mundial
Disminució de la població rural (èxode rural) Urbanització
Desenvolupament del comerç, transport i comunicacions Mercat mundial
Fort creixement econòmic als països industrials, però a costa del
proletariat d’aquests països i dels països subdesenvolupats
La burgesia com
a gran beneficiada

49. 2.1.-2.1.- El liberalisme econòmicEl liberalisme econòmic..
ADAM SMITH Escriu La Riquesa de les Nacions (1776)
Societat formada per individus, no per estaments ni classes.
L’egoisme individual com a motor de l’economia
La suma dels egoismes individuals equilibra el mercat (oferta i
demanda s’autoregulen en el preu) i suposa el bé comú (mà invisible)
Els estats no han d’intervindre en l’economia
DAVID RICARDO Llei de bronze dels salaris: al treballador se
li paga el mínim necessari per a subsistir
ROBERT MALTHUS
La població creix més ràpid que els
recursos i tots dos es regulen entre ells
Reduir la natalitat
Augmentar la
mortalitat
opcions

52. 2.2.-2.2.- El funcionament del capitalisme industrialEl funcionament del capitalisme industrial..
BURGÉS
PROLETARI
Posseeix els mitjans de producció (capital)
Posseeix la força de treball (treball)
Força de
treball
Salari
Separació definitiva i enfrontament entre capital i treball.
El salari sempre és inferior
al valor del treball del proletari
Plusvàlua: diferència entre
el valor del treball i el salari
Benefici
Lluita de classes
Fàbriques i màquines substitueixen a tallers i ferramentes
Autoregulació dels mercats (llei de l’oferta i la demanda)
Crisis de sobreproducció (stocks) Sols sobreviuen els més forts
↑ oferta → ↓ preus
↓ oferta → ↑ preus
↑ demanda → ↑ preus
↓ demanda → ↓ preus

55. TREBALL PAGAT
AL TREBALLADOR
TREBALL NO
PAGAT
→ PLUSVÀLUA
VALOR TOTAL DEL PRODUCTE

56. 2.3.-2.3.- El proteccionisme i el lliure canviEl proteccionisme i el lliure canvi..
Dues polítiques
econòmiques
Lliure canvi
Proteccionisme
El practica Gran Bretanya: és el més fort
i el que més barat pot produir.
Propugna el lliure comerç entre els països,
sense pagar aranzels
El practiquen la resta d’Europa i Estats Units
Imposen aranzels als productes estrangers
per protegir la indústria pròpia

58. 2.4-La societat de classes2.4-La societat de classes
 La societat de classes.La societat de classes.
 El procés d’urbanització i la segregació urbana.El procés d’urbanització i la segregació urbana.

59. La societat de classesLa societat de classes
 Les transformacions socials i econòmiques generaren unLes transformacions socials i econòmiques generaren un
nou tipus de societat, ben diferent del de l’Antic Règim.nou tipus de societat, ben diferent del de l’Antic Règim.
 En la societat de classes existeix una clara separació entreEn la societat de classes existeix una clara separació entre
el propietari dels mitjans de producció i el treballador queel propietari dels mitjans de producció i el treballador que
viu del seu salari.viu del seu salari.
 Evidentment, pel mig, hi ha un grapat de situacionsEvidentment, pel mig, hi ha un grapat de situacions
intermèdies (gent que treballa pel seu compte, etc); però enintermèdies (gent que treballa pel seu compte, etc); però en
qualsevol casqualsevol cas allò fonamental és que la societatallò fonamental és que la societat
s’organitza a partir de criteris materials, coms’organitza a partir de criteris materials, com
ara els béns, les propietats, els diners i no elara els béns, les propietats, els diners i no el
llinatge, els títols i/o els privilegisllinatge, els títols i/o els privilegis..

60. La societat de classes.La societat de classes.
Significa una separació entre el propietari dels mitjans de
Producció i el treballador assalariat (desposseït)
Els nous proletaris venen la seua força de treball a canvi
d’un salari (capitalisme)

61. El domini de la burgesiaEl domini de la burgesia..
 Nova divisió social en dos classes segons la possessió dels mitjans deNova divisió social en dos classes segons la possessió dels mitjans de
producció: burgesia i proletariat.producció: burgesia i proletariat.
 La burgesia és la nova classe dominant: economia, societat, política iLa burgesia és la nova classe dominant: economia, societat, política i
cultura estan controlades per ella.cultura estan controlades per ella.
 Té el poder econòmic.Té el poder econòmic.
 Controla la política: pressions, sufragiControla la política: pressions, sufragi
censatari, finançament de partits,censatari, finançament de partits,
suborns i comissions,...suborns i comissions,...
 Implanta els seus valors: propietat privada, treball, estalvi, triomfImplanta els seus valors: propietat privada, treball, estalvi, triomf
individual,...individual,...
 Té accés a l’ensenyament i les elits culturals i científiques.Té accés a l’ensenyament i les elits culturals i científiques.
 Nou model familiar: família nuclear i casa familiar.Nou model familiar: família nuclear i casa familiar.
 Formes d’oci: òpera, teatre, salons, festes privades,...Formes d’oci: òpera, teatre, salons, festes privades,...
 La classe mitjana que comença a nàixer tendeix a imitar l’estil de vidaLa classe mitjana que comença a nàixer tendeix a imitar l’estil de vida
burgés.burgés.

62. HOBSBAWM, E.J. (1981): La era del capitalismo, Madrid, Guadarrama, pp. 358 y 362.
¿Qué queremos decir al hablar de la «burguesía» como clase en este período? [...] En el plano económico,
la quintaesencia del burgués era el «capitalista», es decir, el receptor de un ingreso derivado del mismo, el
empresario productor de beneficios o todo esto a la vez. Y de hecho, en este período el «burgués» característico
o el miembro de una clase media tenía poco que ver con aquellas personas que no encajasen en una de estas
casillas. En 1848, las 150 familias principales de Burdeos comprendían noventa hombres de negocios
(comerciantes, banqueros, propietarios de tiendas, etc., aunque en esta ciudad escaseaban los industriales),
cuarenta y cinco propietarios y rentistas y quince miembros de profesiones liberales (...)
Entre las principales características de la burguesía como clase hay que resaltar que se trataba de un grupo
de personas con poder e influencia independientes del poder y la influencia derivadas del nacimiento y del
status tradicionales. Para pertenecer a ella se tenía que ser «alguien», es decir, ser una persona que contase
como individuo, gracias a su fortuna, a su capacidad para mandar a otros hombres o, al menos, para
influenciarlos. De ahí que la política clásica burguesa fuera distinta. Por ejemplo, el recurso clásico del burgués
en apuros o con motivos de queja, fue ejercer o solicitar las influencias individuales: hablar con el alcalde,
con el diputado, con el ministro, con el antiguo compañero de escuela o colegio, con el pariente, o tener
contactos de negocios.

63. HOBSBAWM, E.J. (1981): La era del capitalismo, Madrid, Guadarrama,
En este período la política burguesa estaba dirigida, en gran medida, por burgueses en activo o retirados.
Así, en la segunda mitad del siglo XIX, entre un 25 y un 40 % de los miembros del Consejo Federal Suizo
eran empresarios y rentistas. Entre un 15 y un 25 % eran miembros en activo de profesiones liberales, por
ejemplo, abogados [...]
Entre un 20 y un 30 % eran profesionales con categoría de «figuras públicas»
(prefectos, jueces rurales y otros magistrados).
A mediados del siglo, el partido liberal contaba en la Cámara belga con un 83 % de miembros burgueses,
el 16 % de esos miembros eran negociantes, otro 16 % propietarios, el 15 % rentistas, el 18 % administradores
profesionales y el 42 % restante pertenecían a profesiones liberales, por ejemplo, abogados y algunos médicos.

64. La condició obreraLa condició obrera..
 Els obrers o proletaris com a grup desfavorit i explotat.Els obrers o proletaris com a grup desfavorit i explotat.
 Pèssimes condicions de treball: salaris molt baixos, jornadesPèssimes condicions de treball: salaris molt baixos, jornades
molt llargues, càstigs, cap seguretat,...molt llargues, càstigs, cap seguretat,...
 Situació més greu en el cas de les dones i els xiquets.Situació més greu en el cas de les dones i els xiquets.
 Ínfimes condicions de vida: habitatges menuts i insalubres,Ínfimes condicions de vida: habitatges menuts i insalubres,
mala alimentació, escassa higiene, nul·la sanitat,...mala alimentació, escassa higiene, nul·la sanitat,...
 Baixa esperança de vida.Baixa esperança de vida.

72. Les dones en la societat industrialLes dones en la societat industrial..
Divisió en:
Esfera privada per a les dones (cura de la casa, l’home i els fills)
Esfera pública per als homes (negocis, cultura, política,...)
Les dones no tenien drets polítics i depenien del pare o marit legalment
Dones de classe alta i mitjana: no treballaven, solien tindre servei domèstic
i rebien una educació orientada a la cura dels fills, l’home i la casa
Dones camperoles: compaginaven la feina al camp amb les tasques domèstiques
Dones obreres: llargues jornades de treball amb salaris molt baixos
(tèxtil i servei domèstic fonamentalment) i, a més, havien de cuidar la casa i els fills

75. El procés d’urbanització i la segregació urbanaEl procés d’urbanització i la segregació urbana..
Urbanització: fort creixement de
les ciutats (èxode rural)
El problema de la segregació social:
barris burgesos i barris proletaris.