8. Índex Modernisme
Modernisme ondulant
Bèlgica
- Víctor Horta: Casa Tassel, Casa Solvay, Casa del poble
- Henry Van de Velde: Casa Van de Velde, tenda Bin (Art
Nouveau)
França
- Héctor Guimard: Castel Beranguer, les estacions de metro
Modernisme geomètric
Gran Bretanya
- Charles R. Mackintosh: Salons de té, Escola Art Glasgow
Àustria
- Otto Wagner: Metropolità de Viena, Estacions, Casa Majòlica,
Caixa d’Estalvis
- Olbrich: Edifici Seccesió
- Hoffmann: Palau Stoclet
Modernisme català i mallorquí
Lluís Domènech i Montaner: Editorial Montaner i Simón, Cafè-
restaurant de l’Exposició Universal de Barcelona, Hospital de
Sant Pau, Palau de la Música, Casa de Lleó Morera, Gran Hotel
Palma
Josep Puig i Cadafalch: Casa Ametller, Casa Martí
Antoni Gaudí i Cornet: Faroles Plaça Reial, Casa Vicens, Finca i
Palau Güell, Parc Güell, Sagrada Família, Casa Batlló i Casa Milà
(La Pedrera), Convent de les Teresianes (Barna), Palau episcopal
Astorga, Casa Botins Lleó, El Capricho Cantàbria, Reforma Seu
Palma, Monestir LLuc
9. Europa a finals del segle XIX.
Explosió de llibertat.
Ruptura amb els estils dominants.
Es desenvolupa en tres ciutats, principalment.
Brussel·les.
Viena.
Barcelona.
10. Inspiració en la naturalesa.
Tendència a l’ús d’imatges femenines.
Preferència de l’ornamentació curvilínia.
Gran preocupació por fusionar la vida
quotidiana amb l’art.
11. Bèlgica: Victor Horta
França: Hector Guimard
Viena: Otto Wagner
Barcelona: Antoni Gaudí i Cornet
13. A meitat del segle XIX sorgeix un corrent
crític cap a la deshumanització que comporta
la difusió de la indústria moderna i dels
seus mètodes de treball.
Es tracta d’una certa utopia social que cerca
retrobar els valors humans de la feina ben
feta i de la solidaritat entre els homes.
14. Aquestos plantejaments són els que animen als pintors prerafaelistes i també el
moviment Art & Crafts (Arts i Oficis).
DANTE GABRIEL ROSSETTI
(1828-1882)
MILLAIS,
OFÈLIA MORTA
15. Arts & Crafts: Moviment artístic que va aparèixer a
Gran Bretanya en el segle XIX impulsat per
William Morris (1834-1896) i que pretenia una
recuperació de l’artesania en la producció
d’objectes decoratius i mobles, molt lligat a les
formes naturals, i va esdevenir un antecedent del
modernisme, pel que fa a la integració de
l’arquitectura i el disseny dels objectes, així com la
recuperació de la creativitat artística com a valor
propi de l’arquitectura.
16. Malgrat les idees socialistes de Morris, el resultat fou
uns objectes refinats, que pel seu elevat cost només eren
a l’abast de les minories acomodades. El model
d’habitatge d’aquest moviment és la casa rural senzilla,
basada en la concepció idealitzada de la casa medieval.
18. Característiques del Modernisme:
Moviment sobretot esteticista i integrador de totes les arts.
Intenta superar la bella antítesi entre arts majors i menors = ceràmica i mobiliari
igual d’importants que arquitectura.
Caire nacionalista = expressió artística de la nova burgesia urbana, malgrat el
caire internacional.
Utilitzen nous materials fins a les darreres conseqüències = aprofiten totes les
seves possibilitats expressives.
No copien el repertori clàssic (columnes, frontons...) = troben la inspiració en les
formes i processos de la natura, tan pel que fa a la planta, com a l’ornamentació.
L’edifici és un organisme viu... = decoració orgànica i predomini de línies corbes.
A Catalunya té una certa tradició gòtica.
19. Entre 1890 i 1910 es produeix aquest moviment artístic internacional denominat
MODERNISME, neix a Bèlgica i s’estén ràpidament per Europa occidental; la
ràpida difusió li dóna a l’estil una unitat teòrica, però la llibertat creativa que
preconitza va afavorir les variants nacionals i, fins i tot, estils personals, rep
diferents noms segons el país, i podem distingir dues tendències en el
modernisme europeu:
Modernisme ondulant.
Modernisme geomètric.
20. Dues tendències en el modernisme europeu:
Modernisme ondulant. Cerca referències historicistes, gòtiques sobretot, i
posa èmfasi en l’expressivitat i emotivitat de les seves creacions (Bèlgica,
França i Espanya).
Modernisme geomètric. Predomina la línia recta i la composició
planimètrica, que enllaça directament amb els arquitectes i dissenyadors del
funcionalisme (Anglaterra i Àustria).
Charles Rennie Mackintosh,
Academia de arte de Glasgow
21. NOMS:
Espanya: Modernisme.
França i Bèlgica: Art Nouveau.
Àustria: Sezession.
Anglaterra: Modern Style.
Alemanya: Jugendstil.
26. VÍCTOR HORTA
ESCALA CARRER
PAUL EMILE , BRUSSEL·LES
Víctor Horta és una figura clau del
moviment, explota les possibilitats
decoratives del ferro i corba els
elements estructurals com si fossin
tiges vegetals i ones marines.
Casa Tassel (1892-1893)
28. CASA TASSEL (1892-
1893). VÍCTOR HORTA
(FAÇANA). PATRIMONI
HUMANITAT. UNESCO,
2000.
Víctor Horta l’any 1892 va
començar la Casa Tassel, que ja
conté els elements fonamentals
de l’estil.
29. CASA TASSEL (1892-1893). VÍCTOR HORTA (FAÇANA).
PATRIMONI HUMANITAT. UNESCO, 2000.
Es pot considerar modernista pel
següents motius:
1r) Per la llibertat en la distribució
interior.
2n) Rebuig dels passadissos, les
habitacions en filera i gust per les fonts
lluminoses.
3r) La primacia que adquireix el ferro
que s’usa també en la decoració i la
línia corba i ondulant.
La façana consta de tres carrers, i en
el central es situa un mirador de
cristall que sobresurt i dóna certa
sinuositat.
30. CASA TASSEL (1892-1893). VÍCTOR HORTA (FAÇANA).
PATRIMONI HUMANITAT. UNESCO, 2000.
La façana consta de tres carrers, i en el central se situa un mirador de cristall
que sobresurt i dóna certa sinuositat.
31. CASA TASSEL (1892-1893). VÍCTOR HORTA
(ESCALES)
Modernista per:
1r) Per la llibertat en la distribució interior.
32. CASA TASSEL (1892-1893). VÍCTOR HORTA
(INTERIOR I EXTERIOR)
Modernista per:
2n) Rebuig dels passadissos,
les habitacions en filera i gust per
les fonts lluminoses.
33. CASA TASSEL (1892-1893). VÍCTOR HORTA (INTERIOR)
Modernista per:
3r) La primacia que adquireix el ferro que s’usa també en la decoració i la línia
corba i ondulant.
41. Es va construir per al Partit Socialista Belga, per què celebressin les seves
reunions. És la seva obra més ambiciosa.
Casa del Poble (Brussel·les, 1899)
42. CASA DEL POBLE.
VÍCTOR HORTA
(FAÇANA).
BRUSSEL·LES. 1899.
Tenia una ampla façana corba de
ferro i cristall, que responia al
plantejament modern del mur
cortina, però el que més destaca
és el saló d’actes amb bigues
corbes i suports inclinats.
50. Henry Van de Velde
Casa de Van de Velde
És un edifici de tres cossos acabats en
tres teulades que recorden les cases
noruegues.
Ho va dissenyar tot per a aquesta casa:
les làmpades, les cortines, els mobles…
(art total).
55. Henry Van de Velde
L’Art Nouveau
Era el nom de la tenda d’un comerciant,
anomenat Sr. Bing, a qui Van de Velde li
va decorar el seu establiment. Més tard
aquest nom seria el que utilitzaria aquest
moviment en França i Bèlgica.
HENRY
VAN DE VELDE
65. ESTACIÓ DE METRO DEL BARRI DE MONTMARTRE
(1902). HÉCTOR GUIMARD
Héctor Guimard (1867-1942)
Les estacions
En va realitzar unes 83, en les quals utilitzava el ferro i el cristall, i on les
faroles pareixen sorgir allà d’alt, de les tiges metàl·lics del ferro com capolls
de flors imaginaris, en elles va unir l’art i la tècnica.
71. Dades de l’obra:
Una de les boques de metro que ornamentaren les ciutats modernistes.
Característiques que les situen en aquestes moviment:
Les entrades de metro dissenyades pel modernisme són un clar
exponent de l’afany de l’època per transformar la vida quotidiana en art.
Dotada d’una composició de formes corbes i molt cridaneres al mateix
temps que respon, totalment, a la funció de boca de metro.
Comentari:
Resulta fascinant i d’un gran encant trobar-se art en caminar pels
carrers, realitzant una activitat tan quotidiana com pujar al metro.
La idea que l’art es fusionés amb activitats i objectes quotidians és
realment admirable, donat que caminar pels carrers, amb edificis
totalment rectes i iguals, pot resultar monòton i fred, d’aquesta manera,
una activitat quotidiana esdevé una contemplació de la bellesa i, a la
vegada, un coneixement i gaudiment artístic.
73. CASTEL BERANGER. HÉCTOR GUIMARD.
Héctor Guimard (1867-1942)
Castel Beranger
Per aquest edifici ho va
dissenyar tot des del propi
edifici fins el més mínim detall
de l’interior. El vestíbul està
molt ornamentat
85. NOMS:
Espanya: Modernisme.
França i Bèlgica: Art Nouveau.
Àustria: Sezession.
Anglaterra: Modern Style.
Alemanya: Jugendstil.
86. Charles R. Mackinstosh (1868-1928).
Aquest escocès és el màxim exponent. Desenvolupa
un estil octogonal a base de combinar mòduls
de diferents mides.
CHARLES RENNIE
MACKINTOSH
87. THE WILLOW TEAROOMS SAUCHIEHALL STREET.
CHARLES RENNIE MACKINTOSH.
Charles R. Mackinstosh (1868-1928).
Salons de té
Que es caracteritzen per les línies rectes. Les
parets són de color blanc o marfil, i en aquests
salons va deixar palès l’elegància que pretenia.
88. THE WILLOW TEAROOMS SAUCHIEHALL STREET.
CHARLES RENNIE MACKINTOSH.
El saló de Luxe en The Willow Tearooms mostra el mobiliari i disseny interior de
Mackintosh i Margaret Macdonald.
89. ESCOLA D’ART DE GLASGOW (1897-1899).
CHARLES RENNIE MACKINTOSH.
Charles R. Mackinstosh (1868-1928).
Escola d’Arts de Glasgow
És la seva obra més
significativa.
En aquesta façana empra
el ferro, el cristall i la
pedra tradicional, i en el
seu interior predominen els
murs llisos.
La seva obra va influir en
l’arquitectura escolar.
Va utilitzar un solar en
forma d’ E, i en va saber
treure profit.
96. NOMS:
Espanya: Modernisme.
França i Bèlgica: Art Nouveau.
Àustria: Sezession.
Anglaterra: Modern Style.
Alemanya: Jugendstil.
97. OTTO WAGNER
Otto Wagner
Metropolità de Viena
Unit a les formes geomètriques va
construir una volta metàl·lica calada que
imita talls i fillastres en color daurat.
98. Otto Wagner
Estacions de metro, per exemple en
Karlsplatz, Viena
Les estructures són de metall. Són
edificis, abans de tot, pràctics i la
decoració li confereix categoria i luxe.
Destaquen les decoracions de gira-sols.
OTTO WAGNER
99. ESTACIÓ DE METRO EN KARLSPLATZ. VIENA.
OTTO WAGNER (influirà en el coronament de mig punt
dels Magatzems l’Àguila de Palma, devora Can Forteza).
100. L’ÀGUILA o MAGATZEMS ÀGUILA.
GASPAR BENNÀZAR I JAUME ALEÑAR
(3) L’Àguila o Magatzems Àguila = es troba devora de Can Forteza i és un obra
per a ús comercial dels magatzems. És una obra projectada per Gaspar
Bennàzar i Jaume Aleñar, recull elements modernistes de tendència vienesa.
102. 3) L’Àguila o Magatzems Àguila =
Té tres plantes.
Utilitza principalment una estructura
metàl·lica. És l’edifici on per primera
vegada es va utilitzar el ferro com
element estructurador, així com per a la
decoració.
També va emprar el vidre, així, el ferro
permet la instal·lació de grans vitralls.
Els balcons amb baranes de ferro
ondulades, produeixen dinamisme.
L’ÀGUILA o
MAGATZEMS ÀGUILA.
GASPAR BENNÀZAR I
JAUME ALEÑAR
103. (3) L’Àguila o Magatzems Àguila = La decoració es policroma amb maons
vermells que alternen amb blancs i verds.
L’ÀGUILA o MAGATZEMS ÀGUILA.
GASPAR BENNÀZAR I JAUME ALEÑAR
104. (3) L’Àguila o Magatzems Àguila = Destaca l’arc decorat per dins amb “trencadís”,
amb ceràmiques policromes i decoració vegetal i floral. Aquest motiu central de
l’edifici, amb l’arc de mig punt, el tractament i el coronament del conjunt recorda
l’estació de metro Karlplatz de Viena, projecte d’ Otto Wagner.
112. Otto Wagner
Casa Majólica
És una casa plurifamiliar on la decoració queda reduïda a les majòliques
(rajoles amb flors rosa i que reben, precisament, aquest nom perquè
procedeixen de Mallorca).
115. Otto Wagner
Caixa d’Estalvis
Destaca la volta vidrada que es reflecteix en el terra. Va projectar i construir
aquest edifici, a la vegada, bell i pràctic. Les columnes són d’acer inoxidable
(tubs de la calefacció).
OTTO
WAGNER
118. J. M. OLBRICH
Olbrich
Edifici Secessió
Li varen encarregar aquesta sala de
reunions, on va jugar amb els elements
cúbics, quadrats i circulars en la volta.
La decoració és escassa, cosa que fa que
destaqui la cúpula calada metàl·lica i
daurada de flors. L’arquitectura és molt
lliure: “a cada època el seu art, i a l’art
llibertat”. Destaca el vestíbul i una gran
sala. La distribució, també, és molt lliure,
cosa que permet moltes possibilitats dintre
de les exposicions.
126. JOSEF HOFFMANN
PALAU STOCLET
Hoffmann
Palau Stoclet
Li varen encarregar un industrial i
banquer i la seva muller. Les parets són
totalment llises, sense ornamentació,
únicament destaca la cúpula. Juga
amb diferents volums cúbics.
L’interior està decorat amb marbre i
pintures de Klimt.
129. Imatges: Google i Flickr
Assumpció Granero. www.slideshare.net
Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i
Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002.
Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.
SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura.
Edicions UIB. Palma (2002)
http://www.wikipediaenciclopedia libre
sapiens.ya.com
BIBLIOGRAFIA
