Presentació

1. Egipte
El llegat d’una gran cultura

2. Religió i creences egípcies

3. Mite de la
creació
deessa de l’aigua

4. Osiris
És el déu de l’ordre, de la
fertilitat i del més enllà.
És representat amb el
ceptre i el flagell.
Se’l representa com un animal poc especificat,
una espècie de gos amb cua corbada i orelles
retallades. Senyor de les terres estèrils, de les
tempestes, déu del mal i la violència.
Seth
Neftis
Isis
Divinitats egípcies

5. Osiris
flagell
ceptre
Divinitats egípcies
Isis
Harpòcrates
Fill d’Isis i
Osiris. De petit
s’anomena
Harpòcrates i
d’adult Horus.
És el déu de
l’ordre, de la
fertilitat i del més
enllà.
És representat
amb el ceptre i el
flagell.
Deessa de l’amor, de la
fecunditat, de l'alegria i de la
feminitat triomfant. Personifica
la màgia, la fidelitat en la parella
i a la gran mare. Simbolitza la
mare perfecta.
Se’l representa com un
animal poc especificat, una
espècie de gos amb cua
corbada i orelles retallades.
Senyor de les terres
estèrils, de les tempestes,
déu del mal i la violència.
Es representa com un
falcó o com a un home
amb cap de falcó.
Senyor del Cel. El faraó
era l’Horus vivent en la
terra. Déu de la reialesa.
Seth
Horus

6. Si el mort ha mentit, el
cor pesarà més i no
superarà la prova final.
El seu cor serà llançat a
la gran devoradora (cos
d’hipopòtam, cabellera de
lleó i cap de cocodril).
El difunt s’havia de disculpar dels pecats enumerats en
el “Llibre dels Morts” per poder salvar-se.
Thot (cap d’ibis), déu
de l’escriptura i la
saviesa,
apunta el resultat
judici d’Osiris
Anubis pesa el cor del
difunt davant a la ploma
de la Veritat.
Anubis
acompanya el
difunt.
Horus (cap de falcó)
el porta davant
d’Osiris.
Osiris, déu
dels morts i la
resurrecció
Tribunal diví
Ànima difunt
Ploma de Maat,
deessa. De la
veritat i la justícia.
Papirus d’Hunefer.
British Museum

7. Momificació
La vida després de la mort

8. Momificació
Era el camí per assolir l’eternitat
i era realitzada pels sacerdots
L'embalsamament d'un cos durava
aproximadament setanta dies
Es netejava
el cos i es
perfumava.
Es feia un tall en un dels costats
del cos mort per poder
extreure'n els òrgans interns.
Els òrgans interns es
momificaven per separat del cos
i es col·locaven al propi vas
canopi.
Després, un cop buit,
omplien el cos amb
farcellets de natró.
Es cobria el cadàver amb natró, i es
deixava què el suc que degotava el
cadàver caigués en un vas a mesura
que s'assecava el cos.
Quaranta dies després, es treia
el natró del cos; el cos sec i
arrugat es netejava amb
esponges i s'untava amb olis,
ungüents, espècies i resina.
Es farcien les òrbites oculars,
es tapaven els narius amb cera
i es cobrien amb làmines d'or
les ungles dels peus i de les
mans.
S'adornava amb joies d'or i
pedres precioses i
s'embolcallava el cos amb
llargues i estretes tires de lli;
entre les capes de bena es
ficaven amulets màgics
“uixebti ” (el que respon).
1
2
3
4
5
6

9. KA
Un bessó invisible de la persona
que representava la força vital.
Els braços alçats tenien la funció de
protegir el difunt de les forces
malignes.
BA
És l’ànima i es
representa
com un ocell
amb cop de
persona.
Segons les seves creences, quan una
persona moria, el seu BA i el seu KA,
continuaven vivint en íntima relació dins el
cos. El BA mantenia contacte amb la
família i els amics vius del mort. A la nit, el
BA tornava a la mòmia. El KA anava i venia
entre el cos i l'altre món, tot viatjant amb
una barca.
Ba i Ka

10. Anubis
Representat com un
home amb cap de
xacal. Ajudà a Isis a
fer Osiris la primera
mòmia. És el patró
dels
embalsamadors.
El darrer pas de la momificació consistia en fixar la mòmia dins
d'un TAÚT petit. El tapaven i el col·locaven en un segon taüt
que posteriorment era introduït en un altre taüt més gran. El
conjunt dels tres taüts era col·locat en un taüt de pedra
anomenat SARCÒFAG.
momificació
d’animals

11. La mòmia de Ramsès II, tercer faraó
de la Dinastia XIX.
Regnà 67 anys dels 92 que va viure.
És una de les millor conservades
que han arribat al nostres dies.
Mòmia de Ramsès II

12. Amulets
els budells
els pulmonsl'estómac el fetge
Vasos canopis
Ull Protector d'Horus
Uixebtis
Ankh
Escarabeus
Estris utilitzats per
a l’extracció de les
vísceres en el
procés de
momificació.
Col·lecció d'encanteris
que s'enterrava amb la
mòmia i servien per
ajudar el mort a trobar
la vida eterna.
Llibre dels
morts

13. Tombes egípcies

14. a les mastabes
enterraven,
després
d'embalsamar-los,
personatges
notables,
sacerdots, nobles i
faraons de les
primeres dinasties.
era una
tomba de
forma
piramidal
tallada i
planta
rectangular
Les parets interiors de
les mastabes estaven
decorades amb relleus
i pintures.
Mastabes
sales
d’ofrenes i
objectes del
difunt
accés
accés
cambra subterrània del sarcòfag

15. Mastabes de la necròpolis de Gizeh.

16. Les figures se’ns presenten amb la cara de perfil, els ulls de front,
les espatlles també de front, la pelvis de tres quarts, i els braços i les
cames de perfil.
la llei de frontalitat
colors plans i perfils detallats amb un traç negre

17. Piràmide esglaonada
de Saqqara
A la lll Dinastia, pels volts de l'any 2700 a. C., es
construeix la piràmide esglaonada de Djoser a Saqqara.

18. Vista aèria de la necròpolis de Saqqara.

19. Piràmides de Gizeh
Micerí
amida 62 m.
Keops és la
més alta amb
146,6 m.
Kefrén té
143,5 m.
d’alçada
Esfinx
També, durant, la IV Dinastia es
construeixen les grans piràmides de Gizeh
(Keops, Kefrén i Micerí), o piràmides
perfectes, aixecades cap al 2500 a.C.

20. El recinte de les piràmides de Gizeh és una de les set meravelles del món antic i l’única que ha
sobreviscut al pas del temps

21. Es calcula que
per construir
la piràmide de
Keops van
caldre 2,5
milions de
carreus de
pedra calcària
cadascun
dels quals
pesa 2,5
tones.
cambra subterrània
o fals sepulcre
cambra de
la reina
entrada
vestíbul
Cambra del faraóLa piràmide de
Keops amida
146,6 metres
d’alçada
Piràmide de Keops
Tota l’estructura era revestida amb una capa de
pedra polida i molt blanca.
Piràmide de Kefrén
Piràmide de Micerí

22. Tenia una doble funció: d’una banda, recordar el
faraó, i de l’altra, amb la seva mirada vigilant,
protegir la tomba de possibles atacs.
Esfinx
Amb cos de
lleó i bust
humà fou
esculpida
sobre un
aflorament
natural rocallós
en època de
Kefrén.

23. El monoteisme a Egipte
Akhenaton, Nefertiti i Tutankamon

24. Monoteisme d’Amenofis IV – Akhenaton
Akhenaton (l’horitzó d’Aton)
canviar les creences
d’Egipte i introduir el
monoteisme amb l’adoració
a Àton, el déu Sol.
També va construir una nova
capital coneguda com a
Tell al-Amarna (Al-Amārna).
Va regnar a l'antic Egipte a la primera meitat
del segle XIV aC, vers 1350 a 1335 aC.
Dinastia XVIII.

25. El seu nom vol dir "Bonica és la bellesa d'Amon"
Bust de Nefertiti
Trobada per uns arqueòlegs alemanys, l'any 1912,
la figura de la reina del Nil, que té 3.400 anys
d'antiguitat.
Bust de pedra calcària, policromat, mesura 47 cm
d'alt i pesa uns 20 kg.
Museu Neues de Berlín
El rostre, d’un naturalisme exquisit, té l’orella
trencada i l’ull esquerre en blanc. La policromia bruna
de la seva pell i l’esvelt coll li dóna un atractiu sensual
meravellós.

26. Amenofis IV (Akhenaton)
XVIII DINASTIA
Tut-anj-Aton a
Tutankamon fill
d’Akhenaton i
Kiya (esposa
menor)
Akhenaton, Nefertiti i les seves
tres filles protegits per Aton
Akhenaton i Nefertiti
Nefertiti

27. Necròpolis del Vall dels Reis
Per evitar el pillatge, a partir de l’any
2000 aC. els faraons van decidir
excavar les seves tombes als
penya-segats de la Vall dels Reis.
El primer faraó que allí va fixar la seva
tomba fou Thutmosis I (XVIII
Dinastia).
Les excavacions han permès
localitzar 65 tombes conegudes, a
més d’altres inacabades.
La tomba més famosa és la
KV 62 i pertany al faraó
Tutankamon.

28. el 4 de novembre de 1922 l'arqueòleg Howard
Carter amb Lord Carnarvon descobreixen,
l’única tomba intacta de la Vall dels Reis.
Milers d'anys abans, Tutankhamon, un jove
faraó de la XVIII Dinastia, era enterrat en
aquesta petita tomba amb un ric aixovar per
poder fer el viatge a l'eternitat.
El tresor de Tutankamon
Els més de
3000 tresors
trobats
s'exposen
actualment al
Museu Egipci
d'El Caire.

29. Tomba de Tutankamon
Tresor amb els
Vasos canopis
Cambra funerària
Anex amb
aliments, vi i oli
Avantcambra plena
de tresors
Escala i rampa
d’accès
Tut-anj-Aton (imatge viva de Aton) o Tutankamon (imatge
viva de Amon) , fill d’Akhenaton i Kiya (esposa menor) va
ser faraó de la XVIII dinastia. Va va governar durant uns
10 anys. Morir vers 1327 aC, als 19 anys.

30. Mesura 54 cm d’alçada
i pesa 11 kg. .
Màscara feta d’or de 22 quilats
amb incrustacions de pedres
semiprecioses i el faraó té una
expressió trista però serena.
És considerada com el retrat
més bell d’orfebreria de
l’historia.
Ureu
cobra, símbol de
protecció
Barba trenada
d’Osiris
signe de la dignitat
reial
Nemes
mocador
ajustat al
front, del
qual pengen
dos plecs als
costats
La màscara de Tutankhamon
Museu Egipci del Caire

31. Temples egípcies

32. Obelisc
Els temples s’han definit
com les cases del déu. Era
un lloc on ell habitava, on
se’l mantenia, se’l vestia, se
li donava el coratge perquè
pogués continuar regint tot
el mecanisme de la creació.
Passeig (dromos) amb esfinx
Pati
Sala hipòstila
o de columnes
Piló
Cambra del déu
Temple

33. Els temples s’han definit
com les cases del déu. Era
un lloc on ell habitava, on
se’l mantenia, se’l vestia, se
li donava el coratge perquè
pogués continuar regint tot
el mecanisme de la creació.
Temple

34. -Abu Simbel-
Situat a la riba occidental del Nil,
consta de dos
temples excavats a la roca.
Van ser construïts al llarg del regnat
de Ramsès II (1304-1237).
El gran va ser consagrat als déus
Amon, i el petit fou dedicat a la
deessa Hathor.
Speos
Gràcies a la intervenció
de la UNESCO ambdós
foren salvats de les
aigües del Nil (1963-1966)
quan, degut a la
construcció de la
resclosa d'Aswan, van
ser traslladats en blocs, a
uns 60 metres més amunt
on foren reconstruïts.

35. hieratisme
posició sedent,
estàtica i plena
de solemnitat
manca d’expressió en
el rostre
rigidesa en la manera de
doblegar les articulacions
faldilla fins a
mitja cama
barba trenada
d'Osiris lligada
amb unes cintes
corona blanca
de l'Alt Egipte
tors nu
posició dempeus,
estàtica i plena
de solemnitat
Nemes
Flagell
Ceptre
Ureu
corona de
l'Alt i Baix
Egipte

36. Pedra de granit negre, trobada a
Rosetta, prop d’Alexandria l’any 1799
pels soldats de Napoleó
L’egiptòleg francès
Jean François Champollion,,en va
desxifrar-ne l’escriptura jeroglífica
Pedra Rosetta
54 línies en
Grec
22 línies en
Demòtic
(forma
simplificada de
l'antiga escriptura
egípcia hieràtica)
14 línies de
Jeroglífic