2. 1. Noció de teoria ètica
Una moral consisteix en una sèrie de normes
(fes..., no facis...) i valors (felicitat, llibertat,
solidaritat...).
Una teoria ètica és una teoria filosòfica que
intenta fonamentar la moral, justificar-ne la seva
validesa i legitimitat.
Segons el tipus de fonament, hi ha diferents
tipus de teories.
3. 2. Teories ètiques gregues
2.1 Intel·lectualisme moral socràtic
Contra el relativisme dels sofistes.
“Qui coneix el bé es comporta bé”.
La teoria és cognitivista per partida doble: es pot
conèixer el bé i conèixer-lo és l’únic requisit per
complir-lo.
Sòcrates defensa aquesta posició. Per ell la
moral és un saber.
No hi ha homes dolents sinó homes ignorants.
4. 2.2 L’ètica aristotèlica
És l’ètica que considera la felicitat com la finalitat de
la vida humana.
La felicitat resideix en la vida contemplativa i
l’exercici teòric de la raó: el coneixement (la recerca
de la saviesa).
Per evitar que la part apetitiva desentoni amb la part
racional, cal exercitar les virtuts i corregir els
excessos. La virtut es troba en un punt intermedi.
5. 2.3 Ètiques hel·lenístiques: epicureisme i
estoïcisme
HEDONISME
Identifica el Bé amb el Plaer.
La felicitat seria aconseguir una vida plaent. O sigui
que la felicitat es troba en el plaer. Però no hi ha
gaire acord sobre la definició de plaer.
-Cirenaics (Aristip de Cirene, 435-356 aC)
La finalitat de la vida és el plaer com gaudi sensorial
(sensual i corporal) no intel·lectual, ni com absència
de dolor.
Preconitza una moderació necessària per evitar
conseqüències nefastes.
6. -Epicureisme (Epicur)
Identifica felicitat i plaer. Però entén el plaer
com allò que comporta un estat de benestar i
l’absència de dolor.
L’objectiu és la serenitat i la tranquil·litat de l’
ànima.
L’ideal de la vida és l’ataràxia (la
impertorbabilitat) i per això va bé apartar-se de
la vida pública de la ciutat.
El savi sap triar els plaers per assolir una vida
tranquil·la i feliç i rebutja els plaers aparents
7. Epicur: el documental
Epicur diu que per ser feliç cal tres coses:
-Amics
-Llibertat (autosuficiència)
-Temps per pensar en el propis problemes
La raó de la infelicitat es troba per ell en el
consum sense límits, el consum pel consum.
8. ESTOÏCISME (Sèneca)
Proposa la indiferència envers els plaers i els dolors
externs i austeritat en els propis desitjos.
Base: la natura i l’ésser humà estan guiats per un
destí inexorable que no es pot controlar. Un només
s’hi pot resignar.
Objectiu: la felicitat entesa com viure d’acord amb la
raó, i la impertorbabilitat (insensibilitat) envers el
plaer i el dolor.
Com? Coneixent i assumint la raó universal o destí.
10. 3.1 L’emotivisme moral de Hume
David Hume (1711-1776)
Considera que els judicis morals sorgeixen d’emocions.no
ho pots saber ho pots sentir
La moral no pertany a l’àmbit racional i no existeix el
coneixement ètic.
La norma “has de ser sincer” es basa en el sentiment
d’aprovació que provoquen les accions sinceres.
“Robar és immoral” és el mateix que dir: “Jo rebutjo el
robatori, fes-ho tu també”.
Les normes morals tenen la funció d’influir en el
sentiment i la conducta de l’interlocutor.
11. 3.2 L’ètica kantiana
Kant (1724 – 1804)
Formalisme:
La moral no ha d’oferir normes concretes sinó establir la forma
que ha de tenir qualsevol norma moral.
Només una ètica així pot ser universal i garantir l’autonomia
moral.
La llei o norma no ha de venir de fora. La raó s’ha de donar ella
mateixa una llei, que serà universal per tot ésser racional.
Aquesta llei s’expressa com un imperatiu categòric (mandat
incondicional). L’imperatiu categòric no depèn de cap condició: el
que s’ordena té valor per si mateix.
Imperatiu categòric de Kant: “Actua de manera que la teva acció
pugui convertir-se en norma universal”
12. Analitza les següents situacions i selecciona les quatre a les
que no és aplicable l’imperatiu categòric o principi
d’universalitat.
Aquestes quatre són extretes del llibre de
Kant titulat Fonamentació de la metafísica dels costums (2a
secció); si el consultes, trobaràs les raons del no.
a) Sóc jove i estic còmodament assegut en un mitjà públic de
transport; puja una persona força gran i tots els seients estan
ocupats. Li he d’oferir el meu seient? Què he de fer?
Universalitzo: Sempre que una persona gran accedeixi a un
mitjà públic i no hi hagi seient lliures, una persona jove li ha
d’oferir el seu.
13. b) Una persona desesperada i amb fàstic per la vida, però
encara amb capacitat racional vol suïcidar-se. Es pregunta si ho
ha de fer.
Universalitza: Si una persona, sigui qui sigui, es troba en
situació desesperada i desagradable, ha de llevar-se la vida.
c) Un individu, empès per la necessitat, vol demanar que li
prestin diners; però sap molt bé que no podrà tornar-los. Però
també veu que no li prestaran res si no promet fermament de
tornar-ho en un temps determinat. Què ha de fer?
Universalitza: Quan hom creu que necessita diners, els pot
demanar prestats i prometre tornar-los, encara que sàpiga que
no ho farà mai.
14. d) Vaig prometre a un amic que li explicaria de què va un
llibre que li toca llegir, però quan és el moment em
pregunto si no seria millor anar al cinema. Què he de fer?
Universalitzo: Sempre que es fa una promesa a un amic,
aquesta s’ha de complir; no es poden trencar les
promeses.
e) Una persona que té talent i que pot aportar molt a la
societat, contempla la possibilitat de viure còmodament i
sense esforç. Es pregunta si ha d’esforçar-se tot
desenvolupant les seves sortoses disposicions naturals o
limitar-se a gaudir de la vida. Què ha de fer?
Universalitza: Sempre que es disposa d’un bon talent se
l’ha de deixar oxidar i dedicar-se a l’oci i al gaudi.
15. f) Una persona a la qual tot li va molt bé, malgrat al seu
entorn altres persones viuen amb força dificultats, pensa
que això a ell no l’importa i no té cap interès a aportar
res pel benestar d’aquests necessitats. Què ha de fer?
Universalitza: Quan a hom les coses li van bé i veu que els
altres passen dificultats, no ha de fer res per ajudar-los.
g) Un noi, que té costums ecològiques fent la tria de
residus, constata que força gent del seu barri no ho fa,
fins i tot, disposant de contenidors. Què ha de fer? Ha de
mantenir el costum?
Universalitza: Si quan un o uns no fan allò que pertoca
tots ho deixéssim de fer, mai aconseguiríem millores.
17. 3.3 L’utilitarisme
La finalitat de la vida és la felicitat entesa com el plaer i
l’absència de dolor.
Les accions i normes han de ser jutjades d’acord amb el
principi d’utilitat o de màxima felicitat (John Stuart Mill,
1806 - 1873).
És una teoria teleològica: les accions són mitjans per
aconseguir la felicitat.
I conseqüencialista: una acció és bona si ens apropa a la
felicitat (i a l’inrevés).
La característica diferencial de l’utilitarisme respecte
d’Epicur és que per felicitat entén el màxim profit pel
major nombre de persones.
Així, plaer/felicitat és sinònim de bé comú.
19. 4.1 L’ètica de la justícia de Rawls
John Rawls (1921-2002): el nou contracte social
La tasca de l’ètica és “donar una explicació del
raonament moral vàlid”. Se centra més en els drets que
en els deures.
Punt de partida: justícia com equitat (imparcialitat). En
una societat democràtica cal que les lleis siguin justes.
Dos principis de justícia:
- Principi d’igualtat de llibertats. Màxima llibertat per
l’individu dins un sistema de llibertat per a tots.
- Principi d’ordenació de les desigualtats. Més benefici
pels menys avantatjats i justa igualtat d’oportunitats.
20. 4.2 L’ètica discursiva d’Habermas
Continuadora de l’ètica kantiana. És formal i
procedimental.
Tots els éssers capaços de comunicació lingüística han de
ser reconeguts com a persones.
Comportar-se moralment = dialogar. O sigui, cal tenir en
compte tots els ciutadans a l’hora de construir normes.
(Una dictadura és immoral.)
Principis que ens permeten saber si una norma és
correcta o no:
- Principi d’universalització. Una norma serà vàlida quan
tots els afectats puguin acceptar lliurement les
conseqüències del seu compliment.
- Principi de l’ètica del discurs. Només valen les normes
acceptades per tots els afectats com a participants en un
diàleg (discurs).
21. 5. Neuroètica
Existe una moral innata? (Redes, 26 min)
http://www.rtve.es/alacarta/videos/redes/redes-existe-
moral-innata/74214/#aHR0cDovL3d3dy5ydHZlLmVzL2Fs
YWNhcnRhL2ludGVybm8vY29udGVudHRhYmxlLnNodG1s
P2N0eD0xNzA1JnBhZ2VTaXplPTE1Jm9yZGVyPSZvcmRlck
NyaXRlcmlhPSZsb2NhbGU9ZXMmYWR2U2VhcmNoT3Blb
j10cnVlJnRpdGxlRmlsdGVyPW1vcmFsJm1vbnRoRmlsdGV
yPSZ5ZWFyRmlsdGVyPSZ0eXBlRmlsdGVyPSY9dW5kZWZ
pbmVkJg==
La moral innata com una eina al servei de l’evolució.
