1. TEMA 4: LES PREGUNTES FONAMENTALS DE LA FILOSOFIA Marta Ortega

2. 1. Les preguntes i els problemes filosòfics. 1.1 Apendre filosofia o apendre a filosofar? Apendre filosofia es coneix com a: Coneixer les preguntes fonamentals d'aquesta i reflexionar sobre les respostes que s'han anat donant al llarg de la història. Podem distinguir un tipus de pregunta en aquesta meta, les que contenen els problemes fonamentals sobre els que normalment ha tractat la filosofia. Apendre a filosofar no es res més que apendre a pensar amb una actitud reflexiva i crítica. ¿Per tal de revisar coneixements i respondre pregunes del nostre temps.? En aquesta meta podem trobar un altre tipus de pregunta, les que simplement són referides a apendre a pensar.

3. 1. Les preguntes i els problemes filosòfics. 1.2 Preguntes que formen el contingut de la filosofia. Les preguntes filosòfiques mostren la curiositat que sentim pel que ens envolta , com per exemple: Quin és l'origen del món? També hi ha d'altres que expresen l'interès de conèixer-se un mateix . Qui arribaré a ser? Aquestes preguntes ens porten a reflexionar sobre la nostra forma de viure, la manera en que tractem als demés i ens tractem a nosaltres mateixos....

4. 1. Les preguntes i els problemes filosòfics. 1.2 Preguntes que formen el contingut de la filosofia. Les preguntes filosòfiques es poden classificar en dues: La filosofia teòrica i la folosofia pràctica. - La filosofia teorica es planteja preguntes referides a les teòries que han sorgit al llarg de la història de la filosofia. - La filosofia pràctica es planteja preguntes referides o relacionades amb l'acció humana. S'ocupa del valors, tracta de descobrir els valors que regeixen l'acció humana.

5. 1. Les preguntes i els problemes filosòfics. 1.2 Preguntes que formen el contingut de la filosofia. Les preguntes de les ètiques aplicades demana respostes per afrontar el “dia a dia”, els problemes quotidians,.. etc. que ens ofereixin un principis ètics que ajudin a l'hora de pendre decisions. Les preguntes de l'activitat filosòfica , son preguntes per a reflexionar, argumentar, defensar una posició, etc...

6. 2. Algunes preguntes filosòfiques. 2. 1 La pregunta pel cosmos. El filòsof alemany Chirstian Wolf (1679-1754) va introduïr el terme “cosmologia” per anomenar la part de la filosofía que parla del món en general. 2.2 L'origen de l'univers. Els antecedents històrics ens parlen que molts filòsofs van intentar respondre a preguntes tal com: “Com es va crear l'univers?”, veient-ho desde diferents punt de vista, segons creencies religioses o no religioses. A la perspectiva actual van respondre a aquesta pregunta de forma lógica amb la teoria del BIG BANG.

7. 2. Algunes preguntes filosòfiques. 2.3 La pregunta pel sentit de la existència. Alhora la pregunta per l'univers ens remet a la pregunta per l'ésser humà. Significat del terme “sentit”. Aquest terme té molts significats, però des del punt de vista filosòfic són tres: com a finalitat, significació i valor. - El sentit com a finalitat: Les accions humanes tenen sentit quan persegueixen una finalitat i hi són adeqüades. No tenen sentit si no s'obté el fi al qual es suposa per el que es fa l'acció. - El sentit com a significació: Es quan un missatge te sentit, és a dir, que fa que una altre persona el pugui entendre.

8. 2. Algunes preguntes filosòfiques. - El sentit com a valor: Que només el que val la pena té sentit. Tot això fa pensar en el sentit de l'existència. El sentit, problema o misteri? Un problema és quan una cosa es desconeguda, cal esbrinar i té certa dificultat. Per tal d'esbrinar-ho s'ha de plantejar, un problema sempre sol tenir solució si s'aplica la tècnica adecuada. Un misteri és una situació molt difícil de compendre, inexplicable i sempre irresuluble ja que no té tècniques per resoldre.

9. 2. Algunes preguntes filosòfiques. Tipus de resposta Hi han tres tipus de respostes bàsiques a la pregunta pel sentit: - Ni hi ha sentit . Res del que coneixem té sentit. Aquesta actitud la tenien pensadors contemporanis com Jean Paul Sartre. - Hi ha un sentit immanent . Hi ha sentit solament quan vius. Els pensadors que adopten aquesta actitud són per exemple, Ernst Bloch. - Hi ha sentit transcendent . El sentit pasa de la mort, es a dir, la vida té sentit a la vida però continua tenin sentit a la mort, a una altre vida, aquesta postura es més bé religiosa.

10. 2. Algunes preguntes filosòfiques. Religió i sentit Moltes religions pretenen trobar el significar de les coses que no es poden explicar amb les paraules. La religió com a relligament : Xavier Zubiri (1898-1983) el filòsof español, creu que devoció religiosa es perque els humans tenim una dependència respecte a coses, al món i a Déu. Aquesta dependència, aquest lligam la veu com la interpretació etimològica de la paraula “religió”, que ve del terme llatí religio , el verb religare , que vol dir vincular, relligar. Així entenem que existir consisteix a estar lligat. La religió com a relació: La religió també s'entén com una relació entre l'ésser humà i una fenómen superior que es considera diví. Aquest personatge diví té el poder de castigar les injusticies.

11. 2. Algunes preguntes filosòfiques. Aquesta religió així entesa es distingueixen dues vesants: - La dimensió de l'encontre : El diví surt en busca de la persona. Es presenta, donan finalitat, significat o valor a determinats fenòmens o esdeveniments de la vida quotidiana. - La dimensió de la resposta : El diví impulsa a l'ésser humà a transformar la eva vida d'alguna manera. Algunes religios expressen la deva devoció a partir de ritus, creences, etc... 2.4 La pregunta per a la mort. La mort es defineix per relació amb la vida La mort s'enten com el terme final de la vida, depén de com entenguen la mort aixì actuarem a la vida.

12. 2. Algunes preguntes filosòfiques. El concepte biològic de la vida El biòleg Jaques monod, diu que els ésser vius son objectes amb una finalitat. A més els éssers vius es caracteritzen per la capacitat de construir-se o desenvolupar-se a si mateixos, sense ajuda d'altres i transmetre sense modificacions la informació que poseeixen. El concepte filosòfic de vida Els pensadors grecs van utilitzar el concepte vida que inclou a part de les activitat físiques, el com ets tu, és a dir, la vida practica. Ortega y Gasset, un pensador del segle XIX, diu que per a ell, viure, es estar en el món . La vida es contruir-se per si sola, es va fent cada dia com tu vols.

13. 2. Algunes preguntes filosòfiques. La mort com a fenomen humà. La mort passa a tots els ésser de la naturalesa y a objectes inanimats. Però només te significat plè quan diem que es el fi de la vida humana. L'ésser humà es conscient de que viu i per tant també sap que ha de morir. Algunes aportacions filosòfiques sobre aquest tema: Mort i folosofia Plató, Ciceró entre altres, van establir una relació entre mort i filosofia, ja que creien que la filosofia era un apreparació per a al mort. La filosofia és la disciplina que millor es prepara per a la mort, perque diguem que es un tipus de missió contribuir a que els ésser humans visquin una vida plenament feliç per afrontar millor a la mort.

14. 2. Algunes preguntes filosòfiques. Experiència de la mort La mort es un fet que ha de passar a tots, però ningú ha pogut dir que és exactament, ja que ningú la pot viure y ningú ha tornat de la mort per explicar la experiència. Aixì que ningú sap que es. La mort com a definició de l'ésser humà En el segle XX, l'existencialisme, una tendència filosòfica, reflexiona sobre la mort. Aquest corrent filosòfic exposa que el que es peculiar i característic de l'ésser humà no cal investigar-ho, no cal buscar-ne l'essència, sinó reflexionar sobre l'existéncia. L'essència es existir. Això vol dir que primer existim i després, en funció de com vivim i que vivim, ens fem d'una manera o d'un altre, adquirim una essència.

15. 2. Algunes preguntes filosòfiques. Per el pensador alemany Martin Heidegger, l'ésser humà és un “ ésser per a la mort ”. Es a dir, per ell som ésser finits y els humans vivim per aquesta finitud. Ells diu que la mort s'ha d'entendre com una propietat peculiar del mode humà d'existir . En canvi, l'existencialista francès Jean Paul Sartre separa la mort de la finitud. Pensa que si, que els ésser humans som finits, però que això no te res a veure amb la mort. Per a ell la finitud es la llibertat de l'existir de l'ésser humà. Perquè som finits estem sempre en una circumstància que implica elecció.

16. 2. Algunes preguntes filosòfiques. Sentit de la mort i transcendència. Podem entendre la mort segons la forma en que comprenem l'ésser humà. Podem pendre com a referència dues posicions bàsiques: la del monisme i la del dualisme . Monisme , considera l'home com un ésser unitari, format per una única realitat i substància. Es poden diferenciar diversos tipus: - El panteisme , que defensa que la mort és la dissolució de la individualitat. Filòsofs com Hegel i Spinoza defensaven aquesta idea. - El monisme materialista , defensa que l'home és un ésser físic i material. La mort es converteix en el límit de l'existència.

17. 2. Algunes preguntes filosòfiques. Dualisme, considera que l'home en comptes de estar format per una sola cosa, esta format per dos tipus de realitat: una material, el cos i una altre espiritual, l'ànima. La mort la tracten com si es separesin aquets dos components, es separa el cos de l'ànima. Hi ha posicions diferents de dualisme, per exemple: cos i ànima individual només existeix mentre estan junts, i un altre es l'existència de l'ànima separada del cos. Aquesta posició dualista la defensaven filòsofs com Plató, Aristòtil i Descartes entre altres. Encara que tenien verios diferents del que li passava a l'ànima després de separar-se del cos.

18. 2. Algunes preguntes filosòfiques. 2.5 La pregunta pel mal Els filòsofs han intentat explicar perquè hi ha maldat en el món si es de Déu i no tan sols això si no també Déu ha sigut l'única possibilitat davant del mal. La justificació d'un Déu bo davant el mal Epicur, filòsof grec, va plantejar el dilema següent, perque hi ha maldat en el món si Déu es bo, no ens pot ajudar? No ens vols ajudar? Etc,... Les doctrines emanatistes del neoplatonisme antic i medieval responen a aquest dilema i diuen que, si el buscar el bé dels altres es l'origen, aleshores el mal es deu a una degradació inevitable que prové de diferents éssers “creats” per a la divinitat.

19. 2. Algunes preguntes filosòfiques. Però aquest dilema s'aguiditza quan Déu o la divinitat, que es bo ha creat el món, perque per aquest motiu, no hi hauría maldats. Com es pot afirmar la bondat i l'homnipotència de Déu? Per aquest motiu el mal es analitzat, pero trobar una resposta. Tipus de mal - El mal metafísic s'identifica amb la finitud de les coses. - El mal físic prové del funcionament de les lleis naturals. - El mal moral s'identifica en últim termini en la llibertat dels éssers humans per escollir entre diferents formes d'acció.

20. 2. Algunes preguntes filosòfiques. Del mal metafísic al mal moral Leibniz filòsof alemany, va reflexionar sobre el mal metafísic i considera que és impossible que no hi hagui mal, perqué el món es finit i els éssers humans són limitats. El problema real es el dilema en que Déu es troba alhora de crear o no crear un món la finitud del qual doni cabuda necessàriament al mal. La pregunta del mal sorgeix més de la consiència moral que de la reflexió metafísica, per això trobem més indicis de resposta en la raó practica que en la teòrica. Per tant, la finitud no es un mal, sinó que forma la constitució de l'univers ,i les lleis naturals procedeixen segons la seva pròpia regulació.

21. 2. Algunes preguntes filosòfiques. Una altre cosa es que afirmen que aquestes lleis naturals són creades per un ésser bondadós i omnipotent la qual cosa tornariem al dilema d'Epicur, perquè hi ha maldat en el món si el creador d'aquest es bo, per aquest motiu hauría de evitat toto el sofriment; o bé ens plantegem, en l'altre sentit, si el mal físic o moral podrà ser vençut a la història. El mal com a injustícia La perplexitat que ens provoca la realitat del mal apareix sobretot en pendre consiència de com d'absurd es el sofriment del innocent: Com és possible que els homes bons pateixin el mal moral o físic? Mirant-ho així sembla justificat el patiment dels malvalts, però no el del just o de l'innocent. Aquest problema es planteja tant en el llibre de Job com en l'obra del filòsof Sèneca.

22. 2. Algunes preguntes filosòfiques. Sèneca considera que el problema del mal es resol immunitzant-se enfront seu, sempre que un sigui capaç d'asolir una actitud d'impertorbabilitat . Déu com a garant de justícia A partir dels temps moderns, l'absurd no consisteix en el fe que coexisteixen Déu i el mal, sinó que el mal tingui l'última paraula en la història. El filòsof Kant, amnté que des que va aparèixer entre els ésser humans la capacitat de raonar, tenim consiència que no és just que hi hagi persones rectes que no aconsegueixen la felicitat en tota la vida, mentre que unes altres que es comporten de manera inujsta i violenta i no sempre paguen pels seus crims.

23. 2. Algunes preguntes filosòfiques. Posteriorment, filòsofs com Nietzsche han parlat de “la mort de Déu”, és a dir, la progressiva deseparició de creences religioses en el món contemporani. Ja no té sentit, tenir a Déu com a garant de justícia plena. Com “gestionar” aquesta soledat en qüestió del mal? Això planteja preguntes com; Per què he de ser bona persona amb el demés? (entre altres). Si no hi ha en els ésser humans una raó que sent, capaç no només de donar raons, sinó de fer-nos sentir que hi ha coses que ens humanitzen i coses que ens deshumanitzen, aleshores el mal podria ser insuperable. És a les nostres mans que no sigui així.

24. 2. Algunes preguntes filosòfiques. 2.6 La pregunta per a la ciència Diferents concepcions de la ciència Entre les concepcions de la ciència es pot trobar des d'una concepció que considera que la ciència ofereix un coneixement objectiu, cert i fiable, fins i tot a una concepció bastant extrevegant, que , no distingeix entre les aportacion de la ciència moderna i la dels mites o la màgia. La concepció de la ciència s'ha anat ampliant a diversos aspectes que aparentment són aliens a la ciència. Això ha modificat la forma de compendre la ciència i respondre preguntes com: És objectiu i cert el coneixement científic?

25. 2. Algunes preguntes filosòfiques. Falsacionisme contra inductivisme La concepció inductivista defensada, entre altres, per Rudolf Carnap considera que la ciència s'identifica amb el coneixement objectiu, cert i fiable, i que les teories científiques es deriven rigorosament dels fets de l'experiència. Per aquest motiu no es pot confirmar empíricament, és a dir, verificar-se. Per aquesta concepció s'enfronta al problema de la inducció. Consisteix en el fet que no és clar com es poden obtenir lleis científiques vàlides per a tot el que succeix, sense haver verificat tots i cadascún dels casos. Una forma de revisar la posició extrema de l' inductivisme és defensar que les lleis obtingudes per inducció només són probablement verdaderes. Això vol dir que no tot es cert.

26. 2. Algunes preguntes filosòfiques. Karl Popper ha criticat el raonament inductiu, i ha afirmat que els enunciats depenen de la teoria des de la qual es fa l'observació i que no hi ha cap justificació per passar d'enunciats particulars a enunciats universals. La proposta falsacionalista salva el problema que té l'inducció, perquè no s'obtenen conclusions universals a partir d'enunciats singulars, sinó que des de falsos enunciats singulars es conclou deductivament enunciats universals falsos. El falsacionista no dirà que algunes teories són certes, sinó que demostrarà que algunes son falses. El coneixement científic es objectiu, si, però es considera probable i no cert . Per tant no es un saber verificat.