Tema 4.

1. Alberto del Arco Garcia – 1BATX 3B

2. Això no es tasca de la filosofia però si te que veure ja que crea una actitud de reflexió i crítica. Aprendre filosofia o aprendre a filosofar? Reflexionar sobre les preguntes Aprendre a pensar Aprendre a filosofar

3. La filosofia sorgeix de les experiències vitals que a l’hora de pensar ens fa buscar en les experiències vívides. El curs de vida ens porta la necessitat de formular preguntes. Aprendre filosofia o aprendre a filosofar? Pregunta Capacitat de pensar Procés de cerca

4. Es pot distingir entre: Aprendre filosofia : Conte problemes bàsics sobre els que tradicionalment ha tractat la filosofia. Aprendre a filosofar : Preguntar-se a si mateix problemes propis. S’ha de subratllar la importància del diàleg filosòfic, tots tenim la necessitat de buscar junts, es a dir parlar dels nostres problemes i buscar una solució. Aprendre filosofia o aprendre a filosofar?

5. Les preguntes filosòfiques acostumen a ser força radicals. Per això han donat lloc a diàlegs molt polèmics han transformat la manera d’entendre la realitat.

6. El tema de les preguntes pot ser: -El que ens envolta. -Conèixer-se a un mateix. -La nostra forma de viure i actuar. Les preguntes es poden classificar en: -Preguntes teòriques. Ex: ¿Què és estimar? -Preguntes pràctiques. Ex:¿Quins fins hem de seguir?

7. El dit ‘gir aplicat’ ajuda per solucionar problemes i preguntes com dilemes ètics. Com poden ser la medicina o la justícia. Dels filòsofs s’espera a que es mostrin principis ètics que ajudin a prendre decisions. Ètica aplicada

8. Les preguntes filosòfiques que ens ajuden a aprendre a pensar ens connecta directament amb el diàleg filosòfic . Un diàleg filosòfic només ho és si promou un raonament. Hi ha una sèrie de preguntes que ajuden al diàleg filosòfic

9. Ens referim a cosmologia com el terme que forma part de la filosofia i que tracta del món en general. Aquí es relaciona filosofia i ciències naturals. Des del Big bang, l’univers està en expansió i ho fa d’acord amb la idea de l’espai. Per tan l’univers només pot continuar expandir-se o contreure's. La pregunta del cosmos

10. Es tres significats filosòfics de ‘sentit’: El sentit com a finalitat: Les accions humanes tenen sentit quan persegueixen una finalitat. No te sentit una acció que no contribueix a aconseguir el fet que se suposa que persegueix. El sentit com a significació: Relacionat amb el llenguatge. Ex: quan es diu que te sentit. El sentit com a valor : Mereix la pena.

11. Què es el sentit? -Problema: situacions on hi ha alguna cosa que dificulta alguna acció. -Misteri: situació més profunda, no és un obstacle, sinó que simplement no te respostes o solució, ens acompanya tota la vida.

12. Per definir la mort ho hem de fer amb una relació amb la vida. La mort es el final de la vida, el cessament de les activitats vitals. I la manera que tindrem d’entendre la mort, depèn de com entenem la vida. Dos sentits de vida: -Biològic: És difícil definir la vida biològicament. -Filosòfic: Els pensadors grecs creien que hi havia una vida apart de la vegetal/animal, la vida pràctica o moral.

13. Morir és allò que passa a tots els éssers de la naturalesa, fins i tot els inanimats. Però només te significat ple a la vida humana, ja que els humans som els únics que tenim consciència de que estem vius i de que hem de morir.

14. Mort i filosofia Filòsofs com Plató van crear una relació entre la mort i la filosofia. Ells creien que la filosofia ens preparava per la mort Experiència de la mort Epicur “mentre vivim la mort no existeix i quan la mort existeix, nosaltres ja no hi som”. Així podem afirmar que no podem viure la nostra pròpia mort. Ja que quan som vius no podem estar morts.

15. La mort com a definició de l’ésser humà En el S XX, hi havia una tendència filosòfica a reflexionar de forma notable sobre la mort: l’existencialisme. Per el cas dels ésser humans, primer existim i després, en funció del que vivim ens fem d’una determinada manera, adquirim una essència = essència d’existir. Sentit de la mort i la transcendència El significat de la mort varia segons la manera que entenguem l’ésser humà. Hi ha dues posicions bàsiques: -Monisme: No hi ha composició en la realitat humàna -Dualisme: l’ésser humà esta fet per dos tipus de realitat, material(cos) espiritual(ànima)

16. La qüestió del mal ens porta al terme “teodicea” ens remet tan a la justificació de Déu davant del mal com a la justícia de Déu. L’ intent de justificar Déu davant l’existència de mal. Hi ha tres tipus de mal: Metafísic: s’identifica amb la finitud de les coses Físic: lleis naturals, si et caus i et fas mal. Moral : te la seva arrel en l’ últim termini, en la llibertat dels éssers humans per elegir entre diferents formes d’acció.

17. Del mal metafísic al mal moral El problema no és de la manera en què ho planteja Epicur, sinó previ al seu plantejament: és el problema que Déu es troba de crear o no crear un món la inevitable finitud del qual doni cabuda necessàriament al mal. El mal com injustícia La perplexitat que ens provoca la realitat del mal apareix sobretot en prendre consciència de com d’absurd és el sofriment de la persona bona.

18. Déu com a garant de la justícia La paradoxa és que el mal tingui l’última paraula en l’ història; la raó reclama que “ha de ser d’un altra manera” per això reclama l’existència d’un Déu per reparar lo injust. -La raó no ens dona la capacitat de donar raons sinó de fer-nos sentir que hi ha coses que ens humanitzen i coses que ens deshumanitzen.

19. És en el S XX quan es pensa amb més interès sobre els problemes que giren entorn d’aquest coneixement. Hi ha diferents formes de concebre la ciència: Concepció inductivista: La ciència s’identifica amb un coneixement objectiu, cert i fiable. Per això el que no pot confirmar-se empíricament no és científic . Una forma de revisar la posició extrema de l’inductivisme és defensar que les lleis obtingudes per inducció només són probablement verdaderes. Per tant es probable, però no cert al cent per cent.

20. L’estudi de la ciència exigeix entendre l’activitat científica com un tot i la ciència com un procés de comunicació complex. Les teories són sobretot una manera de veure el món.

21. Concepcions alternatives de la ciència Feyerabend(1924-1994) filòsof. Va proposar una concepció de la ciència consistent a renunciar completament a la idea que la ciència és una activitat racional. Segons la seva opinió la ciència no té característiques especials Que la facin superior als altres coneixements. Molts autors consideren que la ciència és retòrica, que fa construccions metafòriques per facilitar la comprensió de la realitat.

22. Pretendre que la ciència tingui totes les respostes sobre la condició humana és un error i fins i tot pot resultar perillós. Hi ha problemes de l’ésser humà que estan fora del domini de la ciència. Podrien ser elsproblemes que té qualsevol metge, un problema moral amb el seu pacient. Quan ha de desconnectar de una màquina a una persona que està en coma... Són problemes morals i científics amb el que es te que enfrontar.

23. Característiques bàsiques de la utopia: Origen: Apareix un impuls utòpic. Fonamentació: Això sorgeix per la defensa d’uns valors ètics. Funció: Funció critica cap a la societat. Objectiu: Idear institucions per arribar a la societat perfecta. Metodologia: Experimentació de noves possibilitats. Caràcter Global: Descripció de com seria aquesta societats si els ideals que escollíssim funcionessin.

24. Utilitzem la paraula utopia per referir-nos a allò que desitgem però és insostenible. La utopia té el seu origen en la insatisfacció o el desacord amb la realitat. Parlem de utopia com a motor de canvi. Tipus d’utopies: Populars Clàssiques Medievals Renaixentistes Il·lustrades Socialistes Antiutopies Llibertàries

25. Crítiques al pensament utòpic Des del pla teòric: La impossibilitat de realització La condemna al totalitarisme Des del nivell dels esdeveniments La utopia de la ciència i la tecnologia, solucionar problemes. Els intentes de realitzar una societat igualitària han desembocat en règims totalitaris. La utopia informacional està servin per controlar i unificar. Com a conseqüència d’això disminueix la capacitat creativa.

26. Per realitzar una defensa utòpica es necessari fer una critica de ella mateixa, decidir quins elements són necessaris, els que no es poden treure i els contingents que són es que varien depenen de la situació concreta de la utopia. Possibilitat de realització: No existeix oposició entre allò el que és real i allò que és ideal, perquè allò que es real es pot millorar. Acusació de totalitarisme: Si es mostra que l'espècie humana té una dimensió egoista, també te una altre generosa. No hem de permetre l’error de negar les utopies per que creiem que mai no es podrà realitzar.

27. En l’actualitat el model d’una societat justa ha de contenir dos aspectes bàsics : Un nucli ètic universal : Satisfer uns mínims de ètica cívica i incloure valors de llibertat, igualtat i solidaritat El contingut utòpic : Propostes concretes sobre com organitzar la societat i la vida en comú. Tot això ha d’incloure aspectes imaginatius, buscar noves possibilitats de millorar.