SlideShare a Scribd company logo
1 of 14
Download to read offline
PROJECTE
LINGÜÍSTIC
DE
CENTRE
Elaborat al març del 2008
Revisió i aprovació pel Consell Escolar: 28/5/2015
II Revisió i aprovació pel Consell Escolar: 27/5/2021
Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Escola Ernest Lluch
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE 2
0.ÍNDEX
0. INDEX 2
1. INTRODUCCIÓ 3
2. MARC NORMATIU 4
3. ANÀLISI DEL CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC 5
4. ÀMBIT LINGÜÍSTIC
4.1 Objectius en relació amb l’aprenentatge i l’ús de les llengües
4.2 Les llengües com a vehicle de comunicació
4.3 Les llengües com a eina de convivencia
4.4 L’aprenentatge i l’ensenyament de les llengües
4.5 Distribució horària de les àrees de l’àmbit lingüístic
4.6 Avaluació del coneixement de la llengua
4.7 Continuïtat i coherència entre comunitats i nivells
4.8 Materials didàctics
4.9 Atenció a la diversitat
4.10 Acollida alumnat nouvingut
5. ORGANITZACIÓ I GESTIÓ
5.1 Comunicació interna i externa
5.2 Coordinador lingüístic d’interculturalitat i cohesió social (LIC)
5.3 Biblioteca escolar
5.4 Pla lector
6. DILIGÈNCIA D’APROVACIÓ
Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Escola Ernest Lluch
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE 3
1.INTRODUCCIÓ
“Diversos són els homes i diverses les parles”
Salvador Espriu
La Llei12/2009, del 10 de juliol, d’Educació en el títol II, del règim lingüístic del sistema educatiu de
Catalunya, estableix el règim lingüístic del sistema educatiu i, a l’article 14, determina que els centres
públics i els centres privats sostinguts amb fons públics han d’elaborar, com a part del projecte
educatiu, un projecte lingüístic que emmarqui el tractament de les llengües al centre.
El projecte lingüístic (PLC) és l’instrument que possibilita que els centres educatius organitzem i
gestionem determinats aspectes en referència a l’estat i a l’ús de les llengües al centre i al tractament
curricular de les diferents llengües que hi són presents tenint en compte la realitat sociolingüística del
centre.
El PLC ha de promoure entre tot l’alumnat:
-El respecte cap a totes les llengües.
-La valoració positiva de la diversitat lingüística.
-La importància de l’aprenentatge d’una o més llengües noves.
Al final de l’Educació Primària l’alumnat ha d’haver desenvolupat les competències comunicatives i
lingüístiques que facin possible que, tant personalment com socialment, sigui capaç d’actuar i reeixir
en el seu entorn i construir els fonaments de la ciutadania i del coneixement, i així poder afrontar els
reptes de la societat plural, multilingüe i multicultural.
L’alumnat, en acabar aquesta etapa, ha de ser capaç d’exercir les habilitats de comunicació que li
permetin expressar la seva comprensió de la realitat; relacionar-se amb persones de la seva edat i
adults de tot arreu, integrar, comprendre, valorar i comunicar els continguts i valors propis de la seva
cultura.
Per formar parlants plurilingües i respectuosos envers la interculturalitat, calen l’assoliment de la
competència plena en català i en castellà, una actitud positiva vers la diversitat lingüística i el desig
d’aprendre altres llengües. El desenvolupament d’aquestes competències no ha de ser exclusiu de
l’àrea de llengua, sinó que és responsabilitat de totes les àrees.
El Projecte Lingüístic forma part del PEC (Projecte Educatiu de Centre) i és un document viu com la
resta de documents del centre i que vincula a tota la Comunitat Educativa i a la seva relació amb
l’entorn.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Escola Ernest Lluch
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE 4
2.MARC NORMATIU
El marc normatiu del Projecte Lingüístic és el següent:
• Marc europeu comú de referència per a les llengües
• La Llei d’Educació de Catalunya (LEC) 12/2009 de 10 de juliol: títol II, del règim lingüístic
del sistema educatiu de Catalunya, artícles del 9 al 18.
• Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius: article 5.1
• Decret 181/2008, de 9 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments del segons cicle
d’Educació Infantil.
• Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de l’Educació Primària.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Escola Ernest Lluch
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE 5
3.ANÀLISI DEL CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC
“La societat en la que actualment vivim és una realitat plural. Diverses llengües, costums i ideologies
són una de les seves principals característiques i Abrera és un exponent clar d’aquesta realitat”.
L’Escola Ernest Lluch és un dels tres centres públics d’Educació Infantil i Primària d’Abrera.
Abrera està situat a l’extrem nord de la comarca del Baix Llobregat a banda i banda del riu Llobregat.
El municipi està en constant creixement tant per l’eixamplament de la vila com per la consolidació de
les urbanitzacions com a primera residència. Actualment, amb dades d’IDESCAT del 2020, Abrera
compta amb 12.538 habitants.
La llengua materna de la majoria dels alumnes és el castellà però la llengua vehicular a l’escola és el
català i gairebé tots/es ells/es l’entenen correctament.
Tenim una mitjana en els darrers quatre cursos d’un 5.6% d’alumnes immigrants, majoritàriament
provinent del Marroc i de Sud Amèrica però que ja fa força anys que viuen a Catalunya i/o ells ja han
nascut aquí tot i que conserven com a llengua materna la seva llengua d’origen. Aquesta mitjana és
més baixa que la mitjana de Catalunya.
La totalitat del professorat disposa de la capacitació i el coneixement de la llengua catalana i
castellana.
Pel que fa a les persones que intervenen en la resta d’activitats de centre (monitors de serveis,
d’activitats extraescolars, cuineres, personal d’administració i serveis, junta de l’AMPA...) utilitzen la
llengua catalana com a llengua de comunicació.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Escola Ernest Lluch
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE 6
4. ÀMBIT LINGÜÍSTIC: Tractament de les llengües catalana, castellana i
anglesa.
4.1. Objectius en relació amb l’aprenentatge i l’ús de les llengües
Els objectius a assolir en relació amb l’aprenentatge i l’ús de les llengües a la nostra escola es
centren en tres eixos estratègics:
• En la construcció d’un projecte educatiu plurilingüe, amb la llengua catalana com a eina
vertebradora, dins d’un enfocament de treball globalitzat.
• En l’assoliment de la competència comunicativa lingüística plena en les llengües catalana i
castellana, així com un nivell bàsic en llengua anglesa.
• En l’organització i la gestió de recursos humans, metodològics i materials per tal de poder dur
a terme aquest projecte lingüístic.
4.2 Les llengües com a vehicle de comunicació
En l’article 11 del Capítol II de la Llei d’Educació de Catalunya 12/2009 s’estableix el català com a
llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu i ha de
ser la llengua de cohesió i integració entre totes les persones del centre educatiu tal com estableix la
llei de política lingüística 1/1998. Així doncs, el català és la llengua utilitzada en totes les activitats
pedagògiques, excepte les corresponents a la llengua castellana i la llengua estrangera i en les
relacions entre els diferents membres de la comunitat.
En el cas de l’alumnat i partint del nostre context sociolingüístic i el projecte educatiu, es vetlla per fer
un desplegament del currículum incorporant el treball de les formes d’ús de les llengües, fent
incidència en les menys conegudes pel seu alumnat, com és el català i l’anglès.
L’objectiu final és que l’alumnat tingui el mateix nivell de llengua catalana que de llengua castellana.
També cal que l’alumnat finalitzi l’etapa amb un coneixement bàsic de la llengua anglesa per tal de
ser capaços de comunicar-se i accedir al coneixement en un entorn plurilingüe i pluricultural. Per
tant, el professorat utilitza l’anglès com a llengua en les interaccions amb els alumnes vetllant
sempre per establir un clima favorable en què l’alumnat se senti segur i estimulat per anar utilizant-la
progressivament i, per aquest motiu, el centre inicia a 3r d’Ed.Primària una 1h setmanal de
Coneixement de Medi en anglès i la llengua anglesa passa a ser la llengua vehicular en una àrea no
lingüística.
4.3 Les llengües com a eines de convivència
A l’escola, el català és la llengua d’ús en les situacions de relació formal, entre iguals, entre el
professorat i l’alumnat.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Escola Ernest Lluch
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE 7
En situacions de relació informal el castellà és la llengua que més domina en les relacions entre els
infants. Cal destacar però, que aquest ús del català i castellà en relacions informals difereix entre els
diferents grups de l’escola.
4.4. L’aprenentatge i l’ensenyament de les llengües
L’escola prioritza el treball de la llengua oral i la llengua escrita en tots els seus registres. Per a
l’escola, el paper de la llengua oral és fonamental: cal aprendre a parlar, escoltar, exposar i dialogar
per aprendre. Un bon domini de l’expressió oral és bàsic per ser ciutadans i ciutadanes que estiguin
preparats per saber expressar de forma raonada i coherent les opinions. La llengua oral en català es
treballa des d’un inici de l’escolarització i progressivament s’incorporen les altres llengües i es
treballen en diverses modalitats (entrevista, conversa, dramatització, argumentació....) tant de les
àrees que conformen l’àmbit lingüístic com les que no.
L’ensenyament de la llengua escrita ha de tenir com a objectiu aconseguir al final de l’ensenyament
obligatori formar lectors i escriptors competents. Per aconseguir objectiu s’apliquen les orientacions
del currículum i es planifiquen activitats de lectura i escriptura que tinguin en compte les necessitats
comunicatives i acadèmiques que té l’alumnat en els diversos nivells i en les diferents llengües de
forma coordinada.
Hi ha un plantejament integrat de les 4 habilitats de les llengües (escoltar, parlar, llegir i escriure). Es
planifiquen activitats des de les diferents àrees en què la interrelació de les habilitats és present.
S’utilitza la llengua oral i la llengua escrita com a suport per analitzar, reflexionar i millorar les altres
habilitats. En plantegen activitats en què la relació de la llengua oral i escrita és inherent: lectura
expressiva, representacions teatrals, ...
L’aprenentatge de la llengua és responsabilitat de tot l’equip docent, el conjunt del claustre n’ha de
ser conscient i actuar en conseqüència. Per tal que l’alumnat assoleixi el nivell d’expressió i
comprensió en català, castellà i anglès, concretats en els criteris d’avaluació, l’equip docent aplicarà
a l’aula metodologies que estimulin l’expressió oral i escrita amb suports didàctics en les diferents
llengües d’aprenentatge.
4.5. Distribució horària de les àrees de l’àmbit lingüístic
A l’escola sempre s’ha tingut en compte la importància que l’alumnat sigui competent en l’àmbit
lingüístic, i és per aquest motiu pel qual l’escola vetlla per tal que progressivament es vagin
consolidant les diferents llengües: català, castellà i anglès.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Escola Ernest Lluch
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE 8
L’aprenentatge de la llengua catalana es fa des de l’inici del 2n cicle d’Educació Infantil i
l’aprenentatge de la lecto-escriptura es fa en català ja que és la llengua vehicular del centre.
A Educació Primària, tal i com estableix el Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels
ensenyament de l’Ed. Primària, s’inicia la introducció de l’àrea de llengua castellana i llengua
anglesa.
Amb la finalitat de garantir el tractament dels continguts curriculars de les tres llengües de manera
equitativa i l’assoliment de les competències bàsiques associades a cadascuna d’aquestes àrees, la
distribució que l’escola estableix en el tractament de les àrees lingüístiques és la següent:
Llengua i literatura
catalana
Llengua i literatura
castellana
Llengua anglesa
+Science
Projecte*
Cicle
Inicial
1r 3 h/setm 210h 2h/setm 140h 2h/setm 140h 2h/setm 140h
2n 3 h/setm 2h/setm 2h/setm 2h/setm
Cicle
Mitjà
3r 3 h/setm 210h 2h/setm 140h 2h/setm
+1h
210h 2h/setm 140h
4t 3 h/setm 2h/setm 2h/setm
+1h
2h/setm
Cicle
Superior
5è 3 h/setm 210h 2h/setm 140h 2h/setm
+1h
210h 2h/setm 140h
6è 3 h/setm 2h/setm 2h/setm
+1h
2h/setm
TOTAL 630h 420h 560h 420h
En l’espai de Projecte es treballen aspectes globalitzats de totes les àrees i també les estructures
lingüístiques comunes de les diferents llengües. Les estructures lingüístiques comunes són:
estratègies lectores, treball de llengua oral (comprensió i expressió), treball de llengua escrita
(comprensió, expressió, esquema, resum, subratllat, seqüenciació d’esdeveniments, idea
principal…), signes de puntuació, tipologia textual, terminología que s’utilitza, aspectes gramaticals
comuns.
Per tal de fer més significatiu l’aprenentatge de la llengua anglesa, a partir de 3r els alumnes fan una
hora de l’àrea de Coneixement de medi on la llengua de comunicació és la llengua anglesa.
També, cal destacar que tots els alumnes de l’escola realitzen l’Aventura de llegir a l’arribar a la tarda
on es dedica una estona al gust per la lectura en les diferents llengües que es treballen a l’escola.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Escola Ernest Lluch
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE 9
Es contempla disposar de material didàctic, programari i recursos TAC, llibres de lectura i consulta
en les diferents llengües tant a l’aula de referència com a la biblioteca com a complement.
4.6. Avaluació del coneixement de la llengua
El conjunt d’actuacions previst pel centre en relació amb les diferents fases de l’avaluació de
l’aprenentatge i l’ús de les llengües inclourà la valoració dels processos d’ensenyament-aprenentatge
de les dimensions incloses dins l’àmbit lingüístic, la gestió del currículum i els mecanismes de
coordinació entre l’equip docent.
El seguiment d’Educació Infantil i Cicle Inicial es fa, entre d’altres activitats, amb les proves
d’avaluació Teberosky i a Primària el centre té consensuades unes proves d’avaluació basades en
les ACL i en les proves de competències bàsiques.
Cal remarcar que entenem l’avaluació com a part del procés d’ensenyament-aprenentatge que, en
part, ha de servir per responsabilitzar l’alumnat del seu propi aprenentatge.
4.7 Continuïtat i coherència entre comunitats i nivells
L’escola té documentat els mínims de cicles de les diferents àrees que es treballen en l’Ed.Primària.
També es disposa d’uns acords de comunitat/cicle/nivell que es van revisant on apareixen diferents
aspectes que garanteixen la continuïtat i coherència entre els diferents nivells. A finals/inicis de curs
també es vetlla per tal que es pugui fer un traspàs sobre el grup d’alumnes que tindrà al curs següent
i també tenen disponibles les actes de les juntes d’avaluació a la seva disposició on es recullen
observacions de tots els alumnes.
4.8 Materials didàctics
L’escola, a l’hora de determinar els materials didàctics per a l’aprenentatge de les llengües aplica uns
criteris clars i coherents sobre quines han de ser les seves funcions, sobre les característiques que
han de tenir l’adequació al currículum. S’estableixen uns criteris de coherència i continuïtat
metodològica per a la tria dels materials didàctics i vetlla per donar oportunitats a l’alumnat per a
l’accés a recursos addicionals variats que afavoreixen l’atenció a la diversitat.
S’apliquen criteris compartits i de reflexió tant per a l’elaboració de material autoeditable com de la
selecció de llibres i materials complementaris.
Anualment es revisa i es fa reflexió per a consensuar les propostes de material de cara al curs
següent.
4.9 Atenció a la diversitat
Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Escola Ernest Lluch
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE 10
L’escola, amb l’assessorament de l’EAP, té definit els mecanismes organitzatius, curriculars i
pedagògics per atendre la diversitat de l’alumnat d’acord amb les orientacions del departament
d’Educació. Tot i que aquests mecanismes estan en constant revisió i reflexió per adequar-los a la
realitat canviant del centre.
Cada curs escolar es comparteix el mapa de necessitats de l’alumnat a l’hora de destinar els
recursos. En el cas de l’aprenentatge de les llengües, l’escola ofereix el SEP (Suport Escolar
Personalitzat) als alumnes que ho necessiten des de P5 fins a 4t integrat dins de les hores lectives i
en el cas de 5è i 6è s’ofereix una hora més fora de l’horari lectiu de tot l’alumnat. Tal i com recomana
la normativa, part d’aquest SEP serveix per reforçar el desenvolupament de la lectura i l’escriptura.
4.10. Acollida de l’alumnat nouvingut
L’escola no acostuma a tenir un gran nombre d’alumnat nouvingut. Són pocs els casos que es van
integrant al nostre sistema educatiu a l’Ed.Primària. En el cas dels alumnes de P3 que tenen un
desconeixement de les llengües oficials, ja es realitza na immersió lingüística.
Tot i així, quan arriba un infant nouvingut, l’escola realitza una sèrie d’actuacions:
• En l’inici de l’escolarització de l’alumne, es realitza una entrevista amb la família on coneixem
el grau de coneixement de la llengua catalana i castellana per part de la família i de les seves
demandes i necessitats. Aquesta primera acollida inicial es tanca amb la visita de l’escola
amb la família i se li presenten els mestres i els companys.
• Els mestres, amb l’acompanyament de l’equip d’orientació elaboren, si s’escau, un Pla
Individualitzat de treball per aquests alumnes que s’acaba d’incorporar a l’escola i que
necessita adquirir la llengua d’aprenentatge del centre, així com les altres llengües
curriculars. D’aquesta manera garantim la plena inclusivitat a l’escola i afavorim el
desenvolupament de la seva competència lingüística i l’accés als aprenentatges de l’aula. Es
prioritza l’aprenentatge de la llengua catalana, com a llengua vehicular del centre.
Aquest Pla Individualitzat, per alumnes incorporats tardanament al nostre sistema educatiu,
ha de planificar les mesures, actuacions i suports lingüístics que calen per donar resposta a
les seves noves necessitats educatives. En el cas de l’alumnat nouvingut aquest document es
preveu temporal i ha d’incloure:
-Les mesures i els suports lingüístics adreçats a l’alumne referents als àmbits, les
àrees o matèries que afavoreixen l’assoliment de les competències bàsiques i criteris
d’avaluació.
-Qualsevol altra decisió del ‘equip docent quant a la resposta educativa.
Altres consideracions sobre l’elaboració d’aquest PI per a l’alumnat nouvingut:
-Abans de la confecció del document, l’equip d’atenció a la diversitat fa una valoració
prèvia, amb l’ajuda de proves estandarditzades, per conèixer el nivell de competència
lingüística amb la pròpia llengua (LIC).
Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Escola Ernest Lluch
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE 11
-L’equip docent elabora el PI en el termini màxim de dos mesos des del moment en
què l’alumne/a arriba a l’escola. El tutor és el responsable de l’elaboració del PI conjuntament
amb els altres docents que estan a l’aula i l’assessorament de la mestra d’Atenció a la
diversitat.
-La CAD ha d’aprovar el Pla Individualitzat.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Escola Ernest Lluch
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE 12
5.ORGANITZACIÓ I GESTIÓ
5.1. Comunicació interna i externa
L’escola empra el català en les seves actuacions internes (actes, comunicats, informes) i en la
relació amb les corporacions públiques de Catalunya, institucions i amb les empreses que contacta.
També utilitza la llengua catalana en les comunicacions i notificacions adreçades a famílies,
persones físiques o jurídiques residents en l’àmbit lingüístic català, sens prejudici del dret dels
ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà, si ho demanen per escrit segons el circuit establert.
Aquestes peticions es resoldran amb comunicacions bilingües; sempre i quan no es puguin solventar
oralment les dificultats, dubtes o aclariments que calguin. Cal entendre que el desconeixement del
català per part d’algunes famílies no ha de suposar que es quedin excloses de les activitats del
centre, però tampoc no ha de comportar una renúncia a l’ús de la llengua, que és una oportunitat per
ala integració de les famílies.
El centre fa la documentació en català i es fa un acompanyament a aquelles famílies nouvingudes
que no coneixen la llengua.
El centre té pàgina web i xarxes socials que li permeten la comunicació amb tota la comunitat
educativa i l’entorn i la llengua d’ús és la llengua vehicular del centre.
L’escola vetlla perquè les comunicacions d’escola es facin utilitzant un llenguatge clar, entenedor, no
androcèntric i no excloent.
5.2. Coordinador lingüístic d’interculturalitat i cohesió social (LIC)
L’escola, cada curs escolar, designa un coordinador/a LIC. Les principals tasques d’aquest càrrec
són les següents:
• Vetllar per la correcta implementació del Projecte Lingüístic.
• Vetllar perquè el català sigui la llengua vehicular del centre de tota la comunitat educativa.
• Potenciar la coordinació amb els tutors i els mestres d’atenció a la diversitat en l’arribada
d’alumnat nouvingut.
• Coordinar les actuacions curriculars i no curriculars de caire lingüístic.
• Coordinar les activitats que promouen l’ús del català i el respecte a la valoració de la diversitat
lingüística i cultural.
• Revisar i actualitzar el Projecte Lingüístic de centre.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Escola Ernest Lluch
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE 13
5.3 Biblioteca escolar
L’escola disposa d’un espai de biblioteca i d’una biblioteca d’aula en totes les aules de referència.
El fons de la biblioteca està format per llibres de lectura i de consulta en les diferents llengües i cada
any es va fent una reposició en forma de compra i donacions de la Biblioteca municipal.
La biblioteca està disponible a l’hora del pati per als alumnes de Primària (bibliopati) i durant les
hores lectives se’n pot fer ús amb reserva prèvia de l’espai.
5.4 Pla lector
L’escola està pendent de fer el pla lector on es recullin totes les activitats que es fan en el centre per
impulsar la lectura en els diferents nivells.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Escola Ernest Lluch
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE 14
6.DILIGÈNCIA D’APROVACIÓ
El Consell Escolar de l’Escola Ernest Lluch, a data 27 de maig del 2021, aprova per consens la
revisió i actualització del Projecte Lingüístic de centre.
I per a que consti, signem el present document.
Judith Gonell
Molano - DNI
39180538S
(AUT)
Digitally signed by
Judith Gonell Molano -
DNI 39180538S (AUT)
Date: 2021.05.28
12:14:31 +02'00'

More Related Content

What's hot

Pla de promoció de l’ús de la llengua catalana
Pla de promoció de l’ús de la llengua catalanaPla de promoció de l’ús de la llengua catalana
Pla de promoció de l’ús de la llengua catalanaFrancesc Vila i Batallé
 
Lte protocol-stack-mac-rlc-pdcp
Lte protocol-stack-mac-rlc-pdcpLte protocol-stack-mac-rlc-pdcp
Lte protocol-stack-mac-rlc-pdcpPrashant Sengar
 
L’insegnamento della lingua italiana ai bambini stranieri con il supporto del...
L’insegnamento della lingua italiana ai bambini stranieri con il supporto del...L’insegnamento della lingua italiana ai bambini stranieri con il supporto del...
L’insegnamento della lingua italiana ai bambini stranieri con il supporto del...Vincenza Pellegrino
 
NGON 2019 OIF Optical Masterclass
NGON 2019 OIF Optical MasterclassNGON 2019 OIF Optical Masterclass
NGON 2019 OIF Optical MasterclassLeah Wilkinson
 
Advanced: Control and User Plane Separation of EPC nodes (CUPS)
Advanced: Control and User Plane Separation of EPC nodes (CUPS)Advanced: Control and User Plane Separation of EPC nodes (CUPS)
Advanced: Control and User Plane Separation of EPC nodes (CUPS)3G4G
 
Base d'orientació per desenvolupar l'expressió escrita
Base d'orientació per desenvolupar l'expressió escritaBase d'orientació per desenvolupar l'expressió escrita
Base d'orientació per desenvolupar l'expressió escritasesgurb
 
LTE and EPC Specifications
LTE and EPC SpecificationsLTE and EPC Specifications
LTE and EPC Specificationsaliirfan04
 
Best Practices for Building Ultra-Low Latency Microwave Networks
Best Practices for Building Ultra-Low Latency Microwave NetworksBest Practices for Building Ultra-Low Latency Microwave Networks
Best Practices for Building Ultra-Low Latency Microwave NetworksAviat Networks
 
IPv6 in the Telco Cloud and 5G
IPv6 in the Telco Cloud and 5GIPv6 in the Telco Cloud and 5G
IPv6 in the Telco Cloud and 5GAPNIC
 
GMPLS, SDN, Optical Networking and Control Planes
GMPLS, SDN, Optical Networking and Control PlanesGMPLS, SDN, Optical Networking and Control Planes
GMPLS, SDN, Optical Networking and Control PlanesADVA
 
Oea000000 lte principle fundamental issue 1.01
Oea000000 lte principle fundamental issue 1.01Oea000000 lte principle fundamental issue 1.01
Oea000000 lte principle fundamental issue 1.01Ndukwe Amandi
 
Capacity planning in mobile data networks experiencing exponential growth in ...
Capacity planning in mobile data networks experiencing exponential growth in ...Capacity planning in mobile data networks experiencing exponential growth in ...
Capacity planning in mobile data networks experiencing exponential growth in ...Dr. Kim (Kyllesbech Larsen)
 
High electron mobility transistor(hemt)
High electron mobility transistor(hemt)High electron mobility transistor(hemt)
High electron mobility transistor(hemt)MonikaSaleth
 
391823580-Presentation4-1.pptx
391823580-Presentation4-1.pptx391823580-Presentation4-1.pptx
391823580-Presentation4-1.pptxRegisBayala
 
SDH MAPPING AND MULTIPLEXING
SDH MAPPING AND MULTIPLEXINGSDH MAPPING AND MULTIPLEXING
SDH MAPPING AND MULTIPLEXINGNiranjan Poojary
 
20121129 lte basic procedures (2)
20121129 lte basic procedures (2)20121129 lte basic procedures (2)
20121129 lte basic procedures (2)Debasish Sahoo
 

What's hot (20)

4 g evolution
4 g evolution4 g evolution
4 g evolution
 
Pla de promoció de l’ús de la llengua catalana
Pla de promoció de l’ús de la llengua catalanaPla de promoció de l’ús de la llengua catalana
Pla de promoció de l’ús de la llengua catalana
 
Lte protocol-stack-mac-rlc-pdcp
Lte protocol-stack-mac-rlc-pdcpLte protocol-stack-mac-rlc-pdcp
Lte protocol-stack-mac-rlc-pdcp
 
L’insegnamento della lingua italiana ai bambini stranieri con il supporto del...
L’insegnamento della lingua italiana ai bambini stranieri con il supporto del...L’insegnamento della lingua italiana ai bambini stranieri con il supporto del...
L’insegnamento della lingua italiana ai bambini stranieri con il supporto del...
 
NGON 2019 OIF Optical Masterclass
NGON 2019 OIF Optical MasterclassNGON 2019 OIF Optical Masterclass
NGON 2019 OIF Optical Masterclass
 
Advanced: Control and User Plane Separation of EPC nodes (CUPS)
Advanced: Control and User Plane Separation of EPC nodes (CUPS)Advanced: Control and User Plane Separation of EPC nodes (CUPS)
Advanced: Control and User Plane Separation of EPC nodes (CUPS)
 
Base d'orientació per desenvolupar l'expressió escrita
Base d'orientació per desenvolupar l'expressió escritaBase d'orientació per desenvolupar l'expressió escrita
Base d'orientació per desenvolupar l'expressió escrita
 
LTE and EPC Specifications
LTE and EPC SpecificationsLTE and EPC Specifications
LTE and EPC Specifications
 
Best Practices for Building Ultra-Low Latency Microwave Networks
Best Practices for Building Ultra-Low Latency Microwave NetworksBest Practices for Building Ultra-Low Latency Microwave Networks
Best Practices for Building Ultra-Low Latency Microwave Networks
 
profibus 2016
profibus 2016profibus 2016
profibus 2016
 
IPv6 in the Telco Cloud and 5G
IPv6 in the Telco Cloud and 5GIPv6 in the Telco Cloud and 5G
IPv6 in the Telco Cloud and 5G
 
GMPLS, SDN, Optical Networking and Control Planes
GMPLS, SDN, Optical Networking and Control PlanesGMPLS, SDN, Optical Networking and Control Planes
GMPLS, SDN, Optical Networking and Control Planes
 
Oea000000 lte principle fundamental issue 1.01
Oea000000 lte principle fundamental issue 1.01Oea000000 lte principle fundamental issue 1.01
Oea000000 lte principle fundamental issue 1.01
 
Capacity planning in mobile data networks experiencing exponential growth in ...
Capacity planning in mobile data networks experiencing exponential growth in ...Capacity planning in mobile data networks experiencing exponential growth in ...
Capacity planning in mobile data networks experiencing exponential growth in ...
 
High electron mobility transistor(hemt)
High electron mobility transistor(hemt)High electron mobility transistor(hemt)
High electron mobility transistor(hemt)
 
391823580-Presentation4-1.pptx
391823580-Presentation4-1.pptx391823580-Presentation4-1.pptx
391823580-Presentation4-1.pptx
 
SDH MAPPING AND MULTIPLEXING
SDH MAPPING AND MULTIPLEXINGSDH MAPPING AND MULTIPLEXING
SDH MAPPING AND MULTIPLEXING
 
20121129 lte basic procedures (2)
20121129 lte basic procedures (2)20121129 lte basic procedures (2)
20121129 lte basic procedures (2)
 
FTTH
FTTHFTTH
FTTH
 
LTE: Introduction, evolution and testing
LTE: Introduction, evolution and testingLTE: Introduction, evolution and testing
LTE: Introduction, evolution and testing
 

Similar to PROJECTE LINGÜÍSTIC ELLUCH

Projecte Lingüístic de Centre
Projecte Lingüístic de CentreProjecte Lingüístic de Centre
Projecte Lingüístic de Centreescolafolchitorres
 
Projectelinguisticcentre elluch1415
Projectelinguisticcentre elluch1415Projectelinguisticcentre elluch1415
Projectelinguisticcentre elluch1415Ernest Lluch
 
Presentació programa GEP a equips directius nous centres (Edició 2016- 18)
Presentació programa GEP a equips directius nous centres (Edició 2016- 18)Presentació programa GEP a equips directius nous centres (Edició 2016- 18)
Presentació programa GEP a equips directius nous centres (Edició 2016- 18)Servei de Llengües Estrangeres
 
Curriculum llengues eso
Curriculum llengues esoCurriculum llengues eso
Curriculum llengues esomredon2
 
Projecte lingüístic 17 18
Projecte lingüístic 17 18Projecte lingüístic 17 18
Projecte lingüístic 17 18Diego García
 
Document pl les arrels
Document pl les arrelsDocument pl les arrels
Document pl les arrelsnovesarrels
 
Projecte lingüístic del centre
Projecte lingüístic del centreProjecte lingüístic del centre
Projecte lingüístic del centreCarlosLlopis
 
119.2015 a.01 linguistic introduccio.pdf
119.2015 a.01 linguistic introduccio.pdf119.2015 a.01 linguistic introduccio.pdf
119.2015 a.01 linguistic introduccio.pdfmbadia6
 
Avancem Junts cap al Tractament Integrat de Llengües (TIL)
Avancem Junts cap al Tractament Integrat de Llengües (TIL)Avancem Junts cap al Tractament Integrat de Llengües (TIL)
Avancem Junts cap al Tractament Integrat de Llengües (TIL)Servei de Llengües Estrangeres
 
Currículum àmbit de llengües
Currículum àmbit de llengüesCurrículum àmbit de llengües
Currículum àmbit de llengüesRocio Avila
 
Projecte lingüístic de centre
Projecte lingüístic de centreProjecte lingüístic de centre
Projecte lingüístic de centreFrancisco Perez
 
El tractament de les varietats dialectals pel professorat de català com a lle...
El tractament de les varietats dialectals pel professorat de català com a lle...El tractament de les varietats dialectals pel professorat de català com a lle...
El tractament de les varietats dialectals pel professorat de català com a lle...Sergi BarcelóTrigueros
 
Linguamón Bones Pràctiques, un recurs al servei del professorat
Linguamón Bones Pràctiques, un recurs al servei del professoratLinguamón Bones Pràctiques, un recurs al servei del professorat
Linguamón Bones Pràctiques, un recurs al servei del professoratUniversitat Oberta de Catalunya
 

Similar to PROJECTE LINGÜÍSTIC ELLUCH (20)

Projecte lingüístic
Projecte lingüístic Projecte lingüístic
Projecte lingüístic
 
Projecte Lingüístic de Centre
Projecte Lingüístic de CentreProjecte Lingüístic de Centre
Projecte Lingüístic de Centre
 
Projectelinguisticcentre elluch1415
Projectelinguisticcentre elluch1415Projectelinguisticcentre elluch1415
Projectelinguisticcentre elluch1415
 
Projecte linguistic centre 2019
Projecte linguistic centre 2019 Projecte linguistic centre 2019
Projecte linguistic centre 2019
 
Presentació programa GEP a equips directius nous centres (Edició 2016- 18)
Presentació programa GEP a equips directius nous centres (Edició 2016- 18)Presentació programa GEP a equips directius nous centres (Edició 2016- 18)
Presentació programa GEP a equips directius nous centres (Edició 2016- 18)
 
Pl
PlPl
Pl
 
Curriculum llengues eso
Curriculum llengues esoCurriculum llengues eso
Curriculum llengues eso
 
Projecte lingüístic 17 18
Projecte lingüístic 17 18Projecte lingüístic 17 18
Projecte lingüístic 17 18
 
Document pl les arrels
Document pl les arrelsDocument pl les arrels
Document pl les arrels
 
PROJECTE LINGÜÍSTIC
PROJECTE LINGÜÍSTICPROJECTE LINGÜÍSTIC
PROJECTE LINGÜÍSTIC
 
Projecte lingüístic del centre
Projecte lingüístic del centreProjecte lingüístic del centre
Projecte lingüístic del centre
 
119.2015 a.01 linguistic introduccio.pdf
119.2015 a.01 linguistic introduccio.pdf119.2015 a.01 linguistic introduccio.pdf
119.2015 a.01 linguistic introduccio.pdf
 
Avancem Junts cap al Tractament Integrat de Llengües (TIL)
Avancem Junts cap al Tractament Integrat de Llengües (TIL)Avancem Junts cap al Tractament Integrat de Llengües (TIL)
Avancem Junts cap al Tractament Integrat de Llengües (TIL)
 
Currículum àmbit de llengües
Currículum àmbit de llengüesCurrículum àmbit de llengües
Currículum àmbit de llengües
 
Projecte linguistic
Projecte linguisticProjecte linguistic
Projecte linguistic
 
Projecte lingüístic de centre
Projecte lingüístic de centreProjecte lingüístic de centre
Projecte lingüístic de centre
 
El tractament de les varietats dialectals pel professorat de català com a lle...
El tractament de les varietats dialectals pel professorat de català com a lle...El tractament de les varietats dialectals pel professorat de català com a lle...
El tractament de les varietats dialectals pel professorat de català com a lle...
 
Linguamón Bones Pràctiques, un recurs al servei del professorat
Linguamón Bones Pràctiques, un recurs al servei del professoratLinguamón Bones Pràctiques, un recurs al servei del professorat
Linguamón Bones Pràctiques, un recurs al servei del professorat
 
sessio_temari4-llengues.pdf
sessio_temari4-llengues.pdfsessio_temari4-llengues.pdf
sessio_temari4-llengues.pdf
 
Projecte Lingüístic
Projecte LingüísticProjecte Lingüístic
Projecte Lingüístic
 

More from Ernest Lluch

ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
Català parelles 3r - Emma i Ariadna (1).pdf
Català parelles 3r - Emma i Ariadna (1).pdfCatalà parelles 3r - Emma i Ariadna (1).pdf
Català parelles 3r - Emma i Ariadna (1).pdfErnest Lluch
 
JOCS FLORALSAnglès 6è - MarcelRAMIREZRUEDA.pdf
JOCS FLORALSAnglès 6è - MarcelRAMIREZRUEDA.pdfJOCS FLORALSAnglès 6è - MarcelRAMIREZRUEDA.pdf
JOCS FLORALSAnglès 6è - MarcelRAMIREZRUEDA.pdfErnest Lluch
 
JOCS FLORALS Anglès 5è - Aya Saghir.pdf
JOCS FLORALS Anglès 5è - Aya Saghir.pdfJOCS FLORALS Anglès 5è - Aya Saghir.pdf
JOCS FLORALS Anglès 5è - Aya Saghir.pdfErnest Lluch
 
JOCS FLORALS Anglès 4t - Vera Hervás.pdf
JOCS FLORALS Anglès 4t - Vera Hervás.pdfJOCS FLORALS Anglès 4t - Vera Hervás.pdf
JOCS FLORALS Anglès 4t - Vera Hervás.pdfErnest Lluch
 
JOCS FLORALSCastellà 6è - Ainaravela.pdf
JOCS FLORALSCastellà 6è - Ainaravela.pdfJOCS FLORALSCastellà 6è - Ainaravela.pdf
JOCS FLORALSCastellà 6è - Ainaravela.pdfErnest Lluch
 
JOCS FLORALSCastellà 5è - Maria López.pdf
JOCS FLORALSCastellà 5è - Maria López.pdfJOCS FLORALSCastellà 5è - Maria López.pdf
JOCS FLORALSCastellà 5è - Maria López.pdfErnest Lluch
 
JOCS FLORALS Castellà 4t - Erik Puente.pdf
JOCS FLORALS Castellà 4t - Erik Puente.pdfJOCS FLORALS Castellà 4t - Erik Puente.pdf
JOCS FLORALS Castellà 4t - Erik Puente.pdfErnest Lluch
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfErnest Lluch
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfErnest Lluch
 
JOCS FLORAL ELLUCHCatalà 4t - Leyre Oliva.pdf
JOCS FLORAL ELLUCHCatalà 4t - Leyre Oliva.pdfJOCS FLORAL ELLUCHCatalà 4t - Leyre Oliva.pdf
JOCS FLORAL ELLUCHCatalà 4t - Leyre Oliva.pdfErnest Lluch
 
Castellà parelles 3r - Valeria i Alèxia.pdf
Castellà parelles 3r - Valeria i Alèxia.pdfCastellà parelles 3r - Valeria i Alèxia.pdf
Castellà parelles 3r - Valeria i Alèxia.pdfErnest Lluch
 
Castellà parelles 2n - Abril i Irina.pdf
Castellà parelles 2n - Abril i Irina.pdfCastellà parelles 2n - Abril i Irina.pdf
Castellà parelles 2n - Abril i Irina.pdfErnest Lluch
 
Castellà parelles 1r - Àxel i Biel.pdf
Castellà parelles 1r - Àxel i Biel.pdfCastellà parelles 1r - Àxel i Biel.pdf
Castellà parelles 1r - Àxel i Biel.pdfErnest Lluch
 
JOCS FLORALS Castellà individual 3r - Jordi.pdf
JOCS FLORALS Castellà individual 3r - Jordi.pdfJOCS FLORALS Castellà individual 3r - Jordi.pdf
JOCS FLORALS Castellà individual 3r - Jordi.pdfErnest Lluch
 
JOCSFLORALSCastellà individual 2n - Marcos.pdf
JOCSFLORALSCastellà individual 2n - Marcos.pdfJOCSFLORALSCastellà individual 2n - Marcos.pdf
JOCSFLORALSCastellà individual 2n - Marcos.pdfErnest Lluch
 
Castellà individual 1r - Ivan.pdfJOCS FLORALS
Castellà individual 1r - Ivan.pdfJOCS FLORALSCastellà individual 1r - Ivan.pdfJOCS FLORALS
Castellà individual 1r - Ivan.pdfJOCS FLORALSErnest Lluch
 
JOCSFLORALSCastellà parelles 3r - Valeria i Alèxia.pdf
JOCSFLORALSCastellà parelles 3r - Valeria i Alèxia.pdfJOCSFLORALSCastellà parelles 3r - Valeria i Alèxia.pdf
JOCSFLORALSCastellà parelles 3r - Valeria i Alèxia.pdfErnest Lluch
 
Català parelles 2n - Martina i Elena.pdf
Català parelles 2n - Martina i Elena.pdfCatalà parelles 2n - Martina i Elena.pdf
Català parelles 2n - Martina i Elena.pdfErnest Lluch
 

More from Ernest Lluch (20)

ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
Català parelles 3r - Emma i Ariadna (1).pdf
Català parelles 3r - Emma i Ariadna (1).pdfCatalà parelles 3r - Emma i Ariadna (1).pdf
Català parelles 3r - Emma i Ariadna (1).pdf
 
JOCS FLORALSAnglès 6è - MarcelRAMIREZRUEDA.pdf
JOCS FLORALSAnglès 6è - MarcelRAMIREZRUEDA.pdfJOCS FLORALSAnglès 6è - MarcelRAMIREZRUEDA.pdf
JOCS FLORALSAnglès 6è - MarcelRAMIREZRUEDA.pdf
 
JOCS FLORALS Anglès 5è - Aya Saghir.pdf
JOCS FLORALS Anglès 5è - Aya Saghir.pdfJOCS FLORALS Anglès 5è - Aya Saghir.pdf
JOCS FLORALS Anglès 5è - Aya Saghir.pdf
 
JOCS FLORALS Anglès 4t - Vera Hervás.pdf
JOCS FLORALS Anglès 4t - Vera Hervás.pdfJOCS FLORALS Anglès 4t - Vera Hervás.pdf
JOCS FLORALS Anglès 4t - Vera Hervás.pdf
 
JOCS FLORALSCastellà 6è - Ainaravela.pdf
JOCS FLORALSCastellà 6è - Ainaravela.pdfJOCS FLORALSCastellà 6è - Ainaravela.pdf
JOCS FLORALSCastellà 6è - Ainaravela.pdf
 
JOCS FLORALSCastellà 5è - Maria López.pdf
JOCS FLORALSCastellà 5è - Maria López.pdfJOCS FLORALSCastellà 5è - Maria López.pdf
JOCS FLORALSCastellà 5è - Maria López.pdf
 
JOCS FLORALS Castellà 4t - Erik Puente.pdf
JOCS FLORALS Castellà 4t - Erik Puente.pdfJOCS FLORALS Castellà 4t - Erik Puente.pdf
JOCS FLORALS Castellà 4t - Erik Puente.pdf
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
 
JOCS FLORAL ELLUCHCatalà 4t - Leyre Oliva.pdf
JOCS FLORAL ELLUCHCatalà 4t - Leyre Oliva.pdfJOCS FLORAL ELLUCHCatalà 4t - Leyre Oliva.pdf
JOCS FLORAL ELLUCHCatalà 4t - Leyre Oliva.pdf
 
Castellà parelles 3r - Valeria i Alèxia.pdf
Castellà parelles 3r - Valeria i Alèxia.pdfCastellà parelles 3r - Valeria i Alèxia.pdf
Castellà parelles 3r - Valeria i Alèxia.pdf
 
Castellà parelles 2n - Abril i Irina.pdf
Castellà parelles 2n - Abril i Irina.pdfCastellà parelles 2n - Abril i Irina.pdf
Castellà parelles 2n - Abril i Irina.pdf
 
Castellà parelles 1r - Àxel i Biel.pdf
Castellà parelles 1r - Àxel i Biel.pdfCastellà parelles 1r - Àxel i Biel.pdf
Castellà parelles 1r - Àxel i Biel.pdf
 
JOCS FLORALS Castellà individual 3r - Jordi.pdf
JOCS FLORALS Castellà individual 3r - Jordi.pdfJOCS FLORALS Castellà individual 3r - Jordi.pdf
JOCS FLORALS Castellà individual 3r - Jordi.pdf
 
JOCSFLORALSCastellà individual 2n - Marcos.pdf
JOCSFLORALSCastellà individual 2n - Marcos.pdfJOCSFLORALSCastellà individual 2n - Marcos.pdf
JOCSFLORALSCastellà individual 2n - Marcos.pdf
 
Castellà individual 1r - Ivan.pdfJOCS FLORALS
Castellà individual 1r - Ivan.pdfJOCS FLORALSCastellà individual 1r - Ivan.pdfJOCS FLORALS
Castellà individual 1r - Ivan.pdfJOCS FLORALS
 
JOCSFLORALSCastellà parelles 3r - Valeria i Alèxia.pdf
JOCSFLORALSCastellà parelles 3r - Valeria i Alèxia.pdfJOCSFLORALSCastellà parelles 3r - Valeria i Alèxia.pdf
JOCSFLORALSCastellà parelles 3r - Valeria i Alèxia.pdf
 
Català parelles 2n - Martina i Elena.pdf
Català parelles 2n - Martina i Elena.pdfCatalà parelles 2n - Martina i Elena.pdf
Català parelles 2n - Martina i Elena.pdf
 

Recently uploaded

feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller atJuliaBasart1
 
l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptx
l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptxl_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptx
l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptxEDUARDNAVARRODOMENEC
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 

Recently uploaded (9)

feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller at
 
l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptx
l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptxl_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptx
l_absolutisme_a_europa_espanya_i_a_catalunya.pptx
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 

PROJECTE LINGÜÍSTIC ELLUCH

  • 1. PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE Elaborat al març del 2008 Revisió i aprovació pel Consell Escolar: 28/5/2015 II Revisió i aprovació pel Consell Escolar: 27/5/2021
  • 2. Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Ernest Lluch PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE 2 0.ÍNDEX 0. INDEX 2 1. INTRODUCCIÓ 3 2. MARC NORMATIU 4 3. ANÀLISI DEL CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC 5 4. ÀMBIT LINGÜÍSTIC 4.1 Objectius en relació amb l’aprenentatge i l’ús de les llengües 4.2 Les llengües com a vehicle de comunicació 4.3 Les llengües com a eina de convivencia 4.4 L’aprenentatge i l’ensenyament de les llengües 4.5 Distribució horària de les àrees de l’àmbit lingüístic 4.6 Avaluació del coneixement de la llengua 4.7 Continuïtat i coherència entre comunitats i nivells 4.8 Materials didàctics 4.9 Atenció a la diversitat 4.10 Acollida alumnat nouvingut 5. ORGANITZACIÓ I GESTIÓ 5.1 Comunicació interna i externa 5.2 Coordinador lingüístic d’interculturalitat i cohesió social (LIC) 5.3 Biblioteca escolar 5.4 Pla lector 6. DILIGÈNCIA D’APROVACIÓ
  • 3. Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Ernest Lluch PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE 3 1.INTRODUCCIÓ “Diversos són els homes i diverses les parles” Salvador Espriu La Llei12/2009, del 10 de juliol, d’Educació en el títol II, del règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya, estableix el règim lingüístic del sistema educatiu i, a l’article 14, determina que els centres públics i els centres privats sostinguts amb fons públics han d’elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingüístic que emmarqui el tractament de les llengües al centre. El projecte lingüístic (PLC) és l’instrument que possibilita que els centres educatius organitzem i gestionem determinats aspectes en referència a l’estat i a l’ús de les llengües al centre i al tractament curricular de les diferents llengües que hi són presents tenint en compte la realitat sociolingüística del centre. El PLC ha de promoure entre tot l’alumnat: -El respecte cap a totes les llengües. -La valoració positiva de la diversitat lingüística. -La importància de l’aprenentatge d’una o més llengües noves. Al final de l’Educació Primària l’alumnat ha d’haver desenvolupat les competències comunicatives i lingüístiques que facin possible que, tant personalment com socialment, sigui capaç d’actuar i reeixir en el seu entorn i construir els fonaments de la ciutadania i del coneixement, i així poder afrontar els reptes de la societat plural, multilingüe i multicultural. L’alumnat, en acabar aquesta etapa, ha de ser capaç d’exercir les habilitats de comunicació que li permetin expressar la seva comprensió de la realitat; relacionar-se amb persones de la seva edat i adults de tot arreu, integrar, comprendre, valorar i comunicar els continguts i valors propis de la seva cultura. Per formar parlants plurilingües i respectuosos envers la interculturalitat, calen l’assoliment de la competència plena en català i en castellà, una actitud positiva vers la diversitat lingüística i el desig d’aprendre altres llengües. El desenvolupament d’aquestes competències no ha de ser exclusiu de l’àrea de llengua, sinó que és responsabilitat de totes les àrees. El Projecte Lingüístic forma part del PEC (Projecte Educatiu de Centre) i és un document viu com la resta de documents del centre i que vincula a tota la Comunitat Educativa i a la seva relació amb l’entorn.
  • 4. Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Ernest Lluch PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE 4 2.MARC NORMATIU El marc normatiu del Projecte Lingüístic és el següent: • Marc europeu comú de referència per a les llengües • La Llei d’Educació de Catalunya (LEC) 12/2009 de 10 de juliol: títol II, del règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya, artícles del 9 al 18. • Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius: article 5.1 • Decret 181/2008, de 9 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments del segons cicle d’Educació Infantil. • Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de l’Educació Primària.
  • 5. Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Ernest Lluch PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE 5 3.ANÀLISI DEL CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC “La societat en la que actualment vivim és una realitat plural. Diverses llengües, costums i ideologies són una de les seves principals característiques i Abrera és un exponent clar d’aquesta realitat”. L’Escola Ernest Lluch és un dels tres centres públics d’Educació Infantil i Primària d’Abrera. Abrera està situat a l’extrem nord de la comarca del Baix Llobregat a banda i banda del riu Llobregat. El municipi està en constant creixement tant per l’eixamplament de la vila com per la consolidació de les urbanitzacions com a primera residència. Actualment, amb dades d’IDESCAT del 2020, Abrera compta amb 12.538 habitants. La llengua materna de la majoria dels alumnes és el castellà però la llengua vehicular a l’escola és el català i gairebé tots/es ells/es l’entenen correctament. Tenim una mitjana en els darrers quatre cursos d’un 5.6% d’alumnes immigrants, majoritàriament provinent del Marroc i de Sud Amèrica però que ja fa força anys que viuen a Catalunya i/o ells ja han nascut aquí tot i que conserven com a llengua materna la seva llengua d’origen. Aquesta mitjana és més baixa que la mitjana de Catalunya. La totalitat del professorat disposa de la capacitació i el coneixement de la llengua catalana i castellana. Pel que fa a les persones que intervenen en la resta d’activitats de centre (monitors de serveis, d’activitats extraescolars, cuineres, personal d’administració i serveis, junta de l’AMPA...) utilitzen la llengua catalana com a llengua de comunicació.
  • 6. Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Ernest Lluch PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE 6 4. ÀMBIT LINGÜÍSTIC: Tractament de les llengües catalana, castellana i anglesa. 4.1. Objectius en relació amb l’aprenentatge i l’ús de les llengües Els objectius a assolir en relació amb l’aprenentatge i l’ús de les llengües a la nostra escola es centren en tres eixos estratègics: • En la construcció d’un projecte educatiu plurilingüe, amb la llengua catalana com a eina vertebradora, dins d’un enfocament de treball globalitzat. • En l’assoliment de la competència comunicativa lingüística plena en les llengües catalana i castellana, així com un nivell bàsic en llengua anglesa. • En l’organització i la gestió de recursos humans, metodològics i materials per tal de poder dur a terme aquest projecte lingüístic. 4.2 Les llengües com a vehicle de comunicació En l’article 11 del Capítol II de la Llei d’Educació de Catalunya 12/2009 s’estableix el català com a llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu i ha de ser la llengua de cohesió i integració entre totes les persones del centre educatiu tal com estableix la llei de política lingüística 1/1998. Així doncs, el català és la llengua utilitzada en totes les activitats pedagògiques, excepte les corresponents a la llengua castellana i la llengua estrangera i en les relacions entre els diferents membres de la comunitat. En el cas de l’alumnat i partint del nostre context sociolingüístic i el projecte educatiu, es vetlla per fer un desplegament del currículum incorporant el treball de les formes d’ús de les llengües, fent incidència en les menys conegudes pel seu alumnat, com és el català i l’anglès. L’objectiu final és que l’alumnat tingui el mateix nivell de llengua catalana que de llengua castellana. També cal que l’alumnat finalitzi l’etapa amb un coneixement bàsic de la llengua anglesa per tal de ser capaços de comunicar-se i accedir al coneixement en un entorn plurilingüe i pluricultural. Per tant, el professorat utilitza l’anglès com a llengua en les interaccions amb els alumnes vetllant sempre per establir un clima favorable en què l’alumnat se senti segur i estimulat per anar utilizant-la progressivament i, per aquest motiu, el centre inicia a 3r d’Ed.Primària una 1h setmanal de Coneixement de Medi en anglès i la llengua anglesa passa a ser la llengua vehicular en una àrea no lingüística. 4.3 Les llengües com a eines de convivència A l’escola, el català és la llengua d’ús en les situacions de relació formal, entre iguals, entre el professorat i l’alumnat.
  • 7. Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Ernest Lluch PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE 7 En situacions de relació informal el castellà és la llengua que més domina en les relacions entre els infants. Cal destacar però, que aquest ús del català i castellà en relacions informals difereix entre els diferents grups de l’escola. 4.4. L’aprenentatge i l’ensenyament de les llengües L’escola prioritza el treball de la llengua oral i la llengua escrita en tots els seus registres. Per a l’escola, el paper de la llengua oral és fonamental: cal aprendre a parlar, escoltar, exposar i dialogar per aprendre. Un bon domini de l’expressió oral és bàsic per ser ciutadans i ciutadanes que estiguin preparats per saber expressar de forma raonada i coherent les opinions. La llengua oral en català es treballa des d’un inici de l’escolarització i progressivament s’incorporen les altres llengües i es treballen en diverses modalitats (entrevista, conversa, dramatització, argumentació....) tant de les àrees que conformen l’àmbit lingüístic com les que no. L’ensenyament de la llengua escrita ha de tenir com a objectiu aconseguir al final de l’ensenyament obligatori formar lectors i escriptors competents. Per aconseguir objectiu s’apliquen les orientacions del currículum i es planifiquen activitats de lectura i escriptura que tinguin en compte les necessitats comunicatives i acadèmiques que té l’alumnat en els diversos nivells i en les diferents llengües de forma coordinada. Hi ha un plantejament integrat de les 4 habilitats de les llengües (escoltar, parlar, llegir i escriure). Es planifiquen activitats des de les diferents àrees en què la interrelació de les habilitats és present. S’utilitza la llengua oral i la llengua escrita com a suport per analitzar, reflexionar i millorar les altres habilitats. En plantegen activitats en què la relació de la llengua oral i escrita és inherent: lectura expressiva, representacions teatrals, ... L’aprenentatge de la llengua és responsabilitat de tot l’equip docent, el conjunt del claustre n’ha de ser conscient i actuar en conseqüència. Per tal que l’alumnat assoleixi el nivell d’expressió i comprensió en català, castellà i anglès, concretats en els criteris d’avaluació, l’equip docent aplicarà a l’aula metodologies que estimulin l’expressió oral i escrita amb suports didàctics en les diferents llengües d’aprenentatge. 4.5. Distribució horària de les àrees de l’àmbit lingüístic A l’escola sempre s’ha tingut en compte la importància que l’alumnat sigui competent en l’àmbit lingüístic, i és per aquest motiu pel qual l’escola vetlla per tal que progressivament es vagin consolidant les diferents llengües: català, castellà i anglès.
  • 8. Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Ernest Lluch PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE 8 L’aprenentatge de la llengua catalana es fa des de l’inici del 2n cicle d’Educació Infantil i l’aprenentatge de la lecto-escriptura es fa en català ja que és la llengua vehicular del centre. A Educació Primària, tal i com estableix el Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyament de l’Ed. Primària, s’inicia la introducció de l’àrea de llengua castellana i llengua anglesa. Amb la finalitat de garantir el tractament dels continguts curriculars de les tres llengües de manera equitativa i l’assoliment de les competències bàsiques associades a cadascuna d’aquestes àrees, la distribució que l’escola estableix en el tractament de les àrees lingüístiques és la següent: Llengua i literatura catalana Llengua i literatura castellana Llengua anglesa +Science Projecte* Cicle Inicial 1r 3 h/setm 210h 2h/setm 140h 2h/setm 140h 2h/setm 140h 2n 3 h/setm 2h/setm 2h/setm 2h/setm Cicle Mitjà 3r 3 h/setm 210h 2h/setm 140h 2h/setm +1h 210h 2h/setm 140h 4t 3 h/setm 2h/setm 2h/setm +1h 2h/setm Cicle Superior 5è 3 h/setm 210h 2h/setm 140h 2h/setm +1h 210h 2h/setm 140h 6è 3 h/setm 2h/setm 2h/setm +1h 2h/setm TOTAL 630h 420h 560h 420h En l’espai de Projecte es treballen aspectes globalitzats de totes les àrees i també les estructures lingüístiques comunes de les diferents llengües. Les estructures lingüístiques comunes són: estratègies lectores, treball de llengua oral (comprensió i expressió), treball de llengua escrita (comprensió, expressió, esquema, resum, subratllat, seqüenciació d’esdeveniments, idea principal…), signes de puntuació, tipologia textual, terminología que s’utilitza, aspectes gramaticals comuns. Per tal de fer més significatiu l’aprenentatge de la llengua anglesa, a partir de 3r els alumnes fan una hora de l’àrea de Coneixement de medi on la llengua de comunicació és la llengua anglesa. També, cal destacar que tots els alumnes de l’escola realitzen l’Aventura de llegir a l’arribar a la tarda on es dedica una estona al gust per la lectura en les diferents llengües que es treballen a l’escola.
  • 9. Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Ernest Lluch PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE 9 Es contempla disposar de material didàctic, programari i recursos TAC, llibres de lectura i consulta en les diferents llengües tant a l’aula de referència com a la biblioteca com a complement. 4.6. Avaluació del coneixement de la llengua El conjunt d’actuacions previst pel centre en relació amb les diferents fases de l’avaluació de l’aprenentatge i l’ús de les llengües inclourà la valoració dels processos d’ensenyament-aprenentatge de les dimensions incloses dins l’àmbit lingüístic, la gestió del currículum i els mecanismes de coordinació entre l’equip docent. El seguiment d’Educació Infantil i Cicle Inicial es fa, entre d’altres activitats, amb les proves d’avaluació Teberosky i a Primària el centre té consensuades unes proves d’avaluació basades en les ACL i en les proves de competències bàsiques. Cal remarcar que entenem l’avaluació com a part del procés d’ensenyament-aprenentatge que, en part, ha de servir per responsabilitzar l’alumnat del seu propi aprenentatge. 4.7 Continuïtat i coherència entre comunitats i nivells L’escola té documentat els mínims de cicles de les diferents àrees que es treballen en l’Ed.Primària. També es disposa d’uns acords de comunitat/cicle/nivell que es van revisant on apareixen diferents aspectes que garanteixen la continuïtat i coherència entre els diferents nivells. A finals/inicis de curs també es vetlla per tal que es pugui fer un traspàs sobre el grup d’alumnes que tindrà al curs següent i també tenen disponibles les actes de les juntes d’avaluació a la seva disposició on es recullen observacions de tots els alumnes. 4.8 Materials didàctics L’escola, a l’hora de determinar els materials didàctics per a l’aprenentatge de les llengües aplica uns criteris clars i coherents sobre quines han de ser les seves funcions, sobre les característiques que han de tenir l’adequació al currículum. S’estableixen uns criteris de coherència i continuïtat metodològica per a la tria dels materials didàctics i vetlla per donar oportunitats a l’alumnat per a l’accés a recursos addicionals variats que afavoreixen l’atenció a la diversitat. S’apliquen criteris compartits i de reflexió tant per a l’elaboració de material autoeditable com de la selecció de llibres i materials complementaris. Anualment es revisa i es fa reflexió per a consensuar les propostes de material de cara al curs següent. 4.9 Atenció a la diversitat
  • 10. Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Ernest Lluch PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE 10 L’escola, amb l’assessorament de l’EAP, té definit els mecanismes organitzatius, curriculars i pedagògics per atendre la diversitat de l’alumnat d’acord amb les orientacions del departament d’Educació. Tot i que aquests mecanismes estan en constant revisió i reflexió per adequar-los a la realitat canviant del centre. Cada curs escolar es comparteix el mapa de necessitats de l’alumnat a l’hora de destinar els recursos. En el cas de l’aprenentatge de les llengües, l’escola ofereix el SEP (Suport Escolar Personalitzat) als alumnes que ho necessiten des de P5 fins a 4t integrat dins de les hores lectives i en el cas de 5è i 6è s’ofereix una hora més fora de l’horari lectiu de tot l’alumnat. Tal i com recomana la normativa, part d’aquest SEP serveix per reforçar el desenvolupament de la lectura i l’escriptura. 4.10. Acollida de l’alumnat nouvingut L’escola no acostuma a tenir un gran nombre d’alumnat nouvingut. Són pocs els casos que es van integrant al nostre sistema educatiu a l’Ed.Primària. En el cas dels alumnes de P3 que tenen un desconeixement de les llengües oficials, ja es realitza na immersió lingüística. Tot i així, quan arriba un infant nouvingut, l’escola realitza una sèrie d’actuacions: • En l’inici de l’escolarització de l’alumne, es realitza una entrevista amb la família on coneixem el grau de coneixement de la llengua catalana i castellana per part de la família i de les seves demandes i necessitats. Aquesta primera acollida inicial es tanca amb la visita de l’escola amb la família i se li presenten els mestres i els companys. • Els mestres, amb l’acompanyament de l’equip d’orientació elaboren, si s’escau, un Pla Individualitzat de treball per aquests alumnes que s’acaba d’incorporar a l’escola i que necessita adquirir la llengua d’aprenentatge del centre, així com les altres llengües curriculars. D’aquesta manera garantim la plena inclusivitat a l’escola i afavorim el desenvolupament de la seva competència lingüística i l’accés als aprenentatges de l’aula. Es prioritza l’aprenentatge de la llengua catalana, com a llengua vehicular del centre. Aquest Pla Individualitzat, per alumnes incorporats tardanament al nostre sistema educatiu, ha de planificar les mesures, actuacions i suports lingüístics que calen per donar resposta a les seves noves necessitats educatives. En el cas de l’alumnat nouvingut aquest document es preveu temporal i ha d’incloure: -Les mesures i els suports lingüístics adreçats a l’alumne referents als àmbits, les àrees o matèries que afavoreixen l’assoliment de les competències bàsiques i criteris d’avaluació. -Qualsevol altra decisió del ‘equip docent quant a la resposta educativa. Altres consideracions sobre l’elaboració d’aquest PI per a l’alumnat nouvingut: -Abans de la confecció del document, l’equip d’atenció a la diversitat fa una valoració prèvia, amb l’ajuda de proves estandarditzades, per conèixer el nivell de competència lingüística amb la pròpia llengua (LIC).
  • 11. Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Ernest Lluch PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE 11 -L’equip docent elabora el PI en el termini màxim de dos mesos des del moment en què l’alumne/a arriba a l’escola. El tutor és el responsable de l’elaboració del PI conjuntament amb els altres docents que estan a l’aula i l’assessorament de la mestra d’Atenció a la diversitat. -La CAD ha d’aprovar el Pla Individualitzat.
  • 12. Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Ernest Lluch PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE 12 5.ORGANITZACIÓ I GESTIÓ 5.1. Comunicació interna i externa L’escola empra el català en les seves actuacions internes (actes, comunicats, informes) i en la relació amb les corporacions públiques de Catalunya, institucions i amb les empreses que contacta. També utilitza la llengua catalana en les comunicacions i notificacions adreçades a famílies, persones físiques o jurídiques residents en l’àmbit lingüístic català, sens prejudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà, si ho demanen per escrit segons el circuit establert. Aquestes peticions es resoldran amb comunicacions bilingües; sempre i quan no es puguin solventar oralment les dificultats, dubtes o aclariments que calguin. Cal entendre que el desconeixement del català per part d’algunes famílies no ha de suposar que es quedin excloses de les activitats del centre, però tampoc no ha de comportar una renúncia a l’ús de la llengua, que és una oportunitat per ala integració de les famílies. El centre fa la documentació en català i es fa un acompanyament a aquelles famílies nouvingudes que no coneixen la llengua. El centre té pàgina web i xarxes socials que li permeten la comunicació amb tota la comunitat educativa i l’entorn i la llengua d’ús és la llengua vehicular del centre. L’escola vetlla perquè les comunicacions d’escola es facin utilitzant un llenguatge clar, entenedor, no androcèntric i no excloent. 5.2. Coordinador lingüístic d’interculturalitat i cohesió social (LIC) L’escola, cada curs escolar, designa un coordinador/a LIC. Les principals tasques d’aquest càrrec són les següents: • Vetllar per la correcta implementació del Projecte Lingüístic. • Vetllar perquè el català sigui la llengua vehicular del centre de tota la comunitat educativa. • Potenciar la coordinació amb els tutors i els mestres d’atenció a la diversitat en l’arribada d’alumnat nouvingut. • Coordinar les actuacions curriculars i no curriculars de caire lingüístic. • Coordinar les activitats que promouen l’ús del català i el respecte a la valoració de la diversitat lingüística i cultural. • Revisar i actualitzar el Projecte Lingüístic de centre.
  • 13. Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Ernest Lluch PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE 13 5.3 Biblioteca escolar L’escola disposa d’un espai de biblioteca i d’una biblioteca d’aula en totes les aules de referència. El fons de la biblioteca està format per llibres de lectura i de consulta en les diferents llengües i cada any es va fent una reposició en forma de compra i donacions de la Biblioteca municipal. La biblioteca està disponible a l’hora del pati per als alumnes de Primària (bibliopati) i durant les hores lectives se’n pot fer ús amb reserva prèvia de l’espai. 5.4 Pla lector L’escola està pendent de fer el pla lector on es recullin totes les activitats que es fan en el centre per impulsar la lectura en els diferents nivells.
  • 14. Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Escola Ernest Lluch PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE 14 6.DILIGÈNCIA D’APROVACIÓ El Consell Escolar de l’Escola Ernest Lluch, a data 27 de maig del 2021, aprova per consens la revisió i actualització del Projecte Lingüístic de centre. I per a que consti, signem el present document. Judith Gonell Molano - DNI 39180538S (AUT) Digitally signed by Judith Gonell Molano - DNI 39180538S (AUT) Date: 2021.05.28 12:14:31 +02'00'