EL RENAIXEMENT: CINQUECENTO Raquel Rojas David Márquez Laia Sanmiquel
CONTEXT HISTÒRIC: Itàlia formada per  petites ciutats  dominades per aristòcrates o banquers.  El  cinquecento  va tenir el seu centre a Roma i a Venècia
S. XVI lluites entre Frances I de França I l'emperador Carles V. Europa, un camp de batalla
El papa de Roma, dóna suport al francès i provocarà la decadència del papat
Creixement econòmic
Reforma protestant de Luter.  Canvi  en el mapa  religiós  europeu
Expansió  del moviment per Europa
CARACTERÍSTIQUES: Recuperació de models clàssics
( grecs i  llatins )
Humanisme Aplicació perpectiva artificial
Antropocentrisme Artista artesà a artista creador
Aparició de la figura del mecenes Ruptura amb els cànons formals i busca noves formes d'expressió
Distorció de figures, creació d'espais irreals i ús de colors clars
ARQUITECTURA: URBANISME IDEAL I DE JARDINS: - Trencament amb l'anarquia organitzativa de la ciutat medieval. - Urbanisme orientat a l'organització de les ciutats utòpiques, i a l'organització de jardins. - Ciutat ideal anomenada Sforzinda, ideada per Filarete.
- Disseny de jardins. Dos  exemples  són el Sacro Bosco de Bomarzo - la Villa d'Este a Tívoli, tots dos a Itàlia.
TIPOLOGIES ARQUITECTÒNIQUES: -L’església i el palau, i les vil·les suburbanes. També es van construir hospitals, teatres, biblioteques, arcs de triomf i ponts. NOUS EDIFICIS RELIGIOSOS: La forma de la planta de les esglésies es de dos tipus: basilical  i la centralitzada
-La  basílica de Sant Pere, iniciada al principi del s. XVI per Bramante
És Alberti qui presenta millor el nou estil renaixentista amb l’església de Sant'Andrea i San Sebastiano.
Bramarte, al s.XVI representa amb el seu templete de San Pietro in Montorio el paradigma de l'arquitectura classicista.
- Façanes organitzades en tres cossos verticals, el central més alt que els laterals, que s'hi uneixen a través de volutes. El conjunts està coronat per un gran frontó triangular. Els models de l'arquitectura romana de vegades són presents a la façana de les esglésies, que té forma d'arc de triomf. ARQUITECTURA CIVIL: - Utilitats virtuviana. - El palau i la vil·la suburbana,teatres, hospitals i biblioteques · Palaus i vil·les: palaus tenen una forma cúbica, coronada per una  cornisa, i motllures horitzontals que separen els 3 pisos, estructurats en  3 ordres: toscà o dòric, jònic i corinti.. Organització interna de l'edifici al  voltant del cortile o pati central.
Palazzo Rucellai (d'Alberti) / Palazzo Medici-Ricardi ( de Michelozzo).
·Les vil·les són una recuperació de l'antiga casa de camp romana  Villa Capra "La Rotonda"
ESPANYA: ENTRE L'ORNAMENTACIÓ I EL PURISME -Es caracteritza per els elements decoratius: medallons, emblemes heràldics, columnes i grotescos (d'animals, figures humanes, fruites...) Façanes molt ornamentades Hospital de Santa Cruz de Toleto i la façana de la universitat de Salamanca. .
A partir del segon terç del s.XVI, es deixà pas a un estil més auster amb l'arc de mig punt, la volta de canó, la cúpula sobre petxines, frontons, pilars...Aquest període és el   purisme o classicisme Palacio  de Carlos V  a l'Alhmbra de Granada. Amb la sobrietat formal d'El Escorial amb l'absència de decoració, defineix un nou estil arquitectònic:  herrerià
ESCULTURA CINQUECENTO : Continua la línia dels Quattrocento interessada pel naturalisme i per  l'home. Utilització de la forma  serpentinata  que reforça el dinamisme Predomini de les línies corbes
Tendència a la monumentalitat
Miquel Àngel afirma que l'execució es fa '' per forza di levare '' ( a força  de  treure)

Cinquecento Art renaixentista IES Maremar

  • 1.
    EL RENAIXEMENT: CINQUECENTORaquel Rojas David Márquez Laia Sanmiquel
  • 2.
    CONTEXT HISTÒRIC: Itàliaformada per petites ciutats dominades per aristòcrates o banquers. El cinquecento va tenir el seu centre a Roma i a Venècia
  • 3.
    S. XVI lluitesentre Frances I de França I l'emperador Carles V. Europa, un camp de batalla
  • 4.
    El papa deRoma, dóna suport al francès i provocarà la decadència del papat
  • 5.
  • 6.
    Reforma protestant deLuter. Canvi en el mapa religiós europeu
  • 7.
    Expansió delmoviment per Europa
  • 8.
  • 9.
    ( grecs i llatins )
  • 10.
  • 11.
  • 12.
    Aparició de lafigura del mecenes Ruptura amb els cànons formals i busca noves formes d'expressió
  • 13.
    Distorció de figures,creació d'espais irreals i ús de colors clars
  • 14.
    ARQUITECTURA: URBANISME IDEALI DE JARDINS: - Trencament amb l'anarquia organitzativa de la ciutat medieval. - Urbanisme orientat a l'organització de les ciutats utòpiques, i a l'organització de jardins. - Ciutat ideal anomenada Sforzinda, ideada per Filarete.
  • 15.
    - Disseny dejardins. Dos exemples són el Sacro Bosco de Bomarzo - la Villa d'Este a Tívoli, tots dos a Itàlia.
  • 16.
    TIPOLOGIES ARQUITECTÒNIQUES: -L’esglésiai el palau, i les vil·les suburbanes. També es van construir hospitals, teatres, biblioteques, arcs de triomf i ponts. NOUS EDIFICIS RELIGIOSOS: La forma de la planta de les esglésies es de dos tipus: basilical i la centralitzada
  • 17.
    -La basílicade Sant Pere, iniciada al principi del s. XVI per Bramante
  • 18.
    És Alberti quipresenta millor el nou estil renaixentista amb l’església de Sant'Andrea i San Sebastiano.
  • 19.
    Bramarte, al s.XVIrepresenta amb el seu templete de San Pietro in Montorio el paradigma de l'arquitectura classicista.
  • 20.
    - Façanes organitzadesen tres cossos verticals, el central més alt que els laterals, que s'hi uneixen a través de volutes. El conjunts està coronat per un gran frontó triangular. Els models de l'arquitectura romana de vegades són presents a la façana de les esglésies, que té forma d'arc de triomf. ARQUITECTURA CIVIL: - Utilitats virtuviana. - El palau i la vil·la suburbana,teatres, hospitals i biblioteques · Palaus i vil·les: palaus tenen una forma cúbica, coronada per una cornisa, i motllures horitzontals que separen els 3 pisos, estructurats en 3 ordres: toscà o dòric, jònic i corinti.. Organització interna de l'edifici al voltant del cortile o pati central.
  • 21.
    Palazzo Rucellai (d'Alberti)/ Palazzo Medici-Ricardi ( de Michelozzo).
  • 22.
    ·Les vil·les sónuna recuperació de l'antiga casa de camp romana Villa Capra "La Rotonda"
  • 23.
    ESPANYA: ENTRE L'ORNAMENTACIÓI EL PURISME -Es caracteritza per els elements decoratius: medallons, emblemes heràldics, columnes i grotescos (d'animals, figures humanes, fruites...) Façanes molt ornamentades Hospital de Santa Cruz de Toleto i la façana de la universitat de Salamanca. .
  • 24.
    A partir delsegon terç del s.XVI, es deixà pas a un estil més auster amb l'arc de mig punt, la volta de canó, la cúpula sobre petxines, frontons, pilars...Aquest període és el purisme o classicisme Palacio de Carlos V a l'Alhmbra de Granada. Amb la sobrietat formal d'El Escorial amb l'absència de decoració, defineix un nou estil arquitectònic: herrerià
  • 25.
    ESCULTURA CINQUECENTO :Continua la línia dels Quattrocento interessada pel naturalisme i per l'home. Utilització de la forma serpentinata que reforça el dinamisme Predomini de les línies corbes
  • 26.
    Tendència a lamonumentalitat
  • 27.
    Miquel Àngel afirmaque l'execució es fa '' per forza di levare '' ( a força de treure)