Document de planificació, per a la seqüència d’activitats i la selecció d’exercicis, necessari per a definir els escenaris didàctics, així com els recursos, els agrupaments preferents i la temporització de la tasca (moment del curs en què es realitza i el nombre de sessions necessàries per al seu desenvolupament). A més, s’identifica el mode de pensament preferent que cada activitat- exercici i les famílies de models d'ensenyament que orienten el desenvolupament de la seqüència didàctica proposada.
Document de planificació, per a la seqüència d’activitats i la selecció d’exercicis, necessari per a definir els escenaris didàctics, així com els recursos, els agrupaments preferents i la temporització de la tasca (moment del curs en què es realitza i el nombre de sessions necessàries per al seu desenvolupament). A més, s’identifica el mode de pensament preferent que cada activitat- exercici i les famílies de models d'ensenyament que orienten el desenvolupament de la seqüència didàctica proposada.
Pensant i aprenent amb mig motor. Litúrgies, Discurs i Episteme per a ensenya...jdomen44
Presentació feta al grup d'assessors impulsors del TIL del Departament d'Educació on s'exploren les petjades que deixa la manera pensar de la ciència en els seus textos (articles científics,...) i dinàmiques de comunicació. Es discuteixen maneres de treballar la llengua de manera competencial a l'aula incorporant audiències, contextos i propòsits rellevants, sient conscients de l'ombra epistèmica del discurs de la ciència en la seva comunicació i els seus gèneres lingüístics.
Pistes per fer del Portafoli Europeu de les Llengües (P.E.L.) una eina per a l'avaluació i el plurilingüisme. Jornada de treball PEL a Castellò d ela Plana. Juny 2008.
La terminologia lingüística en l’ensenyament mitjàmarclia
Exposició realitzada a la "II Jornada sobre el valencià" organitzada per l'associació Taula de Filologia Valenciana a la ciutat d'Alzira el 23 d'octubre de 2010.
2. 1. Característiques del llenguatge
tècnic i científic
Universalitat o internacionalitat:
Llenguatge apte per a servir de vehicle d’expressió entre
la comunitat científica internacional
Precisió:
Relació biunívoca entre significant i significat (una
paraula, un significat)
Ús de terminologia pròpia (lèxic especialitzat)
No s’usen sinònims pel que fa als termes d’especialitat
Formalitat i funcionalitat:
Absència d’ambigüitat
Objectiu bàsic: informar
2
3. (...) Característiques del llenguatge tècnic i científic
Coherència:
Sintaxi controlada: ús de frases curtes i simples
Absència d’exclamacions (neutralitat emotiva)
Discurs despersonalitzat:
Ús de fórmules impersonals
Ús de la 1a persona del plural (fórmula de modèstia):
No recomanat:
* Amb aquest compost he creat una nova substància
Recomanat:
a) Amb aquest compost s’ha creat una nova substància
(impersonal)
b) Amb aquest compost hem creat una nova substància
(1ª pers. plural)
3
4. 2. La llegibilitat del text científic
Llegibilitat: claredat del text que ens permet entendre’l a la primera
Llegibilitat alta Llegibilitat baixa
Paraules curtes i bàsiques Paraules llargues i complexes
Llenguatge concret Llenguatge abstracte
Frases simples Frases subordinades i incisos
Estructura lògica Estructura lògica alterada
(subjecte + verb + predicat) (verb + predicat + subjecte)
Paràgrafs de llargada equilibrada Paràgrafs de llargada desproporcionada
Presència de marcadors textuals Absència de marcadors textuals
Variació tipogràfica Monotonia tipogràfica
4
5. Bibliografia
Alberola, P. i altres: Comunicar la ciència, Picanya,
Bullent, 1996.
Cassany, D. (1993): La cuina de l’escriptura,
Barcelona, Empúries.
Mestres, J. M. i altres (1995): Manual d’estil. La
redacció i l’edició de textos, Barcelona, Eumo-UB-
UPF-Associació de Mestres Rosa Sensat.
Secretariat de Promoció Lingüística de la
Universitat d’Alacant: Gripau, disponible en la següent
adreça web: http://www.ua.es/spv/gripau.pdf
Cassany, D. (1993): La cuina de l’escriptura,
Barcelona, Empúries.
5
6. Bibliografia
Alberola, P. i altres: Comunicar la ciència, Picanya,
Bullent, 1996.
Cassany, D. (1993): La cuina de l’escriptura,
Barcelona, Empúries.
Mestres, J. M. i altres (1995): Manual d’estil. La
redacció i l’edició de textos, Barcelona, Eumo-UB-
UPF-Associació de Mestres Rosa Sensat.
Secretariat de Promoció Lingüística de la
Universitat d’Alacant: Gripau, disponible en la següent
adreça web: http://www.ua.es/spv/gripau.pdf
Cassany, D. (1993): La cuina de l’escriptura,
Barcelona, Empúries.
5