1. Teixidó Franch, Núria
Grup: 1J.B
Professora: Rosa Soler
Assignatura: Comunicació Oral, Escrita i Digital.
DIFERÈNCIES ENTRE ORAL I ESCRIT
La comparació d'aquests 2 codis és pot fer a partir de 2 punts de vista:
-Característiques contextuals: Amb aquest punt ens podem comparar les situacions de comunicació oral
i escrita per tal d'identificar les característiques pròpies de cada grup. Amb aquestes característiques ens
referim al context (espai, temps...).
Antigament és podia observar més clarament les diferencies contextuals entre el codi escrit i el codi oral
però amb el desenvolupament tecnològic ha equilibrat els 2 codis.
DIFERÈNCIES CONTEXTUALS (ORAL- ESCRIT)
1-. Canal auditiu. El receptor compren amb l'oïda el text Canal visual. El receptor llegeix amb els ulls el text.
2-. El receptor percep successivament els diversos signes El receptor percep simultàniament (tot alhora) el signes
3-. Comunicació espontània. l'emissor pot rectificar . Comunicació elaborada. L'emissor pot corregir i rectificar
4-. Comunicació immediata Comunicació diferida
5-. Comunicació efímera: els sons són perceptibles en els Comunicació duradora
temps que dura l'acció
6-.Codis no-verbals: fisonomia, vestits, conducta, moviment No utilitza codis no-verbals
7-. Hi ha interacció durant l'emissió No hi ha interacció durant la comunicació
8-.El context extralingüístic és molt important El context és poc important. l'escrit és autònom al
context
-Característiques textuals: Aquestes característiques són les gramaticals dels textos orals i escrits
(adequació, coherència...). És poden observar i diferenciar les estructures sintàctiques (grau de
complexitat, llargada, ordre de les paraules...)
Les característiques textuals diem que son la fonètica i l'ortografia, però també és molt importants la
morfosintaxi, el lèxic o les regles d'adequació o de coherència.
2. DIFERÈNCIES TEXTUALS (ORAL- ESCRIT)
-Adequació
1-. Marca la procedència dialectal de l'emissor. Neutralitza les marques de procedència de l'emissor
(estàndard)
2-. Grau de formalitat baix (usos privats). Associat a temes Grau de formalitat alt (usos públics). Asossiat a temes
generals. específics
-Coherència
1-. Selecció poc rigorosa a de la informació Selecció molt precisa de la informació
2-. Més redundant. (abundància de mots) Menys redundant
3-. Estructura oberta. interacció Estructura tancada: esquema planificat per l'autor
4-.Estructures poc estereotipades Estructures estereotipades
-Cohesió
1-.Menys gramatical; utilitza pauses, entonacions... Més gramatical: signes de puntuació , conjuncions,
pronoms...
2-.Elements paralingüístics: canvis de ritme i velocitat Pocs elements paralingüístics. Tipografies diverses
3-.Referències exofòriques. referides al context, situació Referències endofòriques. referències del mateix text
Amb el llarg dels anys, les coses han variat molt, al principi, pels medievals la llengua escrita era molt
més important que la llengua oral, amb el temps les coses han canviat, per el segle XX i la lingüística
estructuralista la llengua oral és l'objecte dels seus estudis mentre que la llengua orat és un simple mitjà
per transcriure la parla
CODI ESCRIT
La gramàtica oracional i la llengua és presenta
monolítica i neutra. Els aprenents tenen models
literaris
costitueix La lingüística moderna diu que el codi oral és
Escrit Model normatiu
primordial i l'escrit és subordinat
Diuen que el codi oral i escrit són dos codis
diferents i autònoms que uneixen la mateixa
llengua i estan relacionats per l'aprenentatge de
les llengües.
3 models:
1. Model dependent (Tradicional)
Diu que el codi oral és la primera manifestació i principal del llenguatge i el codi escrit diu que és
una transcripció gràfica del primer. T
En aquest model és diu que l'oral és la manifestació natural del llenguatge, mentre que l'escrit és un
simple fet cultural.
2. Model independent (Glossemàtica)
Aquest model diu que el codi oral i escrit són totalment independents i que només són 2
possibilitats de manifestacions amb que podem expressar el llenguatge.
3. Model equipol·lent (Cercle lingüístic de Praga)
3. Diu que el codi escrit i oral tenen característiques comunes, tot i que tenen diferents funcions i
complementàries en la comunitat. Cal destacar la relació entre so i grafia, aquesta relació és el que
ens permet transcriure l'oral i escrit i viceversa
En realitat aquests 2 codis actuen en un conjunt de situacions de comunicació i condicions molt
diverses que provoquen variacions:
-Tipus de lectors (familiar, desconegut...)
-escrit col·loquial o formal
-Tipus de text (descripcions, narracions , argumentacions...)
-Tema (general o específic)
L'execució oral d'un escrit té diverses possibilitats
Escrit per ser dit com si no fos escrit
Escrit per ser dit
Escrit no necessàriament per sser dit
Dit per ser llegit com si fos escrit
Dit per ser llegit
Conclusió:
Adequació: saber escollir la varietat (dialecte) i el registre apropiats a cada situació
Coherència: saber i estructurar bé la informació important.
Cohesió: saber connectar correctament les frases que formen el text ( connectors, puntuació...)
Correcció gramatical:saber les regles fonètiques i gramaticals
Disposició en l'espai: saber com s'ha de presentar un escrit
-Els codis orals i escrits presenten diferencies de tipus contextual i textual
-L'escrit és un codi independent de l'oral.
Les característiques de preparació condiciona si és codi escrit o oral. Amb aquesta representació és
pot observar clarament que el canal és molt important.
Oral Exposició oral/ Conferéncia Escrit
Conversa SMS Carta
Explicació de contes Twitter
Reunió de pares Bloc
Entrevistes als pares
Teléfon
Hi ha diverses situacions comunicatives.
-Notes/Apunts -Formulació de preguntes
-Debat -Treballs escrits
-Entrevista -Documentació formal
-Intervencions
