Màster formació del professorat de secundària i batxillerat especialitat filosofia. Curs 2015-2016
Universitat de les Illes Balears
Professor: Joan González Guardiola
1- CONCEPTE
 Varietat que una llengua adopta quan
s’utilitza com a instrument de
comunicació formal i funcional entre
especialistes d’una matèria
determinada (Kokourek, 1982).
PROBLEMES:
(a) Determinació de la filosofia com a “matèria”
(b) Determinació del filòsof com “especialista”
 (a) Com a forma de vida (“no es pot aprendre
filosofia, sinó a filosofar”)
 (b) Com a ideal de “ciència rigorosa” (ideal de
fonamentació, Wissenschaftlehre
 Gotthold Ephraim Lessing (1729 – 1781)
“Si Déu tingués tancada en la seva mà dreta tota
la veritat, i en la seva mà esquerra l’únic impuls
que mou cap a ella, i em digués: “Tria!”, jo cauria
sempre i eternament, tot i suposant que
m’estigués equivocant, en la seva mà esquerra, i
li diria: “Dóna-me-la, pare! La veritat pura és
únicament per a tu!!” (Lessing, “Sobre la veritat”,
1780).
 2- PETITES OBSERVACIONS HISTÒRIQUES
 1) F. Saussure, Cours de linguistique générale
(1916)
 2) Primera caracterització de les llengües
d’especialitat (Bohuslav Havránek, 1932):
- Ús de mots unívocs (univocitat)
- Ús de la diferenciació específica
- Ús d’expressions globals abstractes
 PETITES OBSERVACIONS HISTÒRIQUES
 1) F. Saussure, Cours de linguistique générale
(1916)
 2) Primera caracterització de les llengües
d’especialitat (Bohuslav Havránek, 1932):
- Ús de mots unívocs (univocitat)
- Ús de la diferenciació específica
- Ús d’expressions globals abstractes
 PETITES OBSERVACIONS HISTÒRIQUES
 3) Primera classificació de variacions
lingüístiques a partir de la dialectologia
estructural (Eugenio Cosseriu, 1958):
- Variacions diatòpiques (geogràfiques)
- Variacions diastràtiques (llengües d’especialitat)
- Variacions diafàsiques (estilístiques)
3- LES LLENGÜES D’ESPECIALITAT COM A
FENOMEN DE VARIACIÓ LINGÜÍSTICA
Idiolecte/Dialecte individual
Cronolecte/Dialecte històric
Dialectals Geolecte/Dialecte geogràfic
Sociolecte/Dialecte social
Varietats Estàndard
Del camp (central: el “què”, la “cosa”)
Funcionals Del mode
Del tenor
 CLASSIFICACIÓ SEGONS EL GRAU
D’ABSTRACCIÓ
1) Llenguages professionals
2) Llenguatges tècnics
3) Llenguatges científics
4) Llenguatges simbòlics
MODELS DE RELACIÓ ENTRE LLENGUA
GENERAL I LLENGUA D’ESPECIALITAT
CARACTERÍSTIQUES DELS LLENGUATGES
D’ESPECIALITAT
1) Formalitat
2) Funcionalitat
3) Ordenació rigorosa
4) Concisió-Precisió
5) Selecció
6) Preeminència del canal escrit
7) Ús de formes lingüístiques específiques
TIPUS DE FORMES LINGÜÍSTIQUES
ESPECÍFIQUES
1) Tractaments personals
2) Formes verbals
3) Termes
4) Locucions i frases fetes
5) Afixos (prefixos i sufixos); proto - ; - oide
GRAUS D’ESPECIFICITAT
1) Bilateralment específics
2) Unilateralment específics
3) Diferenciats segons el context
4) No específics però preferents
Tasques a realitzar per l’alumnat en el centre educatiu
(9 de febrer al 20 de Març)
Primera
setmana
Primer dia: Reunió amb el tutor o tutora del centre i de l’àrea:
1. Definir tema i aplicació de la intervenció didàctica.
2. Definir les intervencions didàctiques i el grup al qual s’aplicaran.
Anàlisi del funcionament del Departament de Filosofia o
Ciències Socials:
a) Entrevista amb el Cap de Departament.
b) Assistència a una reunió de Departament.
c) Anàlisi d’un model de Programació.
Començar l’observació d’aula:
Assistència a les classes impartides pel tutor/a de l’àrea o altres
membres del Departament.
Elaboració de la unitat didàctica i/o intervencions.
Segona
setmana
Observació d’aula
1. Identificació dels elements claus del grup classe.
2. Observació de classes (explicacions): introducció, exposició,
rutines de classe, capacitat de comunicació.
3. Elaboració de la Unitat didàctica i/o intervencions didàctiques a
aplicar.
Tercera
setmana
1. Intervenció i aplicació de la Unitat Didàctica
2. Realització de la Memòria-Dossier del Pràcticum II
Quarta
setmana
1. Intervenció i aplicació de la Unitat Didàctica
2. Realització de la Memòria-Dossier del Pràcticum II
Cinquena
setmana
1. Intervenció i aplicació de la Unitat Didàctica
2. Realització de la Memòria-Dossier del Pràcticum II
Sisena
setmana
1. Intervenció i aplicació de la Unitat Didàctica
2. Realització de la Memòria-Dossier del Pràcticum II
FITXA D’AVALUACIÓ: lliurar-la en mà a l’alumnat el
20 de març (últim dia de les pràctiques)
Moltes gràcies!
Moltes gràcies!
Moltes gràcies!
Moltes gràcies!

Llengua d´especialitat tema 1

  • 1.
    Màster formació delprofessorat de secundària i batxillerat especialitat filosofia. Curs 2015-2016 Universitat de les Illes Balears Professor: Joan González Guardiola
  • 2.
    1- CONCEPTE  Varietatque una llengua adopta quan s’utilitza com a instrument de comunicació formal i funcional entre especialistes d’una matèria determinada (Kokourek, 1982). PROBLEMES: (a) Determinació de la filosofia com a “matèria” (b) Determinació del filòsof com “especialista”
  • 3.
     (a) Coma forma de vida (“no es pot aprendre filosofia, sinó a filosofar”)  (b) Com a ideal de “ciència rigorosa” (ideal de fonamentació, Wissenschaftlehre
  • 4.
     Gotthold EphraimLessing (1729 – 1781) “Si Déu tingués tancada en la seva mà dreta tota la veritat, i en la seva mà esquerra l’únic impuls que mou cap a ella, i em digués: “Tria!”, jo cauria sempre i eternament, tot i suposant que m’estigués equivocant, en la seva mà esquerra, i li diria: “Dóna-me-la, pare! La veritat pura és únicament per a tu!!” (Lessing, “Sobre la veritat”, 1780).
  • 7.
     2- PETITESOBSERVACIONS HISTÒRIQUES  1) F. Saussure, Cours de linguistique générale (1916)  2) Primera caracterització de les llengües d’especialitat (Bohuslav Havránek, 1932): - Ús de mots unívocs (univocitat) - Ús de la diferenciació específica - Ús d’expressions globals abstractes
  • 8.
     PETITES OBSERVACIONSHISTÒRIQUES  1) F. Saussure, Cours de linguistique générale (1916)  2) Primera caracterització de les llengües d’especialitat (Bohuslav Havránek, 1932): - Ús de mots unívocs (univocitat) - Ús de la diferenciació específica - Ús d’expressions globals abstractes
  • 9.
     PETITES OBSERVACIONSHISTÒRIQUES  3) Primera classificació de variacions lingüístiques a partir de la dialectologia estructural (Eugenio Cosseriu, 1958): - Variacions diatòpiques (geogràfiques) - Variacions diastràtiques (llengües d’especialitat) - Variacions diafàsiques (estilístiques)
  • 10.
    3- LES LLENGÜESD’ESPECIALITAT COM A FENOMEN DE VARIACIÓ LINGÜÍSTICA Idiolecte/Dialecte individual Cronolecte/Dialecte històric Dialectals Geolecte/Dialecte geogràfic Sociolecte/Dialecte social Varietats Estàndard Del camp (central: el “què”, la “cosa”) Funcionals Del mode Del tenor
  • 11.
     CLASSIFICACIÓ SEGONSEL GRAU D’ABSTRACCIÓ 1) Llenguages professionals 2) Llenguatges tècnics 3) Llenguatges científics 4) Llenguatges simbòlics
  • 12.
    MODELS DE RELACIÓENTRE LLENGUA GENERAL I LLENGUA D’ESPECIALITAT
  • 13.
    CARACTERÍSTIQUES DELS LLENGUATGES D’ESPECIALITAT 1)Formalitat 2) Funcionalitat 3) Ordenació rigorosa 4) Concisió-Precisió 5) Selecció 6) Preeminència del canal escrit 7) Ús de formes lingüístiques específiques
  • 14.
    TIPUS DE FORMESLINGÜÍSTIQUES ESPECÍFIQUES 1) Tractaments personals 2) Formes verbals 3) Termes 4) Locucions i frases fetes 5) Afixos (prefixos i sufixos); proto - ; - oide
  • 15.
    GRAUS D’ESPECIFICITAT 1) Bilateralmentespecífics 2) Unilateralment específics 3) Diferenciats segons el context 4) No específics però preferents
  • 18.
    Tasques a realitzarper l’alumnat en el centre educatiu (9 de febrer al 20 de Març) Primera setmana Primer dia: Reunió amb el tutor o tutora del centre i de l’àrea: 1. Definir tema i aplicació de la intervenció didàctica. 2. Definir les intervencions didàctiques i el grup al qual s’aplicaran. Anàlisi del funcionament del Departament de Filosofia o Ciències Socials: a) Entrevista amb el Cap de Departament. b) Assistència a una reunió de Departament. c) Anàlisi d’un model de Programació. Començar l’observació d’aula: Assistència a les classes impartides pel tutor/a de l’àrea o altres membres del Departament. Elaboració de la unitat didàctica i/o intervencions. Segona setmana Observació d’aula 1. Identificació dels elements claus del grup classe. 2. Observació de classes (explicacions): introducció, exposició, rutines de classe, capacitat de comunicació. 3. Elaboració de la Unitat didàctica i/o intervencions didàctiques a aplicar.
  • 19.
    Tercera setmana 1. Intervenció iaplicació de la Unitat Didàctica 2. Realització de la Memòria-Dossier del Pràcticum II Quarta setmana 1. Intervenció i aplicació de la Unitat Didàctica 2. Realització de la Memòria-Dossier del Pràcticum II Cinquena setmana 1. Intervenció i aplicació de la Unitat Didàctica 2. Realització de la Memòria-Dossier del Pràcticum II Sisena setmana 1. Intervenció i aplicació de la Unitat Didàctica 2. Realització de la Memòria-Dossier del Pràcticum II
  • 20.
    FITXA D’AVALUACIÓ: lliurar-laen mà a l’alumnat el 20 de març (últim dia de les pràctiques)
  • 21.
  • 22.
  • 23.
  • 24.