Màster formació delprofessorat de secundària i batxillerat especialitat filosofia. Curs 2015-2016
Universitat de les Illes Balears
Professor: Joan González Guardiola
2.
1- CONCEPTE
Varietatque una llengua adopta quan
s’utilitza com a instrument de
comunicació formal i funcional entre
especialistes d’una matèria
determinada (Kokourek, 1982).
PROBLEMES:
(a) Determinació de la filosofia com a “matèria”
(b) Determinació del filòsof com “especialista”
3.
(a) Coma forma de vida (“no es pot aprendre
filosofia, sinó a filosofar”)
(b) Com a ideal de “ciència rigorosa” (ideal de
fonamentació, Wissenschaftlehre
4.
Gotthold EphraimLessing (1729 – 1781)
“Si Déu tingués tancada en la seva mà dreta tota
la veritat, i en la seva mà esquerra l’únic impuls
que mou cap a ella, i em digués: “Tria!”, jo cauria
sempre i eternament, tot i suposant que
m’estigués equivocant, en la seva mà esquerra, i
li diria: “Dóna-me-la, pare! La veritat pura és
únicament per a tu!!” (Lessing, “Sobre la veritat”,
1780).
7.
2- PETITESOBSERVACIONS HISTÒRIQUES
1) F. Saussure, Cours de linguistique générale
(1916)
2) Primera caracterització de les llengües
d’especialitat (Bohuslav Havránek, 1932):
- Ús de mots unívocs (univocitat)
- Ús de la diferenciació específica
- Ús d’expressions globals abstractes
8.
PETITES OBSERVACIONSHISTÒRIQUES
1) F. Saussure, Cours de linguistique générale
(1916)
2) Primera caracterització de les llengües
d’especialitat (Bohuslav Havránek, 1932):
- Ús de mots unívocs (univocitat)
- Ús de la diferenciació específica
- Ús d’expressions globals abstractes
9.
PETITES OBSERVACIONSHISTÒRIQUES
3) Primera classificació de variacions
lingüístiques a partir de la dialectologia
estructural (Eugenio Cosseriu, 1958):
- Variacions diatòpiques (geogràfiques)
- Variacions diastràtiques (llengües d’especialitat)
- Variacions diafàsiques (estilístiques)
10.
3- LES LLENGÜESD’ESPECIALITAT COM A
FENOMEN DE VARIACIÓ LINGÜÍSTICA
Idiolecte/Dialecte individual
Cronolecte/Dialecte històric
Dialectals Geolecte/Dialecte geogràfic
Sociolecte/Dialecte social
Varietats Estàndard
Del camp (central: el “què”, la “cosa”)
Funcionals Del mode
Del tenor
CARACTERÍSTIQUES DELS LLENGUATGES
D’ESPECIALITAT
1)Formalitat
2) Funcionalitat
3) Ordenació rigorosa
4) Concisió-Precisió
5) Selecció
6) Preeminència del canal escrit
7) Ús de formes lingüístiques específiques
14.
TIPUS DE FORMESLINGÜÍSTIQUES
ESPECÍFIQUES
1) Tractaments personals
2) Formes verbals
3) Termes
4) Locucions i frases fetes
5) Afixos (prefixos i sufixos); proto - ; - oide
Tasques a realitzarper l’alumnat en el centre educatiu
(9 de febrer al 20 de Març)
Primera
setmana
Primer dia: Reunió amb el tutor o tutora del centre i de l’àrea:
1. Definir tema i aplicació de la intervenció didàctica.
2. Definir les intervencions didàctiques i el grup al qual s’aplicaran.
Anàlisi del funcionament del Departament de Filosofia o
Ciències Socials:
a) Entrevista amb el Cap de Departament.
b) Assistència a una reunió de Departament.
c) Anàlisi d’un model de Programació.
Començar l’observació d’aula:
Assistència a les classes impartides pel tutor/a de l’àrea o altres
membres del Departament.
Elaboració de la unitat didàctica i/o intervencions.
Segona
setmana
Observació d’aula
1. Identificació dels elements claus del grup classe.
2. Observació de classes (explicacions): introducció, exposició,
rutines de classe, capacitat de comunicació.
3. Elaboració de la Unitat didàctica i/o intervencions didàctiques a
aplicar.
19.
Tercera
setmana
1. Intervenció iaplicació de la Unitat Didàctica
2. Realització de la Memòria-Dossier del Pràcticum II
Quarta
setmana
1. Intervenció i aplicació de la Unitat Didàctica
2. Realització de la Memòria-Dossier del Pràcticum II
Cinquena
setmana
1. Intervenció i aplicació de la Unitat Didàctica
2. Realització de la Memòria-Dossier del Pràcticum II
Sisena
setmana
1. Intervenció i aplicació de la Unitat Didàctica
2. Realització de la Memòria-Dossier del Pràcticum II