1. LA DIVERSITAT SOCIOLINGÜÍSTICA
1.LINGÜÍSTICA / SOCIOLINGÜÍSTICA
LINGÜÍSTICA SOCIOLINGÜÍSTICA
Estructura FINALITAT Ús efectiu de l'estructura
Nivells lingüístics: fonètica, ANÀLISI Variació lingüística i contacte
morfosintaxi de llgs
Lingüístiques: fonemes, UNITATS Usuaris i comunitats
morfemes, sintag. TREBALL lingüístiques.
2. VARIACIÓ LINGÜÍSTICA: ORAL I ESCRIT
FORMAL Conferència, informatiu TV, ràdio, pregó, discurs
polític, classe
ORAL
INFORMAL Conversa informal, acudits, gloses, programes TV
LLENGUA
FORMAL Textos científics, administratius, jurídics, literaris,
ESCRITA premsa,
INFORMAL Notes informals, Literatura popular, Diàlegs teatre,
novel·la, TV

2. VARIACIÓ LINGÜÍSTICA: VARIETATS I REGISTRES
-Varietats dialectals: Usuaris
-Històric
-Social:
-Geogràfic
-Estàndard
-Registres o dialectes funcionals: àmbit d’ús
1.-Tema:
2.-Mode o canal:
3.-Nivell de formalitat
4.-Propòsit o funció:
4.1.-Objectiu/Subjectiu. Denotació/Connotació.
4.2.-Tipologia textual:
Propòsits: col·loquial (conversar); descriptiu; narratiu;
instructiu; predictiu; explicatiu; argumentatiu
(convèncer); retòric.
4.3.-Funcions del llenguatge

3. ITALIÀ - AMICO È CON CHI PUOI STARE IN SILENZIO
Zeneize - un amigo o l'è un che insemme à lê ti peu ascì stâ sitto
Sicilià - amicu iè cu cu poi stari in silenziu
Piemontese - un amis a l'é quaidun con chi it peules sté ciut
Parmigiano - un amigh l'é von con chi 't pöl stär in silenzi
Lombardo - amis l'è vun che te ghe pòdet stà insemma in silenzi
Calabrese - amico è unu ca ci pui stà puru cittu
Bolognese - amîg l é quall ch’et pû stèri sîg in silänzi
Roman - ´n´amico é uno cor quale poi stá ´n silenzio

6. ARGENTINISMES
Guayaba Crujida
Mentira. Calabozo.
Rentar: Cuadril
Alquilar Cadera.
Chingar
Ananá: Fracasar.
Piña (fruta) Dar un beso
Anteojos: Tomar un trago.
Gafas Flamenco
Elevador: Cuchillo.
Fulo
Ascensor: Sorprendido, atónito
Celular:
Teléfono móvil
Computadora:
Ordenador
Saco:
Americana
Perra:
Chica muy sexy
Polla:
Carrera de caballos, o la
apuesta que se origina de
la misma

8. 18.01.2007

9. VARIETAT ESTÀNDARD:
-Varietat supradialectal comuna que facilita la
intercomprensió entre tots els parlants, independentment de
la seva procedència dialectal.
-Mitjans Comunicació, Administració, Ensenyament,
Comerç.
-Vincle d’unió i referència. Mitjà d’ntegració social
(escola). Moltes possibilitats comunicatives.
-Estàndard vs. Llengua literària
-Estàndard vs. Llengua normativa
-No ha de suplantar els dialectes de la llengua.
-No és superior als altres dialectes.
-Només és una part de la llengua.
VARIETAT ESTÀNDARD DIALECTES
FORMAL INFORMAL
MOLT FORMAL
FORMAL
REGISTRES ESTÀNDARD
INFORMAL
MOLT INFORMAL

10. REGISTRES MÉS HABITUALS:
-Argot -Científicotècnic: Abstracció i llenguatge
-Col·loquial formal:
-Estàndard 1. Lògica i Matemàtiques
-Periodístic 2. C.Experimentals (Física, Biologia)
-Tecnolectes (oficis): sabater, etc. 3. C. Aplicades (Enginyeria, Medicina)
-Literari 4. C.Humanes (Dret, Economia, Geogr.)
-Publicitari
-Jurídic i administratiu
Què m'has dit! On t'ho han dit
Antonello
Antoni Baldino
Carlos Sangüesa
Catalina Rollàn
Consuelo Marco
David Montagne
Marc Pasqual
Ramon Peiró
Què m'has dit! Com ho has dit

11. LES FUNCIONS DEL LLENGUATGE
CODI
Metalingüística
CANAL
Fàtica
EMISSOR MISSATGE RECEPTOR
Expressiva Poètica Conativa
REFERENT
Referencial
RELACIONS ENTRE TIPOLOGIES TEXTUALS I FUNCIONS DEL LLENGUATGE
COL·LOQUIAL Expressiva, fàtica, PREDICTIU Referencial,
conativa Expressiva
DESCRIPTIU Referencial, Poètica, EXPLICATIU Referencial
Metaling. O EXPOSITIU
NARRATIU Referencial, Poètica, ARGUMENTATIU Conativa
Expressiva
INSTRUCTIU Conativa ESTÈTIC O Poètica
RETÒRIC