1. ELS TEXTOS ARGUMENTATIUS
ELS TEXTOS SON AQUELL QUE PRESENTEN I
ARGUMENTATIUS DESENVOLUPEN RAONS O
ARGUMENTS PER A DONAR SUPORT A
UN TEMA O MOSTRAR-HI DESACORD.
FINALITAT: CONVÉNCER L’AUDITORI
SOBRE UN DETERMINAT PUNT DE
VISTA.
ESTRUCTURA DELS TEXTOS ARGUMENTATIUS
INTRODUCCIÓ: EXPOSICIÓ DEL TEMA DEL
QUE L’AUTOR ENS FA CONÉIXER LA
POSICIÓ QUE HI TÉ (LA TESI).
ESTRUCTURA DESENVOLUPAMENT: S’HI PLANTEGEN
ELS ARGUMENTS A FAVOR DE LA TESI I
INTENTEN REFUTAR ALTRES AMB
CONTRARGUMENTS.
CONCLUSIÓ: RESUMEIX TOT ALLÒ QUE
S’HA DIT ANTERIORMENT.
ARGUMENTS I CONTRAARGUMENTS
 DIR COSES A FAVOR DE LA TESI QUE ES DEFENSA ÉS
ARGUMENTAR.
 DIR COSES EN CONTRA DE LA TESI CONTRÀRIES O DIFERENTS ÉS
CONTRAARGUMENTAR.

2. TIPUS D’ARGUMENTS
D’AUTORITAT LA TESI DEL TEXT COINCIDEIX AMB
L’OPINIÓ D’ALGUNA PERSONA,
EL PRESTIGI DE LA QUAL ES RECONEGUT PER
TOTS.
DE QUANTITAT LA TESI COINCIDEIX AMB L’OPINIÓ DE
MOLTA GENT.
DE QUALITAT ES REMARCA EL FET ÚNIC EN QUÈ ES BASA
LS TESI.
DE CAUSA- ES FA ÈMFASI EN LES CONSEQÜÈNCIES
CONSEQÜÈNCIA QUE ES PODEN DERIVAR DE LA TESI, O BÉ
ES PRESENTEN LES CAUSES QUE L’HAN
PRODUÏDA.
DE BENEFICI S’EXPOSEN ELS RESULTATS POSITIUS QUE
POT HAVER-HI A PARTIR DE LA TESI.
TIPUS DE CONTRAARGUMENTS
REFUTACIÓ
S’INTENTA DEMOSTRAR QUE ELS
ARGUMENTS CONTRARIS SÓN FALSOS O
POC CONSISTENTS.
NEGOCIACIÓ S’ACEPTEN PARCIALMENT ELS ARGUMENTS
ARRIBANT A UNA CONCLUSIÓ ENTRE ELLS.

3. Norma general
Article
masculí
s'apostrofa
davant de totes les vocals (també precedides
de h muda):l'home, l'ingrat, l'arc.
no
s'apostrofa
davant de i i u consonants: el iogurt, el uoquenc.
femení
s'apostrofa
davant de totes les vocals menys i i u àtones (també
precedides
de h muda): l'Anna, l'organista, l'Índia, l'única(però: la
unilateralitat, la innecessària).
no
s'apostrofa
la una (hora), la ira, la host i noms de lletra (la e, la
hac, la erra).
davant de i i u consonants: la hiena.
Preposicióde
s'apostrofa
davant de totes les vocals (també precedides
de h muda): d'herba,d'altres, d'universitat.
no
s'apostrofa
davant de noms de lletra: darrere de i.
davant de i i u consonants: de iens, de iod.
Pronom
s'apostrofa
davant de verb començat en
vocal: m'està, n'agafa, s'integra, l'obté.
darrere de verb acabat en vocal que no formi part de
diftong: compra'n,porta'l, pondre's, porta'ns.
en contacte amb un altre pronom (el segon, sempre que es
pugui): te'n,la'n, se'm, te'ls, li'n, n'hi.
no
s'apostrofa
us, hi, ho, li, les en cap posició: us el pren, se us
emporta, treure-us.
la davant de i i u àtones: la inclou, la hi porta, la unifiquem.

4. Guionet
Emprarem el guionet en els següents casos:
1. En els numerals, per separar les desenes de les unitats i les unitats de les centenes (D-
U-C): trenta-cinc, dos-cents
2. En paraules compostes:
 quan comencen amb el nom d'un punt cardinal: sud-americà
 quan són una repetició onomatopeica d'un mateix mot o un mot similar: bum-bum, tic-
tac, baliga-balaga
 en paraules compostes quan el primer element acaba en vocal i el segon comença
en r-, s- o x-: mata-rates, penya-segat, escura-xemeneies
 quan la unió de dos mots pot provocar lectures errònies: pit-roig
3. En els pronoms febles, quan van darrere el verb i aquest acaba en consonant o –u:dir-
ho, atureu-vos, aneu-vos-en
4. A final de línia, per partir paraules. Cal recordar que:
 No es pot deixar cap vocal sola ni a començament ni a final de línia: Ma-ria,
(no Mari-a)
 Cal separar correctament els dígrafs.

5. Lèxic
Manlleus o préstecs: són paraules dáltres llengües que s’han adaptat a la nostra.

6. A Europa es parlen més de cincuenta llengües diferents:
LES LLENGÜES EUROPEES
GERMÀNIQUES
BALTOESLAVES
CÈLTIQUES
ITÀLIQUES
GRECA
ALBANESA
NO INDOEUROPEES
En el cas d’Europa, la majoria de llengües pertanyen a la família indoeuropea.
En moltes situacions els països tenen més d’una llengua al seu territori, es a dir, hi ha
més llengües que estats.
Totes les llengües de l’estat Espanyol són:
El castellà
El gallec
L’èuscar
El català
L’asturià
L’aragonés
L’aranés

7. Blanca MartínFernández i María MiróNavarro
Assaig: designem un estudi sobre un tema qualsevol, al qual un autor
s´aproxima des de diferents punts de vista amb la intenció d´assajar, és a
dir << provar>> unes conclusions que ens puguen incitar a la reflexió, a
qüestionar-nos determinades idees.
Assaig
Text amb voluntat estètica
que transmet idees sobre un
tema
SubjectivitatTemes i
formes variats
Finalitat didàctica i
argumentativa
Ús de la raó com a
instrument d´investigació
Joan Fuster
Assajos
literaris:
Ausiàs
March,
el ben
enamorat
Assajos
humanistas:
Diccionari
per a
ociossos
Assajos
cívics i
polítics:
Nosaltres
els
valencians

8. Joan Fuster:
 l´assaig es el gènere literari mes jove.
 Es tracta de un gènere que encara dona fruits.
 Subjectisme. L´autor explora, indaga, assaja a d´ell mateix, de la
seua sensibilitat i de la seua experiencia.
 Finalitat didáctica. L´autor busca conscientment influir sobre el
lector, convencer-lo de les seues idees, i això fa que intente exposar
arguments clars, objectius, demostrables i carament comprensibles.
 Llibertat temàtica. El tema és qualsevol que tinga interés per a
l´autor.
 Ús de la raó com a instrument d´investigació i alhora l´ús de
recursos estilístics propis dde la literatura.

9. ASSAIG
 DEFINICIÓ: text amb voluntat estètica que transmet idees sobre un tema.
 CARACTERÍSTIQUES:
o L’assaig és el gènere literari més jove i per tant tota delimitació
resulta problemàtica, ja que encara no tenim la mateixa perspectiva
història.
o L’assaig és un gènere en constant ebullició, gènere viu, es tracta d’
un gènere que encara dóna fruits.
 CARACTERÍSTIQUES DE L’ASSAIG LITERARI :
o Subjectivisme.
o Finalitat didàctica.
o Libertat temàtica.
o ús de la raó com a instrument d’investigació y alhora d’ús de
recursos estilístics propis de la literatura.
 JOAN FUSTER: primer quart del segle XX fins finals.
o Assajos cívics i polítics.
- Nosaltres els valencians.
- Un país sense política.
- Ara o mai.
- País valencià, per què ?
o Assajos humanístics.
- Diccionari per a ociosos.
- Consells proverbis i insolències.
- L’home , mesura de totes les coses
o Assajos literaris :
- March , el ben enamorat
- Poetes , moriscos i capellans
- Entre d’altres.
Lássaig