S'explica quina llengua és el català i el seu origen, el bilingüisme i els seus conflictes, l'estat actual de la llengua, la situació de diferents llengües en perill d'extinció, ...
Este documento proporciona instrucciones para la redacción de un ensayo de síntesis. Explica cómo elaborar la carátula, el resumen y la introducción del ensayo. También incluye un ejemplo de resumen de cinco párrafos con la estructura, conclusiones y fuentes. Finalmente, presenta un índice con la estructura general del ensayo.
Un gusano de seda come muchas hojas de morera, construye un capullo de seda donde duerme y luego emerge como una mariposa; se aparea y pone huevos para continuar el ciclo de vida.
1. El documento habla sobre la creación de redes de contactos y el arte del networking.
2. Explica los principios básicos de cómo funcionan las redes sociales y la importancia de las relaciones entre personas.
3. Resalta que desde tiempos antiguos el ser humano ha establecido redes para sobrevivir y desarrollarse, y que el networking es fundamental para el crecimiento personal y profesional.
S'explica quina llengua és el català i el seu origen, el bilingüisme i els seus conflictes, l'estat actual de la llengua, la situació de diferents llengües en perill d'extinció, ...
Este documento proporciona instrucciones para la redacción de un ensayo de síntesis. Explica cómo elaborar la carátula, el resumen y la introducción del ensayo. También incluye un ejemplo de resumen de cinco párrafos con la estructura, conclusiones y fuentes. Finalmente, presenta un índice con la estructura general del ensayo.
Un gusano de seda come muchas hojas de morera, construye un capullo de seda donde duerme y luego emerge como una mariposa; se aparea y pone huevos para continuar el ciclo de vida.
1. El documento habla sobre la creación de redes de contactos y el arte del networking.
2. Explica los principios básicos de cómo funcionan las redes sociales y la importancia de las relaciones entre personas.
3. Resalta que desde tiempos antiguos el ser humano ha establecido redes para sobrevivir y desarrollarse, y que el networking es fundamental para el crecimiento personal y profesional.
Bibliografia que te ayudará A CONTESTAR preguntas para hoy Cuando el futuro nos Alcance ...
¿Qué significa ser adulto mayor?
¿Qué significa Trabajo?
¿Qué significa Mercado Laboral, Empleo y Cual es su contexto hoy?
¿Hay empleo Después de los 60's?
Alcances de la Transición Laboral
Existe toda una metodología de apoyo para esta transición Importante en la vida de persona Cualquier
Carlos Vargas Hernández
(55) 5451-7493
menos factorrh@prodigy.net.mx
Este documento describe la adolescencia como un período de transición entre la niñez y la edad adulta que implica grandes cambios físicos y emocionales tanto para los adolescentes como para sus familias. La adolescencia es un fenómeno biológico, cultural y social definido por la búsqueda de identidad y independencia. Los adolescentes experimentan una variedad de emociones intensas y cambios en el cuerpo, mientras que los padres deben encontrar el equilibrio entre dar libertad y establecer límites.
La médula espinal tiene forma cilíndrica y se extiende desde el cráneo hasta la parte inferior de la columna vertebral, protegida por las meninges. Está compuesta de sustancia gris en forma de H rodeada por sustancia blanca, y contiene 31 pares de nervios espinales. La sustancia gris contiene neuronas sistematizadas en 10 laminas según su función, mientras que la sustancia blanca contiene tractos ascendentes y descendentes que transmiten información sensorial y motora.
Este documento ofrece instrucciones sobre cómo desechar pilas de forma segura para evitar contaminación. Recomienda sellar los polos de las pilas con cinta adhesiva y depositarlas en botellas de plástico cerradas antes de entregarlas a autoridades municipales, ferreterías u otros puntos de recepción. Explica que las pilas liberan sustancias tóxicas como el mercurio que contaminan el agua y el suelo si no se desechan adecuadamente.
El documento describe cómo los gansos vuelan formando una V para ayudarse mutuamente a volar de manera más eficiente. Al volar en formación, cada ganso aprovecha el movimiento de aire generado por el pájaro que va delante, lo que les permite volar más lejos con menos esfuerzo. Si un ganso se separa de la formación, siente más resistencia del aire. Cuando el líder se cansa, otro ganso toma su lugar. Si un ganso se enferma o lastima, dos compañeros se separan para ayud
La sociedad de la información es una sociedad donde la creación, distribución y manipulación de la información forman parte de las actividades culturales y económicas. Se considera la sucesora de la sociedad industrial. En la década de 1970 comenzó un cambio hacia sociedades donde los empleos están asociados con la generación, almacenamiento y procesamiento de información en lugar de la fabricación de productos tangibles. Los sectores relacionados con las tecnologías de la información y la comunicación desempeñan un papel importante. Los gobiernos
El documento presenta la estructura organizacional de una empresa, con Martin Diaz como Gerente General, Juan Manuel Peralta a cargo de Compras y Comercio Exterior, Alejandro Barbarini liderando el Desarrollo de Negocios, y Alcides Nicastro y Fernando Bertolin responsables del Desarrollo de Producto y Manufactura y Administración y Finanzas, respectivamente.
Este documento lista diferentes tipos de planos cinematográficos, incluyendo planos generales, medios, primeros planos y detalle, que podrían usarse para contar la historia de las aventuras de Tomas.
Este documento proporciona instrucciones para crear y personalizar páginas en un álbum de fotos digital. Explica cómo agregar nuevas diapositivas y páginas, insertar imágenes y títulos, y realizar ajustes de imagen utilizando las herramientas de formato y estilos rápidos.
Este documento describe los siete billetes y ocho monedas en euros, incluyendo sus denominaciones, tamaños, colores, elementos de seguridad y diseños nacionales. Los billetes plasman estilos arquitectónicos europeos y son idénticos en toda la zona euro, mientras que las monedas tienen un diseño común en un lado e imágenes nacionales en el otro.
Este documento presenta el caso de un hombre de 54 años con tos crónica, pérdida de peso y consolidación pulmonar extensa. Se sospechó de tromboembolismo pulmonar pero un angio-TAC fue negativo. Mostró neumonía abscedada en el lóbulo inferior izquierdo y bronquiolitis infecciosa. Se ordenaron pruebas adicionales que llevaron al diagnóstico definitivo.
Es la historia de la vida familiar rural en la nicaragua de los 50 y 60 en la localidad de La Concepciòn, Masaya, familiarmente llamada La Concha presentado en el X congreso de historiadores centroamericanos.12 al 15 de julio de 2010
Este documento presenta un anteproyecto de intervención educativa para abordar el problema de la reprobación en la educación superior. Propone diversas estrategias como actividades extraordinarias para diagnosticar el nivel de conocimientos y habilidades de los estudiantes, identificar sus técnicas de estudio, y diseñar instrumentos de evaluación y actividades de nivelación. El objetivo es elevar la madurez intelectual de los estudiantes para que su nivel educativo sea adecuado, fomentar que aprendan de manera autodidacta, y garant
La Unión Europea ha acordado un paquete de sanciones contra Rusia por su invasión de Ucrania. Las sanciones incluyen restricciones a las transacciones con bancos rusos clave y la prohibición de la venta de aviones y equipos a Rusia. Los líderes de la UE esperan que las sanciones aumenten la presión económica sobre Rusia y la disuadan de continuar su agresión contra Ucrania.
Este documento presenta el calendario de arte para el año 2011 propuesto por Zachary Jones para sus estudiantes y colegas. Cada día de la semana se enfoca en un tema cultural diferente como música, noticias, cine o arte. El calendario incluye obras de arte famosas para cada mes y Zachary invita a los estudiantes a explorar regularmente su blog sobre temas actuales que ofrece más recursos educativos como podcasts, juegos y traducciones.
Los estudiantes embarcaron en un viaje similar al de Darwin y descubrieron los impactos del calentamiento global en varios países. Vieron cómo se derriten los glaciares en Groenlandia y la Antártida. También visitaron Holanda y Kiribati, países muy vulnerables al aumento del nivel del mar debido al calentamiento global. Concluyeron que debemos tomar acciones urgentes para cuidar el planeta y mitigar este problema.
Presentació del Voluntariat per la llengua (VxL) que es va fer el 23 de gener de 2019 a l'Acadèmia de Ciencies Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, en el marc d'una sessió de la Societat Catalana del Diccionari Enciclopèdic de Medicina (SocDEMCAT)
Aquest recull és una mostra, amb exemples, de la tipologia d’activitats que des del CPNL es duen a terme en col·laboració amb els establiments adherits al Voluntariat per la llengua.
1. Presència i ús
de la llengua catalana
en la nostra societat
multicultural
ESTER SANTALÓ TÈCNICA DE NORMALITZACIÓLINGÜ STICA
, Í
SERVEI DE CATALÀ D’OLOT-LA GARROTXA
1
3. El català com a llengua
habitual
(Enquesta d’usos lingüístics, Idescat i Secretaria de Política Lingüística, 2008)
4. Reflexions prèvies:diversitat
lingüística
1. Quantes llengües es parlen a Catalunya?
2. I a la Garrotxa?
3. De cada 100 persones que arriben a
Catalunya, quantes no tenen el castellà
com a primera llengua?
1. Unes 300
2. Unes 80
3. 70
4
5. Reflexions prèvies:conceptes
lingüístics
Llengua familiar
Llengua adoptada
Llengua prò pia
Llengua oficial
Llengua comuna
Llengua de l’empresa o organisme
1. També dita ‘materna’. No la triem: ens la imposa la família on naixem.
2. Hi establim llaç os sentimentals i ens la fem nostra. L’hem escollida.
3. La que s’ha originat, ha nascut, en aquell territori.
4. La que les lleis han fixat en aquell territori.
5. Aquella que serveix als parlants per comunicar-se.
6. Aquella que l’empresa tria com a preferent per a les comunicacions5
orals i escrites.
6. L’ecosistema de les llengües
(1)
Quan s’extingeix una espècie,
s’empobreix TOT el planeta.
Consciència de salvaguarda i equilibri
mediambientals.
Model sostenible, protecció del
medi natural, gestió mediambiental... :
termes comuns en la nostra societat.
6
7. L’ecosistema de les llengües
(2)
Cada llengua també forma part d’un hàbitat.
Durant el segle XXI es poden morir unes 3.000
llengües, la meitat de les que es parlen al món.
Perdre una llengua també vol dir un
empobriment de tot el planeta.
7
8. Gestionar el multilingüisme: des de
fora
Declaració
Universal de Drets
Lingüístics:
Art. 4.1: “...Les persones
que es traslladen i
s’estableixen al territori
d’una comunitat
lingüística diferent de la
pròpia tenen el dret i el
deure de mantenir-hi una
relació d’integració. “ 8
9. Gestionar el multilingüisme: des de
dins
Una llengua comuna de socialització
Esfera pública:
xarxa social Esfera pública:
serveis
Esfera pública:
Administració
“Tot allò que pot fer una llengua local no ho hauria de fer una
llengua més global” Albert Bastardas 9
10. El canvi lingüístic
Dades sociolingüístiques de tots els països de parla catalana, 2003-04.
10
Secretaria de Política Lingüística i Escola d’Administració Pública de Catalunya
11. Actituds lingüístiques (1)
Canvi de conducta
Condicions socials Valors socials
Situacions històriques adverses Politització de la llengua (no té
Vivències de conflictes, càstigs i un valor neutre com el castellà)
bromes per motius de llengua Identificació patriotisme-llengua
Creació de prejudicis Prejudicis dels mateixos
(provincialisme, mala educació...) parlants (“el català és difícil”)
11
12. Actituds lingüístiques (2)
Fidelitat assertiva
Fidelitat assertiva
Fidelitat tímida
Fidelitat tímida
Fidelitat mínima
Fidelitat mínima
Submissió
Defecció
Defecció lingüística
La conducta no és únicament l’acció de triar
una llengua, sinó la connexió entre aquesta
acció i les condicions de l’individu i el seu
entorn.
Ferran Suay i Gemma Sanginés
Societat Valenciana de Psicologia 12
13. Aprenentatge de llengües
• El contacte afectiu, emotiu, amb autòctons
(aprenentatge relaxat de la llengua)
• El contacte socioprofessional (amb empresaris,
companys de feina, veïns, altres pares...)
• L’edat en el moment de la immigració
• L’escolarització en el país d’origen
• El reconeixement de l’esforç i la manifestació de
l’empatia. MOTIVACIÓ INTERNA
• La necessitat. MOTIVACIÓ EXTERNA
13
14. Avantatges de conèixer el
català (1)
Poder millorar les pròpies expectatives
laborals, socials i humanes.
Poder tenir les mateixes condicions d’igualtat
que la resta de persones que viuen a
Catalunya.
Inserció dels més joves en el món laboral en
igualtat d’oportunitats amb els joves del país.
14
15. Avantatges de conèixer el català
(2)
Més seguretat en les relacions amb l’escola i les
activitats que s’organitzen.
Més confiança per moure’s pel municipi o ciutat.
Opció de participar en la vida pública i de
relacionar-se més en els espais públics.
15
16. Pautes d’actuació
Ús habitual i preferent del català. En el cas
que ens responguin en castellà, demanem si
entenen el català abans de canviar de llengua.
Parlem a poc a poc, amb frases simples. Abans
de canviar de llengua, repetim les indicacions i
aprofitem la gesticulació.
Deixem de banda idees preconcebudes:
tothom, sigui d’on sigui i tingui l’aparença que
tingui, pot saber parlar català.
16
17. La veu dels nous ciutadans
“Parlar català és una manera de mostrar-los que jo també
sóc d’aquí; estic aquí, però sóc d’aquí, també”.
Ousseybnou Niang
“Aprendre català és una forma d’aproximar-se no només a
uns costums i a unes tradicions, sinó al cor de la gent.”
Robert Mettini
“ Els catalans no haurien de canviar de llengua, perquè,
en el fons és l’única manera de trobar espais on
aprendre”. Carmen Pérez
“ Qui vol prosperitat, ha d’aprendre el català”. Mohammed
Iqbal
Font: Vídeo “Campanya acollida lingüística” (Plataforma per la Llengua i 8TV)
17
18. CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE GIRONA
SERVEI DE CATALÀ D’OLOT-LA GARROTXA
Carrer del Mont Carmel, 3, 17800 OLOT
www.cpnl.cat
18
Editor's Notes
L’últim cens lingüístic és del 2001. Segurament han canviat dades, però és interessant observar el gran percentatge de persones que ENTENEN el català. El canvi de llengua amb una persona que entén el català no té cap sentit.
Aquesta gràfica ha de servir per reflexionar sobre com n’és d’important el volum de persones que tenen el català com a primera llengua. Hi ha comarques en què aquesta presència és superior al 70% però, fins i tot en zones de Barcelona i Tarragona, en què sovint es té la percepció que NINGÚ no parla català, els índexs són força alts.
Alguns estudis fixen en més de 200 llengües. Anys enrere, la societat catalana vivia una dualitat català-castellà. Clarament al carrer es parlaven aquestes dues llengües, que es repartien l’espai lingüístic. D’aquesta dualitat s’ha passat a una varietat extraordinària de llengües. Per tant, sembla clar que en un nou ESCENARI MULTILINGÜE és necessària UNA SOLA llengua comuna que faci de vincle entre tots els parlants d’aquell territori. I també sembla evident que aquesta llengua comuna ha de ser la PRÒPIA del territori: el català. Els fluxos migratoris s’han caracteritzat, aquests darrers anys, per la diversitat: a banda del col·lectiu marroquí i del col·lectiu africà, present al nostre territori des de fa anys, s’ha incrementat la immigració procedent d’Amèrica Central i del Sud, però també de l’Europa de l’Est i, sobretot, de l’Índia i de la Xina. Pensem que el desconeixement que a Catalunya s’hi parla una llengua diferent del català sovint és un fet real. Però també és cert que, un cop descoberta aquesta realitat, moltes persones l’entenen perfectament, perquè provenen de zones on es parla més d’una llengua i, per tant, la convivència de llengües diverses en un mateix territori no és cap novetat per a ells (fins i tot per a molts sud-americans).
Alguns estudis fixen en més de 200 llengües. Anys enrere, la societat catalana vivia una dualitat català-castellà. Clarament al carrer es parlaven aquestes dues llengües, que es repartien l’espai lingüístic. D’aquesta dualitat s’ha passat a una varietat extraordinària de llengües. Per tant, sembla clar que en un nou ESCENARI MULTILINGÜE és necessària UNA SOLA llengua comuna que faci de vincle entre tots els parlants d’aquell territori. I també sembla evident que aquesta llengua comuna ha de ser la PRÒPIA del territori: el català. Els fluxos migratoris s’han caracteritzat, aquests darrers anys, per la diversitat: a banda del col·lectiu marroquí i del col·lectiu africà, present al nostre territori des de fa anys, s’ha incrementat la immigració procedent d’Amèrica Central i del Sud, però també de l’Europa de l’Est i, sobretot, de l’Índia i de la Xina. Pensem que el desconeixement que a Catalunya s’hi parla una llengua diferent del català sovint és un fet real. Però també és cert que, un cop descoberta aquesta realitat, moltes persones l’entenen perfectament, perquè provenen de zones on es parla més d’una llengua i, per tant, la convivència de llengües diverses en un mateix territori no és cap novetat per a ells (fins i tot per a molts sud-americans).
Cada vegada s’és més conscient que la llengua és un element més de l’ecosistema. En un hàbitat hi ha espècies animals, hi ha les espècies del medi vegetal... I tothom té clar que quan se’n perd una, d’aquestes espècies, això representa un empobriment d’aquell hàbitat però, també, un empobriment del planeta. Bé, si cada hàbitat ha creat una llengua determinada, la desaparició d’aquesta llengua també ha de suposar un empobriment no només d’aquell ecosistema, sinó també de tot el planeta. Cal crear una consciència en aquest sentit. Amb el flux migratori s’han posat en contacte, en un mateix ecosistema, moltes llengües diferents. Per tant, cal una gestió d’aquesta diversitat lingüística que representi un MODEL SOSTENIBLE, no només per a la llengua d’aquell medi, sinó per a totes les llengües que ara comparteixen hàbitat. Ara bé, perquè això sigui possible, cal que totes les llengües tinguin el seu espai, però que una faci la funció de llengua comuna. En aquest sentit, és bo tenir present que el més encertat és que la llengua pròpia d’aquell ecosistema adopti aquest rol de llengua comuna de comunicació.
Cada vegada s’és més conscient que la llengua és un element més de l’ecosistema. En un hàbitat hi ha espècies animals, hi ha les espècies del medi vegetal... I tothom té clar que quan se’n perd una, d’aquestes espècies, això representa un empobriment d’aquell hàbitat però, també, un empobriment del planeta. Bé, si cada hàbitat ha creat una llengua determinada, la desaparició d’aquesta llengua també ha de suposar un empobriment no només d’aquell ecosistema, sinó també de tot el planeta. Cal crear una consciència en aquest sentit. Amb el flux migratori s’han posat en contacte, en un mateix ecosistema, moltes llengües diferents. Per tant, cal una gestió d’aquesta diversitat lingüística que representi un MODEL SOSTENIBLE, no només per a la llengua d’aquell medi, sinó per a totes les llengües que ara comparteixen hàbitat. Ara bé, perquè això sigui possible, cal que totes les llengües tinguin el seu espai, però que una faci la funció de llengua comuna. En aquest sentit, és bo tenir present que el més encertat és que la llengua pròpia d’aquell ecosistema adopti aquest rol de llengua comuna de comunicació.
La llengua esdevé un element de socialització, de contacte amb el medi, i una manera de compartir referències comunes amb la societat d’acollida que poden fer més fàcil la convivència.
En aquesta gestió del multilingüisme és bàsic, tal com hem dit abans, que hi hagi una LLENGUA COMUNA que sigui la referència dels ciutadans a l’hora de dirigir-se a les institucions públiques, però també la llengua de les relacions socials, aquella que permet, dins de la xarxa d’associacions, entitats, grups, etc. de comunicar-se per posar en comú idees i informacions .
Quan una comunitat no ha passat per cap d’aquestes situacions de què parlàvem abans, té una actitud neutral respecte de la llengua i l’úsa de manera natural, sense prejudicis ni pors. Aquesta actitud es coneix com LLEIALTAT LINGÜÍSTICA, i té a veure amb l’autoestima de la comunitat com a grup. Si la comunitat ha viscut situacions adverses que l’han afeblit com a grup, els individus d’aquella comunitat poden modificar la seva conducta lingüística a favor d’una altra llengua que eviti el conflicte. Aquest canvi de conducta es coneix amb el nom de SUBMISSIÓ LINGÜÍSTICA.
Una comunitat pot haver passat per unes circumstàncies històriques determinades que hagin carregat la llengua d’unes determinades ideologies. En el cas del català, s’ha partit de pressupòsits com ara que ‘parlar català vol dir ser d’esquerres o independentista`, mentre que parlar castellà no vol dir, necessàriament, ser de dretes i conservador. Cal descarregar la llengua catalana d’ideologies polítiques determinades. És cert, però, que aquestes condicions històriques han condicionat l’ús de la llengua pròpia de manera clarament negativa. La llengua no només s’ha carregat d’ideologies que no li pertocaven, sinó que els parlants l’han percebut com un element de càstig, de conflicte, de mala educació, etc. i això n’ha afeblit l’ús.
Es tracta de construir una societat a partir de la igualtat de la diferència. Tots els ciutadans han de poder tenir les mateixes oportunitats i veure’s en igualtat de condicions. El coneixement de la llengua no pot ser un obstacle en aquest sentit.