1. Vilanova i la Geltrú, ... de gener de 2011

2. 1. Quan parlem, ho fem sempre de la mateixa
manera?
2. Quines llengües s’entenen i es parlen a
Catalunya?
3. Quines opinions personals tenim sobre les
llengües?
4. Amb quines dificultats ens trobem per comunicar-
nos oralment i per escrit en català?
5. Coneixem la legislació lingüística relacionada
amb la nostra organització?
6. Per què tenim aquestes normes?
7. Quines responsabilitats lingüístiques tenim a la
nostra feina?
8. Què ens pot ser útil en els nostres usos
professionals?

3. Les diferents cares de la llengua:
llengua oral / llengua escrita
registre informal /registre formal
comunicació espontània / comunicació preparada
modalitat adequada / modalitat inadequada
expressió correcta / expressió incorrecta
varietats socials (nivell elevat/ corrent/col·loquial)
varietats generacionals (gent gran/adults/joves/nens)
varietat dialectal / varietat estàndard

5.  Oralment, en el context de l’administració local, hauríem d’usar un
model de llengua pròxim a la varietat estàndard, amb un grau de
formalitat superior a les converses col·loquials i amb un nivell
cordial que no sigui excessivament elevat.
◦ El tractament personal recomanat: vós (2a persona del plural) o bé
vostè (3a persona del singular)
 Pel que fa a la tria lingüística, hem de tenir en compte que actuem
en l’àmbit laboral i que els usos lingüístics que hi fem no són
privats, sinó professionals.
Cadascun de nosaltres hem de ser capaços d’adequar-nos
lingüísticament a diferents contextos comunicatius
i, en l’àmbit professional, hem de recordar
el rol que hi estem exercint

6. Població segons llengua inicial
Font: Secretaria de Política Lingüística i
Idescat. Enquesta d'usos lingüístics de la
població 2008.

7. Coneixement del català:
 El 93,8% de la població l’entén
 El 75,6% el sap parlar
 El 73% el sap llegir
 El 56,3% el sap escriure
Font: Institut d’Estadística de Catalunya
Enquesta demogràfica 2007
A més a més, a Catalunya es parlen
més de 200 llengües

8. Font: Institut d’Estadística de Catalunya
Enquesta demogràfica 2007

9. • L’ús normal de la llengua genera més normalitat en l’ús de la
llengua
• És de mala educació parlar en una llengua diferent de la que utilitza
el nostre interlocutor, independentment de si ens entén o no
• El nostre objectiu és garantir una bona atenció dels ciutadans i la
tria de llengua no hi té res a veure
• Si usem amb normalitat la llengua catalana amb tots els ciutadans,
reforcem la idea que tothom és igual davant de l’administració
• Fer visible el català és una responsabilitat de l’administració,
sobretot en els contextos i amb les persones que no hi tenen
contacte normalment
 Estem a favor o en contra d’aquestes afirmacions?

10. Què et resulta més difícil, escriure un text en català o
portar una conversa en català?
Creus que els teus hàbits lingüístics privats afecten la
teva disponibilitat lingüística davant dels ciutadans?
Prens decisions sobre la tria de llengua segons el teu
interlocutor o et comportes sempre de la mateixa
manera?

11. Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística
Article 4
Els drets lingüístics
1. D'acord amb l'article 3 de, i en el marc d'una política activa de la Generalitat per a crear les condicions que permetin
d'arribar a la igualtat plena quant als drets i els deures lingüístics, a Catalunya tothom té dret a:
a) Conèixer les dues llengües oficials.
b) Expressar-se en qualsevol de les dues llengües oficials, oralment i per escrit, en les relacions i els
actes públics i privats.
c) Ésser atès en qualsevol de les dues llengües oficials en els termes que aquesta Llei estableix.
d) Emprar lliurement qualsevol de les dues llengües oficials en tots els àmbits.
e) No ésser discriminat per raó de la llengua oficial que empra.
Article 9
La llengua de les administracions de Catalunya
1. La Generalitat, les administracions locals i les altres corporacions públiques de Catalunya, les
institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d'emprar el català en
llurs actuacions internes i en la relació entre ells. També l'han d'emprar normalment en les
comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l'àmbit
lingüístic català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà, si ho
demanen.

12. Article 11
La capacitació lingüística del personal al servei de les administracions de Catalunya
1. El personal al servei de les administracions, les corporacions i les institucions públiques de Catalunya
ha de tenir un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, tant en l'expressió
oral com en l'escrita, que el faci apte per a desenvolupar les funcions pròpies del seu lloc de treball .
Articulat del Reglament d’Ús Lingüístic relacionat amb l’atenció al públic
CAPÍTOL IV - DE LES RELACIONS AMB LES PERSONES ADMINISTRADES
Article 5
“El personal de l’Ajuntament ha de fer servir la llengua catalana en la seva comunicació i atenció oral. En
cas que la persona ho demani explícitament, es farà en castellà i, sempre que sigui possible, en la llengua
que triï.”
Llei 10/2010, del 7 de maig, d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya
“Aquesta iniciativa pretén ser una caixa d’eines per a l’autonomia personal de les persones nouvingudes.
A través del servei de primera acollida, Generalitat i ens locals oferiran una atenció personalitzada i
accions de formació i informació sobre llengua catalana, mercat laboral, drets i deures bàsics, i model de
societat. És la primera vegada que un text legislatiu estableix el català com a llengua comuna en els
sistemes d’acollida i reconeix el seu valor com a llengua d’incorporació, d’integració i mobilitat social.”
Font: www.gencat.cat

13. D’on venim?
 El català és una de les llengües romàniques derivades del llatí i existeix des del segle X.
 En els darrers tres-cents anys, una suma de persecucions polítiques i de canvis
culturals, socials i tecnològics han fet que el context sociolingüístic no fos favorable
perquè el català es mantingués a tots els territoris on li és propi.
 No obstant això, la llengua catalana es parla a Andorra, Catalunya,
Catalunya Nord, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i l’Alguer. Amb 9 milions
de parlants, el català és la 88a llengua més parlada del món, de les 6.000 existents.
 Les institucions catalanes, la Generalitat i les administracions locals, són els motors de la
normalització del català com a llengua pròpia de Catalunya.
 El 1976, el català recupera la seva posició de llengua oficial i pròpia en una part molt
important del seu domini lingüístic.

14. Declaració universal dels drets lingüístics
Article 1
Aquesta Declaració entén com a comunitat lingüística tota societat humana que, assentada
històricament en un espai territorial determinat, reconegut o no, s'autoidentifica com a poble i ha
desenvolupat una llengua comuna com a mitjà de comunicació natural i de cohesió cultural
entre els seus membres. Amb la denominació de llengua pròpia d'un territori es fa referència a
l'idioma de la comunitat històricament establerta en aquest espai.
Font: http://www.linguistic-declaration.org/
És a dir,
D’entrada tot territori té una llengua pròpia, definida com la llengua parlada per la comunitat
històricament establerta en aquest espai. En el cas dels Països Catalans, el català n’és l’única
llengua pròpia.
Font: De la consciència a la conducta. N. Arnan et al.

15. Declaració universal dels drets lingüístics
Article 7
1. Totes les llengües són l'expressió d'una identitat col·lectiva i d'una manera distinta
de percebre i de descriure la realitat; per tant, han de poder gaudir de les condicions
necessàries per al seu desenvolupament en totes les funcions.
2. Cada llengua és una realitat constituïda col·lectivament i és en el si d'una comunitat que
esdevé disponible per a l’ús individual, com a instrument de cohesió, identificació, comunicació i
expressivitat creadora.”
Per tant,
Cada llengua és patrimoni cultural universal únic.
Cada univers lingüístic esdevé un univers de coneixement únic, una manera genuïna d’entendre i
relacionar-se amb el món.
Les llengües funcionen com a elements d’identificació entre els parlants d’una llengua, és a dir, són
eines d’identificació col·lectiva, i per tant eines d’integració i cohesió en un territori determinat.
Font: Arnan, et al.
 Pensem que aquesta declaració afecta de la mateixa manera totes
les llengües?

16. Quina RESPONSABILITAT SOCIAL ha de tenir
l’administració en temes de llengua?
 En el marc d’una societat molt heterogènia quant a
l’origen de les persones...
 En un context lingüístic amb molta diversitat de
llengües...
 Amb una població que, encara en bona part, no ha pogut
aprendre català de manera normalitzada...

17.  Volem ser un espai de socialització en català per a tothom:
tant per als qui tenen el català com a llengua inicial com per
als qui no hi tenen encara gaire contacte. (tu ets mestre)
 Volem contribuir a fer que la nostra comunitat estigui
cohesionada i volem incidir amb la nostra conducta a evitar
que es produeixi una escletxa entre diferents col·lectius per
raó de llengua.
Sóc català ₌ em parlen català.
No sóc català ₌ no em parlen català.
Quina ens sembla més bona
pràctica?

18. Després de totes aquestes reflexions...
...què us sembla que significa el respecte dels drets
lingüístics a la pràctica?
...hem pensat en algunes coses que no fem i que sí que
podríem fer per millorar la nostra atenció al públic?
La professionalitat vinculada als usos lingüístics de
cada persona que treballa dins de l’administració significa
conèixer les normes i arribar a aconseguir autonomia
pròpia per aplicar-les,
tant en les comunicacions escrites com orals.

19.  La comunicació és bàsica per establir relacions socials
reeixides
 Hi ha comunicació verbal (paraules=20%) i no verbal
(gestos, expressions, mirades, posició del cos=80%)
 Les actituds són comportaments no verbals d’interacció
amb els altres
 Les nostres actituds mostren com som i parlen de les
nostres emocions

20.  Falta de conscienciació del rol propi  Sentiment que saber idiomes obre portes
en l’àmbit laboral personals i laborals
 Hàbit social dels catalanoparlants a  Idea que el català és eina de promoció
canviar d’idioma social
 Facilitat dels catalanoparlants a usar  Facilita la igualtat d’oportunitats respecte
les dues llengües oficials als altres ciutadans
 Pocs espais d’ús de la llengua en  Marca la diferència de ser considerat
alguns contextos immigrant o no
 Noció que el català no és necessari  Augmenta el sentiment de territorialitat i
 Formació insuficient en el pertinença
coneixement de l’idioma  Aposta dels poders públics perquè sigui
 Instruccions poc clares per part de la llengua de cohesió i d’integració
pròpia institució  Prestigi i reconeixement a tot el món
AMENACES FORTALESES

21.  Voluntat de professionalitat
 Consciència de ser en un espai de comunicació amb el
ciutadà (espai d’ús lingüístic) en el marc d’una institució
que estic representant
 Domini suficient de les llengües oficials
 Hàbit d’iniciar la conversa en català i mantenir-la sempre
que sigui possible: 95 de cada 100 vegades

22. • Servei d’assessorament lingüístic del CNL Alt
Penedès i el Garraf
• Models i plantilles dels documents més usuals
• Diccionaris i traductors en línia de lliure accés
• Optimot

23. • Cursos presencials de català al CNL Alt Penedès i el
Garraf
• Pràctiques de conversa al programa de Voluntariat per
la llengua
• Cursos en línia a la plataforma Parla.cat
• http://www.youtube.com/user/Tallersperlallengua