Aurkezpen honetan Iñaki Arrutik azaltzen du zelan hitz egin duen katalanaz eta katalanen hizkuntza komunitateaz, EKT ikastaroko antolatzaileek horrela eskatuta.
Els grups lingüístics a Andorra:català, castellà, portuguès i francès. Natxo...Natxo Sorolla
Els grups lingüístics a Andorra:català, castellà, portuguès i francès. Natxo Sorolla. http://xarxes.wordpress.com/
http://www.mail-archive.com/infozefir@listserv.rediris.es/msg02637.html
Este documento compara el bilingüismo entre el español y el quechua en Perú y entre el español y el catalán en Valencia. Resume los principales parámetros de estudios sobre la adquisición del quechua y el catalán como segunda lengua. Explica algunas diferencias en el uso de preposiciones como "en" y "a" entre estas lenguas y cómo los bilingües a veces mezclan los usos.
NORMAS ORTOGRÁFICAS Y MORFOSINTAXIS DEL QUECHUA.
Del libro de Clodoaldo Soto Ruiz 'Quechua, manual de enseñanza'. Enlace: http://www.clacs.illinois.edu/quechua
Aurkezpen honetan Iñaki Arrutik azaltzen du zelan hitz egin duen katalanaz eta katalanen hizkuntza komunitateaz, EKT ikastaroko antolatzaileek horrela eskatuta.
Els grups lingüístics a Andorra:català, castellà, portuguès i francès. Natxo...Natxo Sorolla
Els grups lingüístics a Andorra:català, castellà, portuguès i francès. Natxo Sorolla. http://xarxes.wordpress.com/
http://www.mail-archive.com/infozefir@listserv.rediris.es/msg02637.html
Este documento compara el bilingüismo entre el español y el quechua en Perú y entre el español y el catalán en Valencia. Resume los principales parámetros de estudios sobre la adquisición del quechua y el catalán como segunda lengua. Explica algunas diferencias en el uso de preposiciones como "en" y "a" entre estas lenguas y cómo los bilingües a veces mezclan los usos.
NORMAS ORTOGRÁFICAS Y MORFOSINTAXIS DEL QUECHUA.
Del libro de Clodoaldo Soto Ruiz 'Quechua, manual de enseñanza'. Enlace: http://www.clacs.illinois.edu/quechua
Este documento presenta un proyecto de investigación lingüística que compara las variedades de los idiomas quechua y aimara en tres aspectos: vocabulario, fonética y morfología. El proyecto analizará alrededor de 20 variedades del quechua y varias del aimara para medir los grados de similitud y diferencia entre ellas. Los resultados ayudarán a entender mejor la historia y desarrollo de estas familias lingüísticas andinas.
El taller se centra en la morfosintaxis y el manejo ortográfico. Durante 5 días, los participantes analizarán los elementos morfosintácticos claves para reconocer la oración gramatical, identificarán las características de los elementos constituyentes de la oración, y desarrollarán estrategias lúdicas para mejorar la ortografía. El taller aplicará la metodología de taller participativo para que los maestros construyan los conocimientos lingüísticos y desarrollen las competencias necesarias para enseñar estos temas.
1. El documento describe la morfología nominal y verbal en español, explicando la variación de género, número, persona, tiempo, modo y aspecto en nombres, adjetivos y verbos.
2. Los nombres y adjetivos varían en género (masculino/femenino) y número (singular/plural), mientras que los verbos varían ademas en persona, tiempo, modo y aspecto.
3. Se analizan ejemplos morfológicos para ilustrar los morfemas flexivos y derivativos que añaden variación gramatical.
Este documento presenta información sobre la gramática del quechua, incluyendo la morfología, sintaxis y ejemplos. Explica las formas del imperativo y negación en segunda persona singular, el uso de sufijos y enclíticos, y provee diálogos y ejercicios de traducción entre el quechua y el español.
Descargar = https://indigenasdelperu.files.wordpress.com/2015/09/74558029-gerald-taylor-introduccion-a-la-lengua-general-quechua.pdf o
https://www.dropbox.com/s/t1vayievb3n8y5w/Introducción-Quechua.pdf
Introducción a la Lengua General.
*Curso Inicial de Aprendizaje del Quechua.
Instituto Francés de Estudios Andinos. Gerald Taylor.
Superioridad del quechua frente al español 2014 (centro de idiomas unc)JacintoLuis1951
Este documento presenta 14 argumentos para demostrar la superioridad del idioma quechua frente al español. Algunos de los puntos destacados son que el quechua distingue mejor entre los pronombres de primera persona plural exclusivo e inclusivo, y marca claramente la diferencia entre el presente y el pretérito indefinido. También señala que el quechua es más concreto que el español al nombrar números, y distingue mejor los casos gramaticales y los pronombres posesivos.
1. La morfología estudia la forma de las palabras y cómo se construyen a partir de morfemas. La sintaxis estudia cómo se combinan las palabras para formar oraciones.
2. Existen morfemas derivacionales que cambian la clase de palabra y morfemas inflexionales que cambian la forma sin alterar la clase.
3. Las lenguas varían en su grado de flexión, desde lenguas aislantes con palabras invariables hasta lenguas fusionales donde los morfemas fusionan varios significados.
El documento presenta información sobre el origen y evolución del castellano en el Perú. Explica que el Perú es un país multilingüe donde coexisten más de 40 lenguas amerindias y no amerindias. Además, la mayoría de la población peruana es bilingüe quechua-castellano no ágrafa.
La pandemia de COVID-19 ha tenido un impacto significativo en la economía mundial y las vidas de las personas. Muchos países han impuesto medidas de confinamiento que han cerrado negocios y escuelas, y han pedido a la gente que se quede en casa tanto como sea posible para frenar la propagación del virus. A medida que los países comienzan a reabrir gradualmente, los expertos advierten que es probable que se produzcan nuevos brotes a menos que se encuentre una vacuna o un tratamiento efectivo.
La situación del quechua actual es parecido a lo que pasó con el latín. El latin hablado durante el tiempo de Cristo, fue diversificándose para producir la familia de lenguas romances que tenemos hoy en día.
FUENTE:
Autor: Dr. Richard Floyd. Esta presentación es una actualización de la conferencia dictada por el Dr. Floyd, el 02 de junio del 2006 en Seminario Lingüístico CSLA 2006, Universidad Ricardo Palma (Lima, Perú)
POR FAVOR, si va a usar esta información cite esta fuente. Muchas gracias.
Presentació del Voluntariat per la llengua (VxL) que es va fer el 23 de gener de 2019 a l'Acadèmia de Ciencies Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, en el marc d'una sessió de la Societat Catalana del Diccionari Enciclopèdic de Medicina (SocDEMCAT)
Presentacio del directori Linguamón Bones Pràctiques de gestió del multilingüisme. Propostes i recursos per a la promoció i millora de la llengua catalana
El Voluntariat per la llengua (www.vxl.cat) és un programa que impulsa la Direcció General de Política Lingüística i que el Consorci per a la Normalització Lingüística gestiona arreu de Catalunya des del 2003. Fins al 2013, s'ha format més de 80.000 parelles lingüístiques i té la col·laboració de més de 800 entitats i prop de 3.000 establiments.
Aquest recull és una mostra, amb exemples, de la tipologia d’activitats que des del CPNL es duen a terme en col·laboració amb els establiments adherits al Voluntariat per la llengua.
1. La presència i l'ús
de la llengua catalana
en la nostra societat multicultural
Centre de Normalització Lingüistica de Girona
1
2. El català com a llengua
inicial
70,00%
60,00%
50,00%
40,00%
30,00%
20,00%
10,00%
0,00%
Àmbit metropolità de Tarragona
Camp Comarques gironines
Comarques centralsPirineu i Aranmbit de Ponent
Alt À Terres de l'Ebre
Series1 24,00% 29,00% 44,00% 50% 54,00% 57,00% 64,00%
Població de 15 anys i més que té el català com a
llengua inicial(Idescat, 2003)
2
3. Coneixement del
català
56%
94%
73%
76%
ENTÉN EL CATALÀ SAP PARLAR CATALÀ SAP LLEGIR CATALÀ SAP ESCRIURE CATALÀ
Idescat, Cens lingüístic 2007
3
4. Diversitat lingüística
• A Catalunya s’hi parlen ara més de 200
llengües.
• El 70% de la immigració té com a primera
llengua una de diferent del castellà.
D’aquests, el 35% parla una llengua que
no és oficial als seus països.
• La majoria d’immigrants parlen més d’una
llengua, també la comunitat
llatinoamericana (aimara, guaraní,
quítxua...).
4
5. Gestionar el multilingüisme
(1)
Declaració Universal de Drets
Lingü ístics:
Art. 4.1: “...Les persones que es traslladen i
s’estableixen al territori d’una comunitat lingüística
diferent de la pròpia tenen el dret i el deure de
mantenir-hi una relació d’integració. La integració
s’entén com una socialització addicional d’aquestes
persones de manera que puguin conservar les
seves característiques culturals d’origen, però
comparteixin amb la societat que les acull prou
referències, valors i comportaments per permetre
un funcionament social global sense més dificultats
que les dels membres de la societat receptora...”
5
6. Gestionar el multilingüisme
(2)
• Model de societat integradora:
Respecte als drets humans i el respecte a la
diferència
• Model de convivència:
Societat d’acollida: respecte dels drets individuals
dels nouvinguts
• Nouvinguts:
Acceptació i respecte dels valors i els deures
socials consensuats i compartits pels membres
de la societat d’acollida
6
7. Gestionar el multilingüisme
(3)
• Funcions del català a l’esfera pública: llengua
comuna de relació amb els serveis públics i les
administracions. Llengua de socialització (relació
administracions i vida ciutadana).
• Llengua pròpia, sense càrrega política: és un tret
d’identitat que facilita la cohesió social.
• Compartir una perspectiva del món usant la
mateixa llengua reforça la consciència de grup i
facilita la integració social.
7
8. Criteris d’ús de les llengües
oficials
• La llengua habitual de les comunicacions de les
organitzacions és el català; també ho és de
l’administració pública.
• El català ha de ser la llengua preferent.
• La Generalitat ha de garantir a la població
immigrant l’aprenentatge del català.
8
9. La recepció institucional
• Explicita el model lingüístic del país.
• Els usos lingüístics institucionals no poden ser
casuals, transmeten un model de comportament.
• Cal aprofitar el moment inicial, si es desaprofita
cal un nou esforç per canviar els hàbits adquirits.
9
10. Actituds lingüístiques (1)
• Ús del català per part dels nouvinguts: mostra
d’adaptació (empatia).
• Ús del català per part dels autòctons: cohesió
de la comunitat lingüística, més ús de la llengua
i millor competència.
• La identificació amb la comunitat gràcies a la
llengua és un model integrador (tothom hi té
accés).
CATALÀ = LLENGUA ÚTIL
10
11. Actituds lingüístiques (2)
• Valors socials que poden fer canviar la
conducta lingüística dels parlants:
connotacions ideològiques (politització del
català enfront del “valor neutre” del castellà).
• Condicions socials i legals adverses –per
tradició i història- que han afeblit el prestigi del
català (càstigs, situacions de conflicte,
prejudicis de mala educació, de
provincianisme...).
11
12. Actituds lingüístiques (3)
• SUBMISSIÓ LINGÜÍSTICA que es manté per
acceptació social i per evitar el conflicte (versus
LLEIALTAT LINGÜÍSTICA, quan la comunitat
recupera l’autoestima cultural).
La conducta no és únicament l’acció de triar una
llengua, sinó la connexió entre aquesta acció i les
condicions de l’individu i el seu entorn.
[Ferran Suay i Gemma Sanginés]
Societat Valenciana de Psicologia
12
13. Avantatges de conèixer el
català (1)
• Conèixer el català dóna l’oportunitat de millorar
les pròpies expectatives laborals, socials i
humanes.
• Conèixer el català dóna les mateixes condicions
d’igualtat que la resta de persones que viuen a
Catalunya.
• Conèixer el català afavoreix la inserció dels més
joves en el món laboral en igualtat d’oportunitats
amb els joves autòctons.
13
14. Avantatges de conèixer el
català (2)
• Conèixer el català dóna seguretat en les
relacions amb l’escola i les activitats que
s’organitzen.
• Conèixer el català dóna confiança per
moure’s pel país.
• Conèixer el català permet participar en la
vida pública i dóna l’oportunitat de
relacionar-se en els espais públics.
14
15. Pautes d’actuació
per a la interelació amb l’usuari
• Ús habitual i preferent del català. En el cas que
ens responguin en una altra llengua, demanem
si entenen el català abans de canviar de
llengua.
• Parlem a poc a poc, amb frases simples. Abans
de canviar de llengua, repetim les indicacions i
aprofitem la gesticulació.
• Deixem de banda idees preconcebudes:
tothom, sigui d’on sigui i tingui l’aparença que
tingui, pot saber parlar català. Donem-los
l’oportunitat!
15
16. La veu dels nous ciutadans
“Parlar català és una manera de mostrar-los que jo també sóc
d’aquí; estic aquí, però sóc d’aquí, també” Ousseynou Niang
(primera llengua, wòlof)
“Els catalanoparlants no haurien de canviar de llengua, perquè en
el fons és l’única manera de trobar espais on aprendre”
Carmen Pérez (primera llengua, castellà)
“Aprendre català és una forma d’aproximar-se, no només a uns
costums i a unes tradicions, sinó al cor de la gent” Robert
Mettini (primera llengua, castellà)
“Qui vol prosperitat, ha d’aprendre el català” Mohammed Iqbal
(primera llengua, urdú)
16
17. Més informació
Consorci per a la Normalització
Lingü ística
Centre de Normalització Lingüística de Girona
cpnl.cat
17
Editor's Notes
Aquesta gràfica ha de servir per reflexionar sobre com n’és d’important el volum de persones que tenen el català com a primera llengua. Hi ha comarques en què aquesta presència és superior al 70% però, fins i tot en zones de Barcelona i Tarragona, en què sovint es té la percepció que NINGÚ no parla català, els índexs són força alts.
L’últim cens lingüístic és del 2001. Segurament han canviat dades, però és interessant observar el gran percentatge de persones que ENTENEN el català. El canvi de llengua amb una persona que entén el català no té cap sentit.
Alguns estudis fixen en més de 200 llengües. Anys enrere, la societat catalana vivia una dualitat català-castellà. Clarament al carrer es parlaven aquestes dues llengües, que es repartien l’espai lingüístic. D’aquesta dualitat s’ha passat a una varietat extraordinària de llengües. Per tant, sembla clar que en un nou ESCENARI MULTILINGÜE és necessària UNA SOLA llengua comuna que faci de vincle entre tots els parlants d’aquell territori. I també sembla evident que aquesta llengua comuna ha de ser la PRÒPIA del territori: el català. Els fluxos migratoris s’han caracteritzat, aquests darrers anys, per la diversitat: a banda del col·lectiu marroquí i del col·lectiu africà, present al nostre territori des de fa anys, s’ha incrementat la immigració procedent d’Amèrica Central i del Sud, però també de l’Europa de l’Est i, sobretot, de l’Índia i de la Xina. Pensem que el desconeixement que a Catalunya s’hi parla una llengua diferent del català sovint és un fet real. Però també és cert que, un cop descoberta aquesta realitat, moltes persones l’entenen perfectament, perquè provenen de zones on es parla més d’una llengua i, per tant, la convivència de llengües diverses en un mateix territori no és cap novetat per a ells (fins i tot per a molts sud-americans).
La llengua esdevé un element de socialització, de contacte amb el medi, i una manera de compartir referències comunes amb la societat d’acollida que poden fer més fàcil la convivència.
Quan parlem d’INTEGRACIÓ, cal tenir present que és bidireccional, és a dir, que no esperem només que les persones estrangeres s’adaptin, sinó que TOTS hem de fer aquest camí d’adaptació a una nova realitat. Reconèixer la diferència –entendre que tots som diferents- ha d’acostar-nos a un model on hi hagi igualtat d’oportunitats per a tothom. Les societats multiculturals han d’esdevenir INTERCULTURALS, cosa que significa que no només som un mosaic de cultures diferents que conviuen juntes –que ja és important- sinó que intereactuen, es relacionen, es coneixen, es comuniquen i comparteixen uns mateixos drets i deures.
En aquesta gestió del multilingüisme és bàsic, tal com hem dit abans, que hi hagi una LLENGUA COMUNA que sigui la referència dels ciutadans a l’hora de dirigir-se a les institucions públiques, però també la llengua de les relacions socials, aquella que permet, dins de la xarxa d’associacions, entitats, grups, etc. de comunicar-se per posar en comú idees i informacions .
Quan una persona nouvinguda aprèn la llengua de la societat d’acollida ho fa no només moguda per interessos laborals sinó, sobretot, HUMANS, és a dir, perquè sap que parlar aquesta llengua crea una empatia amb la resta de ciutadans d’aquella comunitat i això pot afavorir les seves relacions amb els membres d’aquella comunitat. Quan els parlants d’una comunitat usen de manera normal una llengua, l’ús no només genera més ús sinó més seguretat a l’hora d’usar la llengua. Les llengües són instruments que milloren amb l’ús. Però, a més, la comunitat agafa més consciència de grup perquè hi ha un element sòlid de comunicació que és comú a tot aquella comunitat. Hi ha casos en què per pertànyer a una comunitat cal passar per molts estadis socials (al Japó, p.e., un estranger difícilment podrà ser reconegut com a japonès si no hi ha llaços de sang molt forts; l’anglès, és una llengua molt classista a Gran Bretanya, i encasella les persones en classes socials molt determinades; un sud-americà, a Madrid, p.e., es pot sentir estranger tot i parlar castellà). A Catalunya, el paper de la llengua més enllà de la comunicació, com a element d’identitat, és molt clar. Per tant, un estranger es pot sentir MENYS ESTRANGER tan sols parlant català. És un pas importantíssim que no hi ha en altres comunitats.
Una comunitat pot haver passat per unes circumstàncies històriques determinades que hagin carregat la llengua d’unes determinades ideologies. En el cas del català, s’ha partit de pressupòsits com ara que ‘parlar català vol dir ser d’esquerres o independentista`, mentre que parlar castellà no vol dir, necessàriament, ser de dretes i conservador. Cal descarregar la llengua catalana d’ideologies polítiques determinades. És cert, però, que aquestes condicions històriques han condicionat l’ús de la llengua pròpia de manera clarament negativa. La llengua no només s’ha carregat d’ideologies que no li pertocaven, sinó que els parlants l’han percebut com un element de càstig, de conflicte, de mala educació, etc. i això n’ha afeblit l’ús.
Quan una comunitat no ha passat per cap d’aquestes situacions de què parlàvem abans, té una actitud neutral respecte de la llengua i l’úsa de manera natural, sense prejudicis ni pors. Aquesta actitud es coneix com LLEIALTAT LINGÜÍSTICA, i té a veure amb l’autoestima de la comunitat com a grup. Si la comunitat ha viscut situacions adverses que l’han afeblit com a grup, els individus d’aquella comunitat poden modificar la seva conducta lingüística a favor d’una altra llengua que eviti el conflicte. Aquest canvi de conducta es coneix amb el nom de SUBMISSIÓ LINGÜÍSTICA.
Es tracta de construir una societat a partir de la igualtat de la diferència. Tots els ciutadans han de poder tenir les mateixes oportunitats i veure’s en igualtat de condicions. El coneixement de la llengua no pot ser un obstacle en aquest sentit.