IV Jornada Aprendre Llengües al Segle XXI Ponència i comunicació a càrrec de Lourdes Miquel

1. La gramàtica al centre del significat
Lourdes Miquel

2. Com a professors de L2 o de llengua estrangera, rebem
molta formació respecte de COM ensenyar.
I es dóna per descomptat que el QUÈ, en el nostre cas, la
llengua que ensenyem, ja està descrita,
que aquesta descripció és correcte i suficient,
i que no cal molta formació respecte a la llengua mateixa,
en lèxic i gramàtica
EL QUÈ I EL COM

3. EL QUÈ I EL COM

4. La GR és el què, el contingut essencial
de tot procés d’ensenyament- aprenen-
tatge de llengües.
On és el significat?
A
B
Al lèxic?
A la gramàtica?

5. Enteneu aquesta frase?
Un extraterrestre ataca un terrícola.
Extraterrestre atacar terrícola
A un extraterrestre l’ataca un terrícola.
Els extraterrestres atacarien els terrícoles?
Extraterrestre, ataca aquests terrícoles.
L’extraterrestre va ser atacat per uns terrícoles.
SOBRE EL SIGNIFICAT

6. La gramàtica és al centre del SIGNIFICAT.
Les nostres explicacions,
les activitats,
totes les tècniques que utilitzem a l’aula
li permeten a l’estudiant això?
Ens permet l’ajustament entre el que volem dir, el
que diem i el que volem que entenguin.
GRAMÀTICA I SIGNIFICAT

7. Cada vegada més les xifres d’alumnes de parla
no espanyola augmenta.
Més de 20.000 estudiants.
Més del 50 % del total.
A QUI ENSSENYEM?

8. Ja no tenim una llengua comuna.
Haurem de millorar tot el procès del treball gramatical:
des de l’explicació, a les activitats gramaticals i a la correcció.
CONSEQÜÈNCIES
Ja no treballem necessàriament entre llengües
transparents.
Haurem de CONSTRUIR nocions que les llengües dels
estudiants no tenen: articles (i pronoms), imperfect,
contrast indicatiu/subjuntiu,
Quan no hi ha transparència, no hi pot haver benevolència.

9. Davant d’una L2/LE no tot es processa de la mateixa
manera.
BILL VAN PATTEN: TEORIES DEL PROCESSAMENT DE L’INPUT
El lèxic és el primer que es processa  mentre hi hagi
un problema de lèxic les formes no es veuran.
Les marques morfològiques són les més opaques, però
amb diferències entre elles.
Hi ha formes més opaques que d’altres.

10. BILL VAN PATTEN: TEORIES DEL PROCESSAMENT DE L’INPUT
Per poder processar l’input, s’ha de fer tot el possible
perquè les formes resultin significatives.
dónes dones
accent
escoltinescolten
vocal

11. Un dels mecanismes
imprescindibles és el REALÇ
de l’input per poder
observar-lo, manipular-lo i
aconseguir l’output.
Per indicar com es desenvolupa una acció : 得
我什么都做得很完美。
我什么都做得很完美。
BILL VAN PATTEN: TEORIES DEL PROCESSAMENT DE L’INPUT

12. ¿Sabes
sumar?
¿Cuánto es
1+1+1+1+1+1
+1+1+1+1+
1+1+1
+ 1+1+1+1+1
+1?
No lo sé.
Entonces no
sabes sumar…
¿Cuánto es
1+1+1+1+1+1
+1+1+
1+1+1+1+1+1
+1+1+1
+1+
+1+1+1+
1+1+1?

13. COM ENSENYEM GRAMÀTICA
Moltes vegades fem una simple i no sempre didàctica
enumeració/descripció dels elements. Molt d'èmfasi a
la morfologia i categories (fort/feble).

14. O donem llistes.
COM ENSENYEM GRAMÀTICA

15. O expliquem els elements que combinen, que van
darrera d’uns altres.
PRÒTASI APÒDOSI
SI + present de indicatiu present, futur
SI + imperfet de subjuntiu condicional
COM ENSENYEM GRAMÀTICA

16. PRÒTASI APÒDOSI
SI + present de indicatiu present, futur
SI + imperfet de subjuntiu condicional
MARC INTERPRETATIU DECLARACIÓ
SI + present de indicatiu
‘CERTESA O POSSIBILITAT MITJANA ’
SI + imperfet de subjuntiu
‘POSSIBILITAT BAIXA O NUL.LA’
present, futur
‘EFECTIU, POSITIU’
condicional
‘EVENTUAL, HIPOTÈTIC’
,
COM ENSENYEM GRAMÀTICA

17. COM ENSENYEM GRAMÀTICA
Si pensem en la gramàtica a l’aula, què visualitzem…
El professor parlant, explicant…
Al centre, amb totes les respostes...
Utilitzant la pissarra (electrònica o no).
Els estudiants escoltant, passius.

18. Li donem l’esquena a l’estudiant. Ja no considerem ni les seves
capacitats ni les seves estratègies …
Considerem que la gramàtica és cosa nostra.
No la construïm amb els estudiants ni per als estudiants  gramàtica prêt-à-porter.
No ens basem en els seus sabers, competències i habilitats.

19. AVANÇANT CONCLUSIONS…
Quan parlem ens situem ABANS de l’enunciació. Necessitem
regles de generació de significat i les formes per vehicular
aquest significat.
Es tracta que l’estudiant pugui operar amb aquestes regles,
d’una manera intencional, conscient i significativa per
aconseguir el significat que persegueix.
A l’aula s’ha de crear un procés cooperatiu. Passar d’explicar
a co-construir conjuntament: descobrir, investigar,
experimentar.
I això exigeix un canvi de creences que passa, entre altres
coses, per no penalitzar l’error, sinó entendre’l com a
símptoma.

20. Ensenya només una cosa a la vegada.
El significat ha d’estar sempre present.
La forma gramatical ha de ser la responsable de la comprensió
de l’input.
Els estudiants han de fer alguna cosa amb aquest input: han
de demostrar que comprenen.
VAN PATTEN: RACOMANACIONS PER A LA INSTRUCCIÓ GRAMATICAL
Les activitats han de tenir una contextualització i una finalitat
clares i amb input versemblant.
La seqüència és de la frase al discurs.

21. No hi ha d’haver contradicció entre ensenyar a comunicar i
ensenyar gramàtica.
Treballar les formes és una intrusió legítima dins del procés
d’ensenyament-aprenentatge de llengües, però només serà
eficaç si es fa: de manera adequada a la intenció, a l’objectiu,
a la meta de les activitats comunicatives i amb dades de
qualitat
Dades de qualitat vol dir:
MICHAEL LONG: ATENCIÓ A LA FORMA
explicacions vinculades al significat.
rigoroses però assequibles.
sense falsejar

23. Cada forma gramatical ofereix una IMATGE, una percepció
diferent de la realitat. Cada forma IL·LUMINA UNES ZONES i no
unes altres. Per això es essencial el TREBALL EN Contrast.
La forma és la indissoluble associació entre un significant i
un significat i cada forma té un valor prototípic, primari i
d’altres de secundaris.
Establir-los bé permet donar una lògica del sistema.
La base de l’anàlisi és el concepte de representació
i s’utilitzen conceptes visuals com: perspectiva, focus,
figura i fons...
Això ens permet apropar-nos als principis generals de
percepció, comuns a qualsevol parlant.
LA GRAMÀTICA COGNITIVA

24. LA GRAMÀTICA COGNITIVA
Quan arribava a casa,
em vaig trobar George Clooney.
Quan vaig arribar a casa,
em vaig trobar George Clooney.
!!!Lourdes, per fi
arribes!!!

25. CONTRAST IMPERFECT/INDEFINIT: VALORS PROTOTÍPICS

26. POCO/UN POCO: QÜESTIÓ DE PERSPECTIVA

27. GENT és
SINGULAR!!!
SINGULAR!!!
SINGULAR!!!
Cómo “veu” el català la paraula GENT?
Els col·lectius (públic, família, claustre…) es veuen
com una massa, una unitat única, sense elements identificables.
GRAMÀTICA COGNITIVA: OPERAR AMB IMATGES
La gent van estar
molt contents i
animats.
Quan la paraula ja no està present, ja veiem el nombre d’elements i, per tant, ja
utilitzem plural.

28. Els catalans…….
Els catalans fem la migdiada.
Els catalans fan la migdiada.
GRAMÀTICA COGNITIVA: OPERAR AMB IMATGES

29. fora
declarar
no declarar
identificat
no identificat
allà
aquí
dins
Professor = entrenador
(coach)
GRAMÀTICA COGNITIVA: CRITERIS OPERATIUS

30. Explicació
gramatical
Exposició clara i graduada. El
discurs del professor ha d’anar
compassat a la capacitat de
processament de l’estudiant.
L’estudiant intervé d’alguna
manera en l’exposició: actitud
receptiva activa durant el
processament.
Contingut versemblant,
aplicable i efectiu.
Presentació dels valors
operatius (prototípics i bàsics)
dels recursos gramaticals.
Mostrar la coherència entre el
valor operatiu bàsic i els
valors secundaris.
Insistir en la regularitat i la
lògica dels recursos
gramaticals.
Evitar barrejar
incoherentment valors
formals, sintàctics,
semàntics i discursius.
Evitar les regles que
mostren el valor d’un recurs
gramatical de forma
atomitzada, dispersa o
inconnexa.
CONSTRUIR GRAMÀTICA

31. COM PRACTIQUEM GRAMÀTICA
Les activitats gramaticals solen reproduir les limitacions
explicacions que donem.
Mecàniques
Tècniques limitades
El significat de les formes
no és el centre de l’activitat

32. O amb activitats aparentment comunicatives que, moltes
vegades, no compleixen els requisits per ser considerades com a
tals.
Joan Miró
NACER en Barcelona el 20 de abril de 1893. En 1910
PARTICIPAR por primera vez en una exposición. En
1912 DECIDIR dedicarse exclusivamente a la pintura
e INGRESAR en la Escuela de Arte de Francesc Galí.
En 1920 IR a París y VISITAR a Picasso. En 1921
HACER su primera exposición en la capital francesa.
El ambiente bohemio de las calles parisinas le
ENCANTAR. En 1930 EXPERIMENTAR con el collage
y la escultura. […] MORIR en Palma de Mallorca el 25
de diciembre de 1983.
Lee esta breve biografía de Miró y pon los verbos
en Indefinido:
L’estudiant pot resoldre l’activitat
fent això:
COM PRACTIQUEM GRAMÀTICA
L’activitat ofereix les condicions d’una
situació de comunicació (llegir un text per
aconseguir una informació). Però el que
ha de fer aquí l’estudiant, poc ajuda a
experimentar el valor de la forma
(indefinido, en castellà).

33. Quan es van tornar a veure, s’havien casat/ es van casar.
Fins ara no havia conegut/ he conegut un home així.1
2
2
Quan es van tornar a veure,
s’havien casat.
Quan es van tornar a veure,
es van casar.
a
b
1
2
I així acaba la història. Un final
feliç.
I així acaba la història. Un final
trist.
COM PRACTIQUEM GRAMÀTICA

34. Per a facilitar l’atenció
al recurs gramatical i la
seva manipulació de
manera significativa:
A
Quan més coneguts
siguin els ítems lèxics,
més probabilitat
d’atendre eficaçment
un element gramatical.
B
Només la informació
necessària, sense
redundància, per poder
processar significativa-
ment l’element enfocat.
Relaciona lo que dice Pepe (a la izquierda) con la situación más
probable en cada caso (a la derecha).
 Es mejor no molestar a Luis
ahora. Estará cenando.
1.  ¿Quién llama a la puerta?
 Será el cartero.
2.  ¿De quién es este
bolígrafo?
 Será mío. Déjalo ahí.
3.  Pepe, ¿quién sabe que
somos novios?
 Tranquilo, sólo lo sabe Emilio.
a. Pepe sabe qué está hacien-
do Luis ahora.
b. Pepe imagina qué puede
estar haciendo Luis.
a. Pepe está mirando por la
ventana.
b. Pepe está duchándose.
a. Pepe reconoce perfecta-
mente su bolígrafo.
b. Pepe no recuerda exacta-
mente si ese boli es suyo.
a. Sin duda, Emilio conoce su
relación.
b. Posiblemente, Emilio cono-
ce su relación.
ACTIVITATS GRAMATICALS: CONNEXIÓ FORMA-SIGNIFICAT

35. C
Que la resolució del
exercici depengui de la
forma.
ACTIVITATS GRAMATICALS: CONNEXIÓ FORMA-SIGNIFICAT

36. Activitats més obertes i discursives: un joc per treballar Indicatiu
i Subjuntiu.
Els estudiants tenen 4 cartes de cada rei.
Han vist un curt inquietant o llegit un text polèmic i han d’anar
expressant les seves idees, utilitzant sempre un rei i, per tant, una
matriu, i han de reaccionar davant les idees dels companys.
REY DE ESPADAS
Valora
REY DE COPAS
Expresa deseos y
probabilidad
REY DE OROS
Declara
REY DE BASTOS
Niega declaraciones
ACTIVITATS GRAMATICALS: CONNEXIÓ FORMA-SIGNIFICAT

37. ACTIVITATS GRAMATICALS: CONNEXIÓ FORMA-SIGNIFICAT

38. DECIDEIX SI LA “A” ÉS O NO
CORRECTE I APOSTA…
ACTIVITATS GRAMATICALS: CONNEXIÓ FORMA-SIGNIFICAT
Jocs de gramàtica amb total atenció a la forma.
Escolta a la teva sogra.
Al pianista el van ovacionar.
Van perdre un nen i una maleta.
Veus el cambrer?
Només t’estima a tu.

39. Hi ha una mosca en el meu
cafè amb llet. Pot canviar-
me-la, sisplau?
Ara mateix li’n busco
una de millor.
LA CORRECCIÓ

40. Els termes “correcte” - “incorrecte” haurien de ser substituïts pel grau
de seguretat que té l’estudiant en la representació formal.
Avaluar en termes de comunicació: ha dit el que volia dir? El professor
no es un guru que sap sempre el que els estudiantes volen dir o una
autoritat que només els deixa dir allò que espera i si no ho fan els
sanciona.
De vegades la producció:
• Pot ser vàlida però s’entén amb dificultat.
• O es vàlida però el significat no és el que volia transmetre.
• O és un fracàs comunicatiu.
Interpretar, sempre que es pugui, la producció como si no fos
errònia, basant-nos en el significat que transmet.
ACTIVITATS GRAMATICALS: CONNEXIÓ FORMA-SIGNIFICAT

41. Oferir als estudiants una gramàtica el més
sistemàtica possible, una gramàtica de
significats més que de formes, de lleis més que
de regles, de carrers il·luminats més que de
selves exòtiques, una gramàtica que es deixi
descobrir amb mapes en lloc d’exigir el constant
ús de matxets.
(José Plácido Ruiz Campillo)
COM A CONCLUSIÓ...

42. lourdesmiquel1@gmail.com