Anabolisme autòtrof de Biologia II BATXILLERAT

1. BIOLOGIA II
L’ANABOLISME HETERÒTROF

2. Objectius: L’anabolisme heteròtrof
1.Identificació de les característiques generals de l'anabolisme heteròtrof.
2.Coneixement de l'anabolisme heteròtrof de les diferents biomolècules
orgàniques.
3.Comparació entre les vies anabòliques i les catabòliques.
4.Interpretació de les reaccions químiques que es produeixen en els processos
anabòlics.
5.Localització cel·lular de les diferents vies anabòliques.
6.Evolució del metabolisme

3. 1. Conceptes bàsics d’anabolisme heteròtrof
• Definició: síntesi de molècules orgàniques
complexes a partir de molècules orgàniques
senzilles.
• L’energia prové de l’ATP obtingut al
catabolisme.
MATERIA ORGÀNICA SIMPLE
MOLÈCULES PRECURSORES
MATERIA ORGÀNICA SIMPLE
MOLÈCULES PRECURSORES
MATERIA ORGÀNICA
COMPLEXA
ATP

4. TOTS ELS ORGANISMES FAN
ANABOLISME HETERÒTROF

5. FASES DE L’ANABOLISME HETERÒTROF
1. FASE 1: Biosíntesi de MONÒMERS per mitjar de precursors
2. FASE 2 : Biosíntesi de POLÍMERS per mitjà de Monòmers
PRECURSORS
ANABOLISME
AUTÒTROF
DIGESTIÓ
CATABOLÍSME DE
SUBSTÀNCIES DE
RESERVA
MONÒMERS POLÍMERS

6. Algunes rutes són inverses a
les catabòliques, depèn dels
enzims.

7. Rutes bàsiques
• Anabolisme dels glúcids
• Anabolisme dels lípids
• Anabolisme dels aminoàcids
• Anabolisme dels nucleòtids

8. Totes les rutes estan interrelacionades: A partir d’una
molècula es pot fabricar una altre.

9. Les reaccions anabòliques produeixen molècules més reduides i
amb més energia lliure en el seu interior, es necessita energia per
fer-les no poden fer-se espontàniament.
Són reaccions ENDERGÒNIQUES

10. Ubicació
Quasi totes les reaccions anabòliques heteròtrofes es donen al citosol,
excepte:
- Síntesi d’àcids nuclèics: nucli
- Síntesi de proteïnes ribosomes
- Síntesi de fosfolípids i colesterol: Reticle endoplasmàtic llis
- Glicosilació de lípids i proteïnes i glicosilació : Reticle endoplasmàtic i aparell
de Golgi.

11. ANABOLISME HETERÒTROF DELS GLÚCIDS
1. Síntesi de glucosa: A partir del PIRUVAT que pot venir de
catabolisme de compostos no glucídics
GLUCOGÈNESI O GLUCONEOGÈNESI
2. Síntesi de polímers de glucosa o síntesi d’altres hexoses
AMILOGÈNESI GLUCOGENOGÈNESI

12. GLUCONEOGÈNESI
Síntesi de glucosa a partir de precursors no glucídics.
En animals és imprescindible en situacions de dejú
160g/dia
120g/dia
20g/dia
RESERVA GLUCÒGEN
190g
Aquesta via es produeix:
1.Desprès d’un dia de dejú.
2.Desprès d’un esforç muscular intens s’elimina
l’àcid làctic transformant-lo en glucosa
3.En remugants el lactat( producte de la digestió de
la cel·lulosa ) passa a glucosa al fetge.

13. Gliconeogènesi
Els precursors poden
venir de:
1.De la desaminació
dels aa.
2.De l’àcid làctic
procedent de la
fermentació.
3.A partir dels àcids
grassos en bacteris i
algues i plantes.
(necessiten
glioxisomes). Els
animals no tenen
l’enzim que transforma
l’acetil-CoA en
oxalacetat.

14. A partir dels àcids grassos en bacteris i algues i plantes.
(necessiten glioxisomes). Els animals no tenen l’enzim que
transforma l’acetil-CoA en oxalacetat.
Les llavors poden transformar els olis en glúcids per
poder germinar.
Els animals no podem transformar lípids en glúcids

15. La glucolisi i la gluconeogènesi
coincideixen en 6 passos que són
reversibles i 3 no coincideixen per
ser irreversibles.
CITOSOL
MMititooccoonnddrrii

16. Glicogenogènesi/amilogènesi
Síntesi de glicògen o de midó a partir de glucosa (polimerització)
La glucogenogènesi es dóna principalment al fetge i als músculs.

17. L’amilogènesi es produeix als plasts de les cèl·lules vegetals.

18. Anabolisme dels lípids
Els lípids més importants amb funció energètica són els TAG. Es
necessiten 3 molècules per fer-los
• Tres parts: obtenció del glicerol, obtenció d’AG i síntesi de
TAG

19. Síntesi d’AG
AG dieta Modificacions
Síntesi de greixos
citosol
Biosíntesi d’àcids
grassos. Hèlix de
Lynen
Profundització
Complex àcid
gras sintetasa
(SAG)

20. Síntesi dels AG
• Complex SAG sintasa
• Al citosol.
• A partir del Acetil Co A.
• 1. Unió a un carboni (de bicarbonat) forma
Malonil CoA amb desgast d’ATP
• 2. El Malonil s’uneix a altre Acetil Coa i es
descarboxila, desprenent-se un CO2 i formart-se
un complexe de 4C. Amb desgast de dos
NADPH.

21. Obtenció de la glicerina
• Procedència de la glicerina. Dieta, DHAP o GA3P
(intermediaris de glucolisis, gluconeogènesi, catabolisme de
greixos)
• Per a que el glicerol es pugui unir als AG ha de convertir-se en
Glicerol 3P

22. Síntesi de TAG
La síntesi de TAG es fa a partir dels
precursors activats.
Té lloc a les cèl·lules hepàtiques
i les cèl·lules adiposes
+ 3 (R-Co-S-CoA) + H2O + 3(HS-CoA)+Pi

23. Anabolisme heteròtrof d’AA
• Cada aa té la seva via d’obtenció
• Aa essencial. S’ha d’introduïr a les ingestes. No existeixen rutes per crear-lo
de novo.

25. Anabolisme dels AN
S’ha de sintetitzar (o reutilitzar les bases nitrogenades, la pentosa, i l’àcid
fosfòroc.
-L’àcid fosfòric prové de la dieta, o de la hidròlisi d’ATP, o reciclat de AN.
-La pentosa del metabolisme de glúcids.
La base nitrogenada sí que té una síntesi
específica. Hi ha dues rutes complexes ben
diferenciades per bases púriques (ruta de
l’Inositol) o pirimidíniques (Ruta de l’àcid oròtic).

26. 2. Evolució del metabolisme.
Organismes fermentadors
http://www.youtube.com/watch?v=LdOM6UJFPSM
Fermenten els primers
compostos orgànics
Fa 3800 ma
L’origen de
la vida

27. Organismes fotosintètics anoxigènics
 3400 m.a.
Pigments porfirínics com bacterioclorofil·la
Només PSI

28. Organismes quimioheteròtros de
respiració anaeròbica
• Fa 3000 ma
• Apareixen el citocroms
• Pèrdua dels pigments fotosintètics

29. Organismes fotoautòtrofs
oxigènics
• Fa 2500 ma
• Cianobacteris
• Utilitzen dos fotosistemes
• Apareixen els heterocits

30. Organismes quimioheteròtrofs de
respiració aeròbia
• Utilitzen O2 com acceptor final d’e-
• Utilitzen el cicle d’Evans en sentit invers, naix
així el cicle de Krebs

31. Organismes quimioautòtrofs
• Oxiden compostos inorgànics
• Fixen CO2 amb el cicle de Calvin

32. Organismes eucariotes fotoautòtrofs i
quimioheteròtrofs
• Fa 1500 ma
• Recordeu la teoria
endosimbiòtica

34. Per consultar
• http://www2.uah.es/tejedor_bio/bioquimica_
Farmacia/tema23.htm
• http://www2.uah.es/tejedor_bio/BBM-II_
2F/tema15.htm
• http://www.youtube.com/watch?
v=LdOM6UJFPSM