Anabolisme heteròtrof

Procés metabòlic de formació de:

       molècules org. Complexes
                a partir de



         molècules org. Simples
             (precursores)
   Fases:

   Biosíntesi de Monòmers:
    • Per mitjà dels precursors
      (p.e.:síntesi de glucosa a partir àc. Pirúvic)


   Biosíntesi de Polímers:
    • Per mitjà dels monòmers.
      (p.e.:síntesi glicogen a partir glucosa)
   Origen precursors:

    • Catabolisme
    • Digestió (cèl. Heteròtrofes)
    • Fotosíntesi o quimiosíntesi (cèl.
      Autòtrofes)
Semblances i diferències amb
           el Catabolisme
   Semblants      però   en
    sentit invers.

   No tots els enzims
    poden catalitzar una
    reacció en els dos
    sentits.

   L’energia
    s’aconsegueix de la
    desfosforilació d’ATP
   Són reaccions ENDERGÒNIQUES

Emmagatzemen energia en els
 enllaços de les molècules formades.

- vegetals:
producció glúcids
(cel·lulosa i midó)

- animals:
Prod. proteïnes
On es realitzen?
                        Al citosol

   Excepte:

    • Síntesi àcids nucleics: nucli, cloroplasts i mitocondris.

    • Síntesi proteïnes: ribosomes.

    • Síntesi fosfolípids i colesterol: RE (llis)

    • Glicosilació lípids i proteïnes: RE – A.Golgi
Gliconeogènesi – glicogènesi

  Síntesi GLUCOSA a partir ÀC. PIRÚVIC.


                  glicogen

glicogenogènesi
                                 glicogenòlisi

                   glucosa

 gliconeogènesi                  glicòlisi

                  Àcid pirúvic
   Animals:
    • necessària en situacions de dejuni.
    • Després de fer un esforç muscular
      intens (cond. Anaeròbiques).

    Procedeix:

    - Desaminació Aa :donen
    Àc. Pirúvic o àc. Oxalacètic.

    - Transformació àcid làctic:
    fetge . Cicle Cori
   Algues, plantes i bacteris:

Procedeix:

    - àcids grassos (ja que animals no
    tenen els enzims que transformen
    l’acetil-coA en àc. Oxalacètic).
Divergències Gliconeogènesi i
              Glicòlisi

   Conversió d’àcid pirúvic en àcid
    fosfoenolpirúvic. (enzim piruvat- carboxilasa)

   Conversió de la fructosa-1,6-difosfat
    en fructosa-6-fosfat. (al citosol)

   Conversió de la glucosa-6-fosfat en
    glucosa. (al RE i després surten ambdos al citosol)
Glicogenogènesi                                   (Pàg. 74)

                                       -Polímers glucosa per mitjà
                                       d’enllaç α:


                                       -vegetals: midó (amilogènesi)
                                       -animals: glicogen (glicogènesi)




En el cas del glicogen es gasta 1
UTP, en cas del midó 1 ATP.

El glicogen es produirà en el fetge
i múscul activat per la insulina (en
nivells alts de glucosa en sang).
Fetge
 La glucosa que procedeix de la
  digestió s’acumula al fetge en forma
  de glicogen.
 Quan baixa concentració en sang,

  s’hidrolitza i n’allibera.
 Hormones reguladores:

    • Adrenalina
                   Augmenten sortida glucosa a sang
    • Glucagó
                   Incrementa entrada glucosa a cèl·lula
    • insulina
Múscul
   Glicogen muscular:
    • Reserva particluar
Anabolisme heteròtrof dels lípids

    * Greixos o Triglicèrids

Processos:

-    Obtenció àcids grassos
-    Obtenció glicerina
-    Síntesi Triacilglicèrids
Obtenció àcids grassos
 Principal font: greix aliments
 Segona font: biosíntesi àcids grassos

    • Citosol
    • A partir Acetil-CoA (d’origen
      mitocondrial). Format a partir de:
       Catabolisme glúcids
       Β-oxidació

       Desaminació Aa
Complex àcid gras sintetasa
             (SAG)
   Sortida Acetil-coA
       Del mitocondri al citosol
       Iniciador: s’uneix a SAG
   Malonil-CoA (3C):
    • 2 C cada cop

    Àcid palmític
     - d’aquest: àcid esteàric o oleic
Diferència amb la β-oxidació
 Es duu a terme al citosol (i no al
  mitocondri)
 Àcig gras unit a SAG (i no al coA)

 2 C augmenten per volta (pel

  malonil-coA i no acetil-coA)
 Transportador d’H: NADPH (i no
  NADH o FADH)
Obtenció glicerina
 Per poder-se unir ha d’estar en
  forma de glicerol-3-fosfat.
 A partir de la Dihidroxiacetona-3-

  fosfat (DHAP) de la glicòlisi.
Obtenció Triglicèrids
 Glicerol-3-fosfat
 Acil-coA gras




Enllaços tipus Éster
2.9. Anabolisme Lipídic

                                       El principal precursor dels àcids
                                       grassos és el malonil-CoA, una
                                       molècula que aporta dos dels
                                       tres àtoms de carboni l’esquelet
                                       carbonat de l’àcid gras en
                                       creixement.

                                       El malonil-CoA prové del acetil-
                                       CoA. Totes les reaccions de
                                       síntesi d’àcids grassos tenen
                                       lloc en el citoplasma de les
                                       cèl·lules.

Adipòcits generats per resistència a   Per afegir una molècula de dos
la insulina                            carbonis es necessitaren 6 ATP.
                                       A partir d’ells podem fabricar
                                       triglicèrids o fosfolípids
Anabolisme Aa
   No es poden sintetitzar els 20 Aa

   Aa essencials: 10.     --- Dieta
(les plantes poden tots)



   Aa no essencials.
Molècules precursores Aa
               Àcid orgànic (3 a 5 C)

               ÀCID α-CETOGLUTÀRIC
                                                    Transaminació: a
                                                    partir d’un altre Aa
Prové
del                      Grup amino
cicle de
Krebs                                               Desaminació: Aa que
                                                    ha perdut un ió.

                             Va a ió amoni lliure
                             (NH4+)
                                                           A la Matriu
                                                           mitocondrial
               ÀCID GLUTÀMIC

   glutamina                                   Altres Aa
                         transaminació
     prolina                                                               22
Anabolisme Nucleòtids
   Nucleòtids:
    • Pentosa (ribosa o desoxiribosa)
    • Base nitrogenada (púrica o pirimidínica)
    • Àcid fosfòric



                        (pàgina 81)




                                             23

Anabolisme heteròtrof

  • 1.
    Anabolisme heteròtrof Procés metabòlicde formació de: molècules org. Complexes a partir de molècules org. Simples (precursores)
  • 2.
    Fases:  Biosíntesi de Monòmers: • Per mitjà dels precursors (p.e.:síntesi de glucosa a partir àc. Pirúvic)  Biosíntesi de Polímers: • Per mitjà dels monòmers. (p.e.:síntesi glicogen a partir glucosa)
  • 3.
    Origen precursors: • Catabolisme • Digestió (cèl. Heteròtrofes) • Fotosíntesi o quimiosíntesi (cèl. Autòtrofes)
  • 4.
    Semblances i diferènciesamb el Catabolisme  Semblants però en sentit invers.  No tots els enzims poden catalitzar una reacció en els dos sentits.  L’energia s’aconsegueix de la desfosforilació d’ATP
  • 5.
    Són reaccions ENDERGÒNIQUES Emmagatzemen energia en els enllaços de les molècules formades. - vegetals: producció glúcids (cel·lulosa i midó) - animals: Prod. proteïnes
  • 6.
    On es realitzen? Al citosol  Excepte: • Síntesi àcids nucleics: nucli, cloroplasts i mitocondris. • Síntesi proteïnes: ribosomes. • Síntesi fosfolípids i colesterol: RE (llis) • Glicosilació lípids i proteïnes: RE – A.Golgi
  • 7.
    Gliconeogènesi – glicogènesi Síntesi GLUCOSA a partir ÀC. PIRÚVIC. glicogen glicogenogènesi glicogenòlisi glucosa gliconeogènesi glicòlisi Àcid pirúvic
  • 8.
    Animals: • necessària en situacions de dejuni. • Després de fer un esforç muscular intens (cond. Anaeròbiques). Procedeix: - Desaminació Aa :donen Àc. Pirúvic o àc. Oxalacètic. - Transformació àcid làctic: fetge . Cicle Cori
  • 9.
    Algues, plantes i bacteris: Procedeix: - àcids grassos (ja que animals no tenen els enzims que transformen l’acetil-coA en àc. Oxalacètic).
  • 10.
    Divergències Gliconeogènesi i Glicòlisi  Conversió d’àcid pirúvic en àcid fosfoenolpirúvic. (enzim piruvat- carboxilasa)  Conversió de la fructosa-1,6-difosfat en fructosa-6-fosfat. (al citosol)  Conversió de la glucosa-6-fosfat en glucosa. (al RE i després surten ambdos al citosol)
  • 11.
    Glicogenogènesi (Pàg. 74) -Polímers glucosa per mitjà d’enllaç α: -vegetals: midó (amilogènesi) -animals: glicogen (glicogènesi) En el cas del glicogen es gasta 1 UTP, en cas del midó 1 ATP. El glicogen es produirà en el fetge i múscul activat per la insulina (en nivells alts de glucosa en sang).
  • 12.
    Fetge  La glucosaque procedeix de la digestió s’acumula al fetge en forma de glicogen.  Quan baixa concentració en sang, s’hidrolitza i n’allibera.  Hormones reguladores: • Adrenalina Augmenten sortida glucosa a sang • Glucagó Incrementa entrada glucosa a cèl·lula • insulina
  • 13.
    Múscul  Glicogen muscular: • Reserva particluar
  • 14.
    Anabolisme heteròtrof delslípids * Greixos o Triglicèrids Processos: - Obtenció àcids grassos - Obtenció glicerina - Síntesi Triacilglicèrids
  • 15.
    Obtenció àcids grassos Principal font: greix aliments  Segona font: biosíntesi àcids grassos • Citosol • A partir Acetil-CoA (d’origen mitocondrial). Format a partir de:  Catabolisme glúcids  Β-oxidació  Desaminació Aa
  • 16.
    Complex àcid grassintetasa (SAG)  Sortida Acetil-coA  Del mitocondri al citosol  Iniciador: s’uneix a SAG  Malonil-CoA (3C): • 2 C cada cop Àcid palmític - d’aquest: àcid esteàric o oleic
  • 17.
    Diferència amb laβ-oxidació  Es duu a terme al citosol (i no al mitocondri)  Àcig gras unit a SAG (i no al coA)  2 C augmenten per volta (pel malonil-coA i no acetil-coA)  Transportador d’H: NADPH (i no NADH o FADH)
  • 18.
    Obtenció glicerina  Perpoder-se unir ha d’estar en forma de glicerol-3-fosfat.  A partir de la Dihidroxiacetona-3- fosfat (DHAP) de la glicòlisi.
  • 19.
    Obtenció Triglicèrids  Glicerol-3-fosfat Acil-coA gras Enllaços tipus Éster
  • 20.
    2.9. Anabolisme Lipídic El principal precursor dels àcids grassos és el malonil-CoA, una molècula que aporta dos dels tres àtoms de carboni l’esquelet carbonat de l’àcid gras en creixement. El malonil-CoA prové del acetil- CoA. Totes les reaccions de síntesi d’àcids grassos tenen lloc en el citoplasma de les cèl·lules. Adipòcits generats per resistència a Per afegir una molècula de dos la insulina carbonis es necessitaren 6 ATP. A partir d’ells podem fabricar triglicèrids o fosfolípids
  • 21.
    Anabolisme Aa  No es poden sintetitzar els 20 Aa  Aa essencials: 10. --- Dieta (les plantes poden tots)  Aa no essencials.
  • 22.
    Molècules precursores Aa Àcid orgànic (3 a 5 C) ÀCID α-CETOGLUTÀRIC Transaminació: a partir d’un altre Aa Prové del Grup amino cicle de Krebs Desaminació: Aa que ha perdut un ió. Va a ió amoni lliure (NH4+) A la Matriu mitocondrial ÀCID GLUTÀMIC glutamina Altres Aa transaminació prolina 22
  • 23.
    Anabolisme Nucleòtids  Nucleòtids: • Pentosa (ribosa o desoxiribosa) • Base nitrogenada (púrica o pirimidínica) • Àcid fosfòric (pàgina 81) 23