SlideShare a Scribd company logo
1 of 77
CATABOLISME
Al nostre cos:
65% Aigua
18% proteïnes
12% lípids
5% sals minerals
0,3% glúcids
1. Introducció
1.1. BIOMOLÈCULES
Per què?
Músculs (llisos i estriats), tendons i part dels
ossos són de proteïnes.
Les cèl.lules contenen molta
aigua i els espais intercel.lulars
també
Quines biomolècules fem servir com a font
d’energia?
Glúcids i proteïnes: 4,3 Kcal/g
Lípids (Triglicèrids): 9,5 Kcal/g
Els glúcids
En la seva oxidació no generen gaires
residus.
Les cèl.lules del Sistema Nerviós tan sols
poden utilitzar glucosa com a font d’Energia.
Els lípids
Els triglicèrids són la reserva energètica més
important de plantes (llavors) i animals
(Teixit adipós)
Al ser molècules molt reduïdes, en la seva
oxidació fins a CO2 alliberen molta energia.
Al ser molècules hidròfobes, poden contenir
molta energia en poc volum.
1.2 CATABOLISME
Procès metabòlic que té coma finalitat:
Obtenció d’ energia a través de l’oxidació de
biomolècules
L’ energia alliberada en aquest procés s’
emmagatzema en forma d’ ATP
Similar en organismes autòtrofs i heteròtrofs
Com s’obtè a questa
energia?
Mitjançant una sèrie de reaccions
redox encadenades.
Aquestes reaccions s’ agrupen en
diferents vies metabòliques.
Cada reacció és catalizada per un
enzim.
Exemple de la respiració cel.lular
de la glucosa
Balanç total
Actor principal: Coenzim
NAD+
El coenzim NAD+ s’ encarrega d’”agafar” els electrons i
protons dels substrats que es van oxidant.
El NADH (reduit) servirà per a sintetitzar ATP en el cas del
metabolisme per respiració.
El NADH tornarà al seu estat oxidat cedint finalment els
electrons a una molècula inorgànica (respiració) o a una
molècula orgànica (fermentació)
Ha de quedar molt clar que:
El catabolismeés un procès metabòlic on es
produeixen un seguit de reaccions químiques mitjançant les quals,
macromolècules reduïdes s’oxiden en altres de més petites.
Aquestes reaccions s’agrupen en diferents Vies metabòliques. En
cada via partim d’un substrat que es va transformant en diferents
metabòlits intermedis fins que obenim el/els producte/s. Aquests
processos alliberen energia en forma d’ATP o de poder reductor
(NADH). Són per tant reaccions exergòniques.
TIPUS DE CATABOLISME
Respiració; Hi intervé la
cadena transportadora
d’electrons.
-Aeròbia (O2)
-Anaeròbia (molècula :
Nitrat, sulfat)
Fermentació: No hi
intervé la cadena
transportadora
d’electrons.
CATABOLISME PER RESPIRACIÓ
catabolisme
de glúcids de lípids de proteïnes d’àcids nucleics
Re
**ESQUEMA GENERAL DEL METABOLISME: Vies Metabòliques
2. CATABOLISME DE GLÚCIDS
• PER RESPIRACIÓ
1.-GLICÒLISI (Citoplasma)
2.-RESPIRACIÓ
1.-CICLE DE KREBS (Matriu mitocondrial)
2.-CADENA RESPIRATÒRIA (membrana interna
crestes mitocondrials)
• PER FERMENTACIÓ
1.-GLICÒLISI (Citoplasma)
2.-Transformació fermentativa de l’àcid pirúvic (Citoplasma)
Respiració Aeròbica
La Glicòlisi
•ÉS LA PRIMERA FASE DEL CATABOLISME DE GLÚCIDS
•TÉ LLOC AL CITOPLASMA
•ÉS ANAERÒBICA (Comú a respiració i fermentació)
LA FAN TOTES LES CÈL.LULES VIVES: PROCARIOTES I
EUCARIOTES
Que hi passa?En aquesta via una molècula de glucosa
s’escindeix en dos molècules d’ àcid
pirúvic. S’alliberen dos mlècules d’ ATP (
Fosforilació produida pel substrat) i es
generen 2 NADH
glucosa + 2 NAD+ + 2 ADP + 2 Pi →
2 piruvat + 2 NADH + 2 ATP + 2H+ + H2O
Balanç:
glucosa + 2 ADP + 2 Pi + 2 NAD+---> 2 piruvats + 2 ATP + 2 (NADH + H+)
Primera etapa de la
respiració
Cicle de Krebs
Què és el Cicle de Krebs?
•El cicle de Krebs és una via metabòlica en què el
piruvat (recorda: 2 piruvats per a cada glucosa)
obtingut de la glicòlisi, prèviament transformat en
Acetil-CoA, és oxidat fins a CO2.
•Durant aquest procès obtindrem NADH i FADH2.
Obtindrem també una molècula de GTP ( similar a l’
ATP)
•Es realitza en la matriu mitocondrial
Mitocondri
En la glicòlisi hem obtingut Piruvat, aquesta molècula
no pot travessar la membrana mitocondrial per
difusió, ha de ser introduit per una proteina
mitjançant transport actiu. Un cop dins el mitocondre,
el piruvat és oxidat fins Acetil CoA
Balanç global del Cicle
Glicòlisi
Cicle de
Krebs
Segona etapa de la
Respiració
Cadena respiratòria
Cadena Respiratòria
Transport electrons:
• 4 complexos proteïcs (I,II,III,IV): El complex III i IV
contenen unes proteïnes Citocroms que tenen un
ió Fe 3+ (Grup Prostètic)
• Ubiquinona (Q)
• Citocroms c
Fosforilació Oxidativa: ATP Sintetases
• Quimiòsmosi: Gradient electroquímic provoca
bombeig de protons des de l’espai
intermembranós cap a la matriu mitocondrial
La cadena transportadora d’ electrons:
fosforilació oxidativa.
Hipòtesis quimiosmòtica
1. L’ATP sintetasa és un gran complex
proteïc amb canals per protons que
permeten la re-entrada dels mateixos.
2. La síntesis d’ATP es produeix com
resultat de la corrent de protons fluint
a través de la membrana:
ADP + Pi ---> ATP
3. Els protons són transferits a través de
la membrana, des de la matriu a
l’espaci intermembrana, com a resultat
del transport d’electrons que s’originen
quan el NADH cedeix un hidrogen. La
continuada producció d’aquests protons
crea un gradient de protons.
Balanç energètic del catabolisme per
respiració de la glucosa
Videos
Cadena respiratòria
*Compte: Com pots veure en aquest vídeo, el nombre d’ATPs que s’obtenen
en la respiració aeròbica de la glucosa és una qüestió encara discutida en
ciència. En el vídeo diferencien entre els NADH obtinguts en la glicòlisi i els
obtinguts en el Cicle de Krebs/descarbocilació piruvat. Consideren que com els
obtinguts en la glicòlisi es troben al citoplasma, aquests no entren al
mitocondri, tan sols els electrons passen per la cadena de transport de la
membrana interna i s’incorporen al complexe proteïc II (de manera similar al
FADH2). Per aquest motiu el balanç total d’ATPs varia de 36 a 38 segons el
llibre de text. Es consideren vàlides les dos respostes.
CATABOLISME dels Lípids
Els lípids són una reserva energètica molt
important ja que tenen un elevat poder calòric
El mecanisme més important d’ obtenció d’ energia
dels lípids és a partir de l’ oxidació dels àcids
grassos, procedents de la hidròlisi dels lípids
saponificables: Triglicèrids i fosfolípids
Triglicèrid Glicerina + 3 Acids grassos
Fosfolípid 2AG + Glicerina + 1 Compost
alcohòlic + H3PO4
La glicerina s’ integra en la glicòlisi
(2a fase) i després s’ oxida
completament en el cicle de krebs
Els AG han d’ entrar al mitocondri
on segueixen un procès anomenat:
B-Oxidació
Els AG abans d’ entrar al mitocondri, s’ activen al
citoplasma i es converteixen en Acil CoA:
R-CH2-CH2-COOH R-CH2-CH2-CO-S-CoA
En aquest procés es necessita una molècula d’ ATP,
que s’ hidrolitza en AMP + PP
• Un cop activats ja poden entrar dins la Matriu
mitocondrial a través d’ un transportador orgànic:
Carnitina
Rendiment energètic del catabolisme dels àcids
grassos:
A tenir en compte…
*Pels àcids grassos amb nombre parell de Carbonis:
• El nombre de voltes que es produeix en la ß-
Oxidació sempre és = (nC/2) -1.
• El nombre d’acetil CoA produits sempre serà nC/2
*Els Acetil CoA obtinguts s’incorporen al C de Krebs i
tots els coenzims reduits produits a la cadena
respiratòria
8 acetil co A x 12 ATP/c krebs,
cadena respiratòria
96 ATP
7 FADH2 X 2 14 ATP
7 (NADH + H+) X 3 21 ATP
TOTAL 131 ATP
Als 131 ATP hem de restar 2
molècules d’ATP (AMP+PP)
necessàries per activar l’ àcid gras
per a entrar al mitocondri.
Ens queden 129 ATP resultants de
l’ oxidació de l’ àcid palmític
catabolisme de les
proteïnes
Les proteïnes no tenen funció energètica, però
en casos de necessitat poden entrar al cicle de
krebs i a la cadena respiratoria (Dejunis
perllongats)
Estan formades per aminoàcids.
1- Separació de grups Amino:
Processsos del catabolisme de proteïnes:
Transaminació: El grup amino de l’ aminoàci es
transfereix a una altra molècula (alfa cetoàcid). Es
catalitzat per les transaminasses. Que es troben tant al
citosol com als mitocondris de totes les cèl.lules
especialment les hepàtiques.
Desaminació oxidativa: Es separa el grup amino de l’
àcid glutàmic i s’allibera amoníac al medi aquós.
2- Els productes obtinguts són diversos: àcid
pirúvic, acetil CoA o algun compost que s’incorpora al
cicle de Krebs.
3- Eliminació dels grups amino:
•Animals amoniotèlics: NH3. Invertebrats i peixos aigua
dolça.
•Animals urotèlics: UREA. Mamífers. Es produeix al
fetge.
•Animals uricotèlics: Àcid úric. Aus, rèptils i insectes.
catabolisme dels Àcids
nucleics
Són degradats a nucleòtids en el tub digestiu dels animals,
gràcies a les nucleasses.
Posteriorment els nucleòtids són trencats en pentosa,
bases nitrogenades i àcid fosfòric.
Les pentoses segueixen la via dels glúcids, l’ àcid fosfòric
s’ excreta com a ió fosfat i en part s’utilitza per a la
síntesi d’ ATP i de nous nucleòtids.
Les bases nitrogenades es degraden fins a urea, àcid úric
i amoníac.
Catabolisme per
fermentació
Procès metabòlic on No intervè la cadena
respiratòria. Té lloc al citosol
Característiques:
• Anaeròbic
• Aceptor finals d’electrons és un compost orgànic.
• Només hi ha síntesi d’ATP a nivell de substrat
Què és la fermentació
Qui fa la fermentació
Llevats ( pa, cervesa, vi). F. Alcohòlica
Bacteris (Iogurt). F. Làctica, butírica i pútrida
Músculs dels animals quan no arriba prou oxigen a
les cèl.lules (exercici intens en persones poc
entrenades). F. Làctica
Fermentació alcohòlica
GLICÒLISI
Cal saber que....
La formació de vinagre (àcid acètic) a partir del vi, no
es produeix per fermentació sino per oxidació de l’
etanol del vi a àcid.
Fermentació Làctica
GLICÒLISI
Fermentació butírica
Descomposició de substàncies glucídiques vegetals.
Dóna lloc a substàncies que fan pudor. Ho fan uns
bacteris que duen a terme la descomposició dels
vegetals morts al sòl
Fermentació Pútrida
Les substàncies que es degraden són de natura
proteica. Els productes obtinguts són pudents.
Fermentació vs Respiració
La fermentació és un procés catabòlic menys eficient
que la respiració en termes d’obtenció d’energia.
Les nostres cèl.lules el continuen utilitzant quan ens
manca oxigen.
En un congrès de cardiologia, els doctors Prim i Gras afirmen el
següent:
Dr Prim: l’exercici aeròbic, no molt intens, com ara caminar
ràpid una mitja hora al dia, ajuda a eliminar greixos
magatzemats.
Dr Gras: en canvi, un exercici molt intens i breu en el temps –
anaeròbic- no fa eliminar aquests greixos.
Justifiqueu aquestes afirmacions confeccionant un esquema metabòlic
que expliqui el consum de greixos en condicions aeròbiques però no
en condicions anaeròbiques.
Exercici Sele
En condicions anaeròbiques, els TAG no poden oxidar-se pel Cicle de Krebs i
formar CO2. En canvi, amb O2, es podran fer les vies 2-3-5 –segons aquest
esquema-.
Sense oxigen -com passa en un exercici molt intens i breu-, el que es pot fer és
oxidar de forma parcial glúcids, seguint les vies 1 (glucòlisi) i 4 (fermentació
làctica) però no lípids
Història de la Fermentació
La fermentació natural precedeix la història humana fins
que els humans en controlaren el procés. La primera
evidència de fer vi és a Geòrgia fa 8.000 anys. A les
muntanyes Zagros de l'Iran, s'han troba gerres amb
restes de vi de fa 7.000 anys. Hi ha evidències de la
fermentació del pa a Egipte de fa uns 4.500 anys i de la
fermentació de la llet a Babilònia de fa 5.000 anys.
Louis Pasteur va ser el primer en estudiar científicament
la fermentació (zimologia), quan l'any 1856 connectà el
llevat amb la fermentació.
4.L’evolució del catabolisme
Formació del Planeta Terra: 4600 milions d’anys (ma).
Bacteris: 3800 ma
• Eren fermentadors
• Després van aparèixer els fotosintetitzadors.
• Fa 2600 ma els cianobacteris: Oxigen a l’atmosfera
• Bacteris que feien la respiració
Fa 1600 ma organismes unicel.lulars eucariotes
DE QUINES VIES
METABÒLIQUES ES
TRACTA ?
Respiració Anaeròbica
• La respiració anaeròbica és un procés metabòlic
d'oxidació-reducció anàleg a la respiració aeròbica, però en
el qual l'acceptor final d'electrons és una molècula
inorgànica diferent de l'oxigen. Pot ser el Sulfat o Nitrat.
• Ho fan alguns bacteris.
• No s'ha de confondre la respiració anaeròbica amb la
fermentació, en la qual no hi ha en absolut cadena de
transport d’electrons
• Respiración Anaeróbica Wikipedia
Selectivitat
- Os bru
- Os blanc
- Quinoa
- Alcohol
- Jordi
- Vi
- Usain Bolt

More Related Content

What's hot

Les propietats químiques dels lípids
Les propietats químiques dels lípidsLes propietats químiques dels lípids
Les propietats químiques dels lípids
Andreea ...
 
practica: identificacio dels glucids
practica: identificacio dels glucidspractica: identificacio dels glucids
practica: identificacio dels glucids
Andreea ...
 

What's hot (20)

Anabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrofAnabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrof
 
Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologia
Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologiaBiologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologia
Biologia 2n Batxillerat. UD17. Microorganismes, malalties i biotecnologia
 
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD19. Anomalies del sistema immunitari
 
Les propietats químiques dels lípids
Les propietats químiques dels lípidsLes propietats químiques dels lípids
Les propietats químiques dels lípids
 
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
 
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranososBiologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
 
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
 
BIO2 - T2b - Catabolisme de Glúcids i Lípids
BIO2 - T2b - Catabolisme de Glúcids i LípidsBIO2 - T2b - Catabolisme de Glúcids i Lípids
BIO2 - T2b - Catabolisme de Glúcids i Lípids
 
24. Les funcions dels proteïnes
24. Les funcions dels proteïnes24. Les funcions dels proteïnes
24. Les funcions dels proteïnes
 
T3 l'anabolisme autòtrof
T3 l'anabolisme autòtrofT3 l'anabolisme autòtrof
T3 l'anabolisme autòtrof
 
Presentació enzims bona 11 12
Presentació enzims bona 11 12Presentació enzims bona 11 12
Presentació enzims bona 11 12
 
Metabolisme 1
Metabolisme 1Metabolisme 1
Metabolisme 1
 
Cicle Biogeoquímic - Cicle del sofre
Cicle Biogeoquímic - Cicle del sofreCicle Biogeoquímic - Cicle del sofre
Cicle Biogeoquímic - Cicle del sofre
 
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranes
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranesOrgànuls cel·lulars delimitats per membranes
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranes
 
Immunologia
ImmunologiaImmunologia
Immunologia
 
Genetica de poblacions
Genetica de poblacionsGenetica de poblacions
Genetica de poblacions
 
practica: identificacio dels glucids
practica: identificacio dels glucidspractica: identificacio dels glucids
practica: identificacio dels glucids
 
Anabolisme autòtrof
Anabolisme autòtrof Anabolisme autòtrof
Anabolisme autòtrof
 
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesBiologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
 
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lularBiologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lular
 

Similar to Catabolisme (20)

Metabolisme
MetabolismeMetabolisme
Metabolisme
 
Unitat2 Catabol 09 10
Unitat2 Catabol 09 10Unitat2 Catabol 09 10
Unitat2 Catabol 09 10
 
Bio2 t2b metabolisme (glúcids)
Bio2   t2b metabolisme (glúcids)Bio2   t2b metabolisme (glúcids)
Bio2 t2b metabolisme (glúcids)
 
Bio2 t2c metabolisme (anabolisme)-alumnes
Bio2   t2c metabolisme (anabolisme)-alumnesBio2   t2c metabolisme (anabolisme)-alumnes
Bio2 t2c metabolisme (anabolisme)-alumnes
 
Metabolisme.pdf para ayudaros a preparar la selecrividad
Metabolisme.pdf para ayudaros a preparar la selecrividadMetabolisme.pdf para ayudaros a preparar la selecrividad
Metabolisme.pdf para ayudaros a preparar la selecrividad
 
El metabolisme repas
El metabolisme repasEl metabolisme repas
El metabolisme repas
 
Anabolisme heteròtrof copy
Anabolisme heteròtrof copyAnabolisme heteròtrof copy
Anabolisme heteròtrof copy
 
BLOC 4.docx
BLOC 4.docxBLOC 4.docx
BLOC 4.docx
 
Biologia PAU. Metabolisme. Catabolisme. CAT
Biologia PAU. Metabolisme. Catabolisme. CATBiologia PAU. Metabolisme. Catabolisme. CAT
Biologia PAU. Metabolisme. Catabolisme. CAT
 
Metabolisme
MetabolismeMetabolisme
Metabolisme
 
Metab07pp
Metab07ppMetab07pp
Metab07pp
 
Ud5
Ud5Ud5
Ud5
 
Expo 3 (Metabolismo, ATP, Fotosíntesis, respiración celular y fermentaciones)
Expo 3 (Metabolismo, ATP, Fotosíntesis, respiración celular y fermentaciones)Expo 3 (Metabolismo, ATP, Fotosíntesis, respiración celular y fermentaciones)
Expo 3 (Metabolismo, ATP, Fotosíntesis, respiración celular y fermentaciones)
 
1. què és la vida
1. què és la vida1. què és la vida
1. què és la vida
 
Unitat1 Enzims 09 10
Unitat1 Enzims 09 10Unitat1 Enzims 09 10
Unitat1 Enzims 09 10
 
Bio1r_Unitat3_Glúcids
Bio1r_Unitat3_GlúcidsBio1r_Unitat3_Glúcids
Bio1r_Unitat3_Glúcids
 
Fotosíntesi
FotosíntesiFotosíntesi
Fotosíntesi
 
Anabolisme
AnabolismeAnabolisme
Anabolisme
 
Unitat3 Anabol(I) 09 10
Unitat3 Anabol(I) 09 10Unitat3 Anabol(I) 09 10
Unitat3 Anabol(I) 09 10
 
Metabol·lisme cel·lular1
Metabol·lisme cel·lular1Metabol·lisme cel·lular1
Metabol·lisme cel·lular1
 

More from Núria Guixa Boixereu

More from Núria Guixa Boixereu (20)

Glucids new
Glucids newGlucids new
Glucids new
 
Ciencia i pseudociencia
Ciencia i pseudocienciaCiencia i pseudociencia
Ciencia i pseudociencia
 
Glucids i lipids ppt
Glucids i lipids pptGlucids i lipids ppt
Glucids i lipids ppt
 
Aigua i sals minerals ppt
Aigua i sals minerals pptAigua i sals minerals ppt
Aigua i sals minerals ppt
 
1r batx 2018:19
1r batx 2018:191r batx 2018:19
1r batx 2018:19
 
Enginyeria genetica
Enginyeria geneticaEnginyeria genetica
Enginyeria genetica
 
Gens
GensGens
Gens
 
Mutacions
MutacionsMutacions
Mutacions
 
Replicacio, traduccio, transcripcio
Replicacio, traduccio, transcripcioReplicacio, traduccio, transcripcio
Replicacio, traduccio, transcripcio
 
Immunologia
ImmunologiaImmunologia
Immunologia
 
Estils de vida
Estils de vidaEstils de vida
Estils de vida
 
Salut i malalties
Salut i malaltiesSalut i malalties
Salut i malalties
 
Malalties infeccioses
Malalties infecciosesMalalties infeccioses
Malalties infeccioses
 
Microbiologia
Microbiologia Microbiologia
Microbiologia
 
Enginyeria genetica
Enginyeria geneticaEnginyeria genetica
Enginyeria genetica
 
Evolucio humana
Evolucio humana Evolucio humana
Evolucio humana
 
Genètica ppt
Genètica pptGenètica ppt
Genètica ppt
 
L’origen de la vida
L’origen de la vida L’origen de la vida
L’origen de la vida
 
Gens ppt
Gens pptGens ppt
Gens ppt
 
Mutacions ppt
Mutacions pptMutacions ppt
Mutacions ppt
 

Catabolisme

  • 1.
  • 3. Al nostre cos: 65% Aigua 18% proteïnes 12% lípids 5% sals minerals 0,3% glúcids 1. Introducció 1.1. BIOMOLÈCULES
  • 4. Per què? Músculs (llisos i estriats), tendons i part dels ossos són de proteïnes. Les cèl.lules contenen molta aigua i els espais intercel.lulars també
  • 5. Quines biomolècules fem servir com a font d’energia? Glúcids i proteïnes: 4,3 Kcal/g Lípids (Triglicèrids): 9,5 Kcal/g
  • 6. Els glúcids En la seva oxidació no generen gaires residus. Les cèl.lules del Sistema Nerviós tan sols poden utilitzar glucosa com a font d’Energia.
  • 7. Els lípids Els triglicèrids són la reserva energètica més important de plantes (llavors) i animals (Teixit adipós) Al ser molècules molt reduïdes, en la seva oxidació fins a CO2 alliberen molta energia. Al ser molècules hidròfobes, poden contenir molta energia en poc volum.
  • 8. 1.2 CATABOLISME Procès metabòlic que té coma finalitat: Obtenció d’ energia a través de l’oxidació de biomolècules L’ energia alliberada en aquest procés s’ emmagatzema en forma d’ ATP Similar en organismes autòtrofs i heteròtrofs
  • 9. Com s’obtè a questa energia? Mitjançant una sèrie de reaccions redox encadenades. Aquestes reaccions s’ agrupen en diferents vies metabòliques. Cada reacció és catalizada per un enzim.
  • 10. Exemple de la respiració cel.lular de la glucosa Balanç total
  • 11. Actor principal: Coenzim NAD+ El coenzim NAD+ s’ encarrega d’”agafar” els electrons i protons dels substrats que es van oxidant. El NADH (reduit) servirà per a sintetitzar ATP en el cas del metabolisme per respiració. El NADH tornarà al seu estat oxidat cedint finalment els electrons a una molècula inorgànica (respiració) o a una molècula orgànica (fermentació)
  • 12.
  • 13. Ha de quedar molt clar que: El catabolismeés un procès metabòlic on es produeixen un seguit de reaccions químiques mitjançant les quals, macromolècules reduïdes s’oxiden en altres de més petites. Aquestes reaccions s’agrupen en diferents Vies metabòliques. En cada via partim d’un substrat que es va transformant en diferents metabòlits intermedis fins que obenim el/els producte/s. Aquests processos alliberen energia en forma d’ATP o de poder reductor (NADH). Són per tant reaccions exergòniques.
  • 14. TIPUS DE CATABOLISME Respiració; Hi intervé la cadena transportadora d’electrons. -Aeròbia (O2) -Anaeròbia (molècula : Nitrat, sulfat) Fermentació: No hi intervé la cadena transportadora d’electrons.
  • 15. CATABOLISME PER RESPIRACIÓ catabolisme de glúcids de lípids de proteïnes d’àcids nucleics
  • 16. Re **ESQUEMA GENERAL DEL METABOLISME: Vies Metabòliques
  • 17. 2. CATABOLISME DE GLÚCIDS • PER RESPIRACIÓ 1.-GLICÒLISI (Citoplasma) 2.-RESPIRACIÓ 1.-CICLE DE KREBS (Matriu mitocondrial) 2.-CADENA RESPIRATÒRIA (membrana interna crestes mitocondrials) • PER FERMENTACIÓ 1.-GLICÒLISI (Citoplasma) 2.-Transformació fermentativa de l’àcid pirúvic (Citoplasma)
  • 19. La Glicòlisi •ÉS LA PRIMERA FASE DEL CATABOLISME DE GLÚCIDS •TÉ LLOC AL CITOPLASMA •ÉS ANAERÒBICA (Comú a respiració i fermentació) LA FAN TOTES LES CÈL.LULES VIVES: PROCARIOTES I EUCARIOTES
  • 20. Que hi passa?En aquesta via una molècula de glucosa s’escindeix en dos molècules d’ àcid pirúvic. S’alliberen dos mlècules d’ ATP ( Fosforilació produida pel substrat) i es generen 2 NADH glucosa + 2 NAD+ + 2 ADP + 2 Pi → 2 piruvat + 2 NADH + 2 ATP + 2H+ + H2O
  • 21.
  • 22.
  • 23. Balanç: glucosa + 2 ADP + 2 Pi + 2 NAD+---> 2 piruvats + 2 ATP + 2 (NADH + H+)
  • 24. Primera etapa de la respiració Cicle de Krebs
  • 25. Què és el Cicle de Krebs? •El cicle de Krebs és una via metabòlica en què el piruvat (recorda: 2 piruvats per a cada glucosa) obtingut de la glicòlisi, prèviament transformat en Acetil-CoA, és oxidat fins a CO2. •Durant aquest procès obtindrem NADH i FADH2. Obtindrem també una molècula de GTP ( similar a l’ ATP) •Es realitza en la matriu mitocondrial
  • 27. En la glicòlisi hem obtingut Piruvat, aquesta molècula no pot travessar la membrana mitocondrial per difusió, ha de ser introduit per una proteina mitjançant transport actiu. Un cop dins el mitocondre, el piruvat és oxidat fins Acetil CoA
  • 28.
  • 29.
  • 30.
  • 31.
  • 32. Balanç global del Cicle Glicòlisi Cicle de Krebs
  • 33. Segona etapa de la Respiració Cadena respiratòria
  • 34.
  • 35. Cadena Respiratòria Transport electrons: • 4 complexos proteïcs (I,II,III,IV): El complex III i IV contenen unes proteïnes Citocroms que tenen un ió Fe 3+ (Grup Prostètic) • Ubiquinona (Q) • Citocroms c Fosforilació Oxidativa: ATP Sintetases • Quimiòsmosi: Gradient electroquímic provoca bombeig de protons des de l’espai intermembranós cap a la matriu mitocondrial
  • 36. La cadena transportadora d’ electrons: fosforilació oxidativa.
  • 37. Hipòtesis quimiosmòtica 1. L’ATP sintetasa és un gran complex proteïc amb canals per protons que permeten la re-entrada dels mateixos. 2. La síntesis d’ATP es produeix com resultat de la corrent de protons fluint a través de la membrana: ADP + Pi ---> ATP 3. Els protons són transferits a través de la membrana, des de la matriu a l’espaci intermembrana, com a resultat del transport d’electrons que s’originen quan el NADH cedeix un hidrogen. La continuada producció d’aquests protons crea un gradient de protons.
  • 38. Balanç energètic del catabolisme per respiració de la glucosa
  • 39. Videos Cadena respiratòria *Compte: Com pots veure en aquest vídeo, el nombre d’ATPs que s’obtenen en la respiració aeròbica de la glucosa és una qüestió encara discutida en ciència. En el vídeo diferencien entre els NADH obtinguts en la glicòlisi i els obtinguts en el Cicle de Krebs/descarbocilació piruvat. Consideren que com els obtinguts en la glicòlisi es troben al citoplasma, aquests no entren al mitocondri, tan sols els electrons passen per la cadena de transport de la membrana interna i s’incorporen al complexe proteïc II (de manera similar al FADH2). Per aquest motiu el balanç total d’ATPs varia de 36 a 38 segons el llibre de text. Es consideren vàlides les dos respostes.
  • 41. Els lípids són una reserva energètica molt important ja que tenen un elevat poder calòric El mecanisme més important d’ obtenció d’ energia dels lípids és a partir de l’ oxidació dels àcids grassos, procedents de la hidròlisi dels lípids saponificables: Triglicèrids i fosfolípids
  • 42. Triglicèrid Glicerina + 3 Acids grassos Fosfolípid 2AG + Glicerina + 1 Compost alcohòlic + H3PO4
  • 43. La glicerina s’ integra en la glicòlisi (2a fase) i després s’ oxida completament en el cicle de krebs Els AG han d’ entrar al mitocondri on segueixen un procès anomenat: B-Oxidació
  • 44.
  • 45. Els AG abans d’ entrar al mitocondri, s’ activen al citoplasma i es converteixen en Acil CoA: R-CH2-CH2-COOH R-CH2-CH2-CO-S-CoA En aquest procés es necessita una molècula d’ ATP, que s’ hidrolitza en AMP + PP • Un cop activats ja poden entrar dins la Matriu mitocondrial a través d’ un transportador orgànic: Carnitina
  • 46.
  • 47.
  • 48. Rendiment energètic del catabolisme dels àcids grassos:
  • 49. A tenir en compte… *Pels àcids grassos amb nombre parell de Carbonis: • El nombre de voltes que es produeix en la ß- Oxidació sempre és = (nC/2) -1. • El nombre d’acetil CoA produits sempre serà nC/2 *Els Acetil CoA obtinguts s’incorporen al C de Krebs i tots els coenzims reduits produits a la cadena respiratòria
  • 50. 8 acetil co A x 12 ATP/c krebs, cadena respiratòria 96 ATP 7 FADH2 X 2 14 ATP 7 (NADH + H+) X 3 21 ATP TOTAL 131 ATP
  • 51. Als 131 ATP hem de restar 2 molècules d’ATP (AMP+PP) necessàries per activar l’ àcid gras per a entrar al mitocondri. Ens queden 129 ATP resultants de l’ oxidació de l’ àcid palmític
  • 53. Les proteïnes no tenen funció energètica, però en casos de necessitat poden entrar al cicle de krebs i a la cadena respiratoria (Dejunis perllongats) Estan formades per aminoàcids.
  • 54.
  • 55. 1- Separació de grups Amino: Processsos del catabolisme de proteïnes:
  • 56. Transaminació: El grup amino de l’ aminoàci es transfereix a una altra molècula (alfa cetoàcid). Es catalitzat per les transaminasses. Que es troben tant al citosol com als mitocondris de totes les cèl.lules especialment les hepàtiques. Desaminació oxidativa: Es separa el grup amino de l’ àcid glutàmic i s’allibera amoníac al medi aquós.
  • 57. 2- Els productes obtinguts són diversos: àcid pirúvic, acetil CoA o algun compost que s’incorpora al cicle de Krebs. 3- Eliminació dels grups amino: •Animals amoniotèlics: NH3. Invertebrats i peixos aigua dolça. •Animals urotèlics: UREA. Mamífers. Es produeix al fetge. •Animals uricotèlics: Àcid úric. Aus, rèptils i insectes.
  • 59. Són degradats a nucleòtids en el tub digestiu dels animals, gràcies a les nucleasses. Posteriorment els nucleòtids són trencats en pentosa, bases nitrogenades i àcid fosfòric. Les pentoses segueixen la via dels glúcids, l’ àcid fosfòric s’ excreta com a ió fosfat i en part s’utilitza per a la síntesi d’ ATP i de nous nucleòtids. Les bases nitrogenades es degraden fins a urea, àcid úric i amoníac.
  • 60.
  • 61.
  • 63. Procès metabòlic on No intervè la cadena respiratòria. Té lloc al citosol Característiques: • Anaeròbic • Aceptor finals d’electrons és un compost orgànic. • Només hi ha síntesi d’ATP a nivell de substrat Què és la fermentació
  • 64. Qui fa la fermentació Llevats ( pa, cervesa, vi). F. Alcohòlica Bacteris (Iogurt). F. Làctica, butírica i pútrida Músculs dels animals quan no arriba prou oxigen a les cèl.lules (exercici intens en persones poc entrenades). F. Làctica
  • 66. Cal saber que.... La formació de vinagre (àcid acètic) a partir del vi, no es produeix per fermentació sino per oxidació de l’ etanol del vi a àcid.
  • 68. Fermentació butírica Descomposició de substàncies glucídiques vegetals. Dóna lloc a substàncies que fan pudor. Ho fan uns bacteris que duen a terme la descomposició dels vegetals morts al sòl
  • 69. Fermentació Pútrida Les substàncies que es degraden són de natura proteica. Els productes obtinguts són pudents.
  • 70. Fermentació vs Respiració La fermentació és un procés catabòlic menys eficient que la respiració en termes d’obtenció d’energia. Les nostres cèl.lules el continuen utilitzant quan ens manca oxigen.
  • 71. En un congrès de cardiologia, els doctors Prim i Gras afirmen el següent: Dr Prim: l’exercici aeròbic, no molt intens, com ara caminar ràpid una mitja hora al dia, ajuda a eliminar greixos magatzemats. Dr Gras: en canvi, un exercici molt intens i breu en el temps – anaeròbic- no fa eliminar aquests greixos. Justifiqueu aquestes afirmacions confeccionant un esquema metabòlic que expliqui el consum de greixos en condicions aeròbiques però no en condicions anaeròbiques. Exercici Sele
  • 72. En condicions anaeròbiques, els TAG no poden oxidar-se pel Cicle de Krebs i formar CO2. En canvi, amb O2, es podran fer les vies 2-3-5 –segons aquest esquema-. Sense oxigen -com passa en un exercici molt intens i breu-, el que es pot fer és oxidar de forma parcial glúcids, seguint les vies 1 (glucòlisi) i 4 (fermentació làctica) però no lípids
  • 73. Història de la Fermentació La fermentació natural precedeix la història humana fins que els humans en controlaren el procés. La primera evidència de fer vi és a Geòrgia fa 8.000 anys. A les muntanyes Zagros de l'Iran, s'han troba gerres amb restes de vi de fa 7.000 anys. Hi ha evidències de la fermentació del pa a Egipte de fa uns 4.500 anys i de la fermentació de la llet a Babilònia de fa 5.000 anys. Louis Pasteur va ser el primer en estudiar científicament la fermentació (zimologia), quan l'any 1856 connectà el llevat amb la fermentació.
  • 74. 4.L’evolució del catabolisme Formació del Planeta Terra: 4600 milions d’anys (ma). Bacteris: 3800 ma • Eren fermentadors • Després van aparèixer els fotosintetitzadors. • Fa 2600 ma els cianobacteris: Oxigen a l’atmosfera • Bacteris que feien la respiració Fa 1600 ma organismes unicel.lulars eucariotes
  • 76. Respiració Anaeròbica • La respiració anaeròbica és un procés metabòlic d'oxidació-reducció anàleg a la respiració aeròbica, però en el qual l'acceptor final d'electrons és una molècula inorgànica diferent de l'oxigen. Pot ser el Sulfat o Nitrat. • Ho fan alguns bacteris. • No s'ha de confondre la respiració anaeròbica amb la fermentació, en la qual no hi ha en absolut cadena de transport d’electrons • Respiración Anaeróbica Wikipedia
  • 77. Selectivitat - Os bru - Os blanc - Quinoa - Alcohol - Jordi - Vi - Usain Bolt