TEMES BATXILLERAT

1. T4 PROTEÏNES

2. COMPOSICIÓ
Són polímers d’aminoàcids units per enllaços peptídics
Constituidas por C, H, O, N y S. Pueden presentar otros
elementos como P, Fe, Mg, Cu, ...
• Pèptid o Oligopèptid (pocs aa)
• Polipèptid o proteïna

3. COMPOSICIÓ
AMINOÀCIDS “aa”
Els aa són molèculas orgànicas que presenten un radical amino i un
radical carboxil. Existeixen més de cent a la natura.
Només 20 formen part de quasi totes les proteïnes, s’anomenen
proteínics. Tots són α-aminoácids.
Altres aa poden tenir interès biològic o nutritiu i no ser proteïnics
C COOHR
NH2
H
Grup CarboxilGrup Carboxil
Grup AminoGrup Amino
C αC α

4. COMPOSICIÓ
Aminoàcids essencials. Dels 20 aa proteinics, alguns no els
podem sintetitzar, aquests s’han d’ingerir.
Són l’Arginina (en nens, no en adults), histidina,
isoleucina, leucina, lisina, metionina, fenilalanina,
treonina, triptófano, i valina.
Si mengem proteïnes que continguin aquests aa es
diuen que són d’alt valor biològic, com les proteïnes
animals, les vegetals no els contenen tots i per tant no
són suficients

5. COMPOSICIÓ
PROPIETATS FÍSIQUES DELS aa
1. Són compostos sòlids
2. Cristal·lins
3. Punt de fusió elevat
4. Solubles en aigua
Tots els aa excepte la Glicina tenenel C α assimètric

6. Tots els aa excepte la Glicina tenenel C α assimètric. Depenent
d’on quedi el grup COOH i el grup NH2 es dirà D o L
COMPOSICIÓ
Tenen activitat òptica (+) dextrogira (-)
levogira, independentment si són D o L
A la naturaleza
l’estereoisòmer més
abundant és L
A la naturaleza
l’estereoisòmer més
abundant és L

7. PROPIETATS QUÍMIQUES DELS aa
COMPOSICIÓ
En dissolució aquosa els aa es poden comportar com a àcids o
com a bases és a dir són substàncies anfòteres i per tant tenen
efecte amortidor o tampó.
zwitterió
Quan un aa queda
amb càrega neutra
(igual núm. de
càrregues – i +) es
diu punt isoelèctric

8. CLASSIFICACIÓ DELS aa
Es classifiquen segons la naturalesa del radical R

9. L’ENLLAÇ PEPTÍDIC
S’estableix entre l’OH del grup Carboxil d’un aa i un H del grup
amino d’un altre.
Té un comportament similar al d’un doble enllaç i és rígid, i
inmobilitza en un pla els àtoms que el formen

10. • Quan s’uneixen dos aa es forma un dipèptid
• Tres un tripèptid
• Menys de 10 un oligopèptid
• Més de 10 un polipèptid
L’ENLLAÇ PEPTÍDIC

11. Oligopèptids amb activitat biològica:
•Algunes vitamines del grup B: àcid pantotènico y àcid fólic.
•Hormones: adrenocorticotropa (ACTH), melanotropa (MSH),
insulina y glucagó, gastrina, secretina i angiotensina.
•Neuropèptids: encefalines
•Antibiótics: alcaloides
L’ENLLAÇ PEPTÍDIC
OLIGOPÈPTIDS

12. Proteïnes. Estructura
•Una proteïna és una cadena polipeptídica de més de 50 aa
amb un pes molecular elevat ( més de 5.000 D).
•Poden també estar unides a altres tipus de molècules o àtoms.
•La seva estructura s’estudia en 4 nivells

13. Proteïnes. Estructura Primària
És la seqüència d’aa units per enllaços peptídics
És l’estructura més important de la molècula, determina la
resta i un canvi pot ocasionar pertorbacions en l’estructura
i funció de la proteïna.
Es comença a seqüènciar per
l’extrem N-terminal

14. Proteïnes. Estructura Secundària
És la disposició en l’espai de
l’estructura primària.
Hi ha tres conformacions
1.α-Hèlix
2.Hèlix de colàgen
3.Conformació β
Aquestes estructures es
mantenen per ponts d’H
que s’estableixen entre
els aa de la cadena
Abundant en Pro
i Hidroxiprolina

15. Proteïnes. Estructura Terciària
És l’estructura que es produeix quan es plega sobre sí
mateixa l’estructura secundària.
Els aa apolars es situen a l’interior de l’estructra globular i
els polars cap a fora.
Els enllaços que estabilitzen
l’estructura són :
1.Ponts d’H
2.Forces de Van der Waals
3.Pots disulfur
4.Interaccions iònique i hidrofòbiques
α-hèlix
Plegaments β
Colze o gir
sense
estructura

16. Proteïnes. Estructura Terciària
Les proteïnes amb estructura terciaria són globulars.
Algunes tenen estructures globulars repetides
denominades “Dominis estructurals” importants en
els enzims.
Per contra les proteïnes filamentoses no tenen
estructura terciaria

17. Proteïnes. Estructura Cuaternària
La presenten proteïnes constituides per diferents cadenes
polipeptídiques unides per mitjà d’enllaços febles o no
covalents.
Protòmer
Tetràmer = 4 protòmers

18. ARN
polimerasa

20. Propietats. La solubilitat
Les proteïnes són més
o menys solubles en
aigua degut al seu
contingut en aa polars
La solubilitat
augmenta en
dissolucions
selines diluïdes
La solubilitat disminueix en
diossolucions salines molt
concentrades

21. Propietats. La desnaturalització
És un fenomen que consisteix en la pèrdua de l’estructura terciària i
secundària específica, per la qual cosa, la proteïna deixa de tenir les
seves propietats i, en conseqüència, les seves funcions.
Pot ser provocada per:
• Canvis de pH
• Augment de la temperatura
• Presència de radiacions
• Canvis en la concentració de sals
• Presència de dissolvents .
Si algun d’aquests processos fos molt accentuat podria produir-se
la hidròlisi obtenint aminoàcids per trencament de l’enllaç peptídic.

22. Propietats. L’especificitat
Molècula d’insulina
Les proteïnes tenen una funció específica. Això vol dir que un
determinat tipus de proteïna només té una sola funció.
Són proteïnes homòlogues les que fan la mateixa funció en
diferents espècies. Quant més pròximes són evolutivament, més
s’assemblen.

23. Classificació de les proteïnes
Segons la composició es poden classificar en:
1.Holoproteïnes o proteïnes simples formades únicament per
cadenes protèiques en combinació dels 20 aa.
Poden ser globulars o filamentoses
Col·làgens Es troben als teixits conjuntiu, ossi, cartilaginòs
Alfa-queratines Es troben a les formacions epidèrmiques, ungles, cabells,
banyes
Elastines Tendons i vasos sanguinis
Beta-queratines o fibroïnes Fils de seda
Histones proteïnes nuclears associades als gens i ADN *
Albúmines magatzem d’aminoàcids (ovoalbúmina,
seroalbúmina, lactoalbúmina)

24. 2. Les heteroproteïnes o proteïnes conjugades Tenen algun altre tipus de
molècula (grup prostètic) unida de forma covalent als aminoàcids:
Glicoproteïnes :
* Peptidoglucans o mureïnes : NAM i NAG són els components bàsics de
la paret bacteriana.
* Proteoglucans o mucines : present en mucositats de diferents aparells
* Glucoproteïnes : actuen com a marcadors cel·lulars o antígens
* Inmunoglobulines
Lipoproteïnes
* HDL (High density lipoprotein): transporten al colesterol direcció fetge
* LDL (Low density lipoprotein): transporten al colesterol direcció vasos
Fosfoproteïnes
* Caseïna : present a la llet
Metal·loproteïnes
* Hemoglobina : unida a ferro serveix per transportar oxigen
* Citocroms : solen tenir ferro o coure i transporten electrons
* Melanina : pigment protector de la pell
* Pigments respiratoris i d’altres: els primers en animals i altres en plantes
Nucleoproteïnes: Associació d’ADN i Histones.
Classificació de les proteïnes

25. 1.-Funció estructural. Glicoproteïnes de membrana, histones,
queratines, elastina, col·làgena
2.- Funció de reserva: Albúmina, Caseïna, zeïna, gliadina.
3.- Funció de transport: transportador de membranes, Pigments
respiratoris com l’hemoglobina, hemocianina. Transferrina…
4.- Funció Hormonal: algunes hormones com l’insulina o la
tirosina i hormona de creixement
5.-Funció de defensa: Inmunoglobulines
Funció de les proteïnes

26. Funció de les proteïnes
6.- Funció contractil: flagelina, actina i miosina.
7.- Funció homeostàtica: Trombina, fibrinògen
8.- Funció enzimàtica: o catalítica Tenen acció
biocatalitzadora. Hi ha molts enzims diferents que fan
possibles totes les reaccions químiques del metabolisme
cel·lular. Són molt específiques i sovint, en la seva
nomenclatura apareix el sufixe asa i l’arrel de la molècula
sobre la que actuen.
maltasa
ADN polimerasa
amilasa

27. 51% proteïnes
34% lípids
14% MI
1%glúcids
55% glúcids
30% lípids
14% proteïnes
1% sals

28. Necessitats proteïques en l’alimentació
diària.
Nens 0-6 anys 2.5g/dia i Kg
Nens de 7 a 12 anys 2g/dia kg de pes
Adolescents de 13 a 18 anys 1.5g/dia i kg de pes
Més de 18 anys 1g/dia i kg de pes
Dones embarassades 1.5g/dia i kg de pes
Dones lactants 2g/dia i kg de pes