el segle XVIII a Europa i a Espanya (Antic Règim, Il·lustració i guerra de successió espanyola)

1. EL SEGLE XVIII (LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM)

2. 1. EL SEGLE XVIII: UN PERÍODE DE TRANSICIÓ
2. EL CONCEPTE “ANTIC RÈGIM”:
2.1) LA MONARQUIA ABSOLUTA
2.2) L’AGRICULTURA SENYORIAL
2.3) LA SOCIETAT ESTAMENTAL
3. L’ECONOMIA DEL SEGLE XVIII
4. LA IL·LUSTRACIÓ: UN CANVI DE MENTALITAT
5. LA POLÍTICA DELS IL·LUSTRATS:
5.1) EL DESPOTISME IL·LUSTRAT: EL FRACÀS DE LA IL·LUSTRACIÓ
5.2) EL NAIXEMENT DELS EUA: EL TRIOMF DE LA IL·LUSTRACIÓ
6. ESPANYA AL SEGLE XVIII:
6.1 ) LA GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA
6.2) EL REFORMISME BORBÒNIC

3. 1. EL SEGLE XVIII: UN PERÍODE DE
TRANSICIÓ

4. • EL SEGLE XVIII A EUROPA VA SER UN PERÍODE DE TRANSICIÓ, ON VAN CONVIURE
L’ORGANITZACIÓ DE L’ANTIC RÈGIM I LES NOVES IDEES QUE ANAVEN SORGINT I QUE
VAN FER POSSIBLE LA SEUA CAIGUDA.
• UNA NOVA FORMA DE PENSAR EXPLICA LES TRANSFORMACIONS QUE VAN
EXPERIMENTAR QUASI TOTES LES ESTRUCTURES DE L’ANTIC RÈGIM:
 ELS MONARQUES ABSOLUTS D’ALGUNS PAÏSOS VAN FER REFORMES PER A
FACILITAR LA VIDA DELS SEUS SÚBDITS (PERÒ SENSE DEIXAR-LOS PARTICIPAR
EN EL GOVERN).
 LA PRODUCCIÓ ARTESANAL I EL COMERÇ VAN SER CADA VEGADA MÉS
IMPORTANTS.
 LA BURGESIA VA COMENÇAR A DEMANAR LA SEUA PARTICIPACIÓ EN
POLÍTICA.

5. 2. EL CONCEPTE “ANTIC RÈGIM”

6. • L’ANTIC RÈGIM FA REFERÈNCIA AL TIPUS D’ORGANITZACIÓ QUE VA CARACTERITZAR A LES
SOCIETATS EUROPEES AL SEGLE XVIII, MODEL BASAT EN L’ABSOLUTISME, L’AGRICULTURA
SENYORIAL I LA SOCIETAT ESTAMENTAL.

7. 2.1) LA MONARQUIA ABSOLUTA

8. • EL REI CONCENTRAVA TOT EL PODER EN LA SEUA PERSONA I NO HAVIA DE JUSTIFICAR ELS
SEUS ACTES A NINGÚ.
• EL SEU PODER TENIA UN CARÀCTER DIVÍ = ERA DÉU QUI VOLIA QUE EXERCIRA TOT EL PODER,
PER AIXÒ SOLS DÉU PODIA JUTJAR ELS SEUS ACTES (EN LA PRÀCTICA VA SERVIR PER A QUÈ NO
HAGUÉS DE JUSTIFICAR-SE DAVANT NINGÚ)
• EN ALGUNS REGNES HI HAVIEN PARLAMENTS (INSTITUCIÓ FORMADA PER REPRESENTANTS
DELS TRES ESTAMENTS) QUE PODIEN ASSESSORAR AL REI, PERÒ ELS REIS ABSOLUTS NO SOLIEN
FER-LI MASSA CAS = SOLS ELS CONVOCAVEN QUAN ELS INTERESSAVA.

9. 2.2) L’AGRICULTURA SENYORIAL

10. • L’AGRICULTURA ERA L’ACTIVITAT ECONÒMICA MÉS IMPORTANT.
• ERA UNA AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA, AMB RENDIMENTS MOLT BAIXOS I CENTRADA EN
L’AUTOCONSUM (PER AIXÒ ELS INTERCANVIS EREN ESCASSOS).
• ES BASAVA EN LA ROTACIÓ TRIENNAL (SISTEMA DE CULTIU EN QUÈ LA TERRA ES
DIVIDIA EN TRES PARTS, DUES PARTS ES CULTIVAVEN I UNA ALTRA ES DEIXAVA EN GUARET; A LA
SEGÜENT COLLITA ES ROTAVA I AIXÍ SUCCESSIVAMENT…).
• ERA UNA AGRICULTURA AMB CRISIS DE
SUBSISTÈNCIES PERIÒDIQUES (MALES COLLITES =
ESCASSESA D’ALIMENTS = PUJADA DE PREUS =
LA GENT NO PODIA ACCEDIR ALS ALIMENTS =
FAM = AUGMENT DE LA MORTALITAT  EN MOLTES
OCASIONS CAUSAVEN REVOLTES POPULARS)

11. 2.3) LA SOCIETAT ESTAMENTAL

12. • LA SOCIETAT DEL SEGLE XVIII ESTAVA DIVIDIDA EN TRES ESTAMENTS (NOBLESA, CLERO,
TERCER ESTAT).
• ESTAMENTS: GRUPS SOCIALS TANCATS AL QUE ES PERTANYIA PER NAIXEMENT I DURANT
TOTA LA VIDA; ÚNICAMENT ES PODIA CANVIAR D’ESTAMENT A L’ENTRAR COM A MEMBRE DE
L’ESGLÉSIA.
• ESTA DIVISIÓ SOCIAL ES CARACTERITZAVA PER LA DESIGUALTAT = HI HAVIA:
 GRUPS PRIVILEGIATS (NOBLESA I CLERO)
 GRUPS NO PRIVILEGIATS (L’ESTAT POPULAR O TERCER ESTAT = BURGESIA +
CAMPEROLS).

14. • LA NOBLESA
 POSSEÏA LA MAJOR PART DE LES TERRES.
 ACUMULAVA GRANS RIQUESES (VIVIA DE LES RENDES DE LES TERRES).
 MONOPOLITZAVA TOTS ELS CÀRRECS DE L’ESTAT.
 GAUDIA DE MOLTS PRIVILEGIS.
 HONORÍFICS (LLOCS RESERVATS A L’ESGLÉSIA,…).
 FISCALS  NO PAGAVEN IMPOSTOS.
 TENIEN DRET A COBRAR IMPOSTOS ALS
LLAURADORS QUE VIVIEN EN LES SEUES TERRES.
 ES DIVIDIA EN DOS GRUPS:
 ALTA NOBLESA
 BAIXA NOBLESA

15. • EL CLERO
 TAMBÉ POSSEÏA MOLTES TERRES.
 TAMBÉ ACUMULAVA GRANS RIQUESES I VIVIA DE LES RENDES DE LES TERRES.
 TAMBÉ GAUDIA DE MOLTS PRIVILEGIS.
 NO PAGAVEN IMPOSTOS.
 TENIEN DRET A COBRAR EL DELME = IMPOST QUE
CORRESPONIA A LA DÈCIMA PART DE LA COLLITA.
 ES DIVIDIA EN DOS GRUPS:
 ALT CLERO  ALTS CÀRRECS DE L’ESGLÉSIA (LUXES)
 PROVENIA DE LA NOBLESA.
 BAIX CLERO  VIDA MODESTA.
 PROVENIA DE L’ESTAT POPULAR.

16. • L’ESTAT POPULAR / TERCER ESTAT
 FORMAT PER LA MAJORIA DE LA POBLACIÓ (90%).
 CONSTITUÏA EL GRUP DELS NO PRIVILEGIATS.
 PAGAVEN IMPOSTOS.
 FORMAT PER GRUPS MOLT DIFERENTS:
 LA BURGESIA
 ALTA BURGESIA
 GRANS ARTESANS, COMERCIANTS I BANQUERS.
 GRUP ECONÒMICAMENT MOLT PODERÓS.
 A PESAR DEL PODER ECONÒMIC, ESTAVA MARGINADA
DEL PODER POLÍTIC (PODER ECONÒMIC PERÒ NO
PODER POLÍTIC).
 BAIXA BURGESIA
 LES CLASSES POPULARS URBANES (PETITS ARTESANS,
OBRERS, …).

17.  ELS CAMPEROLS
 EREN EL GRUP MÉS NOMBRÓS (80%).
 VIVIEN EN CONDICIONS MOLT DURES.
 OBLIGATS A PAGAR DRETS FEUDALS.
 TREBALLAR LES TERRES DEL SENYOR.
 PAGAR UNA RENDA PER OCUPAR LES TERRES.
 UTILITZAR ELS “SERVEIS” DEL SENYOR (FORN, MOLÍ,…)
 A PESAR D’EIXA HETEROGENEÏTAT ELS UNIA
 LA SEUA OPOSICIÓ ALS PRIVILEGIS.
 LA SEUA OPOSICIÓ AL RÈGIM SENYORIAL.
 LA SEUA REIVINDICACIÓ DE LA IGUALTAT CIVIL.
 PER AIXÒ LES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ VAN TINDRE UN GRAN RESSÒ EN
AQUEST ESTAMENT.

19. 1) Explica estos conceptes:
a) Antic Règim
b) Guaret
c) Rotació triennal
d) Absolutisme
e) Estament

20. 3. L’ECONOMIA DEL SEGLE XVIII

21. • AL PRINCIPI DEL SEGLE XVIII L’ECONOMIA PRESENTAVA ELS TRETS TÍPICS DE L’ECONOMIA DE
L’ANTIC RÈGIM (L’AGRICULTURA ERA L’ACTIVITAT ECONÒMICA PRINCIPAL, L’ARTESANIA
S’ORGANITZAVA EN UN SISTEMA GREMIAL I ELS INTERCANVIS COMERCIALS EREN PROU
ESCASSOS).
• PERÒ A MESURA QUE VA AVANÇAR EL SEGLE TOTS ELS SECTORS ECONÒMICS VAN
EXPERIMENTAR CANVIS IMPORTANTS.
L’AGRICULTURA
 LES COLLITES VAN COMENÇAR A SER MÉS ABUNDANTS
 PER LA MILLORA DE LES EINES DE TREBALL.
 PERQUÈ ES VAN POSAR EN CONREU TERRES QUE ESTAVEN ABANDONADES.
 TAMBÉ ES VAN INTRODUIR NOUS ALIMENTS: CREÏLLA, DACSA,…
 TOT AIXÒ VA FER QUE MILLORARA L’ALIMENTACIÓ TANT DELS HOMES COM DELS ANIMALS.
 EL RESULTAT = LA POBLACIÓ VA AUGMENTAR AL LLARG DEL SEGLE.

22. LA PRODUCCIÓ ARTESANAL
 L’AUGMENT DE LA POBLACIÓ VA IMPLICAR L’AUGMENT DE LA DEMANDA DE PRODUCTES
ARTESANALS.
 PER AIXÒ, LA VELLA ORGANITZACIÓ GREMIAL, VIGENT EN TOTA L’EDAT MITJANA, JA NO ERA
SUFICIENT PER A FER FRONT A ESTE AUGMENT DE LA DEMANDA (RECORDAR QUE GREMI =
ASSOCIACIÓ D’ARTESANS D’UN MATEIX OFICI; I QUE ELS GREMIS CONTROLAVEN TOTA LA
PRODUCCIÓ, ÉS A DIR, LA QUANTITAT A PRODUIR, LA QUALITAT, EL PREU, ELS MATERIALS, …).
 ALESHORES, AL LLARG DEL SEGLE VAN ANAR SORGINT NOUS SISTEMES DE PRODUCCIÓ:
 LES MANUFACTURES REIALS
 FÀBRIQUES CREADES PER ORDRE DELS MONARQUES D’ALGUNS PAÏSOS.
 ELS TREBALLADORS ES CONCENTRAVEN EN GRANS LOCALS.
 ERA UN TREBALL ARTESÀ = PRODUCTES FETS A MÀ I AMB EINES SENZILLES.
 ES DEDICAVEN ALS PRODUCTES DE LUXE.

23.  EL DOMESTIC SYSTEM (TREBALL A DOMICILI)
 UN EMPRESARI, PER TAL D’ESCAPAR DE LA REGLAMENTACIÓ GREMIAL,
DONAVA A CAMPEROLS LA MATÈRIA PRIMERA I LES EINES PER A ELABORAR
UN PRODUCTE (TEIXITS).
 ELS CAMPEROLS FEIEN EL TREBALL A SA CASA A CANVI D’UN SALARI.
 ACABAT EL PRODUCTE, L’EMPRESARI RECUPERAVA LES EINES I EL PRODUCTE
ACABAT I S’ENCARREGA DE VENDRE’L.

24. EL COMERÇ
 EL COMERÇ INTERIOR VA ANAR DESENVOLUPANT-SE LENTAMENT, PERÒ VAN ANAR
MILLORANT-SE ELS CAMINS, SE’N VAN CONSTRUIR DE NOUS, ES VAN CONSTRUIR CANALS,…
 EN CANVI, EL COMERÇ INTERNACIONAL VA EXPERIMENTAR UN GRAN DESENVOLUPAMENT
AL LLARG DEL SEGLE XVIII, ESPECIALMENT A L’OCEÀ ATLÀNTIC AMB L’ANOMENAT
COMERÇ TRIANGULAR
 ANOMENAT AIXÍ PERQUÈ ES
COMERCIAVA EN TRES CONTINENTS.
 DES D’ÀFRICA (GOLF DE GUINEA)
S’ENVIAVEN ESCLAUS CAP A LES
COLÒNIES BRITÀNIQUES DEL NORD
D’AMÈRICA.
 AMB LA VENDA DELS ESCLAUS S’OBTENIEN
MATÈRIES PRIMERES (SUCRE, CAFÉ,
TABAC, COTÓ,…) QUE S’ENVIAVEN CAP A
GRAN BRETANYA.
 DES DE GRAN BRETANYA S’ENVIAVA CAP
AMÈRICA I ÀFRICA PRODUCTES
MANUFACTURATS.

25. • AL LLARG DEL SEGLE XVIII VAN DESTACAR DUES TEORIES ECONÒMIQUES:
 EL MERCANTILISME
 TEORIA ECONÒMICA QUE VA APARÉIXER EL SEGLE XVII.
 DEFENIA L’ACUMULACIÓ DE METALLS PRECIOSOS COM PRINCIPAL FONT DE
RIQUESA.
 DEFENIA QUE LA MILLOR FORMA D’ASSOLIR EIXA ACUMULACIÓ ERA
MITJANÇANT EL COMERÇ.
 L’OBJECTIU ERA VENDRE MOLT I COMPRAR POC.
 LA FISIOCRÀCIA
 TEORIA ECONÒMICA QUE VA APARÉIXER EL SEGLE XVIII.
 DEFENIA QUE L’ÚNICA FONT DE RIQUESA ÉS L’AGRICULTURA.
 SEGONS ESTA TEORIA
 EL COMERÇ NO PRODUEIX (SOLS INTERCANVIA)
 L’ARTESANIA TRANSFORMA ELS PRODUCTES PERÒ NO ELS CREA.

26. 2) Observa el mapa i contesta a les preguntes:
a) A què fa referència el mapa?
b) A quina època correspon?
c) Quins tres continents posava en relació?
d) Quins productes s’enviaven des d’Amèrica
cap a Europa? I des d’Europa cap a Àfrica?
I des d’Àfrica cap a Amèrica?
3) La Fisiocràcia ii el Mercantilisme eren dues teories econòmiques que van
predominar al llarg del segle XVIII. Què defensaven cada una d’elles?

27. 4. LA IL·LUSTRACIÓ: UN CANVI DE
MENTALITAT

28. • LA IL·LUSTRACIÓ ÉS UN MOVIMENT FILOSÒFIC, UNA FORMA DE PENSAR, QUE VA
NÀIXER A EUROPA EN EL SEGLE XVIII I QUE VA CRITICAR LES BASES DE L’ANTIC RÈGIM
(ESPECIALMENT LA MONARQUIA ABSOLUTA, LA SOCIETAT ESTAMENTAL I ELS PRIVILEGIS
FEUDALS).
• ELS IL·LUSTRATS PRETENIEN…
 IL·LUMINAR / IL·LUSTRAR LA SOCIETAT EUROPEA DEL SEGLE XVIII MITJANÇANT
L’EDUCACIÓ I LA DIFUSIÓ DE LA CIÈNCIA I DEL PROGRÉS (PER AIXÒ, EL SEGLE XVIII
TAMBÉ SE’L CONEIX COM “EL SEGLE DE LES LLUMS”.
 ACONSEGUIR L’AUTONOMIA I LA LLIBERTAT DE PENSAMENT INDIVIDUAL
MITJANÇANT L’EDUCACIÓ.
 DEFENSAR EL PRINCIPI DE LLIBERTAT I IGUALTAT DE TOTS ELS ÉSSERS HUMANS.
 DESTACAR L’ÚS DE LA RAÓ: PER ALS IL·LUSTRATS, L’ÚNICA FONT DE CONEIXEMENTS
ERA L’ÚS DE LA RAÓ ENFRONT DE LES CREENCES O ELS DOGMES.

29. • LES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ ES VAN DIFONDRE GRÀCIES ALS SALONS, LES ACADÈMIES, LES
REVISTES I SOBRETOT, L’ENCICLOPÈDIA
 OBRA DIRIGIDA PELS FRANCESOS DIDEROT I D’ALEMBERT.
 ES VA REALITZAR ENTRE EL 1751 I EL 1773.
 VA TRACTAR DE REUNIR TOT EL SABER CIENTÍFIC I CULTURAL DE LA SEUA ÈPOCA.
 EL SEU OBJECTIU ERA POSAR A L’ABAST DEL PÚBLIC TOTS ELS CONEIXEMENTS I
DESCOBRIMENTS.

30. • ELS IL·LUSTRATS, AL MATEIX TEMPS QUE QÜESTIONAVEN L’ESTRUCTURA DE L’ANTIC RÈGIM,
TAMBÉ VAN APORTAR PROPOSTES DE CANVI.
• PEL QUE FA AL PENSAMENT POLÍTIC, LES PRINCIPALS IDEES VAN SORGIR A FRANÇA.
• LES CRÍTIQUES ES VAN CENTRAR EN:
 EL REBUIG A LA MONARQUIA ABSOLUTA
 EL REBUIG DE L’ORÍGEN DIVÍ DE LA MONARQUIA
 EL REBUIG DELS PRIVILEGIS.
• TRES SÓN ELS IL·LUSTRATS A DESTACAR:

31.  AUTOR DE “L’ESPERIT DE LES LLEIS” (1748)
 VA DEFENSAR LA DIVISIÓ DE PODERS: QUE EL PODER LEGISLATIU, EL PODER
EXECUTIU I EL PODER JUDICIAL ESTIGUEREN EN MANS DIFERENTS I AIXÍ PUGUEREN
CONTROLAR-SE ELS UNS ALS ALTRES.

32.  VA PLANTEJAR EL PRINCIPI DE LA SOBIRANIA NACIONAL: ELS CIUTADANS SÓN ELS
QUE, MITJANÇANT EL VOT, ELEGEIXEN EL GOVERN I AQUEST ACTUA EN EL SEU NOM (EL
PODER ESTÀ EN EL POBLE).
 SI EL GOVERN NO FA EL QUE SE LI DEMANA, EL POBLE PODRÀ CANVIAR-LO PER UN ALTRE.
 VA DEFENSAR LA NECESSITAT D’UN PARLAMENT QUE LIMITARA EL PODER REIAL.
 VA LLUITAR PER LES LLIBERTATS INDIVIDUALS (LLIBERTAT RELIGIOSA, LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ,
IGUALTAT DAVANT LA LLEI, …) I VA CRITICAR ELS ABUSOS (DETENCIONS ARBITRÀRIES, LA
TORTURA, LA CENSURA, …).
 I EL QUÈ EL VA FER MOLT POPULAR, VA DEFENSAR UN SISTEMA FISCAL MÉS JUST = SEGONS
ELL, NO SOLS HAVIEN DE PAGAR IMPOSTOS ELS MEMBRES DEL TERCER ESTAT.

33. 4) Què va ser la Il·lustració? Quins objectius tenia? Esmenta alguns dels seus
principals representants:
5) Llig el text i contesta a les preguntes:
a) A què es van oposar els
il·lustrats en l’àmbit social?
b) Què proclamaven els il·lustrats
front a la societat estamental?
c) Quin tipus de societat
defensaven?
Els il·lustrats es van oposar a la societat
estamental i van proclamar que ningú no podia
heretar ni tenir prestigi o privilegis en nom dels
seus avantpassats.
Els il·lustrats van defensar la mobilitat social, la
igualtat d’origen i el mèrit segons la vàlua de
cada persona.

34. 5. LA POLÍTICA DELS IL·LUSTRATS
5.1) EL DESPOTISME IL·LUSTRAT: EL
FRACÀS DE LA IL·LUSTRACIÓ

35. • EL DESPOTISME IL·LUSTRAT VA SER UNA FORMA DE GOVERNAR QUE ES VA IMPOSAR EN
ALGUNES MONARQUIES EUROPEES EN LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XVIII.
• EL SEU OBJECTIU ERA COMBINAR LA MONARQUIA ABSOLUTA AMB MESURES IL·LUSTRADES
DIRIGIDES A MODERNITZAR EL PAÍS I AFAVORIR EL BENESTAR DEL POBLE.
• ELS DÈSPOTES IL·LUSTRATS VAN PROPOSAR UN REFORMISME, PERÒ RESERVANT-SE LA SEUA
CAPACITAT DE DECISIÓ (EL SEU LEMA ERA “TOT PER AL POBLE PERÒ SENSE EL POBLE”).
• ALGUNS DÈSPOTES IL·LUSTRATS VAN SER = CATERINA II LA GRAN, DE RÚSSIA; FREDERIC II DE
PRÚSSIA; CARLES III D’ESPANYA.

36. • LES REFORMES QUE ESTOS MONARQUES VAN APLICAR EN ELS SEUS REGNES VAN ANAR
ENCAMINADES A:
 UNIFICAR LLEIS
 MODERNITZAR L’AGRICULTURA
 FOMENTAR LES MANUFACTURES
 REFORMAR L’ENSENYAMENT
 LLEVAR PRIVILEGIS A LA NOBLESA I A L’ESGLÉSIA
• VA SER UN FRACÀS = NO ERA POSSIBLE REFORMAR SOLS ALGUNES COSES I MANTENIR
SENSE CANVIS EL PODER ABSOLUT DELS REIS I LA SOCIETAT ESTAMENTAL.
• EIXES CONTRADICCIONS SÓN LES QUE VAN OBRIR LA PORTA A LES GRANS REVOLUCIONS
LIBERALS DEL SEGLE XIX.

37. 6) Què va ser el Despotisme il·lustrat? Què pretenien els monarques il·lustrats? Per
què el seu lema va ser “tot per al poble però sense el poble”? Per què va ser un
fracàs?

38. 5.2) EL NAIXEMENT DELS ESTATS
UNITS D’AMÈRICA: EL TRIOMF DE LA
IL·LUSTRACIÓ

39. • A LA COSTA EST DEL CONTINENT NORD-AMERICÀ HI HAVIEN TRETZE COLÒNIES QUE ESTAVEN
BAIX DOMINI BRITÀNIC.
• AL LLARG DEL SEGLE XVIII LES TENSIONS ENTRE EIXOS TERRITORIS I LA METRÒPOLI VAN ANAR
EN AUGMENT.
• EIXES TENSIONS VAN PORTAR A L’ESCLAT D’UNA GUERRA = EIXES TRETZE COLÒNIES
BUSCAVEN LA SEUA INDEPENDÈNCIA (1775 – 1783).

40. • LES CAUSES D’EIXA GUERRA VAN SER LES SEGÜENTS:
 MOTIUS IDEOLÒGICS: AL LLARG DEL SEGLE XVIII LES IDEES IL·LUSTRADES
D’IGUALTAT I LLIBERTAT VAN ANAR EXPANDINT-SE PER LES COLÒNIES.
MOTIUS POLÍTICS: GRAN BRETANYA ES NEGAVA A CONCEDIR REPRESENTACIÓ A LES
COLÒNIES EN EL PARLAMENT BRITÀNIC (ALLÍ ES DECIDIA SOBRE ELS SEUS
IMPOSTOS).
 MOTIUS ECONÒMICS I SOCIALS: A LES COLÒNIES EXISTIA UNA BURGESIA PRÒSPERA
QUE DEFENSAVA LA SEUA LLIBERTAT PER A CULTIVAR LES TERRES I PER A EXERCIR EL
COMERÇ SEGONS ELS SEUS PROPIS INTERESSOS.
• LA GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA DE LES TRETZE COLÒNIES BRITÀNIQUES DELS NORD
D’AMÈRICA ES VA INICIAR EL 1775 = EL MOTIU VA SER L’AUGMENT DELS IMPOSTOS QUE VA
APROVAR EL GOVERN BRITÀNIC I LA NEGATIVA DE LES COLÒNIES A PAGAR-LOS.
• PER A OBLIGAR ALS COLONS A PAGAR-LOS, GRAN BRETANYA VA ENVIAR L’EXÈRCIT I AHÍ ES VA
INICIAR LA GUERRA.

41. • ELS COLONS VAN PROCLAMAR A FILADÈLFIA LA DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA DELS ESTATS
UNITS D’AMÈRICA EL 4 DE JULIOL DE 1776.
• LES PRIMERES BATALLES VAN SER GUANYADES PELS BRITÀNICS, PERÒ POC A POC EL COLONS
(AJUDATS PER FRANÇA) VAN ANAR OBTENINT VICTÒRIES.
• FINALMENT, EN EL TRACTAT DE PARÍS DE 1783 GRAN BRETANYA VA HAVER DE RECONÉIXER
LA INDEPENDÈNCIA DE LES COLÒNIES = ERA EL NAIXEMENT OFICIAL DELS ESTATS UNITS
D’AMÈRICA.

42. • L’ANY 1787 ES VA APROVAR LA SEUA CONSTITUCIÓ.
• LA IMPORTÀNCIA D’ESTE DOCUMENT ÉS QUE PER PRIMERA VEGADA ES VAN INTRODUIR LES
IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ (PER AIXÒ PARLEM DEL TRIOMF DE LA IL·LUSTRACIÓ).
 LA SOBIRANIA NACIONAL
 LA DIVISIÓ DE PODERS
 TOTA UNA SÈRIE DE DRETS INDIVIDUALS (LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ, IGUALTAT
DAVANT LA LLEI,…).
• EL 1789 GEORGE WASHINGTON ES VA CONVERTIR EN EL PRIMER PRESIDENT DELS EUA.

43. 6. EL SEGLE XVIII A ESPANYA
6.1) LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

44. • L’ANY 1700 MORIA CARLES II, ÚLTIM
REI DE LA DINASTIA DELS ÀUSTRIA.
• SENSE DESCENDÈNCIA, ABANS DE MORIR VA
NOMENAR COM A SEU SUCCESSOR AL DUC D’ANJOU,
FELIP DE BORBÓ (NÉT DE LLUÍS XIV).
• FELIP V ES CONVERTIA AIXÍ EN EL NOU REI D’ESPANYA I INICIAVA LA DINASTIA BORBÒNICA.
• PERÒ UNA PART DE LES POTÈNCIES EUROPEES ES VA OPOSAR A ESTE NOMENAMENT, JA QUE
SIGNIFICAVA UN ENFORTIMENT DE LA FAMÍLIA BORBÓ A EUROPA (ESPANYA + FRANÇA).

45. • GRAN BRETANYA, L’IMPERI AUSTRÍAC, PRÚSSIA, PORTUGAL, LES PROVÍNCIES UNIDES
(=HOLANDA) I EL DUCAT DE SAVOIA LI VAN DECLARAR LA GUERRA A ESPANYA I FRANÇA =
S’INICIAVA LA GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701).
• ESTA GUERRA VA SER AL MATEIX TEMPS
 UN CONFLICTE NTERNACIONAL, QUE VA ENFRONTAR A ESPANYA I FRANÇA
(FAMÍLIA DELS BORBÓ) CONTRA UN GRUP DE TERRITORIS ALIATS A LA FAMÍLIA DELS
HABSBURG (DEFENSAVEN ELS DRETS SUCCESSORIS DE L’ARXIDUC CARLES
D’ÀUSTRIA A LA CORONA ESPANYOLA).
 UN CONFLICTE INTERN, QUE VA ENFRONTAR ALS PARTIDARIS DE FELIP V
(CORONA DE CASTELLA) CONTRA ELS PARTIDARIS DE L’ARXIDUC CARLES (CORONA
D’ARAGÓ).

46. • L’ARXIDUC CARLES VA CONTAR AMB EL SUPORT DELS TERRITORIS DE LA CORONA D’ARAGÓ
PERQUÈ EIXOS TERRITORIS (REGNE D’ARAGÓ, REGNE DE VALÈNCIA, CATALUNYA I BALEARS)
TENIEN POR DE QUÈ FELIP V ELS PRIVARA DELS SEUS FURS (CONJUNT DE LLEIS I COSTUMS
PROPIS DE CADA TERRITORI).

47. • A NIVELL INTERN, LA GUERRA VA SER FAVORABLE A FELIP V.
• EL 25 D’ABRIL DE 1707 ES VA PRODUIR LA BATALLA D’ALMANSA: ELS PARTIDARIS DE
FELIP V (BOTIFLERS) VAN DERROTAR ALS PARTIDARIS DE L’ARXIDUC CARLES (MAULETS).
• AMB ESTA DERROTA, EL REGNE DE VALÈNCIA I EL REGNE D’ARAGÓ VAN SER OCUPATS I EIXE
MATEIX ANY (1707) ES PROMULGAVEN ELS DECRETS DE NOVA PLANTA PER A
VALÈNCIA I ARAGÓ.

48. • PERÒ EL CONFLICTE VA CONTINUAR EN ALTRES TERRITORIS.
• L’ANY 1713 EL CONFLICTE INTERNACIONAL VA PATIR UN CANVI IMPORTANT = L’ARXIDUC
CARLES D’ÀUSTRIA HERETAVA LA CORONA D’ÀUSTRIA.
• TEMEROSOS ARA DEL PODER EXCESSIU DELS HABSBURG, GRAN BRETANYA I LES PROVÍNCIES
UNIDES VAN DEIXAR DE DONAR SUPORT A L’ARXIDUC EN LES SEUES PRETENSIONS A LA CORONA
ESPANYOLA.
• ELS ACORDS DE PAU ES VAN ACCELERAR I VAN QUEDAR REFLECTICS EN EL TRACTAT
D’UTRECHT (1713) I EN EL TRACTAT DE RASTATT (1714).
• EN ESTOS TRACTATS ES VA DECIDIR:
 POSAR FI AL CONFLICTE INTERNACIONAL.
 RECONÉIXER A FELIP V COM REI D’ESPANYA (A CANVI D’ACCEPTAR QUE UNA
MATEIXA PERSONA NO POGUÉS HERETAR A LA VEGADA LES CORONES D’ESPANYA I
FRANÇA).
 LA PÈRDUA DE MOLTS TERRITORIS PER A LA CORONA ESPANYOLA COM A
COMPENSACIÓ (MIRAR MAPA).

50. • A LA PENÍNSULA IBÈRICA, NO OBSTANT, ENCARA CONTINUAVA LA LLUITA = CATALUNYA I
BALEARS ENCARA RESISTIEN.
• FINALMENT, L’11 DE SETEMBRE DE 1714, BARCELONA ERA OCUPADA = ACABAVA EL
CONFLICTE INTERN.
• EL 1716 ES PROMULGAVEN ELS DECRETS DE NOVA PLANTA PER A CATALUNYA I
BALEARS.

51. 7) Observa el mapa i contesta a les preguntes:
a) Quines pèrdues
territorials va
comportar per a la
monarquia espanyola?
b) En quins tractats es
van decidir estos canvis?
c) Quin interès podia tenir
Anglaterra en l’estret de
Gibraltar i en Menorca?

52. 6.2) EL REFORMISME BORBÒNIC

53. • AMB L’ARRIBADA AL TRON DELS BORBÓ, EN LA PERSONA DE FELIP V, ES VAN PRODUIR ALGUNS
CANVIS RESPECTE AL QUE HAVIA SIGUT EL GOVERN DELS ÀUSTRIA.
• EL CANVI MÉS SIGNIFICATIU VA SER L’ADOPCIÓ D’UN MODEL CENTRALISTA.
• TOT AIXÒ VA QUEDAR ESTABLERT EN ELS DECRETS DE NOVA PLANTA:
 CONJUNT DE LLEIS PROMULGADES EL 1707 PER ALS REGNES DE VALÈNCIA I
D’ARAGÓ I EL 1716 PER A CATALUNYA I BALEARS (COM A CASTIC PEL SEU SUPORT A
L’ARXIDUC CARLES D’ÀUSTRIA EN LA GUERRA DE SUCCESSIÓ).
 LES LLEIS PRÒPIES D’EIXOS TERRITORIS (FURS) VAN QUEDAR ABOLIDES I ES VAN
ADOPTAR LES LLEIS DE CASTELLA.
 ELS COSTUMS PROPIS TAMBÉ VAN QUEDAR PROHIBITS (PER EXEMPLE, L’ÚS DEL
CATALÀ) I ES VAN ADOPTAR ELS DE CASTELLA.

54. • AMB ELS DECRETS DE NOVA PLANTA I ALTRES REFORMES QUE VA REALITZAR FELIP V A
L’ARRIBAR AL TRON, ESPANYA VA QUEDAR AMB…
 UNA MONARQUIA ABSOLUTA (EL REI ASSESSORAT PER SECRETARIS).
 UNES LLEIS ÚNIQUES PER A TOT EL TERRITORI (LES DE CASTELLA).
 UNA ADMINISTRACIÓ IDÈNTICA EN TOT EL TERRITORI (SEGUINT EL MODEL
CASTELLÀ).
 UNES INSTITUCIONS COMUNES PER A TOT EL TERRITORI:
 TERRITORI DIVIDIT EN PROVÍNCIES (DIRIGIDES PER UN CAPITÀ GENERAL).
 LA JUSTÍCIA ADMINISTRADA PER LES AUDIÈNCIES.
 ELS MUNICIPIS GOVERNATS PER CORREGIDORS.
 ELS IMPOSTOS RECAPTATS PELS INTENDENTS.

55. • AL LLARG DEL SEGLE XVIII, ESPECIALMENT DURANT EL REGNAT
DE CARLES III (1759 – 1788), ELS BORBÓ VAN INTRODUIR IDEES
DE LA IL·LUSTRACIÓ I VAN REALITZAR ALGUNES REFORMES
BUSCANT EL CREIXEMENT ECONÒMIC (DESPOTISME IL·LUSTRAT).
• ALGUNES DE LES REFORMES QUE ES VAN REALITZAR VAN SER:
 EN AGRICULTURA  ES VA FOMENTAR EL REGADIU
 ES VA FOMENTAR EL REPOBLAMENT DE ZONES
DESHABITADES (SIERRA MORENA).
 EN ARTESANIA  ES VAN CREAR LES MANUFACTURES REIALS.
 ES VA PROTEGIR LA PRODUCCIÓ TEXTIL CATALANA.
 EN EL COMERÇ  ES VAN SUPRIMIR LES DUANES INTERIORS.
 ES VA ESTABLIR LA LLIBERTAT DE COMERÇ AMB AMÈRICA (ES
VA ACABAR AMB EL MONOPOLI DEL PORT DE CADIS).
• ELS RESULTATS VAN SER ESCASSOS.

56. 8) Llig el text i contesta a les preguntes:
a) En què va consistir la
uniformització territorial
d’Espanya?
b) Què eren els Decrets de Nova
Planta?
c) A quins territoris es van aplicar
a l’any 1707? I a l’any 1716?
“He considerat convenient (...) abolir i derogar
(...) els referits furs, privilegis, pràctica i costum
observats fins ara en els referits regnes d’Aragó i
de València, i és la meua voluntat que es
reduïsquen a les lleis de Castella i a l’ús, la
pràctica i la forma de govern que s’hi té i s’hi ha
tingut i als seus tribunals sense cap mena de
diferència en res; per aquest motiu, els meus
fidelíssims vassalls, els castellans, poden obtenir
oficis i càrrecs a Aragó i a València, de la
mateixa manera que els aragonesos i els
valencians han de poder d’ara endavant tenir-los
a Castella sense cap distinció”:

57. 1. Tipus de font: primària / secundària
2. Tipus de text: jurídic, polític, social, econòmic, artístic, article de premsa,…
3. Localització espacio-temporal: ON / QUAN
4. Autor
5. Idea principal
6. Comentari: relacionar conceptes i idees principals amb el seu context històric
(explicar idea principal relacionant-lo amb la seua època).

58. “… cada uno de nosotros pone en común su persona y todo su poder bajo la suprema
dirección de la voluntad general …. ¿Qué es, pues, el gobierno? Un cuerpo intermediario
establecido entre los súbditos y el Soberano para su mutua correspondencia (…) de suerte que
en el instante en que el gobierno usurpa la soberanía, el pacto social queda roto, y todos los
simples ciudadanos, vueltos de derecho a su libertad natural, son forzados, pero no obligados, a
obedecer …. Los diputados del pueblo no son, pues, ni pueden ser sus representantes, no son
más que sus mandatarios; no pueden concluir nada definitivamente. Toda ley no ratificada por
el pueblo en persona es nula; no es una ley. …”
Jean-Jacques Rousseau. El contracte social. 1762

59. DOCUMENT 1
“La persona dels reis és sagrada i cometre una atemptat contra ells és un sacrilegi. (...) Convé,
aleshores, respectar als reis com a coses sagrades i qui no vulgars protegir-los ni respectar-los,
és digne de mort”.
Jacques Bossuet: Política deduïda de les pròpies paraules de la Sagrada Escriptura. 1709.
DOCUMENT 2
“En un Estat en el qual només un home o només una corporació de pròcers, de nobles, o de
pobles, administra els tres poders i tinguera la facultat de fer lleis, d’executar les resolucions
públiques i de jutjar els crims i les disputes dels particulars, tot es perdria completament. Els
governs de quasi tota Europa són moderats perquè el príncep que administra els dos primers
poders deixa als seus súbdits l’exercici del tercer. (…) Els prínceps que volen ser dèspotes
sempre comencen reunint totes les magistratures en ells mateixos: alguns reis d’Europa
acaparen tots els grans càrrecs de l’Estat”.
Baró de Montesquieu: “L’esperit de les lleis”, 1748.