Evolució de l'economia i la societat espanyola al llarg del segle XIX i fins el primer terç del segle XX

1. T7: ECONOMIA I SOCIETAT ESPANYOLES DES DEL
SEGLE XIX FINS EL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX
NUCLI TEMÀTIC 5: LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA I LA SEUA CRISI (1874– 1931)

2. 1. Introducció
2. L’agricultura
3. La indústria
4. Altres sectors econòmics
5. La política econòmica: proteccionisme i intervencionisme
6. La població
7. La societat
8. El moviment obrer en Espanya (segle XIX I primer terç del segle XX)

3. 1) INTRODUCCIÓ

4.  A l’Europa occidental, el segle XIX va ser l’època de la industrialització i de
la implantació de l’economia capitalista.
 A Espanya també es van produir transformacions importants en l’economia,
però el país no es va industrialitzar totalment.
 L’agricultura va continuar tenint un gran pes i no es va modernitzar com
hauria calgut.
 La industrialització es va fer amb retard i va ser molt insuficient en algunes
zones; a més, el pes dels sectors socials tradicionals (grans propietaris i
rendistes) va ser massa gran en relació amb la burgesia industrial.

5.  Ja durant el primer terç del segle XX, mentre les societats industrials
experimentaven una nova revolució econòmica i tecnològica (la Segona
Revolució Industrial) i avançaven en la seua modernització, en Espanya es
van produir també canvis, però de manera més lenta.
 Es van introduir noves fonts d’energia i nous sectors industrials, però a
excepció de Catalunya, País Basc i Madrid, el desenvolupament fou escàs.
 Per això, cap al 1930, Espanya presentava una dualitat: zones industrials,
urbanes i modernes, i territoris amb una economia agrícola poc competitiva i
amb relacions socials arcaiques.

6. 2) L’AGRICULTURA

7. DURANT LA PRIMERA MEITAT
SEGLE XIX
PROCÉS DE
SUBSTITUCIÓ
DE L’ANTIC
RÈGIM
A SOCIETAT
LIBERAL
CAPITALISTA
LA TERRA ES VA
TRANSFORMAR
EN UNA
MERCADERIA
EN UNA
PROPIETAT
PRIVADA
REFORMA AGRÀRIA
LIBERAL
ABOLICIÓ RÈGIM
FEUDAL
DESVINCULACIONS
DESAMORTITZACIONS
MITJANÇANT

8. LA PRIVATITZACIÓ DE LA
PROPIETAT DE LA TERRA
VA POSAR LA TERRA EN
MANS D’INVERSORS QUE
BUSCAVEN BENEFICIS
RÀPIDS
VA PAL·LIAR ELS
PROBLEMES DE LA
HISENDA PÚBLICA
LES TERRES VAN QUEDAR EN MANS DE NOUS
PROPIETARIS QUE NO TREBALLAVEN DIRECTAMENT LA
TERRA I NO INVERTIEN EN MILLORES
ESCASSA MODERNITZACIÓ DE
L’AGRICULTURA AL LLARG DE TOT
EL SEGLE XIX

10. AL LLARG DEL
SEGLE XIX
VA AUGMENTAR
LA PRODUCCIÓ
AGRÍCOLA
GRÀCIES A UN
AUGMENT DE LA
SUPERFÍCIE
CULTIVADA
NO GRÀCIES A LA
MODERNITZACIÓ
DE LES TÈCNIQUES
DE CULTIU
DE 10 MILIONS A
16 MILIONS
D’HECTÀREES
CULTIVADES

11. CEREALS
VINYA DACSA CREÏLLA
OLIVA TARONJA
EL CULTIU QUE MÉS ES
VA EXPANDIR
ALTRES CULTIUS QUE ES
VAN DESENVOLUPAR
EN RESUM, EL SECTOR AGRARI ESPANYOL AL LLARG DEL SEGLE XIX NO VA
QUEDAR ESTANCAT, PERÒ ELS PROGRESSOS VAN SER MOLT MODESTOS

12. DOS RAONS PER A
EXPLICAR EL LENT
AUGMENT DE LA
PRODUCTIVITAT
UN MARC NATURAL POC
FAVORABLE
UNA ESTRUCTURA DE LA
PROPIETAT QUE NO
FOMENTAVA LES MILLORES
TÈCNIQUES
MINIFUNDIS LATIFUNDIS

13. MINIFUNDIS
Xicotetes propietats
Submeseta nord i
Galícia
Producció escassa
Autoconsum
Sense poder fer
inversions
LATIFUNDIS
Grans propietats
Castella –la Manxa,
Extremadura i Andalusia
Els propietaris sols
pensaven en el benefici
Sense fer inversions
 Les zones de latifundis va deixar una gran massa de llauradors sense terra
en unes condicions properes a la subsistència, cosa que va ocasionar
episodis de conflictivitat durant el segle XIX.

15.  La major part del camp espanyol al llarg del segle XIX, per tant, va ser
treballat per una gran massa de treballadors sense terres, que es van
convertir en arrendataris o assalariats d’un propietari privat i que vivien en
una situació quasi de subsistència.
 A més, amb la privatització
de les propietats comunals,
la seua situació encara va
empitjorar = ja no podien
utilitzar els recursos que els
atorgaven eixes terres,
muntanyes i pastures.

17.  Tota aquesta situació va continuar al llarg del primer terç del segle XX.
ZONES
MINIFUNDISTES
Situació de subsistència
Sense incentius per a
desenvolupar indústries
Gradual despoblació zones
agrícoles
ZONES
LATIFUNDISTES
Situació de subsistència
Sense invertir en avanços
tecnològics
Treballada per llauradors
sense terra
El principal problema de l’agricultura espanyola seguia sent la
GRAN DESIGUALTAT EN EL REPARTIMENT DE LA PROPIETAT
DE LA TERRA

18.  Tota aquesta situació de desigualtat en la propietat de la terra del camp
espanyol va fer que al llarg del primer terç del segle XX en Espanya, 2/3 de
la població activa seguira dedicant-se al sector primari.
 A més, a aquesta situació s’afegia un altre problema:
La meitat de la
producció agrícola en
Espanya eren
ELS CEREALS
Sector poc dinàmic
Amb una productivitat baixa
Obligava a mantenir una
política proteccionista
Les famílies havien
de pagar preus
alts per
productes bàsics
Absorbia bona part de la renda
Reduïa la capacitat de compra de productes
industrials = FRE AL DESENVOLUPAMENT
INDUSTRIAL

20.  Aquesta problemàtica de l’agricultura cerealista es va agreujar a principis
del segle XX pel context internacional:
La millora dels
transports va facilitar
l’arribada massiva a
Europa de productes
agrícoles procedents
d’Austràlia, Estats
Units, Argentina i
Rússia (productes
MÉS BARATS)
Els
preus
van
baixar
Els productors
agrícoles espanyols
van pressionar als
governs per
aconseguir MÉS
MESURES
PROTECCIONISTES
Els espanyols van
seguir pagant preus
alts

21.  A això se li va unir la crisi de la vinya produïda per la fil·loxera (va destruir
1/3 dels ceps espanyols).
 Per superar esta crisi en el sector agrari es van prendre mesures:
 Estes mesures van fer que entre 1900 i 1930 la producció agrària
augmentés, però seguia sent una de les més baixes d’Europa.
Per a
fomentar l’ús
de
fertilitzants
Per a
augmentar la
mecanització
Per a
augmentar
els cultius de
regadiu

22.  Els governs de la Restauració eren conscients que l’endarreriment del
camp espanyol representava un obstacle per al desenvolupament del
país i que provocava conflictes socials.
 Per això, els governs successius van promoure l’extensió del regadiu en
busca de millorar la situació de pobresa dels camperols (Pla d’Obres
Públiques de 1902; la creació de confederacions hidrogràfiques el 1926,
durant la dictadura de Primo de Rivera; el Pla d’Obres Hidràuliques del
1933).
 Però tant important com la baixa productivitat del camp espanyol, era
l’existència d’una gran quantitat de camperols sense terra.
 En 1907 i 1917 es van produir alguns repartiments de terres, però la
resistència dels grans propietaris i terratinents van impedir dur a terme
una autèntica reforma agrària, que va haver d’esperar fins l’arribada de la
Segona República.

23. 3) LA INDÚSTRIA

24.  L’expansió de la indústria moderna a l’Espanya del segle XIX va començar a
CATALUNYA amb el sector cotoner.
 En la resta d’Espanya, l’activitat industrial no va experimentar el mateix
procés de modernització.
 Les raons per les quals es va produir l’inici de la indústria moderna a
Catalunya s’han de relacionar amb els canvis que hi va haver al segle XVIII:
Existència prèvia d’una
manufactura important dedicada a
la producció d’indianes
Empresaris disposats a invertir

25. Cap al 1780 = van començar a introduir-se les noves màquines de filar
1802 = Espanya va prohibir l’entrada de cotó filat estranger
Guerra d’Independència = va frenar procés
Després Guerra d’Independència = es va reprendre l’expansió
1832 = primera màquina de vapor

26.  La mecanització va ser més ràpida a la filatura que en la teixidura (cap al
1860, el 100% dels fusos eren mecànics, mentre que la mecanització dels
telers no arribava al 50%).
 Però el desenvolupament de la indústria tèxtil va haver d’enfrontar-se amb
dues limitacions molt importants:
FEBLESA DEL
MERCAT
ESPANYOL
ESCASSESA
DE CARBÓ
Va permetre la
proliferació de
COLÒNIES
INDUSTRIALS
Va necessitar MESURES
PROTECCIONISTES
ESCASSA DEMANDA

27.  La fase de creixement de la indústria tèxtil, que va començar amb la
mecanització només es va interrompre durant la guerra de Secessió dels
Estats Units (1861 – 1865), a causa de les dificultats dels empresaris
espanyols per a aconseguir matèries primeres = és el que es va conèixer
com la “fam de cotó”.
 A partir de l’any 1874 va començar una nova fase expansiva.
 El creixement de la indústria cotonera catalana va aconseguir desplaçar a la
tradicional indústria tèxtil no cotonera de la resta d’Espanya (els seus
productes eren de millor qualitat i a uns preus més barats).
 Això no obstant, i malgrat el creixement constant de la producció, cal no
oblidar que les quantitats absolutes eren molt xicotetes comparades
amb la d’altres països d’Europa.

28.  Però en les tres primeres dècades del segle XX l’estructura industrial en
Espanya es va transformar de manera important amb:
En resum, al llarg del segle XIX, el volum del sector cotoner català
va ser suficient per a industrialitzar Catalunya, però no per
arrossegar el conjunt de la indústria espanyola.
L’APARICIÓ
DE NOVES
INDÚSTRIES
LA
CONSOLIDACIÓ
DE LES
EXISTENTS
Tèxtil català
Indústries
alimentàries
Indústria
química
Indústria
metal·lúrgica
Indústria de
la construcció
Indústria
siderúrgica
Indústria
elèctrica
Indústria del
ciment

29.  Un element que explica la transformació de l’economia en aquest període
és el canvi energètic causat per la difusió de:
 Va permetre vèncer un
dels principals obstacles
per al creixement en el
segle XIX: la falta de fonts
d’energia competitives
(escassa qualitat del carbó
autòcton).
ELECTRICITAT PETROLI

30.  L’avanç de l’electrificació a Espanya es va produir en dues grans etapes:
1880 - 1914
Ús de l’electricitat reduït a
la il·luminació del grans
nuclis urbans
1914 - 1930
L’electricitat es va estendre
a tota la indústria
ÚS COMERCIAL
DE
L’ELECTRICITAT
POSSIBILITAT DE
TRANSPORTAR-LA
(TRANSFORMADOR)
VAN PERMETRE
MECANITZAR
QUASI TOTA LA
INDÚSTRIA
DISMINUIR
COSTOS DE
PRODUCCIÓ

31.  A les repercussions positives de l’electrificació es van afegir dues grans
innovacions més:
 Estes dues innovacions durant el primer terç del segle XX són les que van
permetre la REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS (especialment l’aparició de
l’automòbil).
 En eixes primeres dècades del segle XX també es va avançar en la millora
de la transmissió de la informació amb l’expansió de:
Els progressos tècnics en la
mecànica de motors
L’avanç en la destil·lació del
petroli
Telèfon Ràdio

32.  A pesar de la introducció de noves energies i nous sectors industrials i de
l’expansió i el creixement de la indústria, el sector secundari espanyol
presentava al principi del 1930 una sèrie de problemes i limitacions respecte
a altres països europeus:
Espanya seguia sent un país
amb una indústria escassa
Necessitava una política
proteccionista per a
sobreviure
ERA POC COMPETITIVA
Amb alts costos de
producció
Havia d’importar les
patents
Havia d’importar les
matèries primeres

33.  Així, cap al 1930, únicament a Catalunya i al País Basc hi havia una
autèntica capitalització i inversió industrial.
 La principal novetat geogràfica va ser que Madrid es va afegir a aquests dos
nuclis industrials tradicionals.
 La desigual i limitada distribució geogràfica de l’activitat industrial era
paral·lela a la desigual distribució del nivell de renda de la població:
ZONES MÉS
INDUSTRIALITZADES
Coincidien amb les
zones amb una renda
per càpita per damunt
de la mitja nacional
Catalunya
País Basc
Madrid
ZONES MENYS
INDUSTRIALITZADES
Coincidien amb les zones amb
una renda per càpita molt per
davall de la mitja nacional
Canàries
Galícia
Castella – la Manxa

35. 4) ALTRES SECTORS ECONÒMICS

36.  Tres sectors econòmics a destacar:
 La siderúrgia va ser, junt al sector tèxtil, el sector industrial que més es
va desenvolupar en Espanya des de la segona meitat del segle XIX.
 El seu desenvolupament va estar molt lligat al desenvolupament de la
mineria del ferro i del carbó.
SIDERÚRGIA MINERIA FERROCARRIL

37.  La seua localització va anar variant al llarg del segle XIX:
• Es va intentar crear una siderúrgia moderna a
MÀLAGA.
• Utilitzava carbons vegetals, la qual cosa
augmentava els costos de producció, al temps que
no podia competir amb la siderúrgia que utilitzava el
carbó mineral = a meitat de segle va començar la
seua crisi.
1826 - 1860
• El centre de la siderúrgia espanyola es va traslladar
a ASTÚRIES.
• A favor, la proximitat del carbó asturià, però de mala
qualitat = l’arribada del carbó gal·lès, amb un gran
poder calorífic, va provocar la pèrdua de
competitivitat de les empreses asturianes) = crisi.
1864 - 1879
• La siderúrgia espanyola es va consolidar al
PAÍS BASC.
• Es va establir un eix comercial Bilbao-Cardiff que va
consolidar eixa indústria = el País Basc exportava
mineral de ferro a Gran Bretanya i importava carbó
gal·lès per als alts forns bascos).
A partir 1876

38.  Durant les últimes dècades del segle XIX es van constituir les grans
empreses siderúrgiques basques (Altos Hornos de Vizcaya).
 A final de segle XIX, 2/3 parts de la producció espanyola de ferro es
realitzava al País Basc.

39.  La mineria espanyola també va tindre un important impuls durant la
segona meitat del segle XIX gràcies a la Llei de mines de 1868, que va
permetre l’expansió de la seua producció.
 Eixe augment de la seua producció s’explica per:
L’augment de la demanda
internacional
(molts països s’estaven
industrialitzant)
El progrés en les
tècniques
d’explotació
L’endeutament crònic de la Hisenda espanyola = va impulsar la concessió
de l’explotació de jaciments a companyies estrangeres a canvi d’una
quantitat important de diners

40.  Els jaciments més importants en este període (segona meitat segle XIX,
primeres dècades del segle XX) van ser:
 de plom, al sud peninsular (Linares i La Carolina).
 de coure, en Riotinto (Huelva).
 de mercuri, a Almadén (Ciudad Real).
 de zinc, a Reocín (Cantàbria).

41.  Respecte al carbó, cal assenyalar que va destacar la regió d’Astúries: el seu
carbó era de baixa qualitat en relació al d’altres països europeus, però va
seguir utilitzant-se perquè era molt abundant i a l’estar prop de la mar, els
seus costos de transport eren reduïts.
 La mineria del ferro va tindre una expansió important especialment al
País Basc (el seu ferro no tenia fòsfor, cosa poc freqüent en la resta
d’Europa, la qual cosa el feia molt demandat); a més, com les mines
estaven prop de la mar, els costos de transport eren mínims.
 En tot cas, com la demanda interior de minerals va ser escassa entre la
segona meitat del segle XIX i el primer terç del segle XX, la major part
d’eixa producció es va destinar a l’estranger (especialment a Gran
Bretanya) = es va destinar a l’exportació.

42.  En relació als transports, a mitjans segle XIX Espanya presentava un
important endarreriment respecte a altres països europeus:
 Per tant, als nombrosos problemes econòmics dels que ja hem parlat,
s’afegia la manca d’una xarxa de transports que facilités els intercanvis.
 Per això, el ferrocarril va semblar que era l’oportunitat per a intentar
vertebrar un mercat nacional per impulsar l’economia.
No existia una xarxa
hidrogràfica que afavorira el
transport fluvial com en
altres països
Xarxa de carreteres
molt inferior a la
d’altres països
europeus

43.  El primer traçat ferroviari espanyol va ser inaugurat el 1848 per a unir
Barcelona i Mataró, però no va ser fins el 1855, amb la Llei general de
ferrocarrils, quan es va obrir una intensa etapa de construcció (es van
construir més de 5 mil quilòmetres en 10 anys).
 La crisi financera de 1866
va provocar la caiguda de les
accions del ferrocarril a la
borsa paralitzant les
construccions que no es van
reprendre fins el 1876
(a partir d’eixe any, la xarxa
ferroviària espanyola va anar
creixent de manera continuada).

44.  Aquesta Llei de ferrocarrils i algunes decisions estatals, van acabar
condicionant la història econòmica d’Espanya durant les dècades següents:
Es va consolidar
l’ESTRUCTURA
RADIAL de la xarxa
ferroviària espanyola
Centre a
Madrid
Per a
consolidar un
estat
centralitzat i
articulat des de
la capital
Es va establir una
AMPLADA DE CARRILS
MÉS GRAN que en la
resta d’Europa
Per motius
tècnics (terreny
més irregular,
que
necessitava
calderes més
grans per
aconseguir
més potència)
Va dificultar els
intercanvis amb
Europa
La construcció del
ferrocarril es va fer
AMB MATERIALS
ESTRANGERS
Es va autoritzar a
les companyies a
importar, lliure
d’aranzels, tot el
material per a la
seua construcció
La construcció del
ferrocarril no va
significar un
augment per a les
indústries nacionals

46.  A partir de totes estes limitacions, el ferrocarril va resultar indispensable per
a dotar Espanya d’un sistema de transport massiu, barat i ràpid, capaç
d’afavorir l’intercanvi de persones i de mercaderies i augmentar el mercat
interior.
 El gran problema de l’economia espanyola, però, va ser la manca de
demanda, que va dificultar el creixement de la producció i va reduir el volum
dels intercanvis interiors.

47.  El comerç exterior resumeix molt bé l’evolució de l’economia espanyola al
llarg del segle XIX :
 En el primer terç del segle XX, la neutralitat espanyola durant la Primera
Guerra Mundial va permetre un creixement considerable de les exportacions
(la guerra va reduir la capacitat productiva dels països bel·ligerants i
Espanya es va convertir en subministradora de productes, essencialment
industrials).
La major part de les
exportacions van ser
PRODUCTES AGRARIS
La major part de les
importacions va ser
COTÓ i CARBÓ

48.  L’exportació va ser tan alta (productes tèxtils de llana i cotó, metalls,
productes manufacturats, cuirs, calçat, productes químics, productes
alimentaris,..) que fins i tot van afectar el proveïment nacional.
 L’excepció van ser alguns productes de difícil transport que van vorer reduir
la seua demanda (per exemple, la taronja).
 Els sectors més beneficiats van ser la siderúrgia basca, la mineria asturiana
i les indústries tèxtils i metal·lúrgiques de Catalunya que van aconseguir
grans beneficis.

49.  Tanmateix, l’activitat exportadora no va anar acompanyada d’una millora
dels processos productius ni de la reinversió dels beneficis per a
modernitzar la indústria.
 Esta situació va fer augmentar els preus interiors i va provocar una
pèrdua del poder adquisitiu dels treballadors (l’augment dels salaris no
van anar paral·lels), provocant l’augment dels conflictes socials i les
reivindicacions sindicals.
 El final de la guerra i la caiguda de la demanda exterior va posar fi a la
situació d’eufòria econòmica i va provocar una forta crisi econòmica que va
durar del 1919 al 1924.

50. 5) LA POLÍTICA ECONÒMICA:
PROTECCIONISME I
INTERVENCIONISME

51.  La vinculació comercial naixent amb la resta d’Europa va esdevenir
inseparable de la política comercial.
 El centre del gran debat econòmic del segle XIX es va produir entre:
LLIURECANVISTES PROTECCIONISTES
Defensaven que la entrada
lliure de productes estrangers
estimularia la competitivitat i
l’especialització de la
indústria espanyola
Eren partidaris de posar
obstacles a la competència
estrangera per a fomentar el
desenvolupament de la
producció nacional

52.  Els industrials catalans i bascos i els cerealistes castellans van pressionar
sempre els governs al llarg del segle XIX per a aconseguir la protecció als
seus productes.
 Alguns historiadors assenyalen
que eixa tendència al
proteccionisme va ser una de
les raons de la debilitat del
desenvolupament industrial en
Espanya = defenen que, al final,
va fer poc competitius els
productes espanyols front
els estrangers.

53.  Però hi van haver més causes:
Excessiu pes del
sector primari
Falta d’una xarxa
de transports
adequada
ESCASSA
DEMANDA

54.  Cal assenyalar que la crisi de 1898 no va ser tan greu des del punt de vista
econòmic com es podria pensar:
Efectes NEGATIUS Efectes POSITIUS

56.  La tendència dels industrials catalans i bascos i els cerealistes castellans a
pressionar als governs per obtenir mesures proteccionistes, es va mantenir
en les primeres dècades del segle XX.
Van demanar l’augment
de
l’INTERVENCIONISME
DE L’ESTAT
Per afavorir
i augmentar
inversions
Per reduir
riscos
- Exempcions
fiscals
- Encàrrecs /
comandes
directes
- Subvencions
Un exemple:
• la Llei de protecció a la indústria nacional de
1907 = establia la pràctica exclusivitat de
productes de fabricació espanyola en els
contractes amb l’Estat.

58.  Les mesures proteccionistes i l’intervencionisme de l’Estat en el primer terç
del segle XX van tenir alguns efectes positius:
va incrementar el
mercat interior
gràcies a la millora
dels transports

61. 6) LA POBLACIÓ

62.  La població espanyola va créixer considerablement en el segle XIX (de 10’5
milions a principis de segle XIX a 18’5 milions en 1900), encara que ho va
fer menys que altres països europeus.
 Este creixement es va produir, durant la major part del segle XIX, dins dels
paràmetres d'un règim demogràfic antic: alta natalitat, però també
alta mortalitat, per tant, un creixement lent i limitat.

63.  Durant tot el segle XIX, el creixement demogràfic de la perifèria va ser major
que el de l’Espanya interior, amb l’excepció de la capital, Madrid.
 A partir de 1860 la població va iniciar un lent èxode rural = va comportar
l’augment de la població urbana, sobretot de les capitals provincials (si en
1836 menys del 10% de la població vivia en aquestes ciutats, al 1900 ja
representava el 16’6%).
 Madrid i Barcelona van ser les ciutats que més van créixer al llarg del segle
XIX i no tant per la demanda de treballadors com per la misèria rural, que
feien preferible l’èxode encara que fóra en condicions incertes.

64.  Durant les primeres dècades del segle XX va començar un procés de
transició cap a un règim demogràfic propi de les societats contemporànies.
 El procés de transició demogràfica va començar amb els descens de la
mortalitat.
 Este descens de la mortalitat es produir gràcies a:
MILLORA DE
L’ALIMENTACIÓ
MILLORES HIGIÈNIQUES:
la millora del clavegueram i de les conduccions
d’aigua potable de les ciutats

65.  La mortalitat infantil, una de les més altes d’Europa, també es va reduir.
 L’esperança de vida va passar dels 35 anys a principi del segle XX a 50
anys al voltant de 1930.
 El descens de la natalitat va ser posterior: va començar a baixar lentament a
partir del 1910.
 Eixa transició demogràfica del primer terç del segle XX va fer créixer la
població espanyola dels 18’5 milions el 1900 als 23’5 milions el 1930.

66.  Però malgrat la urbanització creixent, al començament del segle XX la
majoria de la població espanyola continuava sent rural.
 Durant el primer terç del segle XX el pes del món rural va continuar minvant
ja que l’increment de la població es va concentrar a les ciutats.
 Els moviments migratoris interiors també va continuar modificant la
distribució demogràfica: mentre l’interior continuava buidant-se, llevat
d’algunes ciutats com Madrid, Valladolid o Saragossa, la població de les
zones costaneres / perifèriques continuava augmentant.
 L’auge de la indústria i de la mineria va provocar un gran creixement en
nuclis urbans com ara Badalona, Terrassa i Sabadell (Barcelona), Barakaldo
i Sestao (Biscaia) i Mieres i Langreo (Astúries).

67.  De totes maneres, Madrid i Barcelona van continuar sent les ciutats que
més van anar creixent al llarg del primer terç del segle XX (en 1930, les
dues arribaven ja al milió d’habitants).
 En general, podem assenyalar, que la direcció de les migracions van ser les
següents:
CAP A
BARCELONA
• De les
regions
mediterrànies
CAP A MADRID
• De les
regions
atlàntiques i
les zones
interiors
peninsulars
CAP A BILBAO
• De les zones
septentrionals
CAP A
SEVILLA I
CÒRDOVA
• De les zones
meridionals

68.  En resum, durant el primer terç del segle XX van anar creixent els nuclis
urbans, però el percentatge de població urbana continuava per davall del
d’altres països europeus.
 Cal assenyalar també que en les darreries dècades del segle XIX, el
desequilibri entre l’augment de la població i les escasses oportunitats de
faena van obligar molts espanyols a emigrar a ultramar per a poder millorar
les condicions de vida.
 La destinació principal va ser Amèrica Llatina (Argentina, Mèxic, Cuba i
Brasil) i en menor mesura, el nord d’Àfrica (Algèria i Tunísia).
 Els focus d’emigració més importants van ser Galícia, Astúries, Cantàbria i
Canàries, unes zones amb poca terra i pocs llocs de treball.
 Aquest corrent migratori va afectar a més d’un milió d’espanyols, sobretot
joves en edat productiva.

69. 7) LA SOCIETAT

70.  Amb la configuració de l’Estat liberal en el segle XIX, les noves lleis van
imposar la igualtat jurídica de tots els ciutadans (es posava fi als privilegis).
 El conjunt de la població constituïa una sola categoria jurídica, la dels
ciutadans:
 Les diferències socials es van començar a establir segons la riquesa.
 Els estaments van ser substituïts per una nova organització social = les
classes socials (grups socials oberts al que no es pertanyia per naixement
sinó en funció de la quantitat de riquesa).
Tots pagaven
impostos
Tots jutjats per les
mateixes lleis i els
mateixos tribunals
Tots amb els mateixos drets
polítics (limitats pel sufragi
censatari)

71.  A l’Espanya del segle XIX es van crear dos grans grups socials:
 Entre aquests dos grans grups, s’hi va anar desenvolupant una classe
mitjana, escassa al segle XIX, que no era rica com la classe dirigent, però
que vivia en condicions millors que les classes populars.
CLASSES
DIRIGENTS
Antiga aristocràcia
Altes jerarquies del clero
Altes jerarquies de l’exèrcit
Alta burgesia (industrial i
agrària)
Posseïdors de la
riquesa urbana,
industrial i agrària
CLASSES
POPULARS
Obrers
Artesans
Treballadors de serveis
Llauradors
Només posseïen
allò que obtenien
amb el seu treball
manual

72.  La fi dels privilegis va afectar tant a la noblesa com a l’Església:
ALTA I
MITJANA
NOBLESA
Va mantenir la
seua importància
social, econòmica i
política
Molts
despreocupats
pels negocis i
amants del luxe =
van anar venent
patrimoni
BAIXA
NOBLESA
Va anar
perdent
importància
econòmica i
social
Possessions
escasses +
pagar impostos
ALT
CLERGAT
Va
mantenir
importància
econòmica
i política
BAIX
CLERGAT
Es va
empobrir
VA MANTENIR LA SEUA
IMPORTÀNCIA SOCIAL I
IDEOLÒGICA

73.  L’elit dirigent de la societat liberal espanyola del segle XIX va quedar
configurada per la simbiosi entre l’antiga aristocràcia i els nous grups
burgesos:
NOBLESA
BURGESIA
Patrimoni + prestigi social
Innovació + noves formes jurídiques
i polítiques + DINERS
NOVA
OLIGARQUIA
PODER ECONÒMIC
PODER POLÍTIC
IMPOSANT FORMES
SOCIALS I CULTURALS

74.  Així, junt a la vella noblesa terratinent (grans propietaris agraris) va anar
conformant-se una ALTA BURGESIA vinculada als negocis:
Va anar enriquint-se al llarg
del segle XIX: compra de
terres, inversions en borsa
(ferrocarril), compra de
deute públic,...
Una particularitat de l’alta burgesia
espanyola respecte a la d’altres
països europeus va ser que la
major part es va sentir més atreta
per la compra de terres que per
l’aventura industrial
Van aconseguir grans propietats gràcies al procés desamortitzador i
van acabar convertint-se en rendistes (burgesia terratinent).
La major part d’esta alta
burgesia terratinent es va
traslladar a Madrid, que es
va convertir en el centre
de negocis
A les altres regions van
quedar grups burgesos
com administradors de
les terres i els negocis
d’esta gran burgesia
resident a la capital

75.  La burgesia industrial va ser bàsicament catalana i basca:
Es van quedar als
seus territoris
respectius al
capdavant dels
seus negocis
Van quedar apartats de
les esferes de poder
La seua principal preocupació
va ser la d’aconseguir de
l’Estat mesures proteccionistes
per als seus productes
Eixa localització
+
la seua insuficiència
numèrica
Va dificultar que es
desenvolupés un model
de societat industrial
Va afavorir que s’imposés
el capitalisme agrari
(el que volia la burgesia
terratinent)

76.  Les classes mitjanes van quedar com una franja intermèdia entre els
rics i poderosos i els assalariats (els que vivien del seu salari).
GRUP ESCÀS
Societat amb rics o
pobres
Reflex de la feblesa de la
industrialització i la urbanització
GRUP MOLT
HETEROGENI
Mitjans i xicotets
propietaris
agraris
Petits industrials
Empleats de
l’administració
Xicotets
comerciants
Professions
liberals

77.  La seua riquesa, el seu poder i la seua influència va ser molt menor que els
de l’elit dirigent.
 Ara bé, sí que tenien unes formes d’oci similars:
 Estes classes mitjanes també van compartir la mateixa ideologia
conservadora de les elits = tenien por a que els canvis els igualara amb les
classes populars.
 Igualment, van mantenir la concepció conservadora i tradicional de la dona
= de les dones burgeses, tant de l’alta com de la mitjana burgesia,
s’esperava que es casaren, que foren mares i esposes i que es
limitaren a les activitats de la llar i a les relacions socials familiars.
Espectacles
Casinos
Concerts
Exposicions
L’estiueig

80.  Les classes populars conformaven la major part de la població.
ARTESANS
OBRERS
(PROLETARIAT)
CAMPEROLS
TREBALLADORS
DE SERVEIS
GRUP MOLT
HETEROGENI

81.  A gran part del país hi havia un sector artesà fort (fusters, ferrers,
sabaters,...), que elaborava la majoria dels productes manufacturats
(recordar que l’activitat fabril era minoritària).
 Amb el creixement de les ciutats es van concentrar allí una sèrie de
treballadors de serveis:
 petits funcionaris, empleats de banca, dependents de comerços,...
(constituïen el límit entre la classe mitjana i les classes populars).
 treballadors relacionats amb la infraestructura urbana (neteja,...).
 empleades domèstiques (criades que normalment procedien del
camp, treballaven moltes hores i cobraven uns salaris molt baixos).
 bugaderes, planxadores, costureres,...

82.  De manera lenta, amb l’aparició de la indústria moderna, també va anar
desenvolupant-se el proletariat (obrers de les fàbriques que només tenien
la seua força de treball i que venien al patró a canvi d’un salari).
 Els propietaris d’estes noves indústries modernes, els patrons, ho eren de
tot:
 A mitjan segle XIX, el nombre d’obrers en Espanya encara era molt reduït
(la majoria treballaven en la indústria tèxtil catalana); a finals de segle el seu
nombre va augmentar a Astúries i al País Basc, gràcies al desenvolupament
de la mineria i de la indústria siderometal·lúrgica.
PATRONS
PROLETARIAT
Propietaris
indústries
Obres industrials que
només tenen la seua
força de treball
La venen a canvi
d’un salari
Fàbrica, maquinària,
matèries primeres,
productes elaborats

83. Moltes hores de treball Salaris baixos
Habitatges menuts i miserables
Mal alimentada i esgotada =
propagació de malalties
VIVIEN EN
CONDICIONS MOLT
ROÏNS

85.  Però la major part de la població va seguir sent camperols.
 La dissolució del règim senyorial i les desamortitzacions no van alterar de
manera substancial l’estructura de la terra = va seguir concentrada en
poques mans i sobretot en les dels qui no la treballaven.
 Entre els llauradors es pot distingir entre:
PETITS
PROPIETARIS
Treballaven les
seues terres
ARRENDATARIS
Llogaven un tros
de terra per a
treballar-la
JORNALERS
Treballaven les
terres d’altres en
certes èpoques
de l’any

86.  En general, la situació dels llauradors al llarg del segle XIX va ser
complicada (a penes subsistien), especialment la dels jornalers:
 A més, amb la desamortització dels béns comunals, la situació de tots estos
treballadors del camp encara va anar a pitjor.
El seu nombre va anar
en augment
Cada vegada eren més
els que competien per
uns dies de treball amb
salaris molt baixos

87.  Els nous hàbits socials d’oci que anaven estenent-se per les ciutats no van
arribar a les zones rurals = la vida va continuar igual que en els segles
anteriors:
 Al igual que els grups benestants, les classes populars van mantenir la
condició tradicional de la dona = la dona, obrera o camperola, treballaven
igual que els homes, però entre eixes capes socials es va mantenir el
mateix ideal de família burgesa, és a dir, que les dones, a més, havien de
ser mares i esposes i ocupar-se de les activitats de la llar.
Festes
religioses

88.  A les primeres dècades del segle XX es va produir un procés de
modernització social a Espanya, encara que va tenir efectes més limitats
que en altres països europeus.
 Les raons d’estes limitacions cal buscar-les en la persistència del model de
la Restauració, que permetia:
Una oligarquia
que
monopolitzava el
poder econòmic i
polític
Falta d’una
democratització
del país
(caciquisme, frau
electoral...)
Falta d’una
modernització
del país (reforma
fiscal, reforma
agrària, reforma
educativa,...)

90.  També va ser un fre a la modernització el fet de que els grans propietaris
agraris, aliats amb els industrials, van imposar una política econòmica
proteccionista i intervencionista que va provocar que:
 Al voltant del 1930 encara hi vivia al món
rural el 34% de la població: la majoria
eren camperols pobres i jornalers, amb
formes de vida tradicionals.
Els preus dels
productes agraris foren
alts
La compra d’eixos
productes absorbira la
major part de la renda
de les famílies
Es limités la possibilitat
de desenvolupament
d’altres sectors
econòmics

91.  Per tant, els canvis més profunds es van produir en les zones urbanes i
industrialitzades.
 La industrialització va continuar facilitant l’aparició de noves classes
mitjanes urbanes, un sector molt heterogeni: funcionaris, metges, advocats,
professors, etc.
 De totes maneres, el grup més nombrós entre la població urbana van ser els
obrers industrials i les seues famílies.
Funcionaris
ProfessorsMetges
Advocats

92.  Estes classes mitjanes són les que es van aglutinar al voltant de les idees
republicanes al llarg de la dècada dels vint, mostrant la seua aspiració de
dur a terme el procés de modernització en Espanya que la Restauració
havia impedit.
 En eixes dècades, també es va produir un gran augment de la afiliació per
part dels obrers industrials a les organitzacions obreres (la CNT i la UGT).

93.  El desenvolupament urbà i la configuració d’una societat moderna també va
comportar la imposició de nous valors i formes d’oci.
 Al llarg del primer terç del segle XX es va millorar la qualitat educativa i es
va estendre a capes més àmplies de la població.
 Encara que l’educació superior va continuar limitada a una minoria, en eixes
tres dècades es va reduir el nombre d’analfabets (55% de la població
analfabeta el 1900; 30% el 1930).
 L’augment de l’alfabetització va originar més demanda d’oci cultural:
Llibres Premsa

94.  Eixa premsa de masses es va convertir en un instrument clau de relació
entre els ciutadans i el poder:
 Entre els ciutadans també es va difondre un nou associacionisme de
caràcter cívic (proliferació d’ateneus populars i les cases del poble) = es van
convertir en una plataforma de difusió de les noves idees socials.
A través de la premsa (i ja en la dècada dels 30, la ràdio) es creaven
estats d’opinió, es difonien arguments crítics, s’afavoria la formació
progressiva d’una opinió pública independent...
Ateneus
Cases del
poble
Es van convertir en una
plataforma de difusió de les
noves idees socials

95.  Es va estendre la pràctica de l’excursionisme i de l’esport entre àmplies
capes de la població i en estes dècades va nàixer la passió per l’esport-
espectacle.
 Per acabar, cal assenyalar que al llarg del segle XX i com hi havia passat al
llarg del segle XIX, les dones espanyoles van seguir apartades de molts
dels drets que reclamaven els homes per a la societat: igualtat política,
llibertat social, etc.
 De fet, es pot dir que van quedar marginades de la vida pública i que se les
va privar dels drets i llibertats més essencials.

96.  Més enllà de les lleis, les prescripcions morals i socials al llarg del segle XIX
i en les primeres dècades del segle XX relegaven a la dona a la llar, i la
seua principal missió a la vida era ser una bona esposa i una bona
mare.
 La vida quotidiana de les dones era molt diferent segons la seua condició
social, si pertanyien a les elits o bé si patien les privacions dels camperols i
obrers.
 En tot cas, totes tenien un paper subordinat a l’home.
 Esta situació es va mantenir en les primeres dècades del segle XX.
 Va ser en la dècada dels vint que van començar a reivindicar el dret al vot
femení i ja en la Segona República quan van aconseguir eixa igualtat
política (el sufragi universal es va aprovar en la Constitució republicana de
1931).

98. 8) EL MOVIMENT OBRER
(SEGLE XIX – PRIMER TERÇ SEGLE XX)

99.  Al llarg del segle XIX les diferències de riquesa i les dures condicions de
vida i de treball dels camperols pobres i de la classe obrera, va donar lloc a
nous moviments socials que van començar a denunciar el capitalisme com
un sistema social injust.
 La conflictivitat social de la nova societat industrial ja no eren només
revoltes contra la injustícia, sinó conflictes de classe.
 Els treballadors van anar prenent consciència del fet de pertànyer a una
classe social diferent de la dels patrons i que calia millorar la seua situació.
 D’ací va sorgir el moviment obrer, en defensa dels drets dels treballadors.

100.  Durant la primera meitat del segle XIX a Espanya es va produir:
REFORMA AGRÀRIA
LIBERAL
ABOLICIÓ RÈGIM
FEUDAL
DESVINCULACIONS DESAMORTITZACIONS
La terra va
passar a ser
una
PROPIETAT
PRIVADA
La terra va
passar a ser
una
MERCADERIA
Mendizábal
Espartero
Madoz

101.  Totes estes reformes:
 Una proporció considerable de la terra va passar a mans d’individus
interessats en obtenir beneficis ràpids (gent amb diners que no volia
arriscar-se en altres inversions de major risc, com per exemple el sector
industrial).
 Estos canvis van fer que milers de parcel·les agràries canviaren d’amo, però
aquestes terres van quedar en mans de nous propietaris que no
cultivaven la terra directament i que no invertien en millores = va
acabar provocant una escassa modernització de l’agricultura al llarg de
tot el segle XIX.
Van afavorir la
CONCENTRACIÓ DE LA
PROPIETAT
No va comportar una
redistribució de la terra
entre els camperol

102.  La major part del camp espanyol, durant la primera meitat del segle XIX, per
tant:
 era treballat per una gran massa de treballadors sense terres, que
es van convertir en arrendataris o assalariats d’un propietari privat.
 vivien en una situació quasi de subsistència.
 a més, amb la privatització de les propietats comunals, la seua
situació encara va empitjorar = ja no podien utilitzar els recursos
que els atorgaven eixes terres, muntanyes i pastures.

103.  Tota aquesta situació va continuar al llarg de la segona meitat del
segle XIX, quedant clar que el principal problema de l’agricultura
espanyola era la gran desigualtat en el repartiment de la propietat de la
terra i que:
ZONES
MINIFUNDISTES
Situació de
subsistència
ZONES
LATIFUNDISTES
Situació de
subsistència
Sense invertir en
avanços tecnològics
Treballada per
llauradors sense terra

104.  La crisi econòmica a finals de l’etapa isabelina va obrir una forta
conflictivitat social al camp degut a la frustració de les aspiracions de
millores socials: el camperolat, especialment a Andalusia i Extremadura,
demanava un repartiment de la terra.
 Les revoltes i els descontents per unes reformes que consideraven
insuficients va permetre l’augment de la influència de l’anarquisme i el
socialisme en Espanya.
 Cal assenyalar que el sistema de la Restauració iniciat el 1874 i fins el
1931:
Va prolongar les
desigualtats
Va fer que una reduïda
oligarquia monopolitzés
el poder econòmic i
polític
Va impedir la
democratització i
modernització
del país

105.  Les primeres accions de protesta es van produir en la dècada de 1820
= la introducció de màquines noves es va considerar com la responsable de
la pèrdua de llocs de treball i de la baixada de salaris i per això:
 Eren accions violentes, paregudes a
les que es van produir a altres països
d’Europa i que coneixem com el
ludisme.
Es van cremar
telers mecànics
(Alcoi)
Es va incendiar la fàbrica
Bonaplata a Barcelona (primera
màquina de vapor a Espanya)

106.  Però els treballadors van comprendre que els seus problemes no eren les
màquines, sinó les condicions de treball.
 Aleshores, la lluita obrera es va orientar cap a la millora de les condicions
laborals i la defensa del dret d’associació.
 L’associacionisme obrer va anar organitzant-se poc a poc, especialment a
partir de la dècada de 1830.
 Funcionaven com a societats de protecció mútua = els treballadors
pagaven una quota per a sostenir una caixa de resistència destinada a
pagar el jornal en cas de malaltia, acomiadament o vaga (encara no tenien
un programa reivindicatiu propi).

107.  Front aquest associacionisme, els empresaris i els governs van respondre
amb:
 A pesar d’això, l’associacionisme obrer s’havia estès per molts llocs
d’Espanya, tant al camp com a les ciutats (les vagues es van multiplicar en
la dècada de 1850).
 Este associacionisme reivindicava sobretot:
La prohibició de
les associacions
obreres
La prohibició de les vagues
(instrument cada vegada més
utilitzat per a pressionar als
patrons
L’augment
de salaris
La reducció
de les hores
de treball

108.  El 1855 es va produir la primera vaga general a Espanya (durant
el Bienni Progressista) = l’origen es va produir a Barcelona com a reacció a
la introducció d’unes noves màquines de filar, les selfactines, que
estalviaven mà d’obra i va deixar a molts obrers en l’atur.
 De la mateixa manera que en el camp, al final de l’etapa isabelina i al
principi del Sexenni revolucionari, les protestes obreres demanant millores
laborals i salarials van anar a més = el descontent també va permetre
l’augment de la influència de l’anarquisme i el socialisme entre els
obrers.

109.  Les diferències de riquesa i les dures condicions de vida i de treball de la
classe obrera i dels camperols pobres, va donar lloc a nous moviments
socials que van començar a denunciar el capitalisme com un sistema social
injust.
 La crítica al nou sistema, el capitalisme, va anar donant lloc a l’aparició de
noves ideologies de canvi.
 Durant la primera meitat del segle XIX es va desenvolupar el
socialisme utòpic
Moviment d’origen francès que denunciava les injustícies del nou
sistema capitalista i proposava la creació de societats igualitàries
amb propietat col·lectiva i el repartiment equitatiu de la riquesa

110.  En Espanya, Joaquín ABREU, va ser la figura més notable de l’utopisme =
va defensar la creació de FALANSTERIS (cooperatives de producció rural i
consum que produïen tot el que calia per als seus habitants; els seus
membres eren lliures per a elegir el seu treball; tot era de tots).
 La revolució de setembre de 1868 (“La Gloriosa”) va permetre que arribaren
a Espanya les idees socialistes i anarquistes.

111.  Cal recordar que l’Associació Internacional de Treballadors
(AIT) o Primera Internacional va ser el primer intent d’agrupar tots els que
pensaven que calia l’organització dels treballadors per lluitar contra el
capitalisme.
 La Primera Internacional es va fundar a Londres el 1864.
 Allí van destacar dos postures:
EL SOCIALISME
CIENTÍFIC
(MARXISME)
EL SOCIALISME
LIBERTARI
(ANARQUISME)
MARX BAKUNIN

112.  Les dues corrents pretenien acabar amb el nou sistema capitalista i
construir un nou tipus de societat comunista (sense propietat privada,
sense classes socials,...).
 La diferència entre elles era com arribar-hi:
MARXISME
UTILITZAR EL SISTEMA PER
ACABAR AMB EL PROPI SISTEMA
Formar partits polítics obrers
Participar en les eleccions
Guanyar-les
Des del poder acabar amb el sistema
ANARQUISME
ACABAR DIRECTAMENT
AMB EL SISTEMA
No participar en el sistema
REVOLUCIÓ

115.  Amb la revolució de 1868 es van formar els primers nuclis vinculats a l’AIT
en Espanya (a Madrid i a Barcelona).
 L’encarregat de crear-los i organitzar-los va ser un italià enviat per l’AIT,
Giusseppe FANELLI.
 Però Fanelli era anarquista i va difondre els seus ideals com si foren els de
l’AIT:
No a l’acció
política
No a la
formació de
partits polítics
Abolició de
l’Estat
Rebuig a tota
autoritat i
jerarquia
Defensar de la
revolució i
l’acció sindical

116.  Això va fer que els primers afiliats espanyols pensaren que els ideals
anarquistes eren els de la Primera Internacional i va afavorir l’expansió de
les idees anarquistes i de l’apoliticisme entre el proletariat català i el
camperolat andalús.
 A partir de 1869, les associacions obreres es van estendre per Espanya
(Madrid, Barcelona, el Llevant, Andalusia).
 El primer congrés de la Federació Regional Espanyola (FRE) de l’AIT es
va realitzar el 1870 = allí es van adoptar acords clarament en la línia de
l’anarquisme:
VAGA com
arma
fonamental del
proletariat
APOLITICISME
Revolució
social per la via
directa =
REVOLUCIÓ

117.  La difusió de les idees marxistes a Espanya va arribar de la mà de Paul
LAFARGUE (gendre de Karl Marx).
 A partir de 1871 va impulsar, especialment a Madrid, les posicions marxistes
(participar en política, formar partits obrers, creació d’un Estat obrer,...) i es
va iniciar una àmplia campanya a favor de la necessitat de la
conquesta del poder polític per la classe obrera.
 Les discrepàncies entre les dues corrents internacionalistes (el mateix
passava a nivell internacional) van culminar l’any 1872 = la FRE va ser
expulsada del grup madrileny i es va fundar la Nova Federació Madrilenya,
de caràcter marxista (de totes maneres, en el conjunt de l’AIT en
Espanya encara predominaven les idees anarquistes).

118.  L’internacionalisme va tindre el seu moment àlgid durant la Primera
República = diferents grups anarquistes van adoptar una posició
insurreccional amb l’esperança de provocar la revolució i l’esfondrament de
l’Estat.
 Però amb el fracàs d’estes revoltes, la Internacional va començar a perdre
força en Espanya.
 A més, a partir del 1874 el nou règim de la Restauració la va declarar
il·legal, deixant-la en la clandestinitat.
Il·legalització de
la Internacional i
les seues
associacions
Rígida censura
Fortes
mesures
repressives
RETROCÉS DEL MOVIMENT EN ESPANYA

119.  El 1876 els anarquistes eren definitivament expulsats de la Primera
Internacional, separant definitivament les corrents socialista i anarquista a
Europa (cadascú seguiria el seu propi camí) = a Espanya va ocórrer una
cosa similar.
 Això va iniciar el desenvolupament del socialisme a Espanya = el 1879,
Pablo Iglesias fundava el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE).
 Amb l’arribada dels liberals al poder el 1881, va augmentar la permissivitat
governamental, que es va completar a partir de 1887 amb la
Llei d’associacions, que legalitzava de nou les associacions obreres.

120.  Aquest nou context de llibertat política va afavorir les activitats del PSOE:
1884
1886
1888
Informe on es denunciaven els
horaris laborals, el treball de dones i
xiquets, els salaris baixos...
EL SOCIALISTA
(diari que es va convertir en l’òrgan
d’expressió oficial del partit)
Creació del sindicat
UNIÓ GENERAL DE
TREBALLADORS
(UGT)

121.  El creixement del socialisme espanyol a partir del 1890 es va veure afavorit
per:
 Tanmateix, l’expansió del socialisme va ser molt lenta (el pactisme de la
Restauració els deixava fora del sistema).
 Va ser a partir del desastre del 98 i de la industrialització d’algunes zones
concretes (Astúries i País Basc) que el socialisme va començar a difondre’s.
 L’aliança amb els republicans (la conjunció republicana socialista) va fer
possible l’elecció de Pablo Iglesias com a primer diputat socialista el
1910.
L’aprovació del SUFRAGI
UNIVERSAL MASCULÍ
La seua MODERACIÓ
(vaga com a últim extrem)

122.  El moviment obrer va tindre una importància creixent en les primeres
dècades del segle XX.
 El nou segle va començar amb un intens cicle d’agitacions obreres que van
culminar el 1911 amb l’intent de vaga general revolucionària (la principal
incidència del moviment vaguístic va tenir lloc a Catalunya, València,
Andalusia, Astúries, País Basc i Madrid).
 En eixos primers anys del segle XX van anar difonent-se, entre el moviment
obrer, idees anarquistes i socialistes.
1910
CONFEDERAIÓ
NACIONAL DEL
TREBALL
(CNT)
Es va convertir en
la principal
organització
obrera (1918 més
de 700 mil afiliats)

123.  La CNT va estar prohibida entre el 1911 i el 1914 i va ser perseguida, però
com ja hem dit, va acabar per convertir-se en la principal organització obrera
del país.
 El 1919 es va refermar en:
 L’anarquisme va viure, entre 1918 i 1923 i especialment a Barcelona, uns
anys d’enfrontaments amb les forces d’ordre públic (època del
pistolerisme).
APOLITICISME
(no participar en política i
acabar amb el sistema
mitjançant la revolució)
Acció directa
(increment d’accions
violentes)
Negociació directa entre
obrers i empresaris

124.  En la primera dècada del segle XX, el Partit Socialista Obrer Espanyol
(PSOE) va anar establint coalicions electorals amb els republicans que li
van fer entrar en el joc parlamentari el 1910.
 Això li va fer experimentar un increment notable de la seua força electoral i
de la seua influència en la vida política.
 A partir del 1917 el PSOE va anar radicalitzant-se (va participar en les
vagues d’aquell any) i va acabar provocant un important debat intern al
voltant de les conseqüències de la revolució soviètica.
UGT
Liderat per
LARGO
CABALLERO
1919 més de
200 mil afiliats

125.  El refús a integrar-se en la Internacional Comunista promoguda per Lenin va
acabar provocant la seua escissió el 1921 i l’aparició del Partido
Comunista de España (PCE), que tenia entre els seus líders a
Dolores Ibárruri (la Pasionària).
 Totes estes organitzacions tindrien un paper rellevant a partir de 1931 amb
la Segona República.

129. CONCEPTES A DESTACAR
 Minifundis.
 Latifundis.
 Colònies industrials.
 Proteccionisme,
 Intervencionisme.
 Lliurecanvisme.
 Terratinent.
 Proletariat.
 Ludisme.
 Cens.
 Societats de protecció mútua.
 Socialisme utòpic.
 Socialisme científic.
 Marxisme.
 Socialisme
 Anarquisme
 Apoliticisme.
 Internacionalisme.
 CNT.
 UGT.