Descripció del sistema polític, econòmic i social de l'Antic Règim així com els factors de la seva crisi. A més, estudiarem el moviment il·lustrat, l'oposició a l'absolutisme i per últim analitzarem de manera sintètica el procés d'independència dels Estats Units.
Presentació digital per tractar a l'aula el convuls segle XVIII, abordant les característiques econòmiques i socials, el pensament il·lustrat, les alternatives a l'absolutisme, la independència dels Estats Units i la revolució francesa
DOWNLOADS: https://hmcantonio.blogspot.com/
Descripció dels principals trets econòmics, politics, socials i culturals que van caracteritzar l'Europa de l'Antic Règim .
Nota: Es recomanable descarregar la presentació per poder visualitzar les animacións i activar els "links" d'ampliació de la informació.
NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA AL MEU BLOC: hmcantonio.blogspot.com
Descripció del sistema polític, econòmic i social de l'Antic Règim així com els factors de la seva crisi. A més, estudiarem el moviment il·lustrat, l'oposició a l'absolutisme i per últim analitzarem de manera sintètica el procés d'independència dels Estats Units.
Presentació digital per tractar a l'aula el convuls segle XVIII, abordant les característiques econòmiques i socials, el pensament il·lustrat, les alternatives a l'absolutisme, la independència dels Estats Units i la revolució francesa
DOWNLOADS: https://hmcantonio.blogspot.com/
Descripció dels principals trets econòmics, politics, socials i culturals que van caracteritzar l'Europa de l'Antic Règim .
Nota: Es recomanable descarregar la presentació per poder visualitzar les animacións i activar els "links" d'ampliació de la informació.
NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA AL MEU BLOC: hmcantonio.blogspot.com
Presentació destinada als alumnes de 1r de Batxillerat que cursen la matèria de Història del Món Contemporani.
ATENCIÓ: A la darrera diapositiva de la presentació trobareu “links” de pàgines webs, amb apunts, vídeos i altres presentacions que us permetran ampliar els conceptes treballats. També trobareu un conjunt d’exercicis interactius que us permetran comprovar el vostra nivell d’assoliment sobre els continguts treballats en aquesta unitat.
NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA AL MEU BLOC: hmcantonio.blogspot.com
1. Història del Món Contemporani
1r de Batxillerat
INS Josep Brugulat
2. Què és? Un sistema econòmic, social i polític.
On es va produir? A Europa.
Quan? Entre els segles XVI i XIX.
Característiques:
Economia: règim senyorial (feudalisme tardà).
Societat: estamental.
Demografia: població estancada.
Política: absolutisme monàrquic.
3. 1.0.- Introducció.
1.1.- La propietat de la terra.
1.2.- Els drets senyorials.
1.3.- Una producció insuficient.
1.4.- Una població estancada.
1.5.- Indústria tradicional i manufactures.
1.6.- La insuficiència dels transports.
1.7.- Comerç interior i comerç colonial.
4. Economia rural: 80 % de la població al camp.
Economia d’autoconsum (comerç escàs).
Els privilegiats (noblesa i clergat) posseixen quasi
tota la terra.
Des del segle XVI: desenvolupament del comerç →
creixement de l’artesania.
5. Era la principal font de riquesa.
Pertanyia majoritàriament als senyors.
No la podien vendre ni perdre mai (propietat
vinculada).
Divisió de la senyoria territorial en:
Reserva senyorial.
Masos.
6. Definició.
Procedència:
Drets territorials (derivats de la terra i monopolis).
Drets jurisdiccionals: ban, justícia, immunitat,…
L’església, a més, rebia el delme.
7. Agricultura endarrerida, de subsistència i
policonreu → escàs comerç.
Tipus d’explotacions:
Camps oberts o openfields: rotació triennal.
Terres comunals.
Insuficient producció ramadera.
Conseqüències: crisis de subsistència → fam →
desnutrició → mortalitat alta i menor natalitat i revoltes
(revoltes del pa).
8. Escàs creixement demogràfic.
Causes: pèssimes condicions alimentàries,
sanitàries, higièniques i de vida de la major part
de la població.
Provoca: mortalitat i natalitat altes, baixa
esperança de vida i alta mortalitat infantil.
9. Autosuficiència econòmica al camp.
Els gremis a les ciutats:
Associacions d’artesans del mateix ofici.
Controlen la producció i venda dels productes.
Eviten la competència.
Assistència mútua dels seus associats.
Per a evitar el control dels gremis:
Domestic system o treball a domicili.
Manufactures reials o privades.
10. Mitjans de transport rudimentaris → dificulten el
creixement del comerç.
Transport terrestre molt deficient → desplaçaments
llargs i costosos.
Navegació marítima lenta i limitada (càrrega) →
dependència dels vents.
Navegació fluvial més fàcil i barata → dependència de
la hidrografia i els canals.
11. Comerç interior limitat a les fires i mercats.
Noves rutes marítimes (segle XVI) → creixement
del comerç colonial → acumulació de capital, nous
mercats i matèries primeres.
Enriquiment de la burgesia comercial i financera
(creixement de les finances).
El mercantilisme (segles XVII i XVIII): protegir
l’economia nacional per acumular metalls preciosos
(proteccionisme i riquesa fixa). COLBERT.
12. 2.1.- Els estaments.
2.2.- Els privilegiats.
2.3.- Els no privilegiats.
13. Pàg. 10
Piràmide
Divisió teòrica en tres Divisió real en dos
ordres o estaments: classes socials:
◦ Clergat. ◦ Privilegiats.
◦ Noblesa. ◦ No privilegiats.
◦ Tercer Estat.
14. Gaudien de drets i privilegis.
Composició: noblesa i clergat.
La noblesa:
◦ Eren el 2-3% de la població.
Imatges ◦ Riquesa procedent de les seues propietats territorials i
pàgs. 5 i
11 dalt
els seus privilegis.
◦ Diferències internes segons títol i procedència.
El clergat:
◦ Eren menys de l’1% de la població.
◦ Es dividia en:
Alt clergat: fills de nobles que ocupaven els alts càrrecs.
Baix clergat: origen modest i vida més senzilla.
15. Grup heterogeni sense drets ni privilegis que suposa
més del 90% de la població.
Composició: burgesia, classes populars urbanes i
camperolat.
La burgesia:
◦ Classe minoritària que s’enriqueix i aconsegueix més poder
(ennobliment).
◦ Divisió interna segons la riquesa i ocupació.
Classes populars urbanes: treballadors urbans que
vivien en males condicions (artesans,…).
El camperolat:
◦ Més del 80% de la població, vivint en pèssimes condicions.
◦ Diferències internes segons la riquesa i si són lliures o serfs.
Imatge
p.11 baix
16. 3.1.- La monarquia absoluta de dret diví.
3.2.- Els inicis del parlamentarisme.
17. El rei tenia el poder absolut, provinent directament de
Déu i sense control. Lluís XIV.
L’ajuden en el govern els Consells i secretaris d’Estat
(nomenats pel rei), funcionaris i buròcrates.
Administració provincial i local: governadors i intendents,
també nomenats pel rei.
Límits teòrics del poder reial:
◦ La llei divina.
◦ El dret natural i lleis fonamentals (les pot canviar).
◦ Les Corts o Parlaments (perden competències i no les convoca).
18. Llocs sense monarquia absoluta: Anglaterra, Països
Baixos i repúbliques italianes.
El model anglès:
◦ Revolució de 1649: República fins 1660.
◦ Es tracta d’una monarquia parlamentària.
◦ L’Habeas Corpus (1679).
◦ La Revolució de 1689:
Destronament de Jacob II (Guillem d’Orange).
Declaració de Drets (Bill of Rights): limits al poder reial.
Separació de poders.
◦ Límits del model anglès: el rei té el poder executiu sense control i
és un pacte entre noblesa i burgesia (sols vota el 15%).
◦ Influència en el pensament il·lustrat.
19. 4.0.- Introducció.
4.1.- L’esperit de la Il·lustració.
4.2.- La crítica a l’Antic Règim.
4.3.- El despotisme il·lustrat.
20. Causes de la crisi de l’Antic Règim:
◦ Expansió del comerç.
◦ Noves formes de producció: domestic system i
manufactures.
◦ Poder econòmic de la burgesia → demanarà tindre
privilegis i poder polític.
◦ Construcció d’una ideologia burgesa: la Il·lustració, base la
independència dels EUA i de la Revolució Francesa.
21. Ideologia al servei de la burgesia.
Precedents:
◦ Newton: mètode científic.
◦ Locke: crítica a l’Antic Règim, divisió de poders,
igualtat legal i drets bàsics individuals.
Racionalisme i fe absoluta en la rao (atac al
teocentrisme i la religió).
Document
Pàg. 19
22. Proposen un nou model polític i social basat en la
llibertat i la igualtat: crítica a l’absolutisme, posant les
bases del liberalisme (igualtat legal i d’oportunitats).
Montesquieu: divisió de poders.
Rousseau: sobirania nacional, llibertat i igualtat.
Voltaire: tolerància i llibertat de consciència.
Llibertat econòmica: fisiòcrates (Quesnay) i liberals.
23. “Tot per al poble, però sense el poble”.
Exemples: Frederic II (Prússia), Mª Teresa
(Àustria), Caterina (Rússia), Carles III.
Què fan?: centralisme, reformes administratives,
foment de l’educació i millores econòmiques
(agricultura, indústria i comerç).
Límits: reformes econòmiques, però no socials i
polítiques de fons → caiguda de l’Antic Règim.