Característiques de l'Antic Règim

1. TEMA 0 INTRODUCCIÓ ATEMA 0 INTRODUCCIÓ A
L’ANTIC RÈGIM.L’ANTIC RÈGIM.
1.- La societat estamental.1.- La societat estamental.
2.- Economia de subsistència.2.- Economia de subsistència.
3.- L’absolutisme monàrquic.3.- L’absolutisme monàrquic.
4.- La Il.lustració.4.- La Il.lustració.
Història del Món ContemporaniHistòria del Món Contemporani
1r de Batxillerat1r de Batxillerat

2. 0.- INTRODUCCIÓ0.- INTRODUCCIÓ
 Què és? Un sistema econòmic, social iQuè és? Un sistema econòmic, social i
polític.polític.
 On es va produir? A Europa.On es va produir? A Europa.
 Quan? Entre els segles XVI i fins 1789Quan? Entre els segles XVI i fins 1789
 Característiques:Característiques:
 Economia:Economia de subsistència.Economia:Economia de subsistència.
 Societat: estamental.Societat: estamental.
 Política: absolutisme monàrquic.Política: absolutisme monàrquic.

3. 1.- LA SOCIETAT ESTAMENTAL.1.- LA SOCIETAT ESTAMENTAL.
 2.1.- Els estaments.2.1.- Els estaments.
 2.2.- Els privilegiats.2.2.- Els privilegiats.
 2.3.- Els no privilegiats.2.3.- Els no privilegiats.

4. CaracterístiquesCaracterístiques

I) LaI) La desigualtat jurídicadesigualtat jurídica era un privilegi d`origen del qualera un privilegi d`origen del qual
gaudien la noblesa i el clergat.gaudien la noblesa i el clergat.
 Per exemplePer exemple: *no pagaven impostos directes;: *no pagaven impostos directes;
*monopolitzaven les altes magistratures en la Cort;*monopolitzaven les altes magistratures en la Cort;
*posseïen terres, moltes d`elles immobilitzades.*posseïen terres, moltes d`elles immobilitzades.
 LaLa noblesa, així, podia vincular/immobilitzarnoblesa, així, podia vincular/immobilitzar una part/tot eluna part/tot el
seu patrimoni, sense que ningú no el poguera comprar/vendreseu patrimoni, sense que ningú no el poguera comprar/vendre
(víncles(víncles ) i transmetia tots els seus béns al fill major () i transmetia tots els seus béns al fill major (mayorazgomayorazgo
o heretatgeo heretatge). L`). L`Església posseïa terres immobilitzadesEsglésia posseïa terres immobilitzades oo
enen mans mortesmans mortes , que en principi no es podien comprar i vendre., que en principi no es podien comprar i vendre.
 *A més, nobles i*A més, nobles i ordresordres religioses, eren senyors feudals i com areligioses, eren senyors feudals i com a
tals cobraven rendes a tots els habitants d`un territori en espècie otals cobraven rendes a tots els habitants d`un territori en espècie o
en diners .en diners .
 *L`Església, d’altra banda, cobrava el*L`Església, d’altra banda, cobrava el delme (diezmodelme (diezmo ) o décima) o décima
part de la collita que tots els habitants del poble havien d`entregarpart de la collita que tots els habitants del poble havien d`entregar
pel manteniment de la població eclesiástica.pel manteniment de la població eclesiástica.

5. CaracterístiquesCaracterístiques
 II) LII) L`escasa mobilitat social`escasa mobilitat social . A la noblesa i els alts. A la noblesa i els alts
càrrecs de l`Església s`accedia per lcàrrecs de l`Església s`accedia per l`origen`origen familiar, perfamiliar, per
naixementnaixement i no per riquesai no per riquesa, encara que al llarg dels, encara que al llarg dels
segles XV-XVIII, sectors de la burgesia més enriquidasegles XV-XVIII, sectors de la burgesia més enriquida
compraven títols i immobilitzaven els seus béns.compraven títols i immobilitzaven els seus béns.
 En conclusió, una minoria, el 10% de laEn conclusió, una minoria, el 10% de la
població, esdevenia el grup dirigent de lapoblació, esdevenia el grup dirigent de la
societat en funció d`un grapat de privilegis onsocietat en funció d`un grapat de privilegis on
es barrejava l`autoritat política i el poderes barrejava l`autoritat política i el poder
econòmic (De l’autoritat se`n deduexen uneconòmic (De l’autoritat se`n deduexen un
grapat de beneficis econòmicsgrapat de beneficis econòmics

7. .1.-.1.- Els estamentsEls estaments..
 Divisió teòrica en tresDivisió teòrica en tres
ordres o estaments:ordres o estaments:
 Clergat.Clergat.
 Noblesa.Noblesa.
 Tercer Estat.Tercer Estat.
 Divisió real en dosDivisió real en dos
classes socials:classes socials:
 Privilegiats.Privilegiats.
 No privilegiats.No privilegiats.

8. ElsEls privilegiats.privilegiats.
 Gaudien de drets i privilegis propis de la seua condició. (per tantGaudien de drets i privilegis propis de la seua condició. (per tant
segons origen)segons origen)
 Composició: noblesa i clergat.Composició: noblesa i clergat.
 La noblesaLa noblesa::
 Eren el 2-3% de la població.Eren el 2-3% de la població.
 Riquesa procedent de les seues propietats territorials i els seusRiquesa procedent de les seues propietats territorials i els seus
privilegis.privilegis. la noblesa no pagava impostos directesla noblesa no pagava impostos directes
(sobre la propietat);(sobre la propietat);
 * podia immobilitzar una bona part del seu* podia immobilitzar una bona part del seu
patrimoni;patrimoni;
 *només podia ser jutjada per tribunals*només podia ser jutjada per tribunals
especials i tenien senyories.;especials i tenien senyories.;
 *accès a les principals magistratures de l’Estat
 Diferències internes segons títol i procedència. (noblesa de Cort,Diferències internes segons títol i procedència. (noblesa de Cort,
d’origen burgés i rural)d’origen burgés i rural)

9. El clergat:El clergat:
•Eren menys de l’1% de la població.Eren menys de l’1% de la població.
•Es dividia en:Es dividia en:
Alt clergat: fills de nobles que ocupaven els alts càrrecs.Alt clergat: fills de nobles que ocupaven els alts càrrecs.
Baix clergat: origen modest i vida més senzilla.Baix clergat: origen modest i vida més senzilla.
•L’Església posseïa terres (senyorius) i llauradors que lesL’Església posseïa terres (senyorius) i llauradors que les
treballaven.treballaven.
•NoNo pagava impostos i cobrava el delme.pagava impostos i cobrava el delme.
•A més, esdevenia un pilar fonamental de l’Antic Règim pelA més, esdevenia un pilar fonamental de l’Antic Règim pel
control de la moral i de l’opinió que realitzava a través decontrol de la moral i de l’opinió que realitzava a través de
la Inquisició, tribunal eclesiàstic que perseguia els delictesla Inquisició, tribunal eclesiàstic que perseguia els delictes
d’opinió, la bruixeria, els falsos conversos, l’adulteri, etc.d’opinió, la bruixeria, els falsos conversos, l’adulteri, etc.
•Per últim, organitzava la caritat al pobre a través dePer últim, organitzava la caritat al pobre a través de
l’actuació de les ordres religioses.l’actuació de les ordres religioses.

10. Els no privilegiatsEls no privilegiats..
 Grup heterogeni sense drets ni privilegis que abraça el 90% de la població.Grup heterogeni sense drets ni privilegis que abraça el 90% de la població.
 Composició: burgesia, classes populars urbanes i camperolat.Composició: burgesia, classes populars urbanes i camperolat.
 La burgesia:La burgesia:
 Havia crescut de forma notable des de l’eixida de la crisi del
segle XIV.
 Les seues fonts eren el crèdit, el comerç, la terra, la compra-
venda de càrrecs urbans i algunes professions com ara les lleis
(notaris, advocats, etc).
 En altres casos, s’havia pogut integrar en l’administració de
l’Estat a partir dels seus coneixements (burocràcia). Al segle
XVIII, a França, invertien, encara en negocis tradicionals, com
ara terres o títols (això representava el 80% de les seues
inversions) i sols cap a 1780 començara a invertir en la
industria i a demanar la fi dels privilegis (

12. Classes populars urbanesClasses populars urbanes: treballadors urbans que vivien en males: treballadors urbans que vivien en males
condicionscondicions ..
El camperolat:El camperolat:
Més del 70% de la població, vivint en pèssimes condicions.Més del 70% de la població, vivint en pèssimes condicions.
Diferències internes segons la riquesa i si són lliures o serfsDiferències internes segons la riquesa i si són lliures o serfs
La pagesia (llauradors) era la majoria de la població,La pagesia (llauradors) era la majoria de la població, peròperò
convendria diferenciar una gran massa de petits i mitjansconvendria diferenciar una gran massa de petits i mitjans
propietaris que solien acudir al treball assalariat (en algunespropietaris que solien acudir al treball assalariat (en algunes
regions representarien fins el 40-50% de la comunitat rural), delsregions representarien fins el 40-50% de la comunitat rural), dels
arrendataris acomodats (els emfiteutes catalans i valencians) iarrendataris acomodats (els emfiteutes catalans i valencians) i
propietaris que orientaven el treball de la terra al mercat ipropietaris que orientaven el treball de la terra al mercat i
utilitzaven mà d’obra assalariada.utilitzaven mà d’obra assalariada.

13. 2.- UNA ECONOMIA DE2.- UNA ECONOMIA DE
SUBSISTÈNCIA.SUBSISTÈNCIA.
 .0.- Introducció..0.- Introducció.
 2.1.- Una població estancada2.1.- Una població estancada
 2.2.- La propietat de la terra.2.2.- La propietat de la terra.
 2.2.- Els drets senyorials.2.2.- Els drets senyorials.
 2.4.- Una producció insuficient.2.4.- Una producció insuficient.
 2.5.- Indústria tradicional i manufactures.2.5.- Indústria tradicional i manufactures.
 2.6.- La insuficiència dels transports.2.6.- La insuficiència dels transports.
 2.7.- Comerç interior i comerç colonial.2.7.- Comerç interior i comerç colonial.

14. Una economia de subsistènciaUna economia de subsistència
 Economia rural: 80 % de la població alEconomia rural: 80 % de la població al
camp.camp.
 Economia d’autoconsum (comerç escàs).Economia d’autoconsum (comerç escàs).
 Els privilegiats (noblesa i clergat)Els privilegiats (noblesa i clergat)
posseixen quasi tota la terra.posseixen quasi tota la terra.
 Des del segle XVI: desenvolupament delDes del segle XVI: desenvolupament del
comerç → creixement de l’artesania.comerç → creixement de l’artesania.

15. Una població estancadaUna població estancada..
 Escàs creixement demogràfic que es correspon amb el cicleEscàs creixement demogràfic que es correspon amb el cicle
demogràfic primtiu o anticdemogràfic primtiu o antic
 Aquest, es caracteritza per un lent o quasi nul creixement de laAquest, es caracteritza per un lent o quasi nul creixement de la
població (natalitat i mortalitat elevades, al voltant d`un 30-40 per mil)població (natalitat i mortalitat elevades, al voltant d`un 30-40 per mil)
molt depenent del cicle agrícola.molt depenent del cicle agrícola.
 Causes:Causes:
 *Les malalties catastròfiques*Les malalties catastròfiques; *; *les circumstànciesles circumstàncies
meterológiques adverses, que generaven males collites; lesmeterológiques adverses, que generaven males collites; les
guerres i altres calamitats determinaven la famguerres i altres calamitats determinaven la fam i un ascens dei un ascens de
la mortalitat que superava la natalitat.la mortalitat que superava la natalitat.
 Només el treball de més terres facilitava el creixement de laNomés el treball de més terres facilitava el creixement de la
producció i per tant de la població.producció i per tant de la població.

L’esperança de vida se situava al voltant dels 40-45 anysL’esperança de vida se situava al voltant dels 40-45 anys..
 Sols en el nord d’Europa i algunes zones del MediterraniSols en el nord d’Europa i algunes zones del Mediterrani
(Catalunya), la rotació de cultius i l’orientació de l’agricultura cap el(Catalunya), la rotació de cultius i l’orientació de l’agricultura cap el
mercat iniciaven el camí cap a la transició demogràfica.mercat iniciaven el camí cap a la transició demogràfica.

17. Un exemple de les crisi de subsistènciesUn exemple de les crisi de subsistències

19. La propietat de la terraLa propietat de la terra..
 Era la principal font de riquesa.Era la principal font de riquesa.
 Pertanyia majoritàriament als senyors/EsglésiaPertanyia majoritàriament als senyors/Església
 No la podien vendre ni perdre mai (propietat vinculada iNo la podien vendre ni perdre mai (propietat vinculada i
mans mortes).mans mortes).
 Divisió de la senyoria territorial en:Divisió de la senyoria territorial en:
 Reserva senyorial.Reserva senyorial.
 Masos.Masos.

20.  En bona part, la terra estava en mans delsEn bona part, la terra estava en mans dels
privilegiats a través d’uns drets o privilegisprivilegiats a través d’uns drets o privilegis
propis de la seua condició.propis de la seua condició.
 La característica fonamental en lesLa característica fonamental en les terres delsterres dels
privilegiatsprivilegiats es que es no estaven sotmeses a la llei deles que es no estaven sotmeses a la llei del
mercat o si se vol a lliure compra-venda.mercat o si se vol a lliure compra-venda.
 Així, l’Església tenia terres enAixí, l’Església tenia terres en mans mortesmans mortes, la noblesa, la noblesa
soliasolia vincularvincular una bona part del seu patrimoni (terres,una bona part del seu patrimoni (terres,
palaus, etc) i spalaus, etc) i sectors molt reduïts de la granectors molt reduïts de la gran
burgesia de negocisburgesia de negocis que havia pogut ennoblir-seque havia pogut ennoblir-se
(comprar un títol nobiliari) també intentaven fer el(comprar un títol nobiliari) també intentaven fer el
mateix.mateix.

21.  Per exemple, en França, entre el 6-10%Per exemple, en França, entre el 6-10%
estava en mans de l’Església, un 20%estava en mans de l’Església, un 20%
pertanyia a l’aristocràcia i un 30% a lapertanyia a l’aristocràcia i un 30% a la
burgesia.burgesia.
 Al voltant d’una tercera part restantAl voltant d’una tercera part restant
estava en mans dels pagesos, peròestava en mans dels pagesos, però
estaven sotmesos al pagament deestaven sotmesos al pagament de
diferents rendes feudals (que ja hemdiferents rendes feudals (que ja hem
vista abans).vista abans).

22.  Al marge de les terres dels privilegiats, també esAl marge de les terres dels privilegiats, també es trobaven les:trobaven les:
 II) terres comunalsII) terres comunals ,, de la comunitat rurals, utilitzades pelde la comunitat rurals, utilitzades pel
sustent dels llauradors, especialment en l’hivern i tambésustent dels llauradors, especialment en l’hivern i també
com a lloc on es portava el ramat a pasturar.com a lloc on es portava el ramat a pasturar.
 III) A més, les terres deIII) A més, les terres de propis o terres municipals,propis o terres municipals, i d’on esi d’on es
deduïen impostos que, en part, finançaven la ciutat. També,deduïen impostos que, en part, finançaven la ciutat. També,
teòricament, no es podien vendre ni comprar, però molts arrendamentsteòricament, no es podien vendre ni comprar, però molts arrendaments
esdeveniren propietat plena i els abusos i les vendes il.legals esesdeveniren propietat plena i els abusos i les vendes il.legals es
produïen.produïen.
 IV) Les terres de reialenc o elIV) Les terres de reialenc o el patrimoni reialpatrimoni reial , no sempre ben, no sempre ben
delimitat era treballat per llauradors que pagaven impostos, però nodelimitat era treballat per llauradors que pagaven impostos, però no
rendes feudals.rendes feudals.
 V) Per últim,V) Per últim, les propietats lliuresles propietats lliures , difícils sempre de delimitar, no, difícils sempre de delimitar, no
estaven sotmeses a rendes territorials.estaven sotmeses a rendes territorials.

23. 2.3-2.3- Les rendes senyorialsLes rendes senyorials..
 Des de l’època medieval, aquestes terres eren cedides pels senyorsDes de l’època medieval, aquestes terres eren cedides pels senyors
als llauradors perquè les treballaren (als llauradors perquè les treballaren (els masos)els masos) i a canvii a canvi
obtenia rendes en espècie i/o en metàl.lic (part collita, determinatsobtenia rendes en espècie i/o en metàl.lic (part collita, determinats
fruïts en moments molt concrets de l’any, etc.fruïts en moments molt concrets de l’any, etc. Són les rendesSón les rendes
senyorials)senyorials)
 Per últim, els senyors també exercien de jutgesPer últim, els senyors també exercien de jutges
en els seus feus i imposaven multes o cobraven pel dreten els seus feus i imposaven multes o cobraven pel dret
de pas, etcde pas, etc . Tot açò són. Tot açò són les rendes jurisdiccionals i per tantles rendes jurisdiccionals i per tant
es pot parlar de senyoria jurisdiccional.es pot parlar de senyoria jurisdiccional.
 A més, l’Església tenia el privilegi de cobrar el delme oA més, l’Església tenia el privilegi de cobrar el delme o
dècimadècima part de la collita a tots els habitants del territori (forenpart de la collita a tots els habitants del territori (foren
vassalls seus o no),vassalls seus o no),

26. 2.4.-Una producció insuficient2.4.-Una producció insuficient..
 Agricultura endarrerida, de subsistència iAgricultura endarrerida, de subsistència i
policonreupoliconreu → escàs comerç.→ escàs comerç.
..
 Insuficient producció ramadera.Insuficient producció ramadera.
 Conseqüències: crisis de subsistència → famConseqüències: crisis de subsistència → fam
→ desnutrició → mortalitat alta i menor→ desnutrició → mortalitat alta i menor
natalitat i revoltes (revoltes del pa).natalitat i revoltes (revoltes del pa).

27.  Es tractava d’una economiaEs tractava d’una economia de subsistència i amb una capacitatde subsistència i amb una capacitat
productiva molt limitada.productiva molt limitada.
 ElEl treball del camp era, sobretot, manual i tenia en la rotaciótreball del camp era, sobretot, manual i tenia en la rotació
tradicional de conreus el millor representant, amb untradicional de conreus el millor representant, amb un
percentatge molt elevat de la terra en descans (guaret), quepercentatge molt elevat de la terra en descans (guaret), que
podia arribar fins el 50%.podia arribar fins el 50%.
 L’especialització era escassa i l’ús d’adobs molt vinculat a laL’especialització era escassa i l’ús d’adobs molt vinculat a la
regeneració de la terra o l’acció del ramatregeneració de la terra o l’acció del ramat ..
 Aleshores, l’única manera de multiplicar la producció consistiaAleshores, l’única manera de multiplicar la producció consistia enen
incrementar la superfície de cultiu i així, el segle XVIII va serincrementar la superfície de cultiu i així, el segle XVIII va ser
una etapa de roturacionsuna etapa de roturacions , amb la desecació d’aiguamolls, la, amb la desecació d’aiguamolls, la
deforestació, etc.deforestació, etc.
 Evidentment,Evidentment, una part de la producció es venia als mercatsuna part de la producció es venia als mercats
(excedent del blat, o en el cas de la vinya i altres plantes(excedent del blat, o en el cas de la vinya i altres plantes
industrials, com ara el lli o el cànem), però això només estavaindustrials, com ara el lli o el cànem), però això només estava
a l’abast dels llauradors benestants. La majoria, vivia en laa l’abast dels llauradors benestants. La majoria, vivia en la
subsistènciasubsistència i els anys bons eren aquells en els que la producció erai els anys bons eren aquells en els que la producció era
suficient per a sobreviure i una petita part es podia vendre al mercat.suficient per a sobreviure i una petita part es podia vendre al mercat.
 Sens dubte,Sens dubte, la marxa de les collites tenia una importància cabdalla marxa de les collites tenia una importància cabdal
en l’economia de l’Antic Règimen l’economia de l’Antic Règim (recordem l’impacte de les crisi de(recordem l’impacte de les crisi de
subsistències en el creixement de la població)subsistències en el creixement de la població)

29. Sens dubte,Sens dubte, la marxa de les collites tenia unala marxa de les collites tenia una
importància cabdal en l’economia de l’Anticimportància cabdal en l’economia de l’Antic
RègimRègim (recordem l’impacte de les crisi de(recordem l’impacte de les crisi de
subsistències en el creixement de la població)subsistències en el creixement de la població)

31. 2.5.-2.5.-Indústria tradicional iIndústria tradicional i
manufacturesmanufactures..
 Autosuficiència econòmica al camp.Autosuficiència econòmica al camp.
 Els gremis a les ciutats:Els gremis a les ciutats:
 Associacions d’artesans del mateix ofici.Associacions d’artesans del mateix ofici.
 Controlen la producció i venda dels productes.Controlen la producció i venda dels productes.
 Eviten la competència.Eviten la competència.
 Assistència mútua dels seus associats.Assistència mútua dels seus associats.
 Per a evitar el control dels gremis, des delPer a evitar el control dels gremis, des del
segle XVI, van sorgir elsegle XVI, van sorgir el
 Domestic systemDomestic system o treball a domicili.o treball a domicili.
 Manufactures reials i també les primeres fàbriquesManufactures reials i també les primeres fàbriques

32. Ordenances gremialsOrdenances gremials

34. El domestic systemEl domestic system

35. 2.6.2.6.La insuficiència dels transportsLa insuficiència dels transports..
 Mitjans de transport rudimentarisMitjans de transport rudimentaris → dificulten el→ dificulten el
creixement del comerç.creixement del comerç.
 Transport terrestre molt deficient → desplaçaments llargs iTransport terrestre molt deficient → desplaçaments llargs i
costosos.costosos.
 Navegació marítima lenta i limitada (càrrega) → dependènciaNavegació marítima lenta i limitada (càrrega) → dependència
dels vents.dels vents.
 Navegació fluvial més fàcil i barata → dependència de laNavegació fluvial més fàcil i barata → dependència de la
hidrografia i els canalshidrografia i els canals..

36. 2.7.-2.7.- Comerç interior i comerçComerç interior i comerç
colonialcolonial..
 Comerç interior limitat a les fires i mercats.Comerç interior limitat a les fires i mercats.
 Noves rutes marítimes (segle XVI)Noves rutes marítimes (segle XVI) →→
creixement del comerç colonial → acumulaciócreixement del comerç colonial → acumulació
de capital, nous mercats i matèries primeres.de capital, nous mercats i matèries primeres.
 Enriquiment de la burgesia comercial iEnriquiment de la burgesia comercial i
financera (creixement de les finances).financera (creixement de les finances).

37. El comerç triangularEl comerç triangular

39. 3.- L’ABSOLUTISME3.- L’ABSOLUTISME
MONÀRQUIC.MONÀRQUIC.
 3.1.- La monarquia absoluta de dret diví.3.1.- La monarquia absoluta de dret diví.

40. 3.1.-3.1.- La monarquia absoluta deLa monarquia absoluta de
dret diví.dret diví.
 El rei tenia el poder absolut, provinent directament de Déu i sense control. Lluís XIV
és un exemple a principis del segle XVIII (per això se’n parla de Rei per la Gràcia de
Déu)
 Poders reials:
 *nomenament de ministres i autoritats principals;
 *capacitat legislativa;
 *era la principal autoritat judicial;
 *tenia capacitat per a recaptar impostos permanents als habitants del
regne (per això es parlava d’impostos nacionals) ;
 *podia organitzar un exèrcit (permanent), finançat amb aquestos
impostos;
 *formava una burocràcia o un primer aparell administratiu encarregat de
recaptar els impostos i aplicar les lleis.
.
Límits teòrics del poder reial:
 La llei divina.
 El dret natural i lleis fonamentals (les pot canviar).
 Les Corts o Parlaments (perden competències i no les convoca).
 Els privilegis dels nobles i el clero.

44. Els inicis del parlamentarismeEls inicis del parlamentarisme..
 Llocs sense monarquia absoluta: Anglaterra, PaïsosLlocs sense monarquia absoluta: Anglaterra, Països
Baixos i repúbliques italianes.Baixos i repúbliques italianes.
 El model anglès:El model anglès:
 Revolució de 1649: República fins 1660.Revolució de 1649: República fins 1660.
 Es tracta d’una monarquia parlamentària.Es tracta d’una monarquia parlamentària.
 L’L’Habeas CorpusHabeas Corpus (1679).(1679).
 La Revolució de 1689:La Revolució de 1689:
 Destronament de Jacob II (Guillem d’Orange).Destronament de Jacob II (Guillem d’Orange).
 Declaració de Drets (Declaració de Drets (Bill of RightsBill of Rights): limits al poder reial.): limits al poder reial.
 Separació de poders.Separació de poders.
 Límits del model anglès: el rei té el poder executiu sense controlLímits del model anglès: el rei té el poder executiu sense control
i és un pacte entre noblesa i burgesia (sols vota el 15%).i és un pacte entre noblesa i burgesia (sols vota el 15%).
 Influència en el pensament il·lustrat.Influència en el pensament il·lustrat.

46. 4.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM.4.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM.
 4.0.- Introducció.4.0.- Introducció.
 4.1.- L’esperit de la Il·lustració.4.1.- L’esperit de la Il·lustració.
 4.2.- La crítica a l’Antic Règim.4.2.- La crítica a l’Antic Règim.
 4.3.- El despotisme il·lustrat.4.3.- El despotisme il·lustrat.

47. 4.0.-4.0.- IntroduccióIntroducció..
 Causes de la crisi de l’Antic Règim:Causes de la crisi de l’Antic Règim:
 Expansió del comerç.Expansió del comerç.
 Noves formes de producció:Noves formes de producció: domestic systemdomestic system
i manufactures.i manufactures.
 Poder econòmic de la burgesiaPoder econòmic de la burgesia → demanarà→ demanarà
acabar amb els privilegis i poder polític.acabar amb els privilegis i poder polític.
 Construcció d’una ideologia alternativa: laConstrucció d’una ideologia alternativa: la
Il·lustració, base la independència dels EUA i de laIl·lustració, base la independència dels EUA i de la
Revolució Francesa.Revolució Francesa.

48. 4.1.-4.1.- L’esperit de la Il·lustracióL’esperit de la Il·lustració..
 Ideologia crítica amb l’Antic RègimIdeologia crítica amb l’Antic Règim
 Precedents:Precedents:
 Newton: mètode científic.Newton: mètode científic.
 Locke: crítica a l’Antic Règim, divisió de poders, igualtat legalLocke: crítica a l’Antic Règim, divisió de poders, igualtat legal
i drets bàsics individuals.i drets bàsics individuals.
 Racionalisme i fe absoluta en la rao (atac al teocentrisme iRacionalisme i fe absoluta en la rao (atac al teocentrisme i
la religió).la religió).

50.  Proposen un nou model polític i socialProposen un nou model polític i social
basat en la llibertat i la igualtat: crítica abasat en la llibertat i la igualtat: crítica a
l’absolutisme, posant les bases dell’absolutisme, posant les bases del
liberalisme (igualtat legal i d’oportunitats).liberalisme (igualtat legal i d’oportunitats).
 Montesquieu: divisió de poders.Montesquieu: divisió de poders.
 Rousseau: sobirania nacional, llibertat iRousseau: sobirania nacional, llibertat i
igualtat.igualtat.
 Voltaire: tolerància i llibertat deVoltaire: tolerància i llibertat de
consciència.consciència.

52. MontesquieuMontesquieu
 Defensava una monarquia basada en l’equilibri dels podersDefensava una monarquia basada en l’equilibri dels poders
entre la Corona i els Parlaments (aquestos Parlaments erenentre la Corona i els Parlaments (aquestos Parlaments eren
cambres d’origen feudal, no representatives i dedicades a lacambres d’origen feudal, no representatives i dedicades a la
defensa dels drets feudals).defensa dels drets feudals).
 D’aquest equilibri sorgiràD’aquest equilibri sorgirà la teoria de la divisió de podersla teoria de la divisió de poders ,,
com a tres esferes o àmbits independents per a evitar elcom a tres esferes o àmbits independents per a evitar el
Despotisme:Despotisme:
 El legislatiu, s’encarregarà de la redacció de les lleis;El legislatiu, s’encarregarà de la redacció de les lleis;
l’executiu, que les fa complir;l’executiu, que les fa complir;
 el judicial, que s’encarrega de garantir els drets ciutadans.el judicial, que s’encarrega de garantir els drets ciutadans.
 No es tracta d’una proposta democràtica, la democràcia, el sufragiNo es tracta d’una proposta democràtica, la democràcia, el sufragi
universal sols funciona, segons Montesquieu, en les repúbliquesuniversal sols funciona, segons Montesquieu, en les repúbliques
petites i no en països grans, com França, on s’imposa la majoria.petites i no en països grans, com França, on s’imposa la majoria.

53. RousseauRousseau
 El Contracte Social (1762).El Contracte Social (1762). El seu punt d’arrencada ésEl seu punt d’arrencada és
essencialment filosòfic:essencialment filosòfic: l`home és un èsser sociall`home és un èsser social , bo per, bo per
naturalesa, però la societat actual reflecteix una divisió entre unanaturalesa, però la societat actual reflecteix una divisió entre una
minoria culta i rica i una majoria pobra i degradada. L’individualismeminoria culta i rica i una majoria pobra i degradada. L’individualisme
i l’egoisme, motors de la societat, expliquen aquesta situació .i l’egoisme, motors de la societat, expliquen aquesta situació .
 L’alternativa és el contracte socialL’alternativa és el contracte social :: un pacteun pacte
d’associació on no s’imposara la majoria, sinó la voluntatd’associació on no s’imposara la majoria, sinó la voluntat
comuna, que ha de funcionar segons criteris generals icomuna, que ha de funcionar segons criteris generals i
no purament quantitatiusno purament quantitatius ..
 Com a conclusió, els escrits de Rousseau influiràn en laCom a conclusió, els escrits de Rousseau influiràn en la
defensa de la sobirania nacional (la participació de ladefensa de la sobirania nacional (la participació de la
nació/poble) i en la crítica al progrés i a l’individualisme,nació/poble) i en la crítica al progrés i a l’individualisme,
que es troba al darrere de tots els moviments popularsque es troba al darrere de tots els moviments populars
del segle XIXdel segle XIX

55. 4.3.-4.3.- El despotisme il·lustratEl despotisme il·lustrat..
 ““Tot per al poble, però sense el poble”.Tot per al poble, però sense el poble”.
 Exemples: Frederic II (Prússia), Mª Teresa (Àustria),Exemples: Frederic II (Prússia), Mª Teresa (Àustria),
Caterina (Rússia), Carles III.Caterina (Rússia), Carles III.
 Què fan?: centralisme, reformes administratives, fomentQuè fan?: centralisme, reformes administratives, foment
de l’educació i millores econòmiques (agricultura,de l’educació i millores econòmiques (agricultura,
indústria i comerç).indústria i comerç).
 Límits: reformes econòmiques, però no socials iLímits: reformes econòmiques, però no socials i
polítiques de fonspolítiques de fons → caiguda de l’Antic Règim.→ caiguda de l’Antic Règim.