La Guerra Civil Espanyola. La situació política en els dos bàndols i el conflicte dins de la situació internacional.

1. T9: LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA
(1936 – 1939)
NUCLI TEMÀTIC 6: LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA. LA GUERRA CIVIL EN UN CONTEXT DE
CONFLICTE INTERNACIONAL (1931– 1939)

2. 1. Introducció
2. Del Colp d’Estat a la guerra civil
3. La repercussió internacional de la guerra civil
4. El bàndol republicà: guerra i revolució
5. El bàndol “nacional”: la construcció d’un estat totalitari
6. La vida durant la guerra
7. L’evolució del conflicte bèl·lic
8. Conseqüències de la guerra civil espanyola

3. 1) INTRODUCCIÓ

4.  La Guerra Civil provocada pel colp militar del 18 de juliol de 1936,
constitueix el FET MÉS RELLEVANT I TRÀGIC DE LA HISTÒRIA
ESPANYOLA DEL SEGLE XX.
 La guerra va ser l’enfrontament entre:
 Aquest conflicte va estar molt marcat pel context europeu i les tensions
produïdes per l’ascens del feixisme i l’extensió de les idees revolucionàries
després de la Revolució russa.
 El resultat de la guerra va ser el final del règim democràtic a Espanya i la
consolidació d’una dictadura (el franquisme).
ELS GRUPS
TRADICIONALMENT
DOMINANTS A ESPANYA
(aristòcrates, grans
propietaris agrícoles,
empresaris, Església, exèrcit)
LES CLASSES MITJANES I
POPULARS que havien
donat suport a la República i
a les seues reformes
(llauradors, obres i petita
burgesia)

5. 2) DEL COLP D’ESTAT A LA GUERRA
CIVIL

6.  Des de l’inici de l’any 1936, grups de militars s’havien reunit per planejar un
colp d’Estat en cas que els partits d’esquerres guanyaren les eleccions.
 El general Mola, relegat pel govern republicà
al govern militar de Pamplona, hi va actuar
com a organitzador.
 Per assolir el seu objectiu, comptava amb molts oficials de l’UME
(Unión Militar Española), que era una associació clandestina d’oficials
antirepublicans distribuïts per tot el territori.
 El general Sanjurjo, exiliat a Lisboa,
n’havia d’agafar el comandament superior.

8. El pronunciament es va iniciar el
17 de juliol de 1936 a MELILLA
A l’endemà ja havia
triomfat a la resta del
Protectorat
El mateix dia 17, el govern de
CASARES QUIROGA va ser
informat
NO ES VA PRENDRE
CAP MESURA
El dia 18 de juliol de 1936 arribava
el GENERAL FRANCO des de
Canàries i agafava el
comandament de l’exèrcit
d’Àfrica
El més preparat i el
més ben armat de la
República

9. El mateix dia 18 de juliol de 1936 es
revoltaven altres caps militars i la revolta
s’estenia per la Península
MOLA
a Pamplona
QUEIPO DE LLANO
a Sevilla
GODED
a Mallorca
CABANELLAS
a Saragossa

10.  En general:
 el pronunciament va
triomfar a Castella i Lleó
(Castella la Vella), Navarra,
la part occidental d’Aragó,
Galícia, Balears, Canàries i
algunes ciutats andaluses
(Cadis, Sevilla, Còrdova,
Granada,...).
 però va fracassar a
Catalunya, la Comunitat
Valenciana, la Regió de Múrcia, la franja cantàbrica (Astúries, Cantàbria
i País Basc), a Castella - la Manxa (Castella la Nova), Extremadura i
gran part d’Andalusia. Especialment important va ser el fracàs en la
capital, Madrid, i en la ciutat industrial més important del país,
Barcelona.

11. Els insurrectes contra la República havien
previst un pronunciament militar per a
Havia de ser una operació ràpida, però al cap d’una
setmana va quedar clar que el colp d’Estat no havia
triomfat, tot i que tampoc no havia pogut ser completament
reprimit pel govern = LA SITUACIÓ VA DERIVAR CAP A UN
ENFRONTAMENT CIVIL ARMAT, QUE VA DIVIDIR EL PAÍS
EN DOS BÀNDOLS I QUE ES VA ALLARGAR EN UNA
SAGNANT GUERRA CIVIL QUE VA DURAR TRES ANYS.
Apoderar-se
dels òrgans de
govern
Sufocar qualsevol
signe d’oposició
Decretar
l’Estat de
guerra

12.  El govern de la República va tardar en reaccionar a la insurrecció.
 Malgrat els advertiments i la gravetat dels fets, ni el president Azaña ni el
cap de govern, Casares Quiroga, van prendre mesures el 17 i 18 de juliol =
ES VA PERDRE UN TEMPS VITAL PER A LA DEFENSA DE LA
REPÚBLICA.
 Casares Quiroga va dimitir el mateix 18 de juliol i Azaña va nomenar com a
nou cap del govern a José Giral.

13.  La primera mesura de José Giral al capdavant del govern, el 19 de juliol de
1936, va consistir en autoritzar el lliurament d’armes als sindicats i als
partits del Front Popular (anarquistes, republicans, socialistes,
comunistes,...).
 Van ser ells, amb una part de l’exèrcit lleial a la República i la Guàrdia
d’Assalt, els qui van plantar cara, especialment a Madrid i Barcelona, als
colpistes i van impedir l’èxit del pronunciament militar.

14.  La República mantenia el seu domini sobre els centres industrials principals,
dominaven les zones d’agricultura i d’explotació (Comunitat Valenciana i
Múrcia), disposava de la majoria de la flota i de l’aviació i tenia les reserves
del Banc d’Espanya.
 No semblava que els militars insurrectes pogueren resistir gens si no
aconseguien traslladar ràpidament l’exèrcit d’Àfrica a la Península i
aconseguien armament.
 Però a finals de juliol i principis d’agost, els insurrectes van aconseguir
establir un pont aeri entre Tetuan i Sevilla.
Això va ser possible gràcies als avions alemanys i italians
que els dos estats feixistes més importants d’Europa van
posar a disposició dels insurrectes; a més, estaven disposats
a facilitar-los armament, soldats i tècnics.

15.  Gràcies a això, els insurrectes van poder continuar les ofensives militars i va
fer que el conflicte s’allargués.
 En este conflicte anaven a enfrontar-se dos bàndols clarament diferenciats:
ELS LLEIALS A LA REPÚBLICA i ELS INSURRECTES.
ELS LLEIALS A LA REPÚBLICA
Classes populars (obrers,
xicoteta burgesia, llauradors
sense terres, classes
mitjanes republicanes,
intel·lectuals, artistes...)
Influïts pel socialisme, el
comunisme i l’anarcosindicalisme
= “ROJOS”
DEFENSAVEN LA LEGALITAT REPUBLICANA
Havien fet costat al Front Popular, però amb interessos molt diversos
(reformistes, revolucionaris,...)

16. ELS INSURRECTES
Els FALANGISTES
pretenien imposar
un règim feixista a
la italiana
Es definien com a “NACIONALS” (per la
seua defensa de la unitat d’Espanya) i
catòlics
Tots aquells que s’havien oposat a les
reformes de la República = militars
conservadors, monàrquics de dretes,
grups catòlics, falangistes, tradicionalistes
(carlins)...
El seu objectiu
immediat amb la
insurrecció era
“restablir l’ordre”
per mitjà d’una
dictadura militar /
amb el temps, tornar
a un poder civil en
forma de monarquia
o de república
Els CARLINS esperaven la
instauració d’una monarquia

17. 3) LA REPERCUSSIÓ INTERNACIONAL
DE LA GUERRA CIVIL

18.  Des del primer moment, la Guerra Civil Espanyola va tenir una gran
repercussió internacional.
 El conflicte es va veure com una confrontació entre les forces
democràtiques i, en part, revolucionàries (socialistes i comunistes) i els
règims feixistes:
 Espanya es va veure com un “microcosmos” en el qual s’estava produint
l’enfrontament armat que molts temien que es produiria a escala mundial.
FEIXISME
DEMOCRÀCIA

19. A FAVOR DE LA REPÚBLICA A FAVOR DE L’ALÇAMENT
L’URSS
Els partits
obrers de tot el
món
L’opinió democràtica
progressista mundial
Els règims feixistes
(ITÀLIA, ALEMANYA,
PORTUGAL)
El Vaticà i el
món catòlic en
general
Les forces conservadores
de les democràcies

20.  Tant els insurrectes com el govern legítim de la República van recórrer a
l’exterior per tal de trobar suports:
ELS INSURRECTES
EL GOVERN DE LA REPÚBLICA
Va demanar ajuda
militar i col·laboració
política als països
democràtics
(França)
Van demanar ajuda
militar (avions,
armes) als països
feixistes

21.  Però els governants de les democràcies (França, Regne Unit, Estats Units)
van ser extraordinàriament prudents per por a que el conflicte es poguera
escampar per Europa.
 El Regne Unit, que defensava una política d’apaivagament davant
l’Alemanya nazi, va comunicar a França que si intervenia en Espanya
ajudant a la República, la política internacional francesa no tindria el suport
britànic davant de l’amenaça de Hitler.
 França es va doblegar a aquestes exigències i va impulsar la creació d’un
Comité de No-Intervenció (agost 1936) = es van adherir 27 països.
 La política de no-intervenció va constituir una gran injustícia per a la
República espanyola i una de les causes de la seua derrota = ES VA
NEGAR A UN ESTAT SOBIRÀ I LEGÍTIM EL SEU DRET A ADQUIRIR
ARMES PER TAL DE DEFENSAR-SE D’UNA INSURRECCIÓ.

23.  Això va fer que l’ajuda internacional a la República quedara reduïda a:
L’URSS
L’únic que va vendre armes i productes
energètics a la República
Es van haver d’enviar a Moscou (octubre 1936)
les reserves d’or del Banc d’Espanya per cobrir
el pagament
LES
BRIGADES
INTERNACIONALS
Gent de diversos països del món que a títol
individual, se’n van vindre a Espanya a lluitar
a favor de la República i contra el feixisme
La seua participació va ser molt important en la
defensa de Madrid
La majoria eren demòcrates, socialistes,
anarquistes o comunistes

25. Us deveu haver preguntat, amics italians, per què Mussolini fa costat a Franco i per què la
premsa feixista destil·la el seu verí contra el poble espanyol, contra els “rojos” als quals acusa
de tots els crims. (...) Mussolini fa costat a Franco que vol exactament el contrari del que volen
els rojos.
Per aquesta raó som ací i s’han format les Brigades Internacionals. (...) Per això tants dels
nostres han mort ací i han vessat sang per la causa de la llibertat d’Espanya, que s’identifica
amb la causa de la llibertat d’Itàlia.
Som ací perquè volem per als ciutadans del nostre país, els obrers del nostre país, allò que el
Front Popular d’ací vol per als ciutadans, els obrers i els llauradors espanyols. Lluitem ací amb
el nostre pensament girat cap a Itàlia. (...)
Antifeixistes, de tots els horitzons, fem un Front Popular que restablisca a Itàlia els drets del
poble!
La victòria a Espanya serà per a nosaltres una etapa cap a la victòria a Itàlia, cap a la victòria a
Europa i al món!
Discurs de Pietro Nenni a Madrid, 6 de febrer de 1937.

26.  En canvi, els insurrectes sí que van rebre l’ajuda internacional que van
demanar (ni Hitler ni Mussolini van fer cas de la política de no-intervenció):
ALEMANYA
ITÀLIA
Va enviar armes i la seua aviació
(LEGIÓ CÒNDOR)
Va utilitzar la guerra d’Espanya per a
provar armament i tàctiques noves
Va ajudar a passar amb els seus avions
l’exèrcit d’Àfrica cap a la Península
Va enviar una gran unitat de soldats
(CORPO TRUPPE VOLONTARIE)

28. 4) EL BÀNDOL REPUBLICÀ:
GUERRA I REVOLUCIÓ

29.  La necessitat de recórrer a les organitzacions polítiques i sindicals
d’esquerres per a plantar cara al colp d’Estat va originar el sorgiment d’una
estructura de poder popular.
 El govern va decretar:
El poder de l’Estat va patir un afonament quasi total i va
ser substituït per organismes disposats a imposar un nou
ordre revolucionari
CONSELLS COMITÉS JUNTES
Dissolució de
l’exèrcit
tradicional
Creació de batallons
voluntaris
= MILÍCIES POPULARS.

30.  En algunes zones, els comités es van unificar per formar
consells regionals:
Estos consells regionals s’ocupaven
D’organitzar les
columnes de
voluntaris per al
front
De l’ordre públic De l’economia
Consejo Soberano
de Asturias
Consejo de Aragón
Comité Executiu
Popular de València
Junta de defensa de
Madrid
Comitè de Milícies
Antifeixistes a
Catalunya

31.  En eixes primeres setmanes:
Va començar la COL·LECTIVITZACIÓ DE LA PROPIETAT PRIVADA
Es va desenvolupar un VIOLENT
MOVIMENT ANTICLERICAL
i ANTIBURGÉS
Accions protagonitzades
majoritàriament per grups
incontrolats de tendència
anarquista
Saqueig i crema d’esglésies
Assalt a propietats
Detenció d’empresaris i de
grans propietaris
Assassinats de religiosos o
d’ “elements sospitosos” per
la seua filiació política de
dretes

33.  A les darreries de l’estiu de 1936, quedava clar que els milicians no
aconseguien detenir l’avanç dels insurrectes.
 Les forces republicanes eren conscients de la necessitat de la
formació d’un govern capaç d’unir esforços per a guanyar
la guerra.
 D’aquesta manera, el 5 de setembre de 1936, es va aconseguir formar
un govern de concentració.
 Eixe govern de concentració va estar
presidit per Largo Caballero.

34.  El govern de concentració de Largo Caballero va integrar a:
REPUBLICANS SOCIALISTES
COMUNISTES
ANARCOSINDICALISTES
Per primera vegada
entraven en el govern

35. Els
ANARCOSINDICALISTES
Van entrar en novembre de 1936
ERA UN FET SENSE
PRECEDENTS AL MÓN
El seu ideal polític era acabar amb
el sistema, no participar en ell
Hi va haver un important debat
intern sobre participar o no en el
govern
Uns eren totalment contraris
Altres consideraven que calia
deixar de banda els ideals i formar
part d’una organització
centralitzada per poder guanyar
la guerra
Una vegada guanyada, ja es
parlaria de continuar la revolució
social

36.  El govern de Largo Caballero va durar des del setembre de 1936
fins a mitjans de maig de 1937 (en novembre d’eixe any el govern
es va traslladar a València).
 Eixe projecte de govern de concentració consistia en:
CREAR UNA GRAN
ALIANÇA
ANTIFEIXISTA
RECOMPONDRE EL
PODER DE L’ESTAT
L’eliminació de les juntes i
els comités (però
reconeixent els consells
regionals)
Creació de l’EXÈRCIT POPULAR
(les columnes de milicians es
mostraven incompetents davant
l’avanç de l’exèrcit “nacional”,
dirigit per soldats professionals)

38.  Però Largo Caballero va tenir problemes molt greus, especialment amb els
comunistes i els anarcosindicalistes:
La voluntat de Largo
Caballero de dirigir la guerra
personalment els va
enemistar
Malgrat que participaven en un
govern d’unitat, no renunciaven
a practicar la seua pròpia
política
INSISTIEN EN LES
COL·LECTIVITZACIONS
ES RESISTIEN A
INTEGRAR LES SEUES
MILÍCIES EN UN
EXÈRCIT REGULAR
COMUNISTES ANARCOSINDICALISTES

39.  Els colpistes havien tractat de justificar la insurrecció militar amb l’argument
que en la República, governada pel Front Popular, s’hi estava preparant una
revolució que havia d’eliminar la propietat privada, la religió i l’Estat.
 Però res d’això no tenia fonament: a la primavera del 1936 no hi havia cap
revolució en marxa (el desordre era gran, però estava provocat tant per les
esquerres com per les dretes).
 Paradoxalment, va ser la insurrecció militar el factor que va provocar que
dins de la República s’estenguera una revolució social:

40. DEFENSAVEN LES TRANSFORMACIONS
REVOLUCIONÀRIES
CNT-FAI
(anarquistes)
POUM
(trotskistes)
part de l’UGT
(socialistes)
consideraven que era la millor manera per
aconseguir una veritable mobilització popular contra
el feixisme i per a guanyar la guerra
calia aprofitar el moment per a
per això,
era
essencial
Imposar un
nou ordre
revolucionari
Canviar el sistema
de propietat i el
poder de l’Estat
Fer-se amb el control
de les armes
No permetre la integració
de les milícies en un
exèrcit regular
Mantenir la iniciativa i
l’autonomia al front
bèl·lic

42.  Front a ells, un altre sector extens i divers van mantenir una altra posició:
REPUBLICANS
PCE
(estalinistes)
PSOE
Acceptaven el
protagonisme
popular
Acceptaven la
necessitat de
canvis en la
condició
econòmica i social
del poble
PERÒ CREIEN QUE EL
MÉS IMPORTANT EN
EIXE MOMENT ERA
CENTRAR-SE EN
GUANYAR LA GUERRA I
DEFENSAR EL RÈGIM
DEMOCRÀTIC
per tant,
eren
partidaris
de
Posar ordre en la rereguarda
Controlar les col·lectivitzacions
Reforçar els vincles amb les classes mitjanes
Reconstruir un Estat fort concentrat en l’esforç bèl·lic

43. En resum, els primers volien avançar en les mesures revolucionàries
i els segons consolidar la democràcia, però res d’això anava a ser
possible si no es guanyava primer la guerra.

44.  Els problemes que van afeblir definitivament el govern de Largo Caballero
va esclatar a Barcelona els primers dies de maig de 1937 = els
Fets de Maig.
Les postures enfrontades
dins la República van
provocar aldarulls al llarg
dels primers mesos del 37
Partidaris idees del govern
Anarcosindicalistes
Això es va convertir en una lluita oberta a principis de maig
Els partidaris del govern de
Largo Caballero van intentar
desallotjar els anarquistes de
l’edifici de Telefònica

45. Els fets van derivar en un
enfrontament armat als carrers
de Barcelona
Defensors de la postura
revolucionària (militants
CNT i POUM)
Els partidaris del govern de
Largo Caballero
(PSUC, ERC i UGT)
Per controlar l’ordre públic, el govern va enviar forces a Catalunya
El resultat van ser
+ 200 morts
derrota dels anarcosindicalistes
FORTA CRISI DE GOVERN

46. “Ràpida formació de l’exèrcit regular.
L’acompliment d’aquesta tasca exigeix l’absorció completa de les restes que encara
subsisteixen d’unitats militars espontànies, milícies sindicals i de partit, en les unitats
disciplinades, orgàniques de l’exèrcit únic (...). Armament i instrucció militar general i
especial. Fèrria disciplina revolucionària de guerra”.
Resolució del ple del Partido Comunista de España, maig del 1937.
“La contrarevolució té un pla. Els reformistes del PSUC l’han anomenat "Pla de la victòria".
Etapes d’este pla són els fets succeïts últimament ( ... ) Desarmament dels treballadors en
mig del carrer. Y ahir per la vesprada, assalt armat a l’edifici de la Telefònica de la Plaça
Catalunya ( ... ) Preparatius de l’atac a fons contra les conquistes de la revolució. Però la
resposta proletària no ha pogut ser més contundent. Milers de treballadors han eixit al carrer
amb les armes baix el braç. Les fàbriques, els tallers, els magatzems han parat la producció.
Les barricades de la llibertat han tornat a sorgir en tots els llocs de la ciutat”.
Resolució del Comité electiu del POUM (maig del 1937).

47. “Les necessitats morals i materials de la guerra exigeixen de manera imperiosa
anar concentrant l’autoritat de l’Estat. (...) Aragó roman al marge d’aquest corrent
normalitzador (...). El govern estima (...) que només assolirà el seu propòsit
concentrant el poder a les seues mans. Per això, d’acord amb el consell de
ministres i a proposta del seu president,
Decrete:
Article Primer. Queda dissolt el Consejo de Aragón (...)”.
Decret del govern republicà, 11 d’agost de 1937.

48.  El Fets de Maig van llevar influència als anarquistes i van enfortir
les posicions comunistes.
 D’acord amb les directrius soviètiques de perseguir els trotskistes com a
enemics de la revolució, els comunistes espanyols van exigir:
 L’enfortiment dels comunistes va fer a
Largo Caballero dimitir i es va constituir
un nou govern presidit pel socialista
Juan Negrín.
La dissolució del POUM La detenció dels seus líders

49.  El nou govern de Negrín va incorporar els partits polítics, però va deixar
fora els sindicats (CNT i UGT).
 El govern de Negrín, que va traslladar el govern des de València a
Barcelona, va romandre en el poder fins el final de la República (des
de mitjans maig de 1937 a finals de març de 1939).
 La seua política es va centrar en fer una política de resistència de la
República fins a la fi, tot i que en cap moment va deixar de buscar un
acord amb l’enemic per salvaguardar la República i la democràcia (el seu
programa dels tretze punts preveia la pervivència de la República, després
d’un procés electoral democràtic, quan acabara la lluita armada).

50. ELS 13 PUNTS DE NEGRÍN
1. La independència d’Espanya.
2. Alliberar-la de militars estrangers invasors.
3. República democràtica amb un govern de plena autoritat.
4. Plebiscit per a determinar l’estructuració jurídica i social de la República Espanyola.
5. Llibertats regionals sense detriment de la unitat espanyola.
6. Consciència ciutadana garantida per l’Estat.
7. Garantia de la propietat legítima i protecció a l’element productor.
8. Democràcia camperola i liquidació de la propietat semi feudal.
9. Legislació social que garantisca els drets del treballador.
10. Millorament cultural, físic i moral de la raça.
11. Exèrcit al servei de la Nació, estant lliure de tendències i partits.
12. Renúncia a la guerra com a instrument de política nacional.
13. Ampla amnistia per als espanyols que vulguen reconstruir i engrandir Espanya.

51.  Però Franco no va acceptar entrar en negociacions de cap mena i va fer
saber públicament que només acceptaria “una rendició sense
condicions”.
 A partir del març de 1938 al territori republicà:
faltaven aliments i
productes bàsics
els revessos militars
eren continus
entre la població
s’estenia el
cansament de la
guerra

52. Negrín, amb quasi l’única
ajuda dels comunistes,
insistia en la necessitat de
resistir
contava amb que l’inici del previsible conflicte a Europa entre
les potències democràtiques i feixistes alleugeria de manera
substancial la presència alemanya i italiana a Espanya i li
permetria començar a rebre ajuda exterior.
Però la pèrdua de Catalunya a
principis de 1939 van mostrar que
la República tenia els dies
comptats

55. 5) EL BÀNDOL “NACIONAL”:
LA CONSTRUCCIÓ D’UN ESTAT
TOTALITARI

56.  Front als problemes que es van produir en la República, en la
“zona nacional” (zona dominada pels militars), hi va haver des del primer
moment un ordre mantingut per la disciplina militar i la proclamació de
l’Estat de guerra.
 Des del principi els generals insurrectes van actuar com a petits virreis en el
territori respectiu (Mola a Navarra, Queipo de LLano a Sevilla i gran part
d’Andalusia,...).
 La mort accidental, el 20 de juliol de 1936, del general Sanjurjo, considerat
el cap principal del moviment colpista, i el fet que la insurrecció no triomfara
i provocara una guerra, va plantejar el problema del lideratge en la
direcció militar i en el govern del territori “nacional”.

57.  El 24 de juliol de 1936 es va crear a Burgos la Junta de Defensa
Nacional integrada per militars i presidida pel general més antic dels
insurrectes, Miguel Cabanellas.
 La missió d’esta Junta era governar el territori ocupat.
 Les primeres mesures que va prendre van ser:
prohibir l’activitat de
tots els partits polítics
suspendre la
Constitució de 1931
decretar la paralització de la
reforma agrària

58.  Per a la direcció de la guerra va anar guanyant partidaris el general
Francisco Franco.
El seu lideratge va
acabar imposant-se
gràcies a
l’alliberament de l’alcàsser de Toledo
aconseguir que Hitler i Mussolini el
reconegueren com a únic interlocutor
vàlid per a negociar el seu suport a la
insurrecció

59.  Així:
30 de setembre de 1936
1 d’octubre de 1936
Franco va ser elegit
CAP DE
L’ALZAMIENTO
Publicació del decret
que l’anomenava...
CAP DEL GOVERN DE
L’ESTAT
GENERALÍSIMO DELS
EXÈRCITS ESPANYOLS

60.  La Junta de Defensa Nacional va desaparèixer i es va establir una
Junta Técnica del Estado (amb seu a Valladolid i a Burgos); el
generalísimo va establir el seu quarter general a Salamanca.
A partir de l’1 d’octubre de 1936
COMANDAMENT ÚNIC I INCONTESTAT

61. Es van prohibir
tots els partits polítics
que formaven part del
Front Popular
tots els sindicats
Només eren legals
Falange Española
Comunión
Tradicionalista
(carlins)
CEDA i els monàrquics eren
tolerats
El seu líder, José
Antonio Primo
de Rivera, va ser
assassinat pels
republicans el 20
de novembre de
1936

62. 19 d’abril de 1937
Inspirant-se en el model
de PARTIT ÚNIC dels
règims feixista i nazi
DECRET
D’UNIFICACIÓ
falangistes i carlins s’unificaven
FALANGE ESPAÑOLA
TRADICIONALISTA Y DE LAS
JONS
(FET y de las JONS)
Franco seria
el seu
CAP
NACIONAL

64. El nou partit únic va adoptar
La camisa blava
falangista
La boina roja
dels carlins
La salutació
feixista amb el
braç enlaire
Les resistències d’alguns carlins o d’alguns falangistes a esta unificació
van ser silenciades bé amb el desterrament bé amb la presó

65.  El procés d’institucionalització del nou Estat franquista va culminar el
31 de gener de 1938 amb la desaparició de la Junta Técnica i la
formació del primer govern de Franco = concentrava la funció de cap
d’Estat i la presidència del govern.
Es va inspirar en
el feixisme
Defensava un
model social
molt conservador
Defensava el
catolicisme
EL NOU ESTAT

66. Al juliol de 1937 es va publicar una pastoral col·lectiva dels
bisbes, on tots els dirigents catòlics d’Espanya es posaven del
costat dels insurrectes i això va fer que el nou Estat mostrara que
era clarament confessional
Va derogar les
lleis del
matrimoni civil i
del divorci
Va establir el
culte religiós en
l’ensenyament i
en l’exèrcit
Va instituir una
retribució estatal
per al clero
Amb el temps

67. Les primeres mesures que va prendre el govern de Franco
Va abolir definitivament la
legislació republicana en
matèria econòmica, social i
laboral
ja s’havien iniciat actuacions
amb la Junta de Defensa
Nacional
Es van suprimir les llibertats religiosa,
política i sindical
Es va imposar la censura en la premsa i en
els mitjans de comunicació
Es van suprimir els estatuts d’autonomia
Es va restablir la pena de mort

68. La construcció de l’Estat franquista va anar
acompanyada, a més
L’EXTERMINACIÓ DELS
VENÇUTS
en els territoris que anaven
ocupant
L’aprovació del FUERO DEL
TRABAJO
Primera de les lleis fonamentals del
franquisme, inspirada en el feixisme
italià
un sindicat únic, que agrupava
empresaris i treballadors
la prohibició de les vagues i les
reivindicacions obreres
La “zona nacional” havia
esdevingut en un
ESTAT TOTALITARI

70. 6) LA VIDA DURANT LA GUERRA

71.  La guerra va alterar la vida quotidiana de tota la població espanyola.
 Les dificultats de supervivència, la fam, la manca de productes bàsics, van
esdevenir constants, molt més greus a la zona republicana.
 Els bombardejos, l’ocupació de pobles i ciutats per l’exèrcit enemic, la mort i
els ferits, també van provocar patiments enormes.
 A més, la població fugia davant del progrés de les tropes, sobretot a la zona
republicana, quasi en retrocés constant des de finals del 1936 = passaven a
ser desplaçats o refugiats, amb les condicions de misèria i d’inseguretat que
això generava.

74.  La persecució que van haver de patir moltes persones a causa de les seues
idees polítiques o religioses va completar la tragèdia enorme de la Guerra
Civil:
EN LA ZONA REPUBLICANA EN LA ZONA REBEL
La persecució va ser sobretot
obra de grups autònoms i
incontrolats
La repressió i el terror van formar
part de la política institucional
del nou règim totalitari

75.  El paper i la condició de les dones també va experimentar canvis
importants:
EN LA ZONA REPUBLICANA EN LA ZONA REBEL
S’hi va viure un ambient de major
llibertat i igualtat durant la guerra
Moltes dones es van allistar com
a milicianes i van substituir als
obrers en les fàbriques, van
treballar en hospitals,
en la premsa,...
El paper de la dona va quedar
novament reduït a les tasques
de la llar o a la distribució de
l’avituallament
Es van eliminar moltes de les
conquistes del període
republicà

78. 7) L’EVOLUCIÓ DEL CONFLICTE BÈL·LIC

79.  El primer objectiu dels insurrectes era la presa de Madrid, capital i símbol
de la República.
 Després de travessar l’estret (finals juliol – principis agost del 36), les tropes
d’Àfrica van aconseguir enllaçar amb la zona insurrecta del Nord, després
d’eliminar la resistència de Badajoz.

80.  El 28 de setembre, Franco, nomenat després de la mort de Sanjurjo cap de
l’exèrcit del sud, va ocupar Toledo i va posar fi al setge de l’alcàsser
de Toledo (durant dos mesos, uns quants centenars de militars
insurrectes acompanyats per les seues famílies havien resistit l’assalt de les
forces republicanes).

81.  A finals d’octubre l’exèrcit “nacional” era ja a les portes de Madrid.
 Com la conquista de Madrid podia ser imminent, el 29 d’octubre el govern
republicà va decretar la mobilització general per salvar Madrid.
 Milers d’homes i dones van fortificar els accessos i l’interior de la capital,
mentre naixien consignes que es van fer mítiques com ara “no passaran” i
“Madrid tomba del feixisme”.

82.  El 6 de novembre del 36, el govern republicà es va traslladar a València.
Madrid va quedar
dirigida per
una junta
presidida pel
general MIAJA
Amb una estratègia de
defensa dirigida pel
comandant VICENTE ROJO
Malgrat els atacs aeris, Madrid va resistir de
novembre a gener l’atac frontal del “nacionals”
BATALLA DE
MADRID

83. En eixa defensa de Madrid van tindre un paper
destacat les columnes de voluntaris
Les BRIGADES INTERNACIONALS
La COLUMNA LLIBERTAT
Columnes d’anarcosindicalistes provinent de Barcelona
Comandada pel
sindicalista
BUENAVENTURA
DURRUTI
Va morir en eixa
batalla per Madrid

84. Fracassat l’intent d’entrar en la capital, els insurrectes van
iniciar dues maniobres envoltants per aïllar Madrid
i tallar-ne les comunicacions amb València
BATALLA DEL JARAMA BATALLA DE GUADALAJARA
Febrer del 1937 Març del 1937
Els republicans van aconseguir
aturar els insurrectes, que no van
aconseguir l’objectiu d’aïllar la
capital
Primera victòria de ressò dels
republicans i del seu Exèrcit
Popular

86.  Aleshores, Franco va decidir canviar d’estratègia de la guerra: va
abandonar l’atac a Madrid i va traslladar la lluita al Nord, a la franja
cantàbrica.
 Els combats principals es van produir entre abril i octubre del 37.
 Els fronts de combat van anar desplaçant-se d’est a oest: Guipúscoa,
Biscaia, Cantàbria i Astúries.
 A finals de març els
insurrectes, dirigits per
Mola, van atacar Biscaia.

87.  El 26 d’abril del 1937 es produïa el primer bombardeig aeri del
món damunt d’una població civil = bombardeig de Gernika
(Biscaia), realitzat per l’aviació alemanya i italiana per ordre de Franco, va
provocar centenars de morts.
 La ciutat de Bilbao va ser ocupada en juny del 37.

88. Per tal d’alleujar la pressió militar al Nord, la República va
fer dos atacs en altres fronts
BATALLA DE BRUNETE BATALLA DE BELCHITE
Juliol del 1937
Agost-setembre
del 1937
Aquestes distraccions, però, no van evitar que les tropes de Franco
entraren primer a Cantàbria i després a Astúries.
Astúries va lluitar entre
setembre i octubre del
37, però finalment va
caure
tota la franja nord quedava en
mans dels insurrectes

90. A finals de 1937 l’exèrcit republicà es va reorganitzar
Creació de les
BRIGADES MIXTES
Dirigides pel ja general
VICENTE ROJO
Es pretenia consolidar l’organització castrense i dotar a l’exèrcit de
l’eficàcia necessària per a capgirar el desenvolupament de la guerra
Es van proveir de comandaments
professionals
S’hi van integrar els quadres
procedents de les milícies

91.  Amb la intenció de prendre la iniciativa, el nou exèrcit republicà va
encadenar diverses ofensives:
BATALLA DE
TEROL
Desembre 1937 – febrer 1938
els republicans van
ocupar la ciutat
però només la van
poder mantindre fins el
febrer del 38
els republicans van haver d’abandonar-la
definitivament

92. L’exèrcit de Franco havia iniciat aleshores,
LA CAMPANYA D’ARAGÓ
TEROL
Terres del
MAESTRAT
VINARÒS
Les tropes franquistes
arribaven al Mediterrani
El TERRITORI REPUBLICÀ
quedava DIVIDIT EN DUES ZONES
Catalunya
quedava aïllada

93.  Franco podria haver atacat Catalunya i haver acabat la guerra, però va
preferir dirigir-se cap al sud i lliurar forts combats per Castelló i València.

94. L’última fase de la guerra va començar amb la
BATALLA DE L’EBRE
25 de juliol – 16 de novembre de 1938
LA MAJOR BATALLA
DE LA GUERRA
Va començar amb un
atac republicà
Van aconseguir avançar i fer-se forts durant uns
mesos en Amposta, Mequinensa i Gandesa
i la més mortífera
(entre 15 i 30 mil
morts)

95. Franco va enviar grans reforços Va parar l’avanç republicà
Eixe contraatac “nacional” va obligar a
l’exèrcit republicà a replegar-se a
l’alta riba del riu Ebre
L’exèrcit de Franco va avançar fins
ocupar tot el sud de Tarragona i
travessar completament l’Ebre en la
zona de la desembocadura
El 16 de novembre es va
considerar acabada la batalla
L’exèrcit republicà havia
quedat greument delmat

96. Amb la victòria en la batalla de l’Ebre, Franco va decidir aleshores iniciar
definitivament L’OFENSIVA SOBRE CATALUNYA a finals de 1938
El 26 de gener del 39 entrava a Barcelona
La caiguda de Girona va significar la
fugida cap a França de milers de refugiats i del
propi govern de la República
(instal·lat a Barcelona des de l’octubre del 37),
inclosos el cap del govern, Juan Negrín, i el
president de la República, Manuel Azaña
A principi de febrer de 1939,
s’havia completat l’ocupació
de Catalunya
la sort de la República estava
totalment decidida

97. A la República només li quedava
l’anomenada
Zona Centre
Madrid
regió mediterrània des
de València fins a
Almeria

98. Malgrat que el govern republicà estava exiliat,
Juan Negrín va tornar de França i volia continuar
la guerra amb el suport dels comunistes
però ja no va haver cap batalla
important
A més, eixe mateix mes de febrer, el Regne Unit i
França van reconèixer el govern de Franco
recordar la seua idea de resistir
fins que començarà la guerra
internacional

99. Manuel Azaña dimitia com a
president de la República
Es va produir a Madrid una
insurrecció contra el govern de
la República (5 de març de 1939)
Dirigida pel coronel Casado
Cap de la
defensa de la
capital
Principi de març de 1939

100. El coronel Casado havia preparat
aquest colp d’Estat durant mesos
havia estat amb contacte amb el
servei d’espionatge de l’enemic
Casado pensava que la
influència dels comunistes sobre
la República era la causa de
l’allargament de la guerra i que
era possible accelerar el seu
final mitjançant una negociació
amb Franco
Després d’una forta lluita contra les unitats comunistes,
Casado es va fer amb el control de Madrid

101. Amb l’èxit del colp d’Estat del
coronel Casado, es va crear una
Junta de Defensa
L’objectiu era negociar amb
Franco una “pau honorable
basada en la “generositat del
caudillo”
Però Franco no va acceptar cap condició per a la
rendició
Va obligar al lliurament de les
armes
El 28 de març de 1939, les tropes de Franco van entrar
en Madrid sense trobar-hi cap resistència

102. En els dies posteriors a l’entrada a la capital, es va ocupar
tota la zona mediterrània
Escassa resistència dels
comunistes
Caiguda d’Albacete, Alacant
i València
L’1 d’abril de 1939 Franco signava a Burgos el darrer
comunicat de guerra
LA GUERRA S’HAVIA ACABAT

105. 8) CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
CIVIL ESPANYOLA

106. DEMOGRÀFIQUES
Un SALDO DE VÍCTIMES
ENORME
Desenes de milers de
persones van perdre
la vida en el conflicte
Morts + ferits + mutilats
+ desapareguts
SOLDATS
CIVILS
bombardejos
penalitats
repressió

107. DEMOGRÀFIQUES
Mig milió d’espanyols van
FUGIR A L’ESTRANGER
A França
Al nord
d’ÀFRICA

108. ECONÒMIQUES
La guerra va ARRUÏNAR EL PAÍS
Les infraestructures i les comunicacions
havien estat destruïdes
Milers d’habitants havien estat
afectats pels bombardejos
L’activitat econòmica estava
paralitzada
El país havia quedat endeutat
(calia pagar l’ajuda rebuda pels “nacionals”

109. SOCIALS
La guerra VA DESTRUIR LA
CONVIVÈNCIA
Vencedors
Vençuts
VA DESAPARÈIXER LA
DEMOCRÀCIA
Va ser substituïda per una
dictadura militar d’inspiració
feixista
(es va prolongar durant 40 anys)
El PAPER DE LA DONA va quedar novament
REDUÏT A LES TASQUES DE LA LLAR +
SUBORDINADA A L’HOME

112. CONCEPTES A DESTACAR
 UME.
 Colp d’Estat.
 Guerra Civil.
 Política d'apaivagament.
 Comité de No-Intervenció.
 Brigades Internacionals.
 Milícies populars.
 Milicians.
 Legió Còndor.
 Estalinisme.
 Trotskisme.
 Democràcia.
 Junta de Defensa Nacional.
 Junta Técnica del Estado.
 Decret d’unificació.
 FET y de las JONS.
 Setge del Alcázar de Toledo.
 Batalla de Madrid.
 Batalla del Jarama.
 Batalla de Guadalajara.

113. CONCEPTES A DESTACAR
 Bombardeig de Gernika.
 Batalla de Brunete.
 Batalla de Belchite.
 Batalla de Terol.
 Batalla de l’Ebre.
 Colp d’Estat del coronel Casado.