Les regències de Maria Cristina de Borbó i Espartero i l'etapa isabelina

1. T3: LES REGÈNCIES I L’ETAPA
ISABELINA
NUCLI TEMÀTIC 4: LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL (1833– 1874)

2. 1. La primera guerra carlina (1833-1840)
2. Les regències (1833-1843)
3. El regnat d’Isabel II (1843-1868)
3.1. La Dècada Moderada (1844-1854)
3.2. El Bienni Progressista (1854-1856)
3.3. La Unió Liberal i els governs moderats (1856-1868)
4. Els obstacles al funcionament al sistema liberal durant l’etapa isabelina

3. 1) LA PRIMERA GUERRA CARLINA
(1833 – 1840)

4.  Cal recordar que a la mort de Ferran VII (29 de setembre de 1833), el seu
germà, Carles Maria Isidre, i els seus seguidors (els carlins) no van acceptar
la PRAGMÀTICA SANCIÓ.
 Van iniciar una insurrecció armada per reclamar el tron = va ser l’origen de
la PRIMERA GUERRA CARLINA.
VS
CARLINS ISABELINS

5. CARLINS ISABELINS
 Seguidors de Carles Maria Isidre.  Seguidors d’Isabel II.
 Defensors de l’absolutisme i de
l’Antic Règim.
 Volien acabar amb l’Antic Règim i instaurar un
règim liberal.
 Defensa dels furs i de la
descentralització política.
 Defensa de la centralització política.
 Major part del Clero.  La burgesia.
 La noblesa agrària.  Gran part de l’alta noblesa.
 Bona part dels camperols (no per
ser pro absolutistes, sinó per estar
en contra del model liberal que
estava instaurant-se).
 Els sectors populars urbans.

6.  Els carlins van agafar força sobretot al nord peninsular (Navarra).
 Allí van crear un Estat i van crear un exèrcit (dirigit per
ZUMALACÁRREGUI).
 El conflicte armat es pot dividir en dues etapes:
Ocupació dels carlins
de Tolosa, Bergara i
Eibar.
No aconsegueixen
conquistar Sant
Sebastià i Bilbao (inici
setge)
Carlins estenen la
seua influència al nord
de Catalunya, al Baix
Aragó i a l’Alt
Maestrat.

7. 1836 1837 1837 – 1839
 S’estén l’activitat
carlina cap a
Andalusia.
 Batalla de Lutxana
= Espartero posa fi
al setge de Bilbao.
 Expedició de Carles
Maria Isidre cap a
Catalunya i Madrid,
 Carles Maria no pot
ocupar Madrid i les
tropes es
repleguen cap al
nord.
 Successives
victòries isabelines.

8.  La feblesa dels carlins, els va acabar dividint entre:
 Finalment es va imposar la posició transaccionista = va donar lloc al
CONVENI DE BERGARA (agost de 1839):
TRANSACCIONISTES
(PARTIDARIS D’ARRIBAR
A UN ACORD AMB ELS
LIBERALS)
INTRANSIGENTS
(PARTIDARIS DE
CONTINUAR LA GUERRA
I NO PACTAR AMB ELS
LIBERALS)

9. CONVENI DE BERGARA
 Acord de pau entre el general Espartero (bàndol liberal) i el general
Maroto (bàndol carlí) que posava fi a la primera guerra carlina.
 Els carlins reconeixien la derrota...
 a canvi de que els liberals:
 mantingueren els furs del País Basc i de Navarra.
 acceptaren que els oficials carlins entraren a formar part de
l’exèrcit reial (jurant la Constitució de 1837).
 Alguns generals carlins (els més intransigents) no ho van acceptar i van
continuar lluitant = el general Cabrera va ser definitivament derrotat el 1840.

10. 2) LES REGÈNCIES
(1833 – 1843)

12.  A la mort de Ferran VII, la seua filla i heretera al tron, Isabel, a penes tenia 3
anys = per això sa mare, Maria Cristina de Borbó, va assumir la regència
(governaria en nom de la filla fins que fóra major d’edat).
 Cal recordar que eixa regència va coincidir amb la revolta carlina.
 La reacció de Maria Cristina front al problema carlí va ser tèbia.
 El primer govern de la regència (1833) el va ocupar un absolutista moderat,
Francisco Cea Bermúdez.
 L’immobilisme polític i militar d’eixe govern va permetre l’expansió territorial
del carlisme.
 La monarquia isabelina necessitava aconseguir més suport dels liberals.

13.  Per això en 1834, Maria Cristina va donar el govern a un liberal moderat =
MARTÍNEZ DE LA ROSA.
 Eixe govern va prendre una sèrie de mesures que mostraven la necessitat
d’una transició reformista que pogueren ser acceptades pels sectors
absolutistes (reformes però sense tocar el poder absolut del monarca):
ESTATUT REIAL
(1834)
CARTA
ATORGADA
FORMACIÓ DE CORTS
ESTAMENTALS, PERÒ
SOLS AMB CARÀCTER
CONSULTIU (SENSE
SOBIRANIA)
DECRET
D’ABOLICIÓ DE
LA INQUISICIÓ
15 JULIOL 1834
ES MOSTRAVA,
DEFINITIVAMENT QUE
ERA UNA INSTITUCIÓ
INCOMPATIBLE AMB
UN RÈGIM LIBERAL

15.  Mentrestant, el malestar social creixia:
FAMS I EPIDÈMIES
ATACS CARLINS A LA
POBLACIÓ
ANIMADVERSIÓ
POBLACIÓ ENVERS
ELS CARLINS
ANIMADVERSIÓ
POBLACIÓ ENVERS
CLERO REGULAR
DESCONTENTAMENT
POBLACIÓ FRONT LA
INACCIÓ DEL
GOVERN

16.  A l’estiu de 1835 es van produir protestes i es van crear juntes reclamant la
tornada a la Constitució de 1812.
 Per mantenir el suport dels liberals, la regent va nomenar, en setembre de
1835, un nou govern encapçalat per un liberal progressista = JUAN
ÁLVAREZ MENDIZÁBAL.
 A la seua arribada al poder, es va proposar tres grans objectius:
• L’evolució de la guerra no estava siguent favorable al
bàndol isabelí.
• Per això:
• va convocar una nova quinta de 100 mil homes .
• va buscar ajuda exterior.
DERROTAR EL
CARLISME
• Es van convocar eleccions per reformar l’Estatut Reial
de 1834.
TRANSFORMAR L’ESTAT
EN UN RÈGIM LIBERAL
• Decrets de desamortització de terres eclesiàstiques i de
supressió de les congregacions eclesiàstiques.
INICIAR UNA REFORMA
AGRÀRIA

17.  Este projecte reformista va accentuar la divisió dins del liberalisme espanyol
i va consolidar les dues tendències liberals que havien de dominar la vida
política espanyola en les dècades següents:
MODERATS PROGRESSISTES
Hereus dels “doceañistas” del Trienni
Liberal.
Hereus dels exaltats del Trienni Liberal.
Molt de poder a la Corona (sobirania
compartida)
Reduir el poder de la Corona (sobirania
nacional).
Sufragi censatari. Sufragi menys censatari.
Mantenir poder Església (confessionalitat
de l’Estat).
Reduir poder de l’Església.
Limitar drets individuals. Defensa dels drets individuals.
Poder més centralitzat. Donar més autonomia als poders locals
(descentralització).
Supressió de la Milícia Nacional (la
seguretat per als cossos professionals).
Mantenir la Milícia Nacional.
Recolzats per noblesa, alt clero i alta
burgesia i mitjana burgesia conservadora.
Mitjana i petita burgesia, oficialitat mitjana
de l’exèrcit, classes populars.

18.  Davant les intencions reformistes de Mendizábal i fent cas als sectors que
s’hi oposaven, Maria Cristina el va substituir (maig de 1836) i va lliurar el
govern als liberals moderats = Francisco Javier de Istúriz.
 Aquesta destitució va provocar que a l’estiu de 1836 els sectors
progressistes iniciaren una sèrie de protestes demanant la tornada a la
Constitució de 1812.
 Va destacar EL MOTÍ DE LA GRANJA DE SAN ILDEFONSO
(agost de 1836):
 Maria Cristina es trobava estiuejant al palau de
la Granja de San Ildefonso.
 El 12 d’agost, la Guàrdia Reial li va reclamar la
tornada a la Constitució de 1812.
 Sentint-se presa de la seua Guàrdia i sabent el que
estava passant en algunes províncies (alçaments
de militars a favor del canvi, va acabar acceptant).

19.  El mateix agost de 1836 es va restituir la Constitució de 1812 i Maria
Cristina va nomenar un nou govern progressista = encapçalat per
CALATRAVA (Mendizábal es va convertir en ministre d’Hisenda).
 Els progressistes van assumir la tasca de desmantellar les institucions de
l’Antic Règim i implantar un règim liberal, constitucional i de monarquia
parlamentària = s’obrien les portes a la creació d’un nou ordre liberal.
 El nou govern va convocar eleccions a corts = van guanyar els
progressistes.
 Les Corts es van inaugurar l’octubre de 1836 i va assumir la tasca de
redactar una nova constitució = la coneguda com la CONSTITUCIÓ DE
1837.

20.  La CONSTITUCIÓ DE 1837 era molt més curta que “la Pepa” = deixava de
banda una sèrie de qüestions per a ser regulades posteriorment per lleis
orgàniques: l’objectiu era que esta constitució fóra acceptada tant pels
progressistes com pels moderats.
CONSTITUCIÓ
1837
Sobirania
compartida
Corts
bicamerals
Sufragi
censatari
Confessionalitat
de l’Estat
Drets
individuals
Divisió de
poders

22.  Aquesta Constitució va quedar completada amb una sèrie de Lleis
orgàniques posteriors, a finals de 1837:
LLEI D’IMPREMTA
va incrementar el
control sobre els diaris
(es reduïa així, la
llibertat d’expressió i
d’opinió).
LLEI ELECTORAL
va restringir el sufragi
als homes majors de
25 anys que pagaren
una renda mínima de
contribució de 200 rals

23.  El nou govern liberal també va impulsar una reforma agrària amb
tres components fonamentals:
• Eliminació definitiva de la jurisdicció
senyorial.
• Es va facilitar que la terra passara a mans
dels antics senyors com a propietat
privada (noves relacions de tipus
capitalista entre propietaris i treballadors)
ABOLICIÓ DE LES
SENYORIES
• La terra es va declarar una mercaderia.
• Els propietaris ja podien partir o vendre les
terres
DESVINCULACIÓ DE
LES
PRIMOGENITURES
• Desamortització dels béns del clero
regular.
• Els béns dels convents i monestirs van
ser nacionalitzats per a ser venuts
posteriorment en pública subhasta
(podien ser adquirits amb diners o amb
vals de deute públic).
DESAMORTITZACIÓ
DE MENDIZÁBAL
(1836)

24. Obtenir recursos per a
l’exèrcit liberal (guerra
carlina)
Disminuir dèficit
hisenda
Afavorir el
desenvolupament de
l’agricultura
Crear una classe
propietària
interessada en la
victòria liberal

25.  Totes estes reformes van afavorir la concentració de la propietat (els més
rics eren els que podien comprar-les) i no va comportar una redistribució de
la terra entre els camperols (una de les raons del perquè una part dels
camperols es van posar dels costat del carlisme).
 A més, el govern progressista va dur a terme altres reformes que van
completar la liberalització del sistema econòmic:
Abolició dels
privilegis de la
Mesta

26.  Una vegada feta la Constitució de 1837, es van convocar noves eleccions.
 Van guanyar els moderats, que ja van governar fins el final de la regència de
Maria Cristina de Borbó.
 Van aprofitar este govern per consolidar alguns dels principis liberals
moderats:
Van governar de
manera autoritària
(amb decrets)
Van tractar
d’accentuar la
centralització política
Van crear un
pressupost estatal
per al clero
Van frenar la
desamortització
eclesiàstica
Van restringir
llibertats

27.  En el seu intent per accentuar la centralització política de l’Estat, els
moderats van presentar el projecte de la LLEI D’AJUNTAMENTS DE 1840.
 Este projecte de llei donava molt de poder a la Corona = li donava la facultat
de nomenar els alcaldes de les principals ciutats i per tant, reforçava el
control central sobre les institucions
municipals.
 Els liberals progressistes es van oposar a
este projecte i van recórrer a la insurrecció
per impedir la seua aprovació = van
aconseguir que no s’aprovara esta llei.
 Maria Cristina, que s’havia posat del costat dels moderats, es va vorer
obligada a renunciar a la regència i va marxar a l’exili (el mateix 1840).

28. 2.2) LA REGÈNCIA D’ESPARTERO
(1840 – 1843)

29.  En 1840 Isabel II només tenia 10 anys.
 Per tant, després de la marxa de sa mare, calia buscar un nou regent.
 L’elegit va ser ESPARTERO, cap de l’exèrcit liberal en la guerra carlina i
líder del liberals progressistes.
 La seua elecció va ser rebuda amb eufòria pels progressistes.
 De fet, el seu mandat va començar una sèrie de canvis progressistes:
floriment de la premsa, de les publicacions, de les associacions, la
desamortització dels béns del clero secular (1841) = la coneguda com la
DESAMORTITZACIÓ D’ESPARTERO,...
 Però ben prompte, Espartero va derivar cap a un fort autoritarisme i es va
aïllar de l’entorn progressista = va perdre la popularitat que l’havia dut al
poder.

30.  El 1842 va aprovar un aranzel lliurecanvista que obria el mercat espanyol als
teixits de cotó anglesos = la indústria catalana se’n va sentir greument
amenaçada i això va provocar la insurrecció de Barcelona.
 Les protestes de la burgesia i de les classes populars van ser respostes per
Espartero amb el bombardeig de la ciutat i la proclamació de l’Estat de
guerra fins que aconseguirà la submissió.

31.  El 1843 un nou alçament popular en diverses ciutats contra el general, va
acabar provocant el cessament d’Espartero = se’n va anar a l’exili.
 A finals d’any, els moderats tornaven al poder.
 Atesa la inconveniència de nomenar una nova regència, les Corts van
avançar la majoritat d’Isabel II i la van proclamar reina el 8 de novembre
de 1843 (tenia 13 anys).

32. 3) EL REGNAT D’ISABEL II
(1843 – 1868)

33.  Els 25 anys del seu regnat van tindre un denominador comú: sempre que
va poder es va posar del costat del liberalisme moderat (recordar que
era el sector del liberalisme que donava més poder a la Corona).
 El regnat d’Isabel II es pot dividir en tres etapes diferenciades:
La Década Moderada
(1844 – 1854)
El Bienni
Progressista
(1854 – 1856)
La Unió Liberal
i els governs
moderats
(1856 – 1868)

34. 3.1) LA DÉCADA MODERADA
(1844 – 1854)

35.  En les eleccions de 1844 els moderats van aconseguir una àmplia majoria.
 El general NARVÁEZ va formar nou govern.
 El seu objectiu va ser implantar un sistema liberal moderat que garantira el
domini de l’oligarquia (xicotet grup format per la burgesia terratinent i
financera i alguns sectors professionals liberals i de l’exèrcit).

36.  Per això, es va elaborar la CONSTITUCIÓ DE 1845, que establia els
principis del moderantisme:
CONSTITUCIÓ 1845
Sobirania compartida (amb
reforçament poder reial)
Sistema bicameral
Sufragi censatari
Reducció drets i llibertats
Centralització administrativa
Confessionalitat de l’Estat
Supressió Milícia Nacional

38.  Els principis moderats es van completar amb tota una sèrie de lleis,
reformes i acords:
LLEI ELECTORAL
DE 1846
LLEI DE
MON-SANTILLÁN
DE 1845
Establia un sufragi
molt censatari
Reforma fiscal (es va
crear l’impost sobre el
consum)

40. REFORMA DE
L’ADMINISTRACIÓ
PÚBLICA (1845)
UNIFICACIÓ DE
LLEIS
Sistema jeràrquic de
control
Nou CODI PENAL
(1848)
Nou CODI CIVIL
(1850)

41. NOU SISTEMA
D’INSTRUCCIÓ
PÚBLICA
SERVEI MILITAR
OBLIGATORI
(REDIMIBLE)
CREACIÓ
GUÀRDIA CIVIL
(1844)
ADOPCIÓ SISTEMA
MÈTRIC DECIMAL

42.  Un Concordat és una acord / pacte entre la Santa Seu i un Estat.
 Recordar que les relacions entre l’Estat espanyol i l’Església estaven molt
determinades pel procés desamortitzador (en les regències).
CONCORDAT AMB LA
SANTA SEU
(1851)

43.  En este Concordat:
 Amb este acord, la jerarquia eclesiàstica
espanyola va acceptar el liberalisme moderat, va donar suport a Isabel II i
es va distanciar del carlisme.
LA SANTA SEU
Reconeixia Isabel II i
acceptava el procés
desamortitzador, que
en eixe moment
quedava suspès
(reconeixia la validesa
del que ja s’havia
venut, però es
paralitzava la resta de
vendes).
L’ESTAT ESPANYOL
Es comprometia a:
● Sostenir l’Església
catòlica (pressupost de
culte i clero).
● Donar a l’Església
competències en educació
i moral pública.
● Restablir els ordes
regulars.
● Reconèixer el
catolicisme com a religió
oficial de l’Estat.

44.  Però els governs moderats no van aconseguir donar l’estabilitat política a
l’Estat.
SEGONA GUERRA CARLINA
(1846-1849)
VAGUES OBRERES
PROTESTES CONTRA LES
QUINTES MOTINS CAMPEROLS
PROTESTES DELS NAIXENTS
MOVIMENTS DEMÒCRATES I
REPUBLICANS

45.  El govern va actuar contra tots estos problemes de la mateixa manera =
REPRESSIÓ i forta intervenció de l’exèrcit i la guàrdia civil.
 A estos problemes se li va unir la divisió interna del moderantisme, que va
portar la inestabilitat dels governs (3 governs diferents a l’any 1846, 5
diferents al 1847,...).
 A més, la tendència dels diversos governs moderats va ser la de marginar la
vida parlamentària i les Corts.
 Eixa marginació de les Corts va culminar amb la reforma del 1852 = el nou
govern de Bravo Murillo podia suspendre indefinidament les Corts i
governar per decret.
 Això va desintegrar encara més els moderats en grups rivals, al temps que
augmentava la forta oposició dels progressistes i els demòcrates (cada
vegada més apartats del sistema establert).

46. 3.2) EL BIENNI PROGRESSISTA
(1854 – 1856)

47.  L’actitud autoritària dels moderats va precipitar l’alçament dels
progressistes, demòcrates i republicans (inclús es van arribar a incorporar
alguns sectors del moderantisme).
 L’acció va començar a Vicálvaro (Madrid) el juny de 1854 =
PRONUNCIAMENT MILITAR del general O’DONNELL (conegut també
com “La Vicalvarada”), un moderat descontent.

48.  Els progressistes van publicar el
MANIFEST DE MANZANARES
(juliol de 1854), de contingut
reformista: demanaven acabar
amb la corrupció, el respecte a
les lleis, reformar la llei electoral i
la llei d’impremta, rebaixada
d’impostos, una descentralització
administrativa, la defensa de la
Milícia Nacional,...
 Estos fets van desencadenar la
revolta popular a les ciutats i la
formació de juntes revolucionàries.

49.  El canvi es va fer irreversible i Isabel II va haver d’acceptar canvis, iniciant el
conegut com Bienni Progressista:
NOU GOVERN (Espartero president i O’Donell ministre de guerra).
Restabliment de la Milícia Nacional.
Restabliment de llibertats.
Convocatòria d’eleccions (amb la Llei electoral de 1837 = sufragi menys
censatari que la de 1846).

50.  Les eleccions van donar:
 una àmplia majoria als progressistes i als unionistes (la UNIÓ
LIBERAL va ser un grup polític liderat per O’Donnell, que es va crear el
1854, amb la unió dels progressistes més moderats i els moderats més
progressistes).
 la presència dels moderats va quedar molt reduïda.
 els demòcrates van entrar a les Corts per primera vegada.
 Estes noves Corts van iniciar el projecte de redactar una nova constitució
que havia de vorer la llum el 1856 = mai es va arribar a publicar (per això
se la coneix com la “non nata”)  anava a ser la més progressista del
segle XX.

51.  Però durant el Bienni Progressista sí que es van aconseguir aprovar
reformes importants:
DESAMORTITZACIÓ
CIVIL DE MADOZ
(1855)
LLEI DE
FERROCARRILS
(1855)
Va incentivar la
construcció del
ferrocarril atorgant
grans avantatges
fiscals a les empreses
que intervingueren en
la construcció .
Desamortització
general (va afectar a
tots el béns dels
ajuntaments).

52.  Altres iniciatives durant el Bienni Progressista:
 Totes estes reformes va servir per impulsar una etapa de desenvolupament i
d’expansió econòmica.
Posada en marxa del
sistema de telègraf
Ampliació xarxa
de carreteres
Desenvolupament de
la mineria
Foment de
l’activitat
bancària

53.  Però durant el Bienni Progressista també hi van haver greus problemes
socials:
A CASTELLA
Crisi de
subsistències
+
Epidèmia de
còlera
Malestar entre les
classes populars i
revoltes
A CATALUNYA
Augment
conflictivitat obrera
(salaris, hores de
treball, impost al
consum,...)
Estat de setge.
Va provocar
vagues obreres
Primera vaga
general a Espanya
(1855)

54.  Davant esta conflictivitat social, a principi de 1856, alguns caps militars
volien adoptar mesures més repressives (O’Donnell era un d’ells; Espartero,
cap del govern, s’oposava).
 La reina va intervenir a favor d’O’Donnell i el 14 de juliol de 1856 el va
nomenar nou cap de govern.
 O’Donell va proclamar l’Estat de guerra; alguns diputats van protestar; es
van produir moviments de resistència en defensa del govern progressista.
 O’Donnell, amb el suport d’una part de l’exèrcit, va tancar les Corts, va
suprimir la Milícia Nacional, va destituir ajuntaments i diputacions i va
anul·lar la llibertat de premsa = era el final del Bienni Progressista.

55. 3.3) LA UNIÓ LIBERAL I
ELS GOVERNS MODERATS
(1856 – 1868)

56.  Després del colp militar del 1856, O’Donnell va restablir la Constitució de
1845 (però amb algunes concessions més liberals = per exemple, va
mantenir les lleis desamortitzadores).
 Però poc després, Isabel II el destituïa i nomenava de nou a Narváez com a
president del govern.
 Narváez va intentar tornar a la situació anterior a 1854:
 restabliment de la Constitució de 1845 sense concessions.
 suspensió de les desamortitzacions.
 restricció de llibertats.
 noves eleccions sobre la base de la Llei electoral de 1846,...

57.  Les eleccions es van celebrar el 1857, plenes d’irregularitats, i van donar
una victòria aclaparadora dels moderats.
 Però Narváez a penes va durar uns mesos en el poder = va ser destituït per
Isabel II.
 S’obria un període d’inestabilitat, que Isabel II va tancar ràpidament amb el
nomenament d’O’Donnell de nou com a cap de govern.
 El govern d’O’Donnell i del seu nou partit, la UNIÓ LIBERAL, va durar
quasi cinc anys (1858 – 1863).

58. Va liberalitzar la
constitució de 1945
(per exemple,
més llibertat de
premsa)
Va desplegar la legislació
del Bienni Progressista
Va continuar
l’expansió del
ferrocarril
Es va reprendre
la
desamortització
civil
Va augmentar la
inversió en obres
públiques
Anys d’expansió econòmica
+
Increment dels recursos d’Hisenda

59. Política exterior molt
activa amb diverses
participacions militars
Per a refer la
imatge d’Espanya
com a potència
colonial
Per estimular el
patriotisme i el
nacionalisme
espanyol
Cotxinxina
Mèxic
Marroc
(1859-1860)

60.  L’èxit en la guerra del Marroc va donar molt de prestigi al militar progressista
Joan Prim.
 Però els èxits no van poder amagar el desgast del govern unionista.

61.  Quan el 1863, O’Donnell va decidir incorporar a Prim al govern per atraure
així al sector progressista, la reina va conspirar per fer-lo dimitir, i va donar
de nou el govern als moderats.
 Els moderats van mantenir el poder fins el 1868, però estos governs es van
caracteritzar per:
L’AUTORITARISME
L’INTERVENCIONISME
DE LA REINA

62.  Tot això va acabar provocant una forta inestabilitat política i governamental.
 Els progressistes, demòcrates i republicans responsabilitzaven a Isabel II de
la seua exclusió i del mal funcionament de les institucions.
 Recordar que per a estos grups, el pronunciament militar havia quedat com
l’única via d’accés al poder.
 El 1866 es va produir la insurrecció dels
sergents de la caserna de San Gil
= va acabar convertint-se en una revolta
popular a Madrid.

63.  El govern moderat va actuar molt durament:
 A més d’esta crisi política, se li va unir una crisi econòmica a partir de 1866:
66 afusellats i
més de 100
detinguts
Tancament de
les Corts
Espècie
de
dictadura
CRISI
INDUSTRIAL
FALLIDA
EMPRESES
AUGMENT
DESOCUPACIÓ
CRISI DE
SUBSISTÈNCIES
AUGMENT DELS
PREUS
DESCONTENTAMENT
POPULAR
CRISI
FINANCERA

64.  En eixe context de crisi política i econòmica, els progressistes i els
demòcrates signaven el PACTE D’OOSTENDE amb els següents objectius:
 posar fi a la monarquia d’Isabel II.
 formar un govern provisional.
 convocar eleccions per a formar
Corts constituents per mitjà del
sufragi universal masculí.

65.  Al 1867 se li unien els unionistes i bona part de la cúspide de militars.
 Amplis sectors de la societat coincidien ja en què la situació havia de fer un
tomb = no podia consistir només en un canvi de govern; s’estava posant
en entredit a la mateixa reina.

66. 4) ELS OBSTACLES AL FUNCIONAMENT
DEL SISTEMA LIBERAL DURANT
L’ETAPA ISABELINA

67.  Al llarg del segle XIX i especialment durant el regnat d’Isabel II
(1843 – 1868), tota una sèrie d’obstacles van dificultar el funcionament del
nou Estat liberal espanyol :
LA INGERÈNCIA
CONSTANT DE
L’EXÈRCIT
Els militars, tant moderats com progressistes, van recórrer
sistemàticament al pronunciament militar per enderrocar els
governs.
A més, la tendència de la Corona a atorgar el poder als
moderats, va fer que als progressistes sols els quedés la revolta
popular com mitjà per arribar al poder.

68. LA INTROMISSIÓ
DE LA CORONA
EN AFERS
POLÍTICS
La reina Isabel II va tendir al llarg de tot el seu regnat a donar el
poder als moderats (eren els qui defenien el donar més poder a
la Corona).

69. LA INFLUÈNCIA
DE LES
CAMARILLES
POLÍTIQUES
A prop de la reina es van crear grups que lluitaven entre si per
influir sobre els assumptes polítics del moment.

70. EL
FALSEJAMENT
DE LES
ELECCIONS
Les lleis permetien que el govern controlara i manipulara els
resultats electorals (funcionament al revés!).
El sufragi era molt censatari = la major part de la població no
podia votar (el 5’7% va ser el percentatge més alt de persones
amb dret a vot durant tota la etapa isabelina).

71. SUPRESSIÓ
FREQÜENT DE LES
GARANTIES
CONSTITUCIONALS
Davant els conflictes, el govern de torn podia suspendre les
garanties constitucionals i proclamar un Estat d’excepció, la qual
cosa li permetia limitar / prohibir drets, reprimir durament als
dissidents, reforçar el poder militar sobre el poder civil,...

72.  Tot això va propiciar que la dinàmica política tendira a desenvolupar-se al
marge de la constitució, afectant negativament a l’estabilitat del sistema
liberal i afavorint actituds de confrontació en detriment de la negociació i el
respecte a la legalitat constitucional.

76. CONCEPTES A DESTACAR
 Primera guerra carlina.
 Carlins / isabelins.
 Batalla de Lutxana.
 Transaccionistes / intransigents.
 Conveni de Bergara.
 Estatut Reial.
 Inquisició.
 Liberalisme.
 Liberal conservador / progressista.
 Sufragi.
 Sufragi censatari.
 Sobirania compartida.
 Vinculació / desvinculació.
 Centralisme.
 Desamortització.
 Desamortització de Mendizábal.
 Reforma agrària.
 Llei d'impremta.

77.  Llei d’Ajuntaments de 1840.
 Impost sobre el consum.
 Servei militar redimible.
 Concordat de 1851.
 La “Vicalvarada”.
 Manifest del Manzanares.
 Pronunciament militar.
 Unió Liberal.
 Desamortització de Madoz.
 Llei de ferrocarrils de 1855.
 Constitució “non nata”.
 Pacte d’Oostende.