education

1. En la sessió del dia 4 de març gràcies a l'exposició d'un grup de companyes hem
pogut conèixer més sobre el treball per tallers, especialment enfocats a treballar
gèneres literaris en Educació Primària. A més, tot açò vam poder apreciar-ho més
clarament gràcies a l'exemple d'una experiència sobre la creació i producció de textos
de ciència-ficció.
Ara bé, abans d'abordar en profunditat alguns exemples de dinàmiques que poder dur
a terme en l'aula, i que sens dubte, ens seran especialment útils d'ací a pocs anys quan
com a futures mestres hàgem de dissenyar activitats per a treballar aquests continguts
en l'aula, resulta interessant contextualitzar una mica què és açò de treballar per tallers,
quins beneficis comporta per a l'alumnat aquesta metodologia, en què consisteix…
Allà anem!
En primer lloc, el treball per tallers remet a una metodologia basada en un mòdul
d'aprenentatge; un treball individual o cooperatiu on l'alumnat desenvolupa de manera
personal, amb el seu grup d'iguals o amb altres col·lectius diverses activitats i
dinàmiques vinculades a treballar algun contingut o temàtica, com és el nostre cas, els
gèneres literaris amb especial atenció a la creació i narració de textos de ciència-ficció.
En general aquestes es perllonguen en el temps, sent per tant un treball a llarg acabe.
A més els tallers adopten la forma i s’adequa al col·lectiu al qual van destinats; és a dir,
cada taller està dissenyat atenent a les característiques pròpies de cada grup-classe. No
obstant açò, tots ells presenten la mateixa estructura.
Després d'aquestabreu definició,passema conèixer el funcionament general dels tallers
de creació de textos; les seues fases i passos a seguir. Pel que als passos es refereix,
podem enunciar el següent ordre. En primer lloc una anàlisi del context, on l'alumnat
tria el text que va a treballar. Seguidament, analitzen l'estructura que est presenta i
les seues característiques més destacades. Després d'açò, revisen la coherència textual,
i finalment, una segonarevisió on corregeixen els possibles errors ortogràfics que poden
presentar les seues produccions.

2. En relació amb açò, a continuació descriurem breument les fases que contempla la
creació d'un text i què es realitza en cadascuna d'elles.
Així, resulta interessant distingir aquelles que l'alumnat desenvolupa de manera
individual, com són la d'escriptura i reescriptura; d'unes altres que l'alumnat realitzava
de forma grupal com seria la fase de temporalització. Per a abordar més en profunditat
aquest aspecte, ho relatarem establint una relació amb una experiència sobre la creació
i escriptura de textos de ciències ficció. No obstant açò, abans d'açò aclarim alguns
aspectes; com el perquè de treballar la narració i no una altra tipologia textual, i quins
beneficis comporta per al'alumnat treballar el gènere de ciència-ficció.Donant resposta
a aquestes qüestions direm que el text triat per a treballar és la narració. El motiu
principal que justifica aquesta elecció és que aquesta tipologia textual resulta molt
avantatjosaper a l'alumnat doncs posa en pràctica l'ús de lallengua; amés es tracta d'un
relat breu, poc treballat en les escoles i que permet a l'alumnat treballar-la de forma
individual.
De la mateixa manera, què suposa per a l'alumnat treballar la ciència-ficció i per què?
L'alumnat coneix la ciència-ficció generalment per la televisió, no obstant açò, ara pot
ser abordada des d'un punt de vista més literari. La qual cosa, permetrà que gràcies a
aquestes narracions els xiquets i xiquetes descobrisquen el poder de crear un món a
través de les paraules al mateix temps que treballen i aprenen l'estructura i dinàmica
d'aquest relat.
I ara sí, donem pas a enunciar les fases de creació d'una narració, en concret de ciència-
ficció.
1. Elecció i cerca d'informació. Primerament, l'alumnat selecciona el tipus de text a
treballar; narració, diàleg…en aquest cas particular serà la narració. Després de
la seua elecció entra en contacte amb històries d'anticipació, és a dir, precisa i part de
models previs que li serveixen com a referència. Aquesta informació pot trobar-la en la
biblioteca d'aula o acudint a la biblioteca municipal.
2. Plantejament inicial. Ací l'alumnat de manera individual reflexiona sobre el tema
sobre el qual va tractar la seua narració. Per a açò, indaga i cerca la definició en el
diccionari o se documenta sobre el tema triat.

3.  3. Argument general. Ara és moment de concretar i ampliar una mica més
aquest aspecte. Per al que realitza una primera fitxa en la qual respon a aspectes
i qüestions com:
o Temps Quan?
o Lloc On?
o Personatges Qui?
o Tipus de societat Com s'organitza?
o Acció Què ocorre?
o To: divertit, trist, còmic…
4. Argument detallat. Després de donar resposta a les pautes anteriors, és hora de
concretar més en profunditat i detall. Per açò es realitza una segona fitxa en la qual
s'especifica més sobre els personatges.
5. Estructuració i inici del cos de la narració. En aquesta fase del procés d'elaboració
l'alumnat estructura el que serà la seua narració i quins esdeveniments tindran lloc en
ella. És moment de concretar una situació inicial, un nus i un desenllaç. Tot açò queda
recollit escrit en el qual serà el primer escrit ( esborrany).
6. Escriptura. Els xiquets i xiquetes escriuen el text parant esment a les propietats
textuals (coherència, cohesió i adequació) així com a les normes ortogràfiques i
el ensenyament lingüístic. Donada l'edat de l'alumnat i els continguts curriculars que
es precisen treballar en aquesta etapa educativa es treballarà especialment els
connectors del discurs, els temps verbals o la substitució nominal, entre molts uns
altres.
7. Reescriptura. Una vegada cada xiquet i xiqueta/a faig elaborat la seua narració és el
moment de posar-les en comú. Els companys i companyes valoraren les produccions
dels altres i donaran freedback de les mateixes.
8. Correcciói elaboraciófinal.Per a finalitzar, cada alumne té en compte les correccions
fetes pels seus companys i elabora l'escrit final. Reescriptura no és sinònim de
recopia, doncs l'alumnat no es limita a copiar el text original amb les correccions

4. oportunes, sinó que va més enllà; corregeix els possibles errors i pren consciència del
seu aprenentatge.
Una vegada presentat el treball per tallers en relació als gèneres literaris, i exemplificar-
ho mitjançant una experiència sobre la creació de textos de ciència-ficció únicament
queda concloure aquesta sessió responent als avantatges que comporta treballar per
tallers la llengua. Aquesta qüestió queda resposta al llarg del treball, no obstant açò, fer
un resum de tot l'exposat servirà com a resposta a la mateixa i al seu torn com a
conclusió.
Així doncs, els tallers la llengua brinden l'oportunitat de treballar d'una manera més
lúdica i amena; una metodologia alternativa a la convencional basada en el treball de
gèneres literaris i tipologies textuals merament amb llibres de textos i la lectura i
producció repetitiva.
A més permet treballar a l'alumnat en xicotet i gran grup, i també de manera individual.
D'aquesta manera, d'una banda i gràcies als treballs individuals, podem valorar de
manera més concreta el seu aprenentatge personal. Simultàniament, i gràcies a les
dinàmiques de grup, l'alumnat elabora produccions que són el resultat d'un treball
cooperatiu, la qual cosa li comporta treballar en equip, aprendre a valorar el treball dels
altres, a respectar altres punts de vista…
Altre dels avantatges d'aquesta metodologia és que contempla nombroses i diverses
dinàmiques, per la qual cosamalgrat ser un treball de llargadurada, no resulta repetitiva
per a l'alumnat.
A més, l'acteque els alumnes valores i corregisquen les produccions dels seus companys
i companyes és sens dubte un gran encert, doncs de les fallades pròpies i dels
altres també aprenen. De la mateixa manera, com cada alumne ha elaborat
la seua pròpia narració després poden recopilar-se totes i elaborar un llibre; llibre que
servirà com a record per a la classe i un excel·lent material didàctic.

5. A més, es tracta d'un mètode de treball que respon a la individualitat del xiquet i de la
xiqueta; doncs respecta els seus gustos i interessos, li concedeix llibertat d'elecció,
fomenta la seuacreativitat i desperta la seuaimaginació, a més de respectar el seu ritme
propi d'aprenentatge. En relació amb açò, també afegir que es tracta d'un aprenentatge
significatiu doncs parteix dels coneixements previs de l'alumnat per a posteriorment
afegir altres nous.
Finalment, com els tallers de llenguacontemplen l'experimentació, lacerca i laresolució
autònoma dels problemes que es puguen plantejar dota a l'alumnat d'una seriosa de
capacitats i habilitats que d'una altra manera seria més complicat aconseguir. A més,
donada la necessitat de cerca i recerca el treball no es limita exclusivament a l'aula, sinó
que s'estén a altres ambients o camps on l'alumnat pot aconseguir la informació que
precisa, fomentant així les relaciones escola-ajuste.